Crònica d'un compromís llargament esperat
Font: El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/77361.html
Celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds
«Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser (...) la meitat de l'actual. Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals i les seves greus conseqüències.» D'aquesta manera, amb una idea expressada ja en el manifest redactat per l'Ateneu el febrer del 2007, acabàvem un article d'opinió publicat en aquest mateix diari el 22 de març passat i que portava per títol Un any després de la gran sequera. Llavors feia aproximadament tres anys que des de la Comissió del Ter de l'Ateneu havíem començat una campanya informativa i reivindicativa perquè el principal riu de les comarques gironines dugués el cabal que li corresponia, tant des d'un punt de vista legal com ecològic.
És clar que no érem els primers ni de posar sobre la taula ni la il·legalitat ni el perjudici que s'estaven cometent sobre el riu Ter, ni de demanar que s'acabés l'espoliació de la qual era objecte, no tant perquè es tractés d'un transvasament, sinó per la seva magnitud. De fet, cal agrair bona part de la història a Francesc Ferrer i Gironès, que juntament amb altres persones va fer molt al seu moment per dur aquest problema a les més altes instàncies polítiques, malgrat que, malauradament, tal com ens recordava ell mateix a la reunió que va servir per constituir el nostre grup de treball, sense gaire èxit.
En aquesta darrera lluita hi ha hagut, però, un element diferencial, que ha estat allò que ha fet que, almenys a nivell de compromisos del govern, la balança es decantés cap al nostre costat: la cohesió ciutadana. Tant des d'un punt de vista territorial com sectorial, des de fa uns anys el clam ha estat unànime. Ja no són tan sols el Baix Ter o la ciutat de Girona, sinó tots els pobles, del Pasteral a l'Estartit, els que han reivindicat el compliment de la llei per al riu Ter. Ja no som només els ecologistes, els pagesos o els gremis turístics, sinó tots alhora i demanant el mateix, els qui hem anat fent pressió –últimament, units sota el paraigües de la Plataforma del Ter– i finalment hem aconseguit el que cercàvem: un compromís polític, amb dades i dates, a un problema que és, també, essencialment polític, i que no sols afecta el Ter, sinó el país sencer. I n'estem satisfets no sols perquè finalment s'hagi fet públic, sinó perquè el compromís que prengué el conseller Baltasar segueix, pràcticament fil per randa, allò que vam començar demanant des de l'Ateneu ara fa uns anys, i que hem anat explicant en la nostra peregrinació per un bon grapat de pobles de les comarques gironines. Allò que inicialment se'ns havia desestimat, ha acabat demostrant-se com l'opció més raonable, fins i tot pel govern.
És per això que des de l'Ateneu celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds i hagi decidit ser recordat com aquell que un dia, en un acte de desgreuge històric, decidí començar a revertir el contrasentit d'estar transvasant, de mitjana, més de tres quartes parts d'un riu i d'abastir en molts moments la principal àrea del país amb el seu cabal ecològic. Si les xifres donades es materialitzen, l'any 2015 el transvasament s'haurà reduït a la meitat. No s'haurà tancat cap aixeta, no s'haurà enfrontat cap territori, però tampoc ens haurem resignat a pensar que quan les coses són fetes no tenen marxa enrere. Aquesta és la crònica d'una petita victòria, de les persones que l'han liderada i sobretot d'aquesta nova manera de fer basada en la unió, el rigor i la constància. El medi natural, l'activitat econòmica i les persones –allò que podríem anomenar, en definitiva, ecosistemes en la seva concepció més àmplia– ho agrairan.
Gràcies conseller i llarga vida al Ter!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Ruhí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Ruhí. Mostrar tots els missatges
divendres, 4 de setembre del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
El Baix Ter, un any després de la gran sequera
http://www.elpunt.cat/girona/article/-/-/16576.html
Opinió
Lluís Sala i Albert Ruhí
Ara fa exactament un any, els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat s'acostaven als mínims històrics i el risc de desabastiment i de restriccions immediates per als habitants de les conques internes de Catalunya era gran. Afortunadament, va començar a ploure i en poc menys de dos mesos els embassaments que abasteixen la Catalunya metropolitana es van omplir, i l'amenaça de manca d'aigua va desaparèixer. La tardor va dur més pluges i l'hivern ha dut neu abundant, i és per això que el 2009 es preveu radicalment diferent del 2008.
Aquesta última sequera ha semblat molt més important que les anteriors perquè ha estat extremament mediàtica, però des de l'òptica del Baix Ter l'única diferència és que el risc de desabastiment aquest cop també ha afectat l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Per al Baix Ter, igual de dramàtica va ser la sequera del 2005, de la qual vam sortir de cop per les inundacions de l'octubre d'aquell any; o la dels anys 2000 i 2001, de la qual vam sortir amb un altre increïble –perquè va ser inesperat i abundant– episodi de pluges que va començar el març del 2002. A diferència d'aquesta darrera sequera, llavors les restriccions van afectar tan sols el cabal ecològic del riu –sempre la primera víctima– i, en menor mesura, les dotacions del reg agrícola del Baix Ter.
Aquesta ha estat la tònica dominant que hi ha hagut al Baix Ter des que es va iniciar el transvasament d'aigua per a l'abastament de l'àrea de Barcelona a principi de 1967. I això és així malgrat l'existència i la vigència d'una llei que protegeix els interessos de la conca cedent, de manera que, sobre el paper, no pot transvasar-se aigua cap a l'àrea metropolitana si les demandes del mateix territori no són ateses abans. La realitat, però, té el signe contrari.
D'aquí ve que fins fa un any quasi no haguéssim sentit a parlar de sequeres, encara que per davant de casa corregués tan sols un fil d'aigua; o que en molts dels anys els regants del Baix Ter veiessin disminuïdes les dotacions que per llei els pertocaven. Excepte en anys de precipitacions abundantíssimes, la sequera al Baix Ter és permanent i estructural: no hi ha aigua, no perquè no plogui o plogui menys, sinó perquè la major part del cabal generat per la conca s'empra per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, senzillament perquè, almenys fins a la data d'avui, no hi ha cap altra alternativa que fer-ho amb aquesta aigua o amb la del Llobregat, normalment menys abundant i de pitjor qualitat. En resum: el riu Ter aigües avall dels embassaments és aproximadament un sobreeixidor, i l'àrea metropolitana de Barcelona s'abasteix sovint del cabal ecològic del riu.
