Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020200_4_312153__Opinio-derogacio-decret-sequera
PONÇ FELIU
El passat 13 de gener, la Generalitat, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua, va derogar el Decret de Sequera, vigent des de feia prop de dos anys Aquesta notícia, fruit de les recents i abundants pluges d'hivern és, a priori, un fet positiu del qual, des del Consorci Alba-Ter, ens n'alegrem. Tanmateix, és el moment ara, d'anar més enllà i fer un parell de reflexions entorn al riu, la pluja i l'aigua a les nostres comarques.
En primer lloc, des del Consorci Alba-Ter entenem que si l'ACA ha fet aquesta proposta de derogació del Decret de Sequera, és perquè ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament "normalitzat" del país (la seva indústria, agricultura, usos domèstics, usos urbans, etc.) i, especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter. Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.
Per tant, és de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera hauria de significar inequívocament, garantir el compliment del matrix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la pròpia ACA. En aquest sentit, des de la derogació del Decret de Sequera, del total de 16 dies transcorreguts, només en 6 d'ells (entre el 10 i el 14 de gener i el 25 de gener), s'ha complert el Cabal de Manteniment aprovat per la mateixa ACA (4,6 m3/s) i, el més greu, durant 7 dies el cabal ha estat inferior a 3m3/s, fet que és un nou incompliment de la Llei del Ter de l'any 1959.
Aquestes dades evidencien que si el cabal del Ter segueix essent aquest, la mesura de derogació del Decret és il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori. Això significa que, a dia d'avui, novament omplim piscines i fem anar fonts ornamentals de les nostres comarques i de bona part de les de Barcelona, amb el cabal ecològic del mateix Ter, una veritable perversió de la gestió hídrica al nostre país! Des del Consorci, però, entenem que es corregirà aquesta situació de "desajustament inicial postsequera" i el Ter comptarà ben aviat amb el cabal que li correspon; estem convençuts tant de la coherència de l'ACA com del fet que no haurem de demanar, novament, entrar en situació de Decret de Sequera perquè el riu no porta l'aigua que es mereix, l'aigua que exigeix el Pla de Cabals de Manteniment.
D'altra banda, ara és també un moment de reflexió. Un moment per no passar pàgina massa de pressa. Hem viscut uns mesos molt crítics; l'aigua ha escassejat, la pagesia no ha pogut regar com hauria volgut, el paisatge dels rius ho ha notat, com també l'activitat turística i les perspectives d'iniciatives econòmiques i industrials. El riu ha vist alterats significativament els seus hàbitats i ecosistemes, amb invasions d'espècies al·lòctones i amb pèrdua o regressió d'espècies escasses o amenaçades a casa nostra. És el moment, doncs, de treballar perquè no es torni a produir aquesta situació. Treballar com està començant a fer el Govern de comú acord amb la pagesia per a la modernització i optimització de l'aigua en conreus. Treballar per a la construcció de noves infraestructures hídriques. Però fa falta, sobretot, que aquesta gran conscienciació social sobre la finitud i limitació d'aquest recurs que és l'aigua, que aquesta mobilització popular vers la defensa i salvaguarda d'un riu i un territori, segueixi present en el dia a dia; hem de ser conscients que la feina no s'ha acabat. Tard o d'hora deixarà de ploure i no podem tornar a viure un episodi com el del darrer any. Ni el riu ni les persones, ni els conreus ni el nostre paisatge.
És el moment d'aprendre tots plegats la lliçó i tenir-la present ara i a tothora en un futur.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ponç Feliu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ponç Feliu. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 de febrer del 2009
diumenge, 16 de març del 2008
Els ocells fluvials, indicadors de la mala salut del Ter
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008031600_2_253859__Girona-ocells-fluvials-indicadors-mala-salut
PONÇ FELIU LATORRE *
Si bé tothom (o gairebé tothom) és conscient del problema de manca d'aigua al riu Ter i tothom en coneix les causes, sovint no en veiem les conseqüències, més enllà de la subjectivitat d'observar un paisatge riberenc sec, un curs fluvial escàs i una llera estreta, tímida, malaltissa. En l'allau de notícies aparegudes als mitjans i en el cúmul mediàtic d'opinions, discussions i fins i tot propostes polítiques, l'objectivitat aportada per dades només ha esmentat xifres relatives als cabals, molt necessàries per a quantificar el dèficit hídric del riu, però mancades de valor real sobre les conseqüències i l'afectació al medi. Només alguns indicadors poden ser un reflex, un mirall i un testimoni de la greu problemàtica existent.
