dijous, 22 de desembre de 2011

L'estat ecològic del riu Ter (desembre 2011)

Al Baix Ter els 100 m3/segon que varen arribar a baixar Pasteral avall aquestes ultimes setmanes , han deixat un panorama de plàstics i porqueria que son banderes llardoses de l’abandonament en que es troba el sobreexplotat Ter. Si és remou sobtadament la llera del riu, és el que passa. La porqueria surt a la vista de tothom.

El 76 % de l’aigua es transvasa a Barcelona i l’estat de l’aigua a les comarques gironines ja no es tant sols una qüestió estrictament medi ambiental, conservacionista, ecologista o com es vulgui dir, sinó que ara fins i tot es qüestiona el perill que pot arribar a suposar per la salut de les persones. Això sense oblidar que aquí la primera font de ingressos és des de fa molt temps el turisme. I sense prou aigua i prou neta, aquest sector també se’n resenteix. No tant sols la pagesia en surt perjudicada.

El Roine està lluny i el cost seria faraònic. I mes en un moment de crisi com l'actual. D’aquí unes dècades potser s’hi haurà de pensar. Però de moment amb una petita ajuda del Segre / Ebre per aigua de boca a la conurbació barcelonina, n'hi hauria prou i de sobres per no rematar el Ter. I ara que no tenim sequera, és mes que mai un bon moment per poder parlar-ne tranquil•lament.

¿ Quan tindrem polítics valents que procurin un mínim equilibri territorial en això de la solidaritat hídrica catalana?

De moment pensar en privatitzar ATLL ve a ser com un got d’aigua per avui i molta mes set per demà. No és la solució. Un be públic tant bàsic com l’aigua, el que necessita és una gestió publica eficient, raonable i democràtica. Realment democràtica. I ara que no hi ha sequera és mes que mai el moment de parlar-ne tranquil•lament. Privatitzar la explotació del Ter fa molta por que empitjori les coses encara mes. I de moment la por és lliure.

Pau Masramon
Observatori del Ter
+H2O TER!