dilluns, 31 de desembre de 2012

El riu Ter: solidaritat o abús?

    La presa del Pasteral: des d'aquí és transvasen 8m3/s cap a Barcelona amb    independència del cabal del riu.

L’aigua un negoci?
L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. Per a una bona gestió, se’n fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent.
En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.
A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.
La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua, han portat a un greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials, com són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment- en la distribució en alta.
Els últims anys, el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic.
Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.
Al riu Ter, durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys, (ni les dessaladores, ni els reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon).

Una Catalunya hídricament interconnectada

Tenint en compte els àmbits territorials de les xarxes CAT i ATLL, així com el dels grans sistemes de reg (canals d’Urgell, de Pinyana, Segarra-Garrigues i del delta de l’Ebre), la interconnexió de la xarxa ATLL amb el sistema Segre i amb la xarxa CAT, faria possible que, en situació de sequera, es pogués realitzar una gestió integrada dels recursos hídrics en un territori (sistemes Sud, Ter-Llobregat, Ebre i Segre) que suposa el 92% de la superfície de Catalunya, un 97% de la població i un 94% de la superfície de reg. Aquesta gestió integrada es refereix tant als recursos (superficials, subterranis, dessalinització) com a les demandes (domèstica, agrària, industrial i de serveis).

En referència al tipus de demanda, cal insistir en el marcat caràcter complementari del sistema Segre (eminentment agrícola) amb relació als àmbits de les xarxes CAT i ATLL (marcadament urbà). Aquestes interconnexions, en cas de realitzar-se de manera socialment consensuada, podrien constituir un element de gran interès per afavorir la cohesió territorial de Catalunya i el seu desenvolupament equilibrat. Es d’interès indicar que la factibilitat politicosocial d’aquestes actuacions en gran mesura es circumscriu a Catalunya. Tanmateix, amb relació a això últim, no hem d’oblidar que l’administració de la conca de l’Ebre correspon bàsicament a l’Estat.

Un altre aspecte a tenir en compte és la incidència que una interconnexió Segre-ATLL podria tenir en la forta sensibilitat que altres comunitats autònomes tenen respecte als recursos hídrics de la conca de l’Ebre. S’hauria de tenir en compte en plantejar a la societat una possible interconnexió és el caràcter permanent o esporàdic de la transferència d’aigua que està previst realitzar. Tal com ja s’ha comentat en diverses ocasions, són conceptualment molt diferents un transvasament pràcticament continuat de cabals (actualment és el cas del CAT) i l’aportació esporàdica d’un volum limitat d’aigua en una situació d’intensa sequera (possible interconnexió Segre-ATLL).

dijous, 13 de desembre de 2012

La dura realitat: pagar i callar! L'aigua i el que faci falta.



La dura realitat: pagar i callar! L'aigua i el que faci falta. 
Cada cop que les coses s'espatllen, uns pocs es queden la pasta i la resta a pagar els plats trencats.

Un article amb molta informació clara sobre la situació actual de l'aigua a les conques fluvials del Ter i del Llobregat, immediatament després de la estúpida privatització de la empresa pública Aigües Ter - Llobregat. Una empresa molt i molt rentable i eficient que ara explotaran (i de quina manera!) un banquer brasiler en alça, els Entrecanales, els Rodés, etc . . . . . per 295 miserables milions d'Euros que no arreglen els 44.000 de forat que han fet els nostres "governants" a costa de tots plegats.


http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2012/12/12/article-la-privatitzacio-datll-suposara-un-augment-del-preu-de-laigua-es-venen-la-gestio-publica-i-justament-abans-pugen-la-tarifa-un-70/

dimecres, 5 de desembre de 2012

Acciona 1 - Agbar 0

La Generalitat frena l’adjudicació dAigües Ter Llobregat i la reprèn el mateix dia



