http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072900_21_279224__TEMA-DEL-DIA-conseller-Francesc-Baltasar-considera-acudit-transvasament-Roine
El conseller Francesc Baltasar considera un "acudit" el transvasament del Roine i afirma que el projecte és inviable
LA CRISI DE L'AIGUA
El conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va afirmar ahir a Girona que el cabal del Ter anirà augmentant de manera progessiva, referint-se de manera especial al Baix Empordà. El polític va destacar la importància d'haver recuperat uns 200 pous a tot Catalunya i va explicar que el Govern preveu incorporar el 2009 uns 150 hectòmetres cúbics d'aigua a la xarxa fluvial del país.
GIRONA MARINA LÓPEZ/ACN
El conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir a Girona que a principis de l'any que ve el Ter tindrà un cabal constant de dos metres cúbics per segon al seu pas per Torroella de Montgrí. Segons els darrers controls, el cabal del riu al seu pas pel pont del Ter -a l'entrada de la població- gira a l'entorn del metre cúbic per segon, quan el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre. El conseller va explicar que actualment el Pasteral deixa anar set metres cúbics d'aigua per segon i que "la diferència" entre aquesta xifra i la que arriba al pont de Torroella es deu al fet que en aquesta època de l'any és "plena campanya de regadiu". Davant aquesta situació, Francesc Baltasar va afirmar que si els comportaments hídrics continuen com és previst, a principis de l'any que ve s'arribarà als dos metres cúbics per segon. El cabal que han d'aportar els gairebé 200 pous que s'han recuperat a tot Catalunya, la regeneració d'aigua, els aqüífers i la posada en funcionament de dessaladores són, segons el conseller de Medi ambient i Habitatge, els elements que permetran que "progressivament" es pugui anar retornant cabal al Ter.Així, el conseller va opinar que "res serà com abans" perquè la posada en funcionament de totes aquestes mesures ha d'assegurar que si es torna a viure una sequera "tan dura" com la que ha viscut el país enguany s'hi pugui fer front. Concretament, el Govern preveu que l'any que ve es puguin sumar 150 hectòmetres cúbics més a la xarxa fluvial catalana.Aquests 150 hectòmetres més són els que, segons Baltasar, han de permetre alleujar la pressió sobre el riu Ter. Tot i això, no es va aventurar a donar xifres sobre quin és el cabal que es podria deixar de transvasar i va assegurar que caldrà fer una anàlisi detallada sobre les necessitats del territori de la conca del Ter, tant agrícoles com del cabal ecològic i les necessitats urbanes, per veure si hi ha excedent o no. Llavors és qüestió "de sumar i restar", va afirmar. A més, Baltasar va considerar que el Govern pot dir "ben alt" que són "els primers" que s'han plantejat retornar cabal al Ter. "No només ens ho plantegem, sinó que ho farem", va explicar. Una altra de les afirmacions que va fer el conseller en la seva visita a Girona va ser assegurar que no es derivarà cabal fora del Ter si no se satisfan les necessitats de la mateixa conca.El conseller de Medi ambient i Habitatge va visitar ahir Girona per cloure una jornades sobre recursos hídrics organitzades per la Cambra de Comerç de Girona, que defensa el transvasament del Roine. En aquest sentit, Baltasar va posar sobre la taula les dades que fan que, per ell, parlar de transvasament del Roine soni a "acudit".D'una banda, el conseller va afirmar que és inviable que aquest transvasament es faci de forma subterrània i que fer-lo per la superfície suposa construir una canonada de 350 quilòmetres de llargada i 25 metres d'amplada en un territori "molt sensible". A més, va afirmar que les obres s'allargarien com a mínim set anys quan es tracta d'una situació "urgent" i, finalment, va assegurar que el cabal que podria portar seria d'entre 120 i 130 hectòmetres, una xifra inferior a la que calculen que aportaran les mesures previstes pel Govern.
