http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2869640
Tres dels manifestants de divendres han presentat denúncia per agressió dels Mossos
ORIOL MAS. Santa Coloma de Farners
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va demanar ahir «tranquil·litat» als regants del Ter, després dels incidents que hi va haver en la visita del president, José Montilla, divendres a Torroella de Montgrí, que va qualificar d'«incomprensibles». Baltasar va dir que estan negociant amb els regants l'aigua que tindran a l'estiu, i que confia d'arribar aviat a un acord. Per altra banda, tres dels manifestants van presentar ahir denúncia per agressió dels Mossos d'Esquadra.
«Per mi, els incidents d'ahir m'han semblat incomprensibles. Demanem tranquil·litat a tothom, s'està gestionant crec que molt bé i fins ara tenim una molt bona interlocució amb els regants del Ter; per tant, ningú ha d'estar nerviós.» Així es va manifestar ahir el conseller Baltasar respecte als incidents amb els regants a Torroella. Pel que fa a la taula de l'ACA que marca el cabal a subministrar per a reg en funció del volum embassat a Sau i Susqueda, Baltasar no va aclarir si es complirà: «Estem en ple procés de negociacions», i va afegir-hi: «Estem molt a prop de trobar un acord, i estem convençuts que el trobarem.» El conseller va fer aquestes declaracions a Santa Coloma de Farners, dins l'assemblea del Consorci Forestal de Catalunya. També va fer referència a les actuacions del govern per evitar restriccions: «La pluja d'aquests dies no canviarà els plans, estem feliços però calen totes les mesures per evitar restriccions.»
Per altra banda, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, va valorar ahir la reunió entre els regants i Montilla de manera positiva: «Així, el President és conscient de manera directa de la problemàtica que tenim al Baix Ter, i que li vam poder manifestar els regants i també l'Ajuntament.» Margall, però, va lamentar els incidents finals, «que no hauria volgut ningú».
TRES DENÚNCIES
Ahir al matí, tres dels manifestants de divendres van interposar les seves denúncies per agressió amb lesions contra els Mossos. Segons una de les implicades, la veïna Maria Teresa Esplugues, «els antiavalots ja van venir amb la idea de provocar».
diumenge, 25 de maig del 2008
¿Sequera? ¿Quina sequera? - Article de Narcís Prat a El Periódico, 22/5/2008
El risc de desproveïment abans del 2009 és menor que el risc de ruptura social a Catalunya
NARCÍS Prat*
Un visitant que arribés avui a Catalunya i la recorregués visitant primer el Montseny, després es dirigís al Cadí, des d'allà baixés pel Segre i tornés a Barcelona travessant la Segarra, al ser informat al final del seu recorregut que el principal problema dels catalans és avui la sequera, preguntaria intrigat: "¿Quina sequera? He vist els rius amb un bon cabal, les fonts brollant, les plantes florint, els camps verds... ¿On és la sequera?". A Catalunya no hi ha sequera. Si els embassaments no s'han omplert prou per al consum humà futur no és per la sequera: és un problema de gestió.
És a dir: el problema és el risc de talls d'aigua a la regió metropolitana en una data anterior al mes de maig del 2009. No parlem, doncs, més d'una sequera que és inexistent. Parlem d'un risc... ¿realment greu? La gestió del risc no es pot fer des de la recerca de la certesa absoluta que una cosa no passarà. Això és impossible, i no obstant és el que estan fent els governs català i espanyol amb la hipòtesi que no plourà més. I per minimitzar un risc físic (la falta d'aigua) estan generant un perill molt més gran: la fractura de la societat catalana en dos: els pro i els antitransvasament de l'Ebre.
LA GESTIÓ sostenible de l'aigua requereix avaluar els riscos tenint en compte tant la garantia del recurs com la sostenibilitat ambiental i els aspectes socioeconò- mics. El problema del proveïment urbà de Barcelona es veu, per part dels governs central i autonòmic, únicament des del primer punt de vista, i en canvi està generant un risc molt gran de bancarrota econòmica i de desafecció social cap a la política que no es percep.
Però, realment, ¿el risc de desproveïment és tan gran?