La qüestió que ha plantejat l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ja des de finals del 2006, quan va iniciar l'estudi de diagnosi de la situació del Ter i la seva divulgació pels diferents pobles de la conca, no és la d'impedir que l'àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir-se d'aigua del Ter, sinó la de plantejar que no pot proveir-se fins al punt de deixar desabastida la mateixa conca i sec el riu mateix, i no sols per la llei de 1959, que està en vigor, sinó per pura lògica i pur sentit comú. I també, òbviament, per una qüestió de responsabilitat amb les economies que en depenen i amb els ecosistemes i espècies que hostatgen, moltes d'elles protegides a nivell nacional, estatal o comunitari.
Les xifres, com sempre, són aclaridores: mentre que els anys 60 les dades indiquen que la conca del Ter generava de mitjana a la capçalera uns 20 m³/s, en els darrers anys la mitjana ha baixat fins a 11,5 m³/s. En canvi, el transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha mantingut constant, de manera que a efectes pràctics la proporció transvasada ha anat augmentant de manera notable amb el pas dels anys. El Baix Ter ha passat a ser, ni més ni menys, la víctima col·lateral de la inestabilitat de l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, mancada de fonts alternatives amb les quals proveir-se quan les quatre comarques que principalment generen l'aigua que consumeix (Ripollès, Osona, Berguedà i Bages) pateixen alguna de les sequeres periòdiques, indissociables del clima mediterrani.
Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser de tan sols 4 m³/s (la meitat de l'actual). Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals (contaminació per manca de dilució dels abocaments, mortaldats massives de peixos, grans extensions d'algunes espècies exòtiques amb caràcter invasor...).
Per tal de començar a reparar el greuge de dècades, els cabals que generarà la imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat s'haurien de descomptar íntegrament del Ter. Disposar de 2 m³/s cada segon significa poder alleugerir un 25% el transvasament. Pel bé del territori, la ciutadania i els ecosistemes, confiem que sigui així.
Opinió
Lluís Sala i Albert Ruhí
Per al Baix Ter aquesta sequera ha estat igual de dramàtica que les d'anys precedents; la diferència és que aquest cop, per primera vegada, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha hagut el risc de quedar sense aigua.
Ara fa exactament un any, els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat s'acostaven als mínims històrics i el risc de desabastiment i de restriccions immediates per als habitants de les conques internes de Catalunya era gran. Afortunadament, va començar a ploure i en poc menys de dos mesos els embassaments que abasteixen la Catalunya metropolitana es van omplir, i l'amenaça de manca d'aigua va desaparèixer. La tardor va dur més pluges i l'hivern ha dut neu abundant, i és per això que el 2009 es preveu radicalment diferent del 2008.
Aquesta última sequera ha semblat molt més important que les anteriors perquè ha estat extremament mediàtica, però des de l'òptica del Baix Ter l'única diferència és que el risc de desabastiment aquest cop també ha afectat l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Per al Baix Ter, igual de dramàtica va ser la sequera del 2005, de la qual vam sortir de cop per les inundacions de l'octubre d'aquell any; o la dels anys 2000 i 2001, de la qual vam sortir amb un altre increïble –perquè va ser inesperat i abundant– episodi de pluges que va començar el març del 2002. A diferència d'aquesta darrera sequera, llavors les restriccions van afectar tan sols el cabal ecològic del riu –sempre la primera víctima– i, en menor mesura, les dotacions del reg agrícola del Baix Ter.
Aquesta ha estat la tònica dominant que hi ha hagut al Baix Ter des que es va iniciar el transvasament d'aigua per a l'abastament de l'àrea de Barcelona a principi de 1967. I això és així malgrat l'existència i la vigència d'una llei que protegeix els interessos de la conca cedent, de manera que, sobre el paper, no pot transvasar-se aigua cap a l'àrea metropolitana si les demandes del mateix territori no són ateses abans. La realitat, però, té el signe contrari.
D'aquí ve que fins fa un any quasi no haguéssim sentit a parlar de sequeres, encara que per davant de casa corregués tan sols un fil d'aigua; o que en molts dels anys els regants del Baix Ter veiessin disminuïdes les dotacions que per llei els pertocaven. Excepte en anys de precipitacions abundantíssimes, la sequera al Baix Ter és permanent i estructural: no hi ha aigua, no perquè no plogui o plogui menys, sinó perquè la major part del cabal generat per la conca s'empra per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, senzillament perquè, almenys fins a la data d'avui, no hi ha cap altra alternativa que fer-ho amb aquesta aigua o amb la del Llobregat, normalment menys abundant i de pitjor qualitat. En resum: el riu Ter aigües avall dels embassaments és aproximadament un sobreeixidor, i l'àrea metropolitana de Barcelona s'abasteix sovint del cabal ecològic del riu.
La qüestió que ha plantejat l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ja des de finals del 2006, quan va iniciar l'estudi de diagnosi de la situació del Ter i la seva divulgació pels diferents pobles de la conca, no és la d'impedir que l'àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir-se d'aigua del Ter, sinó la de plantejar que no pot proveir-se fins al punt de deixar desabastida la mateixa conca i sec el riu mateix, i no sols per la llei de 1959, que està en vigor, sinó per pura lògica i pur sentit comú. I també, òbviament, per una qüestió de responsabilitat amb les economies que en depenen i amb els ecosistemes i espècies que hostatgen, moltes d'elles protegides a nivell nacional, estatal o comunitari.
Les xifres, com sempre, són aclaridores: mentre que els anys 60 les dades indiquen que la conca del Ter generava de mitjana a la capçalera uns 20 m³/s, en els darrers anys la mitjana ha baixat fins a 11,5 m³/s. En canvi, el transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha mantingut constant, de manera que a efectes pràctics la proporció transvasada ha anat augmentant de manera notable amb el pas dels anys. El Baix Ter ha passat a ser, ni més ni menys, la víctima col·lateral de la inestabilitat de l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, mancada de fonts alternatives amb les quals proveir-se quan les quatre comarques que principalment generen l'aigua que consumeix (Ripollès, Osona, Berguedà i Bages) pateixen alguna de les sequeres periòdiques, indissociables del clima mediterrani.
Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser de tan sols 4 m³/s (la meitat de l'actual). Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals (contaminació per manca de dilució dels abocaments, mortaldats massives de peixos, grans extensions d'algunes espècies exòtiques amb caràcter invasor...).
Per tal de començar a reparar el greuge de dècades, els cabals que generarà la imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat s'haurien de descomptar íntegrament del Ter. Disposar de 2 m³/s cada segon significa poder alleugerir un 25% el transvasament. Pel bé del territori, la ciutadania i els ecosistemes, confiem que sigui així.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Aigua, natura i parcs a la costa brava
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava
ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA
Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: HYPERLINK http://www.biodiversityhotspots.org i http://www.biodiversityhotspots.org)-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.
Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).
Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?
Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).
És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.
Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.
Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava
ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA
Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: HYPERLINK http://www.biodiversityhotspots.org i http://www.biodiversityhotspots.org)-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.
Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).
Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?
Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).
És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.
Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.
Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!
dilluns, 28 de juliol del 2008
El Ter als matins de Catalunya Ràdio
Podeu fer clic aquí per escoltar el programa "El Ter no desemboca", a El Matí de Catalunya Ràdio del dia 28 de juliol... la problemàtica del Ter no és local ni regional, sinó nacional!
dissabte, 14 de juny del 2008
Els alcaldes d´ERC de Palau-sator i Verges assistiran avui a la manifestació
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_3_271591__Comarques-alcaldes-dERC-Palausator-Verges-assistiran-avui-manifestacio
DdeG, Girona
Esquerra Republicana de Catalunya participarà avui a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa del Ter pel retorn del cabal d'aquest riu i perquè es compleixi la llei del Ter de 1959. En representaicó d'ERC hi assistiran la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Mercè Roca i el secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines, Albert Ruhi. Tambe? hi assistiran l'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya de Palau-Sator,Joan Sabriá, l'alcaldessa de Verges, Marta Payaró, i regidors de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà.
D'altra banda, Iniciativa per Cataluna els Verds ha comunicat que hi assistirà el diputat Lluís Postigo i que el punt de trobada dels ecosocialistes serà al pont de Pedra, al final de la Rambla, de la capital gironina.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_3_271591__Comarques-alcaldes-dERC-Palausator-Verges-assistiran-avui-manifestacio
DdeG, Girona
Esquerra Republicana de Catalunya participarà avui a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa del Ter pel retorn del cabal d'aquest riu i perquè es compleixi la llei del Ter de 1959. En representaicó d'ERC hi assistiran la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Mercè Roca i el secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines, Albert Ruhi. Tambe? hi assistiran l'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya de Palau-Sator,Joan Sabriá, l'alcaldessa de Verges, Marta Payaró, i regidors de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà.
D'altra banda, Iniciativa per Cataluna els Verds ha comunicat que hi assistirà el diputat Lluís Postigo i que el punt de trobada dels ecosocialistes serà al pont de Pedra, al final de la Rambla, de la capital gironina.
divendres, 13 de juny del 2008
Criden la ciutadania a protestar per la situació ´agònica´ del riu
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061300_3_271384__Comarques-Criden-ciutadania-protestar-situacio-agnica
La concentració començarà a les 6 de la tarda a plaça Catalunya
R.R.B., Girona.
De "dramàtica" i "agònica" va qualificar ahir el president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, l'actual situació del riu Ter. Segons Camps, el Ter "segueix com abans, encara que oficialment ha deixat d'haver-hi sequera". Es referia al fet que es continua transvasant més d'un 70% de l'aigua del riu cap a Barcelona i la seva àrea d'influència, cosa que produeix que el Ter circuli per Girona amb un volum d'aigua inferior al cabal que es considera necessari per mantenir la vida dels seus ecosistemes. "Ara només tenim 45 hectòmetres cúbics per regar i en una temporada normal en necessitem 75", va afegir el portaveu dels regants del Baix Ter, Jordi Ponsjoan. "Que més de cinc milions de persones depenguin d'un riu és un perill", va subratllar per la seva banda el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí. Tots ells, membres d'entitats integrants de la Plataforma del Ter, i convocants de la manifestació de demà a Girona, van justificar així en roda de premsa el que ja s'ha convertit en la seva demanda unànime, "més enllà de solucions tècniques", van remarcar: Que es compleixi la Llei del 1959, que és la que defineix el cabal del riu.
Camps, Ponsjoan, Rufí i també el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu, així com el portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Daniel Bofill, i l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, van convidar tots els ciutadans i entitats que comparteixin aquesta demanda a participar a la manifestació que recorrerà demà Girona a partir de les sis de la tarda des de la plaça de Catalunya i fins arribar a la plaça Constitució.
El portaveu de l'ANG va voler aclarir que des dels anys 70 que el territori reivindica una gestió més responsable del Ter i de les seves aigües. "No ens hem despertat ara", va reclamar, encara que va afirmar que fins ara "la protesta pel Ter ha estat molt silenciada, o molt silenciosa".
En aquest senit, el president de la Plataforma del Ter va subratllar que les primeres mobilitzacions per aquest mateix motiu van ser a principis dels anys 70, i va anunciar que la de demà "pot no ser l'única manifestació" que convoca la plataforma, que es va crear el passat 26 de gener, amb l'objectiu de donar a conèixer la situació del riu i demanar mesures concretes per corregir-la.
En qualsevol cas, els convocants de la reunió consideren que redreçar l'actual situació és una qüestió en què cal la "corresponsabilitat" tant del Govern català com dels diversos agents econòmics i socials del territori. Camps no va voler quantificar el nombre de manifestants que s'espera demà a la plaça de Catalunya, i va lamentar que el fet que aquesta no sigui una reivindicació nova pot fer que "costi sensibilitzar els ciutadans". Però, com la resta de representants, va insistir en la importància de millorar la situació d'un riu que ha portat "progrés econòmic i ha vertebrat el territori".
Camps també va anunciar que a principis de juliol la Plataforma tindrà llest un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat per incomplir la Llei del Ter, i que fins aleshores revisarà els fonaments jurídics d'aquest recurs.
Els polítics hi seran
Representants de tots els partits polítics de les comarques gironines, sense excepció, han anunciat que demà seran presents a la manifestació convocada per la Plataforma del Ter. Ahir mateix Esquerra Republicana de Catalunya va fer públics els noms dels republicans que es personaran a la plaça Catalunya.
Seran la diputada al Parlament Maria Mercè Roca i Albert Ruhí, secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines.
La concentració començarà a les 6 de la tarda a plaça Catalunya
R.R.B., Girona.
De "dramàtica" i "agònica" va qualificar ahir el president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, l'actual situació del riu Ter. Segons Camps, el Ter "segueix com abans, encara que oficialment ha deixat d'haver-hi sequera". Es referia al fet que es continua transvasant més d'un 70% de l'aigua del riu cap a Barcelona i la seva àrea d'influència, cosa que produeix que el Ter circuli per Girona amb un volum d'aigua inferior al cabal que es considera necessari per mantenir la vida dels seus ecosistemes. "Ara només tenim 45 hectòmetres cúbics per regar i en una temporada normal en necessitem 75", va afegir el portaveu dels regants del Baix Ter, Jordi Ponsjoan. "Que més de cinc milions de persones depenguin d'un riu és un perill", va subratllar per la seva banda el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí. Tots ells, membres d'entitats integrants de la Plataforma del Ter, i convocants de la manifestació de demà a Girona, van justificar així en roda de premsa el que ja s'ha convertit en la seva demanda unànime, "més enllà de solucions tècniques", van remarcar: Que es compleixi la Llei del 1959, que és la que defineix el cabal del riu.
