El podeu descarregar en format mp3 de la web del Consorci Alba-Ter:
http://www.albater.org/media/File/InfoTer/abril09/1241523926047.mp3
divendres, 15 de maig del 2009
dissabte, 25 d’abril del 2009
Les dessalinitzadores no permetran una reducció important del transvasament del Ter
Font: Punt Diari
http://www.elpunt.cat/girona/article/1/11-mediambient/30349-les-dessalinitzadores-no-permetran-una-reduccio-important-del-transvasament-del-ter.html
És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu
L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.
El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.
Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.
http://www.elpunt.cat/girona/article/1/11-mediambient/30349-les-dessalinitzadores-no-permetran-una-reduccio-important-del-transvasament-del-ter.html
És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu
L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.
El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.
Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.
diumenge, 22 de març del 2009
El Baix Ter, un any després de la gran sequera
http://www.elpunt.cat/girona/article/-/-/16576.html
Opinió
Lluís Sala i Albert Ruhí
Ara fa exactament un any, els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat s'acostaven als mínims històrics i el risc de desabastiment i de restriccions immediates per als habitants de les conques internes de Catalunya era gran. Afortunadament, va començar a ploure i en poc menys de dos mesos els embassaments que abasteixen la Catalunya metropolitana es van omplir, i l'amenaça de manca d'aigua va desaparèixer. La tardor va dur més pluges i l'hivern ha dut neu abundant, i és per això que el 2009 es preveu radicalment diferent del 2008.
Aquesta última sequera ha semblat molt més important que les anteriors perquè ha estat extremament mediàtica, però des de l'òptica del Baix Ter l'única diferència és que el risc de desabastiment aquest cop també ha afectat l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Per al Baix Ter, igual de dramàtica va ser la sequera del 2005, de la qual vam sortir de cop per les inundacions de l'octubre d'aquell any; o la dels anys 2000 i 2001, de la qual vam sortir amb un altre increïble –perquè va ser inesperat i abundant– episodi de pluges que va començar el març del 2002. A diferència d'aquesta darrera sequera, llavors les restriccions van afectar tan sols el cabal ecològic del riu –sempre la primera víctima– i, en menor mesura, les dotacions del reg agrícola del Baix Ter.
Aquesta ha estat la tònica dominant que hi ha hagut al Baix Ter des que es va iniciar el transvasament d'aigua per a l'abastament de l'àrea de Barcelona a principi de 1967. I això és així malgrat l'existència i la vigència d'una llei que protegeix els interessos de la conca cedent, de manera que, sobre el paper, no pot transvasar-se aigua cap a l'àrea metropolitana si les demandes del mateix territori no són ateses abans. La realitat, però, té el signe contrari.
D'aquí ve que fins fa un any quasi no haguéssim sentit a parlar de sequeres, encara que per davant de casa corregués tan sols un fil d'aigua; o que en molts dels anys els regants del Baix Ter veiessin disminuïdes les dotacions que per llei els pertocaven. Excepte en anys de precipitacions abundantíssimes, la sequera al Baix Ter és permanent i estructural: no hi ha aigua, no perquè no plogui o plogui menys, sinó perquè la major part del cabal generat per la conca s'empra per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, senzillament perquè, almenys fins a la data d'avui, no hi ha cap altra alternativa que fer-ho amb aquesta aigua o amb la del Llobregat, normalment menys abundant i de pitjor qualitat. En resum: el riu Ter aigües avall dels embassaments és aproximadament un sobreeixidor, i l'àrea metropolitana de Barcelona s'abasteix sovint del cabal ecològic del riu.
La qüestió que ha plantejat l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ja des de finals del 2006, quan va iniciar l'estudi de diagnosi de la situació del Ter i la seva divulgació pels diferents pobles de la conca, no és la d'impedir que l'àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir-se d'aigua del Ter, sinó la de plantejar que no pot proveir-se fins al punt de deixar desabastida la mateixa conca i sec el riu mateix, i no sols per la llei de 1959, que està en vigor, sinó per pura lògica i pur sentit comú. I també, òbviament, per una qüestió de responsabilitat amb les economies que en depenen i amb els ecosistemes i espècies que hostatgen, moltes d'elles protegides a nivell nacional, estatal o comunitari.
Les xifres, com sempre, són aclaridores: mentre que els anys 60 les dades indiquen que la conca del Ter generava de mitjana a la capçalera uns 20 m³/s, en els darrers anys la mitjana ha baixat fins a 11,5 m³/s. En canvi, el transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha mantingut constant, de manera que a efectes pràctics la proporció transvasada ha anat augmentant de manera notable amb el pas dels anys. El Baix Ter ha passat a ser, ni més ni menys, la víctima col·lateral de la inestabilitat de l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, mancada de fonts alternatives amb les quals proveir-se quan les quatre comarques que principalment generen l'aigua que consumeix (Ripollès, Osona, Berguedà i Bages) pateixen alguna de les sequeres periòdiques, indissociables del clima mediterrani.
Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser de tan sols 4 m³/s (la meitat de l'actual). Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals (contaminació per manca de dilució dels abocaments, mortaldats massives de peixos, grans extensions d'algunes espècies exòtiques amb caràcter invasor...).
Per tal de començar a reparar el greuge de dècades, els cabals que generarà la imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat s'haurien de descomptar íntegrament del Ter. Disposar de 2 m³/s cada segon significa poder alleugerir un 25% el transvasament. Pel bé del territori, la ciutadania i els ecosistemes, confiem que sigui així.
Opinió
Lluís Sala i Albert Ruhí
Per al Baix Ter aquesta sequera ha estat igual de dramàtica que les d'anys precedents; la diferència és que aquest cop, per primera vegada, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha hagut el risc de quedar sense aigua.
Ara fa exactament un any, els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat s'acostaven als mínims històrics i el risc de desabastiment i de restriccions immediates per als habitants de les conques internes de Catalunya era gran. Afortunadament, va començar a ploure i en poc menys de dos mesos els embassaments que abasteixen la Catalunya metropolitana es van omplir, i l'amenaça de manca d'aigua va desaparèixer. La tardor va dur més pluges i l'hivern ha dut neu abundant, i és per això que el 2009 es preveu radicalment diferent del 2008.
Aquesta última sequera ha semblat molt més important que les anteriors perquè ha estat extremament mediàtica, però des de l'òptica del Baix Ter l'única diferència és que el risc de desabastiment aquest cop també ha afectat l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Per al Baix Ter, igual de dramàtica va ser la sequera del 2005, de la qual vam sortir de cop per les inundacions de l'octubre d'aquell any; o la dels anys 2000 i 2001, de la qual vam sortir amb un altre increïble –perquè va ser inesperat i abundant– episodi de pluges que va començar el març del 2002. A diferència d'aquesta darrera sequera, llavors les restriccions van afectar tan sols el cabal ecològic del riu –sempre la primera víctima– i, en menor mesura, les dotacions del reg agrícola del Baix Ter.
Aquesta ha estat la tònica dominant que hi ha hagut al Baix Ter des que es va iniciar el transvasament d'aigua per a l'abastament de l'àrea de Barcelona a principi de 1967. I això és així malgrat l'existència i la vigència d'una llei que protegeix els interessos de la conca cedent, de manera que, sobre el paper, no pot transvasar-se aigua cap a l'àrea metropolitana si les demandes del mateix territori no són ateses abans. La realitat, però, té el signe contrari.
D'aquí ve que fins fa un any quasi no haguéssim sentit a parlar de sequeres, encara que per davant de casa corregués tan sols un fil d'aigua; o que en molts dels anys els regants del Baix Ter veiessin disminuïdes les dotacions que per llei els pertocaven. Excepte en anys de precipitacions abundantíssimes, la sequera al Baix Ter és permanent i estructural: no hi ha aigua, no perquè no plogui o plogui menys, sinó perquè la major part del cabal generat per la conca s'empra per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, senzillament perquè, almenys fins a la data d'avui, no hi ha cap altra alternativa que fer-ho amb aquesta aigua o amb la del Llobregat, normalment menys abundant i de pitjor qualitat. En resum: el riu Ter aigües avall dels embassaments és aproximadament un sobreeixidor, i l'àrea metropolitana de Barcelona s'abasteix sovint del cabal ecològic del riu.
La qüestió que ha plantejat l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ja des de finals del 2006, quan va iniciar l'estudi de diagnosi de la situació del Ter i la seva divulgació pels diferents pobles de la conca, no és la d'impedir que l'àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir-se d'aigua del Ter, sinó la de plantejar que no pot proveir-se fins al punt de deixar desabastida la mateixa conca i sec el riu mateix, i no sols per la llei de 1959, que està en vigor, sinó per pura lògica i pur sentit comú. I també, òbviament, per una qüestió de responsabilitat amb les economies que en depenen i amb els ecosistemes i espècies que hostatgen, moltes d'elles protegides a nivell nacional, estatal o comunitari.
Les xifres, com sempre, són aclaridores: mentre que els anys 60 les dades indiquen que la conca del Ter generava de mitjana a la capçalera uns 20 m³/s, en els darrers anys la mitjana ha baixat fins a 11,5 m³/s. En canvi, el transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha mantingut constant, de manera que a efectes pràctics la proporció transvasada ha anat augmentant de manera notable amb el pas dels anys. El Baix Ter ha passat a ser, ni més ni menys, la víctima col·lateral de la inestabilitat de l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, mancada de fonts alternatives amb les quals proveir-se quan les quatre comarques que principalment generen l'aigua que consumeix (Ripollès, Osona, Berguedà i Bages) pateixen alguna de les sequeres periòdiques, indissociables del clima mediterrani.
Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser de tan sols 4 m³/s (la meitat de l'actual). Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals (contaminació per manca de dilució dels abocaments, mortaldats massives de peixos, grans extensions d'algunes espècies exòtiques amb caràcter invasor...).
Per tal de començar a reparar el greuge de dècades, els cabals que generarà la imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat s'haurien de descomptar íntegrament del Ter. Disposar de 2 m³/s cada segon significa poder alleugerir un 25% el transvasament. Pel bé del territori, la ciutadania i els ecosistemes, confiem que sigui així.
dimarts, 24 de febrer del 2009
Una història de prepotència i espoli
Una història de prepotència i espoli
Font: El Punt
Tot i els esforços dels pagesos, els ecologistes, les universitats, la societat civil..., podrà sobreviure el Ter a la voracitat de Barcelona?
El cinc d'agost de l'any 1979, Francesc Ferrer, que aleshores era senador, es va fer ressò de les successives desgràcies que acumulava el Ter, i després d'un estudi acurat i molt exacte, va interpel·lar el govern central fent patent que el principal problema del riu no era la manca de depuradores, sinó el cabal, l'escassetat d'aigua que baixava després que el sistema Sau-Susqueda-el Pasteral decantés massa metres cúbics cap a Barcelona i el riu es veiés impotent per arrossegar tota la brutícia que deixaven anar tant les ciutats com grans fàbriques, com les papereres de Sarrià o Celrà. Sort que el 1959, quan les autoritats franquistes van decidir que el riu nascut a Ulldeter, es convertiria en el principal subministrador d'aigua potable de la capital catalana, van legislar el repartiment dels seus cabals regulats amb els embassaments atorgant a l'àrea de Barcelona fins a 8 m³/s, sempre que es poguessin garantir els cabals necessaris per als regants, l'abastament de Girona i Costa Brava (1,6 m³/s) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m³/s). Un cabal que –el 2007 el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat, 229 dies de tot l'any, o sigui, durant un 64%, mentre que la comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener del 2008 tallar el cabal destinat als regants– no es compleix durant gran part dels dies, ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és desproporcionada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la llei del 1959 i també el pla de cabals de manteniment de la Generalitat.
Si l'any 1976 el Ter es moria de contaminació i males pràctiques, el 2008 –o sigui, 32 anys més tard–, moviments socials, sindicats de pagesos, ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, han intentat trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. La realitat, però, és que tot i que la conselleria de Medi Ambient està en mans dels ecosocialistes, el cabal de Ter s'ha convertit en una complicadíssima equació que tot i les promeses i les bones intencions no troba via de solució.
Podrà sobreviure el riu a la voracitat de la capital catalana? Pel que sembla, aquesta és la voluntat d'una societat civil gironina que xoca amb l'interès polític i sobretot econòmic. El gener del 2008, segons va publicar la Plataforma del Ter, les comunitats de regants del Baix Ter van acordar un manifest que exigia la recuperació del cabal ecològic al riu i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua que volia aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturés la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. El 14 de juny del 2008 hi va haver una manifestació a Girona; abans, els pagesos havien fet mobilitzacions al Pasteral, a Verges, i fins i tot el conseller Baltasar ha promès que s'intentaria assolir el cabal ecològic. La veritat, però, és què ara que ha plogut, s'ha aixecat el decret de sequera i s'ha acabat la discussió.
OBSERVATORI DE LA SOSTENIBILITAT - ALBA TER
Eix estructurador d'una identitat i d'un paisatge
Un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, amb preàmbul de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, recull que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en la seva totalitat, a l'abastiment de la regió de Barcelona, i que a la desembocadura del primer riu esmentat, tan sols hi arriba entre el 20 i el 30 per cent del cabal total d'aigua en un any normal i molt menys en un any sec. L'estudi també recull que si bé els anys seixanta s'havia donat com a vàlida una aportació de 6 a 8 m³/s, que teòricament eren tan sols una part del cabal mitjà del riu, 20 m³/s; avui, quan el cabal és més petit, els 260 hm³ s'acosten a les aportacions naturals del Ter en un any sec. A més, es pot llegir que la manca d'aigua a la desembocadura ha afavorit la proliferació d'espècies exòtiques tant de peixos com d'altres organismes i la presència de plagues –entre altres, les de mosca negra–, la qual cosa obliga a tractar l'aigua amb insecticides per evitar els problemes de salut pública.
