http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2821983
E. ANSOLA. Barcelona
La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ja va avançar en un comunicat fet públic el 7 d'abril que per tal de garantir que la interconnexió de les xarxes d'abastament del Consorci Aigües de Tarragona amb Aigües Ter Llobregat no fos fixa «caldria instal·lar un tram d'un quilòmetre de forma que fos fàcilment desmuntable quan l'episodi ja hagués finalitzat». Fins i tot els membres de la Fundació van més enllà i asseguren que «caldria guardar les peces en un magatzem sota custòdia». «Cal una interrupció física» de la canonada que ha de servir per allargar el minitransvasament de l'Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona per tal que «tothom sàpiga que és temporal», assenyalava el catedràtic d'ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Narcís Prats. En aquest sentit, Prats admet que, atès el cost de l'obra, «la canonada no s'ha de treure», però que «es pot deixar un tram que no estigui soterrat per fer tal de evident la desconnexió» A més, el membre de la Fundació considera que la decisió d'«obrir l'aixeta» en un futur d'aquesta canonada no pot estar únicament en mans dels governs català i estatal. Contràriament a això s'aposta per la creació d'una comissió on també s'inclogui la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Seria aquesta comissió qui segons les condicions donés el permís perquè hi pogués passar aigua. ERC també demana que un tram de la canonada es desmunti.
Prats ja va avançar que era «inacceptable» la proposta que es va donar a conèixer dilluns i que justificava el transvasament –l'ecòleg va defensar la utilització d'aquest terme per descriure l'actuació– amb l'estalvi en els regadius. «Els 50 hectòmetres cúbics que el govern espanyol diu que s'estalviaran amb el cobriment dels canals «no és aigua sobrant perquè té una funció ambiental en el riu».
Prats considera que perquè hi hagi un autèntic centre de transferència o banc d'aigües cal que s'intercanviïn els usos i que les tres parts hi surtin guanyant, el riu, els que ofereixen l'aigua i els que la rebem. A més cal que el procés d'aquest intercanvi d'usos es faci amb la màxima transparència i «de moment això no passa». La Fundació aposta perquè la compra dels drets dels regants es faci a l'Urgell i que serveixi de primer pas per constituir el Centre de Transferència Públic d'Aigües de Catalunya, on també s'incloguessin els regants del Ter. Amb la creació d'aquest centre el govern acabaria d'enllestir un pla de gestió de l'aigua basat en els fonaments de la Nova Cultura de l'Aigua. La proposta de crear un banc d'aigües és la que finalment ha recollit l'ACA per justificar el transvasament temporal de l'Ebre cap a Barcelona.
divendres, 18 d’abril del 2008
València i Múrcia aniran al Constitucional per «vulneració» del principi d'igualtat
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2822650
Camps i Valcárcel donen suport a la transferència de l'Ebre a Barcelona però demanen la restitució del PHN
E. ORTS. València
Els presidents de la Generalitat Valenciana i del govern de Múrcia, Francisco Camps i Ramón Luis Valcárcel, tots dos del PP, van mantenir ahir una reunió a València per fer front comú i reclamar la restitució del pla hidrològic (PHN). Els caps dels executius autonòmics no s'oposen a la transferència d'aigua a Barcelona; encara més, reclamen que s'augmente el cabal i que les infraestructures que es construïsquen es mantinguen de manera permanent, però, d'altra banda, consideren que aquesta mesura els legitima a exigir l'aigua prevista en el derogat transvasament de l'Ebre per als seus respectius territoris. Si es consuma l'abastiment a Barcelona i no es recupera el PHN estan disposats a acudir al Tribunal Constitucional pel «trencament» del principi d'igualtat.
Camps i Valcárcel no van precisar quin serà el contingut del recurs al Constitucional contra el decret que avui té previst aprovar el govern espanyol, però van matisar que en cap cas es demanarà la suspensió de la transferència a Barcelona que, com van subratllar, «ja estava recollida en el PHN».
Els presidents també van demanar, tal com s'ha fet en el cas de Barcelona, «utilitzar la compra de drets dels regants de l'Ebre» en benefici del País Valencià i Múrcia, i van plantejar la necessitat de construir un canal per a transportar els volums hídrics adquirits.
En una compareixença conjunta ambientada amb una certa solemnitat, Camps i Valcárcel van insistir en la legitimitat que té Barcelona de reclamar aigua, però van retraure als responsables del tripartit el fet que instaren Zapatero a l'eradicació del PHN i que ara reclamen «part d'aquell projecte».
«Quina paradoxa! Els mateixos que van exigir la derogació del transvasament de l'Ebre són els que corren ara perquè es pose en marxa», va assenyalar Camps, més agressiu que Valcárcel.
El murcià va reiterar el suport a la transferència a Barcelona i va arribar a declarar que la ciutat estava «infartada». «Cal curar d'emergència el malalt, però fer-ho també de manera permanent», va afirmar Valcárcel.
Els presidents van assegurar que no promourien cap mobilització des de l'àmbit institucional, però que se sumarien i encapçalarien qualsevol manifestació per reclamar aigua que vinguera des d'unes altres instàncies.
MANIFESTACIÓ A MADRID
Madrid podria ser l'escenari d'una gran mobilització per denunciar el «greuge comparatiu» rebut per valencians i murcians.
Els caps dels executius autonòmics van repassar les múltiples iniciatives desplegades per ells en els últims quatre anys per la recuperació de l'obra derogada pel govern socialista per reivindicar la seua «força moral» en aquesta polèmica. «Ho vam advertir: en algun moment, en algun lloc algú es quedarà sense aigua. Nosaltres hem estat coherents sempre», va destacar el president valencià.
Ni Camps ni Valcárcel van voler valorar ni anticipar la posició dels membres del PP d'Aragó, que en les passades eleccions generals van forçar la desaparició d'una menció expressa al transvasament de l'Ebre en el programa del partit. «Tots estem en el mateix projecte. Abans caldria saber què en pensa el president d'Aragó. El contrari és desviar l'atenció a unes altres circumstàncies que no tenen res a veure amb el problema», va manifestar Camps.
El mandatari valencià, en un to molt dur, va criticar Zapatero per haver «amagat» les seues intencions respecte a Barcelona durant la campanya electoral i fins i tot en el debat d'investidura. «No té política hídrica», va dir. Els retrets al president espanyol s'estengueren. Camps i Valcárcel van criticar la «manca de diàleg» que, al seu parer, ha mostrat Zapatero i la utilització d'eufemismes per evitar la paraula transvasament.
Camps i Valcárcel donen suport a la transferència de l'Ebre a Barcelona però demanen la restitució del PHN
E. ORTS. València
Els presidents de la Generalitat Valenciana i del govern de Múrcia, Francisco Camps i Ramón Luis Valcárcel, tots dos del PP, van mantenir ahir una reunió a València per fer front comú i reclamar la restitució del pla hidrològic (PHN). Els caps dels executius autonòmics no s'oposen a la transferència d'aigua a Barcelona; encara més, reclamen que s'augmente el cabal i que les infraestructures que es construïsquen es mantinguen de manera permanent, però, d'altra banda, consideren que aquesta mesura els legitima a exigir l'aigua prevista en el derogat transvasament de l'Ebre per als seus respectius territoris. Si es consuma l'abastiment a Barcelona i no es recupera el PHN estan disposats a acudir al Tribunal Constitucional pel «trencament» del principi d'igualtat.
Camps i Valcárcel no van precisar quin serà el contingut del recurs al Constitucional contra el decret que avui té previst aprovar el govern espanyol, però van matisar que en cap cas es demanarà la suspensió de la transferència a Barcelona que, com van subratllar, «ja estava recollida en el PHN».
Els presidents també van demanar, tal com s'ha fet en el cas de Barcelona, «utilitzar la compra de drets dels regants de l'Ebre» en benefici del País Valencià i Múrcia, i van plantejar la necessitat de construir un canal per a transportar els volums hídrics adquirits.
En una compareixença conjunta ambientada amb una certa solemnitat, Camps i Valcárcel van insistir en la legitimitat que té Barcelona de reclamar aigua, però van retraure als responsables del tripartit el fet que instaren Zapatero a l'eradicació del PHN i que ara reclamen «part d'aquell projecte».
«Quina paradoxa! Els mateixos que van exigir la derogació del transvasament de l'Ebre són els que corren ara perquè es pose en marxa», va assenyalar Camps, més agressiu que Valcárcel.
El murcià va reiterar el suport a la transferència a Barcelona i va arribar a declarar que la ciutat estava «infartada». «Cal curar d'emergència el malalt, però fer-ho també de manera permanent», va afirmar Valcárcel.
Els presidents van assegurar que no promourien cap mobilització des de l'àmbit institucional, però que se sumarien i encapçalarien qualsevol manifestació per reclamar aigua que vinguera des d'unes altres instàncies.
MANIFESTACIÓ A MADRID
Madrid podria ser l'escenari d'una gran mobilització per denunciar el «greuge comparatiu» rebut per valencians i murcians.
Els caps dels executius autonòmics van repassar les múltiples iniciatives desplegades per ells en els últims quatre anys per la recuperació de l'obra derogada pel govern socialista per reivindicar la seua «força moral» en aquesta polèmica. «Ho vam advertir: en algun moment, en algun lloc algú es quedarà sense aigua. Nosaltres hem estat coherents sempre», va destacar el president valencià.
Ni Camps ni Valcárcel van voler valorar ni anticipar la posició dels membres del PP d'Aragó, que en les passades eleccions generals van forçar la desaparició d'una menció expressa al transvasament de l'Ebre en el programa del partit. «Tots estem en el mateix projecte. Abans caldria saber què en pensa el president d'Aragó. El contrari és desviar l'atenció a unes altres circumstàncies que no tenen res a veure amb el problema», va manifestar Camps.
El mandatari valencià, en un to molt dur, va criticar Zapatero per haver «amagat» les seues intencions respecte a Barcelona durant la campanya electoral i fins i tot en el debat d'investidura. «No té política hídrica», va dir. Els retrets al president espanyol s'estengueren. Camps i Valcárcel van criticar la «manca de diàleg» que, al seu parer, ha mostrat Zapatero i la utilització d'eufemismes per evitar la paraula transvasament.
Les pluges permeten recuperar 5,1 hm3 al sistema Ter-Llobregat
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041800_3_260457__Comarques-pluges-permeten-recuperar-sistema-TerLlobregat
L'entrada a la fase d'emergència s'endarrereix fins a finals de maig
DdeG, Girona.
Tot i que les pluges d'aquest mes d'abril s'estan mantenint dins dels paràmetres de normalitat, ja que sempre acostuma a ser un dels mesos més plujosos de l'any, en aquesta ocasió estan caient com una benedicció sobre els pantans gironins, ja que han frenat la caiguda lliure de reserves en què es trobaven. Les precipitacions dels últims dies, sumades a la neu que s'ha desfet a les muntanyes, han permès augmentar en 5,1 hectòmetres cúbics les reserves del sistema Ter-Llobregat -l'encarregat d'abastir l'àrea metropolitana de Barcelona-, i es preveu que el volum embassat segueixi creixent amb les pluges dels propers dies. Així doncs, tot i que la situació encara no és ni molt menys òptima, com a mínim l'entrada a la fase d'emergència s'ha allunyat fins a principis del mes de maig.
Aquestes bones notícies van arribar precisament el dia en què es complia el primer aniversari de l'entrada en vigor del Decret de Sequera. En aquell moment, els embassaments de les conques internes estaven al 47,9 per cent de la seva capacitat. Ahir, en canvi, en conjunt es trobaven al 22%, la qual cosa ja és una millora, ja que dies enrera havien arribat a baixar fins al 21%.
Pel que fa al sistema del Ter-Llobregat, la suma d'aquests 5,1 hectòmetres cúbics ha permès situar les reserves en un 21,3%. A més, els propers dies està previst que continuïn les pluges, de manera que l'estat de les conques continuarà millorant. Això permetrà que la fase d'emergència s'allunyi, com a mínim, fins a finals de maig. Tot i això, les pluges no han estat prou importants i el sistema del Ter-Llobregat continua encara en fase d'excepcionalitat 2.
De tota manera, les pluges registrades durant aquests primers quinze dies d'abril no han estat, ni de bon tros, excepcionals. Per una banda, durant la segona setmana d'abril es van produir precipitacions localment moderades que van anar acompanyades d'algun ruixat, que van permetre a la conca del Ridaura sortir de la situació d'excepcionalitat 1 en què es trobava. D'aquesta manera, ja són dues -Ridaura i Garona- les conques catalanes que es troben en situació de normalitat, mentre que la resta es mantenen en excpecionalitat.
Així doncs, durant aquesta primera quinzena d'abril, es van registrar precipitacions febles i moderades a tot el territori, especialment a la Depressió Central, Pirineu i Prepirineu.
Gairebé 20 litres a Castell d'Aro
A les comarques gironines, les principals pluges es van recollir a la zona del Baix Empordà i el Gironès. Castell d'Aro, amb gairebé 20 litres per metre quadrat, i Fornells de la Selva, amb 18, van emportar-se les principals xifres. Tot i això, també es van registrar entre 12 i 13 litres a llocs com Girona ciutat, la Tallada, Canet d'Adri, Parlavà, Cruïlles, Ventalló i Vilobí d'Onyar. Es tracta d'unes xifres més o menys similars a les que es van recollir a la resta de províncies catalanes.
De cara al dia d'avui, el Servei Meteorològic de Catalunya preveu que serà ennuvolat i que hi haurà precipitacions aïllades als dos extrems del litoral i el Prelitoral, així com a altres punts del Pirineu i el Prepirineu. Tot i això, la tendència serà que les precipitacions -que seran de caràcter feble i moderat- s'esvaeixin cap al capvespre. La cota de neu estarà al voltant 1.700 metres.
Per als propers dies, les pluges continuaran essent localitzades però constants, de manera que els embassaments podran mantenir la lleugera recuperació que han experimentat els darrers dies.
L'entrada a la fase d'emergència s'endarrereix fins a finals de maig
DdeG, Girona.
Tot i que les pluges d'aquest mes d'abril s'estan mantenint dins dels paràmetres de normalitat, ja que sempre acostuma a ser un dels mesos més plujosos de l'any, en aquesta ocasió estan caient com una benedicció sobre els pantans gironins, ja que han frenat la caiguda lliure de reserves en què es trobaven. Les precipitacions dels últims dies, sumades a la neu que s'ha desfet a les muntanyes, han permès augmentar en 5,1 hectòmetres cúbics les reserves del sistema Ter-Llobregat -l'encarregat d'abastir l'àrea metropolitana de Barcelona-, i es preveu que el volum embassat segueixi creixent amb les pluges dels propers dies. Així doncs, tot i que la situació encara no és ni molt menys òptima, com a mínim l'entrada a la fase d'emergència s'ha allunyat fins a principis del mes de maig.
Aquestes bones notícies van arribar precisament el dia en què es complia el primer aniversari de l'entrada en vigor del Decret de Sequera. En aquell moment, els embassaments de les conques internes estaven al 47,9 per cent de la seva capacitat. Ahir, en canvi, en conjunt es trobaven al 22%, la qual cosa ja és una millora, ja que dies enrera havien arribat a baixar fins al 21%.
Pel que fa al sistema del Ter-Llobregat, la suma d'aquests 5,1 hectòmetres cúbics ha permès situar les reserves en un 21,3%. A més, els propers dies està previst que continuïn les pluges, de manera que l'estat de les conques continuarà millorant. Això permetrà que la fase d'emergència s'allunyi, com a mínim, fins a finals de maig. Tot i això, les pluges no han estat prou importants i el sistema del Ter-Llobregat continua encara en fase d'excepcionalitat 2.
De tota manera, les pluges registrades durant aquests primers quinze dies d'abril no han estat, ni de bon tros, excepcionals. Per una banda, durant la segona setmana d'abril es van produir precipitacions localment moderades que van anar acompanyades d'algun ruixat, que van permetre a la conca del Ridaura sortir de la situació d'excepcionalitat 1 en què es trobava. D'aquesta manera, ja són dues -Ridaura i Garona- les conques catalanes que es troben en situació de normalitat, mentre que la resta es mantenen en excpecionalitat.
Així doncs, durant aquesta primera quinzena d'abril, es van registrar precipitacions febles i moderades a tot el territori, especialment a la Depressió Central, Pirineu i Prepirineu.
Gairebé 20 litres a Castell d'Aro
A les comarques gironines, les principals pluges es van recollir a la zona del Baix Empordà i el Gironès. Castell d'Aro, amb gairebé 20 litres per metre quadrat, i Fornells de la Selva, amb 18, van emportar-se les principals xifres. Tot i això, també es van registrar entre 12 i 13 litres a llocs com Girona ciutat, la Tallada, Canet d'Adri, Parlavà, Cruïlles, Ventalló i Vilobí d'Onyar. Es tracta d'unes xifres més o menys similars a les que es van recollir a la resta de províncies catalanes.
De cara al dia d'avui, el Servei Meteorològic de Catalunya preveu que serà ennuvolat i que hi haurà precipitacions aïllades als dos extrems del litoral i el Prelitoral, així com a altres punts del Pirineu i el Prepirineu. Tot i això, la tendència serà que les precipitacions -que seran de caràcter feble i moderat- s'esvaeixin cap al capvespre. La cota de neu estarà al voltant 1.700 metres.
Per als propers dies, les pluges continuaran essent localitzades però constants, de manera que els embassaments podran mantenir la lleugera recuperació que han experimentat els darrers dies.
Reaprofitament de les aigües domèstiques
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041800_2_260414__Girona-Girona-Salt-Sarri-reparteixen-60000-kits-reduir-sortida-daigua-aixetes
Un muntatge durant l'exposició de flors de Salt permetrà veure aquest sistema innovador
T.Carreras, Salt.
La vuitena exposició de flors de Salt que s'inaugura avui a la Casa de Cultura les Bernardes (19.00h) inclou l'exhibició d'un nou sistema per a l'aprofitament d'aigües domèstiques per mitjà de la connexió de diversos dipòsits.
L'alcaldessa, Iolanda Pineda, va remarcar la importància de la participació dels veïns per tirar endavant l'exposició. De moment ja s'han presentat més d'una quarantena de plantes que optaran a un dels premis del concurs: plantes amb flor, plantes de fulles i cactus.
En l'exposició es podrà veure el projecte de façanes verdes verticals, que restarà present a les Bernardes fins diumenge. Està dissenyat pel Centre de Jardineria Sant Narcís i se centra en l'aprofitament i reutilització de les aigües domèstiques. Amb aquest sistema, les aigües grises, per exemple de les dutxes, es recullen en un dipòsit i es reaprofiten per regar una façana plena de plantes. Amb el reg, que es fa de planta a planta, l'aigua queda depurada en un dipòsit i pot ser reaprofitada per a nous usos domèstics com, per exemple, la cisterna del vàter, segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Toni Gómez.
Paral·lelament, l'exposició de flors comptarà amb la participació dels alumnes del Taller d'Ocupació de Jardineria Gironès-Salt. La regidora de Promoció Econòmica, Maria Quer, va explicar que els membres del taller presentaran a l'exposició un muntatge sobre interculturalitat basat en l'experiència de Salt, on conviuen persones d'unes setanta nacionalitats. S'ha dissenyat un circuit on una jardinera amb plantes o flors representarà cadascuna de les nacionalitats que viuen a Salt.
A banda de la mateixa exposició hi haurà activitats paral·leles, tal com va explicar la regidora de Festes i Lleure, Soumaya Waez. Per demà s'ha programa la festa del Llibre Gegant de la biblioteca Massagran i la trobada de Puntaires. El mateix dissabte, a les Bernardes, hi haurà la xerrada "Cultiu i manteniment d'orquídies", a càrrec de Jordi Costa, de la botiga Orquídies i Exòtiques de Salt.
Els Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a través de la companyia d'aigües, han començat a repartir difusors a les aixetes que permeten reduir el consum d'aigua a les llars. En total està previst que la companyia reparteixi uns 60.000 kits, que és aproximadament el nombre d'habitatges que es calcula que hi ha als tres municipis. S'estima que col·locant aquests mecanismes a totes les sortides d'aigua es poden estalviar uns 40.700 litres d'aigua cada any. En l'aspecte econòmic uns 164 euros anualment i pel que fa a contaminació es deixen d'enviar uns 166 quilograms de CO2 a l'atmosfera. El càlcul s'ha establert per a famílies de tres persones.
El repartiment s'està fent a través de les bústies de les cases i inclou un full informatiu on s'explica la situació de sequera que viu el país i un tríptic on es poden llegir consells per estalviar aigua.
El kit conté rosques, una clau multiús i diferents juntes. Es tracta d'un mecanisme senzill d'instal·lar que barreja aigua i aire, fins i tot quan hi ha poca pressió. D'aquesta manera, les gotes d'aigua surten de l'aixeta en forma de perles i es redueix el consum sense que l'usuari tingui la sensació que surt menys cabal. Es poden posar a les aixetes de la cuina i del lavabo desmuntant primer el filtre de l'aixeta utilitzant la clau multiús.
Conscienciar la població
La campanya té per objectiu conscienciar la població de la necessitat d'estalviar aigua d'ús domèstic perquè els recursos són limitats, segons ha explicat el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. Amb el repartiment del kit de difusors també es pretén donar a conè?ixer mecanismes d'estalvi d'aigua existents al mercat i sensibilitzar la poblacio? en l'u?s racional de l'aigua, entre altres.
Aquesta nova campanya se suma a la modificació de l'ordença municipal reguladora de les aigües residuals i pluvials del sistema públic de Girona, que inclou sancions per a l'ús desmesurat d'aigua en situacions d'emergència.
Fa quatre anys, Ecologistes en Acció van fer un estudi en 4.000 domicilis i es va poder constatar que es podia aconseguir un estalvi d'aigua força important. Segons aquest estudi, l'estalvi que s'aconseguia era d'entre el cinc i el vint per cent del que es consumïa abans de la incorporació d'aquest sistema a les aixetes.
A Badalona es va fer una campanya semblant i al cap d'un temps es va fer una valoració dels resultats obtinguts. L'estalvi mitjà d'aigua assolit va ser d'un 15,5 per cent per abonat, amb nome?s una va?lvula i un difusor, que suposa un estalvi de 21,3 litres/persona i dia.
Un muntatge durant l'exposició de flors de Salt permetrà veure aquest sistema innovador
T.Carreras, Salt.
La vuitena exposició de flors de Salt que s'inaugura avui a la Casa de Cultura les Bernardes (19.00h) inclou l'exhibició d'un nou sistema per a l'aprofitament d'aigües domèstiques per mitjà de la connexió de diversos dipòsits.
L'alcaldessa, Iolanda Pineda, va remarcar la importància de la participació dels veïns per tirar endavant l'exposició. De moment ja s'han presentat més d'una quarantena de plantes que optaran a un dels premis del concurs: plantes amb flor, plantes de fulles i cactus.
En l'exposició es podrà veure el projecte de façanes verdes verticals, que restarà present a les Bernardes fins diumenge. Està dissenyat pel Centre de Jardineria Sant Narcís i se centra en l'aprofitament i reutilització de les aigües domèstiques. Amb aquest sistema, les aigües grises, per exemple de les dutxes, es recullen en un dipòsit i es reaprofiten per regar una façana plena de plantes. Amb el reg, que es fa de planta a planta, l'aigua queda depurada en un dipòsit i pot ser reaprofitada per a nous usos domèstics com, per exemple, la cisterna del vàter, segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Toni Gómez.
Paral·lelament, l'exposició de flors comptarà amb la participació dels alumnes del Taller d'Ocupació de Jardineria Gironès-Salt. La regidora de Promoció Econòmica, Maria Quer, va explicar que els membres del taller presentaran a l'exposició un muntatge sobre interculturalitat basat en l'experiència de Salt, on conviuen persones d'unes setanta nacionalitats. S'ha dissenyat un circuit on una jardinera amb plantes o flors representarà cadascuna de les nacionalitats que viuen a Salt.
A banda de la mateixa exposició hi haurà activitats paral·leles, tal com va explicar la regidora de Festes i Lleure, Soumaya Waez. Per demà s'ha programa la festa del Llibre Gegant de la biblioteca Massagran i la trobada de Puntaires. El mateix dissabte, a les Bernardes, hi haurà la xerrada "Cultiu i manteniment d'orquídies", a càrrec de Jordi Costa, de la botiga Orquídies i Exòtiques de Salt.
Els Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a través de la companyia d'aigües, han començat a repartir difusors a les aixetes que permeten reduir el consum d'aigua a les llars. En total està previst que la companyia reparteixi uns 60.000 kits, que és aproximadament el nombre d'habitatges que es calcula que hi ha als tres municipis. S'estima que col·locant aquests mecanismes a totes les sortides d'aigua es poden estalviar uns 40.700 litres d'aigua cada any. En l'aspecte econòmic uns 164 euros anualment i pel que fa a contaminació es deixen d'enviar uns 166 quilograms de CO2 a l'atmosfera. El càlcul s'ha establert per a famílies de tres persones.
El repartiment s'està fent a través de les bústies de les cases i inclou un full informatiu on s'explica la situació de sequera que viu el país i un tríptic on es poden llegir consells per estalviar aigua.
El kit conté rosques, una clau multiús i diferents juntes. Es tracta d'un mecanisme senzill d'instal·lar que barreja aigua i aire, fins i tot quan hi ha poca pressió. D'aquesta manera, les gotes d'aigua surten de l'aixeta en forma de perles i es redueix el consum sense que l'usuari tingui la sensació que surt menys cabal. Es poden posar a les aixetes de la cuina i del lavabo desmuntant primer el filtre de l'aixeta utilitzant la clau multiús.
Conscienciar la població
La campanya té per objectiu conscienciar la població de la necessitat d'estalviar aigua d'ús domèstic perquè els recursos són limitats, segons ha explicat el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. Amb el repartiment del kit de difusors també es pretén donar a conè?ixer mecanismes d'estalvi d'aigua existents al mercat i sensibilitzar la poblacio? en l'u?s racional de l'aigua, entre altres.
Aquesta nova campanya se suma a la modificació de l'ordença municipal reguladora de les aigües residuals i pluvials del sistema públic de Girona, que inclou sancions per a l'ús desmesurat d'aigua en situacions d'emergència.
Fa quatre anys, Ecologistes en Acció van fer un estudi en 4.000 domicilis i es va poder constatar que es podia aconseguir un estalvi d'aigua força important. Segons aquest estudi, l'estalvi que s'aconseguia era d'entre el cinc i el vint per cent del que es consumïa abans de la incorporació d'aquest sistema a les aixetes.
A Badalona es va fer una campanya semblant i al cap d'un temps es va fer una valoració dels resultats obtinguts. L'estalvi mitjà d'aigua assolit va ser d'un 15,5 per cent per abonat, amb nome?s una va?lvula i un difusor, que suposa un estalvi de 21,3 litres/persona i dia.
López (ICV) vol que es derogui la Llei del Ter de 1959 perquè ve del franquisme
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041800_3_260456__COMARQUES-coordinador-dICV-Girona-derogui-llei
Diu que primer s'ha de garantir l'aigua de boca a Barcelona i aconseguir el retorn del cabal
L.F.G., Girona.
El coordinador d'ICV a les comarques gironines, Josep López, considera necessari el retorn del cabal del Ter a la demarcació -un cop s'hagi garantit l'aigua de boca a Barcelona-, que es donin compensacions als regants del Baix Ter afectats per la falta de l'aigua i que es derogui la llei del Ter de 1959, ja que prové de l'època franquista.
López recorda que si hi ha algun transvasament vigent en aquests moments és el del Ter, ja que està establert per la Llei de 1959. Davant d'això, el líder ecosocialista gironí considera "comprensible" la preocupació que ha sorgit entre els dirigents del seu partit a les Terres de l'Ebre: "Després de veure el que ha succeït aquí, en què el transvasament és permanent i ve determinat per llei, és normal que estiguin preocupats", assenyala. De moment, indica López, els ecosocialistes gironins no s'han posat en contacte amb els de les Terres de l'Ebre.
Tot i això, per a López, el transvasament del Ter i el projecte de l'Ebre tenen diferències substancials. "Allò no és un transavasament permanent, sinó parcial i que permet fer arribar l'aigua de boca a Barcelona", assenyala. I, a més, el projecte de l'Ebre ha estat decidit pel Govern central, no el de la Generalitat, afegeix.
Pel que fa a l'actuació del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el també ecosocialista Francesc Baltasar, López considera que "s'haurien pogut polir les formes de comunicació". En el cas del Segre, que era una proposta de la Generalitat, hauria d'haver estat el Govern català qui en donés més explicacions, mentre que en l'actual proposta de l'Ebre ha de ser l'executiu central qui en doni tots els detalls, ja que es troba dins de les seves competències.
Pel que fa al comportament de la Generalitat respecte al transvasament del Ter, López creu que la vista s'ha de fixar més en el futur que en el passat. El dirigent gironí d'ICV reconeix que, fins ara, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprofitat les condicions marcades per la Llei del 59, malgrat que sovint el transvasament s'hagi situat per sobre del que estableix la llei. Tot i això, López confia que amb les operacions anunciades per aconseguir més hectòmtres cúbics d'aigua per a Barcelona (com les noves dessaladores o una nova cultura de l'aigua) es pugui retornar el cabal del Ter a Girona. I quan arribi aquest moment, assenyala López, la Generalitat es podrà plantejar demanar la derogació de la Llei del Ter del 59, ja que data de l'època franquista. Així doncs, afirma, només es podrà plantejar la derogació de la llei una vegada que hagi estat possible recuperar el cabal del Ter i que la demarcació de Barcelona tingui garantit el subministrament d'aigua de boca.
Tanmateix, mentre això no sigui possible, López pensa que s'haurien de donar compensacions als regants del Ter, tal com ja va anunciar aquesta setmana el secretari general d'ICV, Jordi Guillot. I és que, segons assenyala, quan els regants del Segre i l'Ebre negocien temes d'aigua, sempre demanen compensacions, mentre que els del Ter no n'han tingut mai.
Diu que primer s'ha de garantir l'aigua de boca a Barcelona i aconseguir el retorn del cabal
L.F.G., Girona.
El coordinador d'ICV a les comarques gironines, Josep López, considera necessari el retorn del cabal del Ter a la demarcació -un cop s'hagi garantit l'aigua de boca a Barcelona-, que es donin compensacions als regants del Baix Ter afectats per la falta de l'aigua i que es derogui la llei del Ter de 1959, ja que prové de l'època franquista.
López recorda que si hi ha algun transvasament vigent en aquests moments és el del Ter, ja que està establert per la Llei de 1959. Davant d'això, el líder ecosocialista gironí considera "comprensible" la preocupació que ha sorgit entre els dirigents del seu partit a les Terres de l'Ebre: "Després de veure el que ha succeït aquí, en què el transvasament és permanent i ve determinat per llei, és normal que estiguin preocupats", assenyala. De moment, indica López, els ecosocialistes gironins no s'han posat en contacte amb els de les Terres de l'Ebre.
Tot i això, per a López, el transvasament del Ter i el projecte de l'Ebre tenen diferències substancials. "Allò no és un transavasament permanent, sinó parcial i que permet fer arribar l'aigua de boca a Barcelona", assenyala. I, a més, el projecte de l'Ebre ha estat decidit pel Govern central, no el de la Generalitat, afegeix.
Pel que fa a l'actuació del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el també ecosocialista Francesc Baltasar, López considera que "s'haurien pogut polir les formes de comunicació". En el cas del Segre, que era una proposta de la Generalitat, hauria d'haver estat el Govern català qui en donés més explicacions, mentre que en l'actual proposta de l'Ebre ha de ser l'executiu central qui en doni tots els detalls, ja que es troba dins de les seves competències.
Pel que fa al comportament de la Generalitat respecte al transvasament del Ter, López creu que la vista s'ha de fixar més en el futur que en el passat. El dirigent gironí d'ICV reconeix que, fins ara, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprofitat les condicions marcades per la Llei del 59, malgrat que sovint el transvasament s'hagi situat per sobre del que estableix la llei. Tot i això, López confia que amb les operacions anunciades per aconseguir més hectòmtres cúbics d'aigua per a Barcelona (com les noves dessaladores o una nova cultura de l'aigua) es pugui retornar el cabal del Ter a Girona. I quan arribi aquest moment, assenyala López, la Generalitat es podrà plantejar demanar la derogació de la Llei del Ter del 59, ja que data de l'època franquista. Així doncs, afirma, només es podrà plantejar la derogació de la llei una vegada que hagi estat possible recuperar el cabal del Ter i que la demarcació de Barcelona tingui garantit el subministrament d'aigua de boca.
Tanmateix, mentre això no sigui possible, López pensa que s'haurien de donar compensacions als regants del Ter, tal com ja va anunciar aquesta setmana el secretari general d'ICV, Jordi Guillot. I és que, segons assenyala, quan els regants del Segre i l'Ebre negocien temes d'aigua, sempre demanen compensacions, mentre que els del Ter no n'han tingut mai.
dimecres, 16 d’abril del 2008
La Plataforma pel Ter estudia dur el transvasament a Brussel·les
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_3_259966__Comarques-Plataforma-estudia-transvasament-Brusselles
Ja han entregat el requeriment a l'ACA perquè compleixi la llei
Efe/DdeG, Barcelona.
La Plataforma del Ter estudia denunciar la Generalitat i el Govern davant la Comissió Europea per l'incompliment de la llei del Ter de 1959, que regula el transvasament d'aquest riu, en considerar que s'estan vulnerant els requisits mínims perquè es pugui transferir aigua a l'àrea metropolitana.
La plataforma, que agrupa 58 institucions i entitats gironines, com ara la Diputació, les comunitats de regants, els ajuntaments, les patronals i les associacions ecologistes, va considerar ahir en una roda de premsa a Barcelona que el Ter es troba en una situació "catastròfica", ja que actualment prop del 75 per cent del seu cabal es destina al proveïment de la regió de Barcelona.
Per revertir aquesta situació, l'entitat va exigir al Govern català que, a més de complir la llei, en un termini màxim de sis anys la quantitat transvasada a Barcelona es redueixi a la meitat, i que passi dels vuit metres cúbics per segon actuals a quatre, i que a l'horitzó de l'any 2020 ja no calgui proveir Barcelona amb aigua del Ter.
Els representants de la plataforma van anunciar que portaran a terme les actuacions que calguin, inclosa la via judicial, per reclamar el que consideren "just i lògic", com és que es garanteixi el cabal ecològic del Ter i la disponibilitat d'aigua per als habitants de la conca. De moment, la Plataforma va iniciar ahir mateix les accions administratives i va presentar un requeriment a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) instant aquest organisme a complir la llei del Ter. Ara, l'Agència té tres mesos per respondre i, si no, tiraran endavant les accions judicials.
La llei del Ter de 1959 estableix que per realitzar un transvasament cal que el riu disposi d'un cabal mínim de tres metres cúbics per segon i que es garanteixi el proveïment de Girona i de la Costa Brava (31 hectòmetres cúbics l'any), així com la dotació dels regants del Baix Ter (150 hectòmetres cúbics l'any). Només si es compleixen tots aquests requisits, es podrà concedir un màxim de vuit metres cúbics per segon a Barcelona i la seva àrea d'influència.
La plataforma, no obstant això, va explicar que els regants no disposen d'aigua des de fa vuit mesos i que el baix cabal del riu està provocant seriosos problemes ecològics a tota la conca, com ara la mortalitat de peixos o l'aparició de plantes invasores. Malgrat això, van afegir, l'ACA està transvasant cada any a Barcelona una mitjana de 200 hectòmetres cúbics.
Sense oportunisme
El president de la plataforma i alcalde de Celrà, Francesc Camps, va voler remarcar que l'entitat no ha actuat ara, en plena crisi per la sequera, per una qüestió d'"oportunisme", sinó que fa anys que està denunciant i reclamant a l'ACA una solució a un problema que és "estructural".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_3_259966__Comarques-Plataforma-estudia-transvasament-Brusselles
Ja han entregat el requeriment a l'ACA perquè compleixi la llei
Efe/DdeG, Barcelona.
La Plataforma del Ter estudia denunciar la Generalitat i el Govern davant la Comissió Europea per l'incompliment de la llei del Ter de 1959, que regula el transvasament d'aquest riu, en considerar que s'estan vulnerant els requisits mínims perquè es pugui transferir aigua a l'àrea metropolitana.
La plataforma, que agrupa 58 institucions i entitats gironines, com ara la Diputació, les comunitats de regants, els ajuntaments, les patronals i les associacions ecologistes, va considerar ahir en una roda de premsa a Barcelona que el Ter es troba en una situació "catastròfica", ja que actualment prop del 75 per cent del seu cabal es destina al proveïment de la regió de Barcelona.
Per revertir aquesta situació, l'entitat va exigir al Govern català que, a més de complir la llei, en un termini màxim de sis anys la quantitat transvasada a Barcelona es redueixi a la meitat, i que passi dels vuit metres cúbics per segon actuals a quatre, i que a l'horitzó de l'any 2020 ja no calgui proveir Barcelona amb aigua del Ter.
Els representants de la plataforma van anunciar que portaran a terme les actuacions que calguin, inclosa la via judicial, per reclamar el que consideren "just i lògic", com és que es garanteixi el cabal ecològic del Ter i la disponibilitat d'aigua per als habitants de la conca. De moment, la Plataforma va iniciar ahir mateix les accions administratives i va presentar un requeriment a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) instant aquest organisme a complir la llei del Ter. Ara, l'Agència té tres mesos per respondre i, si no, tiraran endavant les accions judicials.
La llei del Ter de 1959 estableix que per realitzar un transvasament cal que el riu disposi d'un cabal mínim de tres metres cúbics per segon i que es garanteixi el proveïment de Girona i de la Costa Brava (31 hectòmetres cúbics l'any), així com la dotació dels regants del Baix Ter (150 hectòmetres cúbics l'any). Només si es compleixen tots aquests requisits, es podrà concedir un màxim de vuit metres cúbics per segon a Barcelona i la seva àrea d'influència.
La plataforma, no obstant això, va explicar que els regants no disposen d'aigua des de fa vuit mesos i que el baix cabal del riu està provocant seriosos problemes ecològics a tota la conca, com ara la mortalitat de peixos o l'aparició de plantes invasores. Malgrat això, van afegir, l'ACA està transvasant cada any a Barcelona una mitjana de 200 hectòmetres cúbics.
Sense oportunisme
El president de la plataforma i alcalde de Celrà, Francesc Camps, va voler remarcar que l'entitat no ha actuat ara, en plena crisi per la sequera, per una qüestió d'"oportunisme", sinó que fa anys que està denunciant i reclamant a l'ACA una solució a un problema que és "estructural".
El transvasament es pagarà amb la partida d´infraestructures estatals de l´Estatut
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_6_259999__CATALUNYA-Acord-lebre
El projecte permetrà obtenir 50 hm3 d'excedents i tindrà un cost d'uns 180 milions d'euros
Europa Press/Efe/DdeG, València/Múrcia
El vicepresident primer i conseller de Presidència del Govern valencià, Vicente Rambla, va censurar ahir en les Corts Valencianes la "incoherència" política dels socialistes en matèria d'aigua amb decisions com la de "portar a terme un transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona" i que suposen que la societat valenciana se senti "humiliada" i "menyspreada".
Rambla va defensar que l'aigua que sobra a l'Ebre "ha de ser tan bona per a Barcelona com per a València, Castelló, Alacant i Múrcia". En aquest punt, va assegurar no entendre "evidentment com no hi ha cap socialista valencià que hagi donat un cop de puny a sobre de la taula i li hagi dit al seu partit i al seu govern a Madrid 'fins aquí hem arribat, ja n'hi ha prou de deixar de banda i de menysprear la Comunitat i de no tenir sensibilitat amb les demandes de la societat valenciana".
Va afirmar que aquesta actitud "els està reportant per a desgràcia seva un important rebuig en l'electorat i en la societat valenciana" que "seguirà incrementant-se", va augurar, alhora que va comminar els socialistes a "posar-se de part" de les demandes del País Valencià.
Per altra part el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, va dir ahir que la part del Pla Hidrològic Nacional derogada el 2004 pel Govern socialista preveia el transvasament a Barcelona des del riu Ebre, que ara vol "emmascarar com si fos una altra cosa diferent i donar d'amagat".
Valcárcel va assegurar estar "a favor d'aquest i d'altres transvasaments" i que Catalunya "rebi tota l'aigua que necessita, però que arribi també a la Comunitat Valenciana, a Múrcia i a Almeria, on també es necessita: això és solidaritat, i tota la resta, demagògia, mentides".
"Hi ha una llei que va decidir que no hi hauria transvasaments, que es deroguessin, i ara resulta que es fa una reflexió i es decideix que es transvasi aigua a Catalunya, per la qual cosa o busquem la forma per fer-ho legal o incorrem en un procés formal que deixa molt a desitjar", va afegir.
El cap de l'Executiu murcià va declarar que, com sempre ha fet, no promourà mobilitzacions de protesta, però sí que recolzarà i participarà "en qualsevol que reclami l'aigua que necessiten els murcians".
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i el seu homòleg murcià han anunciat una entrevista per demà per parlar d'infraestructures i sobre la sequera.
Contestació des de València
El delegat del Govern al País Valencià, Antoni Bernabé, va demanar a l'executiu autonòmic, presidit per Francisco Camps, que deixi d'"utilitzar l'aigua com a arma política, falsejant la realitat intencionadament". Bernabé ha contestat així al president de la Generalitat valenciana, qui va anunciar que utilitzarà "qualsevol mena d'iniciativa", incloses les manifestacions "a l'escala que corresponguin", per oposar-se a la "humiliació" que suposaria per als valencians que el Govern transvasés aigua de l'Ebre a Barcelona. Des del PSPV s'ha recordat que a València mai no ha faltat aigua per beure.
Europa Press/DdeG, Barcelona
La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, van acordar ahir que el decret sobre el futur minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona, que s'aprovarà divendres, utilitzi fins a 180 milions de la inversió prevista en la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Tant Espinosa com Baltasar van insistir que no es tracta d'un "transvasament". "No és cap transvasament, ho reitero i estic disposada a explicar-li-ho a qui vulgui entrar en temes més concrets", va advertir la ministra, i va afegir que es tracta de "mesures excepcionals que també van ser adoptades per a la Comunitat Autònoma de València i Múrcia" en el seu moment, quan el Govern es va negar a realitzar el transvasament de l'Ebre fins a aquestes comunitats.
A més, Espinosa va explicar que l'aigua sortirà d'excedents del delta de l'Ebre i, segons va sostenir, "no crearà cap situació d'impacte mediambiental ni disminució de metres cúbics del riu". Per a això, el seu Ministeri avançarà un any una obra de millora de regadius, que començarà l'1 de maig i estarà enllestida en quatre mesos. Això permetrà obtenir 50 hectòmetres cúbics per a la regió metropolitana de Barcelona.
D'altra banda, la ministra va explicar que les obres de millora, que començaran a estar operatives l'agost i costaran 24 milions, permetran invertir en una zona de 19.000 hectàrees i suposaran un estalvi de 50 hectòmetres cúbics -els que aniran a Barcelona-. "En quatre mesos ja estaran aportant els 50 hectòmetres cúbics que necessitem i, a més, serà una obra que tindrà una situació de futur, ja que suposa la millora dels regadius, en la qualitat de vida dels pagesos i també un gran estalvi d'aigua", va tancar. Així mateix, va explicar que aquestes mesures, així com tampoc l'aigua que es portarà a Barcelona "no afecta en absolut l'activitat dels regants", ja que es tracta d'aigua excedent, segons va assegurar. "És aigua que avui, per tenir unes infraestructures molt antigues i deteriorades, s'està perdent", va assenyalar, i va afegir que les obres de modernització permetran estalviar-la i enviar-la a l'àrea metropolitana. No obstant això, no va tancar la porta als regants per si de cas "en un futur no previsible" haguessin de parlar-hi.
