http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008122000_3_305009__Comarques-Torroella-envia-postals-Nadal-reivindicatives

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008122000_3_305009__Comarques-Torroella-envia-postals-Nadal-reivindicatives

TORROELLA DE MONTGRÍ DDG

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí-l'Estartit ha decidit felicitar enguany el Nadal d'una forma reivindicativa i per això ha enviat unes postals on es fa una clara referència a la sensibilitat del territori respecte a la gestió de l'aigua del Ter. I és que aquest 2008 ha estat marcat, en bona part, pels problemes de la sequera, que s'han deixat sentir especialment al Baix Ter. Per això, l'alcalde, Joan Margall, ha volgut aprofitar el seu missatge nadalenc per reforçar la sensibilització i intentar que ningú (ni veïns ni administracions) baixi la guàrdia respecte a aquest tema, ara que la sequera ja no assetja la comarca i s'han rebaixat els nivells d'alerta.

Es tracta, doncs, d'una acció més del consistori baixempordanès per garantir l'aigua del Ter, que durant tot aquest any ha fet nombroses gestions i ha reclamat insistentment que es garantís el cabal ecològic del riu, que a hores d'ara encara es troba per sota dels mínims que fixa la llei.

La Comissió del Ter aprova apujar de dos a tres metres cúbics per segon el cabal

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121900_3_304791__Comarques-Comissio-aprova-apujar-tres-metres-cubics-segon-cabal

L'Ajuntament de Girona demana que augmenti encara més per poder carregar els aqüífers

LOCALITAT TÀNIA TÀPIA/ACN La Comissió de desembassament del Ter va aprovar aquest dijous augmentar el cabal del Ter de dos a tres metres cúbics per segon des de la presa del Pasteral fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí. Aquesta mesura s'ha pres després que les darreres pluges hagin millorat la capacitat dels embassaments situats en el curs del riu i, com a conseqüència, també de l'aixecament de les restriccions en el sistema Ter-Llobregat, aprovat dimarts pel Govern. La mesura l'executarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que també integra la comissió, que es va fer ahir al migdia a Barcelona.La comissió la formen diversos ajuntaments, companyies hidroelèctriques, l'ACA, comunitats de regants i el Consorci de la Costa Brava, entre altres.El representant de l'Ajuntament de Girona a la comissió, Enric Pardo, va dir que passar de dos a tres metres cúbics i que els embassaments deixin anar més aigua és una "millora substancial". No obstant això, va explicar també que ha deixat palès a la comissió el malestar del consistori i d'altres associacions de regants i ajuntaments del territori perquè, tot i l'augment de cabal, el Ter no arriba als mínims fixats pel Pla sectorial de cabals mínims, aprovat per la Generalitat.Girona en vol mésAquest pla fixa uns mínims que van dels 3,8 metres cúbics per segons als 4,6 metres, segons l'època de l'any. "No podem parlar que siguem en una fase de normalitat quan el riu està en una situació de dèficit des de fa temps i això perjudica els aqüífers", va indicar Pardo que va demanat a l'ACA que augmenti encara més el cabal del riu perquè ecològicament no n'hi ha prou i cal carregar els aqüífers després del llarg període de sequera. "No volem que es mantinguin les restriccions, però si deixa clar que no som en una situació de normalitat i que hi ha un dèficit hidràulic al Ter que s'ha de resoldre", va indicar. Segons aquest, la resposta de l'ACA és que cal esperar que les plantes desalinitzadores aportin més aigua a les conques catalanes per poder augmentar més el cabal del Ter.

Invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar els recs del Baix Ter

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3087503

El Departament d'Agricultura ha destacat que el repte és poder estalviar un 25% d'aigua

MÒNICA CABRUJA. La Tallada d'Empordà
Un «deute històric» saldat. Així va qualificar ahir el secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, el protocol de col·laboració que s'ha signat amb els regants del Baix Ter. El DAR ha anunciat que s'invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec, amb l'objectiu bàsic de poder estalviar un 25% d'aigua. La meitat de la inversió prevista va destinada a la modernització de les canalitzacions de la comunitat de regants del rec de Molí de Pals i la de la presa de Colomers, una actuació ja anunciada que està previst començar abans de final d'any.