dimecres, 30 de juliol del 2008
dilluns, 28 de juliol del 2008
El Ter als matins de Catalunya Ràdio
Podeu fer clic aquí per escoltar el programa "El Ter no desemboca", a El Matí de Catalunya Ràdio del dia 28 de juliol... la problemàtica del Ter no és local ni regional, sinó nacional!
divendres, 25 de juliol del 2008
L´Agència de l´Aigua no augmentarà el cabal ecològic del riu Ter
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072500_3_278525__Comarques-LAgencia-lAigua-augmentara-cabal-ecologic
TORROELLA DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua va confirmar que no atendrà a les peticions de l'Ajuntament de Torroella i no incrementarà el cabal ecològic del Ter. L'ACA descarta aquesta petició perquè actualment el cabal del riu a l'alçada d'aquesta localitat és d'1 metre cúbic, una quantitat que dobla la xifra regulada pel decret vigent. Tot i això, l'alcalde de Torroella, Joan Margall, va explicar que des de l'Ajuntament s'insistirà que situació "és crítica". A més, exigeix a l'ACA que "com a mínim" es compleixi la Llei del 59. Ell mateix va exposar que no troba lògic que la Generalitat per una banda impulsi un parc natural a la zona, però que, per l'altra, no garanteixi que el Ter rebi l'aigua que necessita.
TORROELLA DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua va confirmar que no atendrà a les peticions de l'Ajuntament de Torroella i no incrementarà el cabal ecològic del Ter. L'ACA descarta aquesta petició perquè actualment el cabal del riu a l'alçada d'aquesta localitat és d'1 metre cúbic, una quantitat que dobla la xifra regulada pel decret vigent. Tot i això, l'alcalde de Torroella, Joan Margall, va explicar que des de l'Ajuntament s'insistirà que situació "és crítica". A més, exigeix a l'ACA que "com a mínim" es compleixi la Llei del 59. Ell mateix va exposar que no troba lògic que la Generalitat per una banda impulsi un parc natural a la zona, però que, per l'altra, no garanteixi que el Ter rebi l'aigua que necessita.
dimecres, 23 de juliol del 2008
L´aigua del Ter ja no arriba a la desembocadura i l´alcalde de Torroella demana mesures urgents a l´ACA
Font: Diari de Girona
L'aigua del Ter ja no arriba fins a la desembocadura. El poc cabal que porta el riu els darrers dies ha fet que la sorra anés guanyant terreny, i que l'aigua ja no tingui prou força per desplaçar-la i arribar fins al mar. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, ha enviat una carta al director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant-li mesures urgents per corregir el problema. ACN/DDG Segons ressalta a l'escrit, aquesta situació pot comportar que es repeteixin problemes com 'sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos'.
Segons els darrers controls que han portat a terme els tècnics municipals, el cabal que porta el riu Ter al seu pas per Torroella de Montgrí es troba molt allunyat del què hauria de ser. En concret, aquest dilluns i dimarts, el riu tenia 1,02 i 0,99 metres cúbics per segon al seu pas pel pont del Ter, a l'entrada de la població. En aquesta època de l'any, el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre metres cúbics per segon.
Però si aquesta és la situació al seu pas per Torroella, en arribar a la zona de la Gola del Ter, on hi ha la desembocadura, la situació encara és més greu. I és que l'aigua ja no té prou força per obrir-se pas entre la sorra i, en conseqüència, la desembocadura s'ha tancat i el riu es troba estancat.
La situació dels darrers dies ha comportat que l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, hagi fet arribar una carta de queixa al director de l'ACA, Manel Hernández. A l'escrit, Margall recorda 'el llarg i sever període de sequera' que va afectar 'de manera especialment la conca del Ter', que es va corregir 'amb les generoses pluges del mes de maig'.
