Mural + H2O TER a Manlleu (Osona)

Independents per Salt (IPS)

Mapa de les fonts públiques de Salt

IPS (Independents per Salt) és un partit polític que a Salt està treballant en la mateixa línia que nosaltres tant per la recuperació de cabal al riu Ter, com per la recuperació d'una gestió pública de l'aigua que garanteixi l'aigua per a tothom. 

En concret hem coincidit en la intenció de portar a terme accions a la vila de Salt per recuperar la posada en funcionament de TOTES les 20 fonts públiques. Ara només n'hi ha dues . . . 

Creiem que amb tothom que tingui aquesta sensibilitat present envers l'aigua, aquest escàs recurs natural, hem de treballar junts. Per aixó els hem plantejat entrar a la Plataforma Aigua és Vida on ja hi han altres partits com ICV i la CUP. 

No volem polititzar la plataforma i per aixó els partits tenen veu sense vot. Però tothom hi és benvingut. Tant de bo altres opcions polítiques fessin el pas decidit cap a la defensa oberta i clara d'un be públic bàsic per a la vida.

http://www.independentspersalt.cat/index.php?c=36&veurefitxa=378

II SALT KAYAK FESTIVAL - 20, 21 i 22/09/13

Dissabte 21/09 la gent dels caiacs de Salt, el Club Piragüisme Salt-Ter, fan la seva II SALT KAYAK FESTIVAL - 20, 21 i 22/09/13 (LINK)

Realment tinc curiositat de saber si hauran o no de pagar,  i la quantitat de diners en el seu cas, per tal de que els permetin deixin baixar mes aigua pel curs natural del riu i així poder fer be la cursa.   

Concretament veiem que desembassaran 15m/3 enlloc dels 12 de fins ara. Pel que sabem, no ho paguen a l'ACA com una tassa d'utilització "especial" del recurs, si no a ENDESA pels eventuals "perjudicis" si de resultes de desembassar mes aigua pels caiacs, tinguessin menor producció de KW, incomplint-se aleshores els drets concessionals d'aigua que tenen des de fa 50 anys per generar "llum" a la seva central hidroelèctrica de Susqueda. Per tant tindrem una informació útil per veure com valora ENDESA l'aigua de la que no disposarà i així fer "càlculs" sobre el que podriem hipotèticament obtenir d'aquests aprofitaments d'aigua si es gestionés públicament.

El Departament d'Interior de La Generalitat (Protecció Civil) d'acord amb l'ACA, faran una generosa aportació de 3m/3 extres de cabal durant 24 h. Pensem que Susqueda està al 96% de la seva capacitat total, quan els darrers 10 anys de promig està tant sols al 68%. Per tant, en realitat necessiten desembassar per no jugar-se-la amb pluges fortes de tardor - hivern (que en principi seria el "normal i tradicional") i que podrien forçar a desembassaments precipitats i/o excessius, amb un eventual risc d'inundacions. 

El sistema conjunt de reserves d'aigua en tots els embassaments de la "conca interna de Catalunya" és avui del 88%. Això és moltíssim comparativament a altres anys.  Tinguem em compte que Sau i Susqueda (Ter) suposen quasi el 60 % del total d'aigua embassada, i que fins i tot embassaments "magres" com és el cas de Boadella (La Muga),  avui està al 62% quan normalment per aquestes dates ronda tant sols el 25%. Hi ha molta aigua, i per tant és un moment collonut per poder parlar-ne tranquil·lament, precisament per que ningú va molt eixut, molt assedegat que diguem. 

Ajuntament Girona: tarifa eco-social per als mes pobres i conscienciats en estalviar aigua . . .

http://www.diaridegirona.cat/girona/2013/08/18/girona-vol-facilitar-lacces-laigua/631144.html

L'ajuntament de Girona: tarifa eco-social per als mes pobres i conscienciats en estalviar aigua . . .   

Una bona notícia sens dubte, de la que haurem de fer-ne el seguiment a la Taula Sobre el Canvi Climàtic o allà on calgui.

