http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868848
Uns 200 regants van xiular i escridassar el President, especialment després que no aportés solucions al problema
ALBERT VILAR. Torroella de Montgrí
Uns 200 pagesos del Baix Ter van reclamar ahir al president de la Generalitat, José Montilla, el retorn de l'aigua del riu Ter, aprofitant la visita que feia a Torroella de Montgrí. La protesta dels regants es va escalfar més quan van veure que els seus representants no havien aconseguit cap compromís de Montilla, que només va reconèixer l'esforç solidari de la gent del Ter i que preveu solucions a curt termini, encara que no pas aquest any. Això va provocar una pressió més forta dels pagesos, que amb xiulets, crits i pancartes, volien manifestar la seva decepció al President. Al final hi va haver la intervenció dels Mossos, que va acabar amb una picabaralla que va deixar quatre pagesos, tres mossos i una periodista amb contusions diverses.
Els pagesos esperaven el President a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí, davant l'ajuntament. I acompanyats de diverses pancartes, que deien «Polítics gironins, on sou?», «Dret a reg per la conca del Ter», «Compliu la llei de 1959», «Matareu l'agricultura del Baix Ter per robar l'aigua que li pertany, Girona no és Catalunya?»
I abans d'entrar a l'ajuntament, Montilla, tot i els xiulets i crits dels regants, va decidir parlar amb tres d'ells. Si bé a dins es va trobar durant mitja hora amb els quatre presidents de les comunitats de regants del Ter, la trobada no va aportar res de nou. «Esperàvem molt de l'entrevista, però marxem decebuts», va dir el portaveu dels regants, Narcís Illa, que va explicar que se sentia maltractat en comparació amb la gent de l'Ebre.
En un discurs oficial posterior a Can Quintana, el president va reconèixer «l'esforç solidari d'aquesta gent», ja que donen aigua a Barcelona des de l'any 1969. I va anunciar, com havia dit pocs minuts abans als regants, que a curt termini, «però no aquest any», s'aplicaran una sèrie de mesures perquè el Ter disposi de més aigua per afavorir el seu cabal ecològic i que hi havia aigua per a l'agricultura de la zona. «Els estudis ja estan fets i ara ja estem treballant en les solucions», va afirmar unes hores més tard el President davant els empresaris de la Cambra de Comerç de Palamós.
Com a principals mesures, Montilla va exposar la construcció de dessalinitzadores, però també altres recursos com la construcció de nous pous, aprofitament de les aigües residuals, sense oblidar la millora dels regadius i la conscienciació del consumidor. «Cal donar pas a un nou model», va dir.
dissabte, 24 de maig del 2008
El conseller Baltasar troba «incomprensible» l´incident de Torroella
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052400_3_267673__COMARQUES-conseller-Baltasar-troba-incomprensible-lincident-Torroella
JORDI BATALLER/ACN/DDEG
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha mostrat la seva sorpresa davant els incidents que varen ocasionar ahir un grup de regants del Baix Ter durant la visita del president de la Generalitat, José Montilla, a Torroella de Montgrí. «Estem en ple procés de negociacions per garantir l'aigua als regants i, per tant, m'han semblat bastant incomprensibles els incidents que es varen produir a Torroella», ha assenyalat Baltasar, que ha assistit a l'assemblea anual del Consorci Forestal de Catalunya. «Estem molt a la vora de trobar un acord i estic convençut que el trobarem», ha puntualitzat el conseller.
Aquest acord hauria de permetre als regants disposar d'una bona part dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que calculen que necessiten per regar durant l'estiu. Hores d'ara, els regants només tenen promesa una quarta part d'aquesta aigua, a través de pous i aigua de depuradora, i la resta dependrà en funció dels volums d'aigua envasats als embassaments de Sau i Susqueda. «Crec que el que s'ha de demanar a tothom és molta tranquil·litat», ha continuat Baltasar. «S'està gestionant tot molt bé, fins ara tenim una bona interlocució amb els regants del Ter i, per tant, ningú ha d'estar nerviós», ha enumerat el conseller de Medi Ambient.
Baltasar ha reiterat que no s'ha de baixar la guàrdia, tot i aquest nou episodi de pluges arreu de Catalunya. «En aquests moments, han de saber que encara estem a l'entorn del 35 a 36% de capacitat dels embassaments a les conques internes i al sistema Ter-Llobregat», ha comentat el conseller, «i això significa que encara estem vint punts per sota que fa pràcticament un any». «És evident que estem feliços que estigui plovent però encara calen totes i cadascuna de les mesures que ha endegat el Govern per tal de garantir que no hi hagi restriccions d'aigua a 5,5 milions d'habitants de Catalunya», ha finalitzat Baltasar.
JORDI BATALLER/ACN/DDEG
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha mostrat la seva sorpresa davant els incidents que varen ocasionar ahir un grup de regants del Baix Ter durant la visita del president de la Generalitat, José Montilla, a Torroella de Montgrí. «Estem en ple procés de negociacions per garantir l'aigua als regants i, per tant, m'han semblat bastant incomprensibles els incidents que es varen produir a Torroella», ha assenyalat Baltasar, que ha assistit a l'assemblea anual del Consorci Forestal de Catalunya. «Estem molt a la vora de trobar un acord i estic convençut que el trobarem», ha puntualitzat el conseller.
Aquest acord hauria de permetre als regants disposar d'una bona part dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que calculen que necessiten per regar durant l'estiu. Hores d'ara, els regants només tenen promesa una quarta part d'aquesta aigua, a través de pous i aigua de depuradora, i la resta dependrà en funció dels volums d'aigua envasats als embassaments de Sau i Susqueda. «Crec que el que s'ha de demanar a tothom és molta tranquil·litat», ha continuat Baltasar. «S'està gestionant tot molt bé, fins ara tenim una bona interlocució amb els regants del Ter i, per tant, ningú ha d'estar nerviós», ha enumerat el conseller de Medi Ambient.
Baltasar ha reiterat que no s'ha de baixar la guàrdia, tot i aquest nou episodi de pluges arreu de Catalunya. «En aquests moments, han de saber que encara estem a l'entorn del 35 a 36% de capacitat dels embassaments a les conques internes i al sistema Ter-Llobregat», ha comentat el conseller, «i això significa que encara estem vint punts per sota que fa pràcticament un any». «És evident que estem feliços que estigui plovent però encara calen totes i cadascuna de les mesures que ha endegat el Govern per tal de garantir que no hi hagi restriccions d'aigua a 5,5 milions d'habitants de Catalunya», ha finalitzat Baltasar.
Xuclà veu lògica «la ràbia interna» dels regants del Ter contra Montilla
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052400_3_267669__COMARQUES-Xucl-lgica-rbia-interna-dels-regants-contra-Montilla
JORDI BATALLER/ACN/DDEG El diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà s'ha mostrat contrari a qualsevol manifestació de violència però ha trobat lògica «la ràbia interna» que els regants del Ter varen expressar aquest divendres contra el president de la Generalitat, José Montilla, durant la seva visita a Torroella de Montgrí.
«Condemno qualsevol manifestació de violència però entenc perfectament la indignació dels regants del Ter», ha assenyalat Xuclà, que ha estat l'encarregat d'obrir aquest dissabte el Consell Nacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que se celebra a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt.
Segons el diputat de CiU al Congrés, el conflicte de l'aigua és un dels «molts casos» de mala gestió de l'actual Govern, «una gestió que s'ha basat en la improvisació i en una mentalitat amb dogmes postcomunistes». «Unes reserves mentals que després no es corresponen amb el que el país necessita», ha puntualitzat Xuclà, que ha aprofitat l'ocasió per definir l'actual Generalitat com un òrgan de govern amb mentalitat «de Diputació i d'ajuntament petit».
JORDI BATALLER/ACN/DDEG El diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà s'ha mostrat contrari a qualsevol manifestació de violència però ha trobat lògica «la ràbia interna» que els regants del Ter varen expressar aquest divendres contra el president de la Generalitat, José Montilla, durant la seva visita a Torroella de Montgrí.
«Condemno qualsevol manifestació de violència però entenc perfectament la indignació dels regants del Ter», ha assenyalat Xuclà, que ha estat l'encarregat d'obrir aquest dissabte el Consell Nacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que se celebra a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt.
Segons el diputat de CiU al Congrés, el conflicte de l'aigua és un dels «molts casos» de mala gestió de l'actual Govern, «una gestió que s'ha basat en la improvisació i en una mentalitat amb dogmes postcomunistes». «Unes reserves mentals que després no es corresponen amb el que el país necessita», ha puntualitzat Xuclà, que ha aprofitat l'ocasió per definir l'actual Generalitat com un òrgan de govern amb mentalitat «de Diputació i d'ajuntament petit».
Regants i Mossos d´Esquadra s´enfronten en una visita del president del Govern a Torroella
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052400_3_267547__grup-regants-Baix-senfronta-Mossos-durant-visita-Montilla-Torroella
Els incidents acaben amb nou persones amb contusions3 Quatre regants denunciaran la
policia autonòmica per agressions
Durant la picabaralla es van llençar pals, una cadira i tomates
Pili Turon, Torroella de Montgrí
Un enfrontament entre Mossos d'Esquadra i regants va tancar la reunió del president de la Generalitat, José Montilla, amb els agricultors a l'ajuntament de Torroella de Montgrí. El resultat va ser nou persones amb contusions lleus -cinc regants, tres agents i una periodista- i una denúncia per agressions contra la policia autonòmica, que quatre afectats presentaran aquest matí a la Bisbal.
Uns dos-cents regants de la conca del Ter van esbroncar José Montilla davant l'ajuntament de Torroella, on l'esperava una concentració de protesta convocada per Unió de Pagesos i en la qual es van exhibir pancartes reclamant "Compliu la llei de 1959", denunciant que "Matareu l'agricultura del Baix Ter", "ACA = pocavergonyes i mentiders", "I els Verds amagats fent el ridícul" o preguntant "Polítics gironins on sou?". Els xiulets i els crits van tornar a acompanyar la reaparició del president a la plaça de la Vila, després de signar al Llibre d'honor i reunir-se durant uns tres quarts d'hora amb representants dels regants. D'aquí, Montilla va anar caminant fins al Museu de la Mediterrània Can Quintana, situat a uns centenars de metres de l'ajuntament seguint el carrer Ullà.
Inici del conflicte
El conflicte va esclatar quan el president ja era fora i uns 40 Mossos d'Esquadra antiavalots van formar un cordó de seguretat, barrant el pas per l'estret carrer Ullà. I va ser davant d'aquest mur policial on es van produir els primers incidents, que van derivar en insults, empentes, cops i llençament de diversos objectes; com un pal que va impactar al cap d'una periodista, trencant-li les ulleres, o fins i tot la cadira d'un bar proper.
Els quatre regants que es van trobar a Urgències de l'Àrea Bàsica de Salut de Torroella van decidir presentar una denúncia per agressions contra els Mossos d'Esquadra, una acció que volien fer ahir a la tarda però que han deixat per aquest matí perquè un d'ells va haver de tornar a Urgències. Aquest va ser l'únic evacuat amb ambulància, després d'haver rebut diversos cops. Una altra de les persones que avui presentaran la denúncia, Maria Teresa Esplugas, va explicar que era amb el seu fill quan uns agents "ens van venir a buscar i ens van atacar" sense motiu. La dona, de 59 anys, va rebre diversos cops de porra al braç -pel que va acabar amb la mà embenada i va perdre el rellotge- i una puntada de peu a l'esquena. Al mateix temps -d'acord amb la seva narració i la d'altres testimonis-, uns altres agents es van tirar a sobre del seu fill, que va acabar a terra. La seva mare remarcava que els policies no la van escoltar quan els advertia que el noi està en tractament per una hèrnia discal. Segons van explicar ahir, ells i dos agricultors més de Torroella i Tor denunciaran els Mossos.
Aquesta escena va provocar la reacció dels altres regants, que van increpar els policies i s'hi van enfrontar. A partir d'aquí es van succeir les corredisses i les empentes, algú va llençar la cadira de la terrassa d'un bar, els pals de les pancartes i altres objectes contundents, a més d'alguna tomata. Després d'aquests aldarulls, un integrant de la directiva d'Unió de Pagesos, Antoni Casademont, va acusar els Mossos d'Esquadra de "manca de professionalitat" i va considerar que "l'actitud dels agents ha incitat els ànims dels manifestants, amb cops amb la porra".
Aquesta va ser la primera aturada de Montilla al Baix Empordà, que al migdia va dinar amb alcaldes i a la tarda va inaugurar un festival marítim a Palamós.
Els incidents acaben amb nou persones amb contusions3 Quatre regants denunciaran la
policia autonòmica per agressions
Durant la picabaralla es van llençar pals, una cadira i tomates
Pili Turon, Torroella de Montgrí
Un enfrontament entre Mossos d'Esquadra i regants va tancar la reunió del president de la Generalitat, José Montilla, amb els agricultors a l'ajuntament de Torroella de Montgrí. El resultat va ser nou persones amb contusions lleus -cinc regants, tres agents i una periodista- i una denúncia per agressions contra la policia autonòmica, que quatre afectats presentaran aquest matí a la Bisbal.
Uns dos-cents regants de la conca del Ter van esbroncar José Montilla davant l'ajuntament de Torroella, on l'esperava una concentració de protesta convocada per Unió de Pagesos i en la qual es van exhibir pancartes reclamant "Compliu la llei de 1959", denunciant que "Matareu l'agricultura del Baix Ter", "ACA = pocavergonyes i mentiders", "I els Verds amagats fent el ridícul" o preguntant "Polítics gironins on sou?". Els xiulets i els crits van tornar a acompanyar la reaparició del president a la plaça de la Vila, després de signar al Llibre d'honor i reunir-se durant uns tres quarts d'hora amb representants dels regants. D'aquí, Montilla va anar caminant fins al Museu de la Mediterrània Can Quintana, situat a uns centenars de metres de l'ajuntament seguint el carrer Ullà.
Inici del conflicte
El conflicte va esclatar quan el president ja era fora i uns 40 Mossos d'Esquadra antiavalots van formar un cordó de seguretat, barrant el pas per l'estret carrer Ullà. I va ser davant d'aquest mur policial on es van produir els primers incidents, que van derivar en insults, empentes, cops i llençament de diversos objectes; com un pal que va impactar al cap d'una periodista, trencant-li les ulleres, o fins i tot la cadira d'un bar proper.
Els quatre regants que es van trobar a Urgències de l'Àrea Bàsica de Salut de Torroella van decidir presentar una denúncia per agressions contra els Mossos d'Esquadra, una acció que volien fer ahir a la tarda però que han deixat per aquest matí perquè un d'ells va haver de tornar a Urgències. Aquest va ser l'únic evacuat amb ambulància, després d'haver rebut diversos cops. Una altra de les persones que avui presentaran la denúncia, Maria Teresa Esplugas, va explicar que era amb el seu fill quan uns agents "ens van venir a buscar i ens van atacar" sense motiu. La dona, de 59 anys, va rebre diversos cops de porra al braç -pel que va acabar amb la mà embenada i va perdre el rellotge- i una puntada de peu a l'esquena. Al mateix temps -d'acord amb la seva narració i la d'altres testimonis-, uns altres agents es van tirar a sobre del seu fill, que va acabar a terra. La seva mare remarcava que els policies no la van escoltar quan els advertia que el noi està en tractament per una hèrnia discal. Segons van explicar ahir, ells i dos agricultors més de Torroella i Tor denunciaran els Mossos.
Aquesta escena va provocar la reacció dels altres regants, que van increpar els policies i s'hi van enfrontar. A partir d'aquí es van succeir les corredisses i les empentes, algú va llençar la cadira de la terrassa d'un bar, els pals de les pancartes i altres objectes contundents, a més d'alguna tomata. Després d'aquests aldarulls, un integrant de la directiva d'Unió de Pagesos, Antoni Casademont, va acusar els Mossos d'Esquadra de "manca de professionalitat" i va considerar que "l'actitud dels agents ha incitat els ànims dels manifestants, amb cops amb la porra".
Aquesta va ser la primera aturada de Montilla al Baix Empordà, que al migdia va dinar amb alcaldes i a la tarda va inaugurar un festival marítim a Palamós.
dijous, 22 de maig del 2008
Port Aventura també s'apunta al golf
http://paper.avui.cat/article/societat/127120/port/aventura/tambe/sapunta/golf.html
ESTRATÈGIC · Tres camps han de contribuir a desestacionalitzar la temporada
REG · La gespa gastarà 1 hm3 d'aigua no potable a l'any
Oriol Margalef
En ple debat sobre els usos de l'aigua i la sequera, Port Aventura estrenarà el mes vinent tres camps de golf. La gran novetat d'enguany al resort és una gran catifa de gespa de més de 200 hectàrees, que consumirà una mitjana de 2.500 metres cúbics d'aigua diaris. Tot i que pugui semblar contradictori amb la situació d'escassetat que viu el nostre país, segons la direcció del parc tota l'aigua que s'utilitzarà per regar tindrà com a origen la depuradora de Vila-seca. Es tracta d'aigua regenerada que el parc fa circular per una dessalinitzadora per millorar-ne la qualitat, però que no és apta per beure.
Cada any Port Aventura gasta gairebé tres hectòmetres cúbics d'aigua, una tercera part del que consumeix, per exemple, Tarragona. D'aquesta aigua, 1,8 hm3 s'obtenen de la depuradora de Vila-seca, i aquesta aportació s'utilitzava fins ara en el manteniment de la jardineria, entre altres usos. Des d'ara, 1 hm3 es destinarà al reg dels tres camps de golf, la nova aposta del parc per atreure turistes del nord d'Europa i aconseguir desestacionalitzar la temporada.
L'aigua que surt de la depuradora de Vila-seca s'envia a una planta dessalinitzadora que ha costat quatre milions d'euros als propietaris del parc, però que assegura el reg de la gespa sense recórrer a aigua de boca. "No hem gastat mai ni un sol metre cúbic d'aigua potable ni el gastarem mai", va assegurar ahir Vicenç Besses, director del projecte. En total, els tres parcs de golf -amb 45 forats- i les dues cases club que acompanyen el projecte han requerit una inversió de 40 milions d'euros.
Tot i el recel de col·lectius ecologistes, la direcció del parc va subratllar que les actuacions han permès recuperar la zona humida de la Sèquia Major (17 hectàrees), a la qual s'han afegit un seguit de llacunes addicionals (15 hectàrees més). Segons el parc, les obres també han integrat restes romanes i medievals. El complex d'oci, que recentment ha sigut multat pel ministeri de Medi Ambient per haver construït un col·lector d'aigües pluvials sense permís, tenia en projecte els camps de golf des del 1989.
ESTRATÈGIC · Tres camps han de contribuir a desestacionalitzar la temporada
REG · La gespa gastarà 1 hm3 d'aigua no potable a l'any
Oriol Margalef
En ple debat sobre els usos de l'aigua i la sequera, Port Aventura estrenarà el mes vinent tres camps de golf. La gran novetat d'enguany al resort és una gran catifa de gespa de més de 200 hectàrees, que consumirà una mitjana de 2.500 metres cúbics d'aigua diaris. Tot i que pugui semblar contradictori amb la situació d'escassetat que viu el nostre país, segons la direcció del parc tota l'aigua que s'utilitzarà per regar tindrà com a origen la depuradora de Vila-seca. Es tracta d'aigua regenerada que el parc fa circular per una dessalinitzadora per millorar-ne la qualitat, però que no és apta per beure.
Cada any Port Aventura gasta gairebé tres hectòmetres cúbics d'aigua, una tercera part del que consumeix, per exemple, Tarragona. D'aquesta aigua, 1,8 hm3 s'obtenen de la depuradora de Vila-seca, i aquesta aportació s'utilitzava fins ara en el manteniment de la jardineria, entre altres usos. Des d'ara, 1 hm3 es destinarà al reg dels tres camps de golf, la nova aposta del parc per atreure turistes del nord d'Europa i aconseguir desestacionalitzar la temporada.
L'aigua que surt de la depuradora de Vila-seca s'envia a una planta dessalinitzadora que ha costat quatre milions d'euros als propietaris del parc, però que assegura el reg de la gespa sense recórrer a aigua de boca. "No hem gastat mai ni un sol metre cúbic d'aigua potable ni el gastarem mai", va assegurar ahir Vicenç Besses, director del projecte. En total, els tres parcs de golf -amb 45 forats- i les dues cases club que acompanyen el projecte han requerit una inversió de 40 milions d'euros.
Tot i el recel de col·lectius ecologistes, la direcció del parc va subratllar que les actuacions han permès recuperar la zona humida de la Sèquia Major (17 hectàrees), a la qual s'han afegit un seguit de llacunes addicionals (15 hectàrees més). Segons el parc, les obres també han integrat restes romanes i medievals. El complex d'oci, que recentment ha sigut multat pel ministeri de Medi Ambient per haver construït un col·lector d'aigües pluvials sense permís, tenia en projecte els camps de golf des del 1989.
Montilla afirma que la canonada de l'Ebre es farà encara que s'omplin els pantans
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2865178
El govern crearà una taula de diàleg sobre l'aigua per decidir solucions a llarg termini quan s'hagi superat la sequera
XAVIER MIRÓ. Barcelona
La canonada per portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona es construirà de totes totes. Una altra cosa és si es farà servir a la tardor o l'hivern vinents per evitar les restriccions d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Si quan la canonada estigui construïda el volum de reserves als embassaments és suficient, no es farà servir. Però l'obra no té marxa enrere. Així ho va aclarir ahir al Parlament el president de la Generalitat, José Montilla, després d'una setmana de declaracions i contradeclaracions confuses de la ministra de Medi Ambient, el vicepresident Carod-Rovira, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i els tres partits del govern. El Parlament ha aprovat per unanimitat crear una taula de l'aigua per decidir les solucions de futur.
«No podem mirar al cel esperant de braços plegats que plogui», va afirmar Montilla per defensar la construcció de la canonada per transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona encara que augmentin molt les reserves dels embassaments amb les pluges regulars d'aquesta primavera. La canonada es construirà tant sí com no i encara que no calgui fer-la servir per salvar la crisi actual de sequera a la regió metropolitana de Barcelona. Pel president, el fet que els embassaments estiguin encara al 34,3% i lluny del 50% amb què es podria donar per superada l'alerta per sequera obliga a executar l'obra, que durarà tres mesos pel cap baix, i perquè no es pot saber en quina situació estaran les reserves dels pantans del Ter i el Llobregat quan estigui acabada.
El president clarifica així la posició del govern després que la ministra de Medi Ambient, dilluns, desfermés un seguit de respostes i preses de posició confuses. Efectivament, la ministra Elena Espinosa afirmava dilluns des de Brussel·les que, si les pluges d'aquestes setmanes feien augmentar prou les reserves als cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat, el reial decret que permet la construcció de la canonada no tindria sentit. El vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, s'afegien a la posició de la ministra. Posteriorment van matisar, però, que el volum dels embassaments condicionaria el fet de començar a transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona però no la construcció de la canonada. La mateixa ministra Espinosa va voler deixar clar la mateixa tarda que la situació no permet encara replantejar-se l'obra, i ja no va tornar a negar que aquesta es fes si plovia prou. Ahir al Parlament, el president català deixava clar que l'obra es farà sigui quin sigui el nivell d'aigua als embassaments.
D'altra banda, el Parlament va aprovar per unanimitat instar el govern a crear una taula de l'aigua per dialogar i concertar entre els grups parlamentaris, els agents socials, territorials, acadèmics, científics i ambientalistes els projectes de futur per afrontar qualsevol nova crisi de sequera al país. La taula de l'aigua que reclamaven CiU i representants territorials de Lleida es constituirà un cop superada la crisi actual, després que ahir el tripartit va acordar-ho amb CiU.
El govern crearà una taula de diàleg sobre l'aigua per decidir solucions a llarg termini quan s'hagi superat la sequera
XAVIER MIRÓ. Barcelona
La canonada per portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona es construirà de totes totes. Una altra cosa és si es farà servir a la tardor o l'hivern vinents per evitar les restriccions d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Si quan la canonada estigui construïda el volum de reserves als embassaments és suficient, no es farà servir. Però l'obra no té marxa enrere. Així ho va aclarir ahir al Parlament el president de la Generalitat, José Montilla, després d'una setmana de declaracions i contradeclaracions confuses de la ministra de Medi Ambient, el vicepresident Carod-Rovira, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i els tres partits del govern. El Parlament ha aprovat per unanimitat crear una taula de l'aigua per decidir les solucions de futur.
«No podem mirar al cel esperant de braços plegats que plogui», va afirmar Montilla per defensar la construcció de la canonada per transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona encara que augmentin molt les reserves dels embassaments amb les pluges regulars d'aquesta primavera. La canonada es construirà tant sí com no i encara que no calgui fer-la servir per salvar la crisi actual de sequera a la regió metropolitana de Barcelona. Pel president, el fet que els embassaments estiguin encara al 34,3% i lluny del 50% amb què es podria donar per superada l'alerta per sequera obliga a executar l'obra, que durarà tres mesos pel cap baix, i perquè no es pot saber en quina situació estaran les reserves dels pantans del Ter i el Llobregat quan estigui acabada.
El president clarifica així la posició del govern després que la ministra de Medi Ambient, dilluns, desfermés un seguit de respostes i preses de posició confuses. Efectivament, la ministra Elena Espinosa afirmava dilluns des de Brussel·les que, si les pluges d'aquestes setmanes feien augmentar prou les reserves als cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat, el reial decret que permet la construcció de la canonada no tindria sentit. El vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, s'afegien a la posició de la ministra. Posteriorment van matisar, però, que el volum dels embassaments condicionaria el fet de començar a transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona però no la construcció de la canonada. La mateixa ministra Espinosa va voler deixar clar la mateixa tarda que la situació no permet encara replantejar-se l'obra, i ja no va tornar a negar que aquesta es fes si plovia prou. Ahir al Parlament, el president català deixava clar que l'obra es farà sigui quin sigui el nivell d'aigua als embassaments.
D'altra banda, el Parlament va aprovar per unanimitat instar el govern a crear una taula de l'aigua per dialogar i concertar entre els grups parlamentaris, els agents socials, territorials, acadèmics, científics i ambientalistes els projectes de futur per afrontar qualsevol nova crisi de sequera al país. La taula de l'aigua que reclamaven CiU i representants territorials de Lleida es constituirà un cop superada la crisi actual, després que ahir el tripartit va acordar-ho amb CiU.
El Ter també vol inundar de gent els carrers
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2865756
La Plataforma del Ter organitzarà una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn de cabal del riu
ORIOL MAS. Girona
L'oblit constant i la manca de solidaritat amb el transvasament del Ter cap a Barcelona no ha fet més que multiplicar la pressió sobre un riu que, com han explicat els experts aquests últims mesos, ja no dóna més de si. La quasi absència de cabal del Ter està afectant el paisatge, els aqüífers, els abastaments municipals, la salut ecològica i les activitats econòmiques, com la pagesia, la indústria i el turisme. Uns problemes que la sequera actual no ha fet més que evidenciar. Tot plegat, sumat a la sacralització de l'Ebre i la política de gestió de l'aigua del país, ha acabat d'encendre totes les alarmes. La Plataforma del Ter, que aglutina una vuitantena entitats i administracions, està preparant una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn d'aigua al riu.
Si no hi ha res de nou, aquest divendres l'assemblea de la Plataforma del Ter aprovarà la convocatòria de la manifestació. Això vol ser un pas més en la reclamació que l'entitat ha anat fent reiteradament per reduir el transvasament cap a Barcelona, i per garantir el compliment de les lleis i els cabals mínims que ha de portar el riu. «Volem que s'acabi la situació dramàtica i injusta del Ter.» Així s'expressava ahir el president de la plataforma, Francesc Camps, que qualifica la situació actual d'«insostenible», i l'atribueix a una mala gestió de l'aigua a Catalunya: «s'ha de fer una política d'aigua per a tot el país i no només per a una part de Catalunya. Volem un autèntic debat de l'aigua».
La incertesa dels pagesos de l'entorn del Ter de si tindran aigua aquest estiu, l'obligació de molts pobles de connectar-se a la xarxa de subministrament d'aigua per la salinització de pous o la mort de centenars de peixos són alguns dels problemes que han aparegut les últimes setmanes per la poca aigua que porta el riu a partir del Pasteral. Més d'un 50% del seu cabal es transvasa a Barcelona, i en canvi habitualment el riu no té prou força per trencar la sorra de la platja de l'Estartit i desembocar al mar. Els 1,48 m³/s que el Ter portava a Girona divendres passat contrasten amb els 502 m³/s de l'Ebre a Tortosa o els 74,5 del Segre a Serós, unes comparatives que es repeteixen durant l'any i que són la base de les queixes de moltes entitats del Ter per proposar un debat de l'aigua d'àmbit català.
L'ACA SONDEJA ELS REGANTS
Per altra banda, l'Agència Catalana de l'Aigua ha sondejat els regants per veure si estarien d'acord a rebaixar l'aigua que els pertoca, de manera que se'n pogués mantenir més d'embassada a Sau i Susqueda. Segons una taula que identifica progressivament l'aigua que els toca en funció del volum embassat al Ter a l'1 de juny, ara als pagesos els tocarien uns 34 hm³. Els regants ja s'hi han negat rotundament.
Entitats i administracions membres de la Plataforma del Ter - Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona
- DEPANA
- Club Piragüisme Salt-Ter
- IAEDEN
- Grup de Defensa del Ter
- Associació per una Nova Cultura de l'Aigua
- Societat Pescadors Esportius Anglès i Comarca
- «El dimoni» de Santa Eugènia de Ter
- Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
- Universitat de Girona
- Comunitat de regants de la sèquia Vinyals
- Col·lectivitat de Regants Mas Duran
- CILMA (Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient)
- Associació Naturalista de Girona
- Comunitat de Regants de Bescanó, Salt i Vilablareix
- Poma de Girona
- Associació empresarial estació nàutica l'Estartit-Illes Medes
- Comunitat de regants Cervià, Sant Jordi i Colomers
- Comunitat de regants de Pals
- Comunitat de regants de la sèquia Pardines
- Associació Productors Conreus Extensius
- CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
- Unió de Pagesos
- Associació de Viveristes de Girona
- Societat de Pesca Esportiva «La Canya»
- Àngel Galàn, veí de Verges
- Consell Comarcal del Baix Empordà
- Consell Comarcal del Gironès
- Consell Comarcal del Ripollès
- Diputació de Girona
- Consorci Alba-Ter
- Consorci de la Costa Brava
Ajuntaments dins la Plataforma - Girona
- Salt
- Campllong
- Verges
- Sant Julià de Ramis
- Serra de Daró
- Torroella de Montgrí
- Celrà
- Bescanó
- Manlleu
- Roda de Ter
- Sarrià de Ter
- Flaçà
- Colomers
- Lloret de Mar
- Jafre
- Torelló
- Foixà
- Ripoll
- Campdevànol
- Bordils
- Sant Jordi Desvalls
- Ribes de Freser
- La Cellera de Ter
- Cervià de Ter
- Masies de Voltregà
- Sant Julià de Llor i Bonmatí
- Begur
- Quart
- La Tallada d'Empordà
- Riudellots de la Selva
- Pals
- La Pera
- Ullà
- Bellcaire d'Empordà
- Parlavà
- Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
- Llanars
- Setcases
- Palafrugell
- Gualta
- Sant Feliu de Guíxols
- Regencós
- Vilablareix
- Amer
- Vilallonga de Ter
- Palau-sator
La Plataforma del Ter organitzarà una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn de cabal del riu
ORIOL MAS. Girona
L'oblit constant i la manca de solidaritat amb el transvasament del Ter cap a Barcelona no ha fet més que multiplicar la pressió sobre un riu que, com han explicat els experts aquests últims mesos, ja no dóna més de si. La quasi absència de cabal del Ter està afectant el paisatge, els aqüífers, els abastaments municipals, la salut ecològica i les activitats econòmiques, com la pagesia, la indústria i el turisme. Uns problemes que la sequera actual no ha fet més que evidenciar. Tot plegat, sumat a la sacralització de l'Ebre i la política de gestió de l'aigua del país, ha acabat d'encendre totes les alarmes. La Plataforma del Ter, que aglutina una vuitantena entitats i administracions, està preparant una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn d'aigua al riu.
Si no hi ha res de nou, aquest divendres l'assemblea de la Plataforma del Ter aprovarà la convocatòria de la manifestació. Això vol ser un pas més en la reclamació que l'entitat ha anat fent reiteradament per reduir el transvasament cap a Barcelona, i per garantir el compliment de les lleis i els cabals mínims que ha de portar el riu. «Volem que s'acabi la situació dramàtica i injusta del Ter.» Així s'expressava ahir el president de la plataforma, Francesc Camps, que qualifica la situació actual d'«insostenible», i l'atribueix a una mala gestió de l'aigua a Catalunya: «s'ha de fer una política d'aigua per a tot el país i no només per a una part de Catalunya. Volem un autèntic debat de l'aigua».
La incertesa dels pagesos de l'entorn del Ter de si tindran aigua aquest estiu, l'obligació de molts pobles de connectar-se a la xarxa de subministrament d'aigua per la salinització de pous o la mort de centenars de peixos són alguns dels problemes que han aparegut les últimes setmanes per la poca aigua que porta el riu a partir del Pasteral. Més d'un 50% del seu cabal es transvasa a Barcelona, i en canvi habitualment el riu no té prou força per trencar la sorra de la platja de l'Estartit i desembocar al mar. Els 1,48 m³/s que el Ter portava a Girona divendres passat contrasten amb els 502 m³/s de l'Ebre a Tortosa o els 74,5 del Segre a Serós, unes comparatives que es repeteixen durant l'any i que són la base de les queixes de moltes entitats del Ter per proposar un debat de l'aigua d'àmbit català.
L'ACA SONDEJA ELS REGANTS
Per altra banda, l'Agència Catalana de l'Aigua ha sondejat els regants per veure si estarien d'acord a rebaixar l'aigua que els pertoca, de manera que se'n pogués mantenir més d'embassada a Sau i Susqueda. Segons una taula que identifica progressivament l'aigua que els toca en funció del volum embassat al Ter a l'1 de juny, ara als pagesos els tocarien uns 34 hm³. Els regants ja s'hi han negat rotundament.
Entitats i administracions membres de la Plataforma del Ter - Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona
- DEPANA
- Club Piragüisme Salt-Ter
- IAEDEN
- Grup de Defensa del Ter
- Associació per una Nova Cultura de l'Aigua
- Societat Pescadors Esportius Anglès i Comarca
- «El dimoni» de Santa Eugènia de Ter
- Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
- Universitat de Girona
- Comunitat de regants de la sèquia Vinyals
- Col·lectivitat de Regants Mas Duran
- CILMA (Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient)
- Associació Naturalista de Girona
- Comunitat de Regants de Bescanó, Salt i Vilablareix
- Poma de Girona
- Associació empresarial estació nàutica l'Estartit-Illes Medes
- Comunitat de regants Cervià, Sant Jordi i Colomers
- Comunitat de regants de Pals
- Comunitat de regants de la sèquia Pardines
- Associació Productors Conreus Extensius
- CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
- Unió de Pagesos
- Associació de Viveristes de Girona
- Societat de Pesca Esportiva «La Canya»
- Àngel Galàn, veí de Verges
- Consell Comarcal del Baix Empordà
- Consell Comarcal del Gironès
- Consell Comarcal del Ripollès
- Diputació de Girona
- Consorci Alba-Ter
- Consorci de la Costa Brava
Ajuntaments dins la Plataforma - Girona
- Salt
- Campllong
- Verges
- Sant Julià de Ramis
- Serra de Daró
- Torroella de Montgrí
- Celrà
- Bescanó
- Manlleu
- Roda de Ter
- Sarrià de Ter
- Flaçà
- Colomers
- Lloret de Mar
- Jafre
- Torelló
- Foixà
- Ripoll
- Campdevànol
- Bordils
- Sant Jordi Desvalls
- Ribes de Freser
- La Cellera de Ter
- Cervià de Ter
- Masies de Voltregà
- Sant Julià de Llor i Bonmatí
- Begur
- Quart
- La Tallada d'Empordà
- Riudellots de la Selva
- Pals
- La Pera
- Ullà
- Bellcaire d'Empordà
- Parlavà
- Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
- Llanars
- Setcases
- Palafrugell
- Gualta
- Sant Feliu de Guíxols
- Regencós
- Vilablareix
- Amer
- Vilallonga de Ter
- Palau-sator
Els regants desconfien que l´ACA respecti una taula de cabals pel reg que van acordar
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052200_3_267123__Comarques-regants-desconfien-lACA-respecti-taula-cabals-acordar
El president de la presa de Colomers diu que "no perdonarem ni un sol litre"
Carles Torramadé, Girona
El descontentament i la desconfiança segueixen imperant en l'ànim dels regants del Baix Ter, que ahir es van reunir novament amb representants de l'Agència Catalana de l'Aigua per tractar el tema de la sequera i dels 14 pous que s'han d'obrir de Colomers a Torroella de Montgrí per garantir el cabal de supervivència de l'arbrat d'aquesta zona i que, segons els regants, hi ha dificultats amb els propietaris dels terrenys on s'han d'obrir. Ahir, el president de la comunitat de regants de la presa de Colomers, Jordi Aulet, va explicar que, després de la reunió, les sensacions són negatives ja que temen que l'ACA no compleixi una taula -reproduïda sobre aquestes línies- acordada per les dues parts el passat març i que estableix el volum d'aigua que ha de sortir dels pantans per regar en funció de la que hi hagi emmagatzemada.
D'acord amb les dades que ahir oferia l'ACA sobre l'estat dels embassaments, Sau tenia un volum de 53,29 hectòmetres cúbics d'aigua i Susqueda, 72,02, que sumen un total de 125,31 hectòmetres cúbics. Així, si aquesta xifra fos la que hi hagués el pròxim 1 de juny, els regants de les set comunitats del Ter haurien de rebre durant els següents tres mesos un total de 34 hectòmetres cúbics. Una xifra que, segons Aulet, si s'afegeix a la desena d'hectòmetres cúbics que s'esperen obtenir de l'obertura de nous pous, "els cultius es podran salvar bé". No obstant la taula aquesta, Aulet sospita que l'ACA no complirà -ahir va assegurar que des de l'ACA li van comunicar en aquest sentit-, per la qual cosa ja va dir que "no pensem renunciar a un litre d'aigua que apareix a la taula".
El president dels regants de la presa de Colomers va dir que la proposta ara de l'Agència de l'Aigua és donar únicament uns 20 hectòmetres que, amb els deu o onze de depuradores i pous, seria insuficient per aconseguir els fruits que aconsegurien amb més. Aquests 20 hectòmetres cúbics tocarien, d'acord amb la taula, si Sau i Susqueda tinguessin uns 105 hectòmetres embassats.
Sobre els 14 pous del Baix Ter, Jordi Aulet va comunicar que segueix el desacord amb alguns propietaris, i que l'únic camí que veu perquè l'ACA els faci és que s'expropiïn els terrenys.
El president de la presa de Colomers diu que "no perdonarem ni un sol litre"
Carles Torramadé, Girona
El descontentament i la desconfiança segueixen imperant en l'ànim dels regants del Baix Ter, que ahir es van reunir novament amb representants de l'Agència Catalana de l'Aigua per tractar el tema de la sequera i dels 14 pous que s'han d'obrir de Colomers a Torroella de Montgrí per garantir el cabal de supervivència de l'arbrat d'aquesta zona i que, segons els regants, hi ha dificultats amb els propietaris dels terrenys on s'han d'obrir. Ahir, el president de la comunitat de regants de la presa de Colomers, Jordi Aulet, va explicar que, després de la reunió, les sensacions són negatives ja que temen que l'ACA no compleixi una taula -reproduïda sobre aquestes línies- acordada per les dues parts el passat març i que estableix el volum d'aigua que ha de sortir dels pantans per regar en funció de la que hi hagi emmagatzemada.
D'acord amb les dades que ahir oferia l'ACA sobre l'estat dels embassaments, Sau tenia un volum de 53,29 hectòmetres cúbics d'aigua i Susqueda, 72,02, que sumen un total de 125,31 hectòmetres cúbics. Així, si aquesta xifra fos la que hi hagués el pròxim 1 de juny, els regants de les set comunitats del Ter haurien de rebre durant els següents tres mesos un total de 34 hectòmetres cúbics. Una xifra que, segons Aulet, si s'afegeix a la desena d'hectòmetres cúbics que s'esperen obtenir de l'obertura de nous pous, "els cultius es podran salvar bé". No obstant la taula aquesta, Aulet sospita que l'ACA no complirà -ahir va assegurar que des de l'ACA li van comunicar en aquest sentit-, per la qual cosa ja va dir que "no pensem renunciar a un litre d'aigua que apareix a la taula".
El president dels regants de la presa de Colomers va dir que la proposta ara de l'Agència de l'Aigua és donar únicament uns 20 hectòmetres que, amb els deu o onze de depuradores i pous, seria insuficient per aconseguir els fruits que aconsegurien amb més. Aquests 20 hectòmetres cúbics tocarien, d'acord amb la taula, si Sau i Susqueda tinguessin uns 105 hectòmetres embassats.
Sobre els 14 pous del Baix Ter, Jordi Aulet va comunicar que segueix el desacord amb alguns propietaris, i que l'únic camí que veu perquè l'ACA els faci és que s'expropiïn els terrenys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)