dissabte, 30 de març de 2013

"Abuela Grillo" (dibuixos animats - Una al·legoria de la privatització de l'aigua)

"Avia Grill" ´<<<----- CLICA ALLÀ

Uns dibuixos molt . . .  "poc animats". Però realment molt ben fets i sobre tot molt didàctics. 

Des de ben petits val la pena que tinguin claríssim que l'aigua és un recurs natural per a tothom. L'aigua és senzillament un be públic, que s'ha de pagar pel que costa i prou. Que no cal que ningú guanyi diners amb un tema així. O en tot cas, cas de fer-ho, que siguin calers que quedin al calaix públic. Recursos assequibles per a tots, i no tant sols uns beneficis enormes per a uns quants (Entrecanales, Agbar, La Caixa, etc.)

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA ! ! ! !


dimecres, 20 de març de 2013

Bacteris al Ter

L´Institut Català de l´Aigua detecta al Ter un bacteri multiresistent als antibiòtics

Científics del centre de recerca alerten que pot causar "un greu problema de salut pública"

20.03.2013 | 15:09

Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -l'ICRA, amb seu al Parc Científic de la Universitat de Girona- ha detectat, al pas del Ter per Ripoll, una nova bactèria resistent a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen habitualment tant en medicina com en veterinària. Els científics alerten que això pot causar "un greu problema de salut pública".
El director de la investigació, José Luis Balcázar, va assenyalar que "la resistència bacteriana ja s'ha estudiat en l'entorn clínic, però hi ha pocs estudis en l'entorn ambiental". Tot i que encara no ho han constatat, l'investigador alerta que "és possible que aquests mecanismes es puguin transferir a bactèries d'humans", ja que se n'han trobat de resistents a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen amb persones. Balcázar va explicar que "el més destacat, i el que pot causar més preocupació, és que (la bactèria) és multiresistent". Per aquest motiu, l'objectiu principal de la recerca és "conèixer les vies implicades en la disseminació de les resistències, per tal de prendre mesures per contrarestar-les".
El científic va remarcar que el tram del Ter objecte d'estudi rep "afluents que vénen de depuradores d'aigües residuals" i ara -va afegir-, utilitzen tècniques clàssiques i de biologia mol·lecular per tal de determinar el seu impacte en el riu. La recerca es realitza en el marc d'una tesi doctoral que encara està oberta.
Al costat de José Luis Balcázar, Elisabet Martí és l'altra investigadora implicada en el projecte. Els experts han publicat el seu estudi sobre la caracterització d'un nou bacteri multiresistent -del gènere d'Aeromonas- en un mitjà especialitzat, el Clinical Microbiology and Infection. En els últims anys, s'han publicat diversos estudis, en els quals han participat investigadors de l'ICRA, sobre la presència d'antibiòtics en els rius espanyols. Ara, la gran aportació de Balcázar i Martí és la demostració de com aquests antibiòtics incideixen en l'aparició i la disseminació d'un nou bacteri multiresistent en el medi aquàtic.
Una eina sanitària en perill
Els responsables de la recerca recorden en un comunicat que els antibiòtics són la principal arma del sistema de salut per defensar-se dels bacteris responsables d'una infinitat de malalties infeccioses. Però -alerten-, aquests bacteris desenvolupen diferents mecanismes per resistir l'efecte dels antibiòtics produïts per elles mateixes; i aquests, a més, "són intercanviats amb facilitat entre els membres de la comunitat microbiana, la qual cosa resulta evolutivament molt avantatjosa per a ells, però constitueix una veritable amenaça des del punt de vista clínic i epidemiològic". Per aquest motiu, els investigadors alerten que la resistència bacteriana als antibiòtics són "un greu problema de Salut Pública", perquè "cada vegada és més freqüent que aquests compostos, eficaços fins fa poc, resultin ineficaços o innocus per a molts patògens". Però, a més de la ineficàcia mèdica, els científics també adverteixen de la despesa econòmica que suposarà substituir-los, ja que cada cop caldrà utilitzar "antibiòtics més costosos".

dijous, 7 de març de 2013

Breu vídeo sobre la remunicipalització de l'aigua

                                RE MU NI CI PA LIT ZA CIÓ (Vídeo)

          A Paris a Buenos Aires i a moltes mes ciutats, han fet marxa endarrere.
                         Han tornat a gestionar l'aigua des dels ajuntaments.
A Catalunya i a Girona en concret, hem de poder revertir la privatització neo-liberal de l'aigua que estigmatitza la gestió pública com quelcom abocat al fracàs.

