dijous, 24 de desembre de 2009

Fan proves als tres pous de l´Onyar per poder-los utilitzar en cas de sequera

Servirien per abocar més de cent litres d'aigua per segon del freàtic per dotar el riu de cabal


http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/12/24/proves-als-tres-pous-lonyar-los-utilitzar-cas-sequera/377416.html

GIRONA | T.CARRERAS

L'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià està fent aquests dies proves en els tres pous situats a la llera de l'Onyar per tal d'analitzar l'aigua que s'extreu del subsòl i si pot tenir suficient qualitat per fer-la servir en èpoques de sequera i augmentar el cabal del riu.

Aquestes proves s'estan fent a petició de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és la propietària dels pous del riu Onyar. Aquestes instal·lacions han de permetre aportar grans quantitats d'aigua al riu en moment en què baixa pràcticament sense aigua. Amb els testos d'aquestes dies es vol deixar tot a punt per quan s'hagin d'activar, segons va assenyalar ahir el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, Xavier Ballell.
Els pous, les bombes i el quadre elèctric ja estan fets i només queda pendent fer l'escomesa elèctrica per evitar que cada cop que s'hagin de posar en marxa s'hagin de baixar els grups electrògens al riu. Aquesta obra l'ha d'assumir l'ACA. Els pous passen força ?desapercebuts i estan situats en el tram que ressegueix el carrer del Carme. En cada un d'aquests només es veuen un parell de tapes, el final d'una canonada (per on cau al riu l'aigua que s'extreu del subsòl) i la caixa que protegeix el quadre elèctric.

Aquests dies, per fer les proves, l'empresa d'aigües ha col·locat un grup electrogen en cadascun dels tres pous que es preveu que en un futur puguin entrar en funcionament. Els testos s'estan fent aquesta setmana aprofitant que el riu té més cabal de l'habitual gràcies a la pluja caiguda. L'aigua del subsòl, té bona qualitat però encara està bruta perquè l'extreu d'una profunditat que ronda els quaranta-cinc i cinquanta metres. Des que es van construir els tres pous, fa un parell d'anys, només s'havien fet servir un cop: els dies que es van fer els forats.

Un cop s'aconsegueixi treure neta aquesta aigua, l'aportació d'aigua neta i abundant provinent del freàtic permetria, a més d'una millora estètica del darrer tram del curs de l'Onyar a la ciutat abans de l'aportació de la séquia Monar, una millora de l'ecosistema, que permetés que el riu actués com a corredor biològic, un aspecte que en l'actualitat és pràcticament inexistent, segons ha indicat el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu. Cada un dels pous, segons va indicar el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, extreu uns 35 litres per segon.

També possibilitaria altres millores evidents com són la reducció de les pudors, l'existència novament d'un ecosistema fluvial en un tram on no fa aquesta funció en l'actualitat o la reducció de la mortalitat de peixos. Fa un parell d'anys l'absència d'aigua va matar uns 400 barbs i carpes.

Fa uns mesos l'Ajuntament de Girona va enviar una carta a l'ACA demanant que, en col·laboració amb l'Agència i la companyia d'aigües, pogués gestionar els tres pous. El consistori està pendent de la resposta.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Text del "Compromís pel Ter"

Des de l'Observatori del Ter ens hem adonat que el text del "Compromís pel Ter", presentat a l'opinió pública a inicis d'any 2009, no es troba en la xarxa. Per aquest motiu, el copiem íntegrament en el bloc de l'Observatori, perquè pugui ser conegut per tothom que ho desitgi i difós activament.

COMPROMÍS PEL TER

El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.

A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.

Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.

Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.

La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.

En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.

Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:

1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;

2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;

3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;

4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;

5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.

Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:

a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;

b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;

c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);

d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;

e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;

f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);

g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;

h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.


Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009

Notes:

(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.

(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).

(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.

(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).

(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.

(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.

(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.