D'alguna cosa deu servir la feina que venim fent des de l'Observatori del Ter de l'Ateneu Naturalista de Girona (8 anys),  i que des de fa quasi 2 anys venim continuant des de la Plataforma Aigua és Vida,  que és un col·lectiu d'ambit nacional català i multisectorial: sindical, cultural, ecologista, veïnal, etc. que aplega quasi 40 entitats.

A Salt ja estan farts de no tenir aigua pública disponible.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2013/07/19/ips-inicia-campanya-recuperar-laigua/626811.html

Vídeo acte reivindicatiu al Pasteral (13/04/2013)

Vídeo sobre l'acte reivindicatiu de la Plataforma Aigua és Vida al Pasteral (13/04/13)

Moltes gràcies als membres de l'Observatori del Ter de l'Ateneu, Narcís Rúbio i a la Marta Palmada. També al cameraman especial Dani Marín. Bona feina!

Llibre del transvasament del Ter

L'Observatori del Ter 

(Ateneu Naturalista Girona)

t'invita a llegir (i descarregar-te'l si vols) el llibre:

"El transvasament del riu Ter. 
 Passat, present i futur d'una realitat incòmoda"

Incomprensiblement (per mi) aquest link s'ha desactivat (maig 2012). Per això torno a lincar-ho i  us demano disculpes.

Plataforma Aigua és Vida - Girona: presentació a Girona

Roda de premsa a la plaça del vi de Girona. Just davant l'ajuntament hem presentat formalment la Plataforma Aigua és Vida - Girona:

http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/manifest-d-x27-aigua-es-vida-contra-agissa-20-06-13

Abans hem anat a presentar-nos al local de l'empresa amb 80% de capital privat AGISSA (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A.) concessionària de l'aigua d'una manera o altre des de 1976. Qüestió de formes. Si n'hem de parlar val mes que ens anem coneguent.

Creiem que tenim molta feina per canviar mica en mica el status quo actual. Hem guanyat un parell de mocions a l'ajuntament per aconseguir un cabal digne pel Ter. Però si no plou (com ara)  no hi tenim res a fer. INCOMPLEIXEN! Els cabals legals de manteniment i ecològics no s'assoleixen. El promig dels darrers 10 anys d'aigua transvasada cap a Barcelona ha estat del 76%. Sau i Susqueda son autèntics dipòsits de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. D'altra banda és inadmissible que es produeixin talls de subministra per impagament de rebuts. L'aigua no és una mercaderia mes, és un recurs natural d'utilitat pública i essencial per a la vida. Tallar l'aigua no pot ésser una decisió d'un gerent d'empresa. 

I el que passa a Salt . . . aixó és de jutjat de guarda: TOTES les fonts de la vila estan fora de servei des de fa mes de dos anys (2). 

Presentació a Girona de la Plataforma Aigua és Vida - Girona

Plataforma Aigua és Vida - Girona: l'aigua no te preu. Per aixó no és una mercaderia.... precisament.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/656062-la-plataforma-aigua-es-vida-condemna-la-puja-del-36-del-rebut-a-girona.html

Plataforma Aigua és Vida: pluja de recursos a BCN

https://dl.dropboxusercontent.com/u/3162339/P%20R%20I%20V%20A%20T/Pau/La%20directa_aigua.pdf

A la conca fluvial del Ter també estem preparant-nos per defensar-nos de tanta especulació amb l'aigua. Un be públic que ja no ho sembla.

I la Plataforma del Ter?

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2013/05/14/noticia-la-pde-viatja-a-brussel%C2%B7les-perque-europa-intervingui-en-el-pla-de-conca/

Quan tindrem una Plataforma del Ter que faci exactament el mateix que la Plataforma de Defensa del Ebre?

Quan anirem a Brussel·les nosaltres?

A les illes Canaries i a tot arreu: gestió pública de l'aigua

     L'alcalde de Les Palmes de Gran Canaria vol recuperar la gestió municipal de l'aigua (clica aquí)

           Ni a les illes Canarias ni a enlloc cal privatitzar l'aigua: 
                                
                          gestió pública de l'aigua!

• Per què malvendre patrimoni públic?  
• Per què enriquir a grans corporacions privades amb bens públics?

L'aigua és un recurs natural cada cop mes escàs i que no pot quedar en mans privades.