'A dia d'avui, però, i amb els embassaments de Sau i Susqueda al 72% i al 57% respectivament hem de lamentar que le tram del Baix Ter no hagi experimentat cap millora substancial', afegeix l'alcalde. Joan Margall qualifica com a 'especialment greu i compromesa' la situació que viu el riu al pas pel seu terme municipal, i recorda que els darrers registres 'evidencien un cabal que està molt lluny, encara, de l'ecològic'.
Joan Margall es mostra preocupat per la situació i recorda que el territori ha estat 'solidari i generós' amb els recursos hídrics, però es lamenta que aquesta situació no sigui 'recíproca' quan el nivell dels embassaments permet restablir el cabal ecològic del riu. A més, l'alcalde demana a l'ACA que no oblidi que 'la manca d'aigua que baixa pel riu té un efecte fonamental en la recàrrega de la reserva hídrica de l'aqüífer del Baix Ter, que abasta d'aigua potable uns 40 municipis i unes 150.000 persones'.
Preocupació per la desembocadura
En relació a la situació que es viu a la desembocadura, l'alcalde transmet a l'ACA 'la preocupació' que viu tant la gent del territori com l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. 'Hem d'evitar que es repeteixin problemes que ja hem patit en massa ocasions de sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos', afegeix l'escrit.
Per aquests motius, i tenint en compte la millora de la situació general dels embassaments de la conca del Ter, Joan Margall demana a l'ACA solucions urgents. 'Li demano que adopti les mesures convenients per garantir el cabal suficient perquè el riu torni a ser el que és, l'element estructurador del territori, un signe identitari del nostre paisatge i una font de riquesa', conclou l'escrit.
L'aigua del Ter ja no arriba fins a la desembocadura. El poc cabal que porta el riu els darrers dies ha fet que la sorra anés guanyant terreny, i que l'aigua ja no tingui prou força per desplaçar-la i arribar fins al mar. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, ha enviat una carta al director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant-li mesures urgents per corregir el problema. ACN/DDG Segons ressalta a l'escrit, aquesta situació pot comportar que es repeteixin problemes com 'sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos'.
Segons els darrers controls que han portat a terme els tècnics municipals, el cabal que porta el riu Ter al seu pas per Torroella de Montgrí es troba molt allunyat del què hauria de ser. En concret, aquest dilluns i dimarts, el riu tenia 1,02 i 0,99 metres cúbics per segon al seu pas pel pont del Ter, a l'entrada de la població. En aquesta època de l'any, el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre metres cúbics per segon.
Però si aquesta és la situació al seu pas per Torroella, en arribar a la zona de la Gola del Ter, on hi ha la desembocadura, la situació encara és més greu. I és que l'aigua ja no té prou força per obrir-se pas entre la sorra i, en conseqüència, la desembocadura s'ha tancat i el riu es troba estancat.
La situació dels darrers dies ha comportat que l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, hagi fet arribar una carta de queixa al director de l'ACA, Manel Hernández. A l'escrit, Margall recorda 'el llarg i sever període de sequera' que va afectar 'de manera especialment la conca del Ter', que es va corregir 'amb les generoses pluges del mes de maig'.
'A dia d'avui, però, i amb els embassaments de Sau i Susqueda al 72% i al 57% respectivament hem de lamentar que le tram del Baix Ter no hagi experimentat cap millora substancial', afegeix l'alcalde. Joan Margall qualifica com a 'especialment greu i compromesa' la situació que viu el riu al pas pel seu terme municipal, i recorda que els darrers registres 'evidencien un cabal que està molt lluny, encara, de l'ecològic'.
Joan Margall es mostra preocupat per la situació i recorda que el territori ha estat 'solidari i generós' amb els recursos hídrics, però es lamenta que aquesta situació no sigui 'recíproca' quan el nivell dels embassaments permet restablir el cabal ecològic del riu. A més, l'alcalde demana a l'ACA que no oblidi que 'la manca d'aigua que baixa pel riu té un efecte fonamental en la recàrrega de la reserva hídrica de l'aqüífer del Baix Ter, que abasta d'aigua potable uns 40 municipis i unes 150.000 persones'.
