Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2924298
L'ampliació de l'actual planta i aquesta nova instal·lació posaran fi a la principal zona agrícola del municipi
JORDI COLOMER. Blanes
La imminent ampliació de la dessalinitzadora de Blanes i la més que probable creació en els propers anys d'una segona planta al costat d'on hi ha l'actual significarà la fi de la principal zona agrícola de Blanes. De moment l'Agència Catalana de l'Aigua està a punt d'expropiar diversos terrenys al nord de l'actual planta, on vol construir-hi uns dipòsits per augmentar la capacitat d'abastament de la dessalinitzadora, que passarà de 10 a 20 hm³ anuals. El pagesos alerten que aquesta actuació, i la construcció més endavant d'una altra dessalinitzadora, posarà fi a la principal zona agrícola de Blanes. Tot i que el govern no confirma ni desmenteix que la nova dessalinitzadora s'ubiqui en aquesta zona, diverses fonts consultades assenyalen que el projecte ja existeix.
La situació de sequera de Catalunya en els primers mesos de l'any va provocar que la Generalitat instés l'ACA a l'ampliació urgent de la dessalinitzadora de Blanes. Actualment la planta té capacitat per a 20 hm³, però només en dessalinitza 10 perquè no té suficients dipòsits per emmagatzemar-ne 20. Per tant, l'ACA va tirar endavant l'expropiació de terrenys al nord de l'actual planta, la principal zona agrícola que queda a Blanes, per instal·lar-hi els dipòsits. En total una vintena de propietaris es poden veure afectats, tant per expropiacions de domini, com per ocupacions temporals. El 26 de juny passat s'havien de signar les expropiacions, però la pressió dels afectats, que consideren que les indemnitzacions són irrisòries, va provocar la intervenció de l'alcalde, Josep Trias, que ha aconseguit endarrerir les signatures fins al 14 de juliol i ha instat l'ACA a millorar les ofertes. Agustí Robert, president de la Cooperativa de Pagesos, es queixa que l'ocupació temporal perquè les màquines puguin fer la feina provocarà la destrucció de camps, casetes, hivernacles, conduccions subterrànies per al rec... Robert també va proposar que els dipòsits de l'ampliació, que ara està previst que ocupin terres fèrtils, es construïssin en uns camps erms que hi ha just al costat, però no sembla que els hagin fet gaire cas, i diverses casetes i coberts aniran a terra.
En un principi, les obres havien d'haver començat el juny. En tot cas, els afectats consideren evident que es començaran tan bon punt les expropiacions estaran fetes. Indiquen que potser ara el govern no té tanta pressa perquè s'ha solucionat el problema de la sequera, però que l'empresa que va guanyar el concurs, Aqualia, sí que en té, ja que es necessita molta maquinària que funciona amb gasoil, i cada dia que passa augmenta més el cost de l'obra.
Algunes fonts de la cooperativa afirmen que l'Ajuntament en aquest cas no ha estat amatent a quina era l'afectació real de tot plegat, i sospiten que la situació actual és conseqüència dels acords presos entre l'ACA i el consistori per la condonació d'un deute.
Més endavant es construirà la nova dessalinitzadora, de la qual diverses fonts asseguren que ja hi ha el projecte fet.
CAPTACIÓ DINS DEL MAR
Amb l'ampliació de la dessalinitzadora desapareixeran els deu pous de captació i la central transformadora que hi ha actualment a la punta de la Tordera. La captació es farà ara amb un tub que s'endinsarà 800 metres en el mar i prendrà l'aigua a 30 metres de profunditat. Com que l'aigua serà més salada que la que s'està captant ara, a part dels dipòsits per emmagatzemar-la, que es faran 10 metres sota terra, s'haurà de multiplicar la quantitat de filtres d'aigua necessaris per dessalinitzar tota l'aigua.