En aquests moments ja han entrat als embassaments de les conques internes de Catalunya més de 60 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat superior als hectò- metres cúbics que el futur microtransvasament de l'Ebre pot proporcionar abans del maig del 2009. Per tant, el decret llei que el permet hauria de ser suspès immediatament, i l'obra, anul.lada. Per una altra part, les previsions meteorològiques fetes a mitjà termini assenyalen que aquest any 2008 serà humit, amb precipitacions superiors a la mitjana. Per tant, la suposició que no plourà més fins al maig del 2009 té una probabilitat molt baixa de convertir-se en realitat, i hauríem d'acceptar com a hipòtesi que arribarà aigua als embassaments abans del maig del 2009, i no només que no plourà gens ni mica.
CADA VEGADA hi ha un risc més baix de desproveïment abans de la data fatídica, mentre que cada vegada el risc de confrontació social és més gran si s'insisteix en un microtransvasament costós i innecessari. ¿Quin dels dos riscos és el pitjor? Un partit que va governar Catalunya durant gairebé un quart de segle va perdre el poder per minimitzar el risc social.
A més a més, econòmicament aquest transvasament és una ruïna, i molt ineficient. Fent una inversió de 90 milions d'euros (la meitat del que s'ha pressupostat que costarà la canonada) seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual.
AQUESTA SERIA una infraestructura permanent que podria treballar sempre. I encara es disposaria de 90 milions d'euros més per escometre altres obres necessàries. A més a més, amb aquesta opció, s'invertiria en tecnologies d'última generació, no només en una canonada que no aporta res a la innovació, una paraula molt en voga en els programes polítics i a la qual s'apunten els països que miren al segle XXI. Que s'ofereixi a les empreses a les quals s'han promès els milions del microtransvasament el canvi de cromos, innovació en lloc de canonades en el cicle de l'aigua, i tots hi sortirem guanyant.
És una llàstima que l'administració de l'aigua a Catalunya, una comunitat que ho havia fet mitjanament bé fins al present i que semblava que realment es creia això de la sostenibilitat ambiental i la nova cultura de l'aigua, ara sigui qüestionada per la vella cultura del formigó, en què els problemes es miren de solucionar mitjançant canonades, sense consens social i sense racionalitat econòmica, just al revés del que exigeix la directiva marc de l'aigua.
Però encara podem recuperar el temps perdut: que s'anul.li aquest maleït microtransvasament, que es recuperi el consens social a la mesa nacional de la sequera i que es demostri que és possible posar en marxa un model diferent de gestió de l'aigua a Catalunya.
*Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
NARCÍS Prat*
Un visitant que arribés avui a Catalunya i la recorregués visitant primer el Montseny, després es dirigís al Cadí, des d'allà baixés pel Segre i tornés a Barcelona travessant la Segarra, al ser informat al final del seu recorregut que el principal problema dels catalans és avui la sequera, preguntaria intrigat: "¿Quina sequera? He vist els rius amb un bon cabal, les fonts brollant, les plantes florint, els camps verds... ¿On és la sequera?". A Catalunya no hi ha sequera. Si els embassaments no s'han omplert prou per al consum humà futur no és per la sequera: és un problema de gestió.
És a dir: el problema és el risc de talls d'aigua a la regió metropolitana en una data anterior al mes de maig del 2009. No parlem, doncs, més d'una sequera que és inexistent. Parlem d'un risc... ¿realment greu? La gestió del risc no es pot fer des de la recerca de la certesa absoluta que una cosa no passarà. Això és impossible, i no obstant és el que estan fent els governs català i espanyol amb la hipòtesi que no plourà més. I per minimitzar un risc físic (la falta d'aigua) estan generant un perill molt més gran: la fractura de la societat catalana en dos: els pro i els antitransvasament de l'Ebre.
LA GESTIÓ sostenible de l'aigua requereix avaluar els riscos tenint en compte tant la garantia del recurs com la sostenibilitat ambiental i els aspectes socioeconò- mics. El problema del proveïment urbà de Barcelona es veu, per part dels governs central i autonòmic, únicament des del primer punt de vista, i en canvi està generant un risc molt gran de bancarrota econòmica i de desafecció social cap a la política que no es percep.
Però, realment, ¿el risc de desproveïment és tan gran?
