dilluns, 30 de juny de 2008

CiU vol una llei per tornar a Girona part del cabal del Ter que es transvasa a Barcelona

Font: Diari de Girona

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062900_3_274194__Comarques-llei-tornar-Girona-part-cabal-transvasa-Barcelona

GIRONA | EUROPA PRESS/ACN/DDG
El secretari general de CDC, Artur Mas, va anunciar ahir a Girona que CiU presentarà, la setmana que ve al Parlament, una proposta per demanar al Govern una llei perquè el Ter recuperi una part "significativa" de l'aigua que fa "50 anys" es transvasa a l'àrea metropolitana de Barcelona "de manera excessiva".
En una intervenció a la jornada precongressual de Convergència Democràtica de les comarques de Girona, Artur Mas va assenyalar que "hi ha hagut una aportació molt important d'aigua cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, cap a la Catalunya central".

Problemes estructurals

Segons el líder de Convergència i Unió, el problema depèn de la Generalitat i, per tant, una part de l'aigua que es transvasa pot "tornar" en el futur al riu Ter. Alhora, Mas va advertir que també caldrà "seguir recordant que Catalunya necessita solucions estructurals en aquest tema".

En relació amb les declaracions que el president de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, va realitzar divendres a la cimera bilateral de Saragossa oferint aigua del riu Roine al president de la Generalitat, José Montilla, Mas va assegurar que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president català "han mirat cap a una altra banda" i no han donat una resposta clara al polític francès. "Això és no tenir les idees clares", va afegir.

Artur Mas va demanar als delegats territorials de CDC, reunits a l'hotel Carlemany de Girona per debatre la ponències que es votaran al Congrés del partit el juliol vinent, que sàpiguen "estar a l'alçada de les circumstàncies" una vegada acabat el procés congressual. Així, el dirigent convergent va llençar un missatge d'unitat enfront del tripartit, que governa a Catalunya per segona legislatura consecutiva.
Les referències al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i als seus socis de govern van ser contínues durant el discurs. Sobre el president català, Artur Mas va subratllar que "a les seves mans" Catalunya no rep res i va criticar el PSC per "obeir" les directrius del PSOE en temes com la negociació de l'Estatut

El Ter i la Nova Cultura de l´Aigua

Font: Diari de Girona

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062900_2_274166__Girona-Nova-Cultura-lAigua

JORDI NAVARRO

Sense cap mena de dubte, la situació d'espoli hídric que viu el riu Ter des de fa una colla de dècades és insostenible i injusta. En virtut de la llei de transvasament de 1959 s'estan cometent autèntics crims ecològics. Només cal donar un volt per les seves ribes per copsar l'efecte negatiu que tants anys de transvasament ha ocasionat al fràgil ecosistema fluvial del Ter. En efecte, la reducció de cabals a uns mínims irrisòris (0,47 m3 per segon al passat mes de maig) està condicionant la viabilitat ecològica del riu Ter i l'equilibri socioeconòmic dels territoris de la seva conca.

Les reivindicacions històriques pel retorn del cabal són justes i necessàries i en aquest sentit cal valorar positivament que la gent de les comarques gironines faci sentir la seva veu i reclami un tracte més just pel Ter. Però no podem oblidar que la solució per redreçar la situació no ha de passar per fer més transvasaments ni per fomentar una política d'enfrontaments territorials a Catalunya. Crec que es cometria un gravíssim error si s'optés per la via de l'enfrontament territorial amb la gent de les Terrres de l'Ebre o s'apostés per la interconnexió de xarxes. És inquietant l'actitud de determinats sectors econòmics i polítics que aprofiten la conjuntura de crisi que generen les sequeres per manipular l'opinió pública i crear un clima favorable als transvasaments; ho hem vist aquests dies amb el Roine o amb l'Ebre.

Des del meu punt de vista cal la implementació de reformes estructurals i sobretot l'impuls d'una vertadera Nova Cultura de l'Aigua que aposti per un desenvolupament socioeconòmic basat en estratègies de decreixement o creixement qualitatiu. El reaprofitament d'aigues pluvials, la reutilització d'aigues regenerades o l'eficència en els àmbits domèstic, agrari, turístic i industrial poden ser aportacions interessants en el camp de l'estalvi.

D'altra banda crec que no dic cap bestiesa si afirmo que l'actual creixement urbanístic que s'està impulsant a l'àrea metropolitana de Barcelona o en molts municipis de la conca del Ter és del tot insostenible i irracional i que s'està superant la capacitat de càrrega del territori i de les conques hidrogràfiques.
Per això cal revisar i modificar la política urbanística i apostar per un urbanisme més eficient que tingui en compte la fragilitat dels ecosistemes fluvials: aiguamolls, aqüífers, fonts, pous, regs...Els sectors econòmics més agressius han de ser conscients que aquests ecosistemes són la nostra riquesa i futur i que la seva destrucció implica comprometre les generacions futures.

Des de la CUP estem impulsant una campanya de conscienciació i denúncia de la situació, una campanya que es durà a terme al llarg de l'estiu d'enguany i que consistirà en un cicle de xerrades, caminades i actes descentralitzats al llarg de la conca del Ter. Aprofitem des d'aquestes ratlles i convidem a tothom que ho vulgui a participar-hi.

dijous, 26 de juny de 2008

El Consell no cuenta lo que sabe sobre el trasvase del Ebro

No salgo de mi asombro cuando veo que el Consell sigue defendiendo el trasvase del Ebro como solución para paliar el déficit hídrico de nuestra zona, cuando hace tiempo que se demostró, calculadora en mano, que es una opción mucho más cara que la alternativa de la desalación. A los alicantinos nos costaría más euros por cada metro cúbico traer agua desde el Ebro que producirla con desaladoras.

¿Hay alguien que quiera pagar más por lo mismo? Sí, sí que lo hay: el Consell pretende pagar más por el agua de lo que cuesta realmente y, por supuesto, con el dinero de todos los valencianos. El precio del agua desalada es fijo y contrastado. Si sumamos los costes implicados de energía, explotación y amortización de las instalaciones se obtiene un precio medio actual de 50 céntimos de euro por cada m3. Se debe remarcar lo de actual, pues en la última década el coste de producción de agua desalada se ha reducido a la mitad y es previsible que continúe bajando en los próximos años. Este precio es prácticamente independiente de quién y dónde desale, pues cuesta lo mismo en la costa mediterránea que en California. Eso sí, se debe disponer de agua de mar, por lo que esta solución es viable sólo para las regiones con acceso al mar.

Por otro lado, cuando hacemos números para calcular el precio del agua del trasvase del Ebro y sumamos el mismo tipo de costes con datos extraídos del derogado Plan Hidrológico Nacional nos llevamos la gran sorpresa. Resulta que llevar agua del Ebro a Almería cuesta el triple que desalarla del Mediterráneo, el doble en caso de llevarla a Murcia y un 50% más caro para Alicante. ¿Conocían este dato? ¿Sabían que resultaba más caro trasvasar agua desde un lugar tan lejano como el Ebro que desalarla desde un lugar tan cercano como el Mediterráneo? Exactamente lo mismo ocurre si en lugar de euros manejamos unidades como consumo energético o producción de CO2. Todo es consecuencia de la distancia a la que se encuentra el Ebro de estos lugares. Cuanto más lejos, más caro, y el Ebro está lejísimos.

El gobierno valenciano haría bien en dejarse asesorar por técnicos independientes que les expliquen y si es necesario le hagan algunas sumas y restas que no tienen demasiada complicación. Si descartamos que el equipo gobernante tenga poca capacidad para entender asuntos triviales sobres costes, energía, amortizaciones e impacto ambiental la única explicación que encuentro para defender que los valencianos paguemos más por el agua trayéndola del Ebro que desalándola de la orilla del mar es que sea rentable en votos. Efectivamente, hacer demagogia sobre el agua es fácil y rentable políticamente, pero por otro lado es cruel y mezquino si consideramos la necesidad que tenemos en esta zona, y ya no tanto para regar los cuarenta y tantos campos de golf que promociona nuestro gobierno, sino para hacer viable el proyecto de vida de mucha gente, y especialmente los que se dedican a la agricultura.
Imagino en ocasiones que si algún gobernante, dejándose llevar por su obstinación y megalomanía realizase la brecha de 900 kilómetros al territorio que supone el trasvase del Ebro, tras su pomposa inauguración quedaría como monumento a la incompetencia y al despilfarro. Nadie pagaría más por traer agua del Ebro que por tomarla del mar y desalarla.

Mi formación como ingeniero hace que evite plantear predicciones sin base científica y matemática. Aun así, tengo la completa seguridad de que cuando tarde o temprano el PP gane las elecciones generales, no construirán el trasvase del Ebro, aunque hasta ese momento y por lo visto el patio, estoy convencido de que seguirán cosechando votos en nuestras tierras basándose en grandes engaños de alta rentabilidad electoral.

Considero que el engaño sobre el precio que debemos pagar es el que más longitud aporta a la nariz de nuestro particular Pinocho. Aun así, hay otro engaño que podríamos ubicar en la punta roja de esa creciente narizota. Engaño que juega con algo que es de todos, que es nuestra casa y la de las próximas generaciones: el medio ambiente. Ciertas voces mal o maliciosamente documentadas insisten en que la desalación genera un impacto ambiental inasumible en los ecosistemas marinos. No es cierto. Si se hacen bien las obras -lo que se debe dar por descontado-, los impactos ambientales son mínimos y todas las zonas marinas afectadas por las obras son recuperables. Basta con verter la salmuera a profundidades mayores de 30 metros, donde no existen praderas de posidonia, puesto que necesitan luz para desarrollarse. A partir de ahí, la mayor densidad de la salmuera garantiza su dilución sin riesgo de acercarse a zonas menos profundas. Es así de sencillo, aunque no sea barata la construcción de los emisarios necesarios.

No es tan fácil evitar los impactos sobre los ecosistemas terrestres que provocarían las obras del trasvase con sus faraónicos 900 kilómetros de canal de 20 metros de anchura (como dos veces el trayecto entre Alicante a Madrid), vallado e infranqueable, al igual que los fosos de defensa de los castillos. Debemos tener en cuenta que sustituir la superficie de nuestra tierra por hormigón produce impactos definitivos e irrecuperables en la zona ocupada. El trasvase ocuparía unas 2.000 hectáreas de territorio, frente a las 25 hectáreas que ocuparía todo el conjunto de desaladoras con capacidad de equivalente. La comunicación entre un lado y otro del canal de personas, vehículos, animales, escorrentías de agua, etcétera, queda seriamente afectada cuando no eliminada. La energía y el CO2 emitido a la atmósfera por la elaboración y puesta en obra del hormigón necesario es tan descomunal como profundo es el silencio al que se ha sometido este asunto. Y aún quedan temas como la mala calidad del agua del Ebro que podría llegar a empobrecer las tierras regadas, la invasión de especies foráneas que alterarían los ecosistemas o los impactos sociales y ambientales generados por las inundaciones de valles que provocaría la construcción de las nuevas presas necesarias para regular los caudales trasvasados.

Conviene recordar a los políticos que tienen el deber de administrar nuestros recursos adecuadamente, por lo que deben evitar que nos cueste más lo que puede costarnos menos, y si lo hacen mal que vengan otros más competentes. Es bueno también que tanto ellos como nosotros no olvidemos que la política es el único sector de empleo junto con el de entrenadores de fútbol donde no se debe buscar estabilidad laboral ni contratos indefinidos.

Para finalizar, me pregunto por qué tanto empeño en zambullirnos de lleno en la parte perversa de la economía global. Quemamos combustibles extraídos a miles de kilómetros cuando tenemos energía solar barata y suficiente sobre nuestras propias casas. Comemos manzanas argentinas cuando tenemos las de Beneixama a tiro de piedra. Queremos traer agua del Ebro cuando tenemos una fuente inagotable en nuestros mares. Ejemplos no faltan. No, la globalización no debería consistir en eso.

Alfonso Rueda García-Porrero es ingeniero de caminos y profesor de Ingeniería Ambiental en la Universidad de Alicante.

Un estudi considera insuficients els cabals del Ter al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment

Un estudi considera insuficients els cabals de manteniment del Ter al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua.

L'estudi va ser presentat a la cinquena edició de les Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa, l'any 2007, convocades per l'Ajuntament de Montgrí.

L'estudi es pot consultar al següent enllaç:

Estudi dels cabals ecològics i de la disponibilitat de l'hàbitat per a espècies piscícoles en la plana del Baix Ter

dimecres, 18 de juny de 2008

El Ter enter - article de Quim Curbet

QUIM CURBET

El Ter és un riu modest, que malda per poder mantenir-se a tercera divisió i no haver de baixar a quarta regional. No com, posem per cas, l'Ebre o el Roine, que es tracten d'igual a igual amb els gran rius d'Europa i que surten a tots el mapes, fins i tot en els menys acolorits. El Ter és un riu gairebé anònim, minúscul i -si fem cas del cabal que arriba a la seva desembocadura- francament esquifit.

El Ter és el riu que ens ha tocat en la loteria de la vida i de la geografia. És poca cosa, però és el que tenim i amb això n'hauríem de tenir-ne prou per donar de beure als nostres camps, als nostres pobles i als nostres visitants. I amb el que sobrés fins i tot estaríem disposats a col·laborar amb la Barcelona assedegada del segle XXI, per regar els seus jardins, per omplir les seves piscines i per donar realç a les seves fonts ornamentals. Però, tal com diria la meva àvia, "d'allà on no n'hi ha no en pot rajar" i al Ter poca cosa li queda per rajar. Els barcelonins hauran de buscar-se la vida en un altre riu, perquè el Ter ja no dóna per més.

L'altre dia a Girona es va desenvolupar una manifestació tranquil·la i ordenada, per demanar al govern una cosa tan evident com que compleixi les lleis, que els gironins volem el Ter i -tal com deia en una pancarta- el volem enter. Els habitants d'aquestes comarques per fi han obert els ulls a una realitat que fins ara no havien volgut veure, potser per por a ser titllats de provincians. Els gironins volem que Catalunya, el país que es vol construir, no es plantegi únicament en funció del pes de la ciutat comtal i no només des del punt de vista del repartiment dels recursos naturals, sinó de tot plegat. Barcelona és i ha de continuar sent la capital, però el país és i ha de continuar estant configurat en funció de tot el seu territori, amb els seus rius i amb la seva gent. Espero que aquesta lluita no sigui en va i que Catalunya prengui consciència de la seva dimensió real.

Hay que pensar en la próxima crisis - Article de Narcís Prat

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=518385&idseccio_PK=1021

Lo sucedido ha arruinado la poca credibilidad de la clase política catalana

NARCÍS Prat
CATEDRÁTICO DE ECOLOGÍA (UB)

Un buen amigo mío que vive en Dènia me dijo hace años que la gestión de la sequía se debe preparar cuando los embalses están llenos, pues cuando están vacíos las decisiones se toman apresuradamente y el riesgo de fracaso es enorme.
Esto es lo que ha pasado en Catalunya en los últimos meses. Hemos fracasado como gestores de la sequía por no haber pensado suficientemente en ella antes y actuar apresuradamente cuando ya no había remedio.

AUNQUE la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) había trabajado en los tres últimos años para mejorar la sostenibilidad del ciclo del agua, incentivando el ahorro industrial y doméstico, o en la mejor utilización de los acuíferos, no ha elaborado aún un verdadero plan de sequía para Catalunya. Nos hemos fiado excesivamente de la aplicación de un decreto de sequía que es claramente insuficiente.

En esta sequía surge un claro ganador, a quien hay que felicitar por su comportamiento: son los ciudadanos de Catalunya, que han dado múltiples ejemplos de concienciación ante la posible falta de agua y han llevado el consumo individual a cotas de ahorro nunca vistas, demostrado que ellos sí parecen creer en la nueva cultura del agua (NCA).

Pero el ejemplo ciudadano se ha visto defraudado por una política errática de todo el espectro político del país, incluyendo desde la actitud infantil (pueril, casi diría yo) de no querer pronunciar la palabra trasvase, hasta la ocultación de las medidas que se querían implementar (el trasvase del Alto Segre) y el negar que se había planificado el mismo a pesar de las evidencias, o la insistencia de otros en el trasvase del Ródano cuando estaba claro que no servía para esta sequía.

TODO ELLO ha incidido en la pérdida de la ya escasa credibilidad de la clase política catalana, cuya autoestima debería estar por los suelos. Y más aún: que una decisión tan importante como realizar el minitrasvase de Ebro se tome en un despacho de Madrid, por sugerencia de una empresa a un director general, sin el conocimiento del propio Gobierno de Catalunya, ya indica que nuestros políticos no han entendido el fondo de la NCA, para la cual las decisiones técnicas son injustificables sin la participación de los ciudadanos afectados.

Finalmente, el establecimiento de la mesa nacional de la sequía tampoco fue una solución, pues en ella la Administración trataba de defender un minitrasvase que a principios de mayo ya estaba claro que no era necesario como habían vaticinado algunos ilustres climatólogos del país. Al final, San Pedro (o la Virgen de Montserrat) han arreglado con las lluvias un entuerto del cual nadie sabía muy bien cómo salir. Realmente no podemos estar muy satisfechos de cómo han funcionado las cosas en esta sequía. ¿Aprenderemos para la siguiente?.

El tema clave para el futuro es saber si los partidarios de la nueva cultura del agua pueden demostrar que se puede construir un modelo alternativo al de la cultura de la oferta que aquí, en Catalunya, significa defender sin reservas el trasvase del Ródano o la construcción de las desaladoras que hagan falta.

Pero este es un falso debate que requiere una reflexión previa. ¿Aceptamos que el agua sea un elemento clave del desarrollo y por lo tanto pueda ser limitante de algunas actividades o bien consideramos el agua como un recurso sectorial al servicio de otras actividades y por lo tanto hay que traerla de donde sea y como sea?

DOS ALTOS cargos de la Generalitat defendieron en la mesa de la sequía esta última opción, y la política global del Gobierno de Catalunya sigue esta trayectoria (el plan de infrastructuras, los planes territoriales). En este escenario, ¿es posible que los defensores de este desarrollo sostenido puedan pensar en llevar a la práctica una política del agua para Catalunya basada en la NCA? O sea, ¿podemos hacer una política para embutir un millón de personas más en la región metropolitana de Barcelona sin que se fundan los plomos y los grifos se sequen?

Esta es una pregunta clave para la que el Gobierno de Catalunya no parece tener una respuesta clara y común entre conselleries. Mi sugerencia es que pregunten a los ciudadanos, que les animen a participar y buscar soluciones consensuadas. Probablemente se llevarían una sorpresa, pues estos tienen una visión mucho más moderna y sostenible del país que ellos mismos.

Pienso que todavía queda mucho espacio para el desarrollo de un modelo sostenible de la gestión del agua en Catalunya. Aún se puede ahorrar más, la reutilización del agua no ha hecho más que empezar, hemos redescubierto las aguas pluviales y su posible potencial para tiempos de crisis y tenemos nuevas tecnologías para recuperar acuíferos o desalar agua. Con todo ello, y con el diseño de un buen centro de transferencia de aguas en el Segre y en el Ter para momentos de crisis, podríamos llegar a desarrollar un modelo de gestión sostenible del ciclo del agua basado en la NCA, siempre que al mismo tiempo desarrollemos una nueva cultura de la energía y del territorio.

Estamos en el siglo XXI y necesitamos políticos y gestores de este siglo, no nos interesan las soluciones y aquellos que promocionaron la cultura de la oferta del siglo XX. Si para la próxima sequía no hemos solucionado este reto, probablemente volveremos a hacer el ridículo. Pensemos, pues, ahora, antes de que se vacíen los embalses otra vez.

dimarts, 17 de juny de 2008

Palop: "Blindar ríos es una barbaridad y va contra el sentido común"

http://iagua.es:80/2006/06/palop-blindar-rios-es-una-barbaridad-y-va-contra-el-sentido-comun/

Vie, 30 Jun, 2006
iAgua

El director general del Agua, Jaime Palop, recordó ayer que los usos de los ríos que discurren por más de una comunidad deben ser objeto ‘de un acuerdo político entre las partes’, y afirmó que blindarlos ‘unilateralmente es una barbaridad y va contra el país y el sentido común’.

Palop, que hizo estas declaraciones tras la inauguración de la primera fase de reestructuración del barranco del Poyo, se refirió también a la sequía en las Comunitat Valenciana y en Murcia y dijo que si los gobiernos autonómicos no toman medidas de ahorro de agua de manera inmediata, habrá restricciones en plena campaña turística.

Preguntado por los anuncios de posibles ‘blindajes’ de los ríos Ebro y Tajo en los estatutos autonómicos de Castilla-La Mancha y Aragón, el director general del Agua recordó que la planificación de los ríos que discurren por más de una comunidad ‘corresponde al Estado’.

Asimismo, explicó que su utilización, más allá de la ecológica y del uso para el abastecimiento, que ‘no son objeto de negociación’, tendrá que ser fruto ‘de un pacto y un acuerdo político entre las partes’.

En ese sentido, afirmó que determinar ese uso ‘unilateralmente, coger un agua y adutoadjudicársela, es una barbaridad y va en contra de la colectividad, del país y del sentido común’.

Demagògia antitransvasament - Carta al Director a El Punt, 17 de Juny de 2008

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2898450

LLUÍS PARRAMONT. VERGES (BAIX EMPORDÀ).

Després de quasi cinquanta anys de solidaritat i paciència, s'ha organitzat finalment la Plataforma del Ter per defensar que torni a passar aigua pel riu, deixant les propostes de solucions concretes als responsables polítics. Aquest plantejament obert ha permès la coincidència en la Plataforma del Ter de moltes entitats que han considerat que és l'hora de supeditar les seves propostes de solució a l'interès superior de reclamar junts el retorn de l'aigua al Ter. Els antitransvasament han trencat la unitat desmarcant-se de la manifestació unitària a Girona del 14 de juny i tenim tot el dret a preguntar-nos:

 Des de la seva oposició als transvasaments, quan i on han defensat que no es faci o que s'aturi el transvasament del Ter?: és que no els hem sentit

 Des de les institucions en què estan presents amb capacitat de decidir o d'influir, què han fet per frenar el transvasament del Ter?: és que no ens hem assabentat que fessin res...

