dilluns, 29 de març de 2010

Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona

Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona

Font: Diari de Girona

El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya

BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.

dissabte, 27 de març de 2010

Gent del Ter denuncia una canonada que pren massa aigua al Ter

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/151515-gent-del-ter-denuncia-una-canonada-que-pren-massa-aigua-al-ter.html

La plataforma Gent del Ter ha presentat una queixa a l'ACA per l'execució de l'obra d'ampliació del cabal transferit del riu Ter a la Costa Brava, quan encara no s'ha aprovat el pla sectorial de cabals. La llei actual, del 1959, estipula que l'abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d'1 m³/segon. Gent del Ter observa que la canonada que s'està fent des del Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal d'1,6 m³/segon, i encara hi ha la vella.

divendres, 19 de març de 2010

S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´

S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´

Font: Diari de Girona

ENTREVISTA D'ALBERT SOLER GIRONA

Dilluns vinent és el Dia Mundial de l'Aigua. En relació amb aquest fet, la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines va encarregar a l'enginyer Joan Gaya l'estudi "L'Aigua a les comarques gironines", que va presentar dimecres a la Cambra de Comerç.

A l'estiu ens tornarem a trobar amb l'aigua al coll, o sigui amb poca aigua?
No, a Girona aquest estiu tindrem aigua. Amb tot el que ha nevat no hem de tenir cap problema. Encara que no hagués nevat, amb el que havia plogut abans ja en tindríem prou.
Malgrat haver d'enviar aigua a Barcelona?
El Ter està hipotecat des de 1959, quan es va començar a portar aigua a Barcelona. I les promeses que la llei feia a canvi d'aquest transvasament no sempre s'han complert.
Com ara quines?
La llei diu que un cop satisfet el cabal necessari per al regadiu del baix Ter, un cop reservats tres metres cúbics per segon, el que quedi fins a 8 metres cúbics aniria a Barcelona. Diria que s'ha fet al revés.
Potser en tractar d'aigua, la llei va ser paper mullat.
Si vol dir-ho així, sí. La realitat és que s'ha garantit l'abastament a Barcelona, i el que ha sobrat ha sigut per a Girona.
I de poc serveix: uns i altres patim escassetat quan hi ha sequera.
Ja l'any 1957, l'estudi en què es va basar la Llei del Ter deia que aquest riu no podia tot sol resoldre els problemes de Barcelona i que hauria de ser auxiliat pels rius Muga i Fluvià, a banda del Segre.
Transvasaments per facilitar un altre transvasament?
L'embassament de Boadella es va projectar precisament per resoldre el transvasament d'aigua de la Muga al Ter. N'hi havia un altre de previst a Esponellà pel Fluvià, que finalment no es va fer.
Mirem ara cap al futur: el Ter continuarà igual?
No, segons ha assegurat el conseller, hi haurà una devolució parcial i gradual de l'aigua al Ter. Al final hi haurà 2,5 metres cúbics per segon circulant pel Ter durant tot l'any.
Ja tenim experiència en lleis i promeses que no es compleixen.
Home, quan la llei del Ter es va aprovar no hi havia un sistema democràtic, com hi ha ara. I si un govern democràrtic no compleix, els ciutadans el poden penalitzar.
Viable, ho és?
Que el Ter torni parcialment a Girona dependrà de si Aigües del Llobregat és capaç d'apujar les tarifes de manera adequada, ja que l'aigua dessalada serà més cara que la del Ter.
Pagarem també els gironins?
Dependrà de si l'Agència Catalana de l'Aigua decideix que paguin més únicament els que reben aigua de la dessaladora, o que pagui una mica més tothom.
De què ens queixem els gironins. És que l'aigua pertany a algú?
La llei diu clarament de qui és l'aigua: és pública, passi el riu per on passi. Però la política gestiona també els sentiments de la gent, i amb el transvasament del Ter, Girona no va rebre compensacions com sí es van donar per exemple, en el de l'Ebre.

dijous, 18 de març de 2010

La compensació per l´aigua aportada pel Ter en 40 anys equivaldria a 2.000 milions

Un expert diu que els rius Fluvià i la Muga fa anys que no donen més de sí i que el que vol Girona per al Ter és que se'l respecti i s'hi facin inversions