Un organisme institucional que ha intentat treballar perquè el riu tingui futur és el Consorci Alba-Ter, que el 13 de desembre del 2008 va celebrar el desè aniversari al monestir de Sant Pere de Casserres. Allà membres de les diputacions, els ajuntaments i la Generalitat van fer vots perquè el Consorci continués treballant per preservar el riu i reclamant un cabdal mínim ecològic. Allà es va llegir la Declaració del Ter, en la qual es presentava el riu com «un element identitari de cabdal importància, un eix estructurador d'una identitat, d'una història, d'un paisatge, d'una terra, d'un país». També es recordava que «encara avui en dia és l'aigua que nodreix més del 80% de la població catalana» i es feien vots per «vetllar per la conservació de l'estat ecològic del riu, de les seves espècies de fauna i flora, així com per la protecció del patrimoni cultural i reforçar la cohesió amb el riu, sense malmetre la identitat de tots i cadascun dels pobles que s'emmirallen a les seves aigües».
Font: El Punt
Tot i els esforços dels pagesos, els ecologistes, les universitats, la societat civil..., podrà sobreviure el Ter a la voracitat de Barcelona?
El cinc d'agost de l'any 1979, Francesc Ferrer, que aleshores era senador, es va fer ressò de les successives desgràcies que acumulava el Ter, i després d'un estudi acurat i molt exacte, va interpel·lar el govern central fent patent que el principal problema del riu no era la manca de depuradores, sinó el cabal, l'escassetat d'aigua que baixava després que el sistema Sau-Susqueda-el Pasteral decantés massa metres cúbics cap a Barcelona i el riu es veiés impotent per arrossegar tota la brutícia que deixaven anar tant les ciutats com grans fàbriques, com les papereres de Sarrià o Celrà. Sort que el 1959, quan les autoritats franquistes van decidir que el riu nascut a Ulldeter, es convertiria en el principal subministrador d'aigua potable de la capital catalana, van legislar el repartiment dels seus cabals regulats amb els embassaments atorgant a l'àrea de Barcelona fins a 8 m³/s, sempre que es poguessin garantir els cabals necessaris per als regants, l'abastament de Girona i Costa Brava (1,6 m³/s) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m³/s). Un cabal que –el 2007 el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat, 229 dies de tot l'any, o sigui, durant un 64%, mentre que la comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener del 2008 tallar el cabal destinat als regants– no es compleix durant gran part dels dies, ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és desproporcionada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la llei del 1959 i també el pla de cabals de manteniment de la Generalitat.
Si l'any 1976 el Ter es moria de contaminació i males pràctiques, el 2008 –o sigui, 32 anys més tard–, moviments socials, sindicats de pagesos, ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, han intentat trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. La realitat, però, és que tot i que la conselleria de Medi Ambient està en mans dels ecosocialistes, el cabal de Ter s'ha convertit en una complicadíssima equació que tot i les promeses i les bones intencions no troba via de solució.
Podrà sobreviure el riu a la voracitat de la capital catalana? Pel que sembla, aquesta és la voluntat d'una societat civil gironina que xoca amb l'interès polític i sobretot econòmic. El gener del 2008, segons va publicar la Plataforma del Ter, les comunitats de regants del Baix Ter van acordar un manifest que exigia la recuperació del cabal ecològic al riu i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua que volia aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturés la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. El 14 de juny del 2008 hi va haver una manifestació a Girona; abans, els pagesos havien fet mobilitzacions al Pasteral, a Verges, i fins i tot el conseller Baltasar ha promès que s'intentaria assolir el cabal ecològic. La veritat, però, és què ara que ha plogut, s'ha aixecat el decret de sequera i s'ha acabat la discussió.
OBSERVATORI DE LA SOSTENIBILITAT - ALBA TER
Eix estructurador d'una identitat i d'un paisatge
Un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, amb preàmbul de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, recull que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en la seva totalitat, a l'abastiment de la regió de Barcelona, i que a la desembocadura del primer riu esmentat, tan sols hi arriba entre el 20 i el 30 per cent del cabal total d'aigua en un any normal i molt menys en un any sec. L'estudi també recull que si bé els anys seixanta s'havia donat com a vàlida una aportació de 6 a 8 m³/s, que teòricament eren tan sols una part del cabal mitjà del riu, 20 m³/s; avui, quan el cabal és més petit, els 260 hm³ s'acosten a les aportacions naturals del Ter en un any sec. A més, es pot llegir que la manca d'aigua a la desembocadura ha afavorit la proliferació d'espècies exòtiques tant de peixos com d'altres organismes i la presència de plagues –entre altres, les de mosca negra–, la qual cosa obliga a tractar l'aigua amb insecticides per evitar els problemes de salut pública.
