divendres, 30 de novembre de 2007

L'Observatori del Ter reclama restriccions d'aigua a tots els municipis que abasteix el riu i no només a Girona

Més reaccions a la nostra oposició a les restriccions d'aigua limitades al municipi de Girona:

Diari Avui, 30/11/2007

L'entitat naturalista l'Observatori del Ter denuncia que les restriccions d'aigua a Girona anunciades ahir dimecres per el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, només es duguin a terme a la ciutat i no a la resta de municipis que s'abasteixen de l'aigua del riu.

L'entitat naturalista l'Observatori del Ter denuncia que les restriccions d'aigua a Girona anunciades ahir dimecres per el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, només es duguin a terme a la ciutat i no a la resta de municipis que s'abasteixen de l'aigua del riu. Segons l'Observatori, un 80% de l'aigua del Ter de Girona va a parar a Barcelona i, per aquest motiu, les restriccions haurien d'afectar per igual els dos municipis.

Reaccions al plantejament de restriccions

Part de la premsa gironina i catalana s'ha fet ressò de la nostra oposició al plantejament de restriccions al consum d'aigua al municipi de Girona, mentre no es parli, també, d'aplicar-les a la resta de municipis abastits per la derivació del nostre riu.

El Punt Diari, 30/11/2007: Rebuig a les possibles restriccions d'aigua a Girona i Salt per la sequeraERC es desvincula de la proposta dels seus socis i CiU hi carrega en contra

La possibilitat que a Girona i Salt s'apliquin restriccions diàries del consum d'aigua a causa de la sequera, en un moment en què no és obligat fer-ho, ha generat un munt de crítiques. Els grups municipals d'ERC als dos municipis –que formen part dels governs– s'han desvinculat de la proposta i han coincidit amb CiU a recordar que es desvia gran quantitat d'aigua del Ter cap a Barcelona i que abans hi hauria d'haver restriccions allà. Una posició també coincident amb la de l'Observatori del Ter.

El responsable de Medi Ambient a Girona, Enric Pardo (ICV), llançava dimecres la proposta de restriccions diàries si s'entra en la fase 2 del decret de sequera, tot i que els talls del consum només es preveuen en la fase d'emergència. Una proposta que també s'aplicaria a Salt, a més d'altres mesures com limitadors de pressió a les cases o la potabilització d'aigua del freàtic. Això ha causat una gran controvèrsia, fins al punt que un dels seus socis de govern, ERC, se'n desmarca. No només a Girona, sinó també a Salt, on també governa. La seva portaveu a Girona, Cristina Alsina, va considerar alarmista la proposta i va insistir que el primer que s'ha de fer és demanar el compliment de la llei del 1959, que regula el transvasament d'aigua a Barcelona des del Ter i que garanteix 3 m³/s a Girona, quan ara no arriba a 1 m³/s. Joan Boada, d'ERC a Salt, va dir que «queda molt recorregut i el departament no ha previst restriccions per al consum humà».

A CiU tampoc ha agradat. Jaume Torramadé, portaveu a Salt, no troba lògic el plantejament, perquè abans s'hauria de limitar el transvasament d'aigua a Barcelona i insisteix que les decisions que afecten Salt s'haurien de prendre des del municipi. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va carregar contra la política d'ICV en recursos hídrics, assegurant que ha «estressat més el Ter que mai». Va denunciar la «manca» d'inversions previstes per anteriors governs de Catalunya i de l'Estat en matèria de planificació d'interconnexions amb el sistema Ter-Llobregat. En el mateix sentit, Carles Puigdemont, CiU a Girona, va qualificar la proposta d'inaudita i va assegurar que l'Ajuntament ha de tirar endavant la reivindicació de garantir el cabal al Ter. Va dir que Girona és la víctima i que, per tant, és Barcelona la que primer ha de plantejar restriccions. També demana saber si la proposta és subscrita per l'alcaldessa, Anna Pagans. Aquesta, amb to conciliador, va dir que la situació és crítica a tot Catalunya i que abans de fer restriccions s'estan posant en marxa altres mesures.

Els ecologistes, tampoc
L'Observatori del Ter tampoc creu que aquesta sigui la solució: la situació és crítica però és injust que es plantegin restriccions a Girona amb un cabal de 0,7 m³/s quan Barcelona supera els 6 m³/s. Per l'entitat, no es poden admetre restriccions fins que no s'apliquin a la resta de pobles abastits pel Ter. Pel Consorci Alba-Ter, «per al riu és bo fer restriccions per estalviar aigua però no han de ser els pobles del Ter els primers d'aplicar-les».

dijous, 29 de novembre de 2007

L’Observatori del Ter denuncia que es plantegin restriccions d’aigua tan sols a la ciutat de Girona

L’entitat lamenta que el Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, anunciés la possibilitat de tallar el subministrament d’aigua de fins a 4 hores diàries a partir de gener, si la situació no millora, sense que es reclami una reducció simultània en la part responsable de la major part del consum.

A l’Observatori del Ter de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, no han agradat gens les delcaracions del regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, que va manifestar que la situació és crítica i que, segons els càlculs «més optimistes» de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Girona podria entrar en fase II del decret de sequera a finals de gener del 2008, fase en què s´hauria de tallar l´aigua. L’Observatori comparteix que la situació és crítica però considera una injustícia que, quan estan passant uns 0,7 metres cúbics per segon pel llit del riu Ter al seu pas per Girona (la llei vigent n’estableix un mínim de 3) i més de 6 s’estan enviant, cada segon, a l’àrea urbana de Barcelona, es puguin plantejar restriccions tan sols a Girona.

“Els talls d’aigua a comerços, habitatges i indústries de Girona no són la solució al fet que més d’un 80% de l’aigua que hauria de passar al riu Ter per Girona se’n vagi a l’àrea urbana de Barcelona. Si hi ha escassetat, les restriccions s’han d’imposar tant a la part de Ter que segueix el curs natural com a la part que es transvasa”, declaren els seus responsables. “Seria una perversió que a sobre de patir aquesta extracció tan injusta per desmesurada, les restriccions per la sequera només es patissin a les comarques gironines”. L’entitat també creu que, si les coses segueixen així, l’Ajuntament de Girona no hauria d’admetre les restriccions d’aigua a Girona sense que, abans o de manera simultània, s’apliquin a la resta de municipis abastits per l’aigua del Ter.

Aquesta notícia està relacionada amb les declaracions següents: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2889_2_233496__Girona-Girona-preveu-talls-subministrament-daigua-fins-hores-partir-gener

dilluns, 19 de novembre de 2007

Per un cabal digne i ecològic al riu Ter

Diari de Girona 19-11-07

Tot passejant entre verns i salzes entristits i despullats, per les ribes del Ter a Sant Ponç, ahir recordava que, anys enrere, sempre calien botes d´aigua i una mica d´habilitat per creuar un Ter generós i sorollós fins a l´Illa de Pedret sense mullar-se. Ahir, i gairebé sempre durant els darrers anys, un fil d´aigua, tímid i dubtós, discret i silenciós, malaltís, podia ser creuat fent saltirons entre els rierencs que afloren de l´aigua. L´estat ecològic actual del riu Ter ja no és només preocupant com fa uns anys, sinó crític. Les previsions més pessimistes advertides fa algunes dècades s´han acomplert i la suma de factors com la manca de pluges, juntament amb el desproporcionat transvasament constant cap a altres conques, han provocat efectes sinèrgics alarmants. Reflexionant en veu alta, i adherint-me a la campanya «Territori Ter» que ja engegat l´Ateneu Naturalista de Girona, m´adono d´algunes evidències que caldria tenir presents i que vull fer extensives.

a) En l´actualitat, la mateixa administració està incomplint (i de llarg), la llei vigent d´11 de maig de 1959, la qual diu que només si a Girona hi circula un cabal de 3 m3/s, a la Costa Brava 1 m3/s i comptem amb prou aigua per satisfer les necessitats de regadiu del Baix Ter, aleshores es poden derivar 8 m3/s a Barcelona. En l´actualitat, massa sovint el riu Ter compta amb menys d´1 m3/s al seu pas, per exemple, de la ciutat de Girona.

