Benvinguts a aquest blog! Ens preocupa l'estat ecològic del riu Ter. Volem acabar amb l'espoli del Ter: solidaritat o abús?
dijous, 18 d’octubre del 2007
Contradicciones en el ciclo del agua
La aprobación por el Parlament de un caudal ambiental para el Ebro es positiva, pero va a ser inviable
NARCÍS Prat*
A principios de octubre, el Parlament de Catalunya aprobó una resolución en la que propuso que el caudal ambiental del río Ebro se mantuviera en el futuro en una horquilla entre 7.000 y 12.000 Hm3/año. Esto implica una cantidad que supone entre el 30% y el 60% de la aportación media anual del río. Además, no se trata de dejar en el río un caudal fijo, sino de aplicar un régimen de avenidas y de mínimos prefijado en función del año hidro- lógico (con máximos de, por lo menos, 2.000 m3/seg). Esto ocurre cuatro años después de que un grupo de investigadores debatiéramos en Bruselas, frente a la Comisión Europea y contra el Gobierno de España (sin ningún apoyo del entonces Gobierno catalán) el mismo tema y defendiendo una cifra similar. Desde luego, nos alegramos de esta decisión del Parlament, sobre todo por las gentes del bajo Ebro que con sus acciones paralizaron el Plan Hidrológico Nacional y el trasvase del Ebro, y que estuvieron presentes en el momento histórico en que se aprobaba la moción.
ESTE HECHO no esconde algunas contradicciones que van a hacer imposible la garantía de este caudal. Es decir, que auguramos para el futuro que la decisión del Parlament se va a tornar inviable. Y ello, en gran parte, por las decisiones del propio Gobierno y del Parlament catalán. Sobre el bajo Ebro están pendientes diversas espadas de Damocles que harán de esta decisión solemne probablemente un papel mojado (y ojalá nos equivoquemos).
En primer lugar están los nuevos regadíos del Ebro. Este verano el presidente de la Generalitat sobrevolaba con un helicóptero, y luego inauguraba, la primera fase del Canal Segarra-Garrigues. Este canal una vez terminado derivará (junto al de Urgell) 700 Hm3 de agua del río al año, una buena parte de la cual ahora llega al delta del Ebro. Finalizado el canal, llegará menos agua y de menor calidad al tramo bajo del río. Parece claro que el Departamento de Agricultura no está de acuerdo con lo que el Parlament decide, ya que parece que lo único que interesa es regar sin tener en cuenta los aspectos ambientales.
Debe de pensar que el agua llegará de otros ríos (¿los aragoneses?), y que la del Segre no es imprescindible. Pero los aragoneses se han apresurado a introducir en su Estatuto una cláusula de reserva de hasta 6.000 Hm3 para su uso, lo que implica que gran parte del agua no llegará al delta. Mientras tanto, los navarros están completando el canal de Navarra para regar unos cuantos miles de hectáreas más. Al mismo tiempo, el Gobierno de España ha autorizado una transferencia de aguas desde la cabecera del Ebro a Cantabria. ¿Alguien se cree seriamente que, con todas estas acciones, es posible garantizar un caudal ambiental suficiente al Ebro para cumplir lo que demanda la directiva marco del agua, es decir, preservar el estado ecológico del río en buenas condiciones?
Además, la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat está desarrollando otro canal, el Xerta-Sénia, para regar 12.000 Ha en la parte baja del Ebro, en gran parte de naranjos. Pero en el bajo Ebro algunos agricultores están arrancando los naranjos porque es más caro recoger las naranjas que dejarlas pudrir en los árboles. Y el canal Xerta-Sénia es la antesala del trasvase de agua del Ebro a Valencia. Si el canal está construido y no sirve para regar, ¿por qué no vamos a llevar el agua a las urbanizaciones y campos de golf de la Comunidad Valenciana? Los valencianos ya han introducido una cláusula en su Estatuto sobre su derecho a las aguas sobrantes de los ríos "excedentes" españoles, y ello ha desatado lo que se llama la "guerra del agua", que está sobre la mesa del atribulado Tribunal Constitucional.
