http://www.naciodigital.cat:80/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=6367
Veure per creure. Ahir el president i els vicepresidents del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, Pere Prat i Ponç Feliu respectivament, van comparèixer a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya. Pels responsables del Consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals riberencs- van fer una valoració de l'estat del riu Ter que van qualificar com a 'deplorable'. Fins aquí res a destacar -si ja donem per fet la situació del riu més enllà del Pasteral- però el vertader escàndol és que els diputats de la comissió de Medi Ambient es van mostrar 'sorpresos' i van afirmar 'desconèixer' que almenys un 75% del cabal del Ter s'extreu per a l'abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona (i per l'àrea de Girona i la Costa Brava). També es van preocupar per la imatge d'un riu que sovint no té prou força per desembocar al mar (veure foto), fins i tot en dies, que en el seu pas pel Ripollès supera els 150 metres cúbics per segon.
Des del Consorci es va sol·licitar al Parlament que o bé faci complir la Llei de 1959 -obliga a deixar un mínim de 3 metres cúbics per segon per sota del Pasteral- o, en tot cas que es promogui una nova Llei que reguli la disminució progressiva de l'extracció d'aigües del Ter. Des del Consorci afirmen que els diputats van prendre nota, amén.
Més informació: especial 'I tu de què rius' (http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=6351)
dilluns, 2 de juny del 2008
Dades d'avui
Conca del Ter (dades 1 de juny):
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 38,72
Ter a Girona, m3/s: 2,21
Ter a Torroella, m3/s: 2,63
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s:1.535,06
Ebre a Ascó, m3/s: ---- (no hi ha dades)
Segre a Balaguer, m3/s: 202,28
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 189 hm3
Total conques internes: 353 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.749 hm3
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 38,72
Ter a Girona, m3/s: 2,21
Ter a Torroella, m3/s: 2,63
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s:1.535,06
Ebre a Ascó, m3/s: ---- (no hi ha dades)
Segre a Balaguer, m3/s: 202,28
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 189 hm3
Total conques internes: 353 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.749 hm3
diumenge, 1 de juny del 2008
Aigua i intel·ligència
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060100_4_269142__Opinio-Aigua-intelligncia
JOAN VILA
Llegeixo una excel·lent entrevista a Mario Capecchi, premi Nobel de medicina 2007. Diu, "els gens són intel·ligència (capacitat d'adaptació) emmagatzemada i transmesa per aquells que van reeixir sobreviure". Quan ho llegia em vaig dir, mira, la definició de gens és la mateixa que la de polítics, el que té capacitat d'adaptació sobreviu.
Em ve al cap això quan penso com s'ha portat el tema de l'aigua. No ha estat, diríem, un camí gaire intel·ligent.
Per entendre-ho hem de començar a fer el relat als anys 90, amb el govern de Pujol. Hi havia prou estudis que ensenyaven que l'alimenta?ció d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona estava en estat precari, que calia aportar-ne més; es va proposar portar-la del Roine i de l'Ebre. L'oposició (els que ara estan al govern), es va tirar a la jugular. L'Executiu no va gosar continuar el projecte del transvasament. El següent govern, el de Maragall, proposà resoldre el dèficit amb dessaladores, però el conseller Milà, responsable del tema, dubtà i retardà la decisió per por del consum energètic. El govern Montilla va activar el decret de sequera el maig de 2007 coincidint amb les inundacions anuals de l'Ebre. Aquest decret ja no es desactivarà fins no se sap quan. El pas dels dies sense ploure va començar a posar nerviosos els responsables de planificació de l'aigua i començà una dinàmica de por a quedar-se'n sense que ha estat nefasta. Aquesta dinàmica és volguda per un sector ecologista que li sembla que amb ella assolirà fites en estalvi, i resoldrà així el problema. Ha estat un greu error, ja que no n'hi ha prou amb l'estalvi per resoldre el dèficit d'aigua a l'àrea de Barcelona, es necessita una aportació externa al sistema actual. Una cosa és l'estalvi i l'altra la seguretat de subministrament. La dinàmica de por ha posat en marxa un moviment mediàtic que s'ha cruspit els mateixos que l'havien endegat. Recordo frases com la de Joan Boada dient que la sequera ens ajudarà a fer els deures o la de Narcís Prat dient-nos que teníem sequera mental. La dinàmica no ha fet sinó posar nerviosos els responsables de planificació. A partir d'aquest moment tot ha començat a fallar. La primera hipòtesi, si no plou més no hi haurà aigua, és falsa. És evident que si no plou mai més cap sistema d'aigua funcionarà, però això és fals. Tenim un règim de pluges en què plou de manera important després de cada tres, quatre o cinc estacions amb sequera. Això vol dir que en un any hi ha una estació que pot aportar a les conques del Llobregat i del Ter uns 200 hm3, excepcionalment 300. Durant la resta de mesos de l'any les dues conques aporten des de 350 hm3 en anys secs, fins a 650 hm3 en anys humits. En el pitjor dels casos l'aigua recollida per les dues conques que ara alimenten l'àrea metropolitana recullen 550 hm3, el cabal que consumeix aquesta en un any. És clar, deixant els dos rius, Ter i Llobregat, eixuts, sense possibilitat de cabal ecològic, ni de regar. Si deixem a la conca aquests cabals, els 550 hm3 disponibles queden en 350 hm3. Per tant falta com a mínim una aportació extra de 150 hm3, més l'augment de consum, per resoldre la situació. Si fem justícia al Ter l'aportació de l'exterior s'ha d'elevar com a mínim a 200 hm3.