(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.

divendres, 18 de desembre de 2009

Les demandes dels regants a l´ACA pel cabal del Ter segueixen el seu procés

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/18/demandes-dels-regants-laca-pel-cabal-del-ter-segueixen-proces/376408.html


El 2008 dues comunitats de regants i la Plataforma del Ter van demandar-la per incomplir la llei 

GIRONA | DDG

El jutjat contenció nº1 de Barcelona va citar ahir a declarar quatre dels tècnics que van elaborar l'informe on s'argumenta com l'Agència Catalana de l'Aigua ha incomplert la normativa legal que regeix el cabal ecològic del Ter.
Durant el maig de 2008 la Plataforma del Ter i dues comunitats de regants van interposar tres demandes paral·leles on s'hi incloïa aquest informe, un document que ha estat redactat per tècnics del Consorci Alba-Ter, d'empreses privades i tècnics vinculats a la Universitat de Girona. En aquest informe s'explica que el 75,9% del cabal mitjà anual es transvassa amb les corresponents conseqüències ecològiques.
Les quatre persones que van haver d'assistir ahir als jutjats de Barcelona va fer una audiència prèvia al judici on el jutge els va demanar si reconeixien l'informe com a propi i on ells es van ratificar. El portaveu de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, va explicar que preveuen que el jutge acabi acumulant les tres demandes en un sol jutjat.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Herrera diu que ICV dóna exemple amb la recuperació del cabal ecològic del Ter

L'observatori ha denunciat aquesta setmana que la conca només va arribar als 3 m3/segon al seu pas per Girona durant sis dies en un mes


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/13/herrera-diu-que-icv-dona-exemple-recuperacio-del-cabal-ecologic-del-ter/375484.html

GIRONA | JOFRE SÁEZ

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va manifestar durant la fira ECO.sí i en la presentació de Joan Boada com a candidat ecosocialista per la circumscripció de Girona que el partit està "donant exemples de respecte al territori amb una determinada política d'aigua de recuperació de cabal ecològic del Ter". Una afirmació que es contradiu amb les dades que l'Observatori del Ter va fer públiques que concretaven que el riu només va assolir el seu cabal ecològic -3 m3/segon- durant sis dies en un mes.

Aquestes dades, que es poden consultar al portal web de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) entre el 2 de novembre i el 2 de desembre posen en evidència l'incompliment de la llei del 59 en què es defineix el seu cabal ecològic. La realitat és que entre aquestes dates l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon; i només els dies 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superar els 3 m3/segon que marquen la llei.

D'altra banda, Herrera també va destacar que entre els objectius d'ICV hi ha "impulsar una proposta per a una mobilitat basada no en una infraestructura viària, sinó ferroviària".

dissabte, 12 de desembre de 2009

dijous, 10 de desembre de 2009

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre
Font: Diari de Girona

La Llei del 59 estableix que el mínim al seu pas per Girona ha de ser de 3 m3/segon mentre que l'habitual van ser 2 m3/segon

GIRONA | JOFRE SÁEZ El cabal del riu Ter continua sota mínims legals. Entre el 2 de novembre i el 2 de desembre d'aquest any només van haver-hi sis dies en els quals es va superar el cabal ecològic. En base a la llei del Ter s'estipula que aquest cabal ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona però entre les dates estudiades l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon.
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des del grup de treball de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona es pregunten què se n'han fet de les promeses que vinculaven la posada en marxa de la planta dessalinitzadora del Baix Llobregat amb l'inici del retorn de cabals, fetes pel conseller de Medi Ambient i Habitatge aquest passat estiu a Girona. L'Observatori del Ter de l'Ateneu critica que des que el mes de juliol passat s'inaugurà la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat el riu Ter "no ha sofert cap millora significativa en el seu cabal contràriament al que havien assegurat diversos càrrecs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA): "Es van comprometre a deixar de captar el 25% del cabal que actualment és transvasat però, sorprenentment, el que ens trobem és que els cabals continuen essent molt baixos, més, fins i tot, que durant els mesos d'estiu. Durant l'últim mes, per exemple, d'acord amb les dades públiques de l'ACA, només en 6 dies s'ha arribat al cabal mitjà mínim establert per la Llei del 59".

Les dades que facilita l'ACA mostren que només el 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superaar els 3 m3/segon. Només el dilluns 5 de novembre el cabal va superar els 3 i es va situar fins als 5,81 m3/segon. Mentre que en els cinc dies restants en què el cabal es va situar en els límits legals, el màxim es va registrar el divendres 6 de novembre amb 3, 25 m3/segon. En canvi, si ens fixem en els cabals mínims, hi va haver 10 dies en els quals el riu Ter no va arribar ni als 2 m3/segon. La xifra més baixa es va recollir el 18 de novembre amb un trànsit de tan sols 1,73 m3/segon. La resta de dies els valors es van situar entorn als 2 m3/segon, tot i que cap va sobrepassar els 2,32 m3/segon del 23 de novembre.

La dessalinitzadora de les promeses

La dessalinitzadora de les promeses

Font: Diari de Girona

J.SÁEZ | GIRONA La dessalinitzadora del Llobregat es va inaugurar el 20 de juliol passat. La més gran d'Europa per abastament urbà i que segons les paraules del president de la Generalitat, José Montilla, permet incrementar la garantia i la disponibilitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, Barcelonès, els dos Vallesos i el Maresme.
Les dades que aquell dia es van fer públiques apuntaven que la nova dessalinitzadora podia donar servei a 4,5 milions d'habitants, produint fins a 60 hm cúbics a l'any. O el que és el mateix 200 milions de litres d'aigua al dia. Aquest cabals suposen prop d'un 24% del consum de l'àmbit metropolità. El pressupost de l'obra és de 230 milions d'euros, (incloent la captació i les connexions amb la xarxa d'abastament), dels quals el Fons de Cohesió en va finançar 150. La infraestructura havia de permetre alliberar el Ter del seu transvasament al Llobregat tal i com va manifestar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el febrer de 2008. Aleshores i després d'haver-se reunit a Celrà amb el Consorci Alba-Ter, va reconèixer que la conca pateix "un deute històric". De la mateixa manera va manifestar que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana s'havia de reduir "gradualment" i es va comprometre a un "retorn progressiu" del cabal del riu amb l'entrada en servei la dessalinitzadora del Prat.

Des de l'Observatori del Ter van afirmar que es congratulen que la problemàtica hagi arribat a la Comissió Europea de mans de l'eurodiputat Oriol Junqueras. De la mateixa manera van enviar un missatge per "animar tota la classe política a involucrar-se per aquest problema" que sembla que encara és "molt lluny" d'arreglar-se: "Hi ha la sensació que ja està en vies de solució però la realitat és que l'abastament de la gran àrea metropolitana continua depenent de transvasar el cabal ecològic del riu Ter".

diumenge, 6 de desembre de 2009

El doble càstig del riu Ter

El doble càstig del riu Ter

Font: Diari de Girona

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix de fa temps

ACN/DDG El Ter és una de les conques més castigades de Catalunya. Aigües avall del Pasteral i des del 1959, pateix un transvasament al Llobregat que fa que, en molts dels trams, el riu no arribi al cabal ecològic. La previsió futura alerta que a la part alta de la conca, l'escalfament global augmentarà la temperatura de l'aigua, les espècies exòtiques s'imposaran a les autòctones i el cabal es reduirà. Tot i l'anunci del Govern de retornar l'aigua amb l'estrena de la dessaladora del Prat el cabal no millora. Per la Cambra de Comerç la solució passa per portar aigua des del Roine però ni l'Estat ni Catalunya ho impulsen. Per Europa, els transvasaments no són la solució. Quin és doncs el remei als mals del Ter?

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix sistemàticament des de fa temps. Per exemple, dades de l'Agència Catalana de l'Aigua detallen que durant el mes de novembre, tot i haver-se iniciat el retorn progressiu de cabals, el riu només ha arribat al mínim que marca la llei en sis ocasions.

La disminució dels cabals –fruit del transvasament al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona- castiga l'hàbitat del riu. La capacitat de les seves aigües per absorbir nutrient baixa i es converteix en una conca més vulnerable en casos de vessaments puntuals. Per no dur l'aigua suficient, l'ecosistema del riu perd valor.

Aquesta situació l'ha viscuda el riu des del 1959 però s'ha aguditzat en els darrers anys a causa de les conseqüències del canvi climàtic: plou menys i els estius són més secs. A més, l'àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat en població i això fa que encara calgui transvasar més aigua. En els darrers sis anys, el Ter ha enviat una mitjana de 190 hectòmetres cúbics per any. Pràcticament el 70% del seu cabal se'n va cap a la conca del Llobregat.

Des dels sectors ecologistes defensen que la imatge del Ter 'és il·legal' ja que es troba per sota dels valors marcats en la Llei del Ter i també molt per sota el que estipula el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Per posar un exemple, l'any 2007 el riu Ter va estar 229 dies per sota dels mínims exigits per aquestes normatives. 'En consonància amb la directiva Marc de l'Aigua que marca Europa no pot ser que tinguem una realitat així', lamenta des de l'Ateneu Naturalista, Albert Ruhí.

Aquest estiu, amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat, el Govern va anunciar un retorn progressiu de l'aigua. La voluntat és que al 2015 el Ter recuperi el 40% de l'aigua que ara destina a Barcelona. Cinc mesos després, aquest retorn encara no es deixa notar al riu, segons ha denunciat l'Ateneu Naturalista de Girona i també el Consorci Alba-Ter.

