dimarts, 9 de juny del 2009

El govern es fa enrere i per ara no especifica quan començarà a reduir el transvasament del Ter

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/47830-el-govern-es-fa-enrere-i-per-ara-no-especifica-quan-comencara-a-reduir-el-transvasament-del-ter.html

La dessalinitzadora del Prat començarà a funcionar el mes que ve


El conseller Baltasar, a l'esquerra, ahir en la visita a la planta d'El Prat. Foto: ORIOL DURAN.

El govern no té ni data ni quantitats pel que fa al retorn de cabal del Ter i a la reducció del transvasament. Si bé el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, havia dit fa més d'un any que la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat seria el punt d'inflexió en aquest sentit, ara la decisió s'ha demorat indefinidament, tot i que la infraestructura entrarà en servei el mes vinent. Tot i tenir capacitat per generar 60 hm³ a l'any, no es preveu que per ara funcioni a ple rendiment.

L'esborrany del pla de gestió de sequeres ja va en la direcció de prioritzar el transvasament del Ter per sobre de la dessalinitzadora del Prat com a forma d'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona, vinculant el rendiment de la planta en funció de l'estat dels embassaments a les conques internes. El conseller Baltasar va reconèixer ahir que la dessalinitzadora serà un recurs més que explotarà Aigües Ter-Llobregat, mentre que el gerent d'aquest organisme, Joan Compte, es va remetre a l'ACA, i va insistir a lligar el funcionament de la planta del Prat al percentatge en què estiguin els embassaments. Això sí, Baltasar va assegurar que la posada en servei de la infraestructura no repercutirà en la factura dels clients.

Interrogat sobre el Ter, el conseller va insistir que el govern manté la voluntat de retorn progressiu de cabals, però no va voler especificar ni dates ni quantitats, un dels aspectes que més han reclamat les entitats gironines. «Ara estem fent el pla de gestió dels cabals de manteniment per als diferents trams del Ter, i està avançant l'obra de la dessalinitzadora per una banda i els estudis per un altre», va justificar el conseller. Aquest discurs, però, difereix del que es va mantenir en plena sequera de l'any passat, quan en una visita a Celrà Baltasar va prometre que el retorn de cabal començaria a mitjan d'aquest any, coincidint amb la posada en marxa de la planta del Prat.

De fet, de les declaracions d'ahir del conseller es va desprendre que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% si hi ha prou reserves d'aigua, perquè això tindria un cost diari de 72.000 euros, que inevitablement hauria de repercutir en la factura. La previsió és que l'estrena de la planta es faci el 20 de juliol.

Els rius gironins, els millors en sediments

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha demostrat que els rius gironins són els que tenen una millor salut pel que fa al cabal d'aigua i el nivell de sediments de Catalunya. Camino Liquete, una de les investigadores, ha explicat, però, que tot i això tant el cabal com el transport de sediments ha baixat en els últims anys, i que no es troba en uns nivells òptims. En el cas del Ter, la presència dels embassaments de Sau i Susqueda és el que el limita, i a la Muga hi ha el problema d'abocaments. El Fluvià és el riu més naturalitzat de tots.


Qüestió de tarifes

El Ter és un riu de segona fila. Amb un transvasament ja consolidat, la posada en marxa de la dessalinitzadora havia de ser el punt de partida per retornar el cabal. Però per a l'àrea metropolitana de Barcelona, és molt més barata l'aigua del Ter que no pas la de la dessalinitzadora del Prat, i Agbar ja ha dit que no pensa assumir el sobrecost que tindrà l'aigua que generi la planta. En tot cas, si es vol utilitzar la dessalinitzadora a ple rendiment, s'haurien d'apujar tarifes. Dins d'ICV, les veus gironines –i també algunes de més abast– advoquen per aquesta última solució, per motius ambientals i per una qüestió de justícia històrica, i pressionen per modificar el pla de gestió de sequeres en benefici del Ter. A la conselleria, i sobretot a l'ACA, preval el criteri econòmic. A més, el principal partit del govern no vol ni sentir a parlar d'una mesura tan impopular que afectaria de ple la seva principal bossa electoral. I això, en un context de crisi com l'actual. I a més, amb les eleccions a un any vista.

dimarts, 2 de juny del 2009

Aigua per a tothom - Article d'Enric Vila

http://paper.avui.cat/article/dialeg/165742/aigua/tothom.html

Enric Vila / Historiador i periodista

Ara que tenim els pantans plens i hem superat el pic d'histerisme que va generar la sequera de 2008, podríem tornar a parlar de la gestió de l'aigua. No hi ha moment més dolç per parlar d'escassetat que quan es neda en l'abundància (i perdonin la broma). Ara que la febrada demagògica ha baixat, cal insistir que la gran víctima de la nostra escassetat no és l'Ebre sinó el Ter. És hora de preguntar-se si és assenyat que el 75 per cent de la seva aigua vagi a parar a Barcelona. Llegeixo que Plataforma pel Ter ha portat l'Agència Catalana de l'Aigua als tribunals. Perfecte: també és hora de preguntar-se per què els ecologistes de l'ACA se salten sistemàticament la llei que protegeix el riu gironí. Barcelona és un drac insaciable i cada any voldrà més aigua. El Ter i el Llobregat, els dos rius que l'abasten, baixen cada cop més escanyats. Les pluges d'enguany els han salvat d'una situació desesperada, però la pluja és variable, i la Moreneta no atendrà sempre els precs improvisats dels nostres polítics incompetents. Hem de discutir què fem. Portem l'aigua del Roine, engeguem un pla de dessalinitzadores o seguim els postulats de Compromís per Lleida? Aquest senyors proposen una solució de la qual es parla poc. Es tractaria d'ajudar els pagesos lleidatans a modernitzar el sistema de regadius per tal que aprofitessin millor l'aigua. Asseguren que l'estalvi permetria abastar Barcelona i alleujar el Ter. A més, els diners no anirien a França ni a les elèctriques, sinó que revertirien en el país. Sona bé.

dissabte, 30 de maig del 2009

Reiterats incompliments en el riu Ter

Reiterats incompliments en el riu Ter


Editorial del Diari de Girona

Des que a finals dels anys cinquanta el govern franquista va decretar la portada d'aigua a Barcelona, mai com ara s'havia incomplert tant la condició de mantenir un cabal mínim en el riu Ter. En els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum d'aigua derivat fora de la conca.


El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, considera un "acudit" proposar el transvasament del riu Roine, però manté el del riu Ter incomplint les condicions de la Llei de 1959 que condiciona la portada d'aigües a Barcelona a l'existència d'un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter a l'altura de Girona. I no només incompleix una llei, sinó que també ho fa amb la seva pròpia paraula després d'haver assegurat el 28 de juliol de l'any passat a la Cambra de Comerç de Girona que el cabal aniria augmentant progressivament per resoldre les penúries del Baix Ter i que a principis d'enguany ja seria de 2 metres cúbics per segon. Per això, la Plataforma del Ter ha decidit formalitzar una demanda en els Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) hagi rebutjat una reclamació instant-la a complir els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959. Sembla ser, a més, que la Conselleria de Medi Ambient va suspendre la vigència de la Llei del Ter amb una memòria que no va publicar en el DOGC per evitar una reforma legislativa que forçosament hauria d'haver passat pel Parlament. O sigui que ho hauria fet a esquenes de la sobirania popular. Resulta incomprensible que una agència que ha de vetllar per la protecció del medi ambient i pel conjunt del país es mostri tan insensible amb el riu Ter i fomenti els perjudicis per a la zona agrícola del Baix Ter i el deteriorament ecològic de la conca. Un estudi presentat dijous per la Plataforma revela que el riu no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal. Una adversitat més a les moltes originades pels reiterats incompliments de l'ACA.

divendres, 29 de maig del 2009

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

Font: Diari de Girona

Indiquen que a partir de l'àrea urbana la qualitat "empitjora" fins arribar a la desembocadura a un nivell "mediocre"

El document revela les conseqüencies que pateix l'aigua del Ter per "la manca de cabal". Argumenten que la qualitat empitjora progressivament més enllà de l'àrea urbana de Girona i que provoca "un impacte directe sobre l'ecosistema fluvial". De la mateixa manera, exposen que s'ha incomplert "reiteradament la Llei del Ter de 1959".


GIRONA | JOFRE SÁEZ La Plataforma del Ter ha elaborat, amb la col·laboració d'enginyers i biòlegs, un estudi ambiental que analitza les conseqüencies derivades per la manca de cabal del riu Ter. L'informe conclou, entre d'altres qüestions, que la qualitat de l'aigua està "notablement afectada" després de passar per la ciutat de Girona a causa de la "manca de cabal" i pels "abocaments insuficientment sanejats".
El cabal és una de les màximes preocupacions de la plataforma. En diverses ocasions han reiterat que el Ter suporta un "transvasament sostingut" des de l'embassament del Pasteral, que comporta que le 75% de l'aigua dels grans embassaments -Sau, Susqueda i Pasteral- se'n vagi cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Les dades subministrades per l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, en els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum derivat fora de la conca, fet que reflecteix que la situació dels cabals al riu Ter tendeix a empitjorar, fins i tot sota el supòsit que les aportacions naturals d'aquest riu es mantinguin invariables", indica la primera conclusió del document.
De la mateixa manera, indiquen que aquesta manca de cabal natural incideix "negativament" sobre la qualitat de l'aigua ja que "multiplica l'efecte dels abocaments contaminants al riu, en haver-hi una menor capacitat de dilució". En aquest sentit, s'argumenta que el Ter, aigües avall de la ciutat de Girona, es veu afectat per la "incapacitat de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals -EDAR- de Girona per absorbir les aigües residuals urbanes de l'àrea metropolitana del Gironès, juntament amb altres aportacions, no sempre depurades, que arriben al seu curs mitjà i baix, i que deriven en un fort augment de la concentració de bacteris fecals al riu". Un procés que en els darrers anys, segons consta en l'estudi, ha anat augmentat notòriament des de 2003 i que es "manté o es magnifica al llarg del Ter fins a la seva desembocadura. D'aquesta manera, la Plataforma conclou, en aquest punt de l'estudi, que la qualitat de l'aigua se situa en les ?categories de "mediocre" i "dolenta". Una situació que se "solucionaria", de forma "immediata", amb la "recuperació dels cabals" del riu.

dimecres, 27 de maig del 2009

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter


Font: Diari de Girona

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter

Volen que el decret de sequera no es converteixi en una norma de rang superior com la llei

La Plataforma del Ter va presentar dijous passat, dia 14 de maig, l'escrit de deducció de demanda al deganat dels jutjats del contenciós administratiu de la província de Barcelona, a la ronda Universitat número 18, contra la decisió de l'ACA de suspendre la vigència de la llei del Ter de l'any 1959 mitjançant el decret de sequera, mentre es va mantenir vigent entre abril de 2007 i gener de 2009. Aquest escrit serveix per exposar tots els arguments de fet i de dret amb els quals la Plataforma del Ter pretén que es respecti la llei del Ter.
La Plataforma, que encabeix més de 58 institucions i entitats de la conca del Ter, presenta aquest recurs davant la situació preocupant en què es troba el riu. Francesc Camps, alcalde de Celrà i president de la Plataforma, destacava ja a l'abril que la situació del Ter en aquells moments era insostenible i que la progressiva disminució del cabal del riu comporta conseqüències greus. D'una banda, la manca de cabal té efectes negatius sobre la qualitat de l'aigua circulant, la qual cosa posa en perill la continuïtat d'ecosistemes i espècies singulars o amenaçades, algunes de les quals estan protegides en l'àmbit nacional, estatal o fins i tot comunitari.
D'altra banda, cal no perdre de vista que la important afectació a l'activitat agrícola, així com la contaminació de les aigües d'abastament públic de nombrosos municipis de la conca del Ter fan improrrogable la situació actual. Segons la Plataforma, tot i no complir-se els criteris ecològics mínims per garantir la salut del Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca, s'està transvasant més del 75% del cabal del riu (període 1996-2007).

divendres, 15 de maig del 2009

Lleida: un mazazo a la esperanza

L'Antoni Puigverd escriu sobre el discurs de Compromís per Lleida, un discurs de país, compromès i que de dur-se a la pràctica resoldria problemes.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090209/53636417574/lleida-un-mazazo-a-la-esperanza.html

Hoy les hablaré de algo que afecta a las tierras de Lleida. Pero no pasen página, si creen que, por residir en otros lugares, el artículo no les concierne. Hablaré de Lleida, pero me referiré a una de las mejores propuestas estratégicas de la Catalunya actual. Una propuesta que podría convertirse en un modelo para el desarrollo rural ibérico. De nuevo les hablaré del Compromís per Lleida, renovadora interpretación de las posibilidades del canal Segarra-Garrigues, un canal en construcción que acaba de recibir un golpe casi mortal.

En efecto, durante la semana pasada se supo que la Unión Europea, cansada de la falta de respuesta catalano-española a una sentencia del tribunal de Luxemburgo sobre las zonas de protección de las aves de secano (ZEPA), ha impuesto una multa colosal al Estado (que revertirá sobre la Generalitat) y ha dictado que dichas zonas de protección deben ampliarse. Tal ampliación podría anular para la agricultura la mitad de las hectáreas que pretende irrigar el canal. Este mazazo jurídico puede destrozar algo más que la ilusión de aquellas comarcas. Destroza las enormes posibilidades que el Compromís per Lleida abría para el desarrollo sostenible del mundo rural. El mazazo podría haberse evitado si los gobernantes catalanes, en lugar de enfrentarse entre sí y en lugar de confiar en el olvido de Europa, hubieran hecho suyas las tesis del Compromís per Lleida, que están en los antípodas de la concepción productivista del regadío tradicional.