Camps, Ponsjoan, Rufí i també el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu, així com el portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Daniel Bofill, i l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, van convidar tots els ciutadans i entitats que comparteixin aquesta demanda a participar a la manifestació que recorrerà demà Girona a partir de les sis de la tarda des de la plaça de Catalunya i fins arribar a la plaça Constitució.
El portaveu de l'ANG va voler aclarir que des dels anys 70 que el territori reivindica una gestió més responsable del Ter i de les seves aigües. "No ens hem despertat ara", va reclamar, encara que va afirmar que fins ara "la protesta pel Ter ha estat molt silenciada, o molt silenciosa".
En aquest senit, el president de la Plataforma del Ter va subratllar que les primeres mobilitzacions per aquest mateix motiu van ser a principis dels anys 70, i va anunciar que la de demà "pot no ser l'única manifestació" que convoca la plataforma, que es va crear el passat 26 de gener, amb l'objectiu de donar a conèixer la situació del riu i demanar mesures concretes per corregir-la.
En qualsevol cas, els convocants de la reunió consideren que redreçar l'actual situació és una qüestió en què cal la "corresponsabilitat" tant del Govern català com dels diversos agents econòmics i socials del territori. Camps no va voler quantificar el nombre de manifestants que s'espera demà a la plaça de Catalunya, i va lamentar que el fet que aquesta no sigui una reivindicació nova pot fer que "costi sensibilitzar els ciutadans". Però, com la resta de representants, va insistir en la importància de millorar la situació d'un riu que ha portat "progrés econòmic i ha vertebrat el territori".
Camps també va anunciar que a principis de juliol la Plataforma tindrà llest un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat per incomplir la Llei del Ter, i que fins aleshores revisarà els fonaments jurídics d'aquest recurs.
Els polítics hi seran
Representants de tots els partits polítics de les comarques gironines, sense excepció, han anunciat que demà seran presents a la manifestació convocada per la Plataforma del Ter. Ahir mateix Esquerra Republicana de Catalunya va fer públics els noms dels republicans que es personaran a la plaça Catalunya.
Seran la diputada al Parlament Maria Mercè Roca i Albert Ruhí, secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines.
divendres, 9 de maig del 2008
El cabal del Ter a Girona descendeix fins a sota dels 0,5 metres cúbics per segon
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050900_3_264610__COMARQUES-cabal-Girona-situa-sota-metres-cubics-segon
És molt inferior al que estableix el Pla de Cabals per l'època de l'any, que és de 5,98 m3/s
L.F.G., Girona.
El cabal del riu Ter al seu pas per Girona és cada cop més escàs, i entre dimarts i dimecres es va situar molt per sota de les xifres que s'havien registrat durant l'últim mes: 0,5 metres cúbics per segon (m3/s) dimarts i 0,47 dimecres, quantitats que es troben molt per sota del que el Pla de Cabals estableix per aquesta època de l'any, que serien 5,98 m3/s.
Que l'aigua que porta el Ter a Girona es troba molt per sota del que estableix la llei no és cap secret i, de fet, la Plataforma pel Ter ja ha portat el cas als tribunals. Però és que, a més, aquesta quantitat ha anat descendint paulatinament en els últims dies. Entre finals d'abril i principis de maig, el cabal del riu a la ciutat se situava entre 0,8 i 1 m3/s. Ja es tractava d'un nivell molt baix, però és que des del 29 d'abril el cabal no ha deixat de descendir, arribant dimecres a un mínim de 0,47 m3/s.
Si aquestes dades es comparen amb les mitjanes històriques, es pot comprovar que l'actual nivell del cabal és extremadament baix. L'any 2003, per exemple, es va situar en 22,18 m3/s, mentre que en el 2004 la mitjana va ser 18,23. A partir de llavors, les quantitats ja van anar essent molt inferiors, fins que l'any 2007 van ser 4,18 i, en el que portem de 2008, la mitjana es troba en 1,06 m3/s. Tenint en compte que al llarg de l'any el cabal del riu hauria de ser 5 m3/s, durant aquest any les xifres se situen encara molt lluny del mínim.
Aquest descens del cabal en plena primavera preocupa especialment al vicepresident de l'Ateneu Naturalista de Girona, Albert Ruhí. Segons assenyala, la falta d'aigua és igual de preocupant hi hagi 1 o 0,5 m3/s, però el fet que es produeixi en aquesta època de l'any és especialment perjudicial per als ecosistemes. Ruhí va indicar ahir que en aquests moments els peixos s'estan reproduint i s'aturen aquí els ocells migratoris, de manera que la incidència de la falta d'aigua és més perjudicial que si succeís en ple estiu. Ruhí considera que les dades fetes públiques per l'ACA "continuen essent un incompliment molt greu", i lamenta que el riu "s'estigui quedant sec".
Els pantans segueixen al 25%
Mentrestant, les reserves d'aigua al sistema del Ter-Llobregat es situaven a data d'ahir al 25,51%, xifra equivalent a un volum de 156,1 hectòmetres cúbics (hm3). Per tant, entre el 16 d'abril i el 8 de maig, l'aigua acumulada en els embassaments d'aquest sistema es va incrementar en gairebé 26 hm3. Com que aquest sistema -que abasteix bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona- es troba en bones condicions, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que l'entrada en la situació d'emergència s'ha endarrerit fins a principis de juny, com a molt aviat.
A més a més, durant els mesos de març i abril les precipitacions han permès recuperar part de l'humitat dels boscos i el sòl, fet que ha possibilitat la recàrrega d'aqüífers de capçalera. Al riu Ter se li ha sumat, d'altra banda, la fusió de la neu dels Pirineus, que també ha beneficiat el Freser. Malgrat això, però, el sistema del Ter-Llobregat es troba encara en un escenari d'excepcionalitat 2, igual que succeeix amb la Muga, on l'aigua embassada només arriba al 23,21% de la seva capacitat.
Baltasar, d'altra banda, va anunciar que el proper 13 de maig arribarà a Barcelona el primer vaixell amb aigua potable, en aquest cas procedent de Tarragona. En els següents dies (15 i 19 d'aquest mes) arribaran més vaixells, procedents de Marsella.
És molt inferior al que estableix el Pla de Cabals per l'època de l'any, que és de 5,98 m3/s
L.F.G., Girona.