Dos rius diferents

La realitat del Ter és molt diferent a la part alta de la conca que a partir de la presa del Pasteral, que és on pateix el transvasament cap a Barcelona. Segons apunta el biòleg Albert Ruhí, en el tram baix no es pot valorar l'efecte del canvi climàtic ja que el riu està 'molt intervingut i no és un riu natural'. 'Hem de pensar que són com dos rius diferents', ha afirmat.

Ruhí ha recordat que el quart informe sobre el canvi climàtic a Catalunya pronostica una reducció de cabals entorn al 5% per als propers anys i apunta que els estius progressivament seran més secs. Al fet que en el futur passi menys aigua pel riu, Ruhí hi ha afegit que la temperatura de l'aigua pujarà entre 4 i 5 graus a finals de segle, una situació que afectarà les espècies que habiten al riu i hi haurà una pèrdua de diversitat.

El biòleg i portaveu de l'Ateneu Naturalista ha explicat que les aigües més càlides són favorables a les espècies exòtiques que ja estan presents al Ter. 'Les espècies autòctones acostumen a buscar aigües fredes i es desplacen riu amunt però si l'aigua s'escalfa les seves àrees es veuran reduïdes', ha explicat. Aquesta situació, per tant, afavoriria les espècies al•lòctones que, a més, són invasores i molt reproductives.

Que no baixi prou aigua pel riu també fa trontollar les activitats econòmiques relacionades amb l'aigua, com el turisme o, fins i tot, l'agricultura. La comunitat de regants del Baix Ter és una de les agrupacions d'agricultors que més vegades ha posat el crit al cel perquè no tenien prou aigua per regar els seus camps.

Des de la Universitat de Girona, la professora de Geografia Anna Ribas alerta que no es tracta només de garantir la qualitat ecològica del riu sinó també que sectors econòmics com l'agricultura i el turisme puguin tenir un riu en bones condicions i, alhora, també aportar una millor 'qualitat de vida' als ciutadans que viuen entorn del riu.

Un estudi d'aquesta universitat preveu una reducció significativa de la precipitació anual al voltant del 15% per a mitjan d'aquest segle al conjunt de la Costa Brava, on hi desemboca el Ter. Aquesta reducció de les pluges es patirà sobretot l'estiu, quan les precipitacions cauran un 40%.

Aquest mateix estudi també assenyala la possibilitat que les pluges torrencials siguin més freqüents a la primavera i que els períodes excepcionals de sequera, com el viscut al 2008, es tornin a repetir. Per tot això, la Universitat de Girona preveu que aquesta reducció de la pluviometria afectarà sobretot l'activitat agrícola, que a la Costa Brava s'estén arreu de 13.000 hectàrees.

Des de la Universitat no confien que hi hagi una solució 'única' per acabar amb els períodes de sequera i el problema del cabal del Ter. Per això aposten per una diversificació de mesures per lluitar contra la sequera que van de les dessaladores a aprofitar l'aigua del subsòl construint pous, la interconnexió de conques i els transvasaments i, fins i tot, la regeneració d'aigües residuals. Precisament, l'Institut de Recerca de l'Aigua, situat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, ja fa temps que treballa per convertir l'aigua de les depuradores en aigua apta per al consum de boca. Per Ribas, totes aquestes mesures han d'anar associades a una gestió més eficient de l'aigua.

La Cambra vol l'aigua del Roine

Per afrontar els problemes derivats del transvasament del Ter i també del canvi climàtic i els períodes de sequera, la Cambra de Comerç de Girona aposta per portar aigua des del riu Roine, a la Catalunya del Nord. El president de la Cambra, Domènec Espadalé, afirma que, amb la situació actual, només s'estan cobrint el 80% de les necessitats d'aigua de les comarques gironines i que, per tant, cal portar l'aigua de fora.

De fet, la Cambra ja disposa d'un estudi que defensa la viabilitat d'un transvasament des del Roine i apunta dues opcions: o dur l'aigua a través d'una canonada soterrada o a través d'un innovador sistema submarí. 'No pensem de manera egoista, l'aigua no només seria per a les comarques gironines sinó per a tot Catalunya', assegura Espadalé que també defensa que el cost de manteniment d'aquesta obra és menor que el d'una dessaladora, que necessita molta energia per funcionar.

Espadalé ha denunciat però que ni el govern català ni l'espanyol tenen aquest transvasament en el seu calendari de prioritats. CiU també ha defensat aquest projecte però no mentre estava al Govern, sinó ara des de l'oposició. Alguns dels arguments en contra d'aquest projecte són que l'aigua és de França i que sempre hi hauria el risc que el govern veí tanqués l'aixeta.

