dijous, 30 d’octubre de 2008

El tripartit rebutja fer una nova llei del Ter en 3 mesos

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_3_295276__Comarques-tripartit-rebutja-nova-llei-mesos

CiU va presentar una proposta de resolució però PSC, ERC i CiU van argumentar que ja s'estan fent accions per reduir el transvasament

GIRONA | LAURA FANALS

Els partits que formen part del Govern català (PSC, ERC i ICV) van rebutjar ahir una proposta de resolució de CiU que demanava l'elaboració, en tres mesos, d'un nou projecte de llei per al transvasament del riu Ter cap a Barcelona. Segons va exposar el diputat gironí Eudald Casadesús, la nova llei hauria d'incloure aspectes que ara no estan contemplats com ara una garantia dels cabals ecològics del riu, un pla econòmic i financer, compensacions de caràcter social i econòmic, una millor planificació de les reserves, inversions per millorar les condicions dels aqüífers del Baix Ter, el Fluvià i la Muga i l'elaboració d'un pla integral de protecció de la conca del Ter i els seus sistemes, entre altres. A més, la voluntat de CiU era que el Parlament instés el Govern a demanar la derogació de la llei del Ter 1959, que encara es manté vigent.

La proposta va comptar amb el suport del PP. El seu representant, Santiago Rodríguez, va considerar que la problemàtica del Ter no és aïllada sinó que és compartida amb altres rius com l'Ebre, el Segre o la Muga, i va afegir que aquests problemes s'haurien pogut solucionar molt abans del que preveu el tripartit.

I és que els tres partits que donen suport al Govern van rebutjar la proposta de CiU argumentant que des de la Generalitat ja s'està treballant intensament per recuperar el cabal del Ter, a través de la construcció de noves infraestructures hidràuliques com per exemple de la construcció de noves dessalinitzadores al Prat de Llobregat, Cunit o la Tordera.

Segons va indicar el seu portaveu a la Comissió de Medi Ambient, Jordi Terrades, l'any 2012 s'hauran acabat ja totes aquestes infraestructures que han d'aportar nous recursos hídrics a la població, la qual cosa demostra, segons ell, la voluntat del Govern de resoldre els dèficits estructurals de l'aigua a Catalunya.

En canvi, va assegurar que CiU no es va preocupar pel Ter durant els 23 anys que va governar, mentre que ells, amb només 8, aconseguiran que el riu "torni a ser el que era abans".

divendres, 24 d’octubre de 2008

Després de 50 anys cal una llei Catalana per al Ter - Ricard Font

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008102400_4_294304__Opinio-Despres-anys-llei-CatalanA

Article d'opinió de Ricard Font
La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament

Que ara no se senti a parlar tant d'escassetat d'aigua o de sequera no hauria de significar que ja no cal posar sobre la taula els problemes de la Conca del Ter i la necessitat de solucionar-los. Amb serenor, però recollint el clam de molta gent i moltes institucions que demanden que hi ha una altra manera de ser solidaris des del punt de vista hídric, és el moment de redactar una llei nova de transvasament i un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter.

El Grup de CiU al Parlament ha demanat al Govern que presenti al Parlament un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població i en què es determini entre altres aspectes:

a) la previsió i les condicions autoritzades de transvasament de recursos hídrics que incloguin la fixació dels cabals ecològics mínims;

b) la determinació de les condicions tècniques i ambientals del transvasament;

c) la concreció de la destinació del cabal transvasat;

d) la determinació de les condicions d'execució i explotació del transvasament;

e) un pla econòmic i financer del transvasament;

f) un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental per a la conca del Ter, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua;

g) la planificació de les reserves hidrològiques per motius ambientals;

h) la programació d'inversions per part del Govern de la Generalitat per a la millora i modernització de les zones agrícoles de la conca del Baix Ter, Fluvià i de la Muga, així com per a la recuperació d'aqüífers i per la millora de l'abastament d'aigua de boca per als municipis de la Conca del Ter;

i) el compromís de l'elaboració i execució d'un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter amb concrecions temporals i dotacions econòmiques; la determinació de mecanismes àgils i eficients de seguiment, revisió, i actualització de la llei.