El cabal del riu Ter al seu pas per Girona és cada cop més escàs, i entre dimarts i dimecres es va situar molt per sota de les xifres que s'havien registrat durant l'últim mes: 0,5 metres cúbics per segon (m3/s) dimarts i 0,47 dimecres, quantitats que es troben molt per sota del que el Pla de Cabals estableix per aquesta època de l'any, que serien 5,98 m3/s.
Que l'aigua que porta el Ter a Girona es troba molt per sota del que estableix la llei no és cap secret i, de fet, la Plataforma pel Ter ja ha portat el cas als tribunals. Però és que, a més, aquesta quantitat ha anat descendint paulatinament en els últims dies. Entre finals d'abril i principis de maig, el cabal del riu a la ciutat se situava entre 0,8 i 1 m3/s. Ja es tractava d'un nivell molt baix, però és que des del 29 d'abril el cabal no ha deixat de descendir, arribant dimecres a un mínim de 0,47 m3/s.
Si aquestes dades es comparen amb les mitjanes històriques, es pot comprovar que l'actual nivell del cabal és extremadament baix. L'any 2003, per exemple, es va situar en 22,18 m3/s, mentre que en el 2004 la mitjana va ser 18,23. A partir de llavors, les quantitats ja van anar essent molt inferiors, fins que l'any 2007 van ser 4,18 i, en el que portem de 2008, la mitjana es troba en 1,06 m3/s. Tenint en compte que al llarg de l'any el cabal del riu hauria de ser 5 m3/s, durant aquest any les xifres se situen encara molt lluny del mínim.
Aquest descens del cabal en plena primavera preocupa especialment al vicepresident de l'Ateneu Naturalista de Girona, Albert Ruhí. Segons assenyala, la falta d'aigua és igual de preocupant hi hagi 1 o 0,5 m3/s, però el fet que es produeixi en aquesta època de l'any és especialment perjudicial per als ecosistemes. Ruhí va indicar ahir que en aquests moments els peixos s'estan reproduint i s'aturen aquí els ocells migratoris, de manera que la incidència de la falta d'aigua és més perjudicial que si succeís en ple estiu. Ruhí considera que les dades fetes públiques per l'ACA "continuen essent un incompliment molt greu", i lamenta que el riu "s'estigui quedant sec".
Els pantans segueixen al 25%
Mentrestant, les reserves d'aigua al sistema del Ter-Llobregat es situaven a data d'ahir al 25,51%, xifra equivalent a un volum de 156,1 hectòmetres cúbics (hm3). Per tant, entre el 16 d'abril i el 8 de maig, l'aigua acumulada en els embassaments d'aquest sistema es va incrementar en gairebé 26 hm3. Com que aquest sistema -que abasteix bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona- es troba en bones condicions, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que l'entrada en la situació d'emergència s'ha endarrerit fins a principis de juny, com a molt aviat.
A més a més, durant els mesos de març i abril les precipitacions han permès recuperar part de l'humitat dels boscos i el sòl, fet que ha possibilitat la recàrrega d'aqüífers de capçalera. Al riu Ter se li ha sumat, d'altra banda, la fusió de la neu dels Pirineus, que també ha beneficiat el Freser. Malgrat això, però, el sistema del Ter-Llobregat es troba encara en un escenari d'excepcionalitat 2, igual que succeeix amb la Muga, on l'aigua embassada només arriba al 23,21% de la seva capacitat.
Baltasar, d'altra banda, va anunciar que el proper 13 de maig arribarà a Barcelona el primer vaixell amb aigua potable, en aquest cas procedent de Tarragona. En els següents dies (15 i 19 d'aquest mes) arribaran més vaixells, procedents de Marsella.
dimecres, 2 d’abril del 2008
La defensa del Ter mira cap a la llei del 1959
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2800893
Els sectors implicats en la gestió del Ter diuen que els 2 m³/s més en un termini de 3 anys que Baltasar promet no resoldran res
ORIOL MAS. Girona
Els diversos sectors gironins implicats en la gestió i la defensa del Ter estan mirant cap enrere, i els últims moviments se centren en desempolsar la llei del Ter del 1959, que regeix el transvasament cap a Barcelona. Després que el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar es comprometés dilluns, en una reunió amb el Consorci Alba Ter, a deixar de transvasar 2 m³/s dels 8 que van cap a Barcelona en un termini de 3 a 4 anys, els regants, empreses d'abastament i el sector ecologista i econòmic van coincidir en afirmar que això no solucionarà el greu estat de salut en què es troba el riu, i que l'objectiu ha de ser complir la llei del 59. Per altra banda, el conseller Nadal va assegurar ahir que el govern prendrà «les mesures que calguin» per garantir el subministrament d'aigua.
La llei del 59 marcava que pel Ter havien de passar un mínim de 3 m³/s, i que es garantia el subministrament per Girona i la Costa Brava Centre amb 1 m³/s. Sempre i quan es complissin aquests mínims, i els regants disposessin de l'aigua necessària, es podrien transvasar fins a 8 m³/s cap a Barcelona.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, recordava ahir que aquesta llei s'ha de complir, i demanava solidaritat al territori per repartir l'aigua que ha d'anar cap a Barcelona. Albert Ruhí, de l'Observatori del Ter, afirmava que el compromís del conseller «arriba tard, és insuficient i probablement ni tan sols servirà per complir la llei del 1959». I Manel Serra, gerent del Consorci Costa Brava, deia que els 2 m³/s ja es podrien retornar l'any que ve, quan funcioni la dessaladora del Prat, i afegia: «Passada la situació d'emergència, s'ha de complir la llei del 59».
Pel què fa als regants del Baix Ter, el seu portaveu, Narcís Illa, criticava el govern, ja que manté el transvasament del Ter com a pal de paller de l'abastament a Barcelona. Per Jordi Aulet, dels regants de la presa de Colomers: «Fa anys que fan promeses, i si no plou, les condicions no canviaran. Hem de tornar a la llei del 59».
Els sectors implicats en la gestió del Ter diuen que els 2 m³/s més en un termini de 3 anys que Baltasar promet no resoldran res
ORIOL MAS. Girona
Els diversos sectors gironins implicats en la gestió i la defensa del Ter estan mirant cap enrere, i els últims moviments se centren en desempolsar la llei del Ter del 1959, que regeix el transvasament cap a Barcelona. Després que el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar es comprometés dilluns, en una reunió amb el Consorci Alba Ter, a deixar de transvasar 2 m³/s dels 8 que van cap a Barcelona en un termini de 3 a 4 anys, els regants, empreses d'abastament i el sector ecologista i econòmic van coincidir en afirmar que això no solucionarà el greu estat de salut en què es troba el riu, i que l'objectiu ha de ser complir la llei del 59. Per altra banda, el conseller Nadal va assegurar ahir que el govern prendrà «les mesures que calguin» per garantir el subministrament d'aigua.