b) Sense entrar amb més dades numèriques, és evident que un país que ha rebutjat socialment el transvasament d´un gran riu com l´Ebre, està amagant el cap sota l´ala davant d´un transvasament més sistemàtic, problemàtic i constant com el del Ter.

c) Si d´un riu com l´Ebre, amb un cabal 150 vegades superior al Ter, li extraiem la quantitat d´aigua que actualment derivem del riu Ter, els seus ecosistemes i paisatges pràcticament no ho noten; en l´actualitat, al més feble, malmenat i deteriorat dels rius, li seguim extraient fins a la darrera gota d´aigua. Si de 150 en traiem 8, en queden 142. Si de 10 en traiem 8, en queden 2; és qüestió de proporcions.

d) Més d´un 70% de l´aigua extreta del Ter va a les comarques de Barcelona. Des de les «generoses» comarques gironines no ens sap gens de greu haver contribuït -i seguir-ho fent-, al desenvolupament social i econòmic del país. Només demanem que s´expliqui obertament, i que es reconegui públicament la gran aportació que el Ter ha fet al conjunt del país, sovint en detriment del seu afeblit i fràgil equilibri ecològic. I, actuant en conseqüència, destinar també part dels recursos que el Ter ha ajudat a generar, a preocupar-nos d´invertir en la seva millora, encara que sigui a mitjà termini.

e) La manca d´avingudes naturals o «riuades» (pel fet de mantenir l´aigua als embassaments i pel fet de comptar amb cabals ja de per si menors), que amb major o menor freqüència havien estat sempre periòdiques, ha provocat un nou fenomen: El creixement desorbitat dels boscos de ribera a l´interior de la pròpia llera del riu, amb les conseqüències evidents de substitució d´uns hàbitats aquàtics cada dia més escassos, d´una manca d´aportació de nutrients, d´un risc real de danys en cas d´alguna riuada imprevisible o sobtada i d´un elevat cost de manteniment, neteja i desbrossada «artificial» d´aquesta densa vegetació (amb les riuades, aquesta «neteja» era natural i periòdica). Per què no «gestionar» aquest fet mitjançant riuades «provocades», previstes i comunicades als municipis i sectors implicats, garantint-ne alguna cada 2 o 3 anys?

f) L´alteració del règim hídric (no ja només per la poca aigua disponible, sinó per la paradoxa de comptar amb més aigua a l´estiu quan cal regar al Baix Ter, que a l´hivern i tardor quan «guardem» la poca aigua de pluja als embassaments), provoca conseqüències evidents als ecosistemes fluvials; alguns exemples són la proliferació d´espècies de fauna al·lòctones com els visons i crancs americans o els peixos (avui en dia ja ens és difícil trobar-ne d´autòctons com bagres, anguiles i barbs i, per contra, mirallets, carpes, barbs de l´Ebre, carpins o gardins són els grans protagonistes de la fauna íctica del Ter). L´alteració del cabal també provoca booms de plantes forànies com l´Azolla, que té episodis de creixement fins a recobrir tota la làmina d´aigua, o la manca d´hàbitat per a espècies que requereixen codolars provocats per les riuades, com els corriols o becadells. A més, possibles episodis d´abocaments de substàncies tòxiques, nitrats o purins al riu es dissolen amb molta més dificultat a causa del baix cabal, fet que provoca major incidència sobre l´ecosistema.

Tanmateix, amb veritable vocació constructiva i com a persona optimista que sóc, estic convençut que les institucions i la societat serem capaços de donar-hi la volta, sigui amb dessaladores, sigui amb altres transvassaments alternatius des de cursos fluvials on el riu donant no en surti tan malparat, o sigui, sobretot, amb les imprescindibles polítiques d´estalvi d´aigua. Estic segur que d´aquí a uns anys tornarem a veure un Ter cabalós, viu, ample i sorollós. I llavors, els gironins i gironines, orgullosos, direm: «... i aquí tornem a tenir el nostre Ter sencer, després d´uns anys en què ha contribuït a desenvolupar Catalunya, gràcies a l´aigua que el país li ha manllevat».