La seva actitud els delata: són els partidaris de plataformes unitàries... sempre que s'hi defensi un pensament únic: el seu.

dilluns, 16 de juny de 2008

Dades d'avui

Conca del Ter (dades 15 de juny):

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp

Ter a Ripoll, m3/s: 21,88
Ter a Girona, m3/s: 3,79
Ter a Torroella, m3/s: 7,69

Conca de l'Ebre (temps real):

http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A

Ebre a Tortosa, m3/s: 503,38
Ebre a Ascó, m3/s: --- (sense dades)
Segre a Balaguer, m3/s: 68,25

Embassaments:

http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf

Sau + Susqueda: 238 hm3
Total conques internes: 433 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.857 hm3

Aigua freda

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061600_4_271842__Opinio-Aigua-freda

JESÚS BADENES L'any passat, un amic em proposava informar del riu Ter. El meu interlocutor em va donar unes dades: el Ter havia estat set mesos del 2006 per sota del cabal mínim previst per la Llei de 1959. Ho vaig publicar el 8 de febrer de 2007: "L'ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006". Pocs dies després, un company l'obligava a escriure una carta en la qual m'acusava de buscar la polèmica. Un any i mig després, 1.500 persones es manifestaven perquè es compleixi la llei. A la protesta hi havia la meva font i el que m'acusava. Els que parlen clar sempre ofereixen la mà als covards. No es pot anar amb mitges tintes: el Ter és un riu gironí que desemboca a Barcelona. Ara, l'objectiu és una política de l'aigua més racional. No pot ser que els regants de l'Ebre demanessin suport als gironins contra el transvasament a València i Múrcia i ara no vulguin ser "solidaris". Si Barcelona és la capital del país, tot el país l'ha de mantenir. I els que més tenen, que donin més. I les coses pel seu nom.

2.000 manifestants a Girona contra el transvasament del Ter

Font: El Periódico
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=518670&idseccio_PK=1049

Una plataforma d'entitats denuncia que el cabal del riu està sota mínims

ANNA PUNSÍ
GIRONA
Amb una fina pluja com a teló de fons, unes 2.000 persones es van manifestar ahir a la tarda pels carrers de Girona per reclamar el retorn de l'aigua del Ter que des de 1959 es transvasa a l'àrea metropolitana de Barcelona. La Plataforma del Ter, que agrupa 58 institucions i entitats, denuncia que el cabal actual està "sota mínims", segons va assegurar el portaveu de les set comunitats de regants del riu, Narcís Ylla. I va posar un exemple per demostrar-ho: mentre que a Ripoll hi circulen 21 metres cúbics d'aigua per segon, a Girona aquesta quantitat es redueix a un.
"És inadmissible i s'ha d'acabar d'una vegada amb l'espoliació a la qual està sotmès", reclama el president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps. Els manifestants van assegurar que el pobre cabal que transporta provoca problemes ecològics: "Tenim un riu que no corre, són aigües quietes que estan envaïdes per plantes exòtiques que no deixen que la llum arribi al fons. A més, s'afavoreix la salinització de l'aqüífer del Baix Ter", va denunciar el portaveu de l'Ateneu Naturalista, Aleix Comes. Asseguren que tot és fruit d'un transvasament exagerat d'aigua a Barcelona, on calculen que s'envia el 75% del cabal.

EXIGÈNCIA
"El Ter no pot ser víctima col.lateral del creixement de la capital del país i de la seva àrea urbana, ni de la precarietat de proveïment d'aquesta regió per la deixadesa de dècades", resumia ahir l'actor Joan Massot-kleiner, encarregat de la lectura del manifest final.
La primera manifestació convocada per la Plataforma del Ter va sortir poc després de les sis de la tarda de la plaça de Catalunya de Girona i, enmig d'un ambient festiu, va concloure al cap d'una hora a la plaça de la Constitució. Va ser un final emotiu en què els 2.000 manifestants van avançar junts cap a l'escenari amb la cançó Pare, de Joan Manuel Serrat, sortint a tot volum pels altaveus. Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta, diu la lletra. Una gran pancarta encapçalava la marxa amb el lema: Prou, volem l'aigua al Ter. Aquesta va ser una de les proclames més repetides.

ADHESIONS
Al finalitzar la protesta, una allau de manifestants es van llançar a firmar el document d'adhesió a la plataforma. Reuneix un total de 58 institucions i entitats, des dels ajuntaments i consells comarcals de la conca del riu fins a les comunitats de regants, empresaris i col.lectius ecologistes. Malgrat que algunes d'aquestes entitats tenen sensibilitats diferents i defensen solucions contràries, totes fan pinya per reclamar que es torni l'aigua al Ter. A la mobilització hi va anar una àmplia representació política de tots els partits i s'hi van deixar veure diputats de diferents formacions.

La Plataforma del Ter vol potenciar el vessant social organitzant actes divulgatius sobre l'estat del riu

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2897206

Es plantegen fer xerrades, exposicions i una nova concentració a l'Estartit

ORIOL MAS. Girona.

Després de la manifestació de dissabte a la tarda a Girona, on es van congregar dues mil persones, la Plataforma del Ter s'ha marcat ara com a objectiu potenciar el vessant social de l'entitat. Per això volen aprofitar l'estiu per organitzar diverses activitats que ara s'estan plantejant, com editar fullets informatius, xerrades, exposicions o fins i tot muntar una concentració a la desembocadura del Ter a l'Estartit. Pel que fa a la via jurídica, al juliol es presentarà la denúncia contra l'ACA.

Un dels objectius de la Plataforma des dels seus inicis és el de donar a conèixer la problemàtica del riu als ciutadans. Un cop s'ha fet la manifestació, ara es vol potenciar més aquest vessant, i l'entitat ja té pensat editar fullets informatius i vendre productes com ara samarretes i adhesius. Una altra opció que es planteja, i que la Plataforma haurà de decidir en properes reunions, és la d'organitzar una exposició itinerant i fer xerrades en tots els pobles de la conca del Ter per explicar en què afecta la manca de cabal del riu i el transvasament. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, explicava dissabte a la manifestació que no descarta tampoc muntar una concentració de protesta a la mateixa desembocadura del riu.

El president de la Plataforma, Francesc Camps, va declarar: «La manifestació és un punt i seguit en el nostre recorregut. Era un acte important i ara hem de continuar endavant.» Camps es va mostrar satisfet per la resposta de la gent, i ara també es vol aprofitar l'estiu per anar millorant l'estructura de l'associació en cada municipi creant grups de treball que dinamitzin la població entorn del problema del Ter.

La denúncia contra l'ACA, al juliol

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2897208

Un vegada l'ACA ha desestimat la reclamació que la Plataforma del Ter va fer perquè es complís la llei del 59, l'entitat preveu cursar al juliol la denúncia contra l'Agència Catalana de l'Aigua per incompliment de la normativa. La denúncia es presentarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i des de la Plataforma es mostren convençuts que poden guanyar el litigi, ja que la llei és la normativa de més rang actualment i el govern se l'ha saltat amb els decrets de sequera. Un altre pas que vol fer la Plataforma és plantejar a les institucions europees l'incompliment que hi ha en el cas del Ter de diverses normatives d'àmbit europeu pel que fa a la qualitat dels rius. Els problemes de qualitat de l'aigua, derivats del poc cabal que porta el riu, seran el motiu principal de la reclamació. Finalment, la Plataforma també es vol reunir amb el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu.

diumenge, 15 de juny de 2008

Vídeo de la manifestació

Protesta a Girona contra l'extracció d'aigua del Ter

http://paper.avui.cat/article/societat/129770/protesta/girona/contra/lextraccio/daigua/ter.html

Prop de dos milers de persones, convocades per la Plataforma del Ter, es van manifestar ahir pel centre de Girona per denunciar l'incompliment de la llei del Ter (1959) sobre el cabal que es transvasa a Barcelona i per reclamar una gestió més responsable. Sota el lema Prou. Volem aigua al Ter, l'acció vol fer complir la legislació i mostrar el que han qualificat de "dramàtica situació" del riu. La plataforma, creada el mes de gener passat, reuneix més de 58 institucions i entitats de la conca.

Unas mil personas marchan en Girona por el incumplimiento de la Ley sobre el caudal del Ter

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080614/53481411818.html

Barcelona. (EFE).- Un millar de personas, convocadas por la Plataforma del Ter, se han manifestado hoy por el centro de Girona para denunciar el incumplimiento de la Ley del Ter de 1959 sobre el caudal que se trasvasa a Barcelona y para reclamar una gestión más responsable.

Seguir leyendo noticia
Esta acción de protesta, seguida por un millar de personas según la emisora Catalunya Informació, tenía como lema 'Basta. Queremos agua en el Ter' y forma parte de las actuaciones que esta plataforma.

Constituida a finales de enero, la plataforma reúne a más de 58 instituciones y entidades de la cuenca del río y está llevando a cabo una campaña entre representantes de diversas entidades y organismos del ámbito político y social para hacer cumplir la legislación y mostrar la que han calificado de "dramática situación" que vive el río Ter.

Los convocantes de esta manifestación, entre ellos la Cámara de Comercio, la Diputación de Girona, el Consorci Alba-Ter, los regantes del Ter o la Asociación de Naturalistas de Girona (ANG), pretendían con esta movilización mostrar el incumplimiento histórico de la Ley del Ter.

Los defensores de esta iniciativa denuncian además que a pesar de la lluvias caídas durante el último mes, la situación del Ter sigue siendo preocupante porque el agua se ha quedado en los embalses.

Con lemas como 'Trasvase a Barcelona, ¿solidaridad o abuso?', los manifestantes han recorrido el centro histórico de Girona, entre ellos el diputado de ICV Lluís Postigo, según ha informado el partido ecosocialista, del que depende la consellería de Medio Ambiente y Vivienda.

Postigo ha explicado que "es necesario el retorno del caudal del Ter para recuperar el equilibrio ecológico y los usos tradicionales de la cuenca del río", y ha añadido que el trasvase del Ter "es insostenible porque los caudales concedidos por la ley que regula el trasvase hacia la cuenca del Llobregat son, actualmente, irreales como consecuencia del descenso de la pluviometría".

La Plataforma presentó el pasado 15 de abril un escrito de reclamación ante la Agencia Catalana del Agua (ACA) y el 5 de junio le expuso la problemática y denunció al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, la preocupante situación en que se encuentra el río, a lo que éste se comprometió a estudiar si realmente se incumple la ley.

Según la plataforma, en la actualidad no se están cumpliendo los requisitos mínimos que prevé la Ley del Ter de 1959 de 3m3/s de caudal circulando en Girona, 1 m3/s de abastecimiento Girona y Costa Brava y una dotación para regadíos de 150 hm3/año.

La Plataforma denuncia que a pesar de no cumplirse los criterios ecológicos mínimos para garantizar la salud del río Ter y el aprovisionamiento de los municipios de su cuenca, se está trasvasando más del 70% del caudal del río, que es la principal fuente de abastecimiento de Barcelona y su área metropolitana, por delate de la cuenca del Llobregat.

Al respecto, la manifestación ha finalizado en la Plaza de la Constitución de Girona, donde el actor Joan Massotkleiner ha leído un manifiesto que ha denunciado que "más del 75% del agua no supera los embalses y es trasvasada a Barcelona. 200 metros cúbicos del Ter van a las cuencas del Besòs y el Llobregat cada año. Tras el paraguas de la solidaridad territorial se esconde el expolio".

Protesta unànime, però no massiva

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2896384

la crònica

ORIOL MAS. Girona

La Plataforma del Ter no s'havia estat d'afirmar els últims dies que l'objectiu és anar fent pedagogia, donar a conèixer el problema i que es parli del retorn de cabal al Ter tot i que haguem deixat enrere els decrets de sequera. En aquest sentit, deia, no li importaven les xifres. Però, dues mil persones en una manifestació pel Ter són poques o moltes? Per a una organització que encara no té ni mig any de vida, no està gens malament. N'hi havia que admetien una certa por perquè, en vista dels primers grups que es reunien a la plaça de Catalunya quan faltava poc per a l'hora del començament, tot acabés en una protesta «d'amics i coneguts». Al final va ser molt més que això. Dues mil persones, en el primer acte de voluntat massiva que s'organitzava en els 40 anys que dura el transvasament del Ter, no són gens menyspreables. Però la intensitat del debat hídric arran de l'última sequera, la confrontació política i territorial generada al seu entorn i el suport de què gaudia la manifestació per part de tots els sectors de la societat gironina feien pensar en una participació més massiva.

Qui no hi van faltar van ser els partits polítics. Hi va haver diputats al Parlament de tots els partits –ICV i la CUP van ser els únics que anaven amb una pancarta diferenciada–. Una unanimitat poc habitual, i més en una manifestació reivindicativa. També destacava la presència de pagesos, al costat d'entitats ecologistes, tots a l'una. Tothom sabia molt bé per què hi eren, convençuts que protestaven per reclamar una evidència. En tot cas, en bona part era un tipus d'assistència segurament poc habituada a manifestar-se. Per exemple, destacava la presència de gent gran. Gent que segur que recorda com baixava el riu ple i com ho aprofitaven per a tot tipus d'usos. Molts, això, no ho hem vist mai.

Unes 2.000 persones es manifesten a Girona per denunciar l'estat del Ter

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2896170

La concentració va reunir representants de tots els partits polítics, institucions, empresaris, regants i ecologistes

ORIOL MAS. Girona
Unes 2.000 persones, segons dades de la policia local, es van manifestar ahir a la tarda a Girona per denunciar l'estat en què es troba el Ter, reclamar el retorn d'aigua al riu i posar fi al transvasament abusiu cap a Barcelona. En la protesta hi van participar, a part de molts ciutadans anònims, representants de tots els partits polítics, així com dels diversos sectors afectats per la poca aigua que porta el riu a partir del Pasteral: ajuntaments i altres institucions, empresaris, regants i ecologistes. Al final, l'actor Joan Massotkleiner va llegir el manifest, en què va denunciar les conseqüències del transvasament. «No volem que la solidaritat acabi en espoli», va dir. L'organització, la Plataforma del Ter, es va mostrar satisfeta pel suport rebut i va insistir que ara emprendran noves accions.


+ La manifestació va acabar a la plaça Constitució de Girona, on es va llegir el manifest. Foto: LLUÍS SSERAT
La manifestació havia estat convocada per la Plataforma del Ter, l'entitat que es va crear a finals de gener per reunir tots els sectors afectats per la falta de cabal del riu, amb l'objectiu de reclamar que s'aturi el transvasament a Barcelona i l'aigua circuli pel riu. Va començar passat un quart de set de la tarda a la plaça Catalunya i va acabar als voltants de les set a la plaça Constitució. Al començament, van parlar representants dels diferents sectors que integren la Plataforma, que van fer èmfasi en el caràcter festiu i reivindicatiu de la marxa. El primer va ser el portaveu de les comunitats de regants, Narcís Illa, que va recordar que els planteristes i els pagesos de la poma i l'arròs són sectors punters en el seu camp, però que perillen per la incertesa sobre si disposaran o no d'aigua: «Sembla mentida que en ple segle XXI estiguem en aquest punt. Reclamem que el riu tingui vida i els regants i l'entorn puguin subsistir.» Tot seguit va parlar l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, que va insistir en el paper que han de tenir els ajuntaments en la defensa del riu, perquè aquest és el que manté el paisatge, «del qual depèn en bona part el turisme» i també el subministrament d'aigua als municipis. Narcís Coll, vinculat al sector turístic de l'Estartit, va afirmar que la por de quedar-se sense aigua pel transvasament a Barcelona i la falta de solucions per al riu era un dels motius de la protesta. Finalment, el naturalista Aleix Comes es va referir a l'impacte que té per a la biodiversitat el poc cabal que circula pel Ter. «Els efectes sobre els aqüífers i la biodiversitat poden ser irreversibles», va alertar.

Després d'aquests parlaments, va arrencar la capçalera de la manifestació, amb una pancarta en què es podia llegir «Prou! Volem l'aigua al Ter», que va ser alhora el crit de protesta que es va anar sentint per tot el recorregut, un trajecte que va ser curt, pel Pont de Pedra, el carrer Nou i Jaume I, abans d'acabar a la plaça Constitució. Allà el president de la Plataforma, Francesc Camps, va assegurar que continuaran la feina «per generar polítiques que redrecin la situació», i es va mostrar satisfet pel suport rebut. Finalment, l'actor Joan Massotkleiner va llegir el manifest i va reclamar «un riu viu que mori al mar». En el manifest es lamentava «la solidaritat territorial transformada en espoli» i que el Ter «pot ser una víctima col·lateral» del creixement de Barcelona.

FRANCESC CAMPS (PRESIDENT DE LA PLATAFORMA DEL TER ): «Això no ha de tenir aturador. Avui és l'inici perquè tots treballem plegats per aconseguir que l'aigua torni al riu»

NARCÍS ILLA (PORTAVEU DE LES COMUNITATS DE REGANTS DEL BAIX TER): « Els dels planters, l'arròs i la poma són sectors punters, en perill per la falta d'aigua»

MARTA PAYERÓ (ALCALDESSA DE VERGES ): «El Ter ha estat, és i ha de continuar sent l'espina dorsal del nostre territori, ecològicament i socialment»

ALEIX COMAS (L'ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA): «Tenim un riu que no corre, amb les aigües estancades. Els efectes sobre els ecosistemes i els aqüífers poden ser irreversibles»

L´ACA estudia el sòl sorrenc del Ter per la posada en funcionament de la presa

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_3_271721__Comarques-LACA-estudia-sorrenc-posada-funcionament-presa

Carles Torramadé, ColomersL'Agència Catalana de l'Aigua estudiarà el sòl del Ter al seu pas per Colomers per saber si el tancament de la presa seria efectiu i permetria convertir-lo en un darrer i petit embassament a la conca del riu per tenir aigua per als regants. Així ho ha explicat el president de la comunitat de regants de la presa de Colomers -marge esquerre del Ter de Colomers a l'Estartit-, Jordi Aulet, d'acord amb les darreres informacions que li han transmès els responsables de l'ACA que s'encarreguen de mirar de posar en marxa una infraestructura, acabada des del 1974 i que ha tingut un funcionament nul.

Aulet ha exposat que l'ACA, a més de l'estudi de viabilitat econòmica de la posada en marxa de les comportes, n'ha engegat un altre per conèixer el terra del fons del riu Ter. El president dels regants del marge esquerra explica que aquest sòl és sorrenc i s'ha de tenir coneixement de la seva permeabilitat. És a dir, si és excessivament sorrenc, l'aigua embassada es filtrarà cap a l'aqüífer i el fi de la posada en marxa de la presa deixarà d'existir.

No obstant això, Aulet també ha manifestat que no seria una mala solució perquè l'aqüífer es troba en mal estat i l'entrada de més aigua permetria reomplir-lo i reduir els nivells de brutícia que actualment concentra. En tot cas, Jordi Aulet calcula que fins a finals d'any no sabrà si finalment l'ACA engegarà les màquines de les comportes de la presa. Un funcionament que comportarà algun petit canvi en la captació que actualment tenen els regants a Colomers.

La captació de l'aigua per aquests regants es fa a pocs metres del costat est -cap a Jafre- de l'esplanada que ha d'ocupar el futur parc fluvial que hi projecta l'Ajuntament de Colomers. Allí hi ha unes comportes que permeten el pas de l'aigua cap al rec del Molí i, d'allí, deriva cap als recs secundaris. En canvi, com ha comentat Aulet, la posada en marxa de la presa suposaria que es deixaria de captar l'aigua per aquestes comportes i es traslladaria la connexió mig centenar de metres més endavant, cap a la presa. Així, la captació es faria directament de la presa i la connexió ja hauria de ser al canal soterrat que ha de substituir la canalització del rec del Molí, que data de l'època mitjana, i que llargament han reivindicat pels regants dels dos marges del Ter.

Postigo interpreta que hem arribat tard en la ´nova cultura de l´aigua´

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_3_271726__Comarques-Postigo-interpreta-arribat-tard-nova-cultura-laigua

Joaquim Bohigas, Girona.

En una trobada prèvia a l'inici de la manifestació, Lluís Postigo, diputat d'ICV al Parlament de Catalunya, va explicar que les recomanacions per a una "nova cultura de l'aigua" han arribat tard per conscienciar de l'escassetat del citat recurs natural. Postigo va deixar clar que ICV no forma part dels convocants de la protesta però que s'adherien de la mateixa manera que ho han fet altres entitats de la demarcació. Participar en la manifestació i el fet que ICV formi part del Govern de la Generalitat de Catalunya no ha de ser llegit com a una incongruència. El diputat es va mostrar convençut que hi haurà una entesa i el Ter recuperarà el cabal que li pertoca. Tanmateix, va afirmar, les reivindicacions no sempre aboquen a canvis imminents. ICV va participar en la manifestació amb diferents membres.

Guillot

El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va demanar, la setmana passada, un compromís pel Ter per restablir progressivament el cabal, alhora que emplaçant el Govern català a arribar a un acord amb les institucions i entitats del territori. La normalització, segons Guillot, arribarà quan Barcelona, i àrea metropolitana, aconsegueixin l'autosuficiència hídrica amb la posada en marxa de les dessalinitzadores de Cunit, el Prat de Llobregat i Tordera.

«I el temps ens perdona»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_3_271805__Comarques-temps-perdona

JOAQUIM BOHIGAS

Ens ho deia l´alcalde de Celrà i president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, a peu de marxa, en creuar el xamfrà entre el carrer Nou i el de Grober. La manifestació no és fruit de veure esgotada la via institucional a fi que retorni el cabal que correspon, per llei, al riu. «El propòsit és cercar la complicitat de la ciutadania» i, d´aquesta manera, superar l´estadi que el problema del Ter només afecta determinats col·lectius, com ara els regants. La Plataforma, constituïda al passat gener, està obrint diferents fronts per aconseguir el mateix objectiu. Va quedar clar que la manifestació no estava participada només «pels de sempre», sinó que un dels factors a destacar va ser mobilitzar franges d´edat poc amatents a ocupar, sota consignes, els carrers del centre de la Girona comercial. Des de nens i nenes, a persones grans. Una protesta «in crescendo» en nombre d´assistents a mesura que transcorria. A la sortida, el comentari més estès era el temor que, precisament, l´aigua, sempre citada, fes acte de presència durant el ­recor­regut. Que l´aigua, reclamada, faria desdibuixar la protesta. No. «I el temps ens perdona», vam sentir dir a la plaça de la Constitució, en acabar el recorregut. També ens ha quedat la imatge de veure, darrere la mateixa pancarta, diferents àmbits dels sector polític, social i econòmic de la demarcació. Enric Millo, molt divertit, al costat de Concepció Veray. Alhora, amb Xavier Soy. A primera fila. Més a darrere, contrapunt en l´espectre polític, els de la Candidatura d´Unitat Popular (CUP), amb pancartes i banderoles. Són alguns dels exemples. Hi ha altres temàtiques a la demarcació que reclamen aquesta unitat i, així, convertir-se en grup de pressió. Ens passen un document amb qui forma part de la plataforma. Hi ha el «tot Girona»: Diputació, la Cambra, ecologistes, ajuntaments, la FOEG, PIMEC... Busquem els empresaris i ens costa. Però n´hi havia.Més visions a peu de marxa. Escoltem que és un recorregut curt. No saben si perquè estava previst d´aquesta manera. O per la por de ploure. Satisfacció entre regants per la resposta a la convocatòria. I bromes sobre «la Barcelona», i l´«àrea metropolitana». «Ja n´hi ha prou de ser solidaris», ens diuen, ens expliquen. A mal temps, bona cara. Un dels més cridaners de la protesta va ser l´actor Joan Massotkleiner. L´escoltem incitant a cridar «Volem l´aigua al Ter». Una consigna constantment repetida pels participants en abandonar el pont de Pedra cap a la Gran Via. Massotkleiner sap canviar el guió. En llegir el manifest, va rebatejar «Barcelona» per «Barcelunya».

