dijous, 31 de juliol de 2008

La Plataforma del Ter porta l'ACA als tribunals per incomplir el cabal ecològic

Font: La Malla
http://www.lamalla.net/medi_ambient/article?id=205989

Assegura que la situació actual de la conca del Ter és dramàtica i reclama deixar anar l'aigua dels pantans

La Plataforma del Ter ha denunciat davant els tribunals l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per l'incompliment reiterat del cabal ecològic que ha de portar el riu, tal i com estableix la llei de 1959. "És il·lògic i incongruent" que es mantingui la situació d'excepcionalitat per sequera, ha expressat el president de la Plataforma, quan als pantans "hi ha aigua suficient". Davant aquesta situació, l'entitat ha reclamat al jutge mesures cautelars per obligar a l'ACA a deixar anar l'aigua dels embassaments.

Des de la tardor passada la situació de la conca del Ter és "dramàtica", assegura la Plataforma, la qual congrega més de 60 institucions de la conca del riu. Els demandants reclamen que l'Agència Catalana de l'Aigua redueixi el cabal transvasat a la conca del Llobregat i l'acusen de "mala planificació" des de fa dècades, fet que ha donat per resultat que en aquests moments no circuli pel riu Ter ni un sol metre cúbic d'aigua. El 75% de l'aigua del Ter acaba abastint la xarxa domèstica de Barcelona i l'àrea metropolitana, però alguns estius s'ha transvasat fins i tot el 90% del cabal, es queixa Francesc Camps, president de la Plataforma del Ter.

Segons la llei de 1959, el cabal del Ter ha de ser de tres metres cúbics per segon al seu pas a Girona, dels quals un metre cúbic s'ha de destinar a l'abastament de la capital i de la Costa Brava i 150 hectòmetres cúbics anuals per a regadius. Aquest incompliment, denuncia Camps, no tan sols afecta l'agricultura, sinó que agreuja la salinització de les aigües subterrànies. La conseqüència és que els boscos de ribera moren i empitjora la qualitat de l'aigua que reben 150.000 persones

La Plataforma del Ter porta l´ACA als jutjats per incomplir la llei de 1959

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008073100_3_279517__Comarques-Plataforma-porta-lACA-jutjats-incomplir-llei-1959

Reclama al jutge que com a mesura cautelar ordeni a Medi Ambient el retorn de l'aigua del riu

GIRONA | PILI TURON

La Plataforma del Ter portarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) als jutjats per incomplir la llei de 1959 sobre el transvasament d'aigua d'aquest riu a Barcelona. Aquesta és la primera vegada que el col·lectiu decideix seguir la via judicial i el tràmit es realitzarà avui als Jutjats del tribunal contenciós administratiu de l'àrea metropolitana de Barcelona. Fins que es produeixi la resolució, ahir també van demanar al jutge que "com a mesures cautelars" obligui l'ACA a complir la llei.
A l'abril, la Plataforma del Ter va presentar un requeriment a l'Agència Catalana de l'Aigua demanant-li que complís la Llei del Ter, però la resposta d'aquest organisme del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha estat "una fugida endavant, parcial i plena de vaguetats", segons va explicar el seu president i alcalde de Celrà, Francesc Camps. Així que una vegada complert el procés administratiu, l'organització ha decidit portar el tema als jutjats amb l'objectiu de "redreçar la situació", en paraules del mateix Camps.

Una situació "insostenible"

La plataforma inclou una seixantena d'institucions i entitats de la conca del Ter, preocupades per la progressiva disminució del cabal del riu i empitjorament de les seves aigües, pels seus efectes sobre l'agricultura i per la contaminació de l'aigua d'abastament públics de molts municipis d'aquesta zona. En la seva opinió, tot plegat ha deixat el Ter en una situació "insostenible".

Entre els arguments del col·lectiu hi ha que s'està transvasant el 75% del cabal del riu "tot i no complir-se els criteris ecològics mínims per a garantir la salut del Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca". Per aquest motiu, l'organització denuncia que s'està produint "un incompliment sistemàtic de la normativa actual" i remarca que més de l'abastament de l'aigua de Barcelona prové del Ter.

Segons la llei de 1959 que la Plataforma exigeix que es compleixi, a Girona hi ha d'haver 3 metres cúbics per segon de cabal circulant, un per a l'abastament de Girona i la Costa Brava i 150 hectòmetres cúbics anuals per als regadius. I és per l'incompliment d'aquesta normativa que la plataforma ha decidit portar l'ACA als jutjats.

Ahir, Francesc Camps va explicar que la Plataforma del Ter "aportarà dades reals i testimonis per justificar el recurs" quan el jutjat decideixi iniciar la fase de proves, cosa que els implicats esperen que passi al setembre.

D'altra banda, la plataforma ha tancat la seva primera ronda de contactes amb els partits polítics catalans, dels quals Camps va explicar que han obtingut "una excel·lent receptivitat". L'alcalde de Celrà va avançar que es farà una segona ronda, en la qual demanaran als polítics que assumeixin actuacions concretes.

Reunint proves per denunciar a Europa

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008073100_3_279518__Comarques-Reunint-proves-denunciar-Europa

La Comissió Europea és una altra instància on la Plataforma del Ter estudia denunciar el transvasament d'aigua d'aquest riu. El seu president, Francesc Camps, va explicar que es troben en ple procés per "reunir proves que ens permetin afirmar que s'estan incomplint normes i directives europees respecte el Ter". Un cop hagin completat aquesta feina, la plataforma decidirà si presenta una denúncia a Brussel·les.

Per realitzar aquesta tasca, la Plataforma del Ter compta amb juristes i persones de prestigi en l'àmbit mediambiental. Francesc Camps va assenyalar que l'organització s'han trobat amb "la complicitat de molta gent i institucions per a la reivindicació que el Ter torni a ser el que era".

La voluntat de denunciar les condicions amb què es realitza el transvasament d'aigua del Ter a Brussel·les va transcendir a mitjans d'abril. Des de llavors, la plataforma treballa per reunir la informació necessària que sostenti l'acció judicial.girona |p.t.v.

dimecres, 30 de juliol de 2008

Un conveni inclou la recuperació dels recursos d´aigua en desús de Girona

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008073000_3_279314__Comarques-conveni-inclou-recuperacio-dels-recursos-daigua-desus-Girona

GIRONA |DDG

El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, van signar ahir un conveni que preveu destinar 160 milions d'euros per l'exercici 2008 a infraestructures estratègiques del cicle de l'aigua a Catalunya, i que inclou la recuperació de recursos subterranis i captacions en desús de Girona, Barcelona, l'Anoia, el Penedès i el Garraf, entre d'altres.

Així, amb l'acord, es destinaran més de 82 milions en actuacions per a l'abastament i més de 78 milions en infraestructures destinades a millorar la qualitat dels recursos hídrics, al sanejament d'aigües residuals urbanes i a desenvolupar correccions hidràuliques. L'objectiu és la gestió més sostenible dels recursos de l'aigua.

El Govern destina a Catalunya 160 milions per garantir el proveïment d´aigüa

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072900_6_279294__CATALUNYA-Govern-destina-Catalunya-milions-garantir-provement-daiga


El Govern central destinarà aquest any 160 milions d'euros per finançar un conjunt d'obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) i infraestructures que garanteixin la qualitat i el proveïment d'aigua en períodes de sequera a Catalunya.
EFE El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, han signat avui a Barcelona el conveni destinat a materialitzar aquestes actuacions, considerades "estratègiques" pel govern català. Més de 82 milions d'euros s'invertiran en actuacions per al proveïment, mentre que els 78 restants s'assignaran a infraestructures destinades a millorar la qualitat dels recursos hídrics, el sanejament de les aigües residuals, l'ordenació del medi i el desenvolupament d'altres obres hidràuliques. El finançament de totes aquestes actuacions deriva de la disposició addicional tercera de l'Estatut, en compliment d'aquest, segons ha destacat Puxeu. Amb la firma d'aquest conveni, l'Executiu central garanteix la viabilitat econòmica d'algunes de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional i dóna continuïtat al finançament de les obres ja incloses en el conveni de 2007, l'import del qual ascendia a 135 milions d'euros. Entre aquestes actuacions destaca la connexió de les plantes potabilitzadores d'Abrera i Cardedeu (Vallès Oriental), la construcció de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) o la recent posada en marxa de la potabilitzadora de Ratera (Lleida), que garanteix el subministrament d'aigua a les comarques de la Segarra, Urgell i la Conca de Barberà. Aquesta injecció econòmica, que es farà efectiva en el present exercici, també permetrà millorar l'estat dels recursos hídrics i reduir la vulnerabilitat de Catalunya amb vista a nous períodes de sequera, com el que ha viscut la comunitat en l'últim any, mitjançant la recuperació de recursos subterranis i captacions en desús en diverses comarques. El nou conveni contribuirà així mateix a executar algunes actuacions ja previstes, com el proveïment des de l'embassament de Rialb (Lleida) fins a les comarques de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà, l'ampliació de la dessalinitzadora de Tordera (Maresme) o la connexió entre aquesta planta i la potabilitzadora de Cardedeu (Vallès Oriental). Quant a l'àmbit de sanejament, la inversió ajudarà a finançar les ampliacions de les depuradores de Terrassa (Vallès Occidental), Lleida i Tàrrega (Urgell). El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha destacat la "bona harmonia" que ha regit la relació entre els governs central i autonòmic a l'hora de concretar aquestes inversions, tenint en compte que recentment s'han celebrat unes eleccions generals que ha retardat lleugerament el procés. Baltasar, que ha expressat públicament el seu "agraïment" a Puxeu, ha indicat que les obres s'executaran "molt ràpidament", encara que algunes ja estan en marxa, i que la majoria d'elles estaran acabades a final d'aquest mateix any.

Medi ambient assegura que el cabal del Ter a Torroella serà de 2 m3 per segon el 2009

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072900_21_279224__TEMA-DEL-DIA-conseller-Francesc-Baltasar-considera-acudit-transvasament-Roine

El conseller Francesc Baltasar considera un "acudit" el transvasament del Roine i afirma que el projecte és inviable


LA CRISI DE L'AIGUA

El conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va afirmar ahir a Girona que el cabal del Ter anirà augmentant de manera progessiva, referint-se de manera especial al Baix Empordà. El polític va destacar la importància d'haver recuperat uns 200 pous a tot Catalunya i va explicar que el Govern preveu incorporar el 2009 uns 150 hectòmetres cúbics d'aigua a la xarxa fluvial del país.

GIRONA MARINA LÓPEZ/ACN

El conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir a Girona que a principis de l'any que ve el Ter tindrà un cabal constant de dos metres cúbics per segon al seu pas per Torroella de Montgrí. Segons els darrers controls, el cabal del riu al seu pas pel pont del Ter -a l'entrada de la població- gira a l'entorn del metre cúbic per segon, quan el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre. El conseller va explicar que actualment el Pasteral deixa anar set metres cúbics d'aigua per segon i que "la diferència" entre aquesta xifra i la que arriba al pont de Torroella es deu al fet que en aquesta època de l'any és "plena campanya de regadiu". Davant aquesta situació, Francesc Baltasar va afirmar que si els comportaments hídrics continuen com és previst, a principis de l'any que ve s'arribarà als dos metres cúbics per segon. El cabal que han d'aportar els gairebé 200 pous que s'han recuperat a tot Catalunya, la regeneració d'aigua, els aqüífers i la posada en funcionament de dessaladores són, segons el conseller de Medi ambient i Habitatge, els elements que permetran que "progressivament" es pugui anar retornant cabal al Ter.Així, el conseller va opinar que "res serà com abans" perquè la posada en funcionament de totes aquestes mesures ha d'assegurar que si es torna a viure una sequera "tan dura" com la que ha viscut el país enguany s'hi pugui fer front. Concretament, el Govern preveu que l'any que ve es puguin sumar 150 hectòmetres cúbics més a la xarxa fluvial catalana.Aquests 150 hectòmetres més són els que, segons Baltasar, han de permetre alleujar la pressió sobre el riu Ter. Tot i això, no es va aventurar a donar xifres sobre quin és el cabal que es podria deixar de transvasar i va assegurar que caldrà fer una anàlisi detallada sobre les necessitats del territori de la conca del Ter, tant agrícoles com del cabal ecològic i les necessitats urbanes, per veure si hi ha excedent o no. Llavors és qüestió "de sumar i restar", va afirmar. A més, Baltasar va considerar que el Govern pot dir "ben alt" que són "els primers" que s'han plantejat retornar cabal al Ter. "No només ens ho plantegem, sinó que ho farem", va explicar. Una altra de les afirmacions que va fer el conseller en la seva visita a Girona va ser assegurar que no es derivarà cabal fora del Ter si no se satisfan les necessitats de la mateixa conca.El conseller de Medi ambient i Habitatge va visitar ahir Girona per cloure una jornades sobre recursos hídrics organitzades per la Cambra de Comerç de Girona, que defensa el transvasament del Roine. En aquest sentit, Baltasar va posar sobre la taula les dades que fan que, per ell, parlar de transvasament del Roine soni a "acudit".D'una banda, el conseller va afirmar que és inviable que aquest transvasament es faci de forma subterrània i que fer-lo per la superfície suposa construir una canonada de 350 quilòmetres de llargada i 25 metres d'amplada en un territori "molt sensible". A més, va afirmar que les obres s'allargarien com a mínim set anys quan es tracta d'una situació "urgent" i, finalment, va assegurar que el cabal que podria portar seria d'entre 120 i 130 hectòmetres, una xifra inferior a la que calculen que aportaran les mesures previstes pel Govern.

dilluns, 28 de juliol de 2008

El Ter als matins de Catalunya Ràdio

Podeu fer clic aquí per escoltar el programa "El Ter no desemboca", a El Matí de Catalunya Ràdio del dia 28 de juliol... la problemàtica del Ter no és local ni regional, sinó nacional!

divendres, 25 de juliol de 2008

L´Agència de l´Aigua no augmentarà el cabal ecològic del riu Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072500_3_278525__Comarques-LAgencia-lAigua-augmentara-cabal-ecologic

TORROELLA DDG

L'Agència Catalana de l'Aigua va confirmar que no atendrà a les peticions de l'Ajuntament de Torroella i no incrementarà el cabal ecològic del Ter. L'ACA descarta aquesta petició perquè actualment el cabal del riu a l'alçada d'aquesta localitat és d'1 metre cúbic, una quantitat que dobla la xifra regulada pel decret vigent. Tot i això, l'alcalde de Torroella, Joan Margall, va explicar que des de l'Ajuntament s'insistirà que situació "és crítica". A més, exigeix a l'ACA que "com a mínim" es compleixi la Llei del 59. Ell mateix va exposar que no troba lògic que la Generalitat per una banda impulsi un parc natural a la zona, però que, per l'altra, no garanteixi que el Ter rebi l'aigua que necessita.

dimecres, 23 de juliol de 2008

L´aigua del Ter ja no arriba a la desembocadura i l´alcalde de Torroella demana mesures urgents a l´ACA

Font: Diari de Girona

L'aigua del Ter ja no arriba fins a la desembocadura. El poc cabal que porta el riu els darrers dies ha fet que la sorra anés guanyant terreny, i que l'aigua ja no tingui prou força per desplaçar-la i arribar fins al mar. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, ha enviat una carta al director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant-li mesures urgents per corregir el problema. ACN/DDG Segons ressalta a l'escrit, aquesta situació pot comportar que es repeteixin problemes com 'sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos'.

Segons els darrers controls que han portat a terme els tècnics municipals, el cabal que porta el riu Ter al seu pas per Torroella de Montgrí es troba molt allunyat del què hauria de ser. En concret, aquest dilluns i dimarts, el riu tenia 1,02 i 0,99 metres cúbics per segon al seu pas pel pont del Ter, a l'entrada de la població. En aquesta època de l'any, el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre metres cúbics per segon.