                                                                                                                                                                       FontDiari de Girona
L’Òrgan de Recursos Contractuals va anul·lar la suspensió per l’interès públic d’un procés que afecta 5 milions d’usuaris
La polèmica per la concessió de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat, fins ara una empresa pública, a la companyia madrilenya Acciona continua. Si la setmana passada es va conèixer que l’única competidora de l’adjudicatària en el concurs, Agbar, havia presentat un recurs especial en matèria de contractació davant l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC) denunciant que el Departament de Territori i Sostenibilitat no li havia facilitat la documentació de l’oferta tècnica i econòmica d’Acciona per tal de poder elaborar les seves al·legacions; divendres passat va ser aquest mateix òrgan el qui va escriure una nova pàgina dins d’aquesta convulsa història.
I és que en base al recurs presentat per Agbar afirmant que no se li havia facilitat la vista de l’expedient sencer, l’OARCC va anunciar divendres la suspensió de la tramitació del procediment. Com a fonaments per prendre aquesta determinació, s’al·legava la l’estimació de la sol·licitud de «mesures cautelars plantejada per l’actora, tot requerint al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal que, de forma immediata, posi a disposició de la recurrent» la informació demanada. Entre aquesta documentació que es detallava, hi havia el llistat de tots els documents continguts a l’expedient administratiu del contracte, entre els l’oferta econòmica. A més, l’anunci determinava que en cas d’haver-hi documentació que es titlli de confidencial, s’ha d’acompanyar d’una justificació dels motius.
Amb això, es deixava en suspens la tramitació de l’expedient de l’adjudicació, donant 10 dies a Agbar per presentar les al·legacions., i es requeria a Territori i Sostenibilitat que transmetés a l’OARCC el document que acredités que s’havia complert amb aquestes directrius.
Rectificació el mateix dia
L’alegria per la part demandant, Agbar, només va durar unes hores. Poc després d’informar sobre aquesta resolució, l’OARCC va emetre un nou document en el que informava de l’aixecament de la suspensió cautelar. Ho feia fonamentant-se amb el fet que «ponderant els interessos en joc», es considerava que «l’interès públic que s’al·lega és superior als perjudicis que podrien derivar-se per la recurrent de l’aixecament de la suspensió». És a dir, al cap d’unes hores es va decidir que l’interès públic d’una adjudicació que afecta més de 5 milions d’usuaris passava per davant dels fets denunciats per Agbar, que manté la manca de transparència i també la denúncia de la presència d’un alt càrrec de la Generalitat en en Consell d’Administració d’Acciona.
Segons informava ahir Economia Digital, Agbar va presentar ahir una nova interlocutòria davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el Departament de Territori i Sostenibilitat li permeti tenir accés a la informació de l’oferta d’Acciona.
Aquesta és ja la tercera vegada que Aigües de Barcelona demana veure aquesta documentació, ja que ja ho ha requerit en dues interlocutòries anteriors presentades davant el TSJC. De fet, el mateix mitjà afirmava ahir que divendres passat hi va haver una reunió
convocada pel conseller de Territori, Lluís Recoder, en la que no es va permetre als representants d’Agbar consultar l’expedient de concessió de l’ATLL, un procediment necessari per poder presentar les seves al·legacions basades amb uns fonaments exactes. De fet, segons algunes fonts, el conseller va convidar alguns representants d’Acciona a la reunió, un procediment poc habitual en reunions d’aquest tipus, amb la tramitació de l’adjudicació en qüestió.

dilluns, 3 de desembre de 2012

Els ajuntaments reclamen el que és seu.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/598857-abastament-de-laigua-i-drets-de-la-ciutadania.html

Abastament de l'aigua i drets de la ciutadania

L'adjudicació d'ATLL a Acciona aixeca la contestació dels municipis, que van participar en el finançament de la xarxa

Imatge dels pous radials de la potabilitzadora d'Abrera.Foto: JUANMA RAMOS.
1
El preu del rebut de l'aigua a les llars podria arribar a pujar un 30% i un 35%
Molts municipis volen apostar per la gestió pública del cicle de l'aigua
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) potser no és el fet consumat que alguns voldrien, i el cert és que, quan l'empresa compradora, Acciona, està a punt de constituir una societat per aconseguir la gestió de la companyia que proveeix d'aigua l'àrea metropolitana, al Departament de Territori i Sostenibilitat s'acumulen fins a tres contenciosos administratius, que atien el foc sobre la discussió de si és lícit privatitzar un servei, el de l'aigua, prou estratègic, i si es pot fer tot passant per damunt dels drets adquirits pels municipis.
En un dels recursos, el de l'Associació de Treballadors d'Aigües de Barcelona (ATAB), es denuncia que es privatitza “amb la voluntat exclusiva de fer caixa”, i en l'altre, de l'Ajuntament de Vilafranca, hom considera que en el procés hi ha hagut una “apropiació indeguda” d'infraestructures del cicle de l'aigua que han de ser considerades patrimoni municipal, amb el benentès que les administracions locals han sufragat en un 50% actius que ara passen a mans d'Acciona, que ha pagat 298 milions en aquesta operació. Un tercer recurs seria el d'Agbar, en principi el candidat més ben col·locat per obtenir la concessió, que ara impugna.
Eloi Badia, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que defensa un model públic de gestió del recurs, observa que “en els pròxims mesos hi haurà un degoteig de recursos, si tenim en compte que fins a 33 municipis han signat una moció contra la privatització d'ATLL”. Com diu, “els ajuntaments poden argumentar que hi ha hagut un error de procediment, ja que se'ls ha expropiat de facto un bé, les infraestructures del cicle de l'aigua que han contribuït a finançar, sense rebre les compensacions pertinents”. Com diu Alejandra Sevilla, regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, “no pot ser que la Generalitat faci seus aquests actius per privatitzar-los, sense compensar la ciutadania i els ajuntaments, que han finançat el 50% de les obres de connexions a la xarxa”. Val a dir que el parc d'instal·lacions d'ATLL constitueix un actiu que es valora en 950 milions d'euros. Un dels fets que causen perplexitat, i que reflecteix la moció, és que una empresa eficient, que subministra anualment 229 hm³, amb un rendiment del 95,14%, apugés les tarifes un 70% a l'estiu precisament per eixugar dèficit i ser viable, i que al cap de dos mesos es deixés en mans privades.
El desfici més gran potser el genera una pujada futura del rebut de l'aigua. Les llars, després que ATLL fes el juliol passat una pujada del 70% de la tarifa que cobra als ajuntaments, poden acabar pagant a final d'any entre un 25% i un 35%, tot depenent del municipi.
L'adjudicació d'ATLL fixa que Acciona no pot revisar preus fins d'aquí a cinc anys, però abans “pot justificar una pujada tot justificant-ho amb la necessitat de construir més canonades, per exemple, o perquè puja el rebut de la llum”, assenyala Eloi Badia. Com sentencia Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), “un cop s'ha privatitzat ATLL, el terreny és adobat per a noves puges de tarifa, en serveis com ara el sanejament i altres del cicle de l'aigua”. Des de la plataforma Aigua és Vida s'afirma que l'encariment del cost de l'aigua en alta podria arribar a estar en una forquilla que oscil·laria entre 30 i 50 milions anuals, i multiplicaria per tres la tarifa que ara paguen els municipis, amb poca capacitat financera per assumir-ho. Hom denuncia que l'externalització pot esdevenir abús de mercat, segons les lleis estatal i comunitària, si l'empresa en alta és alhora distribuïdora en baixa.
La privatització també fa dubtar que s'arribi a racionalitzar l'aportació del Ter a l'abastament, perquè no pateixi el seu cabal. Com diu Gregorio Camacho, regidor de Medi Ambient de Sant Adrià de Besòs, “cal dubtar que amb una empresa privada es pugui revertir l'actual transvasament del Ter al Llobregat per millorar el cabal del primer”.
Algú podria pensar que tot és dat i beneït, i que, tot depassant el que diu la llei d'aigües, en què ATLL figura com a “servei públic d'interès de la Generalitat”, la xarxa d'abastament passa a ser un afer privat. Tanmateix, la flama del debat de quin model de gestió de l'aigua volem no s'apaga, i bona prova d'això en donen exemples els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Manresa, Reus i el Prat de Llobregat, que mostren el sender cap a un servei genuïnament municipal, públic. “Són molts els municipis que volen avançar cap a una gestió directa de l'aigua, amb la creació d'una empresa pública, i guanyar capacitat de gestió integral del cicle.” Molts han quedat escarmentats, han vist com lliurar l'aigua a una empresa privada pot suposar pagar més per aquest recurs que un municipi veí. La municipalització del servei de l'aigua comporta que “els beneficis que se'n derivin de la tarifa que paga l'usuari es reinverteixin en el cicle, per fer-lo més eficient”. Així mateix, en un model d'empresa pública és més fàcil arribar a la unió d'esforços entre municipis per “tenir capacitat de negociació amb el proveïdor del recurs hídric i aconseguir preus avantatjosos”, com diu el portaveu d'Aigua és Vida.

Com es pot gestionar si no hi ha contracte?