D'altra banda, Espinosa, juntament amb Baltasar, va insistir que es tracta d'una mesura puntual i d'emergència per aconseguir que els cinc milions de catalans que depenen del sistema d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) no es quedin sense subministrament a partir de la tardor. En aquest sentit, van apuntar que, encara que es mantindrà la infraestructura, que seguirà un recorregut similar a l'AP-7 entre Olèrdola i Abrera, no es podrà tornar a utilitzar si la Generalitat no torna a decretar un estat d'"emergència" i sense un "acord" del Govern central.
La ministra va subratllar també que el pressupost final sobre la infraestructura que canalitzarà aigua des del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) fins a ATLL podria variar en un 10% i no es coneixerà amb exactitud fins als pròxims dies, encara que el càlcul de la Generalitat oscil·la entre els 170 i 180 milions d'euros, una xifra que Espinosa va qualificar de "quantiosa".
Sobre la inversió, Baltasar va explicar que el fet que els diners surtin de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut -que recull la inversió estatal a Catalunya- respon que resoldre la falta d'aigua és una de les "prioritats d'inversió". A més, no requerirà declaració d'impacte ambiental, ja que es tracta d'una mesura d'emergència.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_6_259999__CATALUNYA-Acord-lebre
El projecte permetrà obtenir 50 hm3 d'excedents i tindrà un cost d'uns 180 milions d'euros
Europa Press/Efe/DdeG, València/Múrcia
El vicepresident primer i conseller de Presidència del Govern valencià, Vicente Rambla, va censurar ahir en les Corts Valencianes la "incoherència" política dels socialistes en matèria d'aigua amb decisions com la de "portar a terme un transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona" i que suposen que la societat valenciana se senti "humiliada" i "menyspreada".
Rambla va defensar que l'aigua que sobra a l'Ebre "ha de ser tan bona per a Barcelona com per a València, Castelló, Alacant i Múrcia". En aquest punt, va assegurar no entendre "evidentment com no hi ha cap socialista valencià que hagi donat un cop de puny a sobre de la taula i li hagi dit al seu partit i al seu govern a Madrid 'fins aquí hem arribat, ja n'hi ha prou de deixar de banda i de menysprear la Comunitat i de no tenir sensibilitat amb les demandes de la societat valenciana".
Va afirmar que aquesta actitud "els està reportant per a desgràcia seva un important rebuig en l'electorat i en la societat valenciana" que "seguirà incrementant-se", va augurar, alhora que va comminar els socialistes a "posar-se de part" de les demandes del País Valencià.
Per altra part el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, va dir ahir que la part del Pla Hidrològic Nacional derogada el 2004 pel Govern socialista preveia el transvasament a Barcelona des del riu Ebre, que ara vol "emmascarar com si fos una altra cosa diferent i donar d'amagat".
Valcárcel va assegurar estar "a favor d'aquest i d'altres transvasaments" i que Catalunya "rebi tota l'aigua que necessita, però que arribi també a la Comunitat Valenciana, a Múrcia i a Almeria, on també es necessita: això és solidaritat, i tota la resta, demagògia, mentides".
"Hi ha una llei que va decidir que no hi hauria transvasaments, que es deroguessin, i ara resulta que es fa una reflexió i es decideix que es transvasi aigua a Catalunya, per la qual cosa o busquem la forma per fer-ho legal o incorrem en un procés formal que deixa molt a desitjar", va afegir.
El cap de l'Executiu murcià va declarar que, com sempre ha fet, no promourà mobilitzacions de protesta, però sí que recolzarà i participarà "en qualsevol que reclami l'aigua que necessiten els murcians".
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i el seu homòleg murcià han anunciat una entrevista per demà per parlar d'infraestructures i sobre la sequera.
Contestació des de València
El delegat del Govern al País Valencià, Antoni Bernabé, va demanar a l'executiu autonòmic, presidit per Francisco Camps, que deixi d'"utilitzar l'aigua com a arma política, falsejant la realitat intencionadament". Bernabé ha contestat així al president de la Generalitat valenciana, qui va anunciar que utilitzarà "qualsevol mena d'iniciativa", incloses les manifestacions "a l'escala que corresponguin", per oposar-se a la "humiliació" que suposaria per als valencians que el Govern transvasés aigua de l'Ebre a Barcelona. Des del PSPV s'ha recordat que a València mai no ha faltat aigua per beure.
Europa Press/DdeG, Barcelona
La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, van acordar ahir que el decret sobre el futur minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona, que s'aprovarà divendres, utilitzi fins a 180 milions de la inversió prevista en la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut. Tant Espinosa com Baltasar van insistir que no es tracta d'un "transvasament". "No és cap transvasament, ho reitero i estic disposada a explicar-li-ho a qui vulgui entrar en temes més concrets", va advertir la ministra, i va afegir que es tracta de "mesures excepcionals que també van ser adoptades per a la Comunitat Autònoma de València i Múrcia" en el seu moment, quan el Govern es va negar a realitzar el transvasament de l'Ebre fins a aquestes comunitats.
A més, Espinosa va explicar que l'aigua sortirà d'excedents del delta de l'Ebre i, segons va sostenir, "no crearà cap situació d'impacte mediambiental ni disminució de metres cúbics del riu". Per a això, el seu Ministeri avançarà un any una obra de millora de regadius, que començarà l'1 de maig i estarà enllestida en quatre mesos. Això permetrà obtenir 50 hectòmetres cúbics per a la regió metropolitana de Barcelona.
D'altra banda, la ministra va explicar que les obres de millora, que començaran a estar operatives l'agost i costaran 24 milions, permetran invertir en una zona de 19.000 hectàrees i suposaran un estalvi de 50 hectòmetres cúbics -els que aniran a Barcelona-. "En quatre mesos ja estaran aportant els 50 hectòmetres cúbics que necessitem i, a més, serà una obra que tindrà una situació de futur, ja que suposa la millora dels regadius, en la qualitat de vida dels pagesos i també un gran estalvi d'aigua", va tancar. Així mateix, va explicar que aquestes mesures, així com tampoc l'aigua que es portarà a Barcelona "no afecta en absolut l'activitat dels regants", ja que es tracta d'aigua excedent, segons va assegurar. "És aigua que avui, per tenir unes infraestructures molt antigues i deteriorades, s'està perdent", va assenyalar, i va afegir que les obres de modernització permetran estalviar-la i enviar-la a l'àrea metropolitana. No obstant això, no va tancar la porta als regants per si de cas "en un futur no previsible" haguessin de parlar-hi.
D'altra banda, Espinosa, juntament amb Baltasar, va insistir que es tracta d'una mesura puntual i d'emergència per aconseguir que els cinc milions de catalans que depenen del sistema d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) no es quedin sense subministrament a partir de la tardor. En aquest sentit, van apuntar que, encara que es mantindrà la infraestructura, que seguirà un recorregut similar a l'AP-7 entre Olèrdola i Abrera, no es podrà tornar a utilitzar si la Generalitat no torna a decretar un estat d'"emergència" i sense un "acord" del Govern central.