Un organisme institucional que ha intentat treballar perquè el riu tingui futur és el Consorci Alba-Ter, que el 13 de desembre del 2008 va celebrar el desè aniversari al monestir de Sant Pere de Casserres. Allà membres de les diputacions, els ajuntaments i la Generalitat van fer vots perquè el Consorci continués treballant per preservar el riu i reclamant un cabdal mínim ecològic. Allà es va llegir la Declaració del Ter, en la qual es presentava el riu com «un element identitari de cabdal importància, un eix estructurador d'una identitat, d'una història, d'un paisatge, d'una terra, d'un país». També es recordava que «encara avui en dia és l'aigua que nodreix més del 80% de la població catalana» i es feien vots per «vetllar per la conservació de l'estat ecològic del riu, de les seves espècies de fauna i flora, així com per la protecció del patrimoni cultural i reforçar la cohesió amb el riu, sense malmetre la identitat de tots i cadascun dels pobles que s'emmirallen a les seves aigües».
divendres, 6 de febrer del 2009
Ara és l'hora del Ter
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3487106
La xarxa d'Aigües Ter-Llobregat abasta més de cinc milions de catalans: més de mig país s'abasteix del riu Ter. A banda d'injust, el fet que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent
opinió
Diputat d'ERC al Parlament de Catalunya
ALFONS QUERA I CARRÉ..
La xarxa d'Aigües Ter-Llobregat abasta més de cinc milions de catalans: més de mig país s'abasteix del riu Ter. A banda d'injust, el fet que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent
opinió
Diputat d'ERC al Parlament de Catalunya
ALFONS QUERA I CARRÉ..
) |
El riu Ter ha configurat una part molt important del paisatge de les nostres comarques. Des de Setcases fins a Torroella de Montgrí, ens ha portat històricament progrés econòmic, ens ha vertebrat el territori movent turbines de les indústries, regant camps, arrossars i hortes, circulant per recs i canals, distribuint la vida.
Aquest riu té una peculiaritat, i és la llei que en regula el cabal (la llei 15/1959). Succeeix que s'ha incomplert sistemàticament en aquesta darrera dècada, de la mateixa manera que tampoc s'ha respectat el pla sectorial de cabals de manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa d'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, per ser riu, el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat; és el sobreeixidor, és l'excedent –concessional, que no pas ecològic!– que gaudim quan les canonades del Pasteral cap a Cardedeu deixen circular l'aigua pel seu curs natural. S'ha anat explicant, sobretot al llarg dels últims mesos, que això té conseqüències econòmiques i socials greus i, potser menys reivindicades però igualment importants, moltes repercussions ecològiques. La detracció, en el nostre cas, té lloc al tram mitjà del riu, quan el riu encara ha de fer la majoria de les seves funcions ecològiques. La manca de cabal afecta la qualitat de l'aigua –generalitza l'eutròfia, ocasiona perjudicis en les comunitats animals i vegetals, el descens i la salinització dels aqüífers, problemes d'abastament d'aigua domèstica en municipis que l'extreuen de pous–. I si anem de les conseqüències a les causes, no descobrim gaire res de nou si diem que la qüestió de fons és d'equilibri o potser més aviat de desequilibri territorial. La xarxa d'ATLL abasta més de cinc milions de catalans: no només Barcelona, sinó més de mig país (fins a l'Anoia i el Garraf) s'abasteix principalment del riu Ter. A banda d'injust, el fet que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent. I és que durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents.
Per reduir la pressió sobre el Ter probablement cal una barreja de solucions. És clar que cal continuar treballant per diversificar l'abastament de Barcelona i l'àrea metropolitana (recuperació d'aqüífers, reutilització d'aigües, dessalinitzadores) i per contenir la demanda (estalvi, política de regadius basada en l'eficiència dels regs, plans fonamentats en un urbanisme eficient en el consum d'aigua), les receptes clàssiques tan debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua. Ningú al nostre partit planteja tancar cap aixeta –sortosament, la societat també ha madurat i anem deixant enrere les passions que havien elevat el terme transvasament a categoria de dogma– però és del tot necessari replantejar la situació. No n'hi ha prou de saber que la futura dessalinitzadora del Prat de Llobregat oferirà recurs per iniciar el retorn de cabals al riu Ter: calen dades i dates. Aconseguirem reduir, des del moment en què entri en funcionament, un 25% del volum transvasat, tal com seria possible amb les dades a la mà? Quin volum d'aigua a retornar representaran la vuitantena d'actuacions que hi ha previstes o en marxa a les nostres comarques? Quan hi haurà prou recurs al país per reduir el transvasament a la meitat, a un màxim de 4 m³/s, xifra que el Consorci Alba-Ter i alguns estudis tècnics han establert com a raonable? I, sobretot, com aconseguirem aquest recurs?