No podem oblidar que el riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal i de la derivació constant d'aigua cap a altres conques internes catalanes, es troba sovint en unes condicions ecològiques precàries. Aquest fet, a més de causar un fort impacte social, econòmic, ambiental i paisatgístic, provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i alteracions a l'ecosistema fluvial del riu, que s'evidencien en aspectes com la pèrdua de biodiversitat, l'afavoriment d'espècies al·lòctones, la desaparició dels boscos de ribera, la regressió d'espècies sensibles o escasses.

Bona part d'aquesta situació actual té el seu origen l'11 de maig de 1959 -l'any que ve farà 50 anys- quan va convalidar-se com a llei 15/1959 el decret del Ministeri d'Obres Públiques de 14 de novembre de 1958 que preveia el transvasament d'aigua del Ter a la ciutat de Barcelona i la seva zona d'influència.

La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament. Les darreres estimacions indiquen que el riu disposa en els darrers anys d'un cabal mitjà de 400 hectòmetres cúbics l'any del qual se'n transvasa aproximadament uns 210 hm3. Això significa que s'ha passat de transvasar 1/3 del cabal anual, en el moment d'aprovació de la llei, a transvasar un 50% del cabal anual en l'actualitat, percentatge que, en situacions de manca important d'aigua, com les que ha viscut Catalunya darrerament, pot arribar a significar que es transvasa fins a un 75% del cabal del Ter. El juliol de 2006 el Govern de la Generalitat va elaborar un Pla de Cabals de Manteniment que preveu el cabal ecològic mínim per al riu Ter. Segons els municipis de la conca del Ter durant el 2007 i els primers 5 mesos de 2008 no s'ha pogut complir aquest mínim. Així, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any 2007, o sigui un 64% de l'any.

Cal redactar una nova llei i sobretot un Pla de gestió de conca del Ter, que tingui en compte aspectes nous, com ara l'entrada en funcionament d'un conjunt de noves infraestructures hídriques: noves dessaladores, millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, reutilització d'aigües depurades entre altres i previstes per al 2009. També caldrà tenir present el fet que el govern de l'Estat hagi acceptat estudiar el transvasament d'aigua del Roine a Catalunya per tal de garantir una solució estructural i a llarg termini d'abastament d'aigua per a tot el territori català, tal com ha vingut defensant CiU des de fa temps. Aquestes mesures, conjuntament amb la necessària interconnexió de xarxes d'abastament d'aigua, han de permetre augmentar de manera considerable la capacitat de disposar de nous recursos hídrics per abastir a Barcelona i la seva àrea metropolitana i, per tant, han de possibilitar reconsiderar i racionalitzar l'aportació mitjana del ?transvasament del riu Ter.

La conca del riu Ter és una conca hidrogràfica intracomunitària o interna de Catalunya. Segons l'Estatut de Catalunya correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries. Correspon per tant al govern de la Generalitat impulsar les mesures de protecció de la conca del Ter. La Generalitat ha d'escoltar la proposta de CiU i presentar un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població. I ha de requerir al Govern de l'Estat la derogació de la llei preconstitucional d'11 de maig de 1959. És de llei, 50 anys després. Hi tenim dret.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Els enginyers de camins reclamen la interconnexió de totes les xarxes d'aigua

Font: Vilaweb-El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3039352


Consideren que per garantir el subministrament calen més aportacions, inclosa la del Roine

EMMA ANSOLA. Barcelona
El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports va fer públic ahir la necessitat que la gestió de l'aigua a Catalunya tingui en compte altres infraestructures, a més de les plantes dessalinitzadores com preveu el govern. Assegura que amb les plantes projectades només s'aconseguirà més aigua per retornar al cabal del Ter, però que, en canvi, no es podrà garantir el subministrament a la població en situació de sequera. Per això consideren necessària la interconnexió de totes les xarxes d'abastament d'aigua i una gestió que permeti disposar de l'aigua de l'Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa, sense descartar aportacions del Roine.

«La sequera que pateix aquest país és estructural, no pas conjuntural», assegura Josep Oriol, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. En un document consensuat per tots els membres del col·legi arran de l'últim episodi de sequera, s'assegura que amb les quatre plantes dessalinitzadores que preveu construir el govern només s'aconseguirà obtenir un recurs que permetrà retornar a un riu Ter «exhaurit» el seu cabal. A més, consideren que l'elevat cost energètic i les emissions de CO2 són obstacles greus per deixar tota la gestió en mans d'aquestes plantes, tal com preveu la política de l'actual govern. Segons aquests tècnics, una ciutat com Barcelona no es pot permetre tenir una garantia de subministrament que depengui només de l'aigua emmagatzemada en els pantans gràcies a les pluges. «Si s'arriba a produir una seqüència completa de sequera durant la primavera i la tardor, el col·lapse seria inevitable», es diu en el comunicat. També es creu que la despesa d'aigua a l'àrea metropolitana ja no es pot reduir per sota dels 110 litres per habitant i dia.

«Necessitem tenir més aixetes; una altra cosa és que segons les necessitats se n'obrin unes i se'n tanquin d'altres», explica el president de la comissió d'aigua i energia del col·legi, Jaume Fleta. Per això el col·legi, que parteix de la idea que «més recursos no és sinònim de més consum», reclama que en la gestió de l'aigua a Catalunya s'aposti, a més de les plantes dessalinitzadores, per les interconnexions de xarxes de tots els sistemes (Consorci d'Aigües de Tarragona, Aigües Ter- Llobregat, Consorci de la Costa Brava). L'objectiu és disposar d'un territori amb canonades distribuïdes en forma de malla, com passa en l'àmbit energètic, per on pugui circular més aigua procedent tant de l'Ebre, com del Segre i de la Noguera Pallaresa. A l'aigua dessalinitzada i superficial dels rius, caldria també afegir-hi l'aigua regenerada procedent del tractament terciari de les depuradores per tal que es puguin alliberar cabals d'aigua potable que ara es destinen a usos ambientals o agrícoles.

TAMBÉ EL ROINE
Amb questa diversificació de recursos no es descarta tampoc la font del Roine. El col·legi considera que cal elaborar un estudi «més a fons que els realitzats fins ara», ja que a llarg termini una aportació del Roine de 300 hectòmetres cúbics anuals tindria un cost assequible i competitiu respecte a altres fonts d'origen. Fins i tot es planteja la possibilitat que aquest transvasament es converteixi en eix principal del sistema català i es pugui arribar a perllongar més al sud de l'àrea metropolitana.

Gestionar tots els recursos sota criteris tècnics

La posició del col·legi també inclou la creació d'una comissió que, sota criteris exclusivament «tècnics», gestioni l'aportació de tots aquests recursos a la xarxa de subministrament. Per això es reclama que primer de tot la planificació de les diferents fonts de subministrament d'aigua a Catalunya obtingui el consens de tots els territoris i de tots els sectors a través d'un pacte nacional de l'aigua, amb el benentès que la gestió, per part d'una comissió tècnica, permetria despolititzar les decisions i l'execució dels projectes, contràriament al que succeeix ara, «que les decisions s'han pres atenent a pressions polítiques i socials», explicava ahir el degà del col·legi durant una trobada amb la premsa.