TODOS ESTOS cálculos (parecería que el Ebro es un pastel inacabable que da para todo) se han hecho, además, sin tener en cuenta que, con el cambio climático, probablemente ni siquiera los riegos del Canal d'Urgell serán sostenibles. Por la tozudez de un ministro socialista oriundo de las tierras leridanas, se construyó en el pasado el embalse de Rialp. Un gran embalse que nunca se ha llenado, porque los caudales del Segre han ido disminuyendo en los últimos años (cerca de un 10%) y todavía lo harán mas. El cambio climático ni siquiera ha sido tenido en cuenta en los números que Agricultura ha considerado. Sería interesante conocer la opinión del premio Nobel Al Gore sobre este tema: ¿incredulidad?En síntesis, que agua para el bajo Ebro habrá muy poca y estará llena de contaminantes provenientes de todos los destilados de los campos agrícolas (pesticidas, abonos) y de las ciudades. A pesar de la depuración, el agua del Ebro sigue llena de muchos contaminantes, lo que ahora se llaman "microcontaminantes", que incluyen, entre otras cosas, los fármacos que nos tomamos (antidepresivos, por ejemplo), que no son descompuestos en las depuradoras actuales.
Parece que el cambio climático solo sirve para hacer discursos de buenas intenciones, pero no hemos comprendido realmente lo que significa, y en gestión de agua supone menos recursos y peor calidad. ¿Alguien ha pensado en incluir en los Estatutos el cambio climático? En resumen, un aplauso para el Parlament de Catalunya por su decisión, pero dudamos que sirva para algo.
*Catedrático de Ecología de la Universitat de Barcelona
dissabte, 17 de febrer del 2007
Posicionament de la Comissió del Ter
Arran de la notícia apareguda al Diari de Girona del dijous 8 de febrer de 2007, encapçalada amb el titular «L´ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006», en representació de la Comissió del Ter de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona voldria expressar el posicionament següent: Si bé la major part del contingut publicat respon amb fidelitat a les declaracions que vaig realitzar -les quals es desprenen, en la seva majoria, de fets objectius constatables per qualsevol ciutadà-, no puc estar d´acord amb el titular que el diari ha donat al reportatge, ni amb algunes afirmacions que es fan en el cos de l´article, especialment la que diu que la nostra Comissió està buscant que «els gironins demanin a l´ACA l´aturada dels transvasaments d´aigua des del Ter a l´àrea metropolitana de Barcelona».
Respecte del primer punt, el que vol posar en relleu l´Ateneu és l´incompliment durant bona part de 2006 del Pla de Cabals de Manteniment aprovat per l´Agència Catalana de l´Aigua, segons dades facilitades a aquesta associació per la mateixa Agència. El fet que la captació realitzada per ATLL en sigui una de les causes no significa que considerem que l´activitat és, per si mateixa, il·legal. Respecte del segon punt, l´Ateneu no demana l´aturada del transvasament, sinó que se´n revisi la magnitud, a fi que la mateixa administració hidràulica catalana pugui complir amb el Pla que recentment ha aprovat. En definitiva: no demanem, ni donem suport, al tancament de l´aixeta, com sembla que es desprengui de la lectura de l´article. En temes complexos com aquest, creiem que la precisió semàntica i conceptual és molt important i així ho volem transmetre a tothom qui correspongui.
divendres, 9 de febrer del 2007
Editorial al Diari de Girona
Diari de Girona, 9/02/2007
dijous, 8 de febrer del 2007
L´ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006
Diari de Girona, 8/02/2007
L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) ha mantingut de manera il·legal el transvasament del riu Ter a Barcelona tot i que el cabal està sota mínims. La llei de 1959 que regula l´ús de l´aigua -i per tant també el transvasament- del Ter estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit a l´altura de la ciutat de Girona. «De les dades de cabals que hem obtingut de l´Agència Catalana de l´Aigua es desprèn que la normalitat d´aquest riu és que s´incompleixi la Llei», assegura Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Durant l´any passat, només cinc mesos presentaven un cabal de mitjana superior a tres metres cúbics per segon. Si s´analitza al detall i s´observen els dies, la Llei de l´any 1959 es va incomplir durant més de 200 dies dels 365 que té l´any, segons l´Ateneu. «Durant l´últim trimestre del 2006, per exemple, cap mes va arribar ni tan sols als dos metres cúbics per segon», adverteix Ruhí. Segons les pròpies dades de l´ACA, a l´alçada del pont de la Barca el mes d´octubre passat el cabal mitjà fou de 1,44 m3/s; el mes de novembre, de 1,19 m3/s; i al mes de desembre va baixar fins a 1,01 m3/s. «No estem davant de valoracions subjectives ni opinions, sinó de fets objectius reprovables des d´un punt de vista jurídic, social i ambiental. Qualsevol ciutadà ho pot al·legar, el riu és de tots», afirma el representant de l´Ateneu.