                               Mural (acabat) al Pasteral (La Cellera de Ter, La Selva)

Roda premsa i Palanganada pel Ter. El Pasteral. La Cellera de Ter, 13/04/2013

           Pintant el mural abans de travessar el riu direcció Amer                                              

        [ Clica aquí per veure el vídeo ]

Ara, abans d'aquest estiu 2013, el seguit d'embassaments de Sau - Susqueda - Pasteral  justegen pel damunt del 60%. Les dessalinitzadores han funcionat sota els mínims legals durant anys. Però tant se val. No son una alternativa d'abastament ni continuo (massa car el m/3), ni tampoc suficient (tant sols 60 Hm i això si les fessin anar al 100% i no al 10%) Hem de gastar menys aigua i sobre tot molta menys energia. Mica en mica hem de canviar costums i anar a un model de menys "desarrolisme boig". Menys infraestructures faraòniques i mes serveis públics de qualitat i fins i tot rendibles (quan es pugui). No podem canviar un problema com és intentar aconseguir una administració eficient i econòmica d'un recurs públic cada cop mes escàs com l'aigua, i anar a ficar-nos en un problema de consum energètic indiscriminat, abusiu. Una energia que és cara i encara massa contaminant i perillosa. En aquest sentit, i a modus d'exemple tant sols, no entenc com en l'enllumenat públic de molts barris de Girona no s'ha mirat de rebaixar-ne el consum. Molts carrers estarien prou ben il·luminats i segurs de sobres, amb una tercera part menys de fanals encesos. Segur! En canvi els imposts municipals no han parat de pujar esbojarradament els darrers anys. A tota la conca fluvial del riu Ter no plou regularment i la sobre-explotació de tota mena que pateix el seu cabal, fa que tinguem sequeres cícliques garantides. Ara, igual que fa cinc anys (foto de la manifestació a Girona a l'estiu del 2008) "si no plou" ho tenim pelut. Susqueda i Sau son estrictament dipòsits d'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona, i del Vallès, i del Maresme, i del Garraf i de . . . . Fins on ?  Fins quan?

IIa Palanganada Ter

El Pasteral 
La Cellera de Ter
La Selva

13/04/2013

Acte reivindicatiu al Pasteral: Dissabte 13 abril 2013

L'inici de campanya reivindicativa del cabal del Ter i en contra de la privatització de la gestió de l'aigua, serà el dissabte dia 13 d'abril d'enguany al Pasteral 

(La Cellera de Ter).

FEU-NE DIFUSIÓ.

US HI ESPEREM!

Intervenció Ateneu Naturalista a l'ajuntament de Girona

http://youtu.be/4KLuZ-P5nmA

L'Aleix Pagès en nom de l'Ateneu Naturalista de Girona, en relació a la ampliació de 8 anys a la empresa mixta GISA (Girona S.A.), demana una prorroga que permetés una audiència pública, i en tot cas un posicionament clar de l'ajuntament sobre el futur de la gestió de l'aigua a Girona.

"Abuela Grillo" (dibuixos animats - Una al·legoria de la privatització de l'aigua)

"Avia Grill" ´<<<----- CLICA ALLÀ

Uns dibuixos molt . . .  "poc animats". Però realment molt ben fets i sobre tot molt didàctics. 

Des de ben petits val la pena que tinguin claríssim que l'aigua és un recurs natural per a tothom. L'aigua és senzillament un be públic, que s'ha de pagar pel que costa i prou. Que no cal que ningú guanyi diners amb un tema així. O en tot cas, cas de fer-ho, que siguin calers que quedin al calaix públic. Recursos assequibles per a tots, i no tant sols uns beneficis enormes per a uns quants (Entrecanales, Agbar, La Caixa, etc.)

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA ! ! ! !

Bacteris al Ter

L´Institut Català de l´Aigua detecta al Ter un bacteri multiresistent als antibiòtics

Científics del centre de recerca alerten que pot causar "un greu problema de salut pública"

20.03.2013 | 15:09

GIRONA | P.T.V. Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -l'ICRA, amb seu al Parc Científic de la Universitat de Girona- ha detectat, al pas del Ter per Ripoll, una nova bactèria resistent a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen habitualment tant en medicina com en veterinària. Els científics alerten que això pot causar "un greu problema de salut pública".

El director de la investigació, José Luis Balcázar, va assenyalar que "la resistència bacteriana ja s'ha estudiat en l'entorn clínic, però hi ha pocs estudis en l'entorn ambiental". Tot i que encara no ho han constatat, l'investigador alerta que "és possible que aquests mecanismes es puguin transferir a bactèries d'humans", ja que se n'han trobat de resistents a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen amb persones. Balcázar va explicar que "el més destacat, i el que pot causar més preocupació, és que (la bactèria) és multiresistent". Per aquest motiu, l'objectiu principal de la recerca és "conèixer les vies implicades en la disseminació de les resistències, per tal de prendre mesures per contrarestar-les".

El científic va remarcar que el tram del Ter objecte d'estudi rep "afluents que vénen de depuradores d'aigües residuals" i ara -va afegir-, utilitzen tècniques clàssiques i de biologia mol·lecular per tal de determinar el seu impacte en el riu. La recerca es realitza en el marc d'una tesi doctoral que encara està oberta.

Al costat de José Luis Balcázar, Elisabet Martí és l'altra investigadora implicada en el projecte. Els experts han publicat el seu estudi sobre la caracterització d'un nou bacteri multiresistent -del gènere d'Aeromonas- en un mitjà especialitzat, el Clinical Microbiology and Infection. En els últims anys, s'han publicat diversos estudis, en els quals han participat investigadors de l'ICRA, sobre la presència d'antibiòtics en els rius espanyols. Ara, la gran aportació de Balcázar i Martí és la demostració de com aquests antibiòtics incideixen en l'aparició i la disseminació d'un nou bacteri multiresistent en el medi aquàtic.

Una eina sanitària en perill

Els responsables de la recerca recorden en un comunicat que els antibiòtics són la principal arma del sistema de salut per defensar-se dels bacteris responsables d'una infinitat de malalties infeccioses. Però -alerten-, aquests bacteris desenvolupen diferents mecanismes per resistir l'efecte dels antibiòtics produïts per elles mateixes; i aquests, a més, "són intercanviats amb facilitat entre els membres de la comunitat microbiana, la qual cosa resulta evolutivament molt avantatjosa per a ells, però constitueix una veritable amenaça des del punt de vista clínic i epidemiològic". Per aquest motiu, els investigadors alerten que la resistència bacteriana als antibiòtics són "un greu problema de Salut Pública", perquè "cada vegada és més freqüent que aquests compostos, eficaços fins fa poc, resultin ineficaços o innocus per a molts patògens". Però, a més de la ineficàcia mèdica, els científics també adverteixen de la despesa econòmica que suposarà substituir-los, ja que cada cop caldrà utilitzar "antibiòtics més costosos".

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/03/20/linstitut-catala-de-laigua-detecta-al-ter-un-bacteri-multiresistent-als-antibiotics/609299.html

Breu vídeo sobre la remunicipalització de l'aigua

                                RE MU NI CI PA LIT ZA CIÓ (Vídeo)

          A Paris a Buenos Aires i a moltes mes ciutats, han fet marxa endarrere.
                         Han tornat a gestionar l'aigua des dels ajuntaments.
A Catalunya i a Girona en concret, hem de poder revertir la privatització neo-liberal de l'aigua que estigmatitza la gestió pública com quelcom abocat al fracàs.

Mes del 70% de les concessions d'aigua al mon modifiquen en benefici de les seves privades comptes d'explotació, un cop tenen signats els contractes d'adjudicació.

A Girona prorrogar a la empresa Girona S.A. el seu 80% dins Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, sense obrir aquesta decisió a un debat ciutadà, és un error. Senzillament un error. Un error que algun dia s'haurà d'esmenar. Mes val aviat que tard. No serà tant car . . . .  