Preocupació per la desembocadura
En relació a la situació que es viu a la desembocadura, l'alcalde transmet a l'ACA 'la preocupació' que viu tant la gent del territori com l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. 'Hem d'evitar que es repeteixin problemes que ja hem patit en massa ocasions de sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos', afegeix l'escrit.
Per aquests motius, i tenint en compte la millora de la situació general dels embassaments de la conca del Ter, Joan Margall demana a l'ACA solucions urgents. 'Li demano que adopti les mesures convenients per garantir el cabal suficient perquè el riu torni a ser el que és, l'element estructurador del territori, un signe identitari del nostre paisatge i una font de riquesa', conclou l'escrit.
diumenge, 20 de juliol del 2008
Clip de la manifestació pel retorn del cabal al Ter - Girona, 14 de juny de 2008
Realització: Narcís Rubio i Marta Palmada
divendres, 11 de juliol del 2008
´Els barcelonins no perceben que l´aigua ve del Ter i que això és una llosa per Girona´
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_22_276073__Ultima-del-dia-barcelonins-perceben-laigua-llosa-Girona
Convidat per la Cambra de Comerç, el catedràtic Joan Armengol va ser fa una setmana a Girona per parlar de l'evolució dels cabals del Ter i de la gestió de les últimes sequeres.
Es comprenen des de Barcelona les queixes dels regants del Ter?
Em dóna la sensació que el ciutadà no percep que una part molt important de l'aigua que arriba a Barcelona ve del Ter i que això representa una llosa per una part de les comarques de Girona, perquè els recursos comencen a ser escassos. El 90% de barcelonins afirmaria que aquesta aigua és d'Aigües de Barcelona, que no té res a veure amb el Ter-Llobregat. Quan en realitat més del 60% ve del Ter, que no és broma.
El problema és que el transvasament del Ter es va aprovar el 1959, en ple franquisme, i ningú no podia oposar-s'hi?
No, el problema és que la llei aprovada el 1959 no s'està complint, ja que preveia que Barcelona s'emportaria els excedents d'aigua, i no que assecaria el riu. Aquella llei no es va fer en el sentit d' "ara us prenem l'aigua", sinó que els cabals en aquells moments eren de 20 m3/s, i dur-ne 6 cap a Barcelona no representava gaire res, ja que en quedaven 14 per anar Ter avall, quantitat més que suficient pels requeriments de l'època. Ara en baixen 12 i la meitat van cap a Barcelona, amb l'agreujant que en situacions d'emergència es dóna prioritat a l'abastament.
O sigui que segons vostè les queixes dels regants no són exagerades.
En absolut. L'economia dels regants està supeditada a l'aigua. No se li pot dir a un regant que aquest any no tindrà aigua, i que ja veurem si en tindrà l'any vinent.
En què en fallat les administracions pel que fa a la gestió de la sequera?
Hi ha hagut una falta de previsió en la planificació, tant en les mesures a emprendre com en infraestructures. Fa temps que insisteixo en què les xarxes tenen que estar interconnectades. Vull dir que, amb sequera o sense sequera, les canonades haurien de ser-hi.
Per què una cosa tan simple no es realitza?
No s'enten que els de l'Ebre es posin tan farrucs en no voler portar aigua a Barcelona, quan no s'està complint la llei de 1959 pel que fa al Ter. Per això des de les Terres de l'Ebre no volen que es faci la canonada, ja que si estigués feta, en situacions d'emergència s'utilitzaria.
I si tot i això, i malgrat les polítiques d'estalvi, faltés aigua?
Aleshores sóc més partidari de dur aigua del Roine que de les dessaladores, no per raons economiques, sinó del binomi aigua/energia.
És lògic demanar a les famílies que estalviïn aigua i que, per exemple, es planti blat de moro als Monegros?