La Plataforma alerta que hi ha sectors econòmics que estan en perill per l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_3_271725__COMARQUES-manifestacio-reclama-retorn-cabal

Centenars de persones reclamen pels carrers de Girona que es compleixi la llei del cabal de 1959

Joaquim Bohigas, Girona.

Més de mil cinc-centes persones van participar ahir a la tarda en la manifestació convocada per la Plataforma del Ter al centre de la ciutat de Girona per reclamar el compliment de la llei de 1959 que determina, entre d'altres, un cabal mínim pel citat riu i transvasar només els excedents. La protesta va començar a la plaça de Catalunya i va acabar a la plaça de la Constitució amb la lectura del manifest. Abans de l'inici de la marxa, la Plataforma, en boca d'entitats que en formen part, van explicar el perquè de la convocatòria. A tall d'exemple, la Plataforma va alertar que l'actual transvasament del Ter a Barcelona posa en perill determinats sectors econòmics de la demarcació. Tots els partits polítics van estar representats en la marxa.

La protesta, sense incidents i amb un to festiu i reivincatiu, va passar pel pont de Pedra, carrer Nou i la Gran Via de Jaume I abans de finalitzar. La marxa, que va durar al voltant de mitja hora, estava encapçalada per una pancarta que portava, com a lema, "Prou! Volem l'aigua al Ter". El manifest, llegit per l'actor Joan Massotkleiner, destacava per algunes idees. Per una banda, el fet de considerar el concepte de "solidaritat territorial" en "expoli". Per l'altra, que el Ter "no pot dur a terme les seves funcions biològiques"; "els seus ecosistemes perden valor"; "els usos agrícoles que històricament corresponen a la plana del Baix Ter, de regadiu, queden a mercè d'unes pluges que probablement quedaran retingudes als enbassaments" ; i que "l'aqüífer del Baix Ter es degrada, minva la qualitat de la seva aigua i s'afavoreix la intrusió marina". Finalment, el text raona que el riu "no pot ser una víctima col·lateral del creixement de la capital del nostre país i la seva àrea urbana, ni de la precarietat de l'abastament d'aquesta regió per la deixadesa de dècades".

dissabte, 14 de juny de 2008

Fotos de la manifestació







































Solidaritat o abús? - Manifestació a Girona, 14 de Juny, 18 h a la Plaça Catalunya















MANIFESTACIÓ EL DISSABTE 14 DE JUNY A GIRONA.
Sortida: 18h a la Plaça Catalunya

Què hi passa, al Ter? >> Als darrers anys, la disminució del cabal del riu Ter fins a mínims ridículs és un fet sistemàtic. Si bé cal tenir en compte la sequera, la causa estructural d'aquesta crisi ecològica és el transvasament que es realitza per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. La zona més poblada del país cada cop necessita més aigua, i ara ja no en fa prou en endur-se'n tan sols una petita part: en anys de sequera, més d'un 75% de l'aigua del riu no supera els embassaments i és transvasada, des del Pasteral, cap a les comarques barcelonines. Això significa que 200 milions de metres cúbics d'aigua del riu Ter són transvasats a les conques del Besòs i del Llobregat. Any rere any es va superant aquest trist rècord, sempre rere el pervers paraigües d'una solidaritat territorial transformada en expoli.

No es compleix ni la Llei del Ter (de l'any 1959) ni el Pla de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2006, i tots en paguem les conseqüències. El riu no pot dur a terme les seves funcions biològiques; els seus ecosistemes perden valor; els usos agrícoles que històricament corresponen a la plana del baix Ter, de regadiu, queden a mercè d'unes pluges que probablement quedaran retingudes als embassaments. Alhora, l'aqüífer del Baix Ter es degrada, minva la qualitat de la seva aigua i s'afavoreix la intrusió marina. Denunciem que el riu Ter no pot ser una víctima col•lateral del creixement de la capital del nostre país i la seva àrea urbana, ni de la precarietat de l'abastament d'aquesta regió per la deixadesa de dècades. És per això que la Plataforma del Ter esperona a tothom qui estigui preocupat per aquest riu, pel transvasament silenciat que pateix, a manifestar-se.

Ja n'hi ha prou de transvasaments abusius; volem l'aigua al riu!

Francesc Camps.: «Transvasar el Ter a Barcelona ens porta cap a un futur negre»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2895419

El president de la Plataforma del Ter espera que la manifestació d'avui els doni legitimitat per continuar reclamant el retorn de cabal al riu

-Un cop ha passat el període de sequera, com està el Ter?
-«El Ter continua estant com estava, és a dir, el 80% del cabal que hauria de portar queda retingut als embassaments i es transvasarà a Barcelona. A la Ciutat Comtal no tenen restriccions, però el riu Ter en continua i en continuarà tenint. Aquest és el motiu pel qual des de diferents institucions convoquem els ciutadans a manifestar-se avui en vista d'aquesta situació insostenible i vergonyosa del país.»

-Per què vau decidir fer la manifestació?
-«Perquè ens sembla que és el moment oportú. Des de diferents inquietuds i institucions, com ara el món econòmic, les administracions locals i les entitats naturalistes ens sembla que després d'una reivindicació institucional, ara toca un suport popular a aquesta petició que tots estem manifestant. Sobretot quan ens hem deslligat d'aquest escenari més curt i immediat que és la sequera, en el Ter calen mesures estructurals que redrecin la situació.»

-Veieu la gent conscienciada?
-«Ens trobem de tot, i és difícil de calibrar. Penso que hi hauria d'haver molta més consciència, però explicar-ho també és una feina de les administracions i de tots plegats. La manifestació d'avui hi ajudarà, i crec que és un procés gradual. Serà un camí molt llarg, però que hem de fer amb la complicitat entre ciutadans, entitats i administracions, plegats.»

-De la gent que vingui depenen les decisions que prengui a partir d'ara la plataforma?
-«És evident que depenent de la resposta tindrem més energia i estarem molt més legitimats per prendre determinades decisions i accions.»

-Què plantegeu fer a partir de demà?
-«Estem treballant en diferents fronts. Jurídicament hem reclamat que es compleixi la llei. El setembre presentarem una denúncia a Brussel·les pel tractament del riu en contra de la directiva marc de l'aigua, i volem fer un estudi tècnic que repassi la situació del Ter els últims 25 anys, proposant un compromís que tots el respectem, amb el seu cabal i l'aigua per al territori.»

-Quines són les conseqüències del transvasament?
-«Són moltes. Cada vegada hi ha menys aigua per al territori. Hi ha 150.000 persones a les comarques gironines que s'abasteixen d'aigua provinent de la conca i l'aqüífer del Ter. Per al medi natural, hi ha un descens del nivell freàtic, una pèrdua de biodiversitat dels boscos de ribera, i en activitats econòmiques, les indústries i el turisme en bona part se sostenen amb l'aigua del Ter, i el Baix Ter és la tercera zona agrícola del país. El que no pot ser és que es prioritzi una altra conca en comptes dels interessos del propi territori. Aquest transvasament ens hipoteca el futur, i ens porta a un futur negre. El que reclamem és que volem tenir aquest futur tan clar com qualsevol altre ciutadà de Catalunya, ni més ni menys.»

-Què ha passat amb la Generalitat, per què s'ha mantingut el problema?
-«Hi ha hagut una deixadesa els últims 20-25 anys d'inversions públiques en temes d'abastament d'aigua. Ningú havia previst que podríem arribar a aquesta situació, i la feina ha quedat per fer. La sequera actual ha evidenciat aquestes coses, i hem de tenir la seguretat d'abastament que necessitem.»

ORIOL MAS

La Plataforma del Ter desvincula l'èxit de la manifestació de l'assistència

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895418

El president, Francesc Camps, creu que l'important és divulgar el tema

JORDI COLOMER. Girona
La manifestació d'aquesta tarda a Girona té l'objectiu de mostrar un crit unànime a favor de posar fi a l'«agonia» del Ter. La Plataforma del Ter ahir va fer una darrera crida a la participació, tot i que va desvincular l'èxit de la mobilització del nombre de participants.


El president de la Plataforma del Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, va afirmar ahir que estaran satisfets independentment de l'assistència a la manifestació d'aquesta tarda, ja que l'important és la «divulgació» que s'està fent del problema i anar fent «xup-xup» per solucionar-lo. Per la seva part, el portaveu de les comunitats de regants del Ter, Narcís Illa, va fer ahir una última crida als ciutadans perquè assisteixin aquesta tarda a la manifestació en favor del Ter. «Comptem que hi haurà molta gent», ja que «està molt ben organitzada», va assenyalar Narcís Illa.

Amb l'objectiu de facilitar l'assistència de la gent i aconseguir una manifestació més multitudinària, alguns ajuntaments gironins havien organitzat autobusos, tot i que finalment només n'hi haurà un de gratuït que sortirà de Torroella de Montgrí i en el qual s'han inscrit una quarantena de persones, entre persones de Torroella, l'Estartit i Ullà. L'autobús sortirà de la plaça del Lledoner a les quatre de la tarda.

També els ajuntaments de la Tallada d'Empordà, Verges, Jafre i Parlavà havien ofert autobusos perquè la gent pogués participar en la manifestació, però com que finalment hi havia molt pocs inscrits, s'ha acordat que aquests podran pujar al bus que sortirà de Torroella de Montgrí.

El Ter no desemboca a Barcelona

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895457

P oques vegades una manifestació com la que la Plataforma del Ter ha convocat per avui a Girona té tanta unanimitat. La majoria de formacions polítiques hi han expressat el seu suport públicament, i alcaldes, regants, empresaris i naturalistes ja fa anys que parlen d'«agonia» quan es refereixen a la situació del Ter. En un país en què parlar de transvasament és sinònim de conflicte, l'aigua del Ter fa més de quaranta anys que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana amb una normalitat increïble. Increïble si tenim en compte que aquest mateix any s'ha arribat a transvasar el 90% de la seva aigua, increïble perquè per norma s'incompleix el decret que regula el cabal mínim que ha de dur i increïble perquè durant tots aquests anys el riu ha experimentat un procés de salinització dels seus aqüífers, el bosc de ribera està també en recessió i, a més, sovint ha faltat aigua per a activitats tan importants com el turisme o l'agricultura. Els convocants de l'acte d'avui, independentment del nombre de manifestants que apleguin, després de quaranta anys de solidaritat estan carregats de raó. Sobretot perquè, i aquest no és un simple detall, no demanen ni que es derogui el decret de transvasament: demanen simplement que el riu recuperi la seva normalitat i que hi circuli el cabal necessari perquè es recondueixi la situació. La classe política, que tant s'ha mobilitzat –i contradit– quan han aparegut –i desaparegut– determinades canonades que han indignat el territori, n'hauria de prendre nota. Perquè, a banda de donar-hi suport avui, tots plegats han tingut molts anys per posar-hi una solució que anés més enllà de declaracions que s'ha emportat el vent. Seria trist arribar a la conclusió que el problema no s'ha resolt fins ara perquè els ciutadans no s'han manifestat abans. Quaranta anys després, el Ter es mereixeria tornar a desembocar a l'Estartit. I no a Barcelona com fins ara.

Els alcaldes d´ERC de Palau-sator i Verges assistiran avui a la manifestació

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_3_271591__Comarques-alcaldes-dERC-Palausator-Verges-assistiran-avui-manifestacio

DdeG, Girona

Esquerra Republicana de Catalunya participarà avui a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa del Ter pel retorn del cabal d'aquest riu i perquè es compleixi la llei del Ter de 1959. En representaicó d'ERC hi assistiran la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Mercè Roca i el secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines, Albert Ruhi. Tambe? hi assistiran l'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya de Palau-Sator,Joan Sabriá, l'alcaldessa de Verges, Marta Payaró, i regidors de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà.
D'altra banda, Iniciativa per Cataluna els Verds ha comunicat que hi assistirà el diputat Lluís Postigo i que el punt de trobada dels ecosocialistes serà al pont de Pedra, al final de la Rambla, de la capital gironina.

Antoni Casademont representarà Unió de Pagesos a la concentració d´avui

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_3_271590__Comarques-Antoni-Casademont-representar-Unio-Pagesos-concentracio-davui

DdeG, Girona

El sindicat agrari i ramader Unió de Pagesos va confirmar ahir la seva assistència a la manifestació d'avui que tindra lloc a la ciutat de Girona per reclamar el retorn del cabal del riu Ter que es deriva cap a Barcelona i que fa que dels més de 30 metres cúbics d'aigua per segon que passen per les poblacions del Ripollès, quan arribi a la ciutat de Girona no arribi ni als 3. Com a representació d'Unió de Pagesos, hi assistirà Antoni Casademont. Unió de Pagesos ha donat recolzament en tot moment als regants del Baix Ter en la seva decisió de reclamar aigua per ells, també.

La gestió de l´aigua a la regió de Girona - Article de Joan Armangué

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_4_271608__Opinio-gestio-laigua-regio-Girona

JOAN ARMANGUÉ *

Des de el dia 3 de novembre de 2007 la conca de la Muga es troba en excepcionalitat 2 i en diversos moments ha estat a punt d'arribar a l'ombral d'emergència. No és la primera vegada, ni serà la darrera. Mentre aquests darrers mesos la sequera que afecta el país s'ha centrat, gairebé en exclusiva, com i de quina manera s'havia de garantir el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i de retruc noms com l'Ebre, el Roine i el Ter han estat, i són, protagonistes, juntament amb transvasaments, minitransvasaments i nova cultura de l'aigua, en funció de quina política de l'aigua s'acabi adoptant a Catalunya.

Les pluges del mes de maig passat han permès recuperar el cabdal de les conques internes de Catalunya, fet que ha suposat passar de la fase d'excepcionalitat 2 a 1 a totes elles, excepte a la Conca e la Muga que es manté al nivell 2. L'embassament de Boadella - Darnius continua essent el que té el nivell més baix de Catalunya.
El grup de recerca "Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica" que forma part del grup de recerca consolidat "Aigua, territori i sostenibilitat" fruit de la col·laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona, fa pocs anys va realitzar el projecte Muga on les dades sobre la demanda de l'aigua ja indicaven un toc d'alerta sobre el futur de la conca: "Per tant, revisats els consums mitjans del territori per satisfer el conjunt de les seves necessitats socials, econòmiques i ambientals, observem que l'embassament de Boadella ha de cobrir aproximadament 45 hm3/any, el que suposa el 72% de la seva capacitat. Si el llindar de seguretat del pantà per afrontar l'habitual freqüència d'episodis pluviomètrics extrems se situa entre el 75-80% de la seva capacitat, la reserva anual excedentària d'aigua al pantà només preveu entre 3 i 10 hm3/any, sempre considerant un any pluviomètric normal (aportacions mitjanes de pluja a la capçalera de 65 hm3/any)".

La realitat avui, és que els embassaments del Ter i del Llobregat arriben al 56%. L'embassament de la Baells s'acosta al 85%. Mentrestant l'única conca de tot Catalunya que te nivell 2 es la de la Muga, que sobrepassa per poc el 30% de la seva capacitat. Mentrestant, a la regió de Girona es planteja la recuperació d'aigua del Ter transvasada, des de fa més de 40 anys, a Barcelona. Comparteixo totalment aquesta demanda perquè és justa i que ha de posibilitar que amb la posta en funcionament de les dessalinitzadores programades es retornin al riu Ter la meitat dels 200 hm3 que es transvasen a Barcelona.

I mentrestant a la Muga qué? La posició oficial de l'ACA és que en sistemes com els de la Conca de la Muga la problemàtica actual se centra en la relativament baixa garantia d'alguns regs, que hauran d'encarar la seva modernització per assolir una gestió més eficient de l'aigua o plantejar-se en alguns casos el complement que pot aportar la reutilització d'aigües regenerades urbanes. Comparteixo plenament els programes i plans per l'estalvi d'aigua, en línea d'allò que Josep M. Poch, des la demarcació de Girona del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, ha vingut demandant des de fa anys, com és la renovació de l'actual canalització del regadiu i fer-lo totalment nou amb canalització entovada i a pressió; acabar amb el reg a manta o com a mínim penalitzar-lo fortament, promovent el reg eficient a les parcel·les (gota a gota, cobertura total, pivots, tensiòmetretres).

Tot i compartir que la cultura de l'estalvi d'aigua és una prioritat, tant en l'àmbit dels regants, com en l'industrial i el domèstic; no podem pretendre que tota la política d'abastament d'aigua consisteixi en campanyes d'estalvi. A l'Empordà calen mesures estructurals que passen per la construcció de l'embassament del Fluvià i la interconnexió de conques; a la construcció de terciaris a tots els EDAR de la conca per poder aprofitar amb garanties les aigües regenerades i evitant fer nous pous per captacions d'aigua a poblacions pel risc de salinització de l'aqüífer com ha passat amb els pous de Castelló (aiguamolls) o de Gualta a la conca del Ter.

Segons recull David Pavón en la seva tesi La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i el Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980), el transvasament del Ter va accelerar els projectes hidràulics a les conques de la Muga i del Fluvià, dels quals només el pantà de Boadella - Darnius, a la Muga, va executar-se. El pantà d'Esponellà tot i que a l'any 1958 es va aprovar un projecte de 68 hm3 , projecte que va estar modificant-se fins al 1972, fins que finalment es va descartar.

La gestió de l'aigua a la regió de Girona, una vegada la dessalinitzadora de Blanes i la recàrrega de l'aqüífer superficial a partir del terciari de Blanes i l'ampliació al doble de la planta actual, prevista per l'ACA, permetrà garantir l'abastament futur d'aquest àmbit i satisfer els increments de demanda previstos fins a l'any 2025; el reequilibri hidràulic passa perquè el riu Ter recuperi un part important del seu cabdal, ara derivat a l'àrea de Barcelona, i que allò que tant gràficament va descriure en Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, en un article: "el Ter desemboca a Barcelona i no a Torroella de Montgrí, com feia els darrers segles", sigui un record del nostre passat. Però aquest reequilibri també passa per una política global i coordinada a les conques de la regió de Girona del Ter, el Fluvià i la Muga; una política hidràulica que garanteixi l'abastament urbà dels nostres pobles i ciutats i també el subministrament dels recursos hídrics als regadius de l'Empordà. I aquesta política hidràulica, ha de significar al meu entendre la construcció de l'embassament d'Esponellà i la interconnexió de les tres conques.

Una gestió integral de l'aigua a la regió de Girona ha de tenir una visió global del territori i no puntual conca per conca. I a l'Em?pordà, amb les conques del Ter, del Fluvià i de la Muga, és a on aquesta política hidràulica glo?bal i? inter?connectada és més necessària per fer de la sostenibilitat el principal valor de la gestió de l'aigua.

*Exalcalde de Figueres
www.joanarmangue.cat

Està escrit en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya - Blog de Manel Ibarz

16.04.08

Atès que ara tothom s'apunta a la defensa del Ter i a l'exigència de compliment de la llei 15/1959, especialment pel què fa als cabals mínims, em permeto recordar que això ja ho vaig demanar el 20 de novembre de 2005, mitjançant una interpel·lació al Govern de la Generalitat. Les referències, per a qui les vulgui consultar, són les següents:

Interpel·lació sobre l’aigua:

Publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catlunya del 24 d'octubre de 2005, pàgina 57: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b232.pdf#page=57

Substantació de la interpel·lació (transcripció del debat) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de 2005, pàgines 12 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p059.pdf#page=12


Moció sobre l’aigua:

Atesa la resposta del Conseller de Medi Ambient, senyor Salvador Milà, vaig interposar una Moció subsegüent a la interpel·lació.

Publicació de la moció en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 7 de novembre de 2005, página 25: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b238.pdf#page=25


El text literal de la Moció va ser el següent:

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a donar compliment a allò que disposa l’article 1r., apartat 1, del Decret de 14 de novembre de 1958, sobre abastament d’aigües, sancionat amb força de Llei per la Llei 15/1959, d’11 de maig, que textualment disposa el següent:

«Dels cabals del riu Ter, regulats pels embassaments de Sau i de Susqueda es destinaran amb caràcter preferent els següents: un metre cúbic per segon, per abastament de Girona i poblacions de la conca i de la Costa Brava; altre cabal mínim en l’esmentat riu, aigües avall de El Pasteral, que doni lloc a Girona a un mínim circulant de tres metres cúbics per segon, i els cabals necessaris pel rec de la zona regable del Ter».

Substantació de la moció (transcripció del debat i votació) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 10 de novembre de 2005, pàgines 60 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p060.pdf#page=60

La Moció va resultar rebutjada. Hi van votar a favor els grups parlamentaris del PP i de CiU (52 vots) i la van votar en contra els grups parlamentaris del PSC, ERC i IC-V (68 vots).

No hi ha dret - Article de Manel Ibarz

http://www.ibarz.org/files/0807637cbe3ec14c8d2a6c96f3e28012-238.php

27/05/08 07:53

Tal com era d'esperar, finalment la solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure. Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies, atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances, els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la incompetència del desori i el caos.

Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar. Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues conclusions ben evidents.

La primera és que, mani qui mani a Catalunya, els interessos dels gironins no compten per a res i, aquestes comarques estan al servei d'altres territoris d'una forma ignominiosa. Girona és tinguda per una colònia, els gironins per indígenes de qualsevol indret del tercer món i els nostres recursos son objecte d'explotació sense cap respecte pel territori, ni la més mínima consideració per a les persones que hi vivim, per molt que diguin.

I encara podem dir que hem estat de sort perquè, en aquesta ocasió, l'àrea metropolitana només tenia por de patir set i nosaltres podíem recórrer a beure aigua embotellada, perquè si per desgràcia haguessin tingut por de tenir gana, de ben segur que a aquestes alçades els gironins ja estaríem famèlics, amb la pell i l'os, o morts, com els peixos del Ter.

La segona lliçó, no gens menys important que la primera, és haver pogut constatar, més enllà de qualsevol dubte, quina idea tenen alguns catalans de la solidaritat. El govern, no cal dir. Les seves actuacions son més explícites que qualsevol explicació i més transparents que l'aigua clara. I, d'altra banda, alguna catalans poden fer avergonyir a qualsevol que comparteixi el mateix gentilici. Si per l'aigua que veuen passar son capaços de perdre els papers com ho han fet i comportar-se com energúmens, tal vegada és que a Catalunya li sobra territori i gent, i dóna per una o dues comunitats autònomes més. I si és així, tal vegada ja és hora que decideixin allò que vulguin i que s'ho facin.

Perquè si aquesta és la seva manera de compartir i de ser solidaris ja podem plegar.

Tenen molta xarrameca i cara dura, donen lliçons a tort i a dret, però a l'hora de la veritat tothom ha pogut veure com es comporten, per recordar-nos que així es coneix a la gent. Pels seus actes i no per les coses que diuen.

I així no es va enlloc. Amb gent com aquesta no es pot ni creuar el carrer i menys construir un país.

El riu Ter, el transvasament oblidat (I)

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_3_271593__Comarques-transvasament-oblidat

JOSEP M. RUFÍ I PAGÈS*

El riu Ter te la peculiaritat d'una llei que regula el seu cabal (la Llei 15/1959) un fet que, malgrat tractar-se d'una llei d'epoca franquista, hauria de ser positiu. Succeeix, pero, que aquesta llei s'incompleix sistematicament, i tampoc es respecta el Pla sectorial de cabals de manteniment de 2006, aprovat per la mateixa Agencia Catalana de l'Aigua (ACA). A mes a mes, aquest incompliment es flagrant: el 2006 es va patir el 70% dels dies, el 2007 el 65%, i el 2008 anem pel mateix cami... o encara serà pitjor.

Actualment s'esta transvasant el 80% del cabal del Ter cap a la xarxa d'ATLL (Aigues Ter-Llobregat), mentre que riu avall, el riu porta com a molt el 20% restant. La magnitud del que capta ATLL es tan gran que enguany impedira el regadiu per primera vegada en la historia del riu, a banda de deixar-lo sense cabal ecologic tot donant la trista imatge d'un riu que no arriba al mar a la Gola del Ter, a Torroella de Montgri: el transvasament eixuga el Ter, sense matisos ni contemplacions.

EN EL FONS, estem parlant d'una qu?estio de desequilibri territorial: la xarxa d'ATLL abasta mes de 5 milions de catalans, per tant no nomes Barcelona, sino mes de mig pais (fins a l'Anoia i el Garraf) s'abasteix principalment del riu Ter. Pero es que a banda d'injust, el fet que la part mes poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja te prou problemes es del tot imprudent.

I aixi hem vist que en epoca de sequera greu com la d'enguany, a corre-cuita s'han plantejat opcions improvisades (vaixells, dessaladores, recuperacio de captacions i pous, estalvi...).

CAL ANAR MÉS ENLLÀ. Al mateix temps que es decideixen alternatives que permetin compartir l'esforç de subministrament d'aigua a l'area urbana de Barcelona, tambe cal fer complir la llei i prioritzar els usos interns de la conca (el consum huma, el reg agricola, el turisme, la funcio ecologica...). Es necessari replantejar el model actual, amb una politica coherent de gestio sostenible que respecti la unitat de cada conca hidrografica.

Cal una gestio efectiva en la reutilitzacio de l'aigua plujana; una aplicacio rigorosa dels criteris de disponibilitat d'aigua en els planejaments urbanistics; tenir en compte les funcions biologiques del riu... i es que, si nomes en casos en que la demanda estigues satisfeta dins la conca tingues lloc el transvasament, de ben segur que no tindria la gravetat que te a dia d'avui.

PER A LA RESTITUCIÓ PROGRESSIVA del cabal del Ter, cal marcar un horitzo raonable -mes enlla de l'habitual esquema electoral de legislatura- que molt be pot ser el que marca la Directiva Marc de l'Aigua, en virtut de la qual l'any 2015 tots els rius hauran d'haver assolit un bon estat ecologic.

La resolucio d'aquesta complexa problematica no tan sols depen de l'ACA. Resulta imprescindible una accio conjunta del Govern de la Generalitat de Catalunya (Medi Ambient, Agricultura, Politica Territorial, Innovacio, Turisme...) i de la resta d'administracions. Que tambe impliqui els agents socials i economics (usuaris, regants, industries, establiments turistics...).

En conclusio, cal, des d'avui, una coresponsabilitzacio de primer ordre, sense la qual mai solucionarem aquesta problematica. En una situacio d'emergencia com l'actual, calen decisions excepcionals. Ens cal allunyar el debat de polemiques territorials o esterils superades per la realitat, compartint esforços i recursos hidrics solidariament.

Si ens creiem el pais, pensem nacionalment. Aixo si, sense oblidar cap a on volem anar. Perque els rius son molt mes que cursos d'aigua. El Ter, fins avui, i mes enlla de l'aigua, ens ha portat progres economic, ha vertebrat el territori, ha dibuixat el paisatge... ens ha donat vida! I ara és necessari que torni a dur prou aigua com perque ho continuï fent.

*Veterinari. Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Torroella de Montgri (Baix Emporda). Diputat de Medi Ambient i Territori de la Diputacio de Girona.

divendres, 13 de juny de 2008

La manifestació de demà en defensa del Ter serà un acte festiu i reivindicatiu

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2894036

La plataforma fa una crida a la participació per frenar l'«agonia» del riu

MAR VICENTE. Girona
La Plataforma del Ter planteja la manifestació de demà a Girona com un acte festiu i reivindicatiu i fa una crida a la participació per frenar l'«agonia» del riu. La protesta començarà a les sis de la tarda a la plaça de Catalunya i acabarà a la plaça de la Constitució, on es llegirà un manifest.


Els promotors de la manifestació de demà a Girona diuen que ha de servir «per buscar la complicitat del país» en vista de la preocupació que tenen les entitats i ajuntaments que formen la Plataforma del Ter per la situació «dramàtica» del riu. Així ho va explicar el president de l'entitat, Francesc Camps, que va explicar que la de demà ha de ser una mobilització més per demostrar la preocupació del territori per l'«agònica» situació del riu, que dur un cabal molt inferior al que li toca, segons van explicar des de la plataforma.

En la presentació de l'acte reivindicatiu hi van assistir representants de les comunitats de regants, dels ajuntaments, de la Cambra de Comerç, dels naturalistes i de la Diputació de Girona. Segons van explicar, tots formen part de la plataforma, i tot i que tenen sensibilitats diferents i maneres diverses de veure el país, els uneix la lluita per defensar el Ter.

MANIFEST FINAL
La manifestació començarà a les sis de la tarda a la plaça de Catalunya de Girona i arribarà fins a la plaça de la Constitució, passant pel pont de Pedra, el carrer Nou i l'avinguda Jaume I. Al final l'actor de Torroella de Montgrí Joan Massotkleiner llegirà un manifest. La plataforma del Ter veu difícil fer una previsió d'assistents i tem que els costi mobilitzar la gent del territori perquè és un problema que fa anys que dura. Tot i això fan una crida a la participació per la situació difícil en què es troba el riu en aquest moment.

Dades d'avui

Conca del Ter (dades 12 de juny):

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp

Ter a Ripoll, m3/s: 21,14
Ter a Girona, m3/s: 1,87
Ter a Torroella, m3/s: 2,57

Conca de l'Ebre (temps real):

http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A

Ebre a Tortosa, m3/s: 496,11
Ebre a Ascó, m3/s: --- (sense dades)
Segre a Balaguer, m3/s: 75,60

Embassaments:

http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf

Sau + Susqueda: 225 hm3
Total conques internes: 414 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.857 hm3

D. Espadalé.: «Aquest any hem arribat a una situació límit i no es pot repetir»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2894034

Defensa que és imprescindible el retorn de cabal del Ter i que cal una solució definitiva, que inclouria la interconnexió entre conques

-Quines conseqüències té per a l'economia gironina el transvasament del Ter?
- «El més evident és que falta aigua per regar els camps. Les comarques gironines tenim la zona agrícola més important després de les terres de Lleida i el delta de l'Ebre. També n'hauria resultat perjudicat, si no hagués plogut, el sector turístic. Però no podem estar sempre pendents de si plou o no. Qui ens diu que l'any que ve plourà? Com a mínim podem assegurar que aquest any el temps ens ha acabat fent un favor.»

- Quant temps es pot aguantar aquesta situació?
- «Aquest any hem arribat al límit. Si no hagués plogut no hauríem aguantat. Per tant, no es pot repetir aquesta situació any rere any. Cal una solució definitiva. Les dessalinitzadores en són una, però nosaltres també pensem en altres solucions, com ara l'aportació del Roine i la interconnexió de conques. En aquest punt es topa amb l'oposició de les Terres de l'Ebre. Però el que és clar és que tenen més aigua a l'Ebre i si nosaltres col·laborem ells també ho haurien de fer. Perquè amb la dessalinitzadora del Prat, que entrarà en funcionament l'any que ve, només es resol una part del problema.»

- Veu possible recuperar cabal del Ter a mitjà termini?
- «Aquest és el nostre desig! Les vegades que he parlat amb el president Montilla li he insistit en aquest tema. Les comarques gironines necessitem com a mínim el cabal que marca la llei del 1959, que són 3 m³/s. Diu la Generalitat que això serà possible amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat. Però cada any creix la població i creix el turisme, i em fa por que amb aquesta instal·lació no n'hi hagi prou.»

- Participaran activament en la manifestació de demà?
- «La Cambra de Comerç forma part de la Plataforma del Ter i estem d'acord en la recuperació de cabal del riu per a les comarques gironines. Encara no hem decidit si assistirem a la manifestació però estem d'acord amb totes les reclamacions que es fan.»

- La indústria pot estalviar aigua?
- «Per descomptat. Abans de la sequera vam signar un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per fer un estudi de sistemes o maneres de reutilitzar l'aigua en les indústries. El resultat va demostrar que és possible i que es poden arribar a estalviar 38 hm³ a l'any si s'apliquen aquestes mesures. I en el sector de la petroquímica de Barcelona se'n podrien estalviar 20 més. Per tant, estem parlant de 58 hm³. I les cambres estem treballant de valent en aquest tema.»

- Està parlant de propostes teòriques. Quan es començaran a aplicar?
- «S'han fet proves pilot a Igualada, Vic i a la zona del Tordera, i han donat molt bons resultats. Ara s'ha d'anar implantant a la resta del territori. Tenim constància que la Generalitat té ganes d'apostar per aquest tema i d'invertir-hi. I per a la indústria l'aplicació és rendible econòmicament.»

- Creu que la manifestació de demà serà multitudinària?
-«Tothom està mentalitzat. Potser no hi ha tanta preocupació com fa dos mesos, però entre tots hem de solucionar aquest problema. Si pressionem junts, segur que es resoldrà.»

ANNA PUIG

Lògica antitransvasista pel 14 de juny

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061300_3_271387__Comarques-Lgica-antitransvasista-juny

JOSEP MARIA LÓPEZ GIFREU*

Tenim un govern en el qual els tres partits que el componen s'han manifestat antitransvasistes, potser amb graus de convicció diferents i per motius diversos. Reiteradament determinats sectors socials s'han mobilitzat sota la bandera declarada de l'antitransvasisme.

MENTRESTANT, UNS TRES MILIONS de ciutadans i ciutadanes corren en el risc de quedar-se sense aigua i el Ter fa aigües sense aigua. Sembla, doncs, que l'antritransvasisme no és només una paraula de moda, sinó que s'ha convertit, per uns i altres, en la manera fàcil i ràpida d'anomenar allò que d'altres anomenen la nova cultura de l'aigua. La nova cultura de l'aigua parteix d'unes premisses fonamentals que podríem resumir més o menys així: l'aigua és un bé escàs, un recurs mal distribuït i de disponibilitat desigual, i amb unes funcions específiques i necessàries al lloc o conca on és present, i que estem acostumats a contaminar i a malbaratar, la qual cosa exigeix que els únics animals racionals de la "creació" hi introduïm com no hauria de ser altrament en l'economia de mercat, l'energia, la producció, etc -allò que ens hauria de caracteritzar: raó, és a dir, estalvi, eficiència, reutilització, etc.
La nova cultura de l'aigua, simplificadament l'antitransvasisme, no significa només oposició a la interconnexió de conques o al transvasament d'aigua d'un riu a un altre, sinó que té també unes conseqüències lògiques de molt més abast: d'una banda la limitació definitiva de nous creixements a la conurbació barcelonina, i a d'altres àrees urbanes més properes a nosaltres, pel fet de no disposar dels recursos hídrics suficients no ja per a nova població sinó fins i tot per a la demografia actual, d'una altra el reequilibri territorial de la població i les activitats econòmiques i, mal que cogui, una guinda, la derogació definitiva de la Ley 15/1959, de 11 de mayo, el fonament legal del transvasament, aquest sí que indiscutible fins i tot semànticament, del Ter.
Amb tota la cautela que calgui i amb tota la gradualitat necessària i imprescindible, que inclouen des de declaracions solemnes fins a projectes concrets que permetin un retorn progressiu de cabals, l'antitransvasisme, a casa nostra, es clou amb la supressió d'una llei que hipoteca el manteniment natural del mateix riu. I més enllà de la sequera cíclica mediterrània o del trasllat de la desertització a paral·lels cada cop més al nord dels habituals a causa del canvi climàtic, i a banda de les justes mesures actualment en curs, aquests són els reptes que des de la nova cultura de l'aigua o des de l'antitranvasisme ens cal exigir, des de la coherència, la lògica i la racionalitat, perquè el Ter adquireixi el dret de tornar a ser riu paradoxalment és una llei qui l'en priva.
Més enllà de les necessitats més peremptòries i immediates del moment concret actual i de l'electoralisme permanent del nostre sistema polític, l'Ebre hauria de ser "l'eximpli de la mata del jonc" de la manifestació que la Plataforma del Ter ha convocat per al 14 de juny des de la Regió de Girona. Ara, amb l'antitransvasisme a favor, o mai!

*Alcalde de Colomers

Criden la ciutadania a protestar per la situació ´agònica´ del riu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061300_3_271384__Comarques-Criden-ciutadania-protestar-situacio-agnica

La concentració començarà a les 6 de la tarda a plaça Catalunya

R.R.B., Girona.

De "dramàtica" i "agònica" va qualificar ahir el president de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, l'actual situació del riu Ter. Segons Camps, el Ter "segueix com abans, encara que oficialment ha deixat d'haver-hi sequera". Es referia al fet que es continua transvasant més d'un 70% de l'aigua del riu cap a Barcelona i la seva àrea d'influència, cosa que produeix que el Ter circuli per Girona amb un volum d'aigua inferior al cabal que es considera necessari per mantenir la vida dels seus ecosistemes. "Ara només tenim 45 hectòmetres cúbics per regar i en una temporada normal en necessitem 75", va afegir el portaveu dels regants del Baix Ter, Jordi Ponsjoan. "Que més de cinc milions de persones depenguin d'un riu és un perill", va subratllar per la seva banda el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí. Tots ells, membres d'entitats integrants de la Plataforma del Ter, i convocants de la manifestació de demà a Girona, van justificar així en roda de premsa el que ja s'ha convertit en la seva demanda unànime, "més enllà de solucions tècniques", van remarcar: Que es compleixi la Llei del 1959, que és la que defineix el cabal del riu.

Camps, Ponsjoan, Rufí i també el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu, així com el portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Daniel Bofill, i l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, van convidar tots els ciutadans i entitats que comparteixin aquesta demanda a participar a la manifestació que recorrerà demà Girona a partir de les sis de la tarda des de la plaça de Catalunya i fins arribar a la plaça Constitució.

El portaveu de l'ANG va voler aclarir que des dels anys 70 que el territori reivindica una gestió més responsable del Ter i de les seves aigües. "No ens hem despertat ara", va reclamar, encara que va afirmar que fins ara "la protesta pel Ter ha estat molt silenciada, o molt silenciosa".

En aquest senit, el president de la Plataforma del Ter va subratllar que les primeres mobilitzacions per aquest mateix motiu van ser a principis dels anys 70, i va anunciar que la de demà "pot no ser l'única manifestació" que convoca la plataforma, que es va crear el passat 26 de gener, amb l'objectiu de donar a conèixer la situació del riu i demanar mesures concretes per corregir-la.

En qualsevol cas, els convocants de la reunió consideren que redreçar l'actual situació és una qüestió en què cal la "corresponsabilitat" tant del Govern català com dels diversos agents econòmics i socials del territori. Camps no va voler quantificar el nombre de manifestants que s'espera demà a la plaça de Catalunya, i va lamentar que el fet que aquesta no sigui una reivindicació nova pot fer que "costi sensibilitzar els ciutadans". Però, com la resta de representants, va insistir en la importància de millorar la situació d'un riu que ha portat "progrés econòmic i ha vertebrat el territori".

Camps també va anunciar que a principis de juliol la Plataforma tindrà llest un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat per incomplir la Llei del Ter, i que fins aleshores revisarà els fonaments jurídics d'aquest recurs.

Els polítics hi seran

Representants de tots els partits polítics de les comarques gironines, sense excepció, han anunciat que demà seran presents a la manifestació convocada per la Plataforma del Ter. Ahir mateix Esquerra Republicana de Catalunya va fer públics els noms dels republicans que es personaran a la plaça Catalunya.
Seran la diputada al Parlament Maria Mercè Roca i Albert Ruhí, secretari de Medi Ambient de les JERC-comarques gironines.

Tenim dret a un Ter viu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061300_3_271383__Comarques-Tenim-dret

XAVIER DILMÉ I VERT*

A dia d'avui, per molta dessaladora promesa, no hi ha cap compromís en ferm del Govern tripartit per retornar un cabal concret al Ter, ni un calendari definit. Declaracions d'intencions, expressions de bona voluntat, copets a l'esquena i bla, bla, bla, el que vulgueu, però compromisos concrets del conseller, sigui de paraula al Parlament o per escrit, ni un. Ni dates de retorn, ni quantitats, ni calendari. L'únic compromís que hi va haver va ser a una pregunta d'aquest diputat al conseller Baltasar al gener, i després aquest se'n va desdir en seu parlamentària el mes d'abril. En aquell breu compromís per escrit, el conseller afirmava que les noves inversions "permetran generar 135 hm3/any, en l'horitzó 2010, cosa que permetrà deixar de transvasar del Ter de 30 a 45 hm3 anuals respecte la situació actual". Ara no hi ha ni això.

HEM DE TENIR CLAR TOTS PLEGATS que si el mal clima es repeteix, la situació viscuda al Ter també es repetirà. Més encara quan no es construirà el minitransvasament de l'Ebre. Una vegada més, tota la solidaritat hídrica catalana torna a quedar -només- en mans del Ter en cas de repetir-se un episodi com el que hem viscut el darrer any.
El Ter continuarà sent l'aixeta d'emergència de més de 5,5, milions de persones, una xifra que creix cada dia que passa. Per què, sinó, s'ha de fer ara la nova connexió amb el Maresme, si amb les dessaladores tot estarà solucionat, segons ens volen fer creure alguns espavilats? Una aixeta que sempre tindrà Barcelona i la seva àrea com a primera prioritat, no la gent del Ter ni tan sols el cabal ecològic del riu. Aquesta és la "nova cultura de l'aigua", aquesta és la gran farsa.
Per aquest motiu era important que es parlés de la interconnexió de xarxes, de la necessitat de fer entendre que la poca aigua que hi ha al país ha de ser repartida de forma equilibrada, que no pot ser que davant una situació d'emergència s'eixugui el Ter i no es toquin altres conques. I amb la interconnexió feta, l'aportació externa d'aigua permetria donar solució a qualsevol dificultat que es produís, fos on fos.
Tardarem més o menys, però el transvasament del Roine acabarà sent una realitat per necessitat i per sentit comú, com ho és portar energia elèctrica de les nuclears franceses, gas provinent de la inestable Rússia o petroli de les dictadures del Golf Pèrsic. El govern de Madrid ho comença a entendre i part de l'esquerra catalana (aquesta part que és la més cavernària d'Europa) algun dia ho haurà d'assumir.

SEMBLA QUE LA FRESCA de les darreres pluges ha fet despertar PSC, ERC i ICV, que surten de la seva closca com els cargols. A bones hores, companys! Per què el vostre silenci durant tots aquest mesos, el vostre suport incondicional a totes les decisions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per perjudicials que hagin estat per al territori? Que fàcil és declarar-se antitransvasista mentre s'eixuga el Ter. I que hipòcrita!
Per què la defensa aferrissada del Segre i de l'Ebre per part de dirigents territorials d'ERC i d'ICV d'allà i el silenci clamorós dels dirigents d'aquí a l'hora de defensar el Ter? Benvinguts encara que sigui tard, però que recordeu que formeu part del Govern de la Generalitat i sou copartíceps de les decisions que s'hi prenen, de les bones sí, i de les dolentes, també.

RECONEC QUE ELS PARTITS GIRONINS hauríem d'haver sabut estar més units en la qüestió del Ter, més enllà de les sigles. Representem unes formacions polítiques però també -i penso que abans- un territori. Recordem que la gent d'aquest territori, la gent del Ter, només demana justícia, ser tractada com la gent de les altres conques de Catalunya. Cap privilegi, cap ni un.
Per tant, la manifestació del dia 14 de juny a Girona en favor del Ter i en contra de ningú ha de ser un èxit. Cal la implicació de la gent afectada del territori, de les seves institucions i representants polítics (que després hem d'actuar coherentment a l'hora d'assolir els objectius pels quals ens manifestem), però també de la ciutadania en general. Els gironins no som massa donats a mobilitzar-nos i aquesta comença a ser causa d'alguns dels nostres mals, tot i que tinc el convenciment que el dia 14 donarem un missatge clar al país: que també existim i que tenim dret a un Ter viu.

*Diputat de CiU al Parlament i vicepresident d'UDC a les comarques gironines