Les dessaladores ho resoldran? No. Ni la dessaladora del Llobregat amb 60 hm3, ni tot el pla ideat per l'ACA amb 200 hm3 resolen el problema. Poden resoldre el dèficit actual, però no el futur, amb una previsió d'augment de 160 hm3 fins al 2025. No resolen el riu Ter. Cal fer més per solucionar el problema.
Veient que la hipòtesi inicial es complia temporalment, que no plovia, i que el nivell dels pantans baixava de forma alarmant, els responsables de l'aigua van idear plans de xoc. El primer, de manual, era portar aigua en vaixells; una mena d'allò de matar mosques amb canons. Però alguna cosa s'havia de fer perquè la gent veiés que es treballava amb el tema. La segona va ser voler portar aigua del Segre aprofitant el forat del túnel del Cadí. Un error que va ser esmenat pel Govern central obligant a portar, de forma temporal, aigua des de l'Ebre. Això va ser alhora una altra equivocació perquè la canonada és petita per resoldre el problema estructural; necessitem almenys 100 hm3 de l'Ebre, no 50 hm3. També perquè es va lligar a una hipòtesi falsa, la que no plourà mai més.
I aquí estem, amb un problema greu que es vol resoldre amb precipitació, amb nerviosisme i enmig d'un gran cacau mediàtic i polític.
No hi ha hagut prou intel·ligència per resoldre la qüestió. Per exemple, on ha buscat complicitats la conselleria? Fins i tot els mateixos votants del conseller l'han deixat sol. No sap que si a Girona ens deia que d'aquí a uns quants anys s'allibera una part del Ter li haguéssim donat suport?
El dèficit no es resoldrà sense una aportació externa a la xarxa actual. Bé sigui amb el transvasament del Roine, bé sigui amb la cessió d'ús que hem proposat des de Pimec, cal pensar en una aportació. Cal fer-ho amb imaginació i fent ús de la millor tecnologia que tenim. Fa un any, quan va entrar en vigor el decret de la sequera, vaig escriure que l'ACA havia fet quedar en ridícul el Govern. No entenia com es podia posar en marxa el decret el mateix dia que l'Ebre sortia de la seva llera. Em vaig demanar si la conca de l'Ebre agrairia que en aquesta situació es retirés del riu un flux de 200 m3/s, abaixant el cabal des de 2.000 m3/s fins a 1.800 m3/s. Vaig mirar on es podia enviar aquella aigua: des dels pantans de Mequinensa o Riba-roja als pantans de Santa Anna o Rialb. Es necessita un pantà de sortida i un altre receptor. Enviar 200 m3/s a Rialb demana una potència de bombeig de 650 MW. En un dia es poden emmagatzemar 17 hm3, i en un mes 518 hm3, la totalitat de l'aigua que ne?cessita l'àrea urbana a l'any. I tot ai?xò es pot fer sense tocar ni una go?ta del cabal ecològic ni de reg del riu. És més, permet donar seguretat davant la sortida de la llera que amena?ça cada any el riu. El cost energètic d'aquesta nova aigua és de 0,89 kWh/m3, i la llargada de la canonada arriba a 110 km. No hi ha proble?ma de subministrament elèctric en ser al costat d'Ascó, Mequinensa i Riba-roja, la màxima producció a Catalunya. També té la bondat de protegir els transvasaments de l'Ebre, com ho fa la proposta de cessió d'ús; qui ho vulgui fer que ho faci.
