divendres, 11 de juliol del 2008

´Els barcelonins no perceben que l´aigua ve del Ter i que això és una llosa per Girona´

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_22_276073__Ultima-del-dia-barcelonins-perceben-laigua-llosa-Girona

Convidat per la Cambra de Comerç, el catedràtic Joan Armengol va ser fa una setmana a Girona per parlar de l'evolució dels cabals del Ter i de la gestió de les últimes sequeres.

Es comprenen des de Barcelona les queixes dels regants del Ter?

Em dóna la sensació que el ciutadà no percep que una part molt important de l'aigua que arriba a Barcelona ve del Ter i que això representa una llosa per una part de les comarques de Girona, perquè els recursos comencen a ser escassos. El 90% de barcelonins afirmaria que aquesta aigua és d'Aigües de Barcelona, que no té res a veure amb el Ter-Llobregat. Quan en realitat més del 60% ve del Ter, que no és broma.

El problema és que el transvasament del Ter es va aprovar el 1959, en ple franquisme, i ningú no podia oposar-s'hi?

No, el problema és que la llei aprovada el 1959 no s'està complint, ja que preveia que Barcelona s'emportaria els excedents d'aigua, i no que assecaria el riu. Aquella llei no es va fer en el sentit d' "ara us prenem l'aigua", sinó que els cabals en aquells moments eren de 20 m3/s, i dur-ne 6 cap a Barcelona no representava gaire res, ja que en quedaven 14 per anar Ter avall, quantitat més que suficient pels requeriments de l'època. Ara en baixen 12 i la meitat van cap a Barcelona, amb l'agreujant que en situacions d'emergència es dóna prioritat a l'abastament.
O sigui que segons vostè les queixes dels regants no són exagerades.

En absolut. L'economia dels regants està supeditada a l'aigua. No se li pot dir a un regant que aquest any no tindrà aigua, i que ja veurem si en tindrà l'any vinent.

En què en fallat les administracions pel que fa a la gestió de la sequera?

Hi ha hagut una falta de previsió en la planificació, tant en les mesures a emprendre com en infraestructures. Fa temps que insisteixo en què les xarxes tenen que estar interconnectades. Vull dir que, amb sequera o sense sequera, les canonades haurien de ser-hi.

Per què una cosa tan simple no es realitza?

No s'enten que els de l'Ebre es posin tan farrucs en no voler portar aigua a Barcelona, quan no s'està complint la llei de 1959 pel que fa al Ter. Per això des de les Terres de l'Ebre no volen que es faci la canonada, ja que si estigués feta, en situacions d'emergència s'utilitzaria.

I si tot i això, i malgrat les polítiques d'estalvi, faltés aigua?

Aleshores sóc més partidari de dur aigua del Roine que de les dessaladores, no per raons economiques, sinó del binomi aigua/energia.

És lògic demanar a les famílies que estalviïn aigua i que, per exemple, es planti blat de moro als Monegros?

Si em permet, aquestes comparacions s'haurien d'evitar, perquè faciliten desviar l'atenció sobre el problema. És massa fàcil donar la culpa a altres sectors, a altra gent. És una manera de trobar justificacions a la pròpia actuació.