La llei del 59 marcava que pel Ter havien de passar un mínim de 3 m³/s, i que es garantia el subministrament per Girona i la Costa Brava Centre amb 1 m³/s. Sempre i quan es complissin aquests mínims, i els regants disposessin de l'aigua necessària, es podrien transvasar fins a 8 m³/s cap a Barcelona.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, recordava ahir que aquesta llei s'ha de complir, i demanava solidaritat al territori per repartir l'aigua que ha d'anar cap a Barcelona. Albert Ruhí, de l'Observatori del Ter, afirmava que el compromís del conseller «arriba tard, és insuficient i probablement ni tan sols servirà per complir la llei del 1959». I Manel Serra, gerent del Consorci Costa Brava, deia que els 2 m³/s ja es podrien retornar l'any que ve, quan funcioni la dessaladora del Prat, i afegia: «Passada la situació d'emergència, s'ha de complir la llei del 59».
Pel què fa als regants del Baix Ter, el seu portaveu, Narcís Illa, criticava el govern, ja que manté el transvasament del Ter com a pal de paller de l'abastament a Barcelona. Per Jordi Aulet, dels regants de la presa de Colomers: «Fa anys que fan promeses, i si no plou, les condicions no canviaran. Hem de tornar a la llei del 59».
divendres, 29 de febrer del 2008
L'Observatori, a TV3
Aquesta tarda l'Albert Ruhí ha atès a TV3 en la cobertura de la notícia sobre l'afecció de la sequera sobre la salut ecològica del riu Ter. Hem anat conjuntament fins a Sant Julià de Ramis, prop del Congost, on es pot observar de manera clara un dels efectes de la manca de cabals en circulació, com és la colonització d'espècies pròpies d'ambients d'aigües estancades, com la llentia d'aigua (Lemna sp.) i la falguera aquàtica Azolla sp., la qual és, a més, una espècie exòtica amb comportament invasiu.
Aquestes són les imatges del moment.
Aquestes són les imatges del moment.
diumenge, 16 de desembre del 2007
Quan la solidaritat esdevé expoli
Diari de Girona 16/12/07
Mentre escric aquestes ratlles, el riu principal de la nostra demarcació, el Ter, està desembocant a Barcelona. O, per ser del tot correcte, hauria de dir que està patint una gran derivació del seu cabal que comporta que gairebé el 90% de l'aigua que hauria de dur se'n vagi cap a la conca de Barcelona, mentre que els habitants d'aigües avall del Pasteral ens estem abastint amb el 10% restant. No només s'incompleix, doncs, l'anomenada Llei del Ter, de l'any 1959; ni l'aprovat recentment Pla de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és l'organisme competent en la matèria: es vulnera, miri com es miri, qualsevol principi de justícia social, ecològica i territorial que hauria de regir el repartiment dels recursos naturals al nostre país.
Si bé és veritat que estem en un context de sequera generalitzada, també és cert que aquests anys anormalment secs cada cop ho són menys, d'extraordinaris, i l'anomalia que representa que ja per llei es pugui extreure tanta aigua del riu per abastir més de la meitat de població del Principat, esdevé un llast tan impactant com desconegut quan l'aigua que passa pel riu és, per raons naturals, poca. Més que derivació -que és la paraula políticament correcta per parlar de transvasament, concepte que pel que sembla només és perjudicial quan s'aplica a l'Ebre-, podem parlar, sense massa complexos, d'expoli. Podem parlar d'expoli perquè mentre aquí se'ns plantegen restriccions -a Girona, municipi on tirant llarg habitarem els futurs 240.000 gironins que estableix el Pla Director-, l'abastiment d'aigua d'aquest riu ha permès un creixement exponencial de l'àrea urbana de Barcelona -comprenent des del Garraf, Alt Penedès i Anoia fins als Vallesos i Maresme- i es veu que en aquestes 7 comarques que concentren més de la meitat de catalans, les restriccions serien impopulars. Tot i tenir una de les mitjanes de consum d'aigua més baixes d'Europa, segurament els catalans encara podem fer un esforç i gastar encara un xic menys. En tot cas, però, crec que l'estalvi s'ha de produir arreu on es consumeix aigua i, si del que es tracta és prioritzar actuacions, on primer s'ha d'implantar és on pot tenir més efecte -és a dir, on es produeix el consum majoritari que, en el cas del riu Ter, segurament ja haureu endevinat que no és pas a Girona.
La llista de greuges i contradiccions és molt llarga però si una cosa és clara és que cada cop som més els col·lectius socials i moviments polítics que posem aquesta injustícia sobre la taula. I, per tant, tot fa pensar que la solució s'acosta. Potser és clar que un transvasament no s'arregla amb nous transvasaments que permetin rebaixar la pressió sobre el Ter. O podria no ser tan clar Cal que se'ns demostri que és possible complir la Llei sense fer cap nou transvasament amb arguments tècnics, amb mesures viables i calendaritzades, creïbles, que no es quedin en retòriques estèrils que tothom sap que no aniran gaire més lluny dels calaixos de declaracions de bones intencions: estalviar més; apostar per una nova cultura de l'aigua que pregonitza que la (in)disponibilitat d'aigua ha de ser un vector que limiti el creixement del país; optar per un creixement mesurat. El problema és que pràcticament totes les solucions que se'ns han proposat fins ara responen a estudis que parteixen del fet que al Principat hi ha un riu sagrat, intocable, i que per estranyes hipoteques polítiques els gironins hem de carregar amb l'abastiment de l'àrea més poblada. I això no és just: si la política del Govern actual és dir «no als transvasaments», aquí en patim un -i força més impactant del que hauria estat el de l'Ebre. Com se'ns pot dir que avancem cap reduir-ne la seva magnitud si ni tan sols som capaços de fer complir la Llei que el regula.
