Blog de Manel Ibarz 15-1-08
Avui la premsa afí a tripartit parla d'aigua i haurem de parlar d'aigua, encara que sigui d'una manera diferent a com ho fan els actuals responsables polítics del tema.
Vejam, si algú té una mica de curiositat per saber com va el tema li recomano una petita excursió. Gaudirà de paisatges extraordinaris, tindrà oportunitat de fer un bon àpat en qualsevol dels molts restaurants que hi ha per la zona i comprendrà la situació de la sequera amb imatges, molt millor que amb cap explicació.
Si l'excursionista opta per començar per l'embassament de Sau, podrà comprovar que l'aigua està en un nivell molt baix, cosa que li permetrà visitar l'antic poble, amb molta precaució perquè les construccions no son segures. Si en una segona etapa visita el pantà de Susqueda podrà veure una situació semblant, poca aigua, encara que sense poble fantasma ni campanar.
Però, aigües avall de l'embassament de Susqueda, quedarà sorprès de l'abundor. Des del peu mateix de la presa fins arribar a El Pasteral el riu baixa fantàstic, ple d'aigua a vessar, per uns paratges d'una verdor exuberant que dona gust de veure. I l'embassament el veuran ple fins a dalt de la presa, just a punt de vessar, de manera que els semblarà impossible que es parli de restriccions d'aigua. I si miren al peu de la petita presa veuran que, llevat d'algun toll, no hi ha ni una gota d'aigua. El riu ja no baixa, no hi és, ha desaparegut. És com un fantasma. La llera està seca i la vegetació ha quedat estantissa.
És com un miratge, però es cert. El Ter ja no és el que era. Agonitza. Però l'aigua no es perd. Des de 1959, aviat farà 50 anys, tant si plou, com si neva, com si fa sol, des de la mateixa presa d'El Pasteral surten 8.000 litres cada segon cap a la planta potabilitzadora de Cardedeu. 691.200 metres cúbics cada dia, és a dir, 252 hectòmetres cúbics cada any per abastir d'aigua la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana i més enllà, a les comarques del Penedès i el Garraf.
Entre tant, el govern explica les meravelles que fa per que la gran conurbació no tingui set. Renuncia als excedents del mini transvasament de l'Ebre per no ofendre als seus fidels, proclama que no vol interconnectar les conques internes de Catalunya perquè no li dona la gana, abomina de portar aigua d'altres conques perquè és pecat, i explica les prodigioses inversions que fa per resoldre els problemes d'abastament d'aigua per l'any 2015, construint dessaladores que consumeixen l'energia que no tenim i fiant la sort hídrica dels catalans a la recuperació d'aigües freàtiques desaprofitades des de sempre i a pous que fins ara no s'explotaven perquè no estaven en condicions de garantir la continuïtat i la qualitat del subministrament mínimament exigibles.
I es queden tant contents. Com si ens tinguessin a tots plegats per uns beneits.
Entre tant, però, els regants del Baix Ter no tenen aigua i temen perdre les seves collites. Els que els hi han tret els cabals saben que amb les seves queixes no aniran gaire lluny perquè molts no tenen les concessions d'aigua al dia i si aixequen massa la veu, a sobre d'haver-los arruïnat, els aplicaran la llei d'aigües al peu de la lletra i encara serà pitjor.
I la resta de gironins callem, fins i tot quan ens anuncien restriccions.
Francament pot ser si que som uns ximples.
Manuel Ibarz
Font:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada