dijous, 25 de febrer de 2010

El retorn del cabal del Ter, per escrit

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/retorn-del-cabal-del-ter-escrit/389939.html

La Plataforma pel Ter demanarà a la Generalitat que el nou pla de gestió fluvial de Catalunya, actualment en exposició pública, reculli els compromisos per al retorn del cabal del riu. Aquest serà l'eix de les al·legacions que preparen les diferents entitats i agrupacions adherides a la plataforma. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir ahir que "sobta que s'hagi posat a exposició pública un document que no parli de terminis, quan per altra banda els polítics fan declaracions grandiloqüents sobre el retorn del cabal". En aquest sentit, Francesc Camps també va criticar que el pla no tracti el Ter i el Llobregat com dos rius diferenciats i utilitzi "l'eufemisme" i el "llenguatge pervers" d'incloure'ls en un sol sistema.Girona |acn/ddg

Un projecte eliminarà la flora exòtica invasora en diversos trams de les ribes del Ter

Es treballa per eliminar el budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo La feina, la fan 22 persones amb risc d'exclusió social

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/projecte-eliminara-flora-exotica-invasora-diversos-trams-ribes-del-ter/389938.html

GIRONA | DDG
Un projecte ambiental està duent a terme diverses actuacions per eliminar la flora exòtica invasora de les ribes del Ter. Un projecte que va començar l'octubre de 2009 i que està previst que es finalitzi aquesta primavera. Les actuacions per eliminar aquestes espècies invasores s'impulsen a través de diverses proves pilot centrades en trams concrets del riu on l'incidència és especialment greu. Els treballs més destacats han servit per protegir i recuperar la vegetació de ribera mitjançant una neteja de la llera del riu, eliminar o controlar la flora exòtica amb diferents tractaments i afavorir la vegetació pròpia. Aquests tractaments se centren principalment en cinc espècies exòtiques: la budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo.
Respecte a la budleia, els treballs han consistit en eliminar-la de forma manual i mecanitzada mitjançant l'extracció de soques i arrels per evitar que rebotri. En canvi, la canya s'eliminarà de forma manual mitjançant desbrossades reiterades. D'altra banda, el bambú s'estassarà manualment en un petit sector per veure com reacciona l'espècie, i en algun punt també es retirarà tot el sistema radicular de forma mecanitzada. Finalment, a les falses acàcies i al negundo, se'ls aplicarà tractaments fitosanitaris per veure com responen.
Paral·lelament, també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius. El projecte, que té un cost previst de 38.000 euros, compta amb el suport de la Diputació de Girona i La Caixa, va començar l'octubre del 2009 i es preveu que acabi aquesta propera primavera. En total, s'actuarà en trams del riu que comprenen set municipis: Sant Joan de les Abadesses, Colomers, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Bordils i Sant Joan de Mollet.
Els treballs, a part d'intentar eliminar la flora invasora, també se centren en netejar abocaments de la llera del riu. D'aquesta manera i paral·lelament també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius.

Persones en risc d'exclusió
Les tasques han permès donar feina a 22 persones en risc d'exclusió social. La major part d'aquestes tasques, les estan duent a terme col·lectius de persones amb risc d'exclusió social. En concret, la Fundació MAP s'està encarregant de les accions previstes a la comarca del Ripollès, mentre que la Fundació Privada Onyar - La Selva se centra en les actuacions de les comarques del Gironès i el Baix Empordà. El projecte s'emmarca dins el conveni entre Diputació, La Caixa on l'entitat destina 1,2 milions anuals.

dissabte, 20 de febrer de 2010

A qui representa IC? - Article de Francesc Canosa

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/02/a_qui_representa_ic_48165.php

El periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, parla del riu Ter en el seu article on analitza la gestió d'IC al govern.

dimarts, 16 de febrer de 2010

La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea

La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea

Font: El Punt

Espera que la primera denúncia contra l'ACA als jutjats es resolgui aquest any

La Plataforma del Ter continua tirant endavant els processos judicials engegats per reclamar el compliment de la llei del Ter del 1959 i demanar així que es respecti el cabal mínim que ha de portar el Ter al seu pas per Girona. De les diverses denúncies presentades contra l'ACA per incompliment de la llei, l'entitat espera que els jutjats resolguin la primera demanda aquest any. A més, ja ha començat a preparar els informes tècnics per portar la denúncia fins a la Unió Europea.

El president de la plataforma, Francesc Camps, ha explicat que per portar el cas a Europa la denúncia s'ha de fonamentar en criteris tècnics, que demostrin que la falta de cabal incompleix la directiva marc de l'aigua i altres directives de protecció de fauna i flora: «Hem de fer veure que la manca de cabal ha afectat el medi», ha dit Camps.

Pel que fa als litigis que hi ha oberts contra l'ACA, per incomplir la llei durant la sequera, s'espera que una de les demandes es resolgui abans de l'estiu. Els altres dos recursos avancen més lentament per qüestions internes del funcionament dels jutjats.

Estudi de la manca de cabals al riu Ter

Aquest estudi, que s'emmarca dins de les activitats de la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG, ha estat redactat per Quim Pou, Lluís Sala, Albert Ruhí, Aleix Comas, Teia Puigvert i Dolors Ferrer i ha tingut com a revisors a Xavier Quintana i Dani Boix (UdG) i a Marc Ordeix (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis), pot ser descarregat de:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Informe_2009_Manca_Cabal_Ter.pdf

divendres, 12 de febrer de 2010

Epíleg dedicat al riu Ter

Epíleg dedicat al riu Ter

Extret d'Alguns elements per a una cultura –nova– de l’aigua i un epíleg dedicat al riu Ter dins del llibre "L'aigua a Catalunya: Una perspectiva per als ciutadans", editat per la Càtedra Agbar de la UPC, editat el 2006

Manel Serra i Pardàs
Consorci de la Costa Brava. Plaça Josep Pla, 4, 3er. 1a. 17001 Girona

http://www.ccbgi.org/docs/llibre_aigua_a_catalunya/Llibre_Agbar_%20Serra.pdf


“Pensar globalment i actuar localment”

Les xifres, arrodonides i expressades en hm³, seran més eloqüents que les paraules:

Quadre 1: Dotacions teòriques segons la Ley 15/1959, de 11 de mayo i el Pla de Cabals de Manteniment de 2004.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 30 hm³/any
Dotacions regadiu agrícola (principalment Baix Ter) 100 hm³/any
Cabal bàsic (Pla Cabals Manteniment 2004) 170 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 250 hm³/any

Quadre 2: Dotacions teòriques segons Decret 93/2005, de 17 de maig.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 20 hm³/any
Dotacions regadiu 60 hm³/any
Cabal circulant a Torroella Montgrí 10 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 240 hm³/any

A la vista d’aquestes dades, podem donar la raó a aquells que afirmen que el Ter desemboca entre el Besòs i el Llobregat i no a Torroella de Montgrí com venia fent des de fa centenars d’anys.


La gravetat d’aquesta situació –crítica pel riu Ter– deriva de la relativa normalitat estadística amb què es produeixen episodis que obliguen a limitar, i a disminuir, els cabals de manteniment del riu, així com els cabals destinats al reg agrícola (vuit vegades en els darrers trenta anys segons dades d’Aigües Ter Llobregat). Ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola regable, ni l’abastament amb garanties raonables poden suportar gaire temps més aquest autèntic stress hídric. I si, fins ara, ha estat possible aquest stress, deu ser gràcies a la generositat dels regants i al tarannà pacífic de les persones, i de les institucions, de Girona.

Sembla obvi constatar que el major problema d’abastament a Catalunya és l’abastament a la regió de Barcelona. L’abastament a més de 100 municipis de vuit comarques diferents de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, supera els 500 hm³/any. D’aquests 500 hm³/any, més del 40% provenen del transvasament del Ter: 210-240 hm³/any; el Llobregat aporta de l’ordre de 125 hm³/any; i la resta –uns 175 hm³/any– provenen de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies.

Aquesta realitat objectiva no accepta cap argumentació a favor. Ni amb els principis de la nova cultura de l’aigua, ni amb els axiomes de la “vella” cultura de l’aigua –si n’hi haguessin.

I allò que no es considera correcte pel riu Ebre (10 vegades més “gran” que el Ter), ni pel Roine (60 vegades més “gran” que el Ter), no pot ser-ho de cap de les maneres per un vell i esgotat riu Ter que “ja no és” riu. Desitgem i necessitem amb urgència les declaracions solemnes, els projectes concrets, les realitzacions d’obres adequades en el temps, i les modificacions legislatives necessàries que permetin retornar en un termini raonable de temps la condició de viu al riu Ter.

Tothom ho agrairà!

dimarts, 9 de febrer de 2010

El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes

El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes

Font: Diari de Girona

Durant 12 dies la conca no va arribar a superar ni els 2 m3/segon al seu pas per Girona quan la llei del 59 marca 3 m3/segon

GIRONA | DDG
El gener ha estat un més fred però escàs en precipitacions a les comarques de Girona. Una circumstància que no beneficia, si cap, al fet que el Ter consegueixi assolir el cabal ecològic. Si fem una ullada a les dades que facilita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) dels últims trenta dies queda constatat que el riu només va assolir el mínim en tres dies. En base a la llei del Ter aquest cabal mínim i ecològic ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona. Entre el 9 de gener i el vuit de febrer, però, el cabal de la conca es va situar entorn als 2 m?/segon.
Les dates en què es va arribar al cabal van ser el 26, 27 i 28 de gener amb uns valors de 3,95, 3,90 i 3,89 m3/segon respectivament. En d'altres el cabal va estar pròxim al mínim que marca la llei com per exemple el 25 de gener, quan es va arribar a 2,80 m3/segon o el 29 del mateix mes que va ser de 2,93 m3/segon. La resta de dies el cabal ecològic va rondar entre els 2,21 m3/segon de màxim i l'1 ,64 m3/segon del 30 de gener. La xifra mitjana més baixa dels últims 30 dies. De fet, si analitzem els cabals mínims registrats d'aquests últims 30 dies, surten 12 dies en què la conca no portava ni 2 m3/segon al seu pas per Girona.

Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des de l'Observatori del Ter qualifiquen aquestes dades com a "dramàtiques". En tot cas recorden que més enllà dels 3 m3/segon de la llei del Ter del 59 també existeix el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'ACA que xifra aquest cabal en 4.60 m3/s per aquesta àrea i mes. Una cota que hores d'ara no és assolible en base a les dades que diàriament posa a l'abast l'Agència Catalana de l'Aigua.

El Govern diu que el superarà

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar la setmana passada durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera que la instal·lació permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que serà de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015. Respecte a aquest cabal ecològic, el Govern va afirmar que s'ha complert "escrupulosament" amb la llei del 59 durant tot el 2009 i que, d'altra banda, preveu augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a un promig de 3,7 m3/s

dissabte, 6 de febrer de 2010

L´Observatori del Ter acusa el Govern de fer trampa en calcular el cabal del riu

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/06/lobservatori-del-ter-acusa-govern--trampa-calcular-cabal-del-riu/385947.html

Assegura que el volum d'aigua ha estat inferior al que preveu la llei durant molts mesos

GIRONA | DDG L'Observatori del Ter -que fa un seguiment mensual- acusa el govern de la Generalitat de maquillar les dades relacionades amb l'aigua que circula pel cabal d'aquest riu i assegura que durant molts mesos ha estat inferior al que preveu la llei.

El portaveu de l'Observatori del Ter, Albert Ruhí, va explicar que el descens del cabal circulant del Ter es va notar sobretot l'últim trimestre de 2009, un fet que provoca sorpresa als integrants de l'observatori perquè la dessaladora del Prat funciona des de l'estiu.

Albert Ruhí va recordar -en declaracions a Ràdio Girona- que la situació va ser extremadament crítica al desembre, quan segons dades de la mateixa Agència Catalana de l'Aigua el riu portava 2 metres cúbics per segon, una xifra equiparable al cabal que hi circulava durant el període més crític de la sequera.

El portaveu de l'Observatori del Ter va acusar la Generalitat de fer trampa perquè suma l'aigua que porta el riu amb la que circula per la séquia Monar. Ruhí va argumentar que "no es pot dir cabal circulant a un cabal que no circula per la llera, si ho portes a l'absurd seria com comptar que el que passa pel clavagueram de Girona és cabal del riu Ter".

Ell mateix va afegir que "de fet, ells -la Generalitat- implícitament ho reconeixen a la seva web perquè es veu com el cabal del riu Ter és el que consta a l'estació del Pont de la Barca, el que passa per allà i no pas cap suma o cap cosa estranya que pogués resultar de sumar i d'intentar inflar aquesta xifra".

A part d'aquesta qüestió, l'Observatori del Ter ha rebut amb escepticisme l'anunci del conseller de Medi Ambient i Habitatge assegurant que s'està transvassant menys aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona i que aquest any el cabal que portarà el riu arribarà als 3,7 metres cúbics per segon.

divendres, 5 de febrer de 2010

El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009

El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009

Font: El Punt

El conseller de Medi Ambient es compromet a augmentar a 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del riu

05/02/10 02:00 - Blanes - Oriol Mas

El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.

El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.

Complir el cabal mínim

Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».

D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.

Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.

Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.

El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter

El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter

Font: Diari de Girona

El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya


BLANES | MARTÍ SANTIAGO El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir en una visita a la dessalinitzadora de la Tordera que durant aquest any el cabal circulant del Ter no tan sols serà de 3 metres cúbics per segon com estableix la llei de 1959 sinó que el superarà i es mantindrà en una mitjana de 3,7 metres cúbics per segon. Es precís recordar que entre novembre i desdembre de 2009 el cabal del Ter només era de 2 metres cúbics per segon i, per tant, inferior al que estipula lanormativa.

La dessalinitzadora de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat de producció -ara és de 10 hm3-, juntament amb la canonada de 50 quilòmetres que la connectarà a la potabilitzadora del Ter, al Vallès Oriental, són els elements que permetran disminuir la derivació d'aigua del Ter cap a l'àrea Metropolitana de Barcelona.

El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, celebra les paraules del conseller però indica que hauria d'incorporar dins el Pla de gestió de l'aigua de Catalunya -en exposició pública- aquest compromís d'augmentar el cabal circulant del Ter en un promig de 3,7 metres cúbics per segon. Al seu entendre, aquest "compromís políticdonaria garanties". I és que Camps, des de la prudència, manifesta que la voluntat del conseller el "sobta" ja que a l'estiu ja es va comprometre a mantenir el cabal ecològic del riu que marca la llei de 1959 però no va incorporar-la al Pla de gestió de l'aigua que ha configurat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

El Consorci ja està elaborant al·legacions al Pla de gestió de l'aigua, però donarà un marge de temps al Govern perquè incopori aspectes com ara els sol·licitats per Camps. En cas que això no es produeixi, l'organisme insistirà per totes les vies possibles.

Baltasar ha defensat que la planificació hidrològica que s'està treballant descarti opcions com ara la dels trasvassaments i aposti per infraestructures com ara les dessaladores, tot i que aquestes només produiran al màxim de les seves possibilitats en casos de necessitat.

La canonada de connexió

Els 50 quilòmetres de canonada que uniran la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter permetrà transportar uns dos metres cúbics per segon fins al dipòsit de Fogars de la Selva i des d'aquí l'aigua arribarà per gravetat fins a la planta del Ter.

La canonada serà reversible des de la planta del Ter fins a Hostalric i disposarà de diferents ramificacions per permetre que s'hi connectin els municipis de Tordera, Fogars, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

Les seves dimensions tenen un diàmetre major del necessari actualment perquè també hauran de servir una vegada s'ampliï la dessalinitzadora de la Tordera.

El pressupost d'aquesta infraestructura de connexió ascendeix a 90 milions i es preveu que estigui enllestida el segon trimetres ?d'enguany.

La segona dessaladora

L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en 48,6 milions però no està programada. No obstant, com explica el responsable de l'àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA, Guillem Peñuelas, ha recordat que s'estan fent treballs de millora en el sistema de captació que permetrà eliminar els transformadors que hi ha ubicats a la desembocadura de la Tordera i que, en períodes de llevantades, pateixen afectacions.

dimarts, 2 de febrer de 2010

La torre Agbar

La torre Agbar

Font: El Punt 18/01/2010

Miquel Esteba

Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa

La torre Agbar, d'Aigües de Barcelona, és avui omnipresent en la silueta urbana de la capital de Catalunya. Fa pocs dies, sortint del Teatre Nacional de Catalunya, vaig poder contemplar de nit i detingudament la impressionant baluerna, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, amb col·laboració del despatx d'arquitectes barceloní B720, amb una il·luminació espectacular.

Ara que els