- Dobla la capacitat d'abastament, que passarà dels 10 hm³ anuals, als 20 hm³
- El cost total de l'ampliació puja fins a 60.187.737 euros
- Està previst que les obres s'acabin el primer semestre de l'any vinent
- Aquesta actuació contempla la construcció d'un nou sistema de captació a mar obert que tindrà una capacitat total de 80 hm³
- Un tub s'endinsarà 800 metres dins del mar i captarà l'aigua a 30 metres de profunditat
dimarts, 8 de juliol del 2008
diumenge, 6 de juliol del 2008
Remullada simbòlica a l´Onyar per denunciar el mal estat
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070600_2_275517__Girona-Remullada-simblica-lOnyar-denunciar-estat
JORDI BATALLER/ACN, GIRONA
Una desena de membres de la plataforma Gent del Ter han fet avui una simbòlica banyada al riu Onyar al seu pas pel centre de Girona per denunciar el mal estat ecològic del riu, demanar que s'apliqui la directiva marc de l'aigua (DMA) i exigir que s'acompleixi la llei del Ter. En el marc de la campanya reivindicativa «Mulla't pels rius», organitzada per segon any consecutiu per la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, els participants han utilitzat regadores i cubells d'aigua per remullar-se dalt el Pont de Pedra davant la impossibilitat de baixar i banyar-se a l'Onyar, que en aquesta època de l'any no deixa de ser un rierol amb una qualitat de les aigües més que dubtosa.
«La situació és que a part que hi ha poc cabal d'aigua, aquesta està molt i molt bruta», ha comentat Pilar Valls, membre de la plataforma Gent del Ter. «Un altre dels impediments és que des del Pont de Pedra no hi ha accés a baix el riu», ha continuat Valls, «però realment no ens hi volem pas remullar perquè no tenim ganes d'agafar res dolent». En comptes d'això, els participants s'han vestit amb banyadors d'època i han fet xip xap amb cubells i regadores plenes d'aigua que s'han endut de casa. «Ens trobem aquí per reivindicar una vegada més la salut dels nostres rius, que ara són com clavegueres obertes», han assegurat des de Gent del Ter.
«Volem que algun dia tots en puguem tornar a banyar com s'havia fet abans», ha assenyalat Valls, que ha recordat que a Catalunya hi ha molts rius que tenen la mateixa problemàtica. «El Gaià, a Tarragona, no arriba al mar per culpa d'una presa absurda; el Segre, a Martinet de Cerdanya, pateix unes extraccions d'aigua molt fortes; cada conca té la seva problemàtica», ha enumerat la portaveu de la plataforma Gent del Ter, que tampoc ha volgut oblidar que el Besòs a la seva part baixa, un altre dels rius catalans on el bany hi és impossible, només porta aigua gràcies a la depuradora i a l'aigua provinent del Ter.
«Tot i ser una jornada lúdica i de conscienciació, al mateix temps reivindiquem que el Ter torni a ser el que era, que s'acompleixi com a mínim la llei de 1959 i la directiva marc de l'aigua», ha insistit Valls. «Només la recuperació dels rius com ecosistemes farà possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs», ha finalitzat.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070600_2_275517__Girona-Remullada-simblica-lOnyar-denunciar-estat
JORDI BATALLER/ACN, GIRONA
Una desena de membres de la plataforma Gent del Ter han fet avui una simbòlica banyada al riu Onyar al seu pas pel centre de Girona per denunciar el mal estat ecològic del riu, demanar que s'apliqui la directiva marc de l'aigua (DMA) i exigir que s'acompleixi la llei del Ter. En el marc de la campanya reivindicativa «Mulla't pels rius», organitzada per segon any consecutiu per la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, els participants han utilitzat regadores i cubells d'aigua per remullar-se dalt el Pont de Pedra davant la impossibilitat de baixar i banyar-se a l'Onyar, que en aquesta època de l'any no deixa de ser un rierol amb una qualitat de les aigües més que dubtosa.
«La situació és que a part que hi ha poc cabal d'aigua, aquesta està molt i molt bruta», ha comentat Pilar Valls, membre de la plataforma Gent del Ter. «Un altre dels impediments és que des del Pont de Pedra no hi ha accés a baix el riu», ha continuat Valls, «però realment no ens hi volem pas remullar perquè no tenim ganes d'agafar res dolent». En comptes d'això, els participants s'han vestit amb banyadors d'època i han fet xip xap amb cubells i regadores plenes d'aigua que s'han endut de casa. «Ens trobem aquí per reivindicar una vegada més la salut dels nostres rius, que ara són com clavegueres obertes», han assegurat des de Gent del Ter.
«Volem que algun dia tots en puguem tornar a banyar com s'havia fet abans», ha assenyalat Valls, que ha recordat que a Catalunya hi ha molts rius que tenen la mateixa problemàtica. «El Gaià, a Tarragona, no arriba al mar per culpa d'una presa absurda; el Segre, a Martinet de Cerdanya, pateix unes extraccions d'aigua molt fortes; cada conca té la seva problemàtica», ha enumerat la portaveu de la plataforma Gent del Ter, que tampoc ha volgut oblidar que el Besòs a la seva part baixa, un altre dels rius catalans on el bany hi és impossible, només porta aigua gràcies a la depuradora i a l'aigua provinent del Ter.
«Tot i ser una jornada lúdica i de conscienciació, al mateix temps reivindiquem que el Ter torni a ser el que era, que s'acompleixi com a mínim la llei de 1959 i la directiva marc de l'aigua», ha insistit Valls. «Només la recuperació dels rius com ecosistemes farà possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs», ha finalitzat.
dissabte, 5 de juliol del 2008
Experts diuen que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Llobregat no permetrà retornar més cabal al Ter
Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921714
La Cambra de Comerç de Girona organitza unes jornades sobre la situació del riu
ANNA PUIG. Girona
L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Llobregat no resoldrà el problema de manca de cabal al Ter. Així ho va assegurar ahir el professor de la Universitat de Barcelona i expert en l'evolució del cabal de Ter, Joan Armengol. «Si Barcelona té un dèficit de 200 h³/l'any i la dessalinitzadora aportarà aquesta quantitat, no es podrà retornar cabal al Ter», va dir en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Girona. El president del Foro Agua, José M. Fluxà, va defensar que l'única solució és el Roine.
«El Ter ja no dóna més de si i s'ha estirat tant la corda que ha acabat petant. I les dessalinitzadores no evitaran que es continuï extraient aigua», segons Armengol. Diu que a Catalunya hi ha un dèficit estructural fa 25 anys i «no s'ha abordat correctament». Va aportar dades que demostren que, en el darrer quart de segle, el 23% del temps Catalunya ha estat en estat d'excepcionalitat. I els darrers deu anys la xifra ha pujat a un 32%. «El debat és necessari ara i no quan s'està en crisi», va dir Armengol, el qual aposta per interconnectar xarxes i pel transvasament del Roine. Una mateixa posició que va defensar Fluxà, fins i tot amb un to provocatiu. Per Fluxà, d'aquí a quatre anys podríem tenir aigua del Roine. I va convidar el sector privat a impulsar el projecte si no ho fa l'administració. La seva aposta és una canonada de 300 quilòmetres que travessi el Pirineu fins a Cardedeu. Sosté que és rendible tot i que la inversió inicial hauria de ser de 900 milions, en cas de transvasar 300 hm³/l'any, o de 600 milions si fossin 200 hm³.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921714
La Cambra de Comerç de Girona organitza unes jornades sobre la situació del riu
ANNA PUIG. Girona
L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Llobregat no resoldrà el problema de manca de cabal al Ter. Així ho va assegurar ahir el professor de la Universitat de Barcelona i expert en l'evolució del cabal de Ter, Joan Armengol. «Si Barcelona té un dèficit de 200 h³/l'any i la dessalinitzadora aportarà aquesta quantitat, no es podrà retornar cabal al Ter», va dir en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Girona. El president del Foro Agua, José M. Fluxà, va defensar que l'única solució és el Roine.
«El Ter ja no dóna més de si i s'ha estirat tant la corda que ha acabat petant. I les dessalinitzadores no evitaran que es continuï extraient aigua», segons Armengol. Diu que a Catalunya hi ha un dèficit estructural fa 25 anys i «no s'ha abordat correctament». Va aportar dades que demostren que, en el darrer quart de segle, el 23% del temps Catalunya ha estat en estat d'excepcionalitat. I els darrers deu anys la xifra ha pujat a un 32%. «El debat és necessari ara i no quan s'està en crisi», va dir Armengol, el qual aposta per interconnectar xarxes i pel transvasament del Roine. Una mateixa posició que va defensar Fluxà, fins i tot amb un to provocatiu. Per Fluxà, d'aquí a quatre anys podríem tenir aigua del Roine. I va convidar el sector privat a impulsar el projecte si no ho fa l'administració. La seva aposta és una canonada de 300 quilòmetres que travessi el Pirineu fins a Cardedeu. Sosté que és rendible tot i que la inversió inicial hauria de ser de 900 milions, en cas de transvasar 300 hm³/l'any, o de 600 milions si fossin 200 hm³.