Però si aquesta és la situació al seu pas per Torroella, en arribar a la zona de la Gola del Ter, on hi ha la desembocadura, la situació encara és més greu. I és que l'aigua ja no té prou força per obrir-se pas entre la sorra i, en conseqüència, la desembocadura s'ha tancat i el riu es troba estancat.

La situació dels darrers dies ha comportat que l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, hagi fet arribar una carta de queixa al director de l'ACA, Manel Hernández. A l'escrit, Margall recorda 'el llarg i sever període de sequera' que va afectar 'de manera especialment la conca del Ter', que es va corregir 'amb les generoses pluges del mes de maig'.

'A dia d'avui, però, i amb els embassaments de Sau i Susqueda al 72% i al 57% respectivament hem de lamentar que le tram del Baix Ter no hagi experimentat cap millora substancial', afegeix l'alcalde. Joan Margall qualifica com a 'especialment greu i compromesa' la situació que viu el riu al pas pel seu terme municipal, i recorda que els darrers registres 'evidencien un cabal que està molt lluny, encara, de l'ecològic'.

Joan Margall es mostra preocupat per la situació i recorda que el territori ha estat 'solidari i generós' amb els recursos hídrics, però es lamenta que aquesta situació no sigui 'recíproca' quan el nivell dels embassaments permet restablir el cabal ecològic del riu. A més, l'alcalde demana a l'ACA que no oblidi que 'la manca d'aigua que baixa pel riu té un efecte fonamental en la recàrrega de la reserva hídrica de l'aqüífer del Baix Ter, que abasta d'aigua potable uns 40 municipis i unes 150.000 persones'.

Preocupació per la desembocadura

En relació a la situació que es viu a la desembocadura, l'alcalde transmet a l'ACA 'la preocupació' que viu tant la gent del territori com l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. 'Hem d'evitar que es repeteixin problemes que ja hem patit en massa ocasions de sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos', afegeix l'escrit.

Per aquests motius, i tenint en compte la millora de la situació general dels embassaments de la conca del Ter, Joan Margall demana a l'ACA solucions urgents. 'Li demano que adopti les mesures convenients per garantir el cabal suficient perquè el riu torni a ser el que és, l'element estructurador del territori, un signe identitari del nostre paisatge i una font de riquesa', conclou l'escrit.

diumenge, 20 de juliol de 2008

divendres, 11 de juliol de 2008

´Els barcelonins no perceben que l´aigua ve del Ter i que això és una llosa per Girona´

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_22_276073__Ultima-del-dia-barcelonins-perceben-laigua-llosa-Girona

Convidat per la Cambra de Comerç, el catedràtic Joan Armengol va ser fa una setmana a Girona per parlar de l'evolució dels cabals del Ter i de la gestió de les últimes sequeres.

Es comprenen des de Barcelona les queixes dels regants del Ter?

Em dóna la sensació que el ciutadà no percep que una part molt important de l'aigua que arriba a Barcelona ve del Ter i que això representa una llosa per una part de les comarques de Girona, perquè els recursos comencen a ser escassos. El 90% de barcelonins afirmaria que aquesta aigua és d'Aigües de Barcelona, que no té res a veure amb el Ter-Llobregat. Quan en realitat més del 60% ve del Ter, que no és broma.

El problema és que el transvasament del Ter es va aprovar el 1959, en ple franquisme, i ningú no podia oposar-s'hi?

No, el problema és que la llei aprovada el 1959 no s'està complint, ja que preveia que Barcelona s'emportaria els excedents d'aigua, i no que assecaria el riu. Aquella llei no es va fer en el sentit d' "ara us prenem l'aigua", sinó que els cabals en aquells moments eren de 20 m3/s, i dur-ne 6 cap a Barcelona no representava gaire res, ja que en quedaven 14 per anar Ter avall, quantitat més que suficient pels requeriments de l'època. Ara en baixen 12 i la meitat van cap a Barcelona, amb l'agreujant que en situacions d'emergència es dóna prioritat a l'abastament.
O sigui que segons vostè les queixes dels regants no són exagerades.

En absolut. L'economia dels regants està supeditada a l'aigua. No se li pot dir a un regant que aquest any no tindrà aigua, i que ja veurem si en tindrà l'any vinent.

En què en fallat les administracions pel que fa a la gestió de la sequera?

Hi ha hagut una falta de previsió en la planificació, tant en les mesures a emprendre com en infraestructures. Fa temps que insisteixo en què les xarxes tenen que estar interconnectades. Vull dir que, amb sequera o sense sequera, les canonades haurien de ser-hi.

Per què una cosa tan simple no es realitza?

No s'enten que els de l'Ebre es posin tan farrucs en no voler portar aigua a Barcelona, quan no s'està complint la llei de 1959 pel que fa al Ter. Per això des de les Terres de l'Ebre no volen que es faci la canonada, ja que si estigués feta, en situacions d'emergència s'utilitzaria.

I si tot i això, i malgrat les polítiques d'estalvi, faltés aigua?

Aleshores sóc més partidari de dur aigua del Roine que de les dessaladores, no per raons economiques, sinó del binomi aigua/energia.

És lògic demanar a les famílies que estalviïn aigua i que, per exemple, es planti blat de moro als Monegros?

Si em permet, aquestes comparacions s'haurien d'evitar, perquè faciliten desviar l'atenció sobre el problema. És massa fàcil donar la culpa a altres sectors, a altra gent. És una manera de trobar justificacions a la pròpia actuació.

llei del ter i de l´embut

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071000_4_276007__Opinio-llei-lembut

JORDI DALMAU

Un partit polític català vol derogar la Llei del Ter del 1959. És aquella que va anar lligada amb la construcció de l'embassament de Susqueda, des del qual la ciutat de Barcelona va poder-ne derivar, disposar, xuclar, afanar -com es vulgui dir- un abundant cabal per a les seves canonades i així poder tenir aigua per beure o pels rajolins dels seus insolidaris jacuzzis; tot ample o estret, segons per on es miri. Com un embut. Girona i comarques, de Ventafocs, una vegada més. Ara es diu que volen derogar aquella llei, a la ratlla dels seus cinquanta anys.

La derogació haurà de tenir uns requisits d'honradesa, de justícia, de restitució, d'una clara voluntat de pau. El greuge contra les terres de Girona ja no s'havia d'haver produït, el 1959. Ara el mateix greuge ha fet arrels (o canonades) de drets adquirits. D'esbrinar tot això en ?viuen els advocats. I mentrestant, un altre partit polític manifesta que parlar del retorn de les coses al seu lloc és demagògia i incoherència.

Així les coses, des de la tribuna de la Universitat de València el llibre Els espais del poder es refereix a l'aigua com a element de poder: les relacions de poder són perilloses perquè tendeixen a una victòria absoluta, com és el cas de l'aigua del Ter; quan ja es veu la certesa que l'aigua serà el petroli del segle XXI, heus aquí que l'enfrontament per l'aigua fràgil entra a les nostres vides, a la vida de les comarques catalanes, carn i ungla sobre els papers teòrics. La disponibilitat de l'aigua i els seus usos; la salinització; els transvassaments i els seus noms substituts i vergonyants; els contaminants; la gestió del bé líquid; les lleis de l'aigua i les seves derogacions; tot plegat és un bon feix de qüestions, més digne de temps pretèrits no tan civilitzats com aquests. Rovira i Virgili, historiador i polític, parlava dels rius com aquells "rampelluts i agressius que aboquen a les terres baixes la carn de les muntanyes, i són constructors i destructors perquè tenen una ànima germana de la dels homes". Certament, la realitat ens diu que no és casualitat que avui, voltats d'aigües en decadència biològica, per un misteriós paral·lelisme també aquesta societat catalana visqui submergida en un estat de desassossec que no lliga gens amb l'estat del benestar, una proclama que sembla hem d'acceptar-la per força.

Continua, això sí, l'oferta de la bellesa de l'aigua en forma de mil capricioses postals. És suficient arribar-se a Sant Pere de Casserres, per exemple, i contemplar-hi aquests dies el joc de colzes que fa el Ter amb un alt percentatge d'embassament a Sau; el goig pot seguir Pirineus amunt, amb llacs, rius, rierols, saltants i canals, tot omplint el paisatge d'esperança, igual que un arc de sant Martí ompliria la volta després de les temences per l'última sequera. A comarques gironines en sabem prou de la franquesa i estimació de la nostra aigua, des del senyoriu en el domini dels seus rampells fins als projectes i realitzacions de regs i canalitzacions en terrenys aspres i severs. Poden ser petits, els nostres rius, comparats amb els grans europeus, però com a generadors d'iniciatives són ben cabalosos. Fins ara.

Alcem un got d'aigua molt clara per les bones notícies, ben allunyades del pèssim partidisme polític. Costa de creure que els nostres parlamentaris, vull dir els gironins, no entenguin la necessitat de la unitat, que hauria de menar a l'òptim sentit comú sobre les nostres conques, superant el pati del darrere que som ara.

dimarts, 8 de juliol de 2008

L´àrea urbana de Girona assoleix el nivell més baix de consum d´aigua des de 1988

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070800_2_275653__GIRONA-Girona-assoleix-consum-baix-daigua-vint-anys

El registre ha baixat en dos anys de gairebé un milió de metres cúbics a poc més de 700.000 metres cúbics al mes

SEGUEIX L'ESTALVI

Els veïns de Girona, Salt i Sarrià van continuar exercint com a ciutadans responsables i l'estalvi en la depesa d'aigua continua creixent. Encara que ha crescut fins al punt de tenir gairebé el doble d'habitants, el consum es va situar al juny passat al mateix nivell que el 1988. La xifra és més significativa si es té en compte que habitualment és un dels mesos amb més consum per l'arribada de l'estiu. L'àrea urbana de Girona s'ha convertit en un exemple d'estalvi d'aigua. Durant el juny, el consum va seguir baixant fins a límits insospitats: feia 20 anys que no es registraven dades tan baixes. El registre del juny va baixar fins als 706.321 metres cúbics, mentre que només dos anys abans, el 2006, havia arribat a la xifra rècord de 976.055 metres cúbics.

Els serveis tècnics municipals han hagut de recórrer a l'arxiu històric per documentar el consum més baix d'un mes de juny i s'han hagut de remuntar fins el 1988. A més de l'evident estalvi actiu dels gironins hi ha contribuït bastant el fet que el juny fos un mes plujós, comparat amb el d'altres anys. Una prova d'això, és el fet que el mes de juny amb més consum es va produir l'any 2006, el mateix en què els pluviòmetres de Girona no van registrar ni una gota d'aigua. Aquesta situació provoca que el consum privat per les piscines augmenti. Aquest any només el 13 de juny ja es van registrar 33 litres per metre quadrat. El 1995, un any molt plujós, el consum va ser de 711.000 metres cúbics, molt similar al mes passat.

Una tendència continuada

No obstant això, des del passat mes de març la tendència general ha estat una davallada continuada del consum. Tot i ser un mes d'habitual calor, el consum al juny ha estat el més baix de tot l'any. Al març, la xifra era de 735.000 metres cúbics, mentre que a l'abril es va situar als 707.000 metres cúbics. Des d'aquell moment la xifra es manté estable, ja que al juny va baixar fins als 706.000 metres cúbics.

L'any passat, el consum va arribar a 890.000 metres cúbics, una xifra també molt alta. Això significa que aquest passat juny es va estalviar uns 184.000 metres cúbics, un 26% respecte al juny de 2007.

El govern vol fer la nova dessalinitzadora de la Tordera al costat de la de Blanes

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2924298

L'ampliació de l'actual planta i aquesta nova instal·lació posaran fi a la principal zona agrícola del municipi

JORDI COLOMER. Blanes

La imminent ampliació de la dessalinitzadora de Blanes i la més que probable creació en els propers anys d'una segona planta al costat d'on hi ha l'actual significarà la fi de la principal zona agrícola de Blanes. De moment l'Agència Catalana de l'Aigua està a punt d'expropiar diversos terrenys al nord de l'actual planta, on vol construir-hi uns dipòsits per augmentar la capacitat d'abastament de la dessalinitzadora, que passarà de 10 a 20 hm³ anuals. El pagesos alerten que aquesta actuació, i la construcció més endavant d'una altra dessalinitzadora, posarà fi a la principal zona agrícola de Blanes. Tot i que el govern no confirma ni desmenteix que la nova dessalinitzadora s'ubiqui en aquesta zona, diverses fonts consultades assenyalen que el projecte ja existeix.

La situació de sequera de Catalunya en els primers mesos de l'any va provocar que la Generalitat instés l'ACA a l'ampliació urgent de la dessalinitzadora de Blanes. Actualment la planta té capacitat per a 20 hm³, però només en dessalinitza 10 perquè no té suficients dipòsits per emmagatzemar-ne 20. Per tant, l'ACA va tirar endavant l'expropiació de terrenys al nord de l'actual planta, la principal zona agrícola que queda a Blanes, per instal·lar-hi els dipòsits. En total una vintena de propietaris es poden veure afectats, tant per expropiacions de domini, com per ocupacions temporals. El 26 de juny passat s'havien de signar les expropiacions, però la pressió dels afectats, que consideren que les indemnitzacions són irrisòries, va provocar la intervenció de l'alcalde, Josep Trias, que ha aconseguit endarrerir les signatures fins al 14 de juliol i ha instat l'ACA a millorar les ofertes. Agustí Robert, president de la Cooperativa de Pagesos, es queixa que l'ocupació temporal perquè les màquines puguin fer la feina provocarà la destrucció de camps, casetes, hivernacles, conduccions subterrànies per al rec... Robert també va proposar que els dipòsits de l'ampliació, que ara està previst que ocupin terres fèrtils, es construïssin en uns camps erms que hi ha just al costat, però no sembla que els hagin fet gaire cas, i diverses casetes i coberts aniran a terra.

En un principi, les obres havien d'haver començat el juny. En tot cas, els afectats consideren evident que es començaran tan bon punt les expropiacions estaran fetes. Indiquen que potser ara el govern no té tanta pressa perquè s'ha solucionat el problema de la sequera, però que l'empresa que va guanyar el concurs, Aqualia, sí que en té, ja que es necessita molta maquinària que funciona amb gasoil, i cada dia que passa augmenta més el cost de l'obra.

Algunes fonts de la cooperativa afirmen que l'Ajuntament en aquest cas no ha estat amatent a quina era l'afectació real de tot plegat, i sospiten que la situació actual és conseqüència dels acords presos entre l'ACA i el consistori per la condonació d'un deute.

Més endavant es construirà la nova dessalinitzadora, de la qual diverses fonts asseguren que ja hi ha el projecte fet.

CAPTACIÓ DINS DEL MAR

Amb l'ampliació de la dessalinitzadora desapareixeran els deu pous de captació i la central transformadora que hi ha actualment a la punta de la Tordera. La captació es farà ara amb un tub que s'endinsarà 800 metres en el mar i prendrà l'aigua a 30 metres de profunditat. Com que l'aigua serà més salada que la que s'està captant ara, a part dels dipòsits per emmagatzemar-la, que es faran 10 metres sota terra, s'haurà de multiplicar la quantitat de filtres d'aigua necessaris per dessalinitzar tota l'aigua.

- Dobla la capacitat d'abastament, que passarà dels 10 hm³ anuals, als 20 hm³
- El cost total de l'ampliació puja fins a 60.187.737 euros
- Està previst que les obres s'acabin el primer semestre de l'any vinent
- Aquesta actuació contempla la construcció d'un nou sistema de captació a mar obert que tindrà una capacitat total de 80 hm³
- Un tub s'endinsarà 800 metres dins del mar i captarà l'aigua a 30 metres de profunditat

diumenge, 6 de juliol de 2008

Remullada simbòlica a l´Onyar per denunciar el mal estat

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070600_2_275517__Girona-Remullada-simblica-lOnyar-denunciar-estat

JORDI BATALLER/ACN, GIRONA

Una desena de membres de la plataforma Gent del Ter han fet avui una simbòlica banyada al riu Onyar al seu pas pel centre de Girona per denunciar el mal estat ecològic del riu, demanar que s'apliqui la directiva marc de l'aigua (DMA) i exigir que s'acompleixi la llei del Ter. En el marc de la campanya reivindicativa «Mulla't pels rius», organitzada per segon any consecutiu per la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, els participants han utilitzat regadores i cubells d'aigua per remullar-se dalt el Pont de Pedra davant la impossibilitat de baixar i banyar-se a l'Onyar, que en aquesta època de l'any no deixa de ser un rierol amb una qualitat de les aigües més que dubtosa.

«La situació és que a part que hi ha poc cabal d'aigua, aquesta està molt i molt bruta», ha comentat Pilar Valls, membre de la plataforma Gent del Ter. «Un altre dels impediments és que des del Pont de Pedra no hi ha accés a baix el riu», ha continuat Valls, «però realment no ens hi volem pas remullar perquè no tenim ganes d'agafar res dolent». En comptes d'això, els participants s'han vestit amb banyadors d'època i han fet xip xap amb cubells i regadores plenes d'aigua que s'han endut de casa. «Ens trobem aquí per reivindicar una vegada més la salut dels nostres rius, que ara són com clavegueres obertes», han assegurat des de Gent del Ter.

«Volem que algun dia tots en puguem tornar a banyar com s'havia fet abans», ha assenyalat Valls, que ha recordat que a Catalunya hi ha molts rius que tenen la mateixa problemàtica. «El Gaià, a Tarragona, no arriba al mar per culpa d'una presa absurda; el Segre, a Martinet de Cerdanya, pateix unes extraccions d'aigua molt fortes; cada conca té la seva problemàtica», ha enumerat la portaveu de la plataforma Gent del Ter, que tampoc ha volgut oblidar que el Besòs a la seva part baixa, un altre dels rius catalans on el bany hi és impossible, només porta aigua gràcies a la depuradora i a l'aigua provinent del Ter.

«Tot i ser una jornada lúdica i de conscienciació, al mateix temps reivindiquem que el Ter torni a ser el que era, que s'acompleixi com a mínim la llei de 1959 i la directiva marc de l'aigua», ha insistit Valls. «Només la recuperació dels rius com ecosistemes farà possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs», ha finalitzat.

dissabte, 5 de juliol de 2008

Experts diuen que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Llobregat no permetrà retornar més cabal al Ter

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921714

La Cambra de Comerç de Girona organitza unes jornades sobre la situació del riu

ANNA PUIG. Girona
L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Llobregat no resoldrà el problema de manca de cabal al Ter. Així ho va assegurar ahir el professor de la Universitat de Barcelona i expert en l'evolució del cabal de Ter, Joan Armengol. «Si Barcelona té un dèficit de 200 h³/l'any i la dessalinitzadora aportarà aquesta quantitat, no es podrà retornar cabal al Ter», va dir en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Girona. El president del Foro Agua, José M. Fluxà, va defensar que l'única solució és el Roine.

«El Ter ja no dóna més de si i s'ha estirat tant la corda que ha acabat petant. I les dessalinitzadores no evitaran que es continuï extraient aigua», segons Armengol. Diu que a Catalunya hi ha un dèficit estructural fa 25 anys i «no s'ha abordat correctament». Va aportar dades que demostren que, en el darrer quart de segle, el 23% del temps Catalunya ha estat en estat d'excepcionalitat. I els darrers deu anys la xifra ha pujat a un 32%. «El debat és necessari ara i no quan s'està en crisi», va dir Armengol, el qual aposta per interconnectar xarxes i pel transvasament del Roine. Una mateixa posició que va defensar Fluxà, fins i tot amb un to provocatiu. Per Fluxà, d'aquí a quatre anys podríem tenir aigua del Roine. I va convidar el sector privat a impulsar el projecte si no ho fa l'administració. La seva aposta és una canonada de 300 quilòmetres que travessi el Pirineu fins a Cardedeu. Sosté que és rendible tot i que la inversió inicial hauria de ser de 900 milions, en cas de transvasar 300 hm³/l'any, o de 600 milions si fossin 200 hm³.

CiU proposa una nova llei per al Ter

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2921715

CiU ha presentat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya obligui el govern a presentar un «projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona». CiU pretén, d'una banda, que la nova llei substitueixi la de l'11 de maig del 1959 d'abastament d'aigua del Ter a Barcelona i, per l'altra, que reconegui el paper d'aquesta conca interior en el desenvolupament social i econòmic a Catalunya i inclogui un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua. La proposta va ser presentada ahir a Girona per Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, portaveu adjunt, Eudald Casadesús, diputat i president de CDC a les comarques gironines, el diputat d'UDC Xevi Dilmé. La nova llei blindaria el cabal ecològic i, un cop fet això, es poden fer les extraccions per als seus usos: domèstic, reg agrícola o ús industrial.

CiU reclama una nova Llei del Ter que ´reconegui el territori´

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275230__Comarques-reclama-nova-Llei-reconegui-territori

GIRONA | XAVIER PI/ACN

CiU va presentar una proposta al Parlament perquè es derogui l'actual Llei del Ter -que data de l'any 1959- i insta el Govern a presentar en el termini de tres mesos un nou projecte de llei que tingui en compte "la contribució" que ha fet el territori durant aquest temps a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El portaveu del grup al Parlament, Oriol Pujol, va ressaltar que la proposta s'ha de concebre com "l'embrió a partir del qual estructurar una política hídrica responsable" que no "enfronti territoris". I per a CiU, l'exemple d'aquesta nova concepció ha de néixer precisament a Girona. "Cap govern es podrà plantejar res en política hidràulica si no resol el greuge del Ter", va destacar Pujol.