Des de fa 10 hiverns, i de forma ininterrompuda he participat en la realització dels censos anuals d'Aus Aquàtiques Hivernants al riu Ter realitzats per l'Ateneu Naturalista de Girona, al seu pas per la ciutat. Els primers 8 anys com a coordinador i els darrers dos (coordinats per Albert Ruhí i Josep Rost -a aquest darrer li agraeixo la cessió de les gràfiques adjuntes al present article-, com a participant. Un total de 10 anys ininter-romputs, sempre amb els "peus en remull" a primera hora del matí del segon dissabte de gener, aporten moltes dades més enllà de l'evidència que cada vegada ens feien menys falta les botes d'aigua...
Si bé algunes espècies han seguit la tònica general d'arreu del país, com són les anàtides (amb un increment també al Ter, especialment després de la prohibició de la cacera en els àmbits urbans de Girona i Salt), amb un augment progressiu que podria resultar enganyós atribuir-lo a l'erròniament deduïble millora de l'estat ecològic del riu Ter, moltes d'altres han patit una regressió els darrers anys. És evident que, en un context general de cabals cada vegada més escassos (paradoxals si tenim en compte que ens trobem amb riu mediterrani que porta més aigua a l'estiu per a assegurar el regadiu al Baix Ter que a l'hivern i tardor quan es blinden els embassament i s'eixuga intencionadament el riu), els paisatges fluvials han canviat. Els boscos de ribera han augmentat dins la llera (i s'han empobrit al perímetre exterior) i els codolars formats per avingudes i per règims hídrics fluctuants, han pràcticament desaparegut.
Hem escollit dues espècies d'ocells pròpies de zones humides i cursos fluvials (altres tenen comportaments similars, com el martinet blanc, el bernat pescaire o la polla d'aigua). En aquest cas, les gràfiques numèriques són del becadell comú (Gallinago gallinago) i del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). El becadell és una limícola pròpia de zones fangoses, marges fluvials i indrets amb una llera àmplia; si a la dècada dels anys 90 l'espècie era un habitual hivernant al riu Ter al seu pas per Girona, als darrers censos l'espècie ha passat a ser escassa, residual, testimonial, a diferència de la resta de zones humides, on manté les poblacions en xifres similars any rere any. Per contra, el corb marí gros és un hivernant molt comú al nostre litoral i cursos fluvials, que ha experimentat un augment exponencial arreu (també observable al riu Ter durant els anys 90 i primers anys de la dècada dels 2000). Tanmateix, d'un màxim de 163 el 2003 hem passat a comptar-ne tan sols 58 aquest 2008, el mínim en tota la història dels censos d'aus aquàtiques hivernants, en una tònica general de gran augment arreu de Catalunya.
Les aus, doncs, també ens diuen a crits, amb xifres i amb espècies, quin és l'estat del nostre riu. Un riu on han de viure-hi blauets, barbs, llúdrigues, corbs marins, becadells, tritons, balques i lliris grocs. Un riu que veu amenaçada la propera primavera, moment clau d'un cicle anual per al ressorgir de la vida. Un riu que ha de ser font de vida per a la Natura i font de vida també per a les persones que hi viuen, i per a les persones que en viuen, com són els regants del Baix Ter. Què més cal, per evidenciar que a Catalunya existeix un gran transvasament? Què més fa falta per demanar que es comparteixi el transvassament del Ter amb d'altres rius més cabalosos que han tingut la sort de comptar amb veïns més reivindicatius que han sabut queixar-se quan se'l volia eixugar? Potser els gironins i gironines no hem sabut defensar-vos prou, riu Ter, corbs marins i becadells i cabals gironins. Propostes imaginatives però realistes, com les plantejades per Joan Vila (PIMEC Girona), poden aportar aigua i vida de nou, al Ter, als seus becadells, corbs marins i a les persones que en viuen i hi viuen.
* Biòleg i ambientòleg, regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona (PSC) i vicepresident del Consorci Alba-Ter
PONÇ FELIU LATORRE *
Si bé tothom (o gairebé tothom) és conscient del problema de manca d'aigua al riu Ter i tothom en coneix les causes, sovint no en veiem les conseqüències, més enllà de la subjectivitat d'observar un paisatge riberenc sec, un curs fluvial escàs i una llera estreta, tímida, malaltissa. En l'allau de notícies aparegudes als mitjans i en el cúmul mediàtic d'opinions, discussions i fins i tot propostes polítiques, l'objectivitat aportada per dades només ha esmentat xifres relatives als cabals, molt necessàries per a quantificar el dèficit hídric del riu, però mancades de valor real sobre les conseqüències i l'afectació al medi. Només alguns indicadors poden ser un reflex, un mirall i un testimoni de la greu problemàtica existent.