Totes aquestes cabòries (com diria en Montilla de Polònia) són per dir que s'ha de treballar molt més a fons l'alimentació d'aigua a Barcelona, amb més reflexió i escoltant a més gent. Que l'equip que fins ara ha planificat l'aigua es troba en aquest moment sense credibilitat per seguir endavant. Que el nou equip ha de ser interdisciplinari, deixant de banda assessors com Narcís Prat amb només una visió específica del tema, incorporant gent que entengui de sistemes. Que la no?va cultura de l'aigua és de fet vella perquè oblida el Ter. Que ja n'hi ha prou de fer el ridícul davant el món. Que així, fent dinàmiques de por, no aixecarem la nostra autoestima.
En fi, que s'ha de posar més intel·ligència en aquests temes, perquè si no, haurem de pensar que tenim polítics no adients, i arribarem a la conclusió que la nostra societat té els gens espatllats perquè no sobreviuen als problemes per manca de capacitat d'adaptació. Intel·ligència, en definitiva.
JOAN VILA
Llegeixo una excel·lent entrevista a Mario Capecchi, premi Nobel de medicina 2007. Diu, "els gens són intel·ligència (capacitat d'adaptació) emmagatzemada i transmesa per aquells que van reeixir sobreviure". Quan ho llegia em vaig dir, mira, la definició de gens és la mateixa que la de polítics, el que té capacitat d'adaptació sobreviu.
Em ve al cap això quan penso com s'ha portat el tema de l'aigua. No ha estat, diríem, un camí gaire intel·ligent.
Per entendre-ho hem de començar a fer el relat als anys 90, amb el govern de Pujol. Hi havia prou estudis que ensenyaven que l'alimenta?ció d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona estava en estat precari, que calia aportar-ne més; es va proposar portar-la del Roine i de l'Ebre. L'oposició (els que ara estan al govern), es va tirar a la jugular. L'Executiu no va gosar continuar el projecte del transvasament. El següent govern, el de Maragall, proposà resoldre el dèficit amb dessaladores, però el conseller Milà, responsable del tema, dubtà i retardà la decisió per por del consum energètic. El govern Montilla va activar el decret de sequera el maig de 2007 coincidint amb les inundacions anuals de l'Ebre. Aquest decret ja no es desactivarà fins no se sap quan. El pas dels dies sense ploure va començar a posar nerviosos els responsables de planificació de l'aigua i començà una dinàmica de por a quedar-se'n sense que ha estat nefasta. Aquesta dinàmica és volguda per un sector ecologista que li sembla que amb ella assolirà fites en estalvi, i resoldrà així el problema. Ha estat un greu error, ja que no n'hi ha prou amb l'estalvi per resoldre el dèficit d'aigua a l'àrea de Barcelona, es necessita una aportació externa al sistema actual. Una cosa és l'estalvi i l'altra la seguretat de subministrament. La dinàmica de por ha posat en marxa un moviment mediàtic que s'ha cruspit els mateixos que l'havien endegat. Recordo frases com la de Joan Boada dient que la sequera ens ajudarà a fer els deures o la de Narcís Prat dient-nos que teníem sequera mental. La dinàmica no ha fet sinó posar nerviosos els responsables de planificació. A partir d'aquest moment tot ha començat a fallar. La primera hipòtesi, si no plou més no hi haurà aigua, és falsa. És evident que si no plou mai més cap sistema d'aigua funcionarà, però això és fals. Tenim un règim de pluges en què plou de manera important després de cada tres, quatre o cinc estacions amb sequera. Això vol dir que en un any hi ha una estació que pot aportar a les conques del Llobregat i del Ter uns 200 hm3, excepcionalment 300. Durant la resta de mesos de l'any les dues conques aporten des de 350 hm3 en anys secs, fins a 650 hm3 en anys humits. En el pitjor dels casos l'aigua recollida per les dues conques que ara alimenten l'àrea metropolitana recullen 550 hm3, el cabal que consumeix aquesta en un any. És clar, deixant els dos rius, Ter i Llobregat, eixuts, sense possibilitat de cabal ecològic, ni de regar. Si deixem a la conca aquests cabals, els 550 hm3 disponibles queden en 350 hm3. Per tant falta com a mínim una aportació extra de 150 hm3, més l'augment de consum, per resoldre la situació. Si fem justícia al Ter l'aportació de l'exterior s'ha d'elevar com a mínim a 200 hm3.
Les dessaladores ho resoldran? No. Ni la dessaladora del Llobregat amb 60 hm3, ni tot el pla ideat per l'ACA amb 200 hm3 resolen el problema. Poden resoldre el dèficit actual, però no el futur, amb una previsió d'augment de 160 hm3 fins al 2025. No resolen el riu Ter. Cal fer més per solucionar el problema.