El secretari general del DAR i els representants de les set comunitats de regants del Baix Ter van signar ahir el protocol de col·laboració. Les set comunicats gestionen una superfície regable de 8.814 hectàrees, propietat de 3.967 regants. El portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter, Narcís Illa, es va mostrar molt satisfet amb l'anunci de les inversions, tot i que manté que ara per ara es tracta d'una «declaració d'intencions» i cal esperar que any rere any es destini una partida en el pressupost per anar desenvolupant el protocol.

ESTUDIS PREVIS
De moment, la meitat de les inversions ja tenen un destinatari clar, que són els projectes de canalització de la comunitat del Molí de Pals i de la presa de Colomers. Pel que fa a la resta, el DAR vol analitzar primer l'estat actual de les canalitzacions i estudiar les mesures que s'han de portar a terme. Un cop fet aquest pas, s'assignaran les partides per modernitzar els recs, segons es va assegurar.

Les set comunitats de regants que han signat el protocol són la del Molí de Pals; la de la presa de Colomers; la de la sèquia d'en Vinyals; la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre; la de la sèquia Monar, la de Salt-Vilablareix, i la de la sèquia del Molí de la Pardina i de la riera d'Osor. Tot i que l'anunci del DAR es considera una «bona notícia», el portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter va destacar ahir que encara queda un problema per solucionar i va reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter. «Un riu del qual es transvasa el 70% està condemnat a morir», va sentenciar Illa.

Endesa estudia bombar aigua de Susqueda a Sau per doblar la capacitat de generar electricitat

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085395

Seria un circuit tancat entre els pantans per poder tenir 90 megawatts més

ORIOL MAS. Susqueda
Endesa ha presentat un projecte a la Generalitat per poder bombar aigua del pantà de Susqueda cap al de Sau, de manera que es pogués reutilitzar aquest recurs per a la generació d'energia i es pogués aprofitar més la central hidroelèctrica del pantà de Sau. La companyia elèctrica està estudiant la viabilitat del projecte, que ara es troba en una fase molt inicial, i si finalment es portés a terme suposaria disposar d'entre 80 i 90 megawatts més, doblant la capacitat de generació actual.

Per ara, Endesa ha presentat només el projecte de bombament de l'aigua de Susqueda cap a Sau, un document que va entregar a la Generalitat l'estiu passat. Aquest és tot just un primer pas, i encara no ha presentat cap estudi sobre la resta de canvis que caldria fer, com ara posar en marxa uns altres grups per poder generar més electricitat, o bé la modificació de les turbines.

El projecte permetria augmentar la capacitat de generar més energia a través de la central hidràulica de Sau, ja que es reaprofitaria l'aigua en funció de les necessitats del mercat elèctric. Aquest sistema, que s'anomena «central reversible», ja s'aplica en casos determinats com ara el de Sallent, a la vall Fosca del Pirineu lleidatà, i no deixa de ser una mena de circuit tancat l'objectiu del qual és reaprofitar el salt d'aigua per generar més energia. Consisteix a desembassar aigua des d'un pantà superior cap a un altre d'inferior, com en qualsevol central hidràulica, i que és el que es faria entre Sau i Susqueda. La particularitat és que aquesta aigua es bomba novament cap al pantà superior per tal de poder repetir el mateix procés sense perdre aigua riu avall. Això representa una despesa energètica aproximada del 20% de la que es genera.

DOBLAR LA CAPACITAT

Actualment el sistema d'embassaments del Ter –Sau, Susqueda i el Pasteral– té una capacitat d'uns 70 megawatts per hora, 45 a Sau i 25 a Susqueda, en què funciona només un dels grups instal·lats, una quantitat que està lluny de les grans centrals hidràuliques del país com ara les del Segre o de l'Ebre. Si al final aquest projecte prospera, s'haurien de modificar i potenciar, segurament, alguns dels aparells, com ara les turbines, per poder generar entre vuitanta i noranta megawatts més. Aquesta quantitat permetria disposar de més energia en casos d'alta demanda, ja que la hidràulica és justament la que té una major flexibilitat per posar-se en marxa i oferir més electricitat davant d'un augment sobtat de consum. A més, faria que es pogués fer servir més sovint la central, perquè no influiria en els usos de boca ni dels regants o de cabal ecològic.

Agricultura destina 60 milions per modernitzar els recs del Baix Ter i complir «un deute històric»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112800_3_301123__COMARQUES-Agricultura-destina-milions-modernitzar-recs-Baix-complir-deute-historic

El repte que es fixen des del departament és poder estalviar un 25% d'aigua

ACN/DDG

El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha anunciat una inversió d'uns 60 MEUR (milions d'euros) en un termini de deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec de les comunitats de regants del Baix Ter. El repte que es fixen és poder estalviar un 25% d'aigua. 'Que sigui possible depèn de molts factors', ha matisat el director general del DAR Xavier Castella però es mostra convençut que la modernització dels sistemes de rec suposaran un estalvi en la despesa hídrica a la conca. Castella ha afirmat que amb aquest protocol d'actuació salden un 'deute històric' amb els regants i la conca del Ter.

Aquest divendres Castella i els representants de les set comunitats de regants han signat un conveni que formalitza aquesta actuació. Segons el portaveu de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa, es tracta d'una declaració d'intencions però s'haurà d'anar veient any rere any que el Govern realment destina la partida necessària al pressupost per anar desenvolupant el protocol de col·laboració. 'Hi estarem a sobre', ha afegit Illa, que assegura que des de la Comunitat de Regants faran la pressió 'que faci falta' perquè aquesta modernització pendent des dels anys 60 es dugui a terme.

L'àrea que abarca el protocol de col·laboració entre el DAR i les comunitats de regants és d'unes 9.000 hectàrees en les quals hi ha 3.976 regants. Segons ha explicat Castella, les canalitzacions que en alguns casos són de fa segles han fet que el sistema de rec perdés aigua pel camí i que, a més, no es pugui distribuir equitativament entre els regants. Així, preveuen crear un 'sistema d'aixetes' i arreglar les juntes perquè no es perdi aigua i el repartiments sigui 'més just'.

La meitat de la inversió prevista d'uns 60 MEUR són per la modernització de les canalitzacions de la Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals i de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, una inversió ja anunciada per modernitzar 26 quilòmetres de regadius i que es preveu que comenci a finals del pròxim mes.

En relació amb la resta, Castella ha explicat que es marquen un termini de temps, fins el 2011, per analitzar l'estat actual de les canalitzacions i estudiar quines són les mesures que s'han d'emprendre. A partir de llavors, han de començar les tasques concretes per modernitzar el rec. El DAR ha explicat que aquest protocol s'emmarca en la necessitat de renovar el sistema, posar un gra de sorra més per evitar que la sequera afecti de forma més radical als regants i perquè han patit que des de l'any 1966 el Ter es transvasi a Barcelona.

Reivindicant el retorn del cabal del Ter

Malgrat haver rebut com una 'bona notícia' la inversió que el DAR preveu fer en els pròxims deu anys per modernitzar els regadius de les comunitats de regants del Baix Ter, Illa ha aprofitat l'ocasió per reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter i ha recordat que, sinó, el riu està sentenciat a desaparèixer. 'Un riu del qual es transvasa el 70% del cabal està condemnat a morir', ha afirmat Illa.

Les set comunitats que han signat el protocol són la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, la Comunitat de Regants del rec del Molí de Pals, la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre, la de la Sèquia Monar, la de Salt- Vilablareix i la de la Sèquia del Molí de la Pardina i de la Riera d'Osor.

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

CELRÀ | ACN/DDG

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

L'ACA i el retorn del cabal del Ter

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3082050

El director de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs, va reiterar ahir que el 2009 començarà el retorn de l'aigua al riu Ter, fins que el 2013 porti 5 m³/s. «En condicions normals, és a dir, si no hi ha sequera quatre anys seguits, aquest retorn seria progressiu», va afirmar ahir. Les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (200), de reutilització i millora de xarxes (75) i, finalment, de recuperació d'aqüífers (25). Borràs va fer aquestes declaracions amb motiu de les jornades sobre l'escassetat de l'aigua organitzades a Girona per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Va admetre que el Ter ha estat un riu «sobreexplotat i maltractat», però es va mostrar convençut que la situació començarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, que tindrà una producció de 60 hectòmetres cúbics l'any i que resoldrà una part del subministrament d'aigua a Barcelona. En aquest sentit, Borràs va recordar que el retorn de l'aigua del Ter no es pot desvincular del «cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn».