dimecres, 23 d’agost de 2006

L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu denuncien l'estat del riu Ter

El Punt, 23/08/2006

L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona denuncien el reduït cabal que circula pel riu Ter, sobretot en període de poques pluges, i reiteren la necessitat de reduir el gran volum d'aigua que es deriva cap a l'àrea de Barcelona. Les dues entitats denuncien que això «posa en compromís» els ecosistemes que hi ha riu avall, de l'embassament del Pasteral a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, i que «rarament es compleix la llei, tant pel que fa al volum d'extraccions com pel que fa al manteniment del cabal» que hauria de passar per Girona, «el qual és inferior al que s'hauria de tenir garantit per llei», afegeixen. Així mateix, l'Ateneu també lamenta la falta d'informació sobre el tema i insisteix en el fet que totes les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic; per això, demana la implicació de les administracions competents per seguir el problema. A més, la comissió del Ter de l'Ateneu, estrenada recentment, es pregunta com és possible que el riu més important de Catalunya, l'Ebre, «no pugui cedir ni un m³/s per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona i hagi de ser el Ter el que cedeixi 8 m³/s, «quan és un riu vint vegades més petit», afirmen.

dimarts, 1 d’agost de 2006

L´Ateneu i els escoltes de Sant Narcís denuncien el poc cabal del riu Ter

Diari de Girona, 01/08/2006

L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l´Agrupament Escolta Sant Narcís han denunciat la manca de cabal al riu Ter, sobretot durant els mesos d´estiu o quan cauen poques pluges. Segons l´Ateneu, cal reduir el gran volum d´aigua que es deriva cap a l´àrea de Barcelona, i que posa en compromís els ecosistemes del riu que es troben més avall de l´embassament del Pasteral, a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. La branca de pioners i caravel•les de l´Agrupament Escolta ha organitzat durant tot el curs un projecte de descoberta del riu Ter i el seu entorn. Durant els campaments d´estiu estava previst construir uns rais de fusta per fer un descens pel riu, des del municipi de Bonmatí-Sant Julià del Llor fins arribar a Girona. Tot i això, la baixada en balses no ha sigut possible a causa de la manca de cabal del riu. «Al principi les dificultats semblaven superables però finalment vam haver d´acabar renunciant a la iniciativa i es va frustrar una il•lusió col•lectiva», explica un dels seus monitors. El grup format per una vintena de participants van arribar amb les barques sobre les espatlles. «Ens pensàvem que podríem gaudir de la ciutat dels quatre rius i ens hem trobat amb un riu malalt, brut i escarransit», va lamentar.
La Llei de 15/1959 regula l´ús de l´aigua del Ter i estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit, d´acord amb aquesta llei, a l´altura de la ciutat de Girona. Tot i que l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) va assegurar ahir que aquests dies el cabal és d´uns nou metres cúbics per segon a Girona i també a Bonmatí, els escoltistes i naturalistes mantenen que va ser impossible baixar. Les últimes dades que ha fet públiques l´Ajuntament de Girona corresponen a l'any hidrològic entre l´octubre de 1998 i el setembre de 1999, com ja va advertir l´Ateneu el març passat. Les dades mostren que el cabal mitjà del riu Ter al Pont de la Barca de Girona fou tan sols de 3,04 metres cúbics per segon, xifra per sota del rang que diversos experts qualifiquen com a cabal mínim ecològic, que ronda entre els 4 i 7 m3/s. Per això, l´Ateneu ha lamentat la manca d´informació i insisteix en el fet que les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic. L´entitat assegura que ha demanat la implicació de les administracions a seguir l´evolució del cabal i a l´ACA la revisió de la derivació cap a la conca de Barcelona, que l´entitat considera «injusta per ser excessiva». A més, insta que s´hi impliquin les entitats i els ciutadans.

divendres, 14 de juliol de 2006

ELS PROBLEMES DEL TER

ELS PROBLEMES DEL TER

Per Francesc Ferrer i Gironès


El riu Ter sempre havia estat un riu industrial atès que era el que tenia més salts d’aigua, en xifres absolutes, de tota la península Ibérica. Tanmateix en la seva trajectòria històrica ha viscut diverses contrarietats. El 1864 (Merli i Viralta) ja es demana permís per portar aigües a Barcelona i l’oposició no ho permet, s’hi torna el 1869 (Pous i Dalmau), cosa que es torna a insistir el 1882 i el 1896 (Duran i Gost). El 1909 i 1912 (Echevarrieta i Larriñaga) fan un projecte nou sense èxit. La qüestió acaba en la dictadura franquista quan el 1950 s’ordena el projecte definitiu, la qual cosa s’acaba d’una manera efectiva el 1958.

Amb aquesta decisió política per la qual hom llevava el 40% del cabal del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, feta a contracor de totes les institucions gironines, i dic totes malgrat el règim dictatorial, es varen fer promeses verbals, i es varen adquirir compromisos legals. Per primera vegada a la història un riu va disposar d’una llei que el regulava. La llei de l’11 de maig del 1959 proclamava d’una forma inqüestionable i amb una claredat indubtable que només cobertes les necessitats ecològiques o sanitàries al seu pas per la ciutat de Girona, els subministrament de la Costa Brava i de Girona, així com els cabals necessaris pel regadiu del Baix Ter, els “cabals sobrants del riu Ter”, podrien derivar-se cap a l’abastament de Barcelona. És a dir, primer servir a les necessitats de Girona, després un cop cobertes les necessitats gironines, se’n podrien enviar cap a Barcelona.

I en aquests compromisos legals també es referien a que es construirien els regadius del Baix Ter, atès que la triple utilització agrària, industrial (Susqueda) i abastament de l’aigua havia de ser “simultània”. De simultània res de res. El regadius es varen declarar de “alto interes nacional” el 1966 i aquest interès encara avui l’estem esperant. Els regadius estan pendents de fer i els pagesos pendents de ser compensats. I el més trist de tot això és que la Generalitat no és que hagi preferit enviar aigua cap Barcelona, abans de que els pagesos poguessin gaudir dels seus drets ancestrals i històrics, sinó que tampoc no ha fet res per evitar-ho. La resclosa de Colomers fou construïda pel franquisme, però després de més de vint anys, la Generalitat l’ha tingut sense posar-la en servei. D’igual manera tampoc no ha expropiat el canal principal de Sentmenat. I per més vergonya ha fet pagar el 40% a la marge dreta, i a l’esquerra el 30%. ¿Per que han pagat diferent si tots dos eren ‘alt interès?.

I així veiem com en els trenta anys que fa que el Ter es espoliat amb el 40% del seu cabal, tot el Baix Ter ha vist davallar els nivells dels aquifers subterranis, i qualitativament s’ha verificat la purinització i salinització en alguns pous, etc. La indemnització dels industrials propietaris dels salts d’aigua el 1984 va arribar a més de 1.000 milions de pessetes, però a la multitud de la pagesia ningú no els paga cap indemnització, i a més a més se’ls escatima l’aigua quan hi tenen tot el dret. CiU va votar en contra d’establir un cànon ecològic en compensació dels danys que es causa als usuaris del Baix Ter quan al Parlament es va regular l’empresa “Aigües Ter-Llobregat”, i les coses continuen sense que ningú no hi tingui la més mínima diligència per acabar aquest tema d’una vegada.

La justícia en el reequilibri territorial és un principi que ningú no pot negar. Doncs bé, cal que després de més de trenta anys de l’espoli, els que manen des de Barcelona, ultimin aquest afer, primer de tot, que mai més no es deixi d’acomplir la llei de 1959 que regula el Ter i primer siguin les necessitats ancestrals del Baix Ter incloses les agrícoles abans de derivar l’aigua cap a Barcelona. Després connectar la resclosa de Colomers amb els canals principals dels regadius de la dreta i l’esquerra. Que els afectats de cada marge paguin el mateix sense diferències.. Que sigui expropiat i adecentat el canal principal de Sentmenat, que el riu Daró sigui regulat per evitar les inundacions, que per subministrar aigua a la Costa Brava s’obtingui d’aigua superficial i no de subterrània, que es reutilitzin per l’agricultura les aigües residuals de les estacions depuradores, etc. etc. I no oblidem de reivindicar el tribut ecològic del “cànon de transvasament” per compensar els afectats des d’El Pasteral fins al mar per la derivació del quaranta per cent del Ter cap el Llobregat.

dissabte, 13 de maig de 2006

L´Ateneu Juvenil i Naturalista de Girona s´adhereix al Dia del Ter

Diari de Girona, 13/05/2006

L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona s´ha s´ha adherit al Dia del Ter, organitzat pel Grup de Defensa del Ter per demà al llarg de tots els municipis que es troben a la conca d´aquest riu. En aquest sentit, l´Ateneu ha col·laborat en una de les activitats paral·leles a la interessant exposició sobre les Aus que hi ha muntada a l´Estació Espai Jove, organitzant, conjuntament amb la Caseta de la Devesa (Ajuntament de Girona), una visita guiada per les Ribes del Ter. A part de signar el manifest del Grup de Defensa del Ter que porta per títol «en defensa del Ter», l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha volgut tornar a mostrar la seva preocupació pel reduït cabal que circula per aquest riu al seu pas per Girona, «malgrat les explicacions que últimament ha rebut per part de l´Agència Catalana de l´Aigua, que ho posen en dubte». L´entitat naturalista gironina acaba de crear una comissió de seguiment del cabal d´aigua del Ter i reclama que l´aigua per Barcelona es reparteixi entre el Ter, l´Ebre, el Besòs i el Llobregat.

dimarts, 2 de maig de 2006

L’Ateneu Naturalista de Girona crea una nova comissió sobre el riu Ter

El Punt, 02/05/2006

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat un nou grup de treball que tractarà el cabal i l’estat de conservació del riu Ter. L’entitat afirma que cal ser rigorosos amb les administracions i que no es pot acceptar un transvasament agressiu com el que pateix el Ter, i més tenint en compte que el riu més important de Catalunya, l’Ebre, no pateix aquest procés. «La cerca d’una solució satisfactòria d’un problema tan complex no inclou transvasar el problema allà on hi hagi menys oposició social», conclou l’entitatc

dijous, 20 d’abril de 2006

L´Ateneu Naturalista demana que no es transvasi tanta aigua del Ter

Diari de Girona, 30/04/2006

L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat un nou grup de treball, sota el nom de Comissió del Ter. Tractarà principalment sobre el cabal i estat de conservació d´aquest riu a les comarques gironines. A l´editorial de l´últim butlletí intern de l´associació, ja es destacava entre altres qüestions que: «Durant els episodis de poques pluges o de gran retenció d´aigua als embassaments el nostre principal riu pateix situacions preocupants. El reduït cabal que el riu Ter acostuma a portar al seu pas per Girona ens obliga, cada cop més sovint, a recordar aquella llei tan pre-constitucional (de l´any 1959) que regula l´ús de l´aigua del riu Ter i estableix un cabal mínim instantani de 3 m3/s a la nostra ciutat». Així, recorden que «la realitat, tristament, és que sovint aigües avall de l´embassament del Pasteral -comarques de la Selva, Gironès i Baix Empordà- no només no s´arriba al cabal que marca el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència Catalana de l´Aigua» que el situa per sobre d´aquest mínim durant tot l´any, «sinó que moltes vegades ni tan sols s´arriba al mínim que marca la llei de l´any 59: especialment durant l´hivern i la primavera, el minvat Ter s´acosta a la trista xifra d´1 m3/s!

De fet, durant les últimes setmanes, el riu a prop de La Pilastra (Bescanó - Sant Gregori), Salt i Girona (Illa del Ter) ha circulat pràcticament sec.»Greuge respecte a l´EbreDes de l´Ateneu també s´afirma que cal ser rigorosos amb l´Administració: «No podem acceptar un transvasament així d´agressiu, per bé que poc denunciat i, potser, fins i tot socialment acceptat (o ignorat?), que compromet els nostres ecosistemes aquàtics i riparis». Arribats a aquest punt, l´entitat es pregunta com perquè el riu més important del Principat -l´Ebre- no pugui cedir ni un m3/s per a l´abastament de l´àrea metropolitana de Barcelona i, en canvi, el Ter hagi de cedir 8 m3/s, quan és un riu 20 cops més petit. Paradoxalment, recorden que els postulats de la Nova Cultura de l´Aigua, que en poc temps han passat de ser oposició a ser línia d´acció de govern, han portat al fet que el «riu ric» quedi lliure de compromís i de responsabilitat vers el territori català, i el «riu pobre» passi penúries en benefici de la «solidaritat territorial».

El mateix butlletí afirma que, atès que el mínim impacte és aquell que està més repartit, «potser es podria valorar reduir l´impacte del consum barceloní repartint-lo al màxim entre les principals conques catalanes (Ter, Besòs, Llobregat i, evidentment, Ebre), de manera proporcional a la dimensió de cada riu, sense perjudici, és clar, d´avançar cap a polítiques de major base ambiental a mig i llarg termini, com ara la reducció en el consum, la reutilització, l´aplicació de determinats cànons i, per què no, la construcció de dessaladores, on i quan esdevinguin necessàries». Els seus responsables han declarat que «la cerca d´una solució satisfactòria (i alhora, sostenible) d´un problema així de complex no passa per transvasar el problema allà on hi hagi menys oposició social. Si l´aigua és de tots, tots tenim el dret -i gairebé el deure- d´exigir transparència i responsabilitat en les derivacions cap a la conca barcelonina i en els cabals que circulen a la nostra ciutat».