En aquests moments ja han entrat als embassaments de les conques internes de Catalunya més de 60 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat superior als hectò- metres cúbics que el futur microtransvasament de l'Ebre pot proporcionar abans del maig del 2009. Per tant, el decret llei que el permet hauria de ser suspès immediatament, i l'obra, anul.lada. Per una altra part, les previsions meteorològiques fetes a mitjà termini assenyalen que aquest any 2008 serà humit, amb precipitacions superiors a la mitjana. Per tant, la suposició que no plourà més fins al maig del 2009 té una probabilitat molt baixa de convertir-se en realitat, i hauríem d'acceptar com a hipòtesi que arribarà aigua als embassaments abans del maig del 2009, i no només que no plourà gens ni mica.
CADA VEGADA hi ha un risc més baix de desproveïment abans de la data fatídica, mentre que cada vegada el risc de confrontació social és més gran si s'insisteix en un microtransvasament costós i innecessari. ¿Quin dels dos riscos és el pitjor? Un partit que va governar Catalunya durant gairebé un quart de segle va perdre el poder per minimitzar el risc social.
A més a més, econòmicament aquest transvasament és una ruïna, i molt ineficient. Fent una inversió de 90 milions d'euros (la meitat del que s'ha pressupostat que costarà la canonada) seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual.
AQUESTA SERIA una infraestructura permanent que podria treballar sempre. I encara es disposaria de 90 milions d'euros més per escometre altres obres necessàries. A més a més, amb aquesta opció, s'invertiria en tecnologies d'última generació, no només en una canonada que no aporta res a la innovació, una paraula molt en voga en els programes polítics i a la qual s'apunten els països que miren al segle XXI. Que s'ofereixi a les empreses a les quals s'han promès els milions del microtransvasament el canvi de cromos, innovació en lloc de canonades en el cicle de l'aigua, i tots hi sortirem guanyant.
És una llàstima que l'administració de l'aigua a Catalunya, una comunitat que ho havia fet mitjanament bé fins al present i que semblava que realment es creia això de la sostenibilitat ambiental i la nova cultura de l'aigua, ara sigui qüestionada per la vella cultura del formigó, en què els problemes es miren de solucionar mitjançant canonades, sense consens social i sense racionalitat econòmica, just al revés del que exigeix la directiva marc de l'aigua.
Però encara podem recuperar el temps perdut: que s'anul.li aquest maleït microtransvasament, que es recuperi el consens social a la mesa nacional de la sequera i que es demostri que és possible posar en marxa un model diferent de gestió de l'aigua a Catalunya.
*Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
Podria no arribar més aigua de França
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052500_6_267767__Catalunya-Podria-arribar-aigua-Frana
ALFONS QUINTÀ
El prefecte de la regió de Provença, Alps i Costa Blava, ha enviat una carta al director general del grup Aigües de Marsella. Li demana explicacions respecte a la legalitat, o no, del transferiment a Barcelona d'aigua de la qual l'empresa és concessionària, per part de l' Estat francès.
La carta és datada de dijous de la setmana passada. Demana a l'empresa que "refermi formalment la consideració jurídica d'aquesta venda d'aigua", referint-se a la que ja envia a Barcelona, per vaixell. Com a Espanya, a França l'aigua és un recurs del qual l' Estat en pot concedir l'ús o no. Totes les concessions tenen limitacions jurídiques que l'ara l'empresa francesa pot haver violat.
La carta del màxim representat de l' Estat francès a la tercera regió més rica de França, amb capital Marsella, requereix que se li aportin "els elements jurídics que han portat a considerar que la societat (concessionària) podia respondre favorablement a les necessitats de l'aglomeració barcelonesa".
La carta està signada, per delegació, pel secretari general de la prefectura. Cita abundant legislació aplicable al cas. Recorda que la concessió de que gaudeix l'empresa és per l'abastament de "la ciutat de Marsella" i també per "alimentar els departaments de les Boques del Roïna, del Var i de la ciutat de Marsella en aigua d' ús agrícola, domèstic i industrial".
Si l' Estat francès considera, com dóna a entendre el text de la carta, que l'empresa concessionària ha anat més enllà de les finalitats especificades en la concessió, pot anul·lar la venda d'aigua a Barcelona.
En la pràctica, l'administració francesa podria obrar de forma immediata. El seu parer és jurídicament determinant, particularment a França. Ho podrà fer si l'enviament d'aigua a Barcelona es perllonga o bé genera una reacció entre els usuaris d'aquella regió francesa. Dret, política i economia ( el bon preu que la Generalitat i després tots nosaltres paguem per aquella aigua) constitueixen tres immensos conjunts, sempre interrelacionats.