La ministra va subratllar també que el pressupost final sobre la infraestructura que canalitzarà aigua des del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) fins a ATLL podria variar en un 10% i no es coneixerà amb exactitud fins als pròxims dies, encara que el càlcul de la Generalitat oscil·la entre els 170 i 180 milions d'euros, una xifra que Espinosa va qualificar de "quantiosa".
Sobre la inversió, Baltasar va explicar que el fet que els diners surtin de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut -que recull la inversió estatal a Catalunya- respon que resoldre la falta d'aigua és una de les "prioritats d'inversió". A més, no requerirà declaració d'impacte ambiental, ja que es tracta d'una mesura d'emergència.
La Cambra de Comerç anima les empreses a utilitzar aigua regenerada davant les mancances
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_3_259968__COMARQUES-Cambra-Comer-proposa-empreses-utilitzar-aigua-regenerada
S'ha fet una prova pilot a la conca de la Tordera, amb algunes empreses gironines
L.F.G., Girona.
La Cambra de Comerç de Girona va organitzar ahir una jornada sobre la reutilització de l'aigua per animar les empreses i indústries a utilitzar aigua tractada en els seus processos productius, davant la situació de sequera actual. El Consell de Cambres de Catalunya ha tirat endavant juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un programa específic per a la reutilització d'aigües tractades en processos industrials, i ja s'ha realitzat amb èxit una prova pilot a empreses de la conca de la Tordera -alguna de les quals era gironina-, Igualada i Vic. Segons va explicar el president de la Cambra, Domènech Espadalé, l'aplicació d'aquest programa permetria estalviar 58 hectòmetres cúbics d'aigua anual.
La reutilització d'aigua pot venir per dues vies: d'estacions depuradores i de circuits interns de regeneració situats dins de les mateixes empreses. Espadalé va dir que les empreses gironines poden trobar molt interessant aquesta proposta i per això va fer una crida a què s'hi adhereixin, ja que en els programes pilot s'ha demostrat el seu bon funcionament. "És un tema de molt interès per la indústria, però també per a tota la societat en general", va assenyalar.
Per part de l'ACA, Jesús Martínez va explicar que la Generalitat està elaborant un programa de reutilització de l'aigua, que encara està en fase d'esborrany. Aquest programa inclouria actuacions de regeneració en l'àmbit industrial, ambiental, municipal i agrícola, entre altres. En aquest sentit, va assenyalar que dins d'aquest esborrany ja hi ha incloses les propostes de cinc ajuntaments gironins: Portbou, Port de la Selva, l'Escala (Alt Empordà), Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (la Selva).
Durant la jornada, Martínez va explicar que a Catalunya es depuren cada any 690 hectòmeres cúbics d'aigua i que la voluntat és que l'aigua que s'utilitza per a indústria i agricultura sigui cada cop més regenerada, per tal d'optimitzar els recursos. Una altra opció és recarregar els aqüífers.
La representant del Consell General de Cambres, Montse Monedero, va exposar les diferents experiències que s'han dut a terme per a la regeneració d'aigua en els sectors industrials. Monedero va indicar que aproximadament un 99% de les empreses catalanes ja compten amb depuradora pròpia, i va confiar que es pot arribar a reutilitzar entre un 70-75%, mentre que el 25-30% restant podria arribar per altres canals com ara les estacions públiques. La representant de les Cambres es va mostrar confiada que la reutilització de l'aigua per a usos industrials pot ser possible, i de moment ja se n'han tirat endavant algunes experiències. Monedero va explicar algunes de les alternatives a la gestió actual, que passen per la recuperació i reutilització interna o inividual, la reutilització en cascada i la gestió integral del cicle de l'aigua.
Finalment, Josep Gestí, del Consell Comarcal de la Selva, va donar a conèixer el projecte Selwa, que des de fa un any està intentant afermar el compromís de la comarca amb la bona gestió dels recursos hídrics. Aquest projecte està dirigit als sectors productius, sectors urbans, per canalitzar el patrimoni cultural i natural de l'aigua i treballar directament amb el cicle de l'aigua.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041600_3_259968__COMARQUES-Cambra-Comer-proposa-empreses-utilitzar-aigua-regenerada
S'ha fet una prova pilot a la conca de la Tordera, amb algunes empreses gironines
L.F.G., Girona.
La Cambra de Comerç de Girona va organitzar ahir una jornada sobre la reutilització de l'aigua per animar les empreses i indústries a utilitzar aigua tractada en els seus processos productius, davant la situació de sequera actual. El Consell de Cambres de Catalunya ha tirat endavant juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un programa específic per a la reutilització d'aigües tractades en processos industrials, i ja s'ha realitzat amb èxit una prova pilot a empreses de la conca de la Tordera -alguna de les quals era gironina-, Igualada i Vic. Segons va explicar el president de la Cambra, Domènech Espadalé, l'aplicació d'aquest programa permetria estalviar 58 hectòmetres cúbics d'aigua anual.
La reutilització d'aigua pot venir per dues vies: d'estacions depuradores i de circuits interns de regeneració situats dins de les mateixes empreses. Espadalé va dir que les empreses gironines poden trobar molt interessant aquesta proposta i per això va fer una crida a què s'hi adhereixin, ja que en els programes pilot s'ha demostrat el seu bon funcionament. "És un tema de molt interès per la indústria, però també per a tota la societat en general", va assenyalar.
Per part de l'ACA, Jesús Martínez va explicar que la Generalitat està elaborant un programa de reutilització de l'aigua, que encara està en fase d'esborrany. Aquest programa inclouria actuacions de regeneració en l'àmbit industrial, ambiental, municipal i agrícola, entre altres. En aquest sentit, va assenyalar que dins d'aquest esborrany ja hi ha incloses les propostes de cinc ajuntaments gironins: Portbou, Port de la Selva, l'Escala (Alt Empordà), Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (la Selva).
Durant la jornada, Martínez va explicar que a Catalunya es depuren cada any 690 hectòmeres cúbics d'aigua i que la voluntat és que l'aigua que s'utilitza per a indústria i agricultura sigui cada cop més regenerada, per tal d'optimitzar els recursos. Una altra opció és recarregar els aqüífers.
La representant del Consell General de Cambres, Montse Monedero, va exposar les diferents experiències que s'han dut a terme per a la regeneració d'aigua en els sectors industrials. Monedero va indicar que aproximadament un 99% de les empreses catalanes ja compten amb depuradora pròpia, i va confiar que es pot arribar a reutilitzar entre un 70-75%, mentre que el 25-30% restant podria arribar per altres canals com ara les estacions públiques. La representant de les Cambres es va mostrar confiada que la reutilització de l'aigua per a usos industrials pot ser possible, i de moment ja se n'han tirat endavant algunes experiències. Monedero va explicar algunes de les alternatives a la gestió actual, que passen per la recuperació i reutilització interna o inividual, la reutilització en cascada i la gestió integral del cicle de l'aigua.
Finalment, Josep Gestí, del Consell Comarcal de la Selva, va donar a conèixer el projecte Selwa, que des de fa un any està intentant afermar el compromís de la comarca amb la bona gestió dels recursos hídrics. Aquest projecte està dirigit als sectors productius, sectors urbans, per canalitzar el patrimoni cultural i natural de l'aigua i treballar directament amb el cicle de l'aigua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)