La posició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports coincideix amb allò que va manifestar fa dues setmanes el grup format pel RACC, Foment de Treball, la Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia i el Col·legi d'Enginyers Industrials. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, també ha reclamat aigua de l'Ebre.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Dades del 14 d'octubre de 2008

En consulta a la web de l'ACA avui 15/10/2008, les dades de cabals d'ahir al riu Ter són les següents:

Valors reals (14/10/2008):

* Cabal a Ripoll: 3,05 m3/s
* Cabal a Girona: 3,51 m3/s
* Cabal a Torroella de Montgrí: 2,16 m3/s

Llei 11/1959

* Cabal a Girona: 3 m3/s

Pla de Cabals de Manteniment de l'ACA

* Cabal a Ripoll: 2,90 m3/s
* Cabal a Girona: 4,60 m3/s
* Cabal a Torroella de Montgrí: 5,50 m3/s

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Entrevista a Tomàs Molina a La Terra, setembre 2008

Interessant entrevista a Tomàs Molina en el número de setembre de 2008 de La Terra, on diu coses tan evidents -això ho sabem bé al Ter- com que "El problema de l'aigua ja no és quanta en cau del cel, sinó quanta gent obre l'aixeta".

dijous, 9 d’octubre de 2008

Un observatori de l´Estat també creu que l´aigua es paga massa barata

Assenyala que la descoordinació institucional és un dels problemes principals del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100900_3_291547__Comarques-observatori-lEstat-tambe-creu-laigua-paga-massa-barata

GIRONA | DDG

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no és l'única que opina que els consistoris cobren l'aigua massa barata. En un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) -òrgan que depèn del Ministeri de Medi Ambient, la Fundació general de la Universitat d'Alcalà i la Fundació Biodiversitat-, s'assenyala que els preus de l'aigua procedent dels rius Ter i Llobregat es troben "molt per sota del seu cost real", de manera que una revisió de taxes és la seva "assignatura pendent". També assenyala la "descoordinació institucional" (especialment entre els diferents departaments de la Generalitat) com el problema més gran que existeix al Ter, i que també afecta els problemes de contaminació de les aigües subterrànies.

L'informe porta per títol Aigua i sostenibilitat. Sostenibilitat de les conques, i dedica un capítol a analitzar l'estat dels rius que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, bàsicament el Ter i el Llobregat.

Pel que fa a la situació del riu gironí, l'observatori és molt clar: la pressió sobre els sistemes subaquàtics que produeix el consum d'aigua per part de Barcelona és "molt significativa". En aquest sentit, assenyala que la conca gironina es dedica "gairebé en exclusiva" a abastir Barcelona, de manera que el curs baix del Ter només rep "el 20 o el 30% de tota l'escorrentia generada a la seva conca en un any normal i, en un any sec, molt menys".

En aquest sentit, l'estudi també fa un repàs a la història: segons recorda, les aportacions de la capçalera del Ter es deriven cap a la regió de Barcelona a raó d'entre 6 i 8 metres cúbics per segon (m3/seg), que teòricament només eren una petita part del cabal del riu a mitjans dels anys 60, ja que aquest se situava llavors en 20 m3/seg. Però ara, indica l'OSE, el cabal del riu és menor i per tant les seves derivacions s'acosten a les aportacions naturals del riu en anys secs. Així doncs, el cabal que porta el riu és "insuficient" per a la seva funcionalitat ecològica, i considera que aquesta situació ha empitjorat amb els anys i preveu que ho seguirà fent.

A l'hora de buscar un responsable de tot això, l'observatori creu que la descoordinació institucional hi té molt a veure. I com a mostra, un botó: segons assenyala, durant l'any que ha estat en vigor el Decret de Sequera el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) ha continuat planificant més població al voltant de Barcelona, mentre que Agricultura ha anat incorporant més regadius a altres àrees de Catalunya. Així doncs, considera que la falta de coordinació entre les diferents administracions "és segurament el problema més gran que existeix".
Aquest descens del cabal té, a més, conseqüències mediambientals. Segons indica l'informe, la manca d'aigua al curs baix del Ter (especialment a l'estiu) ha afavorit l'aparició d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes, així com plagues com la de la mosca negra, la qual cosa obliga, en alguns moments, a utilitzar insecticida.