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/18/compensacioacute-laigua-aportada-pel-ter-40-anys-equivaldria-2000-milions/394265.html

GIRONA | E.BATLLE

Si les comarques gironines haguessin pactat pel riu Ter termes similars als escollits pel minitransvasament de l'Ebre del 1981, això hauria suposat una aportació de recursos de 2.000 milions d'euros a aquestes comarques com a compensació per la cessió dels 10.000 hm3, que s'haurien aportat en 40 anys del Ter.
Aquesta és una afirmació que fa Joan Gaya, enginyer i i gerent del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya en l'estudi sobre L'aigua a les comarques gironines i que ahir va sintetizar en una conferència impulsada per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines a la Cambra de Comerç.

Una xifra molt gran si es compara en la inversió prevista per la Generalitat a les comarques gironines el 2010, de 224 milions d'euros, i és del mateix ordre de magnitud que els guanys que el 2009 obtindrà Catalunya amb el nou finançament, diu. Amb aquests diners, afegeix l'enginyer, s'haurien pogut solucionar infraestructures o mancances que dificulten el desenvolupament de Girona.

Tot i això, per Gaya el que l'àrea de Girona vol en un futur i pel seu riu és que "tingui reconeixement, respecte i inversions" i que per tant, acabi tenint un "futur amb dignitat" per aquesta demarcació, ja que al parer de l'enginyer "no pot ser que hi hagi municipis amb abastament en precari".

Estat i futur dels rius

Un altre aspecte destacat de l'estudi és la seva anàlisi dels rius de la demarcació. Per Gaya "el Fluvià i la Muga tenen magre el futur" perquè tenen necessitats molts superiors a les que es preveuen des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, que es troba ara en exposició pública. En canvi, pel riu Tordera, el primer que es va declarar sobreexplotat "hi planen contradiccions", ja que amb les dessaladores s'hi fa menys pressió.

Pel que fa al Ter, recorda que les comarques gironines han viscut el conflicte de la presa del seu cabal essent el més "pacífic i pacient" de Catalunya i recorda que "s'espera que les promeses es compleixin".

Finalment, en un aspecte més econòmic per Gaya "no hi ha model sostenible sense suficiència econòmica". I traduït al model de planificació de l'ACA, l'enginyer divergeix i diu que "s'oblida de costos i inversions en tema de distribució i clavegueram", cosa que suposarà que es pugui arribar a pagar l'aigua el 2015 a 5 euros/m3 i no a 3 euros, com diu l'ACA.

Presentació de l'estudi "L'aigua a les comarques gironines" - Joan Gaya

Avui a Girona s'ha presentat l'estudi "L'aigua a les comarques gironines", realitzat per Joan Gaya com a encàrrec de la Taula d'Enginyeria de les Comarques Gironines. En aquest estudi Joan Gaya ha fet un diagnòstic de la situació gironina i catalana, present i de futur, tocant especialment els temes d'organització i finançament de les infraestructures del cicle de l'aigua. La seva diagnosi ha pintat de gris el panorama futur, tant per la crisi com per la incapacitat manifesta de la classe política d'arribar a acords en temes tan essencials com és l'abastament, el sanejament i la cura dels ecosistemes aquàtics.

dijous, 11 de març de 2010

La Comissió Europea es compromet a garantir el cabal mínim del Ter

L'òrgan europeu està seguint amb molta atenció l'aplicació de la Directiva Marcde l'Aigua en estats membres

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/11/comissio-europea-compromet-garantir-cabal-minim-del-ter/392875.html

La Comissió Europea ha assegurat comprometre's a garantir el cabal mínim del riu Ter, després que fa uns mesos l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras preguntés per la supervisió del procés d'elaboració dels plans de la conca dels rius Ter i Llobregat per garantir el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua i, en concret, els aspectes relacionats amb el cabal ecològic. En aquest sentit, des de la Comissió Europea s'ha comunicat que "es seguirà controlant l'aplicació que correspon a la Directiva Marc de l'Aigua, especialment pel que fa a l'adopció dels plans hidrològics de conca, per poder garantir que els Estats membres compleixen les obligacions, i si procedeix, no es dubtarà en utilitzar els instruments jurídics que brinda aquest Tractat".