Cadascú ha de fer la seva feina. I de la mateixa manera que és molt positiu que hi continuï havent plataformes i moviments que reivindiquen el Ter, els partits polítics hem de fer la nostra funció. L'aigua és l'element primordial de la vida, l'arké, tal com en deia el filòsof presocràtic Tales de Milet. Qui ho va entendre així va ser en Francesc Ferrer i Gironès, en la seva lluita d'anys i panys per la defensa d'aquest riu i de tot el que significa. Poc abans de deixar-nos ens deia: «He viscut la lluita pel Ter durant molts anys, políticament i personalment. Per això faig una crida: salvem tots plegats el Ter.» Ha arribat l'hora del Ter.
dilluns, 2 de febrer del 2009
La derogació del decret de sequera i el ter
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020200_4_312153__Opinio-derogacio-decret-sequera
PONÇ FELIU
El passat 13 de gener, la Generalitat, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua, va derogar el Decret de Sequera, vigent des de feia prop de dos anys Aquesta notícia, fruit de les recents i abundants pluges d'hivern és, a priori, un fet positiu del qual, des del Consorci Alba-Ter, ens n'alegrem. Tanmateix, és el moment ara, d'anar més enllà i fer un parell de reflexions entorn al riu, la pluja i l'aigua a les nostres comarques.
En primer lloc, des del Consorci Alba-Ter entenem que si l'ACA ha fet aquesta proposta de derogació del Decret de Sequera, és perquè ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament "normalitzat" del país (la seva indústria, agricultura, usos domèstics, usos urbans, etc.) i, especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter. Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.
Per tant, és de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera hauria de significar inequívocament, garantir el compliment del matrix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la pròpia ACA. En aquest sentit, des de la derogació del Decret de Sequera, del total de 16 dies transcorreguts, només en 6 d'ells (entre el 10 i el 14 de gener i el 25 de gener), s'ha complert el Cabal de Manteniment aprovat per la mateixa ACA (4,6 m3/s) i, el més greu, durant 7 dies el cabal ha estat inferior a 3m3/s, fet que és un nou incompliment de la Llei del Ter de l'any 1959.
Aquestes dades evidencien que si el cabal del Ter segueix essent aquest, la mesura de derogació del Decret és il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori. Això significa que, a dia d'avui, novament omplim piscines i fem anar fonts ornamentals de les nostres comarques i de bona part de les de Barcelona, amb el cabal ecològic del mateix Ter, una veritable perversió de la gestió hídrica al nostre país! Des del Consorci, però, entenem que es corregirà aquesta situació de "desajustament inicial postsequera" i el Ter comptarà ben aviat amb el cabal que li correspon; estem convençuts tant de la coherència de l'ACA com del fet que no haurem de demanar, novament, entrar en situació de Decret de Sequera perquè el riu no porta l'aigua que es mereix, l'aigua que exigeix el Pla de Cabals de Manteniment.
D'altra banda, ara és també un moment de reflexió. Un moment per no passar pàgina massa de pressa. Hem viscut uns mesos molt crítics; l'aigua ha escassejat, la pagesia no ha pogut regar com hauria volgut, el paisatge dels rius ho ha notat, com també l'activitat turística i les perspectives d'iniciatives econòmiques i industrials. El riu ha vist alterats significativament els seus hàbitats i ecosistemes, amb invasions d'espècies al·lòctones i amb pèrdua o regressió d'espècies escasses o amenaçades a casa nostra. És el moment, doncs, de treballar perquè no es torni a produir aquesta situació. Treballar com està començant a fer el Govern de comú acord amb la pagesia per a la modernització i optimització de l'aigua en conreus. Treballar per a la construcció de noves infraestructures hídriques. Però fa falta, sobretot, que aquesta gran conscienciació social sobre la finitud i limitació d'aquest recurs que és l'aigua, que aquesta mobilització popular vers la defensa i salvaguarda d'un riu i un territori, segueixi present en el dia a dia; hem de ser conscients que la feina no s'ha acabat. Tard o d'hora deixarà de ploure i no podem tornar a viure un episodi com el del darrer any. Ni el riu ni les persones, ni els conreus ni el nostre paisatge.
És el moment d'aprendre tots plegats la lliçó i tenir-la present ara i a tothora en un futur.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020200_4_312153__Opinio-derogacio-decret-sequera
PONÇ FELIU
El passat 13 de gener, la Generalitat, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua, va derogar el Decret de Sequera, vigent des de feia prop de dos anys Aquesta notícia, fruit de les recents i abundants pluges d'hivern és, a priori, un fet positiu del qual, des del Consorci Alba-Ter, ens n'alegrem. Tanmateix, és el moment ara, d'anar més enllà i fer un parell de reflexions entorn al riu, la pluja i l'aigua a les nostres comarques.
En primer lloc, des del Consorci Alba-Ter entenem que si l'ACA ha fet aquesta proposta de derogació del Decret de Sequera, és perquè ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament "normalitzat" del país (la seva indústria, agricultura, usos domèstics, usos urbans, etc.) i, especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter. Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.
Per tant, és de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera hauria de significar inequívocament, garantir el compliment del matrix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la pròpia ACA. En aquest sentit, des de la derogació del Decret de Sequera, del total de 16 dies transcorreguts, només en 6 d'ells (entre el 10 i el 14 de gener i el 25 de gener), s'ha complert el Cabal de Manteniment aprovat per la mateixa ACA (4,6 m3/s) i, el més greu, durant 7 dies el cabal ha estat inferior a 3m3/s, fet que és un nou incompliment de la Llei del Ter de l'any 1959.
Aquestes dades evidencien que si el cabal del Ter segueix essent aquest, la mesura de derogació del Decret és il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori. Això significa que, a dia d'avui, novament omplim piscines i fem anar fonts ornamentals de les nostres comarques i de bona part de les de Barcelona, amb el cabal ecològic del mateix Ter, una veritable perversió de la gestió hídrica al nostre país! Des del Consorci, però, entenem que es corregirà aquesta situació de "desajustament inicial postsequera" i el Ter comptarà ben aviat amb el cabal que li correspon; estem convençuts tant de la coherència de l'ACA com del fet que no haurem de demanar, novament, entrar en situació de Decret de Sequera perquè el riu no porta l'aigua que es mereix, l'aigua que exigeix el Pla de Cabals de Manteniment.
D'altra banda, ara és també un moment de reflexió. Un moment per no passar pàgina massa de pressa. Hem viscut uns mesos molt crítics; l'aigua ha escassejat, la pagesia no ha pogut regar com hauria volgut, el paisatge dels rius ho ha notat, com també l'activitat turística i les perspectives d'iniciatives econòmiques i industrials. El riu ha vist alterats significativament els seus hàbitats i ecosistemes, amb invasions d'espècies al·lòctones i amb pèrdua o regressió d'espècies escasses o amenaçades a casa nostra. És el moment, doncs, de treballar perquè no es torni a produir aquesta situació. Treballar com està començant a fer el Govern de comú acord amb la pagesia per a la modernització i optimització de l'aigua en conreus. Treballar per a la construcció de noves infraestructures hídriques. Però fa falta, sobretot, que aquesta gran conscienciació social sobre la finitud i limitació d'aquest recurs que és l'aigua, que aquesta mobilització popular vers la defensa i salvaguarda d'un riu i un territori, segueixi present en el dia a dia; hem de ser conscients que la feina no s'ha acabat. Tard o d'hora deixarà de ploure i no podem tornar a viure un episodi com el del darrer any. Ni el riu ni les persones, ni els conreus ni el nostre paisatge.
És el moment d'aprendre tots plegats la lliçó i tenir-la present ara i a tothora en un futur.
dissabte, 31 de gener del 2009
El Consorci Alba-Ter reclama ´mesures permanents´ per evitar una altra sequera
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009013100_3_311755__Comarques-Consorci-AlbaTer-reclama-mesures-permanents-evitar-altra-sequera
GIRONA | DDG
El Consorci Alba-Ter va demanar al Govern català, en nom dels municipis del Ter, mesures permanents per evitar una altra sequera. Arran de la derogació del decret de sequera i el cabal del riu del Ter, el consorci insta la Generalitat de Catalunya a mantenir "una postura que parteixi de la consciència" ja que "cal seguir treballant perquè la situació viscuda en el darrer episodi no es torni a produir".
D'aquesta manera, consideren que "ara és el moment d'anar més enllà i reflexionar sobre el riu, la pluja i l'aigua a les comarques gironines".
Des del Consorci consideren que si l'Agència Catalana (ACA) de l'aigua ha fet aquesta proposta és perquè "ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament normalitzat" del país i "especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter." Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.
Per tant, afirmen, és "de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera significa inequívocament garantir el compliment del mateix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la mateixa ACA. Si no fos així i alguns dies el cabal del Ter fos inferior al previst pel Pla de Cabals de Manteniment com ja ha passat el 8 i 9 de gener amb un cabal de 4,42 i 4,38 m3/s la mesura de derogació del Decret seria il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori".
GIRONA | DDG
El Consorci Alba-Ter va demanar al Govern català, en nom dels municipis del Ter, mesures permanents per evitar una altra sequera. Arran de la derogació del decret de sequera i el cabal del riu del Ter, el consorci insta la Generalitat de Catalunya a mantenir "una postura que parteixi de la consciència" ja que "cal seguir treballant perquè la situació viscuda en el darrer episodi no es torni a produir".
D'aquesta manera, consideren que "ara és el moment d'anar més enllà i reflexionar sobre el riu, la pluja i l'aigua a les comarques gironines".
Des del Consorci consideren que si l'Agència Catalana (ACA) de l'aigua ha fet aquesta proposta és perquè "ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament normalitzat" del país i "especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter." Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.
Per tant, afirmen, és "de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera significa inequívocament garantir el compliment del mateix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la mateixa ACA. Si no fos així i alguns dies el cabal del Ter fos inferior al previst pel Pla de Cabals de Manteniment com ja ha passat el 8 i 9 de gener amb un cabal de 4,42 i 4,38 m3/s la mesura de derogació del Decret seria il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori".
dimecres, 14 de gener del 2009
Quan deixi de ploure no hauríem de plorar
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011400_22_308723__Ultima-del-dia-Quan-deixi-ploure-hauriem-plorar
Seria el moment de plantejar reposadament moltes coses que les urgències van impedir abordar tot just fa uns mesos
RAFAEL DE RIBOT La veritat oficial diu que des d'aquest dimarts no estem en situació de sequera. Per ser exactes cal dir que el govern ha decidit que així sigui, però no serà doma fins que ho publiqui el Diari Oficial de la Generalitat. Ja se sap que l'Administració va per darrere de la realitat, però això és viure en un altre món. La burocràcia tanca d'aquesta manera la part administrativa d'un episodi lamentable.
Ara, aprofitant que els pantans estan força plens i les muntanyes carregades de reserves d'aigua en forma de neu, seria el moment de plantejar-nos reposadament moltes coses que les urgències van impedir abordar tot just fa uns mesos. La primera és si la gestió de l'aigua ha de ser global per tot el territori o no. I més important encara, cal assumir quines han de ser les conseqüències d'abordar-ho d'una manera o una altra.
L'aigua del Ter és la que es reparteix de forma més generosa i solidària. Ha estat així durant molts anys i continua sent de la mateixa manera. L'aigua és riquesa i mai s'ha tingut cap problema a compartir-la fins que determinats discursos programàtics, fins i tot des de la responsabilitat de govern, s'han aixecat contra nous sistemes de redistribució. Però siguin quines siguin les decisions polítiques cal abordar les obres que tècnicament se'n derivin per preveure el pròxim episodi de sequera que, tard o d'hora, arribarà.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011400_22_308723__Ultima-del-dia-Quan-deixi-ploure-hauriem-plorar
Seria el moment de plantejar reposadament moltes coses que les urgències van impedir abordar tot just fa uns mesos
RAFAEL DE RIBOT La veritat oficial diu que des d'aquest dimarts no estem en situació de sequera. Per ser exactes cal dir que el govern ha decidit que així sigui, però no serà doma fins que ho publiqui el Diari Oficial de la Generalitat. Ja se sap que l'Administració va per darrere de la realitat, però això és viure en un altre món. La burocràcia tanca d'aquesta manera la part administrativa d'un episodi lamentable.
Ara, aprofitant que els pantans estan força plens i les muntanyes carregades de reserves d'aigua en forma de neu, seria el moment de plantejar-nos reposadament moltes coses que les urgències van impedir abordar tot just fa uns mesos. La primera és si la gestió de l'aigua ha de ser global per tot el territori o no. I més important encara, cal assumir quines han de ser les conseqüències d'abordar-ho d'una manera o una altra.
L'aigua del Ter és la que es reparteix de forma més generosa i solidària. Ha estat així durant molts anys i continua sent de la mateixa manera. L'aigua és riquesa i mai s'ha tingut cap problema a compartir-la fins que determinats discursos programàtics, fins i tot des de la responsabilitat de govern, s'han aixecat contra nous sistemes de redistribució. Però siguin quines siguin les decisions polítiques cal abordar les obres que tècnicament se'n derivin per preveure el pròxim episodi de sequera que, tard o d'hora, arribarà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)