dimecres, 30 de setembre del 2009

Nota de premsa de l'Observatori, 30 setembre 2009

Comunicat de premsa

L’Observatori del Ter descobreix nous incompliments del cabal del riu Ter

El grup de treball de l’Ateneu denuncia que, al contrari del que s’havia promès, l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no ha tingut cap efecte sobre el migrat cabal del riu Ter al seu pas per Girona, que continua per sota del seu límit legal.

La dita que diu que l’alegria a casa del pobre sol ser breu, es compleix gairebé sempre en el cas del riu Ter. Una consulta a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a dia 29 de setembre permet copsar com des del dia 21 de setembre (2,84 m3/s) els cabals d’aquest riu al seu pas per Girona tornen a incomplir els 3 m3/s de cabal mínim requerits per la Llei 11/1959 i els cabals assignats pel Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència.

Mentre que l’estat dels embassaments és satisfactori -a la mateixa web de l’ACA es pot consultar l’estat dels embassaments que, a data 29 de setembre, sumen 301 hm3 embassats a Sau i Susqueda, xifra que correspon al 74% de la seva capacitat-, pel riu hi continua baixant menys cabal de l’establert legalment. Aquest fet és encara més greu quan des d’aquest estiu la Catalunya metropolitana disposa d’una planta desalinitzadora amb capacitat de produir 2 m3/s d’aigua potable que havia de servir per retornar els cabals que el riu Ter necessita per tornar a ser un riu biològicament viu. Des de l’Ateneu volem criticar que així se’ns havia explicat des de les més altes instàncies del govern però, en canvi, l’Agència Catalana de l’Aigua continua incomplint no només les seves promeses sinó també les lleis vigents en aquest país.

A través de l’article publicat al Punt Diari del dia 4 de setembre, des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona se celebrava el compromís expressat pel Conseller de Medi Ambient unes setmanes abans, pel qual s’establia un calendari per al retorn dels cabals i segons el qual el funcionament de la desalinitzadora d’El Prat de Llobregat era una peça clau per a aquest retorn. Tres setmanes després, tot esdevé paper mullat: la desalinitzadora funciona sota mínims per la despesa econòmica que això comporta. L’Observatori del Ter vol deixar clar que aquesta situació és injusta perquè només ve motivada per la gratuïtat de l’aigua del Ter, de manera que, sota aquest criteri únicament economicista, sempre hi haurà arguments per deixar el Ter sense aigua. Des de l’entitat s’ha manifestat que “estem cansats, des de comarques gironines, de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu i ens agradaria saber el perquè d’aquest tracte vexatori, que ningú gosaria ni plantejar a altres parts i rius de Catalunya”.

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

divendres, 18 de setembre del 2009

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

Font: Diari de Girona

L'ens públic compta amb un conjunt d'actuacions per incrementar els recursos fins a 389 hm3

LA TALLADA | ANNA TARRÉS L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha afirmat que actualment hi ha un dèficit d'aigua al sistema Ter-Llobregat de 125 hectòmetres cúbics (hm3) anuals i que en un futur no gaire llunyà la seva demanda d'abastament incrementarà en 100 hm3 l'any a Catalunya i fins a 4 hm3 al Baix Ter a causa de l'augment de la població.

Aquestes confirmacions van ser exposades ahir pel director general de l'ACA, Gabriel Borràs, durant la jornada informativa respecte del retorn de l'aigua del Ter organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). I és que fa precisament un any que el mateix sindicat va organitzar, també a la Tallada d'Empordà, una doble jornada de debats tècnics i polítics destinada al sector.
Aquest any, el discurs dels ponents a l'acte va fer un balanç històric dels últims deu anys respecte del riu Ter i la problemàtica sobre el manteniment del cabal mínim ecològic d'aquest element natural, així com una radiografia actual, on també hi va intervenir el portaveu dels Regants, Narcís Illa.

Tot i que les dades apuntades inicalment condueixen a una conclusió negativa del futur de l'abastament d'aigua a les llars i sectors econòmics dels sistema Ter-Llobregat, aquesta idea pessimista quedarà solucionada per un conjunt d'actuacions que ha previst aquest organisme dependent de la Generalitat i que es desenvoluparan progressivament en els propers anys (les dues dates orientatives i concretades com a horitzons límit són el 2015 i el 2027). Segons va apuntar Borràs durant la seva exposició als assistents, s'aconseguirà incrementar la disponibilitat de recursos del sistema Ter-Llobregat aportant fins a 389 hm3 d'aigua. A més, els processos de modernització i aprofitament dels recursos poden oferir un estalvi de 9hm3, que representen el 10% de la demanda actual.

En aquesta jornada Borràs va concretar més detalladament com es complirà la promesa del Departament de Medi Ambient de retornar aigua al Ter. Durant els 7 primers anys del 2000, el transvasament d'aigua ha estat de 190 hm3 d'aigua cada any de mitjana.

Un retorn programat

Segons el calendari previst la reducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera progressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 la xifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap de dos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015 es poguessin transvasar tan sols 115 hm3.

divendres, 4 de setembre del 2009

Crònica d'un compromís llargament esperat

Crònica d'un compromís llargament esperat

Font: El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/77361.html

Celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds

«Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser (...) la meitat de l'actual. Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals i les seves greus conseqüències.» D'aquesta manera, amb una idea expressada ja en el manifest redactat per l'Ateneu el febrer del 2007, acabàvem un article d'opinió publicat en aquest mateix diari el 22 de març passat i que portava per títol Un any després de la gran sequera. Llavors feia aproximadament tres anys que des de la Comissió del Ter de l'Ateneu havíem començat una campanya informativa i reivindicativa perquè el principal riu de les comarques gironines dugués el cabal que li corresponia, tant des d'un punt de vista legal com ecològic.

És clar que no érem els primers ni de posar sobre la taula ni la il·legalitat ni el perjudici que s'estaven cometent sobre el riu Ter, ni de demanar que s'acabés l'espoliació de la qual era objecte, no tant perquè es tractés d'un transvasament, sinó per la seva magnitud. De fet, cal agrair bona part de la història a Francesc Ferrer i Gironès, que juntament amb altres persones va fer molt al seu moment per dur aquest problema a les més altes instàncies polítiques, malgrat que, malauradament, tal com ens recordava ell mateix a la reunió que va servir per constituir el nostre grup de treball, sense gaire èxit.

En aquesta darrera lluita hi ha hagut, però, un element diferencial, que ha estat allò que ha fet que, almenys a nivell de compromisos del govern, la balança es decantés cap al nostre costat: la cohesió ciutadana. Tant des d'un punt de vista territorial com sectorial, des de fa uns anys el clam ha estat unànime. Ja no són tan sols el Baix Ter o la ciutat de Girona, sinó tots els pobles, del Pasteral a l'Estartit, els que han reivindicat el compliment de la llei per al riu Ter. Ja no som només els ecologistes, els pagesos o els gremis turístics, sinó tots alhora i demanant el mateix, els qui hem anat fent pressió –últimament, units sota el paraigües de la Plataforma del Ter– i finalment hem aconseguit el que cercàvem: un compromís polític, amb dades i dates, a un problema que és, també, essencialment polític, i que no sols afecta el Ter, sinó el país sencer. I n'estem satisfets no sols perquè finalment s'hagi fet públic, sinó perquè el compromís que prengué el conseller Baltasar segueix, pràcticament fil per randa, allò que vam començar demanant des de l'Ateneu ara fa uns anys, i que hem anat explicant en la nostra peregrinació per un bon grapat de pobles de les comarques gironines. Allò que inicialment se'ns havia desestimat, ha acabat demostrant-se com l'opció més raonable, fins i tot pel govern.

És per això que des de l'Ateneu celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds i hagi decidit ser recordat com aquell que un dia, en un acte de desgreuge històric, decidí començar a revertir el contrasentit d'estar transvasant, de mitjana, més de tres quartes parts d'un riu i d'abastir en molts moments la principal àrea del país amb el seu cabal ecològic. Si les xifres donades es materialitzen, l'any 2015 el transvasament s'haurà reduït a la meitat. No s'haurà tancat cap aixeta, no s'haurà enfrontat cap territori, però tampoc ens haurem resignat a pensar que quan les coses són fetes no tenen marxa enrere. Aquesta és la crònica d'una petita victòria, de les persones que l'han liderada i sobretot d'aquesta nova manera de fer basada en la unió, el rigor i la constància. El medi natural, l'activitat econòmica i les persones –allò que podríem anomenar, en definitiva, ecosistemes en la seva concepció més àmplia– ho agrairan.

Gràcies conseller i llarga vida al Ter!