L'OSE també alerta que, si no s'hi posa remei, la situació empitjorarà amb el canvi climàtic.

divendres, 3 d’octubre de 2008

ERC proposa al Parlament que es defineixi un calendari per al retorn progressiu d'aigua al Ter

Font: El Punt/Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3017159

ORIOL MAS. Girona
El grup d'ERC al Parlament ha impulsat una proposta de resolució perquè s'aprovi un calendari en què es marquin els terminis per retornar de manera progressiva el cabal del Ter. ERC considera que els regadius del Baix Ter i les funcions ecològiques del riu no han de quedar perjudicats pel transvasament cap a Barcelona, i per això també ha demanat que la pagesia es consideri una activitat econòmica més. El partit independentista creu que les diverses mesures en marxa, com ara les dessalinitzadores, ajudaran a garantir unes quantitats d'aigua que faran més difícil que es repeteixi l'última sequera, i que això ha de ser un primer pas per al retorn d'aigua al Ter. I més quan s'ha superat la situació d'excepcionalitat. El diputat gironí d'ERC, Alfons Quera, que és qui ha presentat la proposta, ha afirmat: «Fa molt temps que denunciem aquesta situació injusta, i si bé un transvasament moderat pot ser just, quan perjudica greument la conca cedent esdevé insostenible.» Acordar un calendari de retorn de l'aigua del Ter és una de les grans reivindicacions de la Plataforma del Ter.

El Parlament insta a posar fi a poc a poc a la «sobreexplotació» del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100300_6_290580__CATALUNYA-Parlament-insta-tornar-gradualment-cabal-ecologic-garantir-regadiu

EUROPA PRESS/DDG | BARCELONA

Els socis que donen suport al Govern van aprovar ahir una resolució de política social que insta l'Executiu a posar termini al fi gradual de la «sobreexplotació» del riu Ter, després de 40 anys d'«esforç» d'aquest curs fluvial.

La resolució, rebutjada per l'oposició, insta a «facilitar el retorn progressiu i gradual per aconseguir el cabal ambiental i garantir les necessitats de regadiu i les funcions ecològiques».
«Retorn progressiu -continua la resolució- que haurà de ser calendaritzat en un termini breu, una vegada superada la situació d'excepcionalitat, una vegada derogat el decret de sequera i comptant amb l'aportació de nous recursos derivats de les actuacions de recuperació d'aqüífers, de dessalinitzadores, de reutilització, etc».

La mateixa resolució també insta el Govern a prosseguir amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, a començar la construcció de la dessaladora de la desembocadura del riu Foix a Cubelles, i de la connexió de la dessaladora de la Tordera amb la depuradora de Cardedeu.

Es tracta d'actuacions «fonamentals» per a la «millora de la garantia i qualitat» de l'aigua subministrada a l'àrea metropolitana de Barcelona que «suposen l'inici progressiu i gradual del retorn d'aigua cap a la conca del Ter». A més, s'insta a aprovar el Pla preventiu de Gestió de la Sequera, acabar la redacció del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, la revisió del Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes, iniciar el tràmit parlamentari de la Llei de Declaració del Parc Nacional Montgrí-Illes Medes-Baix Ter, i seguir aplicant «mesures de tota mena» per reduir a la meitat la mortalitat a les carreteres.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

L'àrea de BCN encara desitja l'aigua del Segre i de l'Ebre amb vista al 2025

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=548065&idseccio_PK=1021

El pla estratègic defensa transvasar l'estalvi que resulti de la millora dels canals de reg de LleidaEl text qüestiona la política de Medi Ambient de fiar el futur a la construcció de dessalinitzadores
 Vista de la cua del pantà d'Oliana, ahir, a Coll de Nargó (Alt Urgell). Foto:  RAMON GABRIEL
Vista de la cua del pantà d'Oliana, ahir, a Coll de Nargó (Alt Urgell). Foto: RAMON GABRIEL
XABIER BARRENA, BARCELONA