Veient que la hipòtesi inicial es complia temporalment, que no plovia, i que el nivell dels pantans baixava de forma alarmant, els responsables de l'aigua van idear plans de xoc. El primer, de manual, era portar aigua en vaixells; una mena d'allò de matar mosques amb canons. Però alguna cosa s'havia de fer perquè la gent veiés que es treballava amb el tema. La segona va ser voler portar aigua del Segre aprofitant el forat del túnel del Cadí. Un error que va ser esmenat pel Govern central obligant a portar, de forma temporal, aigua des de l'Ebre. Això va ser alhora una altra equivocació perquè la canonada és petita per resoldre el problema estructural; necessitem almenys 100 hm3 de l'Ebre, no 50 hm3. També perquè es va lligar a una hipòtesi falsa, la que no plourà mai més.
I aquí estem, amb un problema greu que es vol resoldre amb precipitació, amb nerviosisme i enmig d'un gran cacau mediàtic i polític.
No hi ha hagut prou intel·ligència per resoldre la qüestió. Per exemple, on ha buscat complicitats la conselleria? Fins i tot els mateixos votants del conseller l'han deixat sol. No sap que si a Girona ens deia que d'aquí a uns quants anys s'allibera una part del Ter li haguéssim donat suport?
El dèficit no es resoldrà sense una aportació externa a la xarxa actual. Bé sigui amb el transvasament del Roine, bé sigui amb la cessió d'ús que hem proposat des de Pimec, cal pensar en una aportació. Cal fer-ho amb imaginació i fent ús de la millor tecnologia que tenim. Fa un any, quan va entrar en vigor el decret de la sequera, vaig escriure que l'ACA havia fet quedar en ridícul el Govern. No entenia com es podia posar en marxa el decret el mateix dia que l'Ebre sortia de la seva llera. Em vaig demanar si la conca de l'Ebre agrairia que en aquesta situació es retirés del riu un flux de 200 m3/s, abaixant el cabal des de 2.000 m3/s fins a 1.800 m3/s. Vaig mirar on es podia enviar aquella aigua: des dels pantans de Mequinensa o Riba-roja als pantans de Santa Anna o Rialb. Es necessita un pantà de sortida i un altre receptor. Enviar 200 m3/s a Rialb demana una potència de bombeig de 650 MW. En un dia es poden emmagatzemar 17 hm3, i en un mes 518 hm3, la totalitat de l'aigua que ne?cessita l'àrea urbana a l'any. I tot ai?xò es pot fer sense tocar ni una go?ta del cabal ecològic ni de reg del riu. És més, permet donar seguretat davant la sortida de la llera que amena?ça cada any el riu. El cost energètic d'aquesta nova aigua és de 0,89 kWh/m3, i la llargada de la canonada arriba a 110 km. No hi ha proble?ma de subministrament elèctric en ser al costat d'Ascó, Mequinensa i Riba-roja, la màxima producció a Catalunya. També té la bondat de protegir els transvasaments de l'Ebre, com ho fa la proposta de cessió d'ús; qui ho vulgui fer que ho faci.
Totes aquestes cabòries (com diria en Montilla de Polònia) són per dir que s'ha de treballar molt més a fons l'alimentació d'aigua a Barcelona, amb més reflexió i escoltant a més gent. Que l'equip que fins ara ha planificat l'aigua es troba en aquest moment sense credibilitat per seguir endavant. Que el nou equip ha de ser interdisciplinari, deixant de banda assessors com Narcís Prat amb només una visió específica del tema, incorporant gent que entengui de sistemes. Que la no?va cultura de l'aigua és de fet vella perquè oblida el Ter. Que ja n'hi ha prou de fer el ridícul davant el món. Que així, fent dinàmiques de por, no aixecarem la nostra autoestima.
En fi, que s'ha de posar més intel·ligència en aquests temes, perquè si no, haurem de pensar que tenim polítics no adients, i arribarem a la conclusió que la nostra societat té els gens espatllats perquè no sobreviuen als problemes per manca de capacitat d'adaptació. Intel·ligència, en definitiva.
Demanar solidaritat al Ter? Quina barra!
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060100_4_269140__Opinio-Demanar-solidaritat-Quina-barra
XAVIER DILMÉ I VERT *
Un governant ha de servir per solucionar problemes i no per crear-ne. Això a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no ho entenen. Ni el seu director, ni el conseller que n'és el responsable polític màxim. La poca vergonya amb què s'està tractant el tema del Ter i el mal tracte que es dóna als regants del Baix Ter no tenen analogia a la resta de Catalunya. Mentre a la gent del Segre i de l'Ebre se l'intenta tractar des del Tripartit amb guant de seda i -diguem-ho tot- amb el talonari a la mà, a la del Ter se la tracta a garrotades. Divendres passat ho vam comprovar a Torroella.