CiU proposa una nova llei per al Ter
Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921715
CiU ha presentat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya obligui el govern a presentar un «projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona». CiU pretén, d'una banda, que la nova llei substitueixi la de l'11 de maig del 1959 d'abastament d'aigua del Ter a Barcelona i, per l'altra, que reconegui el paper d'aquesta conca interior en el desenvolupament social i econòmic a Catalunya i inclogui un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua. La proposta va ser presentada ahir a Girona per Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, portaveu adjunt, Eudald Casadesús, diputat i president de CDC a les comarques gironines, el diputat d'UDC Xevi Dilmé. La nova llei blindaria el cabal ecològic i, un cop fet això, es poden fer les extraccions per als seus usos: domèstic, reg agrícola o ús industrial.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921715
CiU ha presentat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya obligui el govern a presentar un «projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona». CiU pretén, d'una banda, que la nova llei substitueixi la de l'11 de maig del 1959 d'abastament d'aigua del Ter a Barcelona i, per l'altra, que reconegui el paper d'aquesta conca interior en el desenvolupament social i econòmic a Catalunya i inclogui un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua. La proposta va ser presentada ahir a Girona per Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, portaveu adjunt, Eudald Casadesús, diputat i president de CDC a les comarques gironines, el diputat d'UDC Xevi Dilmé. La nova llei blindaria el cabal ecològic i, un cop fet això, es poden fer les extraccions per als seus usos: domèstic, reg agrícola o ús industrial.
CiU reclama una nova Llei del Ter que ´reconegui el territori´
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275230__Comarques-reclama-nova-Llei-reconegui-territori
GIRONA | XAVIER PI/ACN
CiU va presentar una proposta al Parlament perquè es derogui l'actual Llei del Ter -que data de l'any 1959- i insta el Govern a presentar en el termini de tres mesos un nou projecte de llei que tingui en compte "la contribució" que ha fet el territori durant aquest temps a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El portaveu del grup al Parlament, Oriol Pujol, va ressaltar que la proposta s'ha de concebre com "l'embrió a partir del qual estructurar una política hídrica responsable" que no "enfronti territoris". I per a CiU, l'exemple d'aquesta nova concepció ha de néixer precisament a Girona. "Cap govern es podrà plantejar res en política hidràulica si no resol el greuge del Ter", va destacar Pujol.
El portaveu de CiU va indicar la necessitat de fer una nova legislació al voltant de l'aportació del Ter "encarada a la modernitat", que garanteixi "aigua per a tots els usos" i que eviti "enfrontar territoris".
La proposta de CiU estableix, a més, un decàleg de prioritats que ha d'incloure el projecte de llei. Es demana la fixació de cabals mínims ecològics; compensacions per a la conca del Ter i els seus municipis; un programa d'inversions per modernitzar les zones agrícoles del Baix Ter, la Muga i el Fluvià, i el "compromís" per elaborar un pla Integral de Protecció de la conca del riu.
Per presentar la proposta, CiU es remet a les competències exclusives que estableix l'Estatut sobre les conques internes de Catalunya.
El problema i la garantia
Per Pujol, la Llei del Ter, de l'any 1959, "és el problema, però també la garantia" per tirar endavant el projecte de llei, perquè "s'han estat incomplint sistemàticament els cabals establerts i les compensacions que es proposen per al territori".
El diputat de CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va explicar que han preferit presentar ara la proposta, i no quan la sequera estava a l'ordre del dia, perquè "ara que hi ha aigua, és quan toca asseure's per parlar de la seva gestió".
Per la seva banda, el president de CDC a la demarcació de Girona, Eudald Casadesús, va explicar que el nou projecte de llei ha de partir "de l'estil de fer que ha tingut la Plataforma del Ter". I va afegir: "És a dir, volem continuar sent solidaris, però sense que això representi un expoli".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275230__Comarques-reclama-nova-Llei-reconegui-territori
GIRONA | XAVIER PI/ACN
CiU va presentar una proposta al Parlament perquè es derogui l'actual Llei del Ter -que data de l'any 1959- i insta el Govern a presentar en el termini de tres mesos un nou projecte de llei que tingui en compte "la contribució" que ha fet el territori durant aquest temps a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El portaveu del grup al Parlament, Oriol Pujol, va ressaltar que la proposta s'ha de concebre com "l'embrió a partir del qual estructurar una política hídrica responsable" que no "enfronti territoris". I per a CiU, l'exemple d'aquesta nova concepció ha de néixer precisament a Girona. "Cap govern es podrà plantejar res en política hidràulica si no resol el greuge del Ter", va destacar Pujol.