Los del Compromís per Lleida han iniciado una revolución positiva e indolora. No quieren transformar, como se hacía hasta ahora, el secano mediterráneo en un artificial atlántico. Lo que quieren es cambiar de arriba abajo la cultura rural. Hacer compatible desarrollo económicoypreservación natural. Turismo y secano. Agricultura y modernidad.

El Compromís per Lleida propone reforzar con el agua de riego la producción de secano tradicional de estas tierras, a fin de favorecer la calidad del producto. Propugna, por otro lado, sintetizar agricultura y naturalismo: las aves no necesitarían zonas especiales en las que refugiarse, pues toda la geografía regable, al no desaparecer la flora tradicional, seguiría siendo para ellas hábitat ideal. Ítem más: el canal preservaría el paisaje y la estructura de los pueblos (al contrario de lo sucedido en algunas zonas ibéricas irrigadas a mansalva, transformadas en enormes extensiones de falsa apariencia atlántica, que han beneficiando a unos pocos inversores y han destruido paisaje y memoria).

Me explican que SEO/BirdLife, la entidad que denunció a España ante Bruselas, se ha dado cuenta, al conocer las tesis del Compromís per Lleida, de que existe una tercera vía. Una tercera vía entre la destrucción hiperproductivista y la parálisis ultraconservacionista. Demasiado tarde para retirar la denuncia, pero no para intentar un pacto de altura. Un pacto que deberían dirigir nuestros políticos españoles y catalanes, si, de una vez por todas, decidieran hacer suyas las inteligentes y pragmáticas propuestas que el Compromís per Lleida lleva cuatro años sirviendo en bandeja a quien quiera escucharlas.

Estas propuestas nacieron del empuje de unos pocos leridanos tan soñadores como realistas, tan apasionados como juiciosos, verdaderos obamas desconocidos que pretenden mejorar el mundo rural con la ambición de la esperanza, aunque sin olvidar que cualquier sueño necesita, para realizarse efectivamente, tener los pies muy bien plantados en el suelo. La primera gran virtud del Compromís es que no quiere dividir a los leridanos en buenosymalos. En productivistas y ecologistas, por ejemplo. Quiere agruparlos a todos bajo el manto de una nueva sensibilidad territorial. Tampoco invita a lamentarse o a llorar. Propone. Sostiene que el canal Segarra-Garrigues, eje principal de su discurso, no sólo contribuirá a modernizar la agricultura y a impulsar el turismo rural, sino que podría funcionar como una nueva línea costera que revalorice el extenso territorio de estas comarcas a fin de convertirlas en "tierra de promisión" para el desahogo (en forma de primera o segunda residencia) de la masa de ciudadanos que se acumulan en la congestionada área metropolitana.

Los del Compromís per Lleida, por otra parte, no se enfrentan a los partidos o a las administraciones alzando la espada del no (tal como acostumbran los grupos de presión territorial). No demonizan a los políticos: argumentan para obtener su atención (de momento, tristemente en vano). No niegan, afirman. No defienden en plan numantino al territorio leridano: pretenden mejorar la realidad de sus comarcas, claro está, pero sin perder de vista al país en general. Si sus ideas sobre lo rural cuadran el círculo (aunar tradición rural con modernidad agraria, ecológica, turística e industrial), su propuesta sobre el agua es de matrícula de honor.

Conscientes de la crónica escasez de agua, proponen economizar hasta la última gota y sostienen que, mediante unos trasvases internos entre los dos Noguera y el Segre, regarían ellos, se aliviaría el estrujado Ter y podría retornar al Ebro el caudal que el Delta necesita.

¿Se puede pedir más a un movimiento civil? ¿Hasta cuándo tendrán que esperar estos obamas de a pie y la sociedad civil leridana que los apoya la atención de una clase política, atrapada en la telaraña de sus cuitas, sorda al latir positivo de una sociedad que no se resigna a la desesperanza?

Debat a Catalunya Informació sobre el riu Ter, 30 d'abril de 2009

El podeu descarregar en format mp3 de la web del Consorci Alba-Ter:

http://www.albater.org/media/File/InfoTer/abril09/1241523926047.mp3

dissabte, 25 d’abril del 2009

Les dessalinitzadores no permetran una reducció important del transvasament del Ter

Font: Punt Diari
http://www.elpunt.cat/girona/article/1/11-mediambient/30349-les-dessalinitzadores-no-permetran-una-reduccio-important-del-transvasament-del-ter.html

És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu

L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.

El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.

Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.