Davant aquesta situació, l´Ateneu Naturalista ha iniciat una campanya perquè els gironins demanin a l´ACA l´aturada dels transvasaments d´aigua des del Ter a la l´àrea metropolitana de Barcelona. Les postals mostren d´una banda una imatge bucòlica quan el Ter va ple i de l´altre costat «la imatge real i habitual del riu, on es veu sec», explica Ruhí. Es repartiran uns 12.000 exemplars perquè els gironins els facin arribar a l´Agència Catalana de l´Aigua. «Creiem que cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes», va advertir Ruhí. Els naturalistes diuen que «cal no oblidar que en termes relatius, aquesta derivació té un impacte molt major que el que es preveia que tindria al riu Ebre, que tanta oposició social i política va suscitar en el moment de discussió del Plan Hidrológico Nacional». «Trobem paradoxal que l´ACA promogui normes més exigents com el recent Pla de Cabals de Manteniment, sobretot quan s´ha vist que som incapaços d´arribar al mínim legal que marca la Llei del riu Ter», afirmen. Ruhí remarca davant la postura de l´ACA que «celebrem que s´incorporin sensibilitats ambientalistes i estem disposats a treballar-hi tant com faci falta, però no entenem que s´autosituï en la il·legalitat». Albert Ruhí demana «un reconeixement a la contribució immensa que fa tants anys fan els gironins i, sobretot, que se superi el simplisme que ha imperat fins ara. El problema de l´aigua al Principat no es pot solucionar transvasant el problema allà on hi hagi menys oposició social».
diumenge, 21 de gener del 2007
L'Ateneu Naturalista de Girona repartirà més de 12.000 postals per reclamar més aigua per al Ter
El Punt Diari, 21/01/2007
L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona començarà les pròximes setmanes una campanya (Territori Ter) de conscienciació ciutadana i divulgació per reclamar que es compleixin els cabals mínims del Ter i també més transparència a l'Agència Catalana de l'Aigua. Per això repartiran 12.500 postals amb aquesta finalitat. A més, ha creat una comissió d'experts, organitzarà una jornada i es demanarà la implicació dels municipis per on passa el riu amb la redacció d'un manifest. Les postals tindran cinc models diferents: a l'anvers hi haurà imatges idíl·liques del Ter en diferents punts del recorregut i al revers s'hi repetirà la mateixa fotografia, mostrant-hi un estat degradat i amb un text sobreimprès per denunciar la situació del riu. La campanya es vol començar al gener i durarà fins al maig, i les postals es repartiran a través del circuit Postal Free. Amb això l'entitat vol tornar a posar damunt la taula el debat sobre la necessitat de la restitució del cabal del Ter, divulgar l'estat de la conca i demanar que es compleixi el cabal de manteniment ecològic fixat per la Generalitat.
Aquest incompliment, segons l'entitat, ha ocasionat conseqüències com ara la proliferació de plantes exòtiques, un augment de la contaminació i més mortalitat de peixos. Paral·lelament, es redactarà un manifest que s'enviarà als ajuntaments per on passa el riu perquè el signin. A més, s'ha creat una comissió tècnica formada per agents socials implicats en la gestió de l'aigua i s'organitzarà una jornada sobre el Ter en el marc de les terceres Jornades de Medi Natural.Regants i ecologistes, unitsEl Punt Diari, 21/01/2007Les comunitats de regants i les entitats ecologistes han estat dos dels sectors que més han reclamat un augment del cabal del Ter. Jordi Aulet, president de la comunitat de regants del marge esquerre del Baix Ter, ha denunciat que la falta d'aigua els pot afectar la quantitat de producció, i malmetre els fruiters per diversos anys: «No deixaran el Ter més eixut perquè ja no poden més, el riu sempre estarà escanyat.»
Albert Ruhí, president de l'Ateneu Naturalista de Girona, afirma que no es compleixen els cabals de manteniment, «que són més restrictius que la llei». El president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, s'ha mostrat esperançat que les noves característiques de les dessalinitzadores i el pla de cabals signifiquin una millora de les condicions del riu. Per altra banda, el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, considera que el transvasament «no ha de ser indefinit», i ha demanat un «reconeixement públic, si més no moral, a l'esforç i contribució que hem fet des de les comarques gironines pel desenvolupament del país».
dimecres, 23 d’agost del 2006
L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu denuncien l'estat del riu Ter
dimarts, 1 d’agost del 2006
L´Ateneu i els escoltes de Sant Narcís denuncien el poc cabal del riu Ter
divendres, 14 de juliol del 2006
ELS PROBLEMES DEL TER
Per Francesc Ferrer i Gironès
El riu Ter sempre havia estat un riu industrial atès que era el que tenia més salts d’aigua, en xifres absolutes, de tota la península Ibérica. Tanmateix en la seva trajectòria històrica ha viscut diverses contrarietats. El 1864 (Merli i Viralta) ja es demana permís per portar aigües a Barcelona i l’oposició no ho permet, s’hi torna el 1869 (Pous i Dalmau), cosa que es torna a insistir el 1882 i el 1896 (Duran i Gost). El 1909 i 1912 (Echevarrieta i Larriñaga) fan un projecte nou sense èxit. La qüestió acaba en la dictadura franquista quan el 1950 s’ordena el projecte definitiu, la qual cosa s’acaba d’una manera efectiva el 1958.
Amb aquesta decisió política per la qual hom llevava el 40% del cabal del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, feta a contracor de totes les institucions gironines, i dic totes malgrat el règim dictatorial, es varen fer promeses verbals, i es varen adquirir compromisos legals. Per primera vegada a la història un riu va disposar d’una llei que el regulava. La llei de l’11 de maig del 1959 proclamava d’una forma inqüestionable i amb una claredat indubtable que només cobertes les necessitats ecològiques o sanitàries al seu pas per la ciutat de Girona, els subministrament de la Costa Brava i de Girona, així com els cabals necessaris pel regadiu del Baix Ter, els “cabals sobrants del riu Ter”, podrien derivar-se cap a l’abastament de Barcelona. És a dir, primer servir a les necessitats de Girona, després un cop cobertes les necessitats gironines, se’n podrien enviar cap a Barcelona.
I en aquests compromisos legals també es referien a que es construirien els regadius del Baix Ter, atès que la triple utilització agrària, industrial (Susqueda) i abastament de l’aigua havia de ser “simultània”. De simultània res de res. El regadius es varen declarar de “alto interes nacional” el 1966 i aquest interès encara avui l’estem esperant. Els regadius estan pendents de fer i els pagesos pendents de ser compensats. I el més trist de tot això és que la Generalitat no és que hagi preferit enviar aigua cap Barcelona, abans de que els pagesos poguessin gaudir dels seus drets ancestrals i històrics, sinó que tampoc no ha fet res per evitar-ho. La resclosa de Colomers fou construïda pel franquisme, però després de més de vint anys, la Generalitat l’ha tingut sense posar-la en servei. D’igual manera tampoc no ha expropiat el canal principal de Sentmenat. I per més vergonya ha fet pagar el 40% a la marge dreta, i a l’esquerra el 30%. ¿Per que han pagat diferent si tots dos eren ‘alt interès?.
I així veiem com en els trenta anys que fa que el Ter es espoliat amb el 40% del seu cabal, tot el Baix Ter ha vist davallar els nivells dels aquifers subterranis, i qualitativament s’ha verificat la purinització i salinització en alguns pous, etc. La indemnització dels industrials propietaris dels salts d’aigua el 1984 va arribar a més de 1.000 milions de pessetes, però a la multitud de la pagesia ningú no els paga cap indemnització, i a més a més se’ls escatima l’aigua quan hi tenen tot el dret. CiU va votar en contra d’establir un cànon ecològic en compensació dels danys que es causa als usuaris del Baix Ter quan al Parlament es va regular l’empresa “Aigües Ter-Llobregat”, i les coses continuen sense que ningú no hi tingui la més mínima diligència per acabar aquest tema d’una vegada.
La justícia en el reequilibri territorial és un principi que ningú no pot negar. Doncs bé, cal que després de més de trenta anys de l’espoli, els que manen des de Barcelona, ultimin aquest afer, primer de tot, que mai més no es deixi d’acomplir la llei de 1959 que regula el Ter i primer siguin les necessitats ancestrals del Baix Ter incloses les agrícoles abans de derivar l’aigua cap a Barcelona. Després connectar la resclosa de Colomers amb els canals principals dels regadius de la dreta i l’esquerra. Que els afectats de cada marge paguin el mateix sense diferències.. Que sigui expropiat i adecentat el canal principal de Sentmenat, que el riu Daró sigui regulat per evitar les inundacions, que per subministrar aigua a la Costa Brava s’obtingui d’aigua superficial i no de subterrània, que es reutilitzin per l’agricultura les aigües residuals de les estacions depuradores, etc. etc. I no oblidem de reivindicar el tribut ecològic del “cànon de transvasament” per compensar els afectats des d’El Pasteral fins al mar per la derivació del quaranta per cent del Ter cap el Llobregat.