Finalment, tal com s'ha demanat repetidament a l'ACA, també cal que tothom pugui saber el volum d'aigua que s'està transvasant cada moment a Barcelona; i l'aigua que aconsegueix superar l'embassament del Pasteral i circula pel llit del nostre riu, fins arribar a l'Estartit. La conca donant ha de saber quanta aigua dóna; la conca receptora ha de saber d'on treu l'aigua que li permet mantenir l'activitat -i seguir creixent. I a partir d'aquí, de la transparència i la cor responsabilització en els consums, es podrien incloure taxes a la conca receptora, mesures compensatòries per als soferts gironins que permetem que ens eixuguin el riu, etc; però sempre des de la base que la ciutadania té dret a saber, a cada moment, quanta aigua segueix per cadascun dels dos camins.O és que un cop més cometrem la hipocresia de pensar que el problema de tot plegat és el centralisme espanyol, i exigirem balances fiscals a Espanya mentre ens oblidem de les balances hídriques d'un recurs natural molt més proper, com és l'aigua del nostre riu principal, el riu Ter
Albert Ruhí, Biòleg i membre de l'Obervatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2906_2_236937__Girona-Quan-solidaritat-esdeve-expoli
Mentre escric aquestes ratlles, el riu principal de la nostra demarcació, el Ter, està desembocant a Barcelona. O, per ser del tot correcte, hauria de dir que està patint una gran derivació del seu cabal que comporta que gairebé el 90% de l'aigua que hauria de dur se'n vagi cap a la conca de Barcelona, mentre que els habitants d'aigües avall del Pasteral ens estem abastint amb el 10% restant. No només s'incompleix, doncs, l'anomenada Llei del Ter, de l'any 1959; ni l'aprovat recentment Pla de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és l'organisme competent en la matèria: es vulnera, miri com es miri, qualsevol principi de justícia social, ecològica i territorial que hauria de regir el repartiment dels recursos naturals al nostre país.
Si bé és veritat que estem en un context de sequera generalitzada, també és cert que aquests anys anormalment secs cada cop ho són menys, d'extraordinaris, i l'anomalia que representa que ja per llei es pugui extreure tanta aigua del riu per abastir més de la meitat de població del Principat, esdevé un llast tan impactant com desconegut quan l'aigua que passa pel riu és, per raons naturals, poca. Més que derivació -que és la paraula políticament correcta per parlar de transvasament, concepte que pel que sembla només és perjudicial quan s'aplica a l'Ebre-, podem parlar, sense massa complexos, d'expoli. Podem parlar d'expoli perquè mentre aquí se'ns plantegen restriccions -a Girona, municipi on tirant llarg habitarem els futurs 240.000 gironins que estableix el Pla Director-, l'abastiment d'aigua d'aquest riu ha permès un creixement exponencial de l'àrea urbana de Barcelona -comprenent des del Garraf, Alt Penedès i Anoia fins als Vallesos i Maresme- i es veu que en aquestes 7 comarques que concentren més de la meitat de catalans, les restriccions serien impopulars. Tot i tenir una de les mitjanes de consum d'aigua més baixes d'Europa, segurament els catalans encara podem fer un esforç i gastar encara un xic menys. En tot cas, però, crec que l'estalvi s'ha de produir arreu on es consumeix aigua i, si del que es tracta és prioritzar actuacions, on primer s'ha d'implantar és on pot tenir més efecte -és a dir, on es produeix el consum majoritari que, en el cas del riu Ter, segurament ja haureu endevinat que no és pas a Girona.
La llista de greuges i contradiccions és molt llarga però si una cosa és clara és que cada cop som més els col·lectius socials i moviments polítics que posem aquesta injustícia sobre la taula. I, per tant, tot fa pensar que la solució s'acosta. Potser és clar que un transvasament no s'arregla amb nous transvasaments que permetin rebaixar la pressió sobre el Ter. O podria no ser tan clar Cal que se'ns demostri que és possible complir la Llei sense fer cap nou transvasament amb arguments tècnics, amb mesures viables i calendaritzades, creïbles, que no es quedin en retòriques estèrils que tothom sap que no aniran gaire més lluny dels calaixos de declaracions de bones intencions: estalviar més; apostar per una nova cultura de l'aigua que pregonitza que la (in)disponibilitat d'aigua ha de ser un vector que limiti el creixement del país; optar per un creixement mesurat. El problema és que pràcticament totes les solucions que se'ns han proposat fins ara responen a estudis que parteixen del fet que al Principat hi ha un riu sagrat, intocable, i que per estranyes hipoteques polítiques els gironins hem de carregar amb l'abastiment de l'àrea més poblada. I això no és just: si la política del Govern actual és dir «no als transvasaments», aquí en patim un -i força més impactant del que hauria estat el de l'Ebre. Com se'ns pot dir que avancem cap reduir-ne la seva magnitud si ni tan sols som capaços de fer complir la Llei que el regula.
Finalment, tal com s'ha demanat repetidament a l'ACA, també cal que tothom pugui saber el volum d'aigua que s'està transvasant cada moment a Barcelona; i l'aigua que aconsegueix superar l'embassament del Pasteral i circula pel llit del nostre riu, fins arribar a l'Estartit. La conca donant ha de saber quanta aigua dóna; la conca receptora ha de saber d'on treu l'aigua que li permet mantenir l'activitat -i seguir creixent. I a partir d'aquí, de la transparència i la cor responsabilització en els consums, es podrien incloure taxes a la conca receptora, mesures compensatòries per als soferts gironins que permetem que ens eixuguin el riu, etc; però sempre des de la base que la ciutadania té dret a saber, a cada moment, quanta aigua segueix per cadascun dels dos camins.O és que un cop més cometrem la hipocresia de pensar que el problema de tot plegat és el centralisme espanyol, i exigirem balances fiscals a Espanya mentre ens oblidem de les balances hídriques d'un recurs natural molt més proper, com és l'aigua del nostre riu principal, el riu Ter
Albert Ruhí, Biòleg i membre de l'Obervatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2906_2_236937__Girona-Quan-solidaritat-esdeve-expoli
divendres, 9 de febrer del 2007
Editorial al Diari de Girona
L´imprescindible debat de l´aigua
Diari de Girona, 9/02/2007
Diari de Girona, 9/02/2007
Cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes.» L´afirmació d´Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, la publicava ahir Diari de Girona en una informació sobre l´incompliment, per part de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), de la llei que regula el transvasament d´aigua del riu Ter a Barcelona. Segons aquesta normativa (de 1959), s´ha de garantir un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter. Però l´Ateneu sosté, basant-se en dades de la mateixa ACA, que durant 2005 i 2006 (i en moments concrets des de fa més anys), pel Ter hi circulava molta menys aigua de la que fixa la llei (1,01 m3/s el desembre passat, per exemple) i tot i així es mantenia el transvasament. Els efectes d´aquest escàs cabal són clarament perjudicials per als paratges pels quals passa el riu: a la sequera que causa la manca d´aigua s´hi afegeixen mortaldats de peixos o la proliferació de plantes nocives, com l´azol·la. L´ACA sortia ahir mateix al pas de la denúncia amb diversos arguments, alguns de molt raonables i d´altres que confirmen que s´està vulnerant la llei. És comprensible, com diu l´ACA, que la seva màxima preocupació sigui garantir els usos bàsics de l´aigua per a la ciutadania; és normal, així, que es faci tot el possible per mantenir el transvasament a Barcelona. Igualment és fàcil d´entendre que 2005 va ser un any de sequera, en el qual es van emetre decrets que avalaven l´excepcionalitat d´infringir la llei. Però precisament perquè aquesta infracció ha de ser una excepció, l´ACA no pot intentar justificar-se amb arguments inversemblants -el desviament d´aigua a la sèquia Monar- o al·legant que no té dades -que les aconsegueixi-, quan és evident que l´any 2006 va continuar infringint la llei, i ja sense l´excepcionalitat de la sequera. L´ús de l´aigua, com a bé escàs i imprescindible que és, reclama un debat seriós i argumentat, que encara no s´ha fet. I comença a ser hora.