Si em permet, aquestes comparacions s'haurien d'evitar, perquè faciliten desviar l'atenció sobre el problema. És massa fàcil donar la culpa a altres sectors, a altra gent. És una manera de trobar justificacions a la pròpia actuació.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_22_276073__Ultima-del-dia-barcelonins-perceben-laigua-llosa-Girona
Convidat per la Cambra de Comerç, el catedràtic Joan Armengol va ser fa una setmana a Girona per parlar de l'evolució dels cabals del Ter i de la gestió de les últimes sequeres.
Es comprenen des de Barcelona les queixes dels regants del Ter?
Em dóna la sensació que el ciutadà no percep que una part molt important de l'aigua que arriba a Barcelona ve del Ter i que això representa una llosa per una part de les comarques de Girona, perquè els recursos comencen a ser escassos. El 90% de barcelonins afirmaria que aquesta aigua és d'Aigües de Barcelona, que no té res a veure amb el Ter-Llobregat. Quan en realitat més del 60% ve del Ter, que no és broma.
El problema és que el transvasament del Ter es va aprovar el 1959, en ple franquisme, i ningú no podia oposar-s'hi?
No, el problema és que la llei aprovada el 1959 no s'està complint, ja que preveia que Barcelona s'emportaria els excedents d'aigua, i no que assecaria el riu. Aquella llei no es va fer en el sentit d' "ara us prenem l'aigua", sinó que els cabals en aquells moments eren de 20 m3/s, i dur-ne 6 cap a Barcelona no representava gaire res, ja que en quedaven 14 per anar Ter avall, quantitat més que suficient pels requeriments de l'època. Ara en baixen 12 i la meitat van cap a Barcelona, amb l'agreujant que en situacions d'emergència es dóna prioritat a l'abastament.
O sigui que segons vostè les queixes dels regants no són exagerades.
En absolut. L'economia dels regants està supeditada a l'aigua. No se li pot dir a un regant que aquest any no tindrà aigua, i que ja veurem si en tindrà l'any vinent.
En què en fallat les administracions pel que fa a la gestió de la sequera?
Hi ha hagut una falta de previsió en la planificació, tant en les mesures a emprendre com en infraestructures. Fa temps que insisteixo en què les xarxes tenen que estar interconnectades. Vull dir que, amb sequera o sense sequera, les canonades haurien de ser-hi.
Per què una cosa tan simple no es realitza?
No s'enten que els de l'Ebre es posin tan farrucs en no voler portar aigua a Barcelona, quan no s'està complint la llei de 1959 pel que fa al Ter. Per això des de les Terres de l'Ebre no volen que es faci la canonada, ja que si estigués feta, en situacions d'emergència s'utilitzaria.
I si tot i això, i malgrat les polítiques d'estalvi, faltés aigua?
Aleshores sóc més partidari de dur aigua del Roine que de les dessaladores, no per raons economiques, sinó del binomi aigua/energia.
És lògic demanar a les famílies que estalviïn aigua i que, per exemple, es planti blat de moro als Monegros?
Si em permet, aquestes comparacions s'haurien d'evitar, perquè faciliten desviar l'atenció sobre el problema. És massa fàcil donar la culpa a altres sectors, a altra gent. És una manera de trobar justificacions a la pròpia actuació.
llei del ter i de l´embut
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_4_276007__Opinio-llei-lembut
JORDI DALMAU
Un partit polític català vol derogar la Llei del Ter del 1959. És aquella que va anar lligada amb la construcció de l'embassament de Susqueda, des del qual la ciutat de Barcelona va poder-ne derivar, disposar, xuclar, afanar -com es vulgui dir- un abundant cabal per a les seves canonades i així poder tenir aigua per beure o pels rajolins dels seus insolidaris jacuzzis; tot ample o estret, segons per on es miri. Com un embut. Girona i comarques, de Ventafocs, una vegada més. Ara es diu que volen derogar aquella llei, a la ratlla dels seus cinquanta anys.