De moment a Marsella ja hi ha una reacció popular crítica. Un portaveu d'un col·lectiu de defensa del medi ambient marsellès, Bertrand Cressens, ha declarat: "Si aquests transferiments s'efectuen en nom de la solidaritat i a títol excepcional, no ens hi oposem. Però si això esdevé un hàbit, és catastròfic. Aquesta situació (de penúria a Barcelona) revela una mala gestió de l'aigua: és un senyal d'alarma. Hi ha el risc de que es reprodueixi a altres llocs. Seria més lògic transferir les tecnologies existents i el saber fer per a economitzar l'aigua més que no pas enviar el recurs pròpiament dit".
Una altra font afirma: "A finals dels anys vuitanta, es van organitzar transferiments d'aigua (des de Marsella) vers Algèria, per raons humanitàries. Però avui (en el cas de Barcelona) es tracta de la mala gestió de l'aigua i de malgastament (gaspillage). No és el mateix". La font afegeix: "per cada transferiment (en vaixell) es tracta de trenta tones de carburant que es gasten".
Atès que estan previstos seixanta-tres lliuraments d'aigua per vaixell i per mes, resulta molt previsible s'agreugi que el marc exposat, de reacció política i popular. Són probables noves queixes d'usuaris i, per descomptat, el govern francès podria, en el marc jurídic exposat pel prefecte, limitar o posar fi als transferiments.
Decennis de desenfocament, per part de la Generalitat, del problema de l'aigua, per la influència o el predomini de visions ideològiques extremistes, han generat una guerra que té més fronts que no pas dies l'any. Les diverses solucions miraculoses exposades pels partits i ara improvisades des de la Generalitat només poden semblar bones sobre el paper, i encara.
ALFONS QUINTÀ
El prefecte de la regió de Provença, Alps i Costa Blava, ha enviat una carta al director general del grup Aigües de Marsella. Li demana explicacions respecte a la legalitat, o no, del transferiment a Barcelona d'aigua de la qual l'empresa és concessionària, per part de l' Estat francès.
La carta és datada de dijous de la setmana passada. Demana a l'empresa que "refermi formalment la consideració jurídica d'aquesta venda d'aigua", referint-se a la que ja envia a Barcelona, per vaixell. Com a Espanya, a França l'aigua és un recurs del qual l' Estat en pot concedir l'ús o no. Totes les concessions tenen limitacions jurídiques que l'ara l'empresa francesa pot haver violat.
La carta del màxim representat de l' Estat francès a la tercera regió més rica de França, amb capital Marsella, requereix que se li aportin "els elements jurídics que han portat a considerar que la societat (concessionària) podia respondre favorablement a les necessitats de l'aglomeració barcelonesa".
La carta està signada, per delegació, pel secretari general de la prefectura. Cita abundant legislació aplicable al cas. Recorda que la concessió de que gaudeix l'empresa és per l'abastament de "la ciutat de Marsella" i també per "alimentar els departaments de les Boques del Roïna, del Var i de la ciutat de Marsella en aigua d' ús agrícola, domèstic i industrial".
Si l' Estat francès considera, com dóna a entendre el text de la carta, que l'empresa concessionària ha anat més enllà de les finalitats especificades en la concessió, pot anul·lar la venda d'aigua a Barcelona.
En la pràctica, l'administració francesa podria obrar de forma immediata. El seu parer és jurídicament determinant, particularment a França. Ho podrà fer si l'enviament d'aigua a Barcelona es perllonga o bé genera una reacció entre els usuaris d'aquella regió francesa. Dret, política i economia ( el bon preu que la Generalitat i després tots nosaltres paguem per aquella aigua) constitueixen tres immensos conjunts, sempre interrelacionats.
De moment a Marsella ja hi ha una reacció popular crítica. Un portaveu d'un col·lectiu de defensa del medi ambient marsellès, Bertrand Cressens, ha declarat: "Si aquests transferiments s'efectuen en nom de la solidaritat i a títol excepcional, no ens hi oposem. Però si això esdevé un hàbit, és catastròfic. Aquesta situació (de penúria a Barcelona) revela una mala gestió de l'aigua: és un senyal d'alarma. Hi ha el risc de que es reprodueixi a altres llocs. Seria més lògic transferir les tecnologies existents i el saber fer per a economitzar l'aigua més que no pas enviar el recurs pròpiament dit".