Amb l'adjudicació a Agbar feta per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la gestió integral de l'aigua a l'àrea metropolitana per 35 anys, s'obre un gran debat de fins on ha d'arribar la presència del sector privat en el servei d'un recurs bàsic. Aigua és Vida ha encapçalat la denúncia del que es considera un fet “irregular”, atès que no es fa mitjançant un contracte, sinó per invitació, una figura excepcional. Com explica Eloi Badia, “no és acceptable que l'AMB justifiqui la concessió pel fet que ja estaven operant des del 1983”, quan el jutge ja ha dictaminat que si no hi ha contracte l'actuació de l'operador és il·legítima. “L'exercici de malabarisme”, com defineixen l'afer a Aigua és Vida, no s'acaba aquí. S'ha creat una empresa pública que es responsabilitzaria de la gestió integral, en què el sector públic, l'AMB, és un 15%, i el privat, Agbar, arriba al 85%. S'ha establert que Agbar pagarà un cànon anual de 20 milions d'euros, que l'AMB assegura que no es traslladarà als consumidors via tarifa. Diverses veus, com la del tinent d'alcalde del Prat de Llobregat, Ricard Gomà, pensen que “inevitablement augmentarà el preu per als usuaris.” Fonts de l'administració de l'aigua de la Generalitat també observen que “Agbar només pot obtenir els diners per pagar el cànon via tarifa”. El fet que, davant la sorpresa de tots, Agbar no aconseguís l'adjudicació d'ATLL podria explicar aquesta concessió del servei a l'àrea metropolitana, segons Aigua és Vida,“on Agbar s'hi jugava molt més, ja que és aquí, amb l'abastament en baixa a 28 municipis, que el negoci es fa gran”, comenta Eloi Badia. Aigua és Vida estudia ara presentar una demanda penal per prevaricació.

dissabte, 24 de novembre de 2012

A Girona el Debat Electoral 25-N (L'aigua - El Ter)


A Girona el Debat Electoral 25-N  organitzat per la Mesa d’Entitats, va aportar molta informació de tots els partits sobre la problemàtica de la gestió del cicle complet de l’aigua a Catalunya i en concret del sobreexplotat i agònic riu Ter.

Link del vídeo: http://vimeo.com/54028040

dimarts, 13 de novembre de 2012

La tristíssima situació actual del riu Ter

Us convidem a llegir aquest article de l'Oriol Mas publicat ahir al Punt. És un molt bon resum de la tristíssima situació actual del riu Ter i de com hem arribat fins aquí. El Ter, un riu segrestat i sense vida. No obstant això, continuarem treballant per donar la volta a la situació, cosa que només podrem fer si més gent s'hi implica. Ens hi acompanyes?

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/591968-mobilitzacio-social-per-al-cabal-del-riu.html#comentaris



dijous, 8 de novembre de 2012


MEDI AMBIENT

Crítiques a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat

Entitats que agrupen ecologistes, administracions i regants anuncien que continuaran les mobilitzacions a favor del Ter

Preveuen que el cabal del riu n'acabarà sortint perjudicat

EL PUNT AVUI - 08/11/12 02:00 - TORROELLA DE MONTGRÍ - O.MAS / E.AGULLÓ

El pas del Ter al pont de Torroella de Montgrí. 
Foto:J. Sabater
1
La privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va ser rebuda ahir amb crítiques per les entitats territorials que agrupen els agents situats a la conca del riu. La Generalitat va anunciar dimarts que havia adjudicat la gestió al grup encapçalat per Acciona, i ara espera cobrar mil milions d'euros al llarg dels 50 anys que durarà la concessió, on s'inclou també la gestió d'infraestructures com ara la dessalinitzadora de Blanes. La concessió permetrà que s'extreguin cada any fins a 166 hm³ del Ter, i enterra el compromís amb el Ter per reduir-ne el transvasament. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha reiterat que es complirà el cabal ecològic, i ahir va insistir que el procés s'ha fet amb “pulcritud”, que s'ha escollit “la millor opció” i que el servei continuarà sent públic.
Reaccions territorials
Des del territori, diverses veus van reaccionar ahir entre la cautela i la desaprovació, anunciant que es continuaran mobilitzant per la defensa del Ter. El portaveu de l'Observatori del Ter, Pau Masramon, va indicar que en el plec de condicions “no hi ha cap compromís pel retorn de cabal al Ter”, i va lamentar que la mala gestió d'ATLL serà la que ara “hipotecarà” el riu 50 anys. A més, va anunciar més accions per denunciar la situació que viu el riu. Per part del Consorci del Ter, on s'agrupen les administracions vinculades a la conca, el president Jordi Munell va explicar que ja han demanat una entrevista amb els responsables d'Acciona, i considera que “més enllà de la privatització, cal que es compleixin els compromisos amb el Ter”. En aquest sentit, creu que si fins ara no es podien complir per la manca de diners de la Generalitat per fer inversions, “ara una empresa té capacitat per fer les obres que calguin per reduir l'extracció de cabal del riu”. Finalment, el president de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet, adverteix que quan hi hagi sequera tindran problemes, i va alertar: “Si els últims 50 anys el cabal del Ter s'ha reduït a la meitat, a veure què passa d'aquí a 50 més”.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Entrecanales, Rodés i Godia-Torreblanca seran les famílies que ens vendran l'aigua del Ter-Llobregat

Acciona al final serà l'empresa concessionària per 50 anys de l'aigua del Ter i del Llobregat.

Es sabut que les concessions d'aigua en mans privades aproximadament en el 75% dels casos arreu del mon, acaben modificant les condicions inicials de licitació. Per que en aquest cas no hauria d'ésser així?

No és que les condicions de Acciona siguin fantàstiques (apujaran l'aigua el 100% i el seu compromís de mantenir la plantilla te data de caducitat), però l'experiència a tots els països on s'ha privatitzat la gestió i comercialització de l'aigua és aquesta: les condicions inicials tant sols un rosari d'intencions.

Agbar recorrerà, segur. Però tant se val. S'ho quedi qui s'ho quedi, lluitarem pel que és nostre. I el riu, l'aigua, sempre serà un recurs natural propietat de la gent. Un be públic. 

http://www.ara.cat/economia/Acciona-vencera-Agbar-lATLL_0_804519593.html

dilluns, 5 de novembre de 2012

Imatges de la 1a Palanganada pel Ter

Doble acció al Pont de la Barca de Girona
                  
  Instal·lació banderola "Cabal il·legal"                                    La 1a Palanganada pel Ter en acció






dilluns, 29 d’octubre de 2012

(Cliqueu al minut 15:23)

Entrevista a TV Gi sobre la ICE (Iniciativa Ciutadana Europea) 
per tal d'aconseguir 50.000 adhesions a Catalunya. 

Durant 20 minuts la Lidia Vidal (TVGi) i en Pau Masramon (Ateneu Naturalista - Plataforma Aigua és Vida) repassen les problemàtiques del riu Ter: transvasament, sobre-explotació i, ara, privatització de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL)

divendres, 26 d’octubre de 2012

dijous, 25 d’octubre de 2012

Presentació al Pont de Pedra de Girona de la ICE europea per evitar la mercantilització dels rius. No a la privatització d'ATLL! encara hi som a temps.

El govern de la Comunidad Autónoma de Cataluña no hauria d'hipotecar el nostre futur com un estat de la UE que conservi el control real dels seus recursos naturals. Els exemples son apabullants: 


Xile: els préstecs del Banc Mundial com a condició imposada al país benefici garantit del 33% en la companyia francesa de l'aigua Suez Lyonnaise des Eaux
Austràlia: El 1998, poc després de prendre l'aigua francesa Suez Lyonnaise des Eaux aigua a Sydney trobat infestat amb paràsits i Cryptosporidium.
Canadà: Almenys 7 persones han mort després d'infectar amb el bacteri E coli en Walkerton, Ontario després de la privatització del control de la qualitat de l'aigua passa al control dels laboratoris d'A & L . La companyia va descriure els resultats de les comprovacions propietat intel · lectual "secret" i es va negar a comunicar-ho.
Marroc: Els consumidors vam veure el preu de l'aigua s'elevi 3 vegades des que l'empresa d'aigua privatitzada a Casablanca.
Argentina: Quan una subsidiària de Suez Lyonnaise des Eaux va adquirir l'empresa d'aigua estatal Obres Sanitàries de la Nació, el ​​preu es va duplicar i es va deteriorar la qualitat de l'aigua. L'empresa es va veure obligada a retirar-se quan els residents es van negar en massa a pagar els seus comptes.
Gran Bretanya aigua i clavegueram varen augmentar un 67% entre 1989 i 1995. La taxa de retir dels beneficis van augmentar un 177%
N.Zelanda: Els ciutadans van sortir als carrers per protestar contra la comercialització de l'aigua.
Sud Àfrica: L'aigua s'ha convertit en inaccessibles, cars i insegurs quan l'empresa Suez Lyonnaise des Eaux es va fer càrrec del subministrament d'aigua a Johannesburg. No hi va haver infeccions generalitzades i milers de persones van veure el seu subministrament tallat.
Bolívia: El 1999, el Banc Mundial va recomanar la privatització de l'empresa municipal de l'aigua a Cochabamba, el Servei Municipal de l'Aigua Potable i Clavegueram (SENIAPA). Els funcionaris del Banc obertament amenaçat amb retenir $ 600 milions del contracte de préstec si Bolívia no va acceptar.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

“L’adjudicació d’Aigües Ter – Llobregat és inconstitucional”

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2012/10/23/ladjudicacio-daigues-ter-llobregat-es-inconstitucional/

“L’adjudicació d’Aigües Ter – Llobregat és inconstitucional”
Amb aquesta claredat s’han expressat els plens dels Ajuntaments de Vilanova i laGeltrú i Vilafranca del Penedès en el cas que és privatitzés Aigües Ter – Llobregat (ATLL), donat que es produiria un apropiació indeguda del patrimoni municipal

divendres, 19 d’octubre de 2012

Presentació a Girona ILP europea per a la protecció dels cabals dels rius

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/585688-lacces-a-laigua-un-dret-huma.html

La Plataforma Aigua és Vida, de la que l'Ateneu n'és membre, ahir varem presentar una ILP d'ambit europeu per tal d'intentar proteguir els cabals de TOTS els rius. També del Ter!

dimarts, 16 d’octubre de 2012

PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA ILP EUROPEA [G I R O N A]


Foto: PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA ILP EUROPEA                           Performance (El Galliner &)+Roda de Premsa+Recollida signatures                                            PONT DE PEDRA DE GIRONA                                               DIJOUS 18 D'OCTUBRE                                                                                                                                              El pastís de l'aigua de Catalunya no està en venda. 

La gestió publica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions. Mentrestant no s’apliquen les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa.

Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL)  que aproveeix d'aigua potable en alta a 5M de persones, com un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió. 

Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població.

ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel•lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i a les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior) més 600M d'€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions. 

Al procés de licitació de la gestió d'ATLL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals. 

AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya. 

L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.

Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà.

Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen. 
Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró...

Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals.

Són mals exemples d'això l'ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar.

Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral•lela a la progressiva contaminació del medi.

Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.

A tot això també denunciem que la privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.

El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.


La nostra moció

Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis. 

Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés. 

Conclusions

Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic. 

Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.

Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.

Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida.



{Per signar, cliqueu a sobre el link del damunt. Gràcies!}

PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA I.L.P. EUROPEA 

Performance (El Galliner & amics) + Roda de Premsa + Recollida signatures 

PONT DE PEDRA DE GIRONA 

DIJOUS 18 D'OCTUBRE A LES 12 DEL MIGDIA 

No s'invita particularment. Adjuntem text de la nota de premsa que els amics de GDT (Grup de Defensa del Ter) avui ens han enviat per l'acte que han portat a terme a la Universitat de Vic. Val fil per randa per explicar el que volem explicar dijous a la roda de premsa al Pont de Pedra. 

El pastís de l'aigua de Catalunya no està en venda. 

La gestió publ
ica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions. Mentrestant no s’apliquen les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa.

Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que aproveeix d'aigua potable en alta a 5M de persones, com un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió.

Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població.

ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel•lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i a les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior) més 600M d'€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions.

Al procés de licitació de la gestió d'ATLL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals.

AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.

L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.

Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà.

Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen.
Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró...

Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals.

Són mals exemples d'això l'ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar.

Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral•lela a la progressiva contaminació del medi.

Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.

A tot això també denunciem que la privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.

El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.


La nostra moció

Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis.

Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

Conclusions

Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic.

Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.

Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.

Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida.

dijous, 20 de setembre de 2012

La noticia a TV de Girona de l'aprovació de la nostra moció 
(Plataforma Aigua és Vida) 

NO a la privatització de ATLL
SI al retorn immediat de cabal al riu Ter


minut 9:30 aprox.

dijous, 16 d’agost de 2012

Grup de Defensa del Ter presenta un mini documental tragicòmic: "Presa de Pèl"

Els problemes de manca de cabal al Ter son greus tant aigües amunt com aigues avall.  Mireu: https://vimeo.com/47644247

dimecres, 8 d’agost de 2012



+ H2O TER !

Una bandera a cada pont de Girona sobre el malmès riu Ter: + H2O TER ! 

L'espoliació del cabal del riu Ter cap a Barcelona s'ha d'acabar immediatament. No es pot especular amb l'aigua. No es una mercaderia si no un BE PÚBLIC. Cal saber aprendre a prioritzar objectius per viure en democràcia. Que tots els catalans tinguin aigua no es pot fer a base d'espoliar la conca fluvial del Ter per bastir a 5 milions de catalans.


Pont de la Barca, al cantó de l'estació d'aforament Francesc Ferrer i Gironès

dimarts, 24 de juliol de 2012

La neteja del Ter: cal treure algues com a l'Ebre

A la manca de cabal per culpa del transvasament 
s'hi suma manca de manteniment apropiat 

Tenim maquinaria disponible de forma estable 
per tenir el riu net?



dimecres, 18 de juliol de 2012

Nota de premsa de l'Observatori del Ter sobre el programa de TV3 "Riu avall"


A TV3 no sembla que els interessi gaire els problemes ambientals (ecològics) ni econòmics que per al Baix Ter suposen 50 anys de transvasament abusiu del riu cap a Barcelona (76%) i al conjunt de pobles de l’anomenat “sistema Ter-Llobregat” que avui ja abasteix 5 milions de catalans.

No varen informar gens sobre L’ÚNIC llibre ("El transvasament del Ter. Passat, present i futur d’una realitat incòmoda") que s’ha atrevit a parlar per primer cop de forma oberta i monogràfica sobre aquest greuge territorial. I ara, per confirmar la nostra preocupació sobre la línia editorial d’opacitat informativa envers el TRANSVASAMENT DEL TER, la productora de la Sra. Júlia Otero Somos.Som S.L. amb la col·laboració del presentador ambientalista de TV3, Sr.José Luis Gallego, ens deixa embadalits amb el programa "Riu avall" que varen dedicar al Ter el passat divendres dia 13. Tot molt maco, preciós. Però barri barrejat amb mitges veritats i amb unes quantes mentides clamoroses com la de la suposada millora de la biodiversitat al Baix Ter. Una mica mes de seriositat si us plau. La solidaritat del Ter te límits racionals i sobre tot legals, i programes com aquest fan passar una estona agradable al telespectador mentre s’amaga deliberadament la cruesa de la realitat d’un be públic que forma part del nostre patrimoni natural i que està molt malmès, massa sobre-explotat.

TV3 tard o aviat haurà de revisar com tracte una realitat incòmoda que ja no pot continuar ignorant-se, després de 20 anys de dictadura i 30 anys de democràcia.

Pau Masramon i Ordis
Coordinador de l'Observatori del Ter de l'Ateneu Naturalista de Girona
+H2O TER!

dimarts, 10 de juliol de 2012

 LA CONSTRUCCIÓ DE LA PRESA DE SUSQUEDA (CLICA AQUÍ)

Un vídeo per veure l'inici de l'espoli hídric al Baix Ter. Tot eren promeses de respecte a la conca cedent. Tot eren arguments positius com ara evitar les inundacions típiques de Girona.

dimecres, 4 de juliol de 2012


Transvasaments "bons" i transvasaments "dolents"?

Les dessalinitzadores no son una alternativa real a l'espoli històric del cabal ecològic mínim de manteniment del riu Ter. 

Lo riu Ter també es vida. A Catalunya hi ha prou aigua per a tots els catalans. Acabem d'una vegada amb aquest greuge. Les seqüeles de la dictadura encara cuegen al Baix Ter. No es pot, mercadejar i escatimar els mínims cabals d’aigua legals any rere any sense fi.

El 76% del cabal promig es transvasa cap a BCN. I això sumat al decreixement en capçalera per efecte del canvi climàtic (40%) suposa que avui corre per Girona un 10% de l’aigua que veien els nostres avis fa 50 anys . . . .   :-(
El tema es evidentment delicat i complicat per tractar-lo aquí en un minut, però algun dia haurem de plantejar-nos com ens organitzem les matèries primeres si volem ésser un Pais o alguna cosa que s’hi assembli.


La nostra democràcia dona per debatre per fi un Pacte Nacional de l'Aigua? Tant de bo.