La derogació haurà de tenir uns requisits d'honradesa, de justícia, de restitució, d'una clara voluntat de pau. El greuge contra les terres de Girona ja no s'havia d'haver produït, el 1959. Ara el mateix greuge ha fet arrels (o canonades) de drets adquirits. D'esbrinar tot això en ?viuen els advocats. I mentrestant, un altre partit polític manifesta que parlar del retorn de les coses al seu lloc és demagògia i incoherència.
Així les coses, des de la tribuna de la Universitat de València el llibre Els espais del poder es refereix a l'aigua com a element de poder: les relacions de poder són perilloses perquè tendeixen a una victòria absoluta, com és el cas de l'aigua del Ter; quan ja es veu la certesa que l'aigua serà el petroli del segle XXI, heus aquí que l'enfrontament per l'aigua fràgil entra a les nostres vides, a la vida de les comarques catalanes, carn i ungla sobre els papers teòrics. La disponibilitat de l'aigua i els seus usos; la salinització; els transvassaments i els seus noms substituts i vergonyants; els contaminants; la gestió del bé líquid; les lleis de l'aigua i les seves derogacions; tot plegat és un bon feix de qüestions, més digne de temps pretèrits no tan civilitzats com aquests. Rovira i Virgili, historiador i polític, parlava dels rius com aquells "rampelluts i agressius que aboquen a les terres baixes la carn de les muntanyes, i són constructors i destructors perquè tenen una ànima germana de la dels homes". Certament, la realitat ens diu que no és casualitat que avui, voltats d'aigües en decadència biològica, per un misteriós paral·lelisme també aquesta societat catalana visqui submergida en un estat de desassossec que no lliga gens amb l'estat del benestar, una proclama que sembla hem d'acceptar-la per força.
Continua, això sí, l'oferta de la bellesa de l'aigua en forma de mil capricioses postals. És suficient arribar-se a Sant Pere de Casserres, per exemple, i contemplar-hi aquests dies el joc de colzes que fa el Ter amb un alt percentatge d'embassament a Sau; el goig pot seguir Pirineus amunt, amb llacs, rius, rierols, saltants i canals, tot omplint el paisatge d'esperança, igual que un arc de sant Martí ompliria la volta després de les temences per l'última sequera. A comarques gironines en sabem prou de la franquesa i estimació de la nostra aigua, des del senyoriu en el domini dels seus rampells fins als projectes i realitzacions de regs i canalitzacions en terrenys aspres i severs. Poden ser petits, els nostres rius, comparats amb els grans europeus, però com a generadors d'iniciatives són ben cabalosos. Fins ara.
Alcem un got d'aigua molt clara per les bones notícies, ben allunyades del pèssim partidisme polític. Costa de creure que els nostres parlamentaris, vull dir els gironins, no entenguin la necessitat de la unitat, que hauria de menar a l'òptim sentit comú sobre les nostres conques, superant el pati del darrere que som ara.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_4_276007__Opinio-llei-lembut
JORDI DALMAU
Un partit polític català vol derogar la Llei del Ter del 1959. És aquella que va anar lligada amb la construcció de l'embassament de Susqueda, des del qual la ciutat de Barcelona va poder-ne derivar, disposar, xuclar, afanar -com es vulgui dir- un abundant cabal per a les seves canonades i així poder tenir aigua per beure o pels rajolins dels seus insolidaris jacuzzis; tot ample o estret, segons per on es miri. Com un embut. Girona i comarques, de Ventafocs, una vegada més. Ara es diu que volen derogar aquella llei, a la ratlla dels seus cinquanta anys.
