dijous, 24 de desembre de 2009

Fan proves als tres pous de l´Onyar per poder-los utilitzar en cas de sequera

Servirien per abocar més de cent litres d'aigua per segon del freàtic per dotar el riu de cabal


http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/12/24/proves-als-tres-pous-lonyar-los-utilitzar-cas-sequera/377416.html

GIRONA | T.CARRERAS

L'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià està fent aquests dies proves en els tres pous situats a la llera de l'Onyar per tal d'analitzar l'aigua que s'extreu del subsòl i si pot tenir suficient qualitat per fer-la servir en èpoques de sequera i augmentar el cabal del riu.

Aquestes proves s'estan fent a petició de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és la propietària dels pous del riu Onyar. Aquestes instal·lacions han de permetre aportar grans quantitats d'aigua al riu en moment en què baixa pràcticament sense aigua. Amb els testos d'aquestes dies es vol deixar tot a punt per quan s'hagin d'activar, segons va assenyalar ahir el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, Xavier Ballell.
Els pous, les bombes i el quadre elèctric ja estan fets i només queda pendent fer l'escomesa elèctrica per evitar que cada cop que s'hagin de posar en marxa s'hagin de baixar els grups electrògens al riu. Aquesta obra l'ha d'assumir l'ACA. Els pous passen força ?desapercebuts i estan situats en el tram que ressegueix el carrer del Carme. En cada un d'aquests només es veuen un parell de tapes, el final d'una canonada (per on cau al riu l'aigua que s'extreu del subsòl) i la caixa que protegeix el quadre elèctric.

Aquests dies, per fer les proves, l'empresa d'aigües ha col·locat un grup electrogen en cadascun dels tres pous que es preveu que en un futur puguin entrar en funcionament. Els testos s'estan fent aquesta setmana aprofitant que el riu té més cabal de l'habitual gràcies a la pluja caiguda. L'aigua del subsòl, té bona qualitat però encara està bruta perquè l'extreu d'una profunditat que ronda els quaranta-cinc i cinquanta metres. Des que es van construir els tres pous, fa un parell d'anys, només s'havien fet servir un cop: els dies que es van fer els forats.

Un cop s'aconsegueixi treure neta aquesta aigua, l'aportació d'aigua neta i abundant provinent del freàtic permetria, a més d'una millora estètica del darrer tram del curs de l'Onyar a la ciutat abans de l'aportació de la séquia Monar, una millora de l'ecosistema, que permetés que el riu actués com a corredor biològic, un aspecte que en l'actualitat és pràcticament inexistent, segons ha indicat el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu. Cada un dels pous, segons va indicar el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, extreu uns 35 litres per segon.

També possibilitaria altres millores evidents com són la reducció de les pudors, l'existència novament d'un ecosistema fluvial en un tram on no fa aquesta funció en l'actualitat o la reducció de la mortalitat de peixos. Fa un parell d'anys l'absència d'aigua va matar uns 400 barbs i carpes.

Fa uns mesos l'Ajuntament de Girona va enviar una carta a l'ACA demanant que, en col·laboració amb l'Agència i la companyia d'aigües, pogués gestionar els tres pous. El consistori està pendent de la resposta.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Text del "Compromís pel Ter"

Des de l'Observatori del Ter ens hem adonat que el text del "Compromís pel Ter", presentat a l'opinió pública a inicis d'any 2009, no es troba en la xarxa. Per aquest motiu, el copiem íntegrament en el bloc de l'Observatori, perquè pugui ser conegut per tothom que ho desitgi i difós activament.

COMPROMÍS PEL TER

El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.

A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.

Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.

Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.

La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.

En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.

Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:

1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;

2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;

3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;

4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;

5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.

Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:

a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;

b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;

c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);

d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;

e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;

f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);

g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;

h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.


Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009

Notes:

(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.

(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).

(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.

(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).

(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.

(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.

(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.

(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.

divendres, 18 de desembre de 2009

Les demandes dels regants a l´ACA pel cabal del Ter segueixen el seu procés

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/18/demandes-dels-regants-laca-pel-cabal-del-ter-segueixen-proces/376408.html


El 2008 dues comunitats de regants i la Plataforma del Ter van demandar-la per incomplir la llei 

GIRONA | DDG

El jutjat contenció nº1 de Barcelona va citar ahir a declarar quatre dels tècnics que van elaborar l'informe on s'argumenta com l'Agència Catalana de l'Aigua ha incomplert la normativa legal que regeix el cabal ecològic del Ter.
Durant el maig de 2008 la Plataforma del Ter i dues comunitats de regants van interposar tres demandes paral·leles on s'hi incloïa aquest informe, un document que ha estat redactat per tècnics del Consorci Alba-Ter, d'empreses privades i tècnics vinculats a la Universitat de Girona. En aquest informe s'explica que el 75,9% del cabal mitjà anual es transvassa amb les corresponents conseqüències ecològiques.
Les quatre persones que van haver d'assistir ahir als jutjats de Barcelona va fer una audiència prèvia al judici on el jutge els va demanar si reconeixien l'informe com a propi i on ells es van ratificar. El portaveu de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, va explicar que preveuen que el jutge acabi acumulant les tres demandes en un sol jutjat.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Herrera diu que ICV dóna exemple amb la recuperació del cabal ecològic del Ter

L'observatori ha denunciat aquesta setmana que la conca només va arribar als 3 m3/segon al seu pas per Girona durant sis dies en un mes


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/13/herrera-diu-que-icv-dona-exemple-recuperacio-del-cabal-ecologic-del-ter/375484.html

GIRONA | JOFRE SÁEZ

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va manifestar durant la fira ECO.sí i en la presentació de Joan Boada com a candidat ecosocialista per la circumscripció de Girona que el partit està "donant exemples de respecte al territori amb una determinada política d'aigua de recuperació de cabal ecològic del Ter". Una afirmació que es contradiu amb les dades que l'Observatori del Ter va fer públiques que concretaven que el riu només va assolir el seu cabal ecològic -3 m3/segon- durant sis dies en un mes.

Aquestes dades, que es poden consultar al portal web de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) entre el 2 de novembre i el 2 de desembre posen en evidència l'incompliment de la llei del 59 en què es defineix el seu cabal ecològic. La realitat és que entre aquestes dates l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon; i només els dies 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superar els 3 m3/segon que marquen la llei.

D'altra banda, Herrera també va destacar que entre els objectius d'ICV hi ha "impulsar una proposta per a una mobilitat basada no en una infraestructura viària, sinó ferroviària".

dissabte, 12 de desembre de 2009

dijous, 10 de desembre de 2009

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre
Font: Diari de Girona

La Llei del 59 estableix que el mínim al seu pas per Girona ha de ser de 3 m3/segon mentre que l'habitual van ser 2 m3/segon

GIRONA | JOFRE SÁEZ El cabal del riu Ter continua sota mínims legals. Entre el 2 de novembre i el 2 de desembre d'aquest any només van haver-hi sis dies en els quals es va superar el cabal ecològic. En base a la llei del Ter s'estipula que aquest cabal ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona però entre les dates estudiades l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon.
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des del grup de treball de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona es pregunten què se n'han fet de les promeses que vinculaven la posada en marxa de la planta dessalinitzadora del Baix Llobregat amb l'inici del retorn de cabals, fetes pel conseller de Medi Ambient i Habitatge aquest passat estiu a Girona. L'Observatori del Ter de l'Ateneu critica que des que el mes de juliol passat s'inaugurà la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat el riu Ter "no ha sofert cap millora significativa en el seu cabal contràriament al que havien assegurat diversos càrrecs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA): "Es van comprometre a deixar de captar el 25% del cabal que actualment és transvasat però, sorprenentment, el que ens trobem és que els cabals continuen essent molt baixos, més, fins i tot, que durant els mesos d'estiu. Durant l'últim mes, per exemple, d'acord amb les dades públiques de l'ACA, només en 6 dies s'ha arribat al cabal mitjà mínim establert per la Llei del 59".

Les dades que facilita l'ACA mostren que només el 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superaar els 3 m3/segon. Només el dilluns 5 de novembre el cabal va superar els 3 i es va situar fins als 5,81 m3/segon. Mentre que en els cinc dies restants en què el cabal es va situar en els límits legals, el màxim es va registrar el divendres 6 de novembre amb 3, 25 m3/segon. En canvi, si ens fixem en els cabals mínims, hi va haver 10 dies en els quals el riu Ter no va arribar ni als 2 m3/segon. La xifra més baixa es va recollir el 18 de novembre amb un trànsit de tan sols 1,73 m3/segon. La resta de dies els valors es van situar entorn als 2 m3/segon, tot i que cap va sobrepassar els 2,32 m3/segon del 23 de novembre.

La dessalinitzadora de les promeses

La dessalinitzadora de les promeses

Font: Diari de Girona

J.SÁEZ | GIRONA La dessalinitzadora del Llobregat es va inaugurar el 20 de juliol passat. La més gran d'Europa per abastament urbà i que segons les paraules del president de la Generalitat, José Montilla, permet incrementar la garantia i la disponibilitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, Barcelonès, els dos Vallesos i el Maresme.
Les dades que aquell dia es van fer públiques apuntaven que la nova dessalinitzadora podia donar servei a 4,5 milions d'habitants, produint fins a 60 hm cúbics a l'any. O el que és el mateix 200 milions de litres d'aigua al dia. Aquest cabals suposen prop d'un 24% del consum de l'àmbit metropolità. El pressupost de l'obra és de 230 milions d'euros, (incloent la captació i les connexions amb la xarxa d'abastament), dels quals el Fons de Cohesió en va finançar 150. La infraestructura havia de permetre alliberar el Ter del seu transvasament al Llobregat tal i com va manifestar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el febrer de 2008. Aleshores i després d'haver-se reunit a Celrà amb el Consorci Alba-Ter, va reconèixer que la conca pateix "un deute històric". De la mateixa manera va manifestar que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana s'havia de reduir "gradualment" i es va comprometre a un "retorn progressiu" del cabal del riu amb l'entrada en servei la dessalinitzadora del Prat.