dijous, 8 de febrer del 2007
L´ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006
Diari de Girona, 8/02/2007
L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) ha mantingut de manera il·legal el transvasament del riu Ter a Barcelona tot i que el cabal està sota mínims. La llei de 1959 que regula l´ús de l´aigua -i per tant també el transvasament- del Ter estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit a l´altura de la ciutat de Girona. «De les dades de cabals que hem obtingut de l´Agència Catalana de l´Aigua es desprèn que la normalitat d´aquest riu és que s´incompleixi la Llei», assegura Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Durant l´any passat, només cinc mesos presentaven un cabal de mitjana superior a tres metres cúbics per segon. Si s´analitza al detall i s´observen els dies, la Llei de l´any 1959 es va incomplir durant més de 200 dies dels 365 que té l´any, segons l´Ateneu. «Durant l´últim trimestre del 2006, per exemple, cap mes va arribar ni tan sols als dos metres cúbics per segon», adverteix Ruhí. Segons les pròpies dades de l´ACA, a l´alçada del pont de la Barca el mes d´octubre passat el cabal mitjà fou de 1,44 m3/s; el mes de novembre, de 1,19 m3/s; i al mes de desembre va baixar fins a 1,01 m3/s. «No estem davant de valoracions subjectives ni opinions, sinó de fets objectius reprovables des d´un punt de vista jurídic, social i ambiental. Qualsevol ciutadà ho pot al·legar, el riu és de tots», afirma el representant de l´Ateneu.
Davant aquesta situació, l´Ateneu Naturalista ha iniciat una campanya perquè els gironins demanin a l´ACA l´aturada dels transvasaments d´aigua des del Ter a la l´àrea metropolitana de Barcelona. Les postals mostren d´una banda una imatge bucòlica quan el Ter va ple i de l´altre costat «la imatge real i habitual del riu, on es veu sec», explica Ruhí. Es repartiran uns 12.000 exemplars perquè els gironins els facin arribar a l´Agència Catalana de l´Aigua. «Creiem que cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes», va advertir Ruhí. Els naturalistes diuen que «cal no oblidar que en termes relatius, aquesta derivació té un impacte molt major que el que es preveia que tindria al riu Ebre, que tanta oposició social i política va suscitar en el moment de discussió del Plan Hidrológico Nacional». «Trobem paradoxal que l´ACA promogui normes més exigents com el recent Pla de Cabals de Manteniment, sobretot quan s´ha vist que som incapaços d´arribar al mínim legal que marca la Llei del riu Ter», afirmen. Ruhí remarca davant la postura de l´ACA que «celebrem que s´incorporin sensibilitats ambientalistes i estem disposats a treballar-hi tant com faci falta, però no entenem que s´autosituï en la il·legalitat». Albert Ruhí demana «un reconeixement a la contribució immensa que fa tants anys fan els gironins i, sobretot, que se superi el simplisme que ha imperat fins ara. El problema de l´aigua al Principat no es pot solucionar transvasant el problema allà on hi hagi menys oposició social».
diumenge, 21 de gener del 2007
L'Ateneu Naturalista de Girona repartirà més de 12.000 postals per reclamar més aigua per al Ter
El Punt Diari, 21/01/2007
L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona començarà les pròximes setmanes una campanya (Territori Ter) de conscienciació ciutadana i divulgació per reclamar que es compleixin els cabals mínims del Ter i també més transparència a l'Agència Catalana de l'Aigua. Per això repartiran 12.500 postals amb aquesta finalitat. A més, ha creat una comissió d'experts, organitzarà una jornada i es demanarà la implicació dels municipis per on passa el riu amb la redacció d'un manifest. Les postals tindran cinc models diferents: a l'anvers hi haurà imatges idíl·liques del Ter en diferents punts del recorregut i al revers s'hi repetirà la mateixa fotografia, mostrant-hi un estat degradat i amb un text sobreimprès per denunciar la situació del riu. La campanya es vol començar al gener i durarà fins al maig, i les postals es repartiran a través del circuit Postal Free. Amb això l'entitat vol tornar a posar damunt la taula el debat sobre la necessitat de la restitució del cabal del Ter, divulgar l'estat de la conca i demanar que es compleixi el cabal de manteniment ecològic fixat per la Generalitat.
Aquest incompliment, segons l'entitat, ha ocasionat conseqüències com ara la proliferació de plantes exòtiques, un augment de la contaminació i més mortalitat de peixos. Paral·lelament, es redactarà un manifest que s'enviarà als ajuntaments per on passa el riu perquè el signin. A més, s'ha creat una comissió tècnica formada per agents socials implicats en la gestió de l'aigua i s'organitzarà una jornada sobre el Ter en el marc de les terceres Jornades de Medi Natural.Regants i ecologistes, unitsEl Punt Diari, 21/01/2007Les comunitats de regants i les entitats ecologistes han estat dos dels sectors que més han reclamat un augment del cabal del Ter. Jordi Aulet, president de la comunitat de regants del marge esquerre del Baix Ter, ha denunciat que la falta d'aigua els pot afectar la quantitat de producció, i malmetre els fruiters per diversos anys: «No deixaran el Ter més eixut perquè ja no poden més, el riu sempre estarà escanyat.»
Albert Ruhí, president de l'Ateneu Naturalista de Girona, afirma que no es compleixen els cabals de manteniment, «que són més restrictius que la llei». El president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, s'ha mostrat esperançat que les noves característiques de les dessalinitzadores i el pla de cabals signifiquin una millora de les condicions del riu. Per altra banda, el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, considera que el transvasament «no ha de ser indefinit», i ha demanat un «reconeixement públic, si més no moral, a l'esforç i contribució que hem fet des de les comarques gironines pel desenvolupament del país».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)