Una altra font afirma: "A finals dels anys vuitanta, es van organitzar transferiments d'aigua (des de Marsella) vers Algèria, per raons humanitàries. Però avui (en el cas de Barcelona) es tracta de la mala gestió de l'aigua i de malgastament (gaspillage). No és el mateix". La font afegeix: "per cada transferiment (en vaixell) es tracta de trenta tones de carburant que es gasten".
Atès que estan previstos seixanta-tres lliuraments d'aigua per vaixell i per mes, resulta molt previsible s'agreugi que el marc exposat, de reacció política i popular. Són probables noves queixes d'usuaris i, per descomptat, el govern francès podria, en el marc jurídic exposat pel prefecte, limitar o posar fi als transferiments.
Decennis de desenfocament, per part de la Generalitat, del problema de l'aigua, per la influència o el predomini de visions ideològiques extremistes, han generat una guerra que té més fronts que no pas dies l'any. Les diverses solucions miraculoses exposades pels partits i ara improvisades des de la Generalitat només poden semblar bones sobre el paper, i encara.
No és solidaritat!
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052500_3_267743__Comarques-solidaritat
RAMON IGLESIAS
El president Montilla ha decidit reunir-se a Torroella de Montgrí amb els regants de Girona per, entre d'altres coses, repartir copets a l'esquena i agrair la solidaritat hídrica amb Barcelona. Aplicar a això l'expressió solidaritat és de dubtós encert, ja que: 1) No parteix de la voluntat dels pagesos enviar aigua del Ter cap a Barcelona 2) Els regants se senten perjudicats per la mesura 3) La solidaritat parteix de la base de compartir i, en aquest cas, no es comparteix l'aigua, sinó que els regants se'n queden sense.
Pervertir i transgredir el llenguatge i el significat de les coses s'ha convertit en una especialitat del tripartit. Encara no sabem quan ens és permès de dir transvasament.
Pel que fa a la batalla campal entre els regants i els pagesos que esperaven a l'exterior, si la visita de Montilla era per repartir elogis i copets a l'esquena, com és que va venir acompanyat d'una tropa de goril·les famèlics de porra?
RAMON IGLESIAS
El president Montilla ha decidit reunir-se a Torroella de Montgrí amb els regants de Girona per, entre d'altres coses, repartir copets a l'esquena i agrair la solidaritat hídrica amb Barcelona. Aplicar a això l'expressió solidaritat és de dubtós encert, ja que: 1) No parteix de la voluntat dels pagesos enviar aigua del Ter cap a Barcelona 2) Els regants se senten perjudicats per la mesura 3) La solidaritat parteix de la base de compartir i, en aquest cas, no es comparteix l'aigua, sinó que els regants se'n queden sense.
Pervertir i transgredir el llenguatge i el significat de les coses s'ha convertit en una especialitat del tripartit. Encara no sabem quan ens és permès de dir transvasament.
Pel que fa a la batalla campal entre els regants i els pagesos que esperaven a l'exterior, si la visita de Montilla era per repartir elogis i copets a l'esquena, com és que va venir acompanyat d'una tropa de goril·les famèlics de porra?
dissabte, 24 de maig del 2008
Els vídeos de la trifulca de Torroella, 23/5/2008
Versió curta i comentada de Canal Nord
http://www.youtube.com/watch?v=Rs0QWaELWKc
Versió llarga i sense comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=qtFpAFiXxRw
Versió de vídeoaficionat
http://www.youtube.com/watch?v=sMHRuLCYrgA
http://www.youtube.com/watch?v=Rs0QWaELWKc
Versió llarga i sense comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=qtFpAFiXxRw
Versió de vídeoaficionat
http://www.youtube.com/watch?v=sMHRuLCYrgA
«Prou! Volem aigua per al Ter»
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868486
La Plataforma del Ter convoca la manifestació a Girona per reclamar el retorn de cabal al riu, el 14 de juny a les 6 de la tarda
ORIOL MAS. La Tallada d'Empordà
«Prou! Volem aigua per al Ter» serà el lema que encapçalarà la manifestació per reclamar el retorn de cabal al riu. Serà el dissabte 14 de juny, a les 6 de la tarda, i sortirà de la plaça de Catalunya de Girona. Així ho va aprovar ahir definitivament l'assemblea de la Plataforma del Ter, que es va fer a la tarda a Mas Badia, a la Tallada d'Empordà. La plataforma, una associació que agrupa una vuitantena d'entitats i administracions de les comarques gironines, és l'ens que ha convocat la protesta. Segons el seu president, Francesc Camps, la voluntat és denunciar la situació injusta del riu de manera cívica: «El Ter ha sigut una font de riquesa, i ho ha de continuar sent.» Camps també va valorar com «una decepció» la visita del president Montilla ahir a Torroella de Montgrí.