Des de l'Observatori del Ter van afirmar que es congratulen que la problemàtica hagi arribat a la Comissió Europea de mans de l'eurodiputat Oriol Junqueras. De la mateixa manera van enviar un missatge per "animar tota la classe política a involucrar-se per aquest problema" que sembla que encara és "molt lluny" d'arreglar-se: "Hi ha la sensació que ja està en vies de solució però la realitat és que l'abastament de la gran àrea metropolitana continua depenent de transvasar el cabal ecològic del riu Ter".

diumenge, 6 de desembre de 2009

El doble càstig del riu Ter

El doble càstig del riu Ter

Font: Diari de Girona

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix de fa temps

ACN/DDG El Ter és una de les conques més castigades de Catalunya. Aigües avall del Pasteral i des del 1959, pateix un transvasament al Llobregat que fa que, en molts dels trams, el riu no arribi al cabal ecològic. La previsió futura alerta que a la part alta de la conca, l'escalfament global augmentarà la temperatura de l'aigua, les espècies exòtiques s'imposaran a les autòctones i el cabal es reduirà. Tot i l'anunci del Govern de retornar l'aigua amb l'estrena de la dessaladora del Prat el cabal no millora. Per la Cambra de Comerç la solució passa per portar aigua des del Roine però ni l'Estat ni Catalunya ho impulsen. Per Europa, els transvasaments no són la solució. Quin és doncs el remei als mals del Ter?

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix sistemàticament des de fa temps. Per exemple, dades de l'Agència Catalana de l'Aigua detallen que durant el mes de novembre, tot i haver-se iniciat el retorn progressiu de cabals, el riu només ha arribat al mínim que marca la llei en sis ocasions.

La disminució dels cabals –fruit del transvasament al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona- castiga l'hàbitat del riu. La capacitat de les seves aigües per absorbir nutrient baixa i es converteix en una conca més vulnerable en casos de vessaments puntuals. Per no dur l'aigua suficient, l'ecosistema del riu perd valor.

Aquesta situació l'ha viscuda el riu des del 1959 però s'ha aguditzat en els darrers anys a causa de les conseqüències del canvi climàtic: plou menys i els estius són més secs. A més, l'àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat en població i això fa que encara calgui transvasar més aigua. En els darrers sis anys, el Ter ha enviat una mitjana de 190 hectòmetres cúbics per any. Pràcticament el 70% del seu cabal se'n va cap a la conca del Llobregat.

Des dels sectors ecologistes defensen que la imatge del Ter 'és il·legal' ja que es troba per sota dels valors marcats en la Llei del Ter i també molt per sota el que estipula el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Per posar un exemple, l'any 2007 el riu Ter va estar 229 dies per sota dels mínims exigits per aquestes normatives. 'En consonància amb la directiva Marc de l'Aigua que marca Europa no pot ser que tinguem una realitat així', lamenta des de l'Ateneu Naturalista, Albert Ruhí.

Aquest estiu, amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat, el Govern va anunciar un retorn progressiu de l'aigua. La voluntat és que al 2015 el Ter recuperi el 40% de l'aigua que ara destina a Barcelona. Cinc mesos després, aquest retorn encara no es deixa notar al riu, segons ha denunciat l'Ateneu Naturalista de Girona i també el Consorci Alba-Ter.

Dos rius diferents

La realitat del Ter és molt diferent a la part alta de la conca que a partir de la presa del Pasteral, que és on pateix el transvasament cap a Barcelona. Segons apunta el biòleg Albert Ruhí, en el tram baix no es pot valorar l'efecte del canvi climàtic ja que el riu està 'molt intervingut i no és un riu natural'. 'Hem de pensar que són com dos rius diferents', ha afirmat.

Ruhí ha recordat que el quart informe sobre el canvi climàtic a Catalunya pronostica una reducció de cabals entorn al 5% per als propers anys i apunta que els estius progressivament seran més secs. Al fet que en el futur passi menys aigua pel riu, Ruhí hi ha afegit que la temperatura de l'aigua pujarà entre 4 i 5 graus a finals de segle, una situació que afectarà les espècies que habiten al riu i hi haurà una pèrdua de diversitat.

El biòleg i portaveu de l'Ateneu Naturalista ha explicat que les aigües més càlides són favorables a les espècies exòtiques que ja estan presents al Ter. 'Les espècies autòctones acostumen a buscar aigües fredes i es desplacen riu amunt però si l'aigua s'escalfa les seves àrees es veuran reduïdes', ha explicat. Aquesta situació, per tant, afavoriria les espècies al•lòctones que, a més, són invasores i molt reproductives.

Que no baixi prou aigua pel riu també fa trontollar les activitats econòmiques relacionades amb l'aigua, com el turisme o, fins i tot, l'agricultura. La comunitat de regants del Baix Ter és una de les agrupacions d'agricultors que més vegades ha posat el crit al cel perquè no tenien prou aigua per regar els seus camps.

Des de la Universitat de Girona, la professora de Geografia Anna Ribas alerta que no es tracta només de garantir la qualitat ecològica del riu sinó també que sectors econòmics com l'agricultura i el turisme puguin tenir un riu en bones condicions i, alhora, també aportar una millor 'qualitat de vida' als ciutadans que viuen entorn del riu.

Un estudi d'aquesta universitat preveu una reducció significativa de la precipitació anual al voltant del 15% per a mitjan d'aquest segle al conjunt de la Costa Brava, on hi desemboca el Ter. Aquesta reducció de les pluges es patirà sobretot l'estiu, quan les precipitacions cauran un 40%.

Aquest mateix estudi també assenyala la possibilitat que les pluges torrencials siguin més freqüents a la primavera i que els períodes excepcionals de sequera, com el viscut al 2008, es tornin a repetir. Per tot això, la Universitat de Girona preveu que aquesta reducció de la pluviometria afectarà sobretot l'activitat agrícola, que a la Costa Brava s'estén arreu de 13.000 hectàrees.

Des de la Universitat no confien que hi hagi una solució 'única' per acabar amb els períodes de sequera i el problema del cabal del Ter. Per això aposten per una diversificació de mesures per lluitar contra la sequera que van de les dessaladores a aprofitar l'aigua del subsòl construint pous, la interconnexió de conques i els transvasaments i, fins i tot, la regeneració d'aigües residuals. Precisament, l'Institut de Recerca de l'Aigua, situat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, ja fa temps que treballa per convertir l'aigua de les depuradores en aigua apta per al consum de boca. Per Ribas, totes aquestes mesures han d'anar associades a una gestió més eficient de l'aigua.

La Cambra vol l'aigua del Roine

Per afrontar els problemes derivats del transvasament del Ter i també del canvi climàtic i els períodes de sequera, la Cambra de Comerç de Girona aposta per portar aigua des del riu Roine, a la Catalunya del Nord. El president de la Cambra, Domènec Espadalé, afirma que, amb la situació actual, només s'estan cobrint el 80% de les necessitats d'aigua de les comarques gironines i que, per tant, cal portar l'aigua de fora.

De fet, la Cambra ja disposa d'un estudi que defensa la viabilitat d'un transvasament des del Roine i apunta dues opcions: o dur l'aigua a través d'una canonada soterrada o a través d'un innovador sistema submarí. 'No pensem de manera egoista, l'aigua no només seria per a les comarques gironines sinó per a tot Catalunya', assegura Espadalé que també defensa que el cost de manteniment d'aquesta obra és menor que el d'una dessaladora, que necessita molta energia per funcionar.

Espadalé ha denunciat però que ni el govern català ni l'espanyol tenen aquest transvasament en el seu calendari de prioritats. CiU també ha defensat aquest projecte però no mentre estava al Govern, sinó ara des de l'oposició. Alguns dels arguments en contra d'aquest projecte són que l'aigua és de França i que sempre hi hauria el risc que el govern veí tanqués l'aixeta.

Europa no vol transvasaments

El Parlament Europeu va aprovar fa un any un informe de l'eurodiputat austríac del PP Richard Seeber que advertia que la construcció de transvasaments per al transport d'aigua a grans distàncies 'no hauria de ser la solució al problema de la sequera'. L'Eurocambra renyava així als governs per les 'urbanitzacions agressives' que contribueixen a l'escassetat dels recursos hídrics i els exigia tenir 'en compte les consideracions relatives a l'aigua en la seva planificació de l'ús del sòl'.

Estrasburg xifra en 100.000 milions d'euros l'impacte econòmic de la sequera a la UE en els últims trenta anys. Des de l'Eurocambra s'aposta per fer una 'política eficient de tarificació de l'aigua' que fomenti així un consum més responsable d'aquest recurs. De fet, Europa argumenta que seria possible estalviar el 40% de l'aigua que s'utilitza a la Unió si s'apliquessin criteris d'utilització eficaços en la construcció d'edificis, s'establissin incentius financers per fomentar un millor ús i s'introduís un sistema d'etiquetat sobre el consum.