Ponç Feliu. Regidor de Medi Natural de Girona i Vicepresident del Consorci Alba-Ter

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2879_3_231369__Comarques-cabal-digne-ecolgic

dilluns, 12 de novembre de 2007

L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter

Punt Diari 12-11-07

L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter

De tota l'aigua que s'extreu del riu, uns 320 hectòmetres cúbics per any, només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona i la resta és per als regants

ORIOL MAS. Girona

Gairebé la meitat dels catalans es proveeixen de l'aigua del Ter per als usos domèstics. El principal riu de les comarques gironines és el gran subministrador de Catalunya, però això també l'ha convertit en un riu, Pasteral avall, sense personalitat i amb un cabal circulant massa sovint inferior al que marca la mateixa normativa d'acord amb criteris ecològics. De l'aixeta del Ter cada any surten cap a l'àrea metropolitana de Barcelona –més de 100 municipis de 8 comarques– entre 210 i 240 hm³, que representa gairebé la meitat del consum total d'aquesta àrea, o sigui, més de 2,5 milions de persones. Cap a 20 hm³ per any es destinen a les comarques gironines, més de la meitat per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i la resta per la part central de la Costa Brava. Poc més de 200.000 persones en total, si bé aquesta xifra a l'estiu es multiplica. I encara no 60 hm³ a l'any són per als regants. Percentualment, de l'aigua que se n'extreu només al voltant d'un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines, mentre que el transvasament cap a Barcelona i l'àrea metropolitana és d'un 71%. La resta es destina als regants del Ter, molt sovint els més perjudicats per la falta d'aigua, perquè en moments de sequera són a qui primer es redueix el cabal a què tenen dret. I uns 10 hm³ a l'any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. De tota aquesta extracció d'aigua els ecosistemes fluvials són els altres grans damnificats.

La desviació de l'aigua del Ter cap a Barcelona està regulada per la llei del 1959, i des de llavors sectors polítics, econòmics i socials gironins han denunciat sistemàticament la situació en què aquesta llei deixava el riu. La situació s'ha anat agreujant els últims anys amb els successius i cada vegada més freqüents episodis de sequera, sense que per ara s'hagin establert solucions a curt termini que ajudin el Ter a recuperar el seu estat normal. La dessaladora del Prat, que facilitarà 70 hm³ d'aigua per a l'àrea metropolitana, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé també existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines i que en la pràctica no ajudi gens el Ter.

Manel Serra, el gerent del Consorci de la Costa Brava –organisme que s'encarrega de l'abastament a 27 municipis del litoral gironí–, sentencia en el llibre L'aigua a Catalunya: una perspectiva per als ciutadans, editat per la càtedra Agbar de la UPC el 2006, que «ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola per regar, ni l'abastament amb garanties raonables poden suportar gaire més temps aquest autèntic estrès hídric». Aquesta reflexió la comparteixen gairebé tots els sectors gironins involucrats en la gestió del riu, des dels regants fins a entitats ambientalistes, passant també per representants de partits polítics i empreses d'abastament. A més, quatre ajuntaments –Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí– han firmat ja una moció que dóna suport a la campanya encetada per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per recuperar part del cabal, i altres com Celrà i la Cellera s'hi afegiran properament. Els regants fa anys que protesten perquè puguin disposar de més aigua per als seus regadius, i la Cambra de Comerç històricament també ha fet seva aquesta petició, perquè la falta d'aigua pot afectar indústries i centrals hidràuliques.

COMPARACIÓ AMB L'EBRE

La situació del Ter contrasta amb la de l'Ebre, un riu molt més cabalós que només abasta la zona de Tarragona. Compartir entre el Ter i l'Ebre el subministrament a Barcelona és una de les propostes més freqüents des del territori gironí, en una operació que seria relativament senzilla. Segons dades de l'Ateneu, l'Ebre porta a Tortosa 146 vegades més cabal que el Ter a Girona, de manera que si se'n treiessin uns quants metres cúbics, l'Ebre amb prou feines ho notaria i en canvi s'alleujaria molt l'estat del Ter. El problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l'Ebre a fora de la seva conca. El Roine seria una altra solució, perquè la reducció en la despesa d'aigua no compensa el creixement demogràfic del país.

Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625714