La convocatòria de la manifestació es va plantejar en l'assemblea de la plataforma d'ahir a la tarda, després de la reunió que el president Montilla havia tingut amb els regants al matí a Torroella. Encara s'ha de decidir el punt final del recorregut –podria ser la plaça de la Constitució o a la de les Botxes–, i també qui llegirà el manifest, però ara els membres de la plataforma començaran a mobilitzar la gent perquè assisteixi a la manifestació: «Fem una crida a la ciutadania, apel·lem a la solidaritat de tot Catalunya, no volem anar contra ningú sinó sumar les preocupacions de tothom», resumia Francesc Camps. Des de la seva creació, el gener passat, l'entitat s'ha reunit amb diversos sectors i grups polítics per expressar la seva preocupació sobre el Ter, i aquest serà el primer acte massiu que organitzaran. Camps explicava: «La situació del riu és injusta i ens aboca al desastre, perquè un 70% de l'aigua va cap a Barcelona, i això no és culpa de la sequera.»
Camps també es va demostrar decebut i escèptic amb les declaracions de Montilla: «Ens agradaria que el govern assumís el problema, però sembla que qui ens governa no n'és prou conscient o n'és tan conscient que no s'atreveix a plantejar-lo.»
La Plataforma del Ter convoca la manifestació a Girona per reclamar el retorn de cabal al riu, el 14 de juny a les 6 de la tarda
ORIOL MAS. La Tallada d'Empordà
«Prou! Volem aigua per al Ter» serà el lema que encapçalarà la manifestació per reclamar el retorn de cabal al riu. Serà el dissabte 14 de juny, a les 6 de la tarda, i sortirà de la plaça de Catalunya de Girona. Així ho va aprovar ahir definitivament l'assemblea de la Plataforma del Ter, que es va fer a la tarda a Mas Badia, a la Tallada d'Empordà. La plataforma, una associació que agrupa una vuitantena d'entitats i administracions de les comarques gironines, és l'ens que ha convocat la protesta. Segons el seu president, Francesc Camps, la voluntat és denunciar la situació injusta del riu de manera cívica: «El Ter ha sigut una font de riquesa, i ho ha de continuar sent.» Camps també va valorar com «una decepció» la visita del president Montilla ahir a Torroella de Montgrí.
La convocatòria de la manifestació es va plantejar en l'assemblea de la plataforma d'ahir a la tarda, després de la reunió que el president Montilla havia tingut amb els regants al matí a Torroella. Encara s'ha de decidir el punt final del recorregut –podria ser la plaça de la Constitució o a la de les Botxes–, i també qui llegirà el manifest, però ara els membres de la plataforma començaran a mobilitzar la gent perquè assisteixi a la manifestació: «Fem una crida a la ciutadania, apel·lem a la solidaritat de tot Catalunya, no volem anar contra ningú sinó sumar les preocupacions de tothom», resumia Francesc Camps. Des de la seva creació, el gener passat, l'entitat s'ha reunit amb diversos sectors i grups polítics per expressar la seva preocupació sobre el Ter, i aquest serà el primer acte massiu que organitzaran. Camps explicava: «La situació del riu és injusta i ens aboca al desastre, perquè un 70% de l'aigua va cap a Barcelona, i això no és culpa de la sequera.»
Camps també es va demostrar decebut i escèptic amb les declaracions de Montilla: «Ens agradaria que el govern assumís el problema, però sembla que qui ens governa no n'és prou conscient o n'és tan conscient que no s'atreveix a plantejar-lo.»