Com a alternatives als transvasaments d'aigua a grans distàncies, és a dir, aquells que trenquen la unitat de conca, el Parlament Europeu proposa la construcció d'infraestructures que permetin regular els cabals, la reutilització d'aigües residuals o la dessalinització, entre d'altres.

'Canviar totalment el curs d'un riu, com es fa a la Xina i també volen fer a Espanya, crec que té un gran impacte i no crec que sigui una cosa sàvia. Abans preferiria canviar l'ús d'aigua en certs llocs on en manca que redistribuir completament el curs d'un riu', afirma el director en adaptació climàtica i gestió del risc al centre de recerca holandès especialitzat en temes d'aigua Deltares, Cees van de Guchte.

Des d'ERC, l'eurodiputat Oriol Jurqueras ha presentat aquest mes de desembre una pregunta a la Comissió Europea on ha preguntat si s'està supervisant el procés d'elaboració dels plans de conca dels rius Ter i Llobregat, per garantir-ne el cabal ecològic, tal com estableix la Directiva Marc de l'Aigua.

dimecres, 2 de desembre de 2009

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

Font: El Punt

Per subministrar aigua a quatre pobles de l'Anoia i la Conca de Barberà

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha donat llum verd a un primer transvasament del Segre cap al sistema Ter-Llobregat. Es tracta d'una quantitat mínima d'aigua a través del canal Segarra-Garrigues i només per donar servei a quatre municipis de l'Anoia i de la Conca de Barberà. Però el cas reobre el debat de la interconnexió de conques entre la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya. Pels pagesos de Lleida, aquesta connexió és l'avantsala d'un futur transvasament.

El projecte, promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialb diversos municipis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia. L'abastament anirà a través del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

La majoria dels municipis són dins la conca de l'Ebre, però n'hi ha tres els nuclis dels quals en queden fora i que pertanyen a les conques internes catalanes (tot i que part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre), i un quart té el nucli urbà compartit entre la conca de l'Ebre i les conques internes. Són les Piles, Santa Coloma de Queralt i Forès (Conca de Barberà), i Montmaneu (Anoia).

Encara que l'abastament fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hectòmetre cúbic a l'any. La quantitat per a l'abastament fora de la conca és de 0,6 hm³, de manera que compleix els requisits.

Així ho va manifestar dilluns la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que reunida a Saragossa va acceptar tramitar la petició de l'ACA. Ara, la Confederació està obligada a donar audiència als regants de la conca afectada i altres organismes poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants havien demanat a la Confederació que ajornés uns dies la decisió, per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment la Confederació no va ajornar la decisió amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.

Primera connexió

Tot i que els regants reconeixen que la quantitat és mínima, veuen amb recel aquesta operació, que és la primera connexió entre conques des del Segre. Durant el dur episodi de sequera del 2006, el govern de la Generalitat apostava per connectar el Segre des de la seva capçalera cap al sistema Ter-Llobregat, per tal d'alleugerir el dèficit de les conques internes i subministrar un aigua que començava a deixar d'estar garantida a l'àrea de Barcelona i la resta del sistema. En canvi, el govern de l'Estat va apostar per un minitransvasament d'urgència des de l'Ebre i el Camp de Tarragona cap a Barcelona, però l'operació es va descartar a última hora gràcies a les pluges que, miraculosament, van reomplir els embassaments del sistema Ter-Llobregat.

Des de llavors, el debat ha quedat aparcat.

divendres, 6 de novembre de 2009

Séquia Monar: Quatre segles sota terra

El canal que traspassa aigua del Ter a l'Onyar conté elements històrics i curiosos i angules

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/11/06/seacutequia-monar-quatre-segles-terra/368106.html

Normalment porta entre mig i un metre cúbic d'aigua per segon. Però quan es fan reparacions, s'asseca i s'hi pot caminar per dins. Allà queden al descobert elements insòlits que estan sota els peus dels gironins. Multitud de peces de ceràmica que algun artesà incívic del segle passat va llençar al canal, alguna roda de vehicle arrossegada per l'aigua séquia avall, una roda de molí d'alguna antiga fàbrica, aranyes cegues o angules provinents del Carib criden l'atenció.


TAPI CARRERAS GIRONA

L'aigua que es troba en les obres del TAV al parc Central va, en part, a parar a la séquia. S'hi deriva per mitjà d'una canonada que és al subsòl entre els carrers Bernat Boades i Canonge Dorca. El desbocat raig d'aigua que cau sobre el riu Onyar, al costat del pont de Pedra, permet a molt gironins detectar un forat sota les cases de Santa Clara. És la sortida de la séquia Monar, originària entorn al segle X i que va començar a cobrir-se a la zona del barri del Mercadal ara fa uns quatre segles.

Des d'aleshores ha anat acumulant història i elements curiosos que normalment queden amagats a dins de l'aigua que es traspassa del riu Ter a l'Onyar. El transvasament, a banda del servei que es dóna als regants, permet que el riu tingui prou cabal per garantir, entre altres coses, que els turistes puguin fotografiar les cases de colors reflectides en l'aigua. Sense aquesta injecció d'aigua, l'Onyar aniria tant sec al Barri Vell com el tram que ressegueix el carrer del Carme.

Només es pot caminar per la séquia quan no hi passa aigua. És en comptades ocasions. Sol ser quan hi ha algun tipus d'obra a l'interior. Ahir es reparava un aparell que mesura el cabal i va generar l'excusa perfecta. L'Ajuntament de Girona, de la mà del regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, va obrir a alguns periodistes un tram de la infraestructura per tal que descobrissin part de les entranyes de la ciutat antiga.

Per accedir-hi, s'ha de descendir des de l'antiga central elèctrica del Molí, al carrer de Santa Clara, que fa uns anys donava llum a part de la ciutat, gràcies a la força de l'aigua de la séquia. Uns metres més avall s'arriba a la sortida de l'Onyar, prop del pont de Pedra. A pocs metres de la "desembocadura" s'hi pot veure una vella roda de molí d'alguna antiga empresa, mig amagada entre el formigó del mur de la séquia. Passaria inadvertida si el regidor no l'assenyalés, a terra.

En direcció contrària a la baixada de l'aigua, la dimensió del canal varia segons el tram. El diàmetre fa entre dos i cinc metres. En un punt d'uns cinquanta metres de llargada s'acumulen restes de ceràmiques que, segons apunta el regidor de Medi Natural, podrien provenir d'algun antic ceramista que llançava restes. Van baixar séquia avall fins que la irregularitat del terreny les va aturar a l'alçada de la Gran Via. Diferents marques als murs laterals fetes amb esprai pels operaris de la companyia d'aigües indiquen punts a reparar en un futur.

Al gener es preveu una gran obra entre Santa Eugènia i Salt, valorada en 200.000 euros de diverses setmanes de treballs. Per garantir l'aigua a l'Onyar, es farà un bypass. A la part alta de la séquia també s'hi observen canonades d'alguns immobles que hi ha al cim de la séquia. Algunes estan rebentades i l'Ajuntament preveu requerir a les comunitats afectades que facin les reparacions pertinents. Per exemple, ahir hi queia una espuma que podria correspondre a l'aigua i el detergent d'una rentadora.

Pel mig, hi ha trams amb força aigua fins i tot estant la séquia tancada. Són basses allà on el terra té sots pronunciats. S'hi poden veure angules (anguiles joves). Vénen del Carib, segons apunta Feliu. Només crien allà i es dediquen a remuntar rius i corrents aquàtics, fins i tot l'Atlàntic. Del sostre pengen aranyes cegues (no han vist mai la llum), un senyal que posa de manifest que, en els darrers anys, la séquia no ha estat mai a la seva màxima capacitat, uns vuit metres cúbic per segon.

Ara no passa d'un metre cúbic. No fa mala olor: és aigua de riu que normalment circula a tota velocitat. També aigua de pluja. Últimament, a més, aigua del subsòl de les ommipresents obres del TAV al parc Central.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

L'alga invasora s'expandeix i s'estudia demanar a l'ACA que la retiri

La falguera aquàtica pot provocar canvis en les condicions de l'aigua i la biodiversitat perquè no deixa entrar la llum

http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/10/06/lalga-invasora-sexpandeix-s-estudia-demanar-laca-que-retiri/361518.html

La falguera aquàtica invasora continua expandint-se pel riu Ter, al seu pas per Girona, i la seva presència és major que a meitats d'agost, quan va reaparèixer per la manca de pluja. La climatologia no ha canviat i en prou feines ha plogut. La formació d'una làmina densa al riu, pot provocar alguns canvis en les condicions de l'aigua, si, a més a més hi ha poc cabal, ja que no entra la llum i altera la concentració de nutrients i redueix la biodiversitat i la qualitat de l'aigua.

El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ha assenyalat que si la situació no canvia, podrien haver de reclamar l'ajut de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per tal que retiri la falguera (Azolla filiculoides), molt present, per exemple, a Fontajau.

A banda que és competència de l'Administració catalana, el cost del procés és molt quantiós i el consistori gironí no podria assumir-lo. Des de fa uns mesos la presència d'aquesta planta està essent vigilada per l'Ajuntament de Girona perquè pot alterar l'ecosistema del sector on s'estableix.

L'any passat es va arribar a una situació semblant i quan l'Ajuntament ja havia demanat a l'ACA que intervingués, diversos dies de pluja van pal·liar la situació. Aleshores, la petició havia estat deixar córrer més aigua pel Ter al seu pas per Girona, en una època en què els registres diaris de cabal eren molt baixos. Fa uns anys sí que va caler el treball de l'ACA. Tècnics de l'Agència van haver de retirar grans quantitats de massa vegetal amb llanxes.

dijous, 1 d’octubre de 2009

L'ACA torna a incomplir el cabal mínim del Ter tot i la dessalinitzadora i el bon estat dels pantans

Font: El Punt

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/86983-laca-torna-a-incomplir-el-cabal-minim-del-ter-tot-i-la-dessalinitzadora-i-el-bon-estat-dels-pantans.html

Durant vuit dies no s'ha arribat els 3 m³ per segon a Girona, però l'ACA ho nega

 01/10/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

La dessalinitzadora del Prat havia de significar el punt de partida per a la reducció del transvasament del Ter, segons s'ha insistit des de Medi Ambient. Però a les primeres de canvi, i coincidint amb el final de l'època de rec, l'ACA ha tornat a incomplir el cabal mínim del Ter al seu pas per Girona, ja que durant vuit dies seguits no s'ha arribat als 3 m cúbics per segon que marca la llei, tot i el bon nivell que registren els pantans. L'ACA nega la dada, perquè situa el punt de control al Pasteral.

Entre els dies 21 i 28 de setembre el cabal del Ter no va complir el mínim de 3m³/s que estipula la llei al seu pas per Girona, tal com es pot veure en les dades que cada dia l'ACA publica al seu web. Després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, anunciés fa 3 mesos un calendari per retornar aigua al riu i que això era una prioritat, aquest incompliment ha caigut com una gerra d'aigua freda entre els sectors que en els últims temps han demanat la reducció del transvasament del Ter. L'Observatori del Ter creu que ara totes les promeses han esdevingut «paper mullat», i que des del territori estan «cansats de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu».

Manca de prioritat

L'incompliment ha sorprès perquè actualment els pantans estan encara en nivells molt alts, amb Sau al 67% i Susqueda al 81% de la seva capacitat. A més, el juliol es va inaugurar la dessalinitzadora, si bé fins fa pocs dies no va començar a produir un mínim d'aigua. Els sectors afectats temen que això sigui una primera mostra que l'ACA prioritza l'aigua del Ter sobre la de la dessalinitzadora perquè és més barata, en la línia del que apuntava l'esborrany del pla de gestió de sequeres, de manera que el cabal del riu continuï sent insuficient.

L'ACA ho nega

L'ACA va negar ahir aquestes dades, i va assegurar que el Ter porta 5,5 m³/s aigües avall del Pasteral, i que la reducció a Girona es deu a la derivació cap a la sèquia Monar. Tradicionalment, però, s'ha fet servir sempre l'estació del pont de la Barca de Girona per prendre les mesures de cabal. L'ACA també ha insistit que el retorn de cabal del Ter serà progressiu.

«Volem serietat i ens han enganyat»


El portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa, va carregar ahir durament contra l'ACA, a qui acusa de no jugar net amb els números que es van donant respecte als cabals del Ter. Illa va explicar que en una jornada organitzada per la JARC no fa encara dues setmanes va demanar a Gabriel Borràs, director de planificació de l'ACA, «serietat en el tracte, en les xifres i en les informacions», precisament per complir amb les promeses que s'han fet des de l'administració. El portaveu dels regants va recordar que el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, era el de fer funcionar les dessalinitzadores al 100%, per així poder començar amb el retorn d'aigua al Ter, si bé actualment això no s'està complint: «Ens han enganyat amb això de les dessalinitzadores, perquè ens deien que serviria per augmentar el cabal del Ter, però ara amb els pantans plens no ho fan.» Illa va assegurar que està «trist» davant els incompliments de l'administració, i després de veure com al final s'està imposant la teoria que dels que apostaven perquè a l'hora de la veritat es continuaria prioritzant l'aigua del Ter davant de la dessalinitzada, per una qüestió de preu. Segons Illa, l'aigua del Ter costa 0,02 euros el metre cúbic, mentre que la dessalinitzada val 0,3 euros.

La zona marítima del Fluvià, enrere


La comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del govern espanyol va aprovar ahir una proposició no de llei presentada per CiU, per tal de corregir el procés que la direcció general de Costes estava tirant endavant per convertir en domini públic maritimoterrestre una part del riu Fluvià i del rec Sirvent. El text, que va incorporar una esmena del PSOE, insta el govern a «acostar posicions buscant l'entesa amb la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i altres organismes que es puguin veure involucrats en la delimitació del curs del riu Fluvià amb la finalitat d'establir el límit del domini maritimoterrestre, atenent a la singularitat de la zona». L'objectiu de l'Estat era augmentar aquest domini riu amunt, fins on s'ha detectat la intrusió salina, fet que el diputat de CiU Jordi Xuclà interpreta com que «el ministeri de Medi Ambient volia posar el nas en les propietats dels pagesos de l'Empordà 4 o 5 quilòmetres amunt de la desembocadura del Fluvià». Xuclà es va felicitar que la proposició no de llei tirés endavant, ja que «podria afectar la disponibilitat de la propietat i perjudicar l'activitat econòmica de moltes hectàrees de terreny que en realitat es troben situades lluny de la costa».

Darrera actualització ( Dijous, 1 d'octubre del 2009 02:00 )

 

 

dimecres, 30 de setembre de 2009

Nota de premsa de l'Observatori, 30 setembre 2009

Comunicat de premsa

L’Observatori del Ter descobreix nous incompliments del cabal del riu Ter

El grup de treball de l’Ateneu denuncia que, al contrari del que s’havia promès, l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no ha tingut cap efecte sobre el migrat cabal del riu Ter al seu pas per Girona, que continua per sota del seu límit legal.

La dita que diu que l’alegria a casa del pobre sol ser breu, es compleix gairebé sempre en el cas del riu Ter. Una consulta a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a dia 29 de setembre permet copsar com des del dia 21 de setembre (2,84 m3/s) els cabals d’aquest riu al seu pas per Girona tornen a incomplir els 3 m3/s de cabal mínim requerits per la Llei 11/1959 i els cabals assignats pel Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència.

Mentre que l’estat dels embassaments és satisfactori -a la mateixa web de l’ACA es pot consultar l’estat dels embassaments que, a data 29 de setembre, sumen 301 hm3 embassats a Sau i Susqueda, xifra que correspon al 74% de la seva capacitat-, pel riu hi continua baixant menys cabal de l’establert legalment. Aquest fet és encara més greu quan des d’aquest estiu la Catalunya metropolitana disposa d’una planta desalinitzadora amb capacitat de produir 2 m3/s d’aigua potable que havia de servir per retornar els cabals que el riu Ter necessita per tornar a ser un riu biològicament viu. Des de l’Ateneu volem criticar que així se’ns havia explicat des de les més altes instàncies del govern però, en canvi, l’Agència Catalana de l’Aigua continua incomplint no només les seves promeses sinó també les lleis vigents en aquest país.

A través de l’article publicat al Punt Diari del dia 4 de setembre, des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona se celebrava el compromís expressat pel Conseller de Medi Ambient unes setmanes abans, pel qual s’establia un calendari per al retorn dels cabals i segons el qual el funcionament de la desalinitzadora d’El Prat de Llobregat era una peça clau per a aquest retorn. Tres setmanes després, tot esdevé paper mullat: la desalinitzadora funciona sota mínims per la despesa econòmica que això comporta. L’Observatori del Ter vol deixar clar que aquesta situació és injusta perquè només ve motivada per la gratuïtat de l’aigua del Ter, de manera que, sota aquest criteri únicament economicista, sempre hi haurà arguments per deixar el Ter sense aigua. Des de l’entitat s’ha manifestat que “estem cansats, des de comarques gironines, de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu i ens agradaria saber el perquè d’aquest tracte vexatori, que ningú gosaria ni plantejar a altres parts i rius de Catalunya”.

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

divendres, 18 de setembre de 2009

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

Font: Diari de Girona

L'ens públic compta amb un conjunt d'actuacions per incrementar els recursos fins a 389 hm3

LA TALLADA | ANNA TARRÉS L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha afirmat que actualment hi ha un dèficit d'aigua al sistema Ter-Llobregat de 125 hectòmetres cúbics (hm3) anuals i que en un futur no gaire llunyà la seva demanda d'abastament incrementarà en 100 hm3 l'any a Catalunya i fins a 4 hm3 al Baix Ter a causa de l'augment de la població.

Aquestes confirmacions van ser exposades ahir pel director general de l'ACA, Gabriel Borràs, durant la jornada informativa respecte del retorn de l'aigua del Ter organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). I és que fa precisament un any que el mateix sindicat va organitzar, també a la Tallada d'Empordà, una doble jornada de debats tècnics i polítics destinada al sector.
Aquest any, el discurs dels ponents a l'acte va fer un balanç històric dels últims deu anys respecte del riu Ter i la problemàtica sobre el manteniment del cabal mínim ecològic d'aquest element natural, així com una radiografia actual, on també hi va intervenir el portaveu dels Regants, Narcís Illa.

Tot i que les dades apuntades inicalment condueixen a una conclusió negativa del futur de l'abastament d'aigua a les llars i sectors econòmics dels sistema Ter-Llobregat, aquesta idea pessimista quedarà solucionada per un conjunt d'actuacions que ha previst aquest organisme dependent de la Generalitat i que es desenvoluparan progressivament en els propers anys (les dues dates orientatives i concretades com a horitzons límit són el 2015 i el 2027). Segons va apuntar Borràs durant la seva exposició als assistents, s'aconseguirà incrementar la disponibilitat de recursos del sistema Ter-Llobregat aportant fins a 389 hm3 d'aigua. A més, els processos de modernització i aprofitament dels recursos poden oferir un estalvi de 9hm3, que representen el 10% de la demanda actual.

En aquesta jornada Borràs va concretar més detalladament com es complirà la promesa del Departament de Medi Ambient de retornar aigua al Ter. Durant els 7 primers anys del 2000, el transvasament d'aigua ha estat de 190 hm3 d'aigua cada any de mitjana.

Un retorn programat

Segons el calendari previst la reducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera progressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 la xifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap de dos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015 es poguessin transvasar tan sols 115 hm3.

divendres, 4 de setembre de 2009

Crònica d'un compromís llargament esperat

Crònica d'un compromís llargament esperat

Font: El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/77361.html

Celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds

«Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser (...) la meitat de l'actual. Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals i les seves greus conseqüències.» D'aquesta manera, amb una idea expressada ja en el manifest redactat per l'Ateneu el febrer del 2007, acabàvem un article d'opinió publicat en aquest mateix diari el 22 de març passat i que portava per títol Un any després de la gran sequera. Llavors feia aproximadament tres anys que des de la Comissió del Ter de l'Ateneu havíem començat una campanya informativa i reivindicativa perquè el principal riu de les comarques gironines dugués el cabal que li corresponia, tant des d'un punt de vista legal com ecològic.

És clar que no érem els primers ni de posar sobre la taula ni la il·legalitat ni el perjudici que s'estaven cometent sobre el riu Ter, ni de demanar que s'acabés l'espoliació de la qual era objecte, no tant perquè es tractés d'un transvasament, sinó per la seva magnitud. De fet, cal agrair bona part de la història a Francesc Ferrer i Gironès, que juntament amb altres persones va fer molt al seu moment per dur aquest problema a les més altes instàncies polítiques, malgrat que, malauradament, tal com ens recordava ell mateix a la reunió que va servir per constituir el nostre grup de treball, sense gaire èxit.

En aquesta darrera lluita hi ha hagut, però, un element diferencial, que ha estat allò que ha fet que, almenys a nivell de compromisos del govern, la balança es decantés cap al nostre costat: la cohesió ciutadana. Tant des d'un punt de vista territorial com sectorial, des de fa uns anys el clam ha estat unànime. Ja no són tan sols el Baix Ter o la ciutat de Girona, sinó tots els pobles, del Pasteral a l'Estartit, els que han reivindicat el compliment de la llei per al riu Ter. Ja no som només els ecologistes, els pagesos o els gremis turístics, sinó tots alhora i demanant el mateix, els qui hem anat fent pressió –últimament, units sota el paraigües de la Plataforma del Ter– i finalment hem aconseguit el que cercàvem: un compromís polític, amb dades i dates, a un problema que és, també, essencialment polític, i que no sols afecta el Ter, sinó el país sencer. I n'estem satisfets no sols perquè finalment s'hagi fet públic, sinó perquè el compromís que prengué el conseller Baltasar segueix, pràcticament fil per randa, allò que vam començar demanant des de l'Ateneu ara fa uns anys, i que hem anat explicant en la nostra peregrinació per un bon grapat de pobles de les comarques gironines. Allò que inicialment se'ns havia desestimat, ha acabat demostrant-se com l'opció més raonable, fins i tot pel govern.

És per això que des de l'Ateneu celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds i hagi decidit ser recordat com aquell que un dia, en un acte de desgreuge històric, decidí començar a revertir el contrasentit d'estar transvasant, de mitjana, més de tres quartes parts d'un riu i d'abastir en molts moments la principal àrea del país amb el seu cabal ecològic. Si les xifres donades es materialitzen, l'any 2015 el transvasament s'haurà reduït a la meitat. No s'haurà tancat cap aixeta, no s'haurà enfrontat cap territori, però tampoc ens haurem resignat a pensar que quan les coses són fetes no tenen marxa enrere. Aquesta és la crònica d'una petita victòria, de les persones que l'han liderada i sobretot d'aquesta nova manera de fer basada en la unió, el rigor i la constància. El medi natural, l'activitat econòmica i les persones –allò que podríem anomenar, en definitiva, ecosistemes en la seva concepció més àmplia– ho agrairan.

Gràcies conseller i llarga vida al Ter!

dilluns, 17 d’agost de 2009

El Ter ha mantingut el cabal mínim a Girona quasi tot l´any

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/17/ter-ha-mantingut-cabal-minim-girona-quasi-lany/351023.html

Entre l'abril i el juny, durant 42 jornades, el volum d'aigua va ser superior a 20 metres cúbics


GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS El riu Ter ha tingut, al seu pas per la ciutat de Girona, el cabal mínim ecològic durant el 88% dels dies als set primers mesos de 2009, segons ha divulgat l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament. En observar la gràfica (amb eix de coordenades corresponent als mesos de l'any i el volum d'aigua), els màxims cabals s'han registrat entre principis d'abril i el mateix període de juny. En aquests dos mesos, s'ha mantingut, durant 42 jornades, un cabal mitjà diari superior a 20 metres cúbics per segon. Els dies en què no hi ha hagut compliment del cabal de manteniment són 27. Les dades abracen des del primer de gener i fins el 31 de juliol. El punt de mostreig és el pont de la Barca.

Dues, entre d'altres, de les característiques de la gràfica interanual de 2009 és el traç marcadament irregular i la gran diferència de l'evolució respecte al 2008. La difusió d'aquestes dades coincideix, temporalment, amb l'anunci que ha realitzat el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, sobre el projecte de reducció progressiva (de 2009 a 2015) del 40% del cabal del Ter que es trasvassa cap a la ciutat de Barcelona, i la seva àrea metropolitana. D'aquesta manera, i segons els càlculs que ha fet el Govern autonòmic, és possible passar d'una aportació de 190 hectòmetres cúbics anuals (la mitjana dels darrers anys) a 115 el 2015.

L'anunci de Baltasar, celebrat públicament després, pel president d'ICV a les comarques gironines, Joan Boada, i el coordinador en el mateix àmbit territorial i regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, estava contextualitzat en la posada en funcionament de la desalinitzadora del Llobregat. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va demanar "garanties" però, alhora, creu que és factible que s'executi.

En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es va comprometre, el 28 de febrer de 2008 a Celrà, en una trobada amb el consorci Alba-Ter, a un retorn del cabal del riu, alhora que reconeixent-ne l'actual sobreexplotació i la solidaritat gironina en l'abastament d'aigua a Barcelona. La manca d'un cabal ecològic del Ter al pas per la demarcació de Girona va provocar, ara fa a l'entorn d'un any i mig, les protestes de col·lectius professionals (regants...) i socials (ecologistes...). La idea bàsica que es volia transmetre, a manera de sensibilització, era que, en època de sequera, el Ter continuava sent el principal subministrador d'aigua de Barcelona, i la seva àrea d'influència, mentre que el territori gironí quedava afectat en diferents variables, com restriccions en el conreu o danys en el manteniment de l'ecosistema.

dimecres, 12 d’agost de 2009

«Quan es va fer, vam entendre que la llei del Ter era prou enraonada»

«Quan es va fer, vam entendre que la llei del Ter era prou enraonada»

Font: El Punt

ALFONS MARIA THIÓ DE POL ANTIC CAP DELS SERVEIS TÈCNICS DE GIRONA

Thió de Pol va ser durant gairebé 30 anys cap dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Girona i va participar en l'elaboració de dictàmens sobre les conseqüències del transvasament del Ter


Vostè va entrar a l'Ajuntament el 57, quan es discutia la llei del Ter.

–«Vaig entrar a l'Ajuntament que encara hi havia l'alcalde Franquet. Llavors ell va plegar una temporada i va entrar en Joan Maria de Ribot. Va ser pràcticament el primer que vaig fer: un dictamen sobre el transvasament del Ter, ja que el projecte acabava de sortir a informació pública. Des del punt de vista municipal mencionàvem dos possibles problemes que ens podríem trobar a la ciutat. Un era el dels arbres de la Devesa, ja que estàvem convençuts que el freàtic del Ter disminuiria de nivell i que els arbres se'n ressentirien. I el temps ens va donar la raó, perquè van passar uns anys que els arbres de la Devesa van agafar totes les malalties possibles, fins que no van fer arrels suficients per anar a buscar aigua més avall. L'altre problema era l'abastament d'aigua de Girona, perquè els pous de la ciutat estaven a la Devesa –Sant Narcís, Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Núria, i encara n'hi havia un quart del qual no recordo el nom– i vam preveure que anirien a mal.»

–Va ser així?

–«Va succeir de tal manera que va haver-hi una època de restriccions, a Girona, fins que va arribar l'aigua des de la depuradora de Montfullà. Va haver-hi una primavera que la cosa es va posar molt difícil, perquè els pous de la Devesa quedaven a zero, i es va muntar una potabilitzadora provisional que vam portar de Bilbao,i que vam agafar quan estava a punt d'embarcar cap a una república sud-americana. La vam muntar només amb cloració, sense filtració, agafant aigua superficial del Ter. Va ser per necessitat, perquè érem a les acaballes i hi havia barris sencers sense aigua La vam muntar de Setmana Santa a Sant Pere, el dia que es va inaugurar, i s'hi treballava dia i nit. La gent s'abastia de pous particulars, i la gent de barris més elevats, com ara Montilivi, havien de venir al centre a buscar aigua.»

–Hi va haver molta oposició al projecte?

–«Recordo un estudi molt seriós de la Diputació de Girona, amb catedràtics i enginyers importants. Es van fer dos dictàmens, i també es va fer una manifestació en contra del projecte a Girona. Per ser l'època que era, va congregar bastant gent davant del Govern Civil, en el moment que hi havia Pagès Costart.»

–Sense el paper de la Diputació no s'hagués aconseguit tant?

–«La llei va intentar fer justícia, i això va ser important. El senyor Llobet se'n va preocupar molt, i va treballar bé amb els governadors. I l'alcalde de Girona, el senyor Ordis també va empènyer».

–Havia de ser difícil fer oposició en aquell moment...

–«Sí, però com a resultat de tot plegat es va fer la llei del Ter, que tots enteníem que era prou enraonada, perquè es prioritzaven els usos de les comarques gironines. La llei havia quedat bé, la por era que acabaria passant el que passa ara, que els regadius quedarien a la cua, i volíem que la captació fos al mateix punt que la de Barcelona, ja que teníem preferència. Però al final, la captació de Barcelona és a Susqueda, i la de Girona al Pasteral II, o sigui que, fins i tot físicament, vam perdre la preferència.»

–Què deien des de Madrid en relació a aquests dictàmens?

–«Hi va haver molta discussió sobre el cabal que portava el Ter, amb una quantitat que ballava entre els 12 m³/s i els 20 m³/s, deixant de banda les riuades. No hi havia mesuraments massa fiables, però al final es van definir uns 14 m³/s com a statu quo, 7 m³/s per a Barcelona i 7 m³/s per a Girona. Des de Madrid, al final, es va dir que la meitat per a cadascun.»

–Van rebre pressions en el moment de fer els dictàmens?

–«Absolutament cap. Sé que algú va estirar les orelles al catedràtic de Madrid perquè havia sigut massa favorable als de Girona.»

–A part del Ter, es plantejaven altres transvasaments, com ara el de l'Ebre?
–«Sí, hi havia gent que n'era partidària, i des d'aquí ho veiem més lògic, perquè l'aigua s'ha d'anar a buscar on n'hi ha. Aquí discutíem si el cabal era de 12 o 20 m³/s, i a l'Ebre tothom deia que com a mínim era de 150 m³/s, perquè no tenia color. Una anècdota: un dia vaig anar a la seu de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, i a la sala d'espera hi havia un mapa, amb una llegenda amb uns puntets petits al costat dels quals hi deia: «Límite de provincia». Llavors, amb una altra amb uns puntets una mica més grossos hi posava «Límite del Estado, frontera», i amb una de molt més grossa hi posava «Límite de la Confederación». Allà vaig veure claríssim que això no s'ho saltava ningú! Ens deien que venien al Ter perquè era més a prop de Barcelona.»

–Què es va negociar?

–«Hi havia moltes promeses en relació als regadius del Baix Ter. Amb la construcció de Sau i Susqueda hi havia la justificació de les riuades, però també la de l'ampliació de regadius. Però al final tampoc es va acabar acomplint aquesta promesa.»

–Els últims anys s'ha protestat molt. Des del principi que no es protestava tant?

–«És que últimament ha sigut terrible. El problema és que no hi ha hagut previsió. Hi ha hagut un creixement a Barcelona molt important, i, des d'això del Ter, no s'hi havia fet res. I ara amb el Roine passa el mateix que amb el límit que comentava de la barrera de la Confederació.»

–Troba normal que no s'hagi canviat la llei en 50 anys?

–«Si no la vols complir, el mínim que pots fer és canviar-la.»

–Com va canviar la fesomia del Ter a Girona pel transvasament?

–«Els primers anys després de la llei, la sèquia Monar continuava amb el seu cabal normal, de 6 o 7 m³/s, que feien funcionar un seguit de minicentrals hidràuliques, i les tres de l'Ajuntament: la del Molí, la de Pedret i la de l'Aurora, que generaven un bon grapat de quilowatts. I així es va mantenir, com a mínim fins que jo vaig plegar de l'Ajuntament, el 1985. A la capa freàtica és on es va notar més, i és el que havíem dit que passaria.»

–I davant això, què van dir?

–«Havíem de fer l'abastament de Girona, però va arribar tard, i per això vam estar un any amb aquella solució d'emergència.Després vam aconseguir una solució molt bona, perquè l'abastament és gairebé sense elevació, tot per gravetat:: del Pasteral a Montfullà, de Montfullà a Palau, i de Palau al dipòsit de cua dels Alemanys. Un 99% de Girona s'abasteix per gravetat, només s'ha de bombar l'aigua a la part de dalt de Montilivi i de les Pedreres. Va ser una solució tècnica molt bona».

–Tot això ve a partir de la llei?

–«Amb la llei ho vam haver de refer tot. L'Estat va complir escrupolosament els compromisos, igual que quan va haver-hi la inundació del 62, i aleshores es va fer el pla general de sanejament de Girona. Tot ho va pagar l'Estat espanyol, però ens van deixar fer la direcció d'obres a nosaltres.»

–Veu possible el retorn de l'aigua del Ter anunciat pel govern?

–«Sóc molt escèptic amb les promeses dels polítics. Tècnicament no ho veig possible, com a mínim amb les dessalinitzadores, perquè són molt limitades per l'energia que necessiten. No veig un pla hidràulic ben estructurat. Per a mi, la solució definitiva és anar al Roine. Anar a l'Ebre seria una solució, però, amb la problemàtica política que hi ha allà, és difícil. El Roine té un cabal immens, i les coses s'han d'anar a buscar allà on n'hi ha.»

La llei del Ter compleix 50 anys amb reiterats incompliments del cabal mínim

La llei del Ter compleix 50 anys amb reiterats incompliments del cabal mínim

Font: El Punt

Els sectors vinculats al riu continuen reclamant que es respecti una normativa que no ha estat mai derogada

Aquest 2009 fa 50 anys que es va aprovar la llei del Ter. Com a conseqüència de la pressió del territori pel futur transvasament d'aigua a Barcelona, el govern franquista va aprovar el maig del 1959 una llei que prioritzava els usos gironins de l'aigua del Ter. Les condicions de la llei s'han anat posant sobre la taula reiteradament cada vegada que les sequeres han comportat un incompliment dels termes de la llei, fins al punt que la Plataforma pel Ter va denunciar l'ACA al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aquest fet. La Generalitat ara té les competències sobre les conques internes de Catalunya, i ha aprovat més normatives, com ara el pla de cabals de manteniment i els decrets de sequera, però la llei del Ter del 59 continua sent la que preval en la gestió del riu.

Del cabal que porti el Ter, 1 metre cúbic per segon s'ha de destinar al proveïment de Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre. El riu ha de portar sempre un mínim de 3 m³/s al pas per Girona, i s'han de preservar 150 hm³ l'any per als regants del baix Ter. Si es garanteixen aquestes tres condicions, llavors es podrà transvasar un màxim de 8 m³/s a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això és el que diu la llei del Ter, aprovada el maig del 1959 i que marca l'inici del transvasament a Barcelona. Ja aleshores, el territori es va mostrar contrari a aquesta iniciativa. La Diputació va ser molt activa en aquest sentit, i va presentar diverses al·legacions en què assegurava que no es tenien en compte les necessitats de les comarques gironines, tant pel que feia l'abastiment com per al reg o les necessitats industrials. És més, afirmava que el transvasament del Ter seria insuficient al final del segle XX, i que no hi hauria prou aigua per a tothom.

La llei, a judici

El compliment de la llei va ser una de les principals reivindicacions durant la sequera de l'any passat. L'escassesa d'aigua als pantans va fer que no es respectessin els cabals mínims establerts per la llei i pel pla de cabals de manteniment de la Generalitat, i la Plataforma pel Ter va encarregar un informe jurídic sobre aquest afer. Més tard va presentar una denúncia al tribunal contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està pendent de resoldre's, un cop la plataforma i l'ACA han presentat la documentació pertinent.

Perspectives millors

Les precipitacions d'aquest últim any han emplenat els pantans: a finals de juliol el de Sau estava al 88%, i el de Susqueda, al 82%. El cabal mitjà del 2009 està sent de 16,17 m³ a Girona, quan el 2008 havia estat de 2,12, i de 3,93 el 2007. A més, la millor notícia que ha rebut el riu aquest any ha estat l'anunci del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que marcava un calendari de retorn de cabal del riu, amb l'objectiu de reduir el transvasament a la meitat en els pròxims sis anys. Si bé no és la primera vegada que s'anuncia un augment de cabal, sembla que la posada en servei de la dessalinitzadora farà que sigui de debò. El territori ho espera.

La creació de la Comissió de Defensa del Ter

La Comissió de Defensa del Ter va ser un dels primers moviments populars que van sorgir en defensa del Ter. El grup es va crear després dels fets de l'estiu del 1976, quan va haver-hi un episodi de contaminació del riu –que es va vincular a la fàbrica Torras Hostench– que va provocar un desastre ecològic. El Ter es considerava aleshores un dels rius més contaminats d'Europa, i arran de tot plegat es va crear la comissió, que va servir per denunciar el mal estat del Ter, amb protestes i pressió a les administracions. El grup va trobar la col·laboració de persones com ara l'aleshores senador Francesc Ferrer –molt vinculat sempre a la defensa del Ter– i ajuntaments com ara el de Torroella de Montgrí.

Entitats que reclamen el bon estat del riu

Ara com ara, la principal entitat de defensa del riu és la Plataforma pel Ter, amb gairebé un centenar d'adhesions, des de regants fins a ajuntaments, passant per patronals, sindicats i entitats ecologistes. L'objectiu és la recuperació de cabal del Ter, i una de les accions més importants ha estat la manifestació que es va fer el juny del 2008, que va aplegar 2.000 persones. Altres entitats vinculades al Ter són el Grup de Defensa del Ter, creat el 1989, que concentra més l'activitat a Osona, i també Gent del Ter, amb seu a Torroella de Montgrí, que reclama la preservació dels recs històrics. A més, organitza sortides de descoberta de l'entorn del riu.

dilluns, 20 de juliol de 2009

La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

Editorial del Diari de Girona

La inauguració de la dessalinitzadora del Llobregat, amb capacitat per generar el 24% de l'aigua que es consumeix a Barcelona, i la publicació d'un informe que revela l'augment de l'estalvi dels consumidors, justifica el retorn de bona part del cabal del riu Ter


La inauguració de la dessanilitzadora del Llobregat dóna l'oportunitat a les comarques de Girona de recuperar bona part dels seus cabals naturals. La Generalitat considera que l'amenaça d'una sequera com la de fa any i mig queda conjurada gràcies a la dessalinitzadora del Llobregat inaugurada dilluns i l'ampliació de la de Tordera, que l'any que ve duplicarà la seva capacitat.
La planta, que donarà servei a quatre milions i mig d'habitants, està situada al Prat de Llobregat i té capacitat per produir fins a 200 milions de litres al dia, un 24% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona L'entrada en funcionament de la planta del Prat motivarà que es redueixi en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 ?hectòmetres cúbics anuals.
Tot i això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV) va donar a conèixer que també l'estalvi domèstic ajudarà a pal·liar eventuals escassetats. Segons Baltasar, el descens del consum domèstic ha permès estalviar en sis anys 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, l'equivalent als pantans de Susqueda i Sau gairebé plens, segons revela un informe del Departament de Medi Ambient.
Les polítiques de l'aigua han mobilitzat la societat gironina en els darrers anys. La situació del Ter, els transvasaments i la sequera han ajudat a conscienciar de la necessitat de protegir i cuidar els recursos hídrics. Si la Generalitat reconeix aquest esforç ciutadà, a més de noves infraestructures, ha de fer tot el possible perquè el Ter recuperi el seu cabal.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu

Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu

Font: La Malla

Al baix Ter, els arrossaires reclamen el control sobre l'aigua del riu per a assegurar les seves collites, ja que amb el control total de l'aigua no dependrien d'eventuals decrets per a saber si podran tirar endavant la seva collita. A més, els transvasaments que s'han fet del riu cap a Barcelona han fet disminuir el cabal, és per això que demanen el retorn del 100 % de l'aigua.

Es queixen que l'any passat van veure perillar els seus conreus per culpa dels decrets de sequera, que els van reduir la quantitat d'aigua disponible.

Des de la Generalitat asseguren que està previst reduir els transvasaments del Ter cap a Barcelona, però no fixen una data per fer-ho. A més el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recorda que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana no es tallarà mai del tot, malgrat que la dessaladora del Prat ja està en funcionament.

diumenge, 5 de juliol de 2009

Satisfacció i prudència pel Ter

Satisfacció i prudència pel Ter

Font: El Punt

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat aquesta setmana un calendari detallat per reduir al llarg dels propers anys el volum de transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. Segons les dades del conseller, el 2015 es transvasaran 75 hm³ menys que en l'actualitat, de manera que es desviarà cap a Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. Des d'aquest punt de vista, l'anunci del conseller és una notícia que ens ha de satisfer plenament, perquè respon a unes demandes que el territori ha fet des de fa molts anys de forma reiterada, i insistentment en els darrers mesos, sobretot a partir de l'onada de sequera de l'any passat. Aquesta satisfacció, però, s'ha d'expressar fent públic alhora el sentiment de prudència que també genera el calendari anunciat pel conseller. Perquè si mirem l'hemeroteca de qualsevol diari comprovarem com al llarg dels anys s'han fet diferents anuncis –per part d'aquest govern i els anteriors– i s'han incomplert. Tant de bo aquesta vegada sigui la bona i el Ter pugui recuperar el cabal que es mereix, no només per una qüestió de justícia històrica, sinó per les conseqüències mediambientals que té.

dissabte, 4 de juliol de 2009

L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme

L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme

Font: El Punt

Els sectors implicats esperen que es compleixi el calendari

04/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

L'anunci que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer dijous en què es detallava un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona va ser rebut ahir amb optimisme per alguns dels sectors implicats en la gestió del riu. L'opinió general va ser de donar suport a la proposta i un vot de confiança a les paraules de Baltasar.

En general, les opinions dels consultats ahir per aquest diari anaven en la línia que ja expressava el president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, Francesc Camps: per fi s'ha aconseguit un calendari, amb quantitats incloses, per anar reduint progressivament el transvasament del Ter. Tot i això, també s'és prudent, i es vol esperar que el retorn es faci efectiu.

Narcís Illa, el portaveu dels regants del Baix Ter, afirmava ahir: «El temps és molt capritxós, i si no plou tornarem a estar igual. Però esperem que es compleixi aquest full de ruta.» Josep Maria Rufí, diputat de Medi Ambient i també alcalde de Torroella de Montgrí, valorava el canvi de criteri ja que prioritza els interessos de la conca, i per primera vegada hi ha sobre la taula el tan reclamat calendari. Finalment, Albert Ruhí, de l'Ateneu Naturalista de Girona, opinava que «ara hem de donar un vot de confiança», i que s'ha d'insistir a complir el cabal mínim proposat.

Detalls per polir

En la trobada del conseller amb representants locals, molts van insistir en detalls que s'hauran de polir. El regidor de Girona Ponç Feliu va reclamar que el cabal destinat a la sèquia Monar no s'inclogui dins el cabal ecològic. Que se separi la conca del Ter del sistema Ter-Llobregat, o que es reconeguin legalment els drets de concessió dels regants del Baix Ter van ser uns altres dels punts que es van reivindicar des de la platea.

Ter i Aiguamolls

Ter i Aiguamolls

Font: Diari de Girona

RAMON IGLESIAS de la mateixa manera que un servidor ha demostrat poca pietat amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per la seva insistència a fer o deixar que es faci política amb el territori i amb els seus indígenes en contra, crec que és de justícia pronunciar-se també quan es produeixen rectificacions destacables. I aquesta setmana ha estat rica en viratges de criteri. Començava amb un anunci de Medi Ambient que possiblement es faran enrere i no duplicaran la zona de protecció dels Aiguamolls de l'Empordà (absolutament tots els alcaldes i pagesos s'hi oposaven); i acaba amb l'anunci solemne del mateix Baltasar del retorn progressiu d'aigua del Ter cap al Ter, o millor dit, amb la frenada progressiva del bombeig cap a Barcelona imposat per les autoritats franquistes... les de Franco... les de l'època de Franco, vull dir.

En el cas dels Aiguamolls era un final esperat. L'ampliació de la superfície protegida era un invent perpetrat en el despatx d'algun il·luminat de la conselleria que intentava desxifrar la ment d'algun buròcrata il·luminat de Brussel·les. Em consta que el 90% de la cúpula d'IC a Girona hi estava en contra i han forçat o convençut el conseller perquè revisi el despropòsit.
En el cas de l'aigua del Ter la cosa era i és més complicada, sobretot després de mig segle sense que quasi ningú qüestionés que si Barcelona necessitava aigua, era lògic que un territori solidari proveís. El problema és que la necessitat inicial havia enquistat un hàbit. Amb mig segle hi ha hagut temps suficient per resoldre els problemes d'infraestructura hidràulica i el dèficit subministrament de la capital i, en canvi, la primera dessalinitzadora es va fer a Blanes i no a Barcelona. Potser calia provar aquesta tecnologia i el sabor de l'aigua de mar fora de la perifèria, com sostenia un dirigent d'un dels partits avui al govern, quan estava confinat a l'oposició.

Que ningú s'enganyi, si finalment s'acaba respectant mínimament el cabal del Ter, no serà pels crits del territori (Barcelona està a prop però pateix sordesa), sinó perquè els recents episodis de sequera han constatat que en el futur potser no n'hi ha prou amb l'aigua del Ter i per això s'ha construït la dessalinitzadora del Prat. Que ningú es pensi que, de sobte, al govern català ha arribat a la conclusió que els rius i els pagesos són importants.

divendres, 3 de juliol de 2009

L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%

L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%

Font: El Periódico

• Els 190 hectòmetres cúbics a l’any actuals disminuiran a 115 el 2015

• La mesura serà possible gràcies a la dessalinitzadora del Prat i altres recursos

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
MARINA LÓPEZ / GIRONA
Els cabals que el riu Ter aporta a l’àrea de Barcelona des de fa quatre dècades, després de la inauguració dels grans embassaments de Sau i Susqueda, es reduiran en un 40% en els pròxims sis anys, segons va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, als sectors polítics, socials i agrícoles de la província de Girona. Concretament, els 190 hectòmetres cúbics que es deriven cada any de mitjana es convertiran en només 115 el 2015.
La reducció de la quantitat d’aigua que cedeix el Ter, una vella demanda dels regants de riu, serà possible perquè la regió metropolitana té previst augmentar els recursos propis gràcies a la dessalinitzadora del Prat, fonamentalment, però també a diverses millores d’estalvi, reutilització i recuperació d’aqüífers.