Barcelona tem pel subministrament d'aigua del futur. I posa damunt la taula les seves pròpies solucions, divergents, en alguns casos, de la política seguida pel Govern tripartit. Amb els pantans del sistema Ter-Llobregat ara pròspers, amb un 63% de volum d'aigua emmagatzemada i la inauguració de la gran dessalinitzadora del Prat d'aquí a no res --la primavera que ve--, els temors es dirigeixen a llarg termini. A l'any 2025, per exemple, quan la població de Catalunya s'elevi als nou milions de persones. Les receptes que des de l'Administració local barcelonina es donen al possible problema de subministrament queden recollits al document Subministraments i serveis bàsics a l'àrea metropolitana de Barcelona, elaborat pel pla estratègic metropolità. En aquest text es reclama connectar l'aigua del Segre amb la xarxa barcelonina i tenir a punt la interconnexió amb l'Ebre, l'obra que finalment no es va realitzar la primavera passada quan la sequera feia molt mala pinta.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és, segons defineix la seva pàgina web, una "associació privada" promoguda per l'Ajuntament de Barcelona (el president és, doncs, l'alcalde Jordi Hereu) que "integra" els 36 municipis de l'àrea metropolitana. A més, en el PEMB també hi participen altres administracions, com la Generalitat.

En l'última actualització de l'escrit, el juny d'aquest any, els autors --Carles Conill, Miquel Vila i Albert Vilalta-- recorden que l'agricultura consumeix el 70% de la demanda d'aigua a Catalunya. El pas previ a sol.licitar una forta inversió --que comparen amb la que costaria transvasar aigua del Roine-- a fer "més sostenible" l'agricultura a la província de Lleida.

DOS ITINERARIS

Més sostenible significa conduccions amb menys pèrdues en canals com el d'Urgell i el Segarra-Garrigues, cosa que generaria un estalvi d'aigua que podria destinar-se a les necessitats metropolitanes. El pla estratègic ofereix fins i tot dues opcions. La primera és una connexió de 22 quilòmetres d'auxili, en cas de sequera extrema, del pantà d'Oliana al de Sant Ponç, pel riu Cardener. Una altra possibilitat és una conducció de 117 quilòmetres des del Noguera Pallaresa fins a Camarassa i fins a Rialb, i d'allà a Piera, "cosa que solucionaria els problemes de subministrament a Lleida i la Catalunya central".

L'escrit també defensa construir la interconnexió amb l'Ebre. I ho fa en els estrictes termes amb què es va plantejar l'obra la primavera passada: gestió dels excedents de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), reversibilitat, per si calgués fer baixar aigua de Barcelona a Tarragona, i un diàmetre de tub d'1,4 metres com a garantia que no s'extrauran més recursos que els pactats.

Pel que fa a la dessalinització, el document marca importants diferències amb la política de Medi Ambient. Després d'afirmar --amb la calculadora a la mà-- que el consum de totes les dessalinitzadores previstes seria tan alt com el d'una ciutat com Tarragona, l'associació promoguda per l'Ajuntament de Barcelona demana, després d'acceptar la construcció de les plantes del Prat i l'ampliació de Tordera 1, una moratòria respecte a les dues previstes: la de Cunit i la de Tordera 2.

"Seria prudent", abans de construir-les, "meditar sobre dos aspectes. Per una banda, "no es coneix l'eficiència real de les instal.lacions; ni l'energètica ni el rendiment pel que fa a aigua produïda". "El fet de no arribar als rendiments" previstos obligaria "a modificar el model". Per una altra banda, "no sembla prudent fiar tota solució de futur a una única línia", perquè un encariment "de l'energia posaria en crisi la garantia d'aigua".

El Ter: un problema pendent - Article de Manel Serra

Podeu llegir aquest article de Manel Serra a la revista Engega de la UdG en el recull que s'ha fet des del Consorci Alba-Ter. El trobareu fent clic aquí.