El consum d'aigua ha baixat en un any a la Costa Brava
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868484
O.M.. S'Agaró
El consum d'aigua ha baixat a la Costa Brava durant el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el mateix període del 2007. Segons el director nacional de la zona nord de l'empresa Agbar, Sergi Soriano, en municipis com ara Calonge i l'Escala, el consum ha baixat un 12%; a Palafrugell, un 5%; a Roses, un 3%, i a Palamós, un 14%. Per Soriano, en el segon trimestre la davallada serà encara més forta, perquè es notarà més l'efecte de la prohibició de regar o d'omplir piscines. El directiu d'Agbar creu que la conscienciació per la sequera és un dels aspectes que han motivat aquesta davallada, juntament amb la desacceleració econòmica i la crisi de la construcció.
Soriano va participar ahir en un debat sobre els recursos hídrics de què disposa la Costa Brava que es va fer a s'Agaró i que va organitzar el Cercle d'Infraestructures i les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El catedràtic d'hidràulica de la UPC Josep Dolz i el gerent del Consorci per a la Gestió Integrada d'Aigües de Catalunya, Joan Gaya, van ser els altres ponents. Dolz va afirmar que la sequera actual no és excepcio nal: «El que passa és que hi ha una manca estructural d'aigua a les conques internes», i va considerar «injustificable» que no s'hagi fet la interconnexió de xarxes. Finalment, va apostar per un pacte polític i social per garantir l'abastament a Catalunya a llarg termini. Per la seva part, Gaya va lloar el sistema de gestió de l'aigua del Consorci de la Costa Brava, i va explicar que el futur són les dessaladores, la regeneració i els nous tractaments.
Tant en les ponències com en el debat va sorgir també la qüestió del transvasament del Ter. Gaya va dir que el retorn de cabal és «imprescindible» tant per al riu com per a les activitats gironines, i Dolz es va estranyar de la falta de reivindicació de la societat gironina per recuperar el riu: «Amb tot el que se li fa, sembla estrany, però els del Ter no piulen.»
O.M.. S'Agaró
El consum d'aigua ha baixat a la Costa Brava durant el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el mateix període del 2007. Segons el director nacional de la zona nord de l'empresa Agbar, Sergi Soriano, en municipis com ara Calonge i l'Escala, el consum ha baixat un 12%; a Palafrugell, un 5%; a Roses, un 3%, i a Palamós, un 14%. Per Soriano, en el segon trimestre la davallada serà encara més forta, perquè es notarà més l'efecte de la prohibició de regar o d'omplir piscines. El directiu d'Agbar creu que la conscienciació per la sequera és un dels aspectes que han motivat aquesta davallada, juntament amb la desacceleració econòmica i la crisi de la construcció.
Soriano va participar ahir en un debat sobre els recursos hídrics de què disposa la Costa Brava que es va fer a s'Agaró i que va organitzar el Cercle d'Infraestructures i les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El catedràtic d'hidràulica de la UPC Josep Dolz i el gerent del Consorci per a la Gestió Integrada d'Aigües de Catalunya, Joan Gaya, van ser els altres ponents. Dolz va afirmar que la sequera actual no és excepcio nal: «El que passa és que hi ha una manca estructural d'aigua a les conques internes», i va considerar «injustificable» que no s'hagi fet la interconnexió de xarxes. Finalment, va apostar per un pacte polític i social per garantir l'abastament a Catalunya a llarg termini. Per la seva part, Gaya va lloar el sistema de gestió de l'aigua del Consorci de la Costa Brava, i va explicar que el futur són les dessaladores, la regeneració i els nous tractaments.
Tant en les ponències com en el debat va sorgir també la qüestió del transvasament del Ter. Gaya va dir que el retorn de cabal és «imprescindible» tant per al riu com per a les activitats gironines, i Dolz es va estranyar de la falta de reivindicació de la societat gironina per recuperar el riu: «Amb tot el que se li fa, sembla estrany, però els del Ter no piulen.»
La solidaritat dels regants del Ter fa quaranta anys que dura
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868277
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d'Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació. L'enfrontament d'ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d'objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n'havia d'extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s'incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta. Ara, davant d'una situació que es qualifica d'emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s'ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter veuen com el territori s'esvalota davant d'un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l'any 1959. Amb l'agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica. Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n'hagi estat justament el detonant.
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d'Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació. L'enfrontament d'ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d'objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n'havia d'extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s'incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta. Ara, davant d'una situació que es qualifica d'emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s'ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter veuen com el territori s'esvalota davant d'un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l'any 1959. Amb l'agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica. Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n'hagi estat justament el detonant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)