La derogació haurà de tenir uns requisits d'honradesa, de justícia, de restitució, d'una clara voluntat de pau. El greuge contra les terres de Girona ja no s'havia d'haver produït, el 1959. Ara el mateix greuge ha fet arrels (o canonades) de drets adquirits. D'esbrinar tot això en ?viuen els advocats. I mentrestant, un altre partit polític manifesta que parlar del retorn de les coses al seu lloc és demagògia i incoherència.
Així les coses, des de la tribuna de la Universitat de València el llibre Els espais del poder es refereix a l'aigua com a element de poder: les relacions de poder són perilloses perquè tendeixen a una victòria absoluta, com és el cas de l'aigua del Ter; quan ja es veu la certesa que l'aigua serà el petroli del segle XXI, heus aquí que l'enfrontament per l'aigua fràgil entra a les nostres vides, a la vida de les comarques catalanes, carn i ungla sobre els papers teòrics. La disponibilitat de l'aigua i els seus usos; la salinització; els transvassaments i els seus noms substituts i vergonyants; els contaminants; la gestió del bé líquid; les lleis de l'aigua i les seves derogacions; tot plegat és un bon feix de qüestions, més digne de temps pretèrits no tan civilitzats com aquests. Rovira i Virgili, historiador i polític, parlava dels rius com aquells "rampelluts i agressius que aboquen a les terres baixes la carn de les muntanyes, i són constructors i destructors perquè tenen una ànima germana de la dels homes". Certament, la realitat ens diu que no és casualitat que avui, voltats d'aigües en decadència biològica, per un misteriós paral·lelisme també aquesta societat catalana visqui submergida en un estat de desassossec que no lliga gens amb l'estat del benestar, una proclama que sembla hem d'acceptar-la per força.
Continua, això sí, l'oferta de la bellesa de l'aigua en forma de mil capricioses postals. És suficient arribar-se a Sant Pere de Casserres, per exemple, i contemplar-hi aquests dies el joc de colzes que fa el Ter amb un alt percentatge d'embassament a Sau; el goig pot seguir Pirineus amunt, amb llacs, rius, rierols, saltants i canals, tot omplint el paisatge d'esperança, igual que un arc de sant Martí ompliria la volta després de les temences per l'última sequera. A comarques gironines en sabem prou de la franquesa i estimació de la nostra aigua, des del senyoriu en el domini dels seus rampells fins als projectes i realitzacions de regs i canalitzacions en terrenys aspres i severs. Poden ser petits, els nostres rius, comparats amb els grans europeus, però com a generadors d'iniciatives són ben cabalosos. Fins ara.
Alcem un got d'aigua molt clara per les bones notícies, ben allunyades del pèssim partidisme polític. Costa de creure que els nostres parlamentaris, vull dir els gironins, no entenguin la necessitat de la unitat, que hauria de menar a l'òptim sentit comú sobre les nostres conques, superant el pati del darrere que som ara.
dimarts, 8 de juliol del 2008
L´àrea urbana de Girona assoleix el nivell més baix de consum d´aigua des de 1988
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070800_2_275653__GIRONA-Girona-assoleix-consum-baix-daigua-vint-anys
El registre ha baixat en dos anys de gairebé un milió de metres cúbics a poc més de 700.000 metres cúbics al mes
SEGUEIX L'ESTALVI
Els veïns de Girona, Salt i Sarrià van continuar exercint com a ciutadans responsables i l'estalvi en la depesa d'aigua continua creixent. Encara que ha crescut fins al punt de tenir gairebé el doble d'habitants, el consum es va situar al juny passat al mateix nivell que el 1988. La xifra és més significativa si es té en compte que habitualment és un dels mesos amb més consum per l'arribada de l'estiu. L'àrea urbana de Girona s'ha convertit en un exemple d'estalvi d'aigua. Durant el juny, el consum va seguir baixant fins a límits insospitats: feia 20 anys que no es registraven dades tan baixes. El registre del juny va baixar fins als 706.321 metres cúbics, mentre que només dos anys abans, el 2006, havia arribat a la xifra rècord de 976.055 metres cúbics.