Europa no vol transvasaments

El Parlament Europeu va aprovar fa un any un informe de l'eurodiputat austríac del PP Richard Seeber que advertia que la construcció de transvasaments per al transport d'aigua a grans distàncies 'no hauria de ser la solució al problema de la sequera'. L'Eurocambra renyava així als governs per les 'urbanitzacions agressives' que contribueixen a l'escassetat dels recursos hídrics i els exigia tenir 'en compte les consideracions relatives a l'aigua en la seva planificació de l'ús del sòl'.

Estrasburg xifra en 100.000 milions d'euros l'impacte econòmic de la sequera a la UE en els últims trenta anys. Des de l'Eurocambra s'aposta per fer una 'política eficient de tarificació de l'aigua' que fomenti així un consum més responsable d'aquest recurs. De fet, Europa argumenta que seria possible estalviar el 40% de l'aigua que s'utilitza a la Unió si s'apliquessin criteris d'utilització eficaços en la construcció d'edificis, s'establissin incentius financers per fomentar un millor ús i s'introduís un sistema d'etiquetat sobre el consum.

Com a alternatives als transvasaments d'aigua a grans distàncies, és a dir, aquells que trenquen la unitat de conca, el Parlament Europeu proposa la construcció d'infraestructures que permetin regular els cabals, la reutilització d'aigües residuals o la dessalinització, entre d'altres.

'Canviar totalment el curs d'un riu, com es fa a la Xina i també volen fer a Espanya, crec que té un gran impacte i no crec que sigui una cosa sàvia. Abans preferiria canviar l'ús d'aigua en certs llocs on en manca que redistribuir completament el curs d'un riu', afirma el director en adaptació climàtica i gestió del risc al centre de recerca holandès especialitzat en temes d'aigua Deltares, Cees van de Guchte.

Des d'ERC, l'eurodiputat Oriol Jurqueras ha presentat aquest mes de desembre una pregunta a la Comissió Europea on ha preguntat si s'està supervisant el procés d'elaboració dels plans de conca dels rius Ter i Llobregat, per garantir-ne el cabal ecològic, tal com estableix la Directiva Marc de l'Aigua.

dimecres, 2 de desembre de 2009

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

Font: El Punt

Per subministrar aigua a quatre pobles de l'Anoia i la Conca de Barberà

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha donat llum verd a un primer transvasament del Segre cap al sistema Ter-Llobregat. Es tracta d'una quantitat mínima d'aigua a través del canal Segarra-Garrigues i només per donar servei a quatre municipis de l'Anoia i de la Conca de Barberà. Però el cas reobre el debat de la interconnexió de conques entre la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya. Pels pagesos de Lleida, aquesta connexió és l'avantsala d'un futur transvasament.

El projecte, promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialb diversos municipis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia. L'abastament anirà a través del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

La majoria dels municipis són dins la conca de l'Ebre, però n'hi ha tres els nuclis dels quals en queden fora i que pertanyen a les conques internes catalanes (tot i que part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre), i un quart té el nucli urbà compartit entre la conca de l'Ebre i les conques internes. Són les Piles, Santa Coloma de Queralt i Forès (Conca de Barberà), i Montmaneu (Anoia).

Encara que l'abastament fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hectòmetre cúbic a l'any. La quantitat per a l'abastament fora de la conca és de 0,6 hm³, de manera que compleix els requisits.

Així ho va manifestar dilluns la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que reunida a Saragossa va acceptar tramitar la petició de l'ACA. Ara, la Confederació està obligada a donar audiència als regants de la conca afectada i altres organismes poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants havien demanat a la Confederació que ajornés uns dies la decisió, per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment la Confederació no va ajornar la decisió amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.

Primera connexió

Tot i que els regants reconeixen que la quantitat és mínima, veuen amb recel aquesta operació, que és la primera connexió entre conques des del Segre. Durant el dur episodi de sequera del 2006, el govern de la Generalitat apostava per connectar el Segre des de la seva capçalera cap al sistema Ter-Llobregat, per tal d'alleugerir el dèficit de les conques internes i subministrar un aigua que començava a deixar d'estar garantida a l'àrea de Barcelona i la resta del sistema. En canvi, el govern de l'Estat va apostar per un minitransvasament d'urgència des de l'Ebre i el Camp de Tarragona cap a Barcelona, però l'operació es va descartar a última hora gràcies a les pluges que, miraculosament, van reomplir els embassaments del sistema Ter-Llobregat.

Des de llavors, el debat ha quedat aparcat.