Mes del 70% de les concessions d'aigua al mon modifiquen en benefici de les seves privades comptes d'explotació, un cop tenen signats els contractes d'adjudicació.

A Girona prorrogar a la empresa Girona S.A. el seu 80% dins Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, sense obrir aquesta decisió a un debat ciutadà, és un error. Senzillament un error. Un error que algun dia s'haurà d'esmenar. Mes val aviat que tard. No serà tant car . . . .  




dissabte, 2 de març de 2013

La gestió de l'aigua municipal: pública o privada?




Podem -públicament- administrar, be del tot (en alta baixa i a mig . . .), els bens públics en general i l'aigua en concret. No cal ni es prudent, deixar que ens serveixin l’aigua empreses concessionàries, que lògicament volen guanyar-hi diners. Molts diners que ens podríem estalviar tots, la ciutadania. L'aigua és un dret universal reconegut. No permetem que mercadegin un recurs natural de primera necessitat general. Pagar el que costa, naturalment. Es clar que si. Però ni un duro mes! No cal. La gent patim una crisi de repebrots i no es qüestió de gastar amb fer mes rics als rics. No a la privatització dels recursos naturals! Volem rius amb aigua. Aigua que corri amb prou força per no estancar-se, i que sigui prou neta per mantenir una biodiversitat, un paisatge, un clima amb el seu grau d'humitat que li és propi i característic. Uns camps (agricultura) i un paisatge (turisme!) dels que en depenem per què en vivim.  

No permetrem la sobreexplotació del riu Ter ni de cap altre riu. Els drets d'aigua s'han de renegociar de base. Hi han mes drets històrics sobre l'aigua acumulats "in secula seculorum", que pròpiament aigua al riu . . . . Aixó és increïble! Si sumem tota la gent a la que en un moment o altre (empreses publique, privades i mixtes) se'ls hi han donat "drets concessionals", no es possible acontentar a tothom simultàniament. Per això, per exemple, hi han trams del riu que senzillament no hi riu la major part de l'any. Com ara a sota la presa se Susqueda. Durant uns centenars de metres, no hi ha riu. L'aigua la canalitzen TOTA per un tub paral·lel al curs original del riu, fins arribar a les seves turbines. I el riu, sec. No és pot conciliar els drets per fer (amb aigua del Ter) els kilowatts d'Endesa, amb els drets dels cabals legals de manteniment i ecològics suficients, raonables.  Cabals que la Generalitat no compleix i que ni Espanya ni Europa (de moment) li exigeix. Cabals de garantia legals teòrics, que des de 1.959 no s'han revisat, i que si és fes, s'haurien de revisar a l'alça ja la població i les seves necessitats mínimes d'aigua, son òbviament molt majors avui que aleshores.

L'agricultura és la gran "consumidora d'aigua": mes del 70%. Segurament sovint s'explota regadiu, on tradicionalment hi havia secà. Però fer de pagès ha d'ésser mínimament rentable pels pagesos, i si no ens quedarem amb un territori pàl·lid i trist, apart d'improductiu. Poca broma.

Però hi han molts mes drets d'aigua que son menys importants en volum que l’us agrícola, però dels que potser no se’n parla tant. Son els concessionaris. Començant per les empreses hidroelèctriques, en el nostre cas Endesa.  Però també, centenars de mini centrals dels "turbinaires", amb els seus canalets i canelons. També les empreses embotelladores. Aquests tenen el negoci dels pans i els peixos: "compren" a 1 i venen a 100 . . .    . En molts casos, un piló de pous que cada cop van mes i mes avall del freàtic, a buscar aigua mineral com mes neta possible. També les empreses potabilitzadores municipals (però privades) que, naturalment, necessiten aigua per "netejar" (tants cops com puguin) l'aigua bruta (grises?) que tirem primer riu amunt i després riu avall . . . un i altre cop es repeteix l'escatològic circuit cisterna / aixeta, a través d'una xarxa de sanejament i abastament d'aigua campiona mundial en aixó del  netejar/embrutir/netejar/embrutir  . . . etc . . . .   Un negoci eficient i rentable. Molt rentable! Si no no es barallarien com llops per tenir-lo.