El portaveu de CiU va indicar la necessitat de fer una nova legislació al voltant de l'aportació del Ter "encarada a la modernitat", que garanteixi "aigua per a tots els usos" i que eviti "enfrontar territoris".
La proposta de CiU estableix, a més, un decàleg de prioritats que ha d'incloure el projecte de llei. Es demana la fixació de cabals mínims ecològics; compensacions per a la conca del Ter i els seus municipis; un programa d'inversions per modernitzar les zones agrícoles del Baix Ter, la Muga i el Fluvià, i el "compromís" per elaborar un pla Integral de Protecció de la conca del riu.
Per presentar la proposta, CiU es remet a les competències exclusives que estableix l'Estatut sobre les conques internes de Catalunya.
El problema i la garantia
Per Pujol, la Llei del Ter, de l'any 1959, "és el problema, però també la garantia" per tirar endavant el projecte de llei, perquè "s'han estat incomplint sistemàticament els cabals establerts i les compensacions que es proposen per al territori".
El diputat de CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va explicar que han preferit presentar ara la proposta, i no quan la sequera estava a l'ordre del dia, perquè "ara que hi ha aigua, és quan toca asseure's per parlar de la seva gestió".
Per la seva banda, el president de CDC a la demarcació de Girona, Eudald Casadesús, va explicar que el nou projecte de llei ha de partir "de l'estil de fer que ha tingut la Plataforma del Ter". I va afegir: "És a dir, volem continuar sent solidaris, però sense que això representi un expoli".
Casadesús proposa interconnectar el Ter i el Roine
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275276__Comarques-Casadesus-proposa-interconnectar-Roine
FIGUERES | ACN
El diputat i president del CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, va proposar ahir la interconnexió en xarxa del Ter amb França aprofitant que al 2010 es començarà a construir la canonada pel transvasament d'aigua del Roine des de Montpeller fins a Perpinyà, per solucionar el problema de sequera que pateixen la cinquantena de municipis de l'Alt Empordà que depenen exclusivament de la conca de la Muga. Segons Casadesús, les terres gironines havien estat durant més de cinquanta anys solidàries amb l'àrea metropolitana de Barcelona i hi hagut una sobreexplotació del Ter i ara calia trobar una solució per a aquest territori.
El president de CDC a les comarques gironines va recordar que l'Alt Empordà continuava en estat d'excepcionalitat malgrat les darreres pluges i que ara que a la resta de Catalunya el problema de la sequera ja no era una prioritat calia iniciar un debat "serè i reflexiu" per trobar una solució definitiva pels municipis de la comarca que depenien de la conca de la Muga per tenir aigua.
Casadesús va proposar una cultura de l'aigua responsable que passa per l'estalvi, per la construcció de dessalinitzadores i la interconnexió en xarxa per obtenir una aportació externa de Perpinyà. El diputat va lamentar que el govern català no tingui en consideració la proposta del president de la regió del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, d'oferir aigua del Roine al president de la Generalitat, José Montilla, i al de l'Executiu estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la cimera que es va celebrar a Saragossa per parlar especialment de la MAT. En aquella ocasió Frêche va explicar que ja es tenia el finançament pel transvasament i que esperaria una resposta dels dos governs per decidir si es construia una sola canonada per abastir la zona nord-catalana, o dues per fer el transvasament a Catalunya.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275276__Comarques-Casadesus-proposa-interconnectar-Roine
FIGUERES | ACN
El diputat i president del CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, va proposar ahir la interconnexió en xarxa del Ter amb França aprofitant que al 2010 es començarà a construir la canonada pel transvasament d'aigua del Roine des de Montpeller fins a Perpinyà, per solucionar el problema de sequera que pateixen la cinquantena de municipis de l'Alt Empordà que depenen exclusivament de la conca de la Muga. Segons Casadesús, les terres gironines havien estat durant més de cinquanta anys solidàries amb l'àrea metropolitana de Barcelona i hi hagut una sobreexplotació del Ter i ara calia trobar una solució per a aquest territori.