El portaveu de CiU va indicar la necessitat de fer una nova legislació al voltant de l'aportació del Ter "encarada a la modernitat", que garanteixi "aigua per a tots els usos" i que eviti "enfrontar territoris".

La proposta de CiU estableix, a més, un decàleg de prioritats que ha d'incloure el projecte de llei. Es demana la fixació de cabals mínims ecològics; compensacions per a la conca del Ter i els seus municipis; un programa d'inversions per modernitzar les zones agrícoles del Baix Ter, la Muga i el Fluvià, i el "compromís" per elaborar un pla Integral de Protecció de la conca del riu.

Per presentar la proposta, CiU es remet a les competències exclusives que estableix l'Estatut sobre les conques internes de Catalunya.

El problema i la garantia

Per Pujol, la Llei del Ter, de l'any 1959, "és el problema, però també la garantia" per tirar endavant el projecte de llei, perquè "s'han estat incomplint sistemàticament els cabals establerts i les compensacions que es proposen per al territori".

El diputat de CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va explicar que han preferit presentar ara la proposta, i no quan la sequera estava a l'ordre del dia, perquè "ara que hi ha aigua, és quan toca asseure's per parlar de la seva gestió".

Per la seva banda, el president de CDC a la demarcació de Girona, Eudald Casadesús, va explicar que el nou projecte de llei ha de partir "de l'estil de fer que ha tingut la Plataforma del Ter". I va afegir: "És a dir, volem continuar sent solidaris, però sense que això representi un expoli".

Casadesús proposa interconnectar el Ter i el Roine

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070500_3_275276__Comarques-Casadesus-proposa-interconnectar-Roine

FIGUERES | ACN
El diputat i president del CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, va proposar ahir la interconnexió en xarxa del Ter amb França aprofitant que al 2010 es començarà a construir la canonada pel transvasament d'aigua del Roine des de Montpeller fins a Perpinyà, per solucionar el problema de sequera que pateixen la cinquantena de municipis de l'Alt Empordà que depenen exclusivament de la conca de la Muga. Segons Casadesús, les terres gironines havien estat durant més de cinquanta anys solidàries amb l'àrea metropolitana de Barcelona i hi hagut una sobreexplotació del Ter i ara calia trobar una solució per a aquest territori.

El president de CDC a les comarques gironines va recordar que l'Alt Empordà continuava en estat d'excepcionalitat malgrat les darreres pluges i que ara que a la resta de Catalunya el problema de la sequera ja no era una prioritat calia iniciar un debat "serè i reflexiu" per trobar una solució definitiva pels municipis de la comarca que depenien de la conca de la Muga per tenir aigua.

Casadesús va proposar una cultura de l'aigua responsable que passa per l'estalvi, per la construcció de dessalinitzadores i la interconnexió en xarxa per obtenir una aportació externa de Perpinyà. El diputat va lamentar que el govern català no tingui en consideració la proposta del president de la regió del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, d'oferir aigua del Roine al president de la Generalitat, José Montilla, i al de l'Executiu estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la cimera que es va celebrar a Saragossa per parlar especialment de la MAT. En aquella ocasió Frêche va explicar que ja es tenia el finançament pel transvasament i que esperaria una resposta dels dos governs per decidir si es construia una sola canonada per abastir la zona nord-catalana, o dues per fer el transvasament a Catalunya.

divendres, 4 de juliol de 2008

Baltasar anuncia la restitució del cabal mínim del riu Ter

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070400_3_275069__Comarques-Baltasar-anuncia-restitucio-cabal-minim

GIRONA | ROBERT GÜELL

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar ahir que el Govern de la Generalitat té previst iniciar l'any que ve la restitució del cabal del Ter. D'aquesta manera la Generalitat complirà amb el cabal que fixa el Pla sectorial de cabals de manteniment.

Baltasar va fer aquest anunci en resposta a una pregunta feta pel diputat d'ICV-EUiA per la demarcació de Girona, Lluís Postigo que, posant de relleu "la preocupació d'ICV per la situació del riu Ter", va denunciar ahir en la sessió de control al Govern de la Generalitat la "sobreexplotació" del Ter.

dijous, 3 de juliol de 2008

ERC demana al conseller Baltasar que redueixi l´aportació del Ter

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070300_3_274853__Comarques-demana-conseller-Baltasar-redueixi-laportacio

GIRONA | DDG
El diputat gironí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Alfons Quera, va demanar ahir al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que el Govern "minimitzi l'aportació fora de conca del Ter als 4 metres cúbics per segon, la meitat que actualment, en el termini de 6 anys" i que garanteixi "les necessitats per als regadius del Baix Ter per a 2009, amb ajudes per als nous sistemes de reg, sense oblidar la necessitat d'arribar a un acord amb el consorci Alba-Ter".

El polític d'Agullana va defensar que la restitució del cabal del Ter "és del tot factible" un cop s'hagin "diversificat les fonts d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona", en referència a les dessalinitzadores, la reutilització i la recuperació d'aqüífers, així com també a les polítiques d'estalvi que el Govern està duent a terme com a mesures estructurals.