PROTESTES / El desviament d’aigua a Barcelona funcionava sense aparents problemes en les èpoques d’abundància, però no en els moments de crisi. En l’últim període de sequera, els agricultors van treure els tractors al carrer per protestar pel suposat tracte de favor que es dispensava a la regió metropolitana. El 2007, per exemple, el 97% dels cabals acumulats a Susqueda es van utilitzar per proveir Barcelona.

Medi Ambient confia que les actuacions previstes seran suficients malgrat el previst augment demogràfic de la regió metropolitana i tot i els pitjors auguris en matèria climàtica. Només amb la dessalinització, que inclou la futura planta de Cunit i l’ampliació de la de Tordera, s’espera obtenir 190 hectòmetres cúbics anuals addicionals.
Si es compleixen els terminis anunciats, el pla serà aprovat el juny del 2010. L’aigua derivada cap a Barcelona es reduirà progressivament des de 150 hm3 aquell any fins a 130 hm3 el 2012 i 115 hm3 el 2015.

CABAL ECOLÒGIC / A més de satisfer les demandes de reg i proveïment a les comarques de Girona, la reducció del transvasament permetrà millorar l’estat del Ter. El cabal de manteniment al pont de la Barca, a la ciutat de Girona, que ara és de 3 m3/s, podrà ser ampliat a 4,8 m3/s.

L’anunci va ser acollit a Girona amb una gran satisfacció i una certa cautela. La principal por és que el compromís de Baltasar siguin paraules que s’emporti el vent, encara que el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir que les previsions els semblaven factibles. El que més va agrair Camps és que la prioritat a partir d’ara sigui «sempre» el proveïment a Girona i la Costa Brava centre. En qualsevol cas, queden serrells: Camps vol que no es consideri l’aigua que passa per la sèquia Monar com a part del cabal del riu i que es legalitzin les concessions d’aigua de les set comunitats de regants de la zona.

El projecte no preveu ni a llarg termini l’eliminació de l’aqüeducte. Medi Ambient esgrimeix dos arguments: per una part, el riu Ter aporta una «aigua d’excel·lent
qualitat» --no opina sobre el Llobregat--; per una altra, és atractiva «des del punt de vista de la despesa energètica» perquè es parteix d’una cota de terreny elevada.

Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys

Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys

Font: El Punt

El conseller Baltasar es compromet a completar la primera fase del retorn el 2010

03/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir a Girona un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L'objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l'any menys que en l'actualitat, de manera que es desviï cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d'aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l'any.

Fa un mes, el conseller Baltasar –en un acte a la dessalinitzadora del Prat, que ha d'entrar en servei les pròximes setmanes– no va especificar quan podria començar la reducció del transvasament del Ter, quan un any enrere s'havia compromès a iniciar-la amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora. Això va generar molts dubtes sobre si compliria la paraula en el termini previst. Però ahir, en un acte amb una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç, Baltasar va anunciar el calendari –amb quantitats incloses– que tant s'havia demanat des del territori.

El govern ara s'ha marcat tres escenaris d'aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s'hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l'any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any. En aquest sentit, Baltasar va parafrasejar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l'abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d'aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.

Tot plegat anirà acompanyat d'un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l'època de l'any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.

El territori aplaudeix la proposta
Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, les sensacions van ser positives, si bé diverses intervencions van apuntar detalls que es considera que s'han de millorar. «La música del que ha explicat el conseller sona bé, perquè és el que havíem demanat: un escenari que poguéssim compartir», va explicar Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter. Per Camps, un cop s'està d'acord en els objectius, ara s'ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l'aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

Font: Diari de Girona

El retorn començarà aquest 20 de juliol, data oficial de la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat

GIRONA | ROSER REYNER A finals de febrer de l'any passat, i enmig d'un dur període de sequera, es va anunciar en una declaració oficial a Celrà el compromís del Govern d'anar reduint el volum d'aigua del Ter transvasat cap a Barcelona a partir de la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Malgrat la declaració de Celrà, fa tot just un mes s'encenien les alarmes del territori quan, en una visita a aquesta infraestructura, no posava data a l'inici del retorn del cabal del Ter. Però finalment ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va calmar els ànims en anunciar que la desssalinitzadora començarà a funcionar el dia 20 d'aquest mes, i que des d'aleshores i fins a l'any 2015 es reduirà a la meitat el cabal que des del Ter es transvasa anualment cap a Barcelona. Un anunci esperat que va provocar satisfacció amb matisos i demandes al Consorci Alba-Ter, i reserves entre els representants de la Cambra de Comerç.

Baltasar, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernàndez, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, es va reunir amb una vintenta de regidors i alcaldes, amb membres d'Alba-Ter i de la Cambra, i amb representants de les comunitats de regants. A tots plegats els va explicar que, tenint en compte les noves eines amb què es preveu abastir l'àrea de Barcelona (dessaladores del Prat, la Tordera i el Foix, i regeneració d'aigua del Llobregat i el Besòs) i comptant amb les xifres d'estalvi d'aigua registrades en els últims temps, d'aquí a sis anys les derivacions d'aigua del Ter cap a la regió metropolitana se situaran en 115 hm3 anuals.

Això és la meitat del cabal que es transvasa de mitjana cada any des que l'aigua del Ter es va començar a dur cap a Barcelona: més de 200 hm3, que es capten sobre la base d'una llei del 1959, i que l'any passat, per la sequera, van ser poc més de 153.
El conseller va subratllar que la planificació del seu departament dóna màxima prioritat, pel que fa a l'aigua del Ter, "a l'abastament urbà de Girona i la Costa Brava Centre, en segon lloc, a les comunitats de regants i en tercer lloc, al manteniment del cabal ecològic del riu". Tres prioritats, va dir, "que van per davant de la portada d'aigua cap a Barcelona".

També va anunciar que l'anomenat Pla sectorial de cabals de manteniment, que en el cas del Baix Ter s'ha d'aprovar d'aquí a poc menys d'un any, canviarà els criteris: el cabal de manteniment , el mínim que ha de tenir el riu en condicions normals, serà d'entre 3 i 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, en lloc de 3 m3/s al pas del riu Ter al Pont de la Barca. Amb tot, en futurs períodes de sequera no s'hauria d'arribar als baixíssims cabals que va assolir el 2008 el riu a Girona (fins a 0,3 m3/s), i que establí un cabal mínim al Pasteral d'entre 1,3 i 2,2 m3/s.

Felicitacions, i dubtes

Noves xifres i un ambiciós compromís polític que van ser acollits amb cautela des del territori. Des del Consorci Alba-Ter, el seu president, Francesc Camps, va mostrar-se satisfet de l'objectiu del Govern català, però va recordar-li que s'ha d'aconseguir amb un treball compartit entre tots els agents implicats. I el vicepresident, Ponç Feliu, va advertir l'ACA que, tot i que surt més car produir aigua a les dessaladores que dur-la des del Ter, el riu necessita "tenir com més aigua millor per tenir un estat òptim", de manera que encara que "el cabal sigui acceptable", s'ha d'exigir seguir obtenint l'aigua de les dessaladores. També va demanar canviar el "pervers" nom de sistema Ter-Llobregat, i va instar l'ACA a no comptabilitzar l'aigua de la séquia Monar en calcular el cabal del Ter al seu pas per Girona. Des de la Cambra, Pere Cervià va apel·lar a la "precaució" i va mostrar les seves reserves quant a les possibilitats tècniques de dur a terme el compromís del Govern.

L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter

L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter

Font: La Malla

L'aportació cap a la regió barcelona serà de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous que el 2015 la regió metropolitana de Barcelona rebrà un cinquanta per cent menys d'aigua procedent del cabal del riu Ter. Segons que ha explicat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, des de 2010 es deixarà de captar, de mitjana, 40 hectòmetres cúbics (hm³); 60 hm³ des de 2012, i 75 hm³ el 2015, ha informat el departament per mitjà d'una nota de premsa.

Baltasar, juntament amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, ha presentat als alcaldes de diversos municipis gironins, membres de la Cambra de Comerç de Girona, representants del Consorci Alba-Ter i als presidents de les comunitats de regants les mesures de reducció progressiva de les aportacions d'aigua de la conca del Ter.

Les previsions del departament són que amb les noves infraestructures i amb les mesures previstes es possibilitarà una aportació cap a la regió de Barcelona de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys. L'Agència Catalana de l'Aigua garantirà els cabals ambientals del riu, d'acord amb el pla zonal, que oscil·larien entre els 3 i els 4,8 metres cúbics per segon des del Pasteral.

Fonts del departament afegeixen que així s'estableix un nou model de gestió basat en la plena satisfacció de les garanties del Baix Ter i de les demandes urbanes a tot el sistema Ter-Llobregat, aconseguint a la vegada, el bon estat ecològic del riu.