La gestió de l'aigua municipal: pública o privada?

 http://www.facebook.com/photo.php?fbid=551166924914569&set=oa.416451565111623&type=1

Podem -públicament- administrar, be del tot (en alta baixa i a mig . . .), els bens públics en general i l'aigua en concret. No cal ni es prudent, deixar que ens serveixin l’aigua empreses concessionàries, que lògicament volen guanyar-hi diners. Molts diners que ens podríem estalviar tots, la ciutadania. L'aigua és un dret universal reconegut. No permetem que mercadegin un recurs natural de primera necessitat general. Pagar el que costa, naturalment. Es clar que si. Però ni un duro mes! No cal. La gent patim una crisi de repebrots i no es qüestió de gastar amb fer mes rics als rics. No a la privatització dels recursos naturals! Volem rius amb aigua. Aigua que corri amb prou força per no estancar-se, i que sigui prou neta per mantenir una biodiversitat, un paisatge, un clima amb el seu grau d'humitat que li és propi i característic. Uns camps (agricultura) i un paisatge (turisme!) dels que en depenem per què en vivim.  

No permetrem la sobreexplotació del riu Ter ni de cap altre riu. Els drets d'aigua s'han de renegociar de base. Hi han mes drets històrics sobre l'aigua acumulats "in secula seculorum", que pròpiament aigua al riu . . . . Aixó és increïble! Si sumem tota la gent a la que en un moment o altre (empreses publique, privades i mixtes) se'ls hi han donat "drets concessionals", no es possible acontentar a tothom simultàniament. Per això, per exemple, hi han trams del riu que senzillament no hi riu la major part de l'any. Com ara a sota la presa se Susqueda. Durant uns centenars de metres, no hi ha riu. L'aigua la canalitzen TOTA per un tub paral·lel al curs original del riu, fins arribar a les seves turbines. I el riu, sec. No és pot conciliar els drets per fer (amb aigua del Ter) els kilowatts d'Endesa, amb els drets dels cabals legals de manteniment i ecològics suficients, raonables.  Cabals que la Generalitat no compleix i que ni Espanya ni Europa (de moment) li exigeix. Cabals de garantia legals teòrics, que des de 1.959 no s'han revisat, i que si és fes, s'haurien de revisar a l'alça ja la població i les seves necessitats mínimes d'aigua, son òbviament molt majors avui que aleshores.

L'agricultura és la gran "consumidora d'aigua": mes del 70%. Segurament sovint s'explota regadiu, on tradicionalment hi havia secà. Però fer de pagès ha d'ésser mínimament rentable pels pagesos, i si no ens quedarem amb un territori pàl·lid i trist, apart d'improductiu. Poca broma.

Però hi han molts mes drets d'aigua que son menys importants en volum que l’us agrícola, però dels que potser no se’n parla tant. Son els concessionaris. Començant per les empreses hidroelèctriques, en el nostre cas Endesa.  Però també, centenars de mini centrals dels "turbinaires", amb els seus canalets i canelons. També les empreses embotelladores. Aquests tenen el negoci dels pans i els peixos: "compren" a 1 i venen a 100 . . .    . En molts casos, un piló de pous que cada cop van mes i mes avall del freàtic, a buscar aigua mineral com mes neta possible. També les empreses potabilitzadores municipals (però privades) que, naturalment, necessiten aigua per "netejar" (tants cops com puguin) l'aigua bruta (grises?) que tirem primer riu amunt i després riu avall . . . un i altre cop es repeteix l'escatològic circuit cisterna / aixeta, a través d'una xarxa de sanejament i abastament d'aigua campiona mundial en aixó del  netejar/embrutir/netejar/embrutir  . . . etc . . . .   Un negoci eficient i rentable. Molt rentable! Si no no es barallarien com llops per tenir-lo.

Ajuntament Girona vol continuar 8 anys més la privatització: NO volem l'aigua = negoci

    http://aiguagirona.wordpress.com/

L'ajuntament ja ha comunicat als mitjans que prorrogarà 8 anys la gestió a la societat Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (80% privada), però tot i això a l'Ateneu continuarem la campanya endavant: l'aigua és un be públic que s'ha de gestionar be públicament en benefici de totes i tots. No d'uns quants.

        Entra i adhereix-te a aquesta campanya de l'Observatori del Ter de l'Ateneu Naturalista de Girona