Des de fa 10 hiverns, i de forma ininterrompuda he participat en la realització dels censos anuals d'Aus Aquàtiques Hivernants al riu Ter realitzats per l'Ateneu Naturalista de Girona, al seu pas per la ciutat. Els primers 8 anys com a coordinador i els darrers dos (coordinats per Albert Ruhí i Josep Rost -a aquest darrer li agraeixo la cessió de les gràfiques adjuntes al present article-, com a participant. Un total de 10 anys ininter-romputs, sempre amb els "peus en remull" a primera hora del matí del segon dissabte de gener, aporten moltes dades més enllà de l'evidència que cada vegada ens feien menys falta les botes d'aigua...
Si bé algunes espècies han seguit la tònica general d'arreu del país, com són les anàtides (amb un increment també al Ter, especialment després de la prohibició de la cacera en els àmbits urbans de Girona i Salt), amb un augment progressiu que podria resultar enganyós atribuir-lo a l'erròniament deduïble millora de l'estat ecològic del riu Ter, moltes d'altres han patit una regressió els darrers anys. És evident que, en un context general de cabals cada vegada més escassos (paradoxals si tenim en compte que ens trobem amb riu mediterrani que porta més aigua a l'estiu per a assegurar el regadiu al Baix Ter que a l'hivern i tardor quan es blinden els embassament i s'eixuga intencionadament el riu), els paisatges fluvials han canviat. Els boscos de ribera han augmentat dins la llera (i s'han empobrit al perímetre exterior) i els codolars formats per avingudes i per règims hídrics fluctuants, han pràcticament desaparegut.
Hem escollit dues espècies d'ocells pròpies de zones humides i cursos fluvials (altres tenen comportaments similars, com el martinet blanc, el bernat pescaire o la polla d'aigua). En aquest cas, les gràfiques numèriques són del becadell comú (Gallinago gallinago) i del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). El becadell és una limícola pròpia de zones fangoses, marges fluvials i indrets amb una llera àmplia; si a la dècada dels anys 90 l'espècie era un habitual hivernant al riu Ter al seu pas per Girona, als darrers censos l'espècie ha passat a ser escassa, residual, testimonial, a diferència de la resta de zones humides, on manté les poblacions en xifres similars any rere any. Per contra, el corb marí gros és un hivernant molt comú al nostre litoral i cursos fluvials, que ha experimentat un augment exponencial arreu (també observable al riu Ter durant els anys 90 i primers anys de la dècada dels 2000). Tanmateix, d'un màxim de 163 el 2003 hem passat a comptar-ne tan sols 58 aquest 2008, el mínim en tota la història dels censos d'aus aquàtiques hivernants, en una tònica general de gran augment arreu de Catalunya.
Les aus, doncs, també ens diuen a crits, amb xifres i amb espècies, quin és l'estat del nostre riu. Un riu on han de viure-hi blauets, barbs, llúdrigues, corbs marins, becadells, tritons, balques i lliris grocs. Un riu que veu amenaçada la propera primavera, moment clau d'un cicle anual per al ressorgir de la vida. Un riu que ha de ser font de vida per a la Natura i font de vida també per a les persones que hi viuen, i per a les persones que en viuen, com són els regants del Baix Ter. Què més cal, per evidenciar que a Catalunya existeix un gran transvasament? Què més fa falta per demanar que es comparteixi el transvassament del Ter amb d'altres rius més cabalosos que han tingut la sort de comptar amb veïns més reivindicatius que han sabut queixar-se quan se'l volia eixugar? Potser els gironins i gironines no hem sabut defensar-vos prou, riu Ter, corbs marins i becadells i cabals gironins. Propostes imaginatives però realistes, com les plantejades per Joan Vila (PIMEC Girona), poden aportar aigua i vida de nou, al Ter, als seus becadells, corbs marins i a les persones que en viuen i hi viuen.
* Biòleg i ambientòleg, regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona (PSC) i vicepresident del Consorci Alba-Ter
Subscriure's a:
Missatges (Atom)