Els regants del Baix Ter han fet diferents mobilitzacions els darrers mesos. He estat present a la majoria d'elles i dono fe que han estat mobilitzacions exemplars i sense cap violència més enllà de l'ai?rada i sempre opinable demanda de dimissions (per mi, evidentment, totalment justificada). Veig, a nivell personal, el desplegament fet i l'actuació policial de divendres a Torroella com totalment desproporcionats. Caldria que per part del Departament d'In?terior s'obrís una investigació per assegurar que aquesta actuació va ser tot el professional que hauria d'haver estat. Ens quedaríem tots més tranquils perquè hi ha massa veus, i moltes d'elles autoritzades, que qüestionen l'actitud d'alguns membres del Mossos, que eren allà per calmar ànims i no per excitar-ne.
Dit això, costaria d'entendre que el president de la Generalitat s'atrevís a demanar solidaritat als pagesos si hom no tingués la certesa que per José Montilla travessar el Tordera és una aventura cap al desconegut. President, solidaritat és donar part del que tens a qui no té res o té molt menys que tu. En canvi, si t'agafen tot el que tens i tu et quedes sense res, d'a?quest curiós concepte de solidaritat se'n diu espoli. O robatori, segons el cas. I demostra amb les seves paraules, President, que llegeix poc el bloc de la seva diputada Pia Bosch o que aquesta fa poca pedagogia entre els membres del seu grup. També costaria d'entendre que el conseller Francesc Baltasar declari, segons recollia diu?men?ge aquest diari, que no entén com és que la gent està enfadada si tot va fantàstic, si no sabéssim que està políticament amortitzat i sembla que ja no s'assabenta ni tan sols de les voluntats de l'ACA de no complir els seus propis compromisos.
Per cert, cal "felicitar" el director de l'ACA per anunciar un parell de dies abans de l'entrevista Montilla-regants del Baix Ter que el compromís de donar 34 hm3 d'ai?gua als pagesos a partir de l'1 de juny si els pantans arribaven a tenir 125 hm3 embassats, no el pensaven respectar. I no plega ningú, ni es destitueix ningú! No en tenen prou amb deixar la llei del 59 en paper mullat sinó que són incapaços de complir els seus propis compromisos. Que si aigua de les depuradores que no arriba, que si 14 nous pous que ja veurem si hi som a temps de fer, que si 34 hm3 que ara desapareixen... Però això, què és? Quina credibilitat pot tenir l'ACA? Es pensen que poden jugar irresponsablement amb el pa de la gent del territori i esperar que aquesta gent encara els aplaudeixi? Un govern ha de ser seriós i aquest en temes d'aigua no ho és ni penso que, a dia d'avui, ningú esperi que ho arribi a ser.
Veient el panorama, ens hem de preguntar què va venir a fer Montilla, com deia també algun president de comunitat de regants. He de confessar que jo estava convençut que venia a portar els avals per a les millores dels recs de la zona, però ni això. Fins aquí arriba la misèria. Per no concretar res, no feia falta el president; ja teníem els consellers de Medi Ambient i d'Agri?cultura, dos experts en la matèria. Tot plegat, indignant. Més encara si recordem que la gent del Ter només demana justícia, ser tractada com la gent de les altres conques de Catalunya. Cap privilegi, cap ni un. Ara només faltaria que des del Govern o des dels seus mitjans afins es caigués en el miserable error de voler fer passar com a insolidària la gent de la conca més solidària de Catalunya. Seria el súmmum de la indecència.. però val més que toquem fusta.
*Diputat de CiU al Parlament i vicepresident d'UDC a les comarques gironines
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060100_4_269140__Opinio-Demanar-solidaritat-Quina-barra
XAVIER DILMÉ I VERT *
Un governant ha de servir per solucionar problemes i no per crear-ne. Això a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no ho entenen. Ni el seu director, ni el conseller que n'és el responsable polític màxim. La poca vergonya amb què s'està tractant el tema del Ter i el mal tracte que es dóna als regants del Baix Ter no tenen analogia a la resta de Catalunya. Mentre a la gent del Segre i de l'Ebre se l'intenta tractar des del Tripartit amb guant de seda i -diguem-ho tot- amb el talonari a la mà, a la del Ter se la tracta a garrotades. Divendres passat ho vam comprovar a Torroella.
Els regants del Baix Ter han fet diferents mobilitzacions els darrers mesos. He estat present a la majoria d'elles i dono fe que han estat mobilitzacions exemplars i sense cap violència més enllà de l'ai?rada i sempre opinable demanda de dimissions (per mi, evidentment, totalment justificada). Veig, a nivell personal, el desplegament fet i l'actuació policial de divendres a Torroella com totalment desproporcionats. Caldria que per part del Departament d'In?terior s'obrís una investigació per assegurar que aquesta actuació va ser tot el professional que hauria d'haver estat. Ens quedaríem tots més tranquils perquè hi ha massa veus, i moltes d'elles autoritzades, que qüestionen l'actitud d'alguns membres del Mossos, que eren allà per calmar ànims i no per excitar-ne.
Dit això, costaria d'entendre que el president de la Generalitat s'atrevís a demanar solidaritat als pagesos si hom no tingués la certesa que per José Montilla travessar el Tordera és una aventura cap al desconegut. President, solidaritat és donar part del que tens a qui no té res o té molt menys que tu. En canvi, si t'agafen tot el que tens i tu et quedes sense res, d'a?quest curiós concepte de solidaritat se'n diu espoli. O robatori, segons el cas. I demostra amb les seves paraules, President, que llegeix poc el bloc de la seva diputada Pia Bosch o que aquesta fa poca pedagogia entre els membres del seu grup. També costaria d'entendre que el conseller Francesc Baltasar declari, segons recollia diu?men?ge aquest diari, que no entén com és que la gent està enfadada si tot va fantàstic, si no sabéssim que està políticament amortitzat i sembla que ja no s'assabenta ni tan sols de les voluntats de l'ACA de no complir els seus propis compromisos.
Per cert, cal "felicitar" el director de l'ACA per anunciar un parell de dies abans de l'entrevista Montilla-regants del Baix Ter que el compromís de donar 34 hm3 d'ai?gua als pagesos a partir de l'1 de juny si els pantans arribaven a tenir 125 hm3 embassats, no el pensaven respectar. I no plega ningú, ni es destitueix ningú! No en tenen prou amb deixar la llei del 59 en paper mullat sinó que són incapaços de complir els seus propis compromisos. Que si aigua de les depuradores que no arriba, que si 14 nous pous que ja veurem si hi som a temps de fer, que si 34 hm3 que ara desapareixen... Però això, què és? Quina credibilitat pot tenir l'ACA? Es pensen que poden jugar irresponsablement amb el pa de la gent del territori i esperar que aquesta gent encara els aplaudeixi? Un govern ha de ser seriós i aquest en temes d'aigua no ho és ni penso que, a dia d'avui, ningú esperi que ho arribi a ser.
Veient el panorama, ens hem de preguntar què va venir a fer Montilla, com deia també algun president de comunitat de regants. He de confessar que jo estava convençut que venia a portar els avals per a les millores dels recs de la zona, però ni això. Fins aquí arriba la misèria. Per no concretar res, no feia falta el president; ja teníem els consellers de Medi Ambient i d'Agri?cultura, dos experts en la matèria. Tot plegat, indignant. Més encara si recordem que la gent del Ter només demana justícia, ser tractada com la gent de les altres conques de Catalunya. Cap privilegi, cap ni un. Ara només faltaria que des del Govern o des dels seus mitjans afins es caigués en el miserable error de voler fer passar com a insolidària la gent de la conca més solidària de Catalunya. Seria el súmmum de la indecència.. però val més que toquem fusta.
*Diputat de CiU al Parlament i vicepresident d'UDC a les comarques gironines
O solidaritat o trenquem les cartes
Font: e-notíces
http://blogs.e-noticies.com/jordi-xucla/o_solidaritat_o_trenquem_les_cartes.html
Jordi Xuclà
Quan escric aquestes ratlles, el Govern de l’Estat està sospesant seriosament derogar el Reial Decret pel qual s’ha de construir una obra de transvasament (sí, transvasament) entre l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Quina gran bestiesa! Quin gran error! El problema de la falta d’aigua a Catalunya és un problema estructural i requereix d’una resposta estructural. Catalunya ha d’estar en xarxa, des d’un punt de vista hídric, entre les seves conques però també ha d’estar en xarxa amb la resta d’Europa. I en matèria d’aigua, això vol dir estar en xarxa amb l’Europa verda i humida. Això vol dir el transvasament de l’1% de l’aigua del Roine a l’àrea de Barcelona.
Aquests dies ha plogut però no podem estar amb l’ai al cor i mirant al cel per saber si passem de la sequera a l’aiguat. Ja ho va escriure i ho canta Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure...”
I una mirada des de les comarques gironines: el 70% de l’aigua del Ter es transvasa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no és solidaritat entre conques sinó sobreexplotació i mort ecològica del riu Ter.
Solidaritat equilibrada. Si no hi ha transvasament de l’Ebre, els gironins ens haurem de plantejar seriosament la sobreexplotació del Ter.
O tots o cap. O solidaritat equilibrada o trenquem les cartes (les canonades).
El Ter no pot ser l’ase dels cops de la solidaritat hídrica catalana.
http://blogs.e-noticies.com/jordi-xucla/o_solidaritat_o_trenquem_les_cartes.html
Jordi Xuclà
Quan escric aquestes ratlles, el Govern de l’Estat està sospesant seriosament derogar el Reial Decret pel qual s’ha de construir una obra de transvasament (sí, transvasament) entre l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Quina gran bestiesa! Quin gran error! El problema de la falta d’aigua a Catalunya és un problema estructural i requereix d’una resposta estructural. Catalunya ha d’estar en xarxa, des d’un punt de vista hídric, entre les seves conques però també ha d’estar en xarxa amb la resta d’Europa. I en matèria d’aigua, això vol dir estar en xarxa amb l’Europa verda i humida. Això vol dir el transvasament de l’1% de l’aigua del Roine a l’àrea de Barcelona.
Aquests dies ha plogut però no podem estar amb l’ai al cor i mirant al cel per saber si passem de la sequera a l’aiguat. Ja ho va escriure i ho canta Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure...”
I una mirada des de les comarques gironines: el 70% de l’aigua del Ter es transvasa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no és solidaritat entre conques sinó sobreexplotació i mort ecològica del riu Ter.
Solidaritat equilibrada. Si no hi ha transvasament de l’Ebre, els gironins ens haurem de plantejar seriosament la sobreexplotació del Ter.
O tots o cap. O solidaritat equilibrada o trenquem les cartes (les canonades).
El Ter no pot ser l’ase dels cops de la solidaritat hídrica catalana.
Els pantans ja superen el 50%
Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2878373
Les pluges continuen propiciant una progressiva recuperació dels espremuts embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona. Els cinc embassaments que integren el sistema Ter- Llobregat ja acumulen reserves que superen el 50% de la seva capacitat. Els pantans van superar aquest simbòlic percentatge ahir, quan van entrar-hi en total set hectòmetres cúbics i es va assolir la xifra de 312,28 hm³ d'aigua embassada en tot el sistema. L'augment més important de la jornada el van registrar els pantans de Susqueda i el de la Baells. Al de Susqueda, el més gran de tots, van entrar 4,5 hm³, i ja està al 36,4% de la seva capacitat, dos punts més que divendres, tot i que continua sent el que té menys reserves, percentualment parlant. El de la Baells, en canvi, és el que està més ple: ahir va créixer 2 hm³ i 2 punts percentuals, i ja està al 74,3% de capacitat.
Les pluges continuaran avui. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu precipitacions disperses i intermitents arreu, tot i que seran més extenses i continuades al nord-est del territori.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2878373
Les pluges continuen propiciant una progressiva recuperació dels espremuts embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona. Els cinc embassaments que integren el sistema Ter- Llobregat ja acumulen reserves que superen el 50% de la seva capacitat. Els pantans van superar aquest simbòlic percentatge ahir, quan van entrar-hi en total set hectòmetres cúbics i es va assolir la xifra de 312,28 hm³ d'aigua embassada en tot el sistema. L'augment més important de la jornada el van registrar els pantans de Susqueda i el de la Baells. Al de Susqueda, el més gran de tots, van entrar 4,5 hm³, i ja està al 36,4% de la seva capacitat, dos punts més que divendres, tot i que continua sent el que té menys reserves, percentualment parlant. El de la Baells, en canvi, és el que està més ple: ahir va créixer 2 hm³ i 2 punts percentuals, i ja està al 74,3% de capacitat.
Les pluges continuaran avui. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu precipitacions disperses i intermitents arreu, tot i que seran més extenses i continuades al nord-est del territori.
El maig més plujós de la dècada a les capçaleres del Ter i el Llobregat
Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2878371
Els registres de dotze estacions meteorològiques d'arreu indiquen el maig més plujós en deu anys a la Catalunya interior
El mes de maig ha estat el més plujós de la dècada a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que abasten la regió metropolitana de Barcelona. Però també ho ha estat a tota la resta de l'interior del país, segons es desprèn de la consulta dels registres de dotze estacions meteorològiques de tot Catalunya. Només dues estacions com Amposta i Roses, que responen a un clima mediterrani litoral, tenen registres superiors de pluja abans dels últims deu anys. Però, a més, si es fa el balanç conjunt de l'abril i el maig, aquesta primavera ha estat la primera o segona més plujosa de la dècada en totes les estacions consultades, excepte Roses, altre cop. A la Catalunya seca del centre i sud, la diferència és espectacular i indica un rècord de dècades que ja han avançat algunes estacions
Els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat han remuntat del 20 al 50% de les seves reserves en un sol més, perquè aquest maig ha estat el més plujós de la dècada a les capçaleres dels dos rius, com ho demostren els registres de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a Guardiola de Berguedà, Molló (Ripollès) i Viladrau (Osona). En les estacions berguedana i osonenca gairebé doblen el màxim recollit en l'última dècada, al maig del 2001, l'una i al del 2002, l'altra. Però també a l'estació de Molló, al mig del Pirineu, els 319 litres per metre quadrat recollits aquest maig superen la pluja acumulada al maig del 2002. Però aquest any el mes de maig també ha estat el més plujós de la dècada a les estacions de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Torres de Segre (el Segrià), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Falset (Priorat), Vacarisses (Vallès Occidental) i l'Observatori Fabra de Barcelona, confirmant les hipòtesis que preveien un dels mesos més plujosos que es recorden en dècades. De les dotze consultades, només les estacions d'Amposta i Roses, que responen a la climatologia típica de les tempestes sobtades del litoral, tenen registres de més pluja els últims deu anys. La generositat de les pluges del maig ha estat evident, però a més, probablement aquesta també és la primavera més plujosa en anys en diversos punts del país, com a mínim a la Catalunya seca i el Litoral Central, així com al Pirineu Occidental i Central. El volum d'aigua acumulada els mesos d'abril i maig és el més gran de l'última dècada a les estacions de Falset, Torres de Segre, la Pobla de Segur, la Seu d'Urgell, Vacarisses i Guardiola de Berguedà. En el cas de Barcelona, aquesta primavera ja s'han acumulat 152,4 l/m², gairebé els mateixos que l'any passat –156,8–, que és el màxim registre de la dècada a la capital catalana. Però és que a Molló, Viladrau, l'Espluga i Amposta, els litres recollits durant els últims dos mesos són els segons més alts de tota la dècada. I el juny comença plovent.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2878371
Els registres de dotze estacions meteorològiques d'arreu indiquen el maig més plujós en deu anys a la Catalunya interior
El mes de maig ha estat el més plujós de la dècada a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que abasten la regió metropolitana de Barcelona. Però també ho ha estat a tota la resta de l'interior del país, segons es desprèn de la consulta dels registres de dotze estacions meteorològiques de tot Catalunya. Només dues estacions com Amposta i Roses, que responen a un clima mediterrani litoral, tenen registres superiors de pluja abans dels últims deu anys. Però, a més, si es fa el balanç conjunt de l'abril i el maig, aquesta primavera ha estat la primera o segona més plujosa de la dècada en totes les estacions consultades, excepte Roses, altre cop. A la Catalunya seca del centre i sud, la diferència és espectacular i indica un rècord de dècades que ja han avançat algunes estacions
Els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat han remuntat del 20 al 50% de les seves reserves en un sol més, perquè aquest maig ha estat el més plujós de la dècada a les capçaleres dels dos rius, com ho demostren els registres de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a Guardiola de Berguedà, Molló (Ripollès) i Viladrau (Osona). En les estacions berguedana i osonenca gairebé doblen el màxim recollit en l'última dècada, al maig del 2001, l'una i al del 2002, l'altra. Però també a l'estació de Molló, al mig del Pirineu, els 319 litres per metre quadrat recollits aquest maig superen la pluja acumulada al maig del 2002. Però aquest any el mes de maig també ha estat el més plujós de la dècada a les estacions de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Torres de Segre (el Segrià), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Falset (Priorat), Vacarisses (Vallès Occidental) i l'Observatori Fabra de Barcelona, confirmant les hipòtesis que preveien un dels mesos més plujosos que es recorden en dècades. De les dotze consultades, només les estacions d'Amposta i Roses, que responen a la climatologia típica de les tempestes sobtades del litoral, tenen registres de més pluja els últims deu anys. La generositat de les pluges del maig ha estat evident, però a més, probablement aquesta també és la primavera més plujosa en anys en diversos punts del país, com a mínim a la Catalunya seca i el Litoral Central, així com al Pirineu Occidental i Central. El volum d'aigua acumulada els mesos d'abril i maig és el més gran de l'última dècada a les estacions de Falset, Torres de Segre, la Pobla de Segur, la Seu d'Urgell, Vacarisses i Guardiola de Berguedà. En el cas de Barcelona, aquesta primavera ja s'han acumulat 152,4 l/m², gairebé els mateixos que l'any passat –156,8–, que és el màxim registre de la dècada a la capital catalana. Però és que a Molló, Viladrau, l'Espluga i Amposta, els litres recollits durant els últims dos mesos són els segons més alts de tota la dècada. I el juny comença plovent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)