El president de CDC a les comarques gironines va recordar que l'Alt Empordà continuava en estat d'excepcionalitat malgrat les darreres pluges i que ara que a la resta de Catalunya el problema de la sequera ja no era una prioritat calia iniciar un debat "serè i reflexiu" per trobar una solució definitiva pels municipis de la comarca que depenien de la conca de la Muga per tenir aigua.
Casadesús va proposar una cultura de l'aigua responsable que passa per l'estalvi, per la construcció de dessalinitzadores i la interconnexió en xarxa per obtenir una aportació externa de Perpinyà. El diputat va lamentar que el govern català no tingui en consideració la proposta del president de la regió del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, d'oferir aigua del Roine al president de la Generalitat, José Montilla, i al de l'Executiu estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la cimera que es va celebrar a Saragossa per parlar especialment de la MAT. En aquella ocasió Frêche va explicar que ja es tenia el finançament pel transvasament i que esperaria una resposta dels dos governs per decidir si es construia una sola canonada per abastir la zona nord-catalana, o dues per fer el transvasament a Catalunya.
divendres, 4 de juliol del 2008
Baltasar anuncia la restitució del cabal mínim del riu Ter
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070400_3_275069__Comarques-Baltasar-anuncia-restitucio-cabal-minim
GIRONA | ROBERT GÜELL
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar ahir que el Govern de la Generalitat té previst iniciar l'any que ve la restitució del cabal del Ter. D'aquesta manera la Generalitat complirà amb el cabal que fixa el Pla sectorial de cabals de manteniment.
Baltasar va fer aquest anunci en resposta a una pregunta feta pel diputat d'ICV-EUiA per la demarcació de Girona, Lluís Postigo que, posant de relleu "la preocupació d'ICV per la situació del riu Ter", va denunciar ahir en la sessió de control al Govern de la Generalitat la "sobreexplotació" del Ter.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070400_3_275069__Comarques-Baltasar-anuncia-restitucio-cabal-minim
GIRONA | ROBERT GÜELL
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar ahir que el Govern de la Generalitat té previst iniciar l'any que ve la restitució del cabal del Ter. D'aquesta manera la Generalitat complirà amb el cabal que fixa el Pla sectorial de cabals de manteniment.
Baltasar va fer aquest anunci en resposta a una pregunta feta pel diputat d'ICV-EUiA per la demarcació de Girona, Lluís Postigo que, posant de relleu "la preocupació d'ICV per la situació del riu Ter", va denunciar ahir en la sessió de control al Govern de la Generalitat la "sobreexplotació" del Ter.
dijous, 3 de juliol del 2008
ERC demana al conseller Baltasar que redueixi l´aportació del Ter
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070300_3_274853__Comarques-demana-conseller-Baltasar-redueixi-laportacio
GIRONA | DDG
El diputat gironí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Alfons Quera, va demanar ahir al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que el Govern "minimitzi l'aportació fora de conca del Ter als 4 metres cúbics per segon, la meitat que actualment, en el termini de 6 anys" i que garanteixi "les necessitats per als regadius del Baix Ter per a 2009, amb ajudes per als nous sistemes de reg, sense oblidar la necessitat d'arribar a un acord amb el consorci Alba-Ter".
El polític d'Agullana va defensar que la restitució del cabal del Ter "és del tot factible" un cop s'hagin "diversificat les fonts d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona", en referència a les dessalinitzadores, la reutilització i la recuperació d'aqüífers, així com també a les polítiques d'estalvi que el Govern està duent a terme com a mesures estructurals.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070300_3_274853__Comarques-demana-conseller-Baltasar-redueixi-laportacio
GIRONA | DDG
El diputat gironí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Alfons Quera, va demanar ahir al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que el Govern "minimitzi l'aportació fora de conca del Ter als 4 metres cúbics per segon, la meitat que actualment, en el termini de 6 anys" i que garanteixi "les necessitats per als regadius del Baix Ter per a 2009, amb ajudes per als nous sistemes de reg, sense oblidar la necessitat d'arribar a un acord amb el consorci Alba-Ter".
El polític d'Agullana va defensar que la restitució del cabal del Ter "és del tot factible" un cop s'hagin "diversificat les fonts d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona", en referència a les dessalinitzadores, la reutilització i la recuperació d'aqüífers, així com també a les polítiques d'estalvi que el Govern està duent a terme com a mesures estructurals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)