Els serveis tècnics municipals han hagut de recórrer a l'arxiu històric per documentar el consum més baix d'un mes de juny i s'han hagut de remuntar fins el 1988. A més de l'evident estalvi actiu dels gironins hi ha contribuït bastant el fet que el juny fos un mes plujós, comparat amb el d'altres anys. Una prova d'això, és el fet que el mes de juny amb més consum es va produir l'any 2006, el mateix en què els pluviòmetres de Girona no van registrar ni una gota d'aigua. Aquesta situació provoca que el consum privat per les piscines augmenti. Aquest any només el 13 de juny ja es van registrar 33 litres per metre quadrat. El 1995, un any molt plujós, el consum va ser de 711.000 metres cúbics, molt similar al mes passat.
Una tendència continuada
No obstant això, des del passat mes de març la tendència general ha estat una davallada continuada del consum. Tot i ser un mes d'habitual calor, el consum al juny ha estat el més baix de tot l'any. Al març, la xifra era de 735.000 metres cúbics, mentre que a l'abril es va situar als 707.000 metres cúbics. Des d'aquell moment la xifra es manté estable, ja que al juny va baixar fins als 706.000 metres cúbics.
L'any passat, el consum va arribar a 890.000 metres cúbics, una xifra també molt alta. Això significa que aquest passat juny es va estalviar uns 184.000 metres cúbics, un 26% respecte al juny de 2007.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070800_2_275653__GIRONA-Girona-assoleix-consum-baix-daigua-vint-anys
El registre ha baixat en dos anys de gairebé un milió de metres cúbics a poc més de 700.000 metres cúbics al mes
SEGUEIX L'ESTALVI
Els veïns de Girona, Salt i Sarrià van continuar exercint com a ciutadans responsables i l'estalvi en la depesa d'aigua continua creixent. Encara que ha crescut fins al punt de tenir gairebé el doble d'habitants, el consum es va situar al juny passat al mateix nivell que el 1988. La xifra és més significativa si es té en compte que habitualment és un dels mesos amb més consum per l'arribada de l'estiu. L'àrea urbana de Girona s'ha convertit en un exemple d'estalvi d'aigua. Durant el juny, el consum va seguir baixant fins a límits insospitats: feia 20 anys que no es registraven dades tan baixes. El registre del juny va baixar fins als 706.321 metres cúbics, mentre que només dos anys abans, el 2006, havia arribat a la xifra rècord de 976.055 metres cúbics.
Els serveis tècnics municipals han hagut de recórrer a l'arxiu històric per documentar el consum més baix d'un mes de juny i s'han hagut de remuntar fins el 1988. A més de l'evident estalvi actiu dels gironins hi ha contribuït bastant el fet que el juny fos un mes plujós, comparat amb el d'altres anys. Una prova d'això, és el fet que el mes de juny amb més consum es va produir l'any 2006, el mateix en què els pluviòmetres de Girona no van registrar ni una gota d'aigua. Aquesta situació provoca que el consum privat per les piscines augmenti. Aquest any només el 13 de juny ja es van registrar 33 litres per metre quadrat. El 1995, un any molt plujós, el consum va ser de 711.000 metres cúbics, molt similar al mes passat.
Una tendència continuada
No obstant això, des del passat mes de març la tendència general ha estat una davallada continuada del consum. Tot i ser un mes d'habitual calor, el consum al juny ha estat el més baix de tot l'any. Al març, la xifra era de 735.000 metres cúbics, mentre que a l'abril es va situar als 707.000 metres cúbics. Des d'aquell moment la xifra es manté estable, ja que al juny va baixar fins als 706.000 metres cúbics.
L'any passat, el consum va arribar a 890.000 metres cúbics, una xifra també molt alta. Això significa que aquest passat juny es va estalviar uns 184.000 metres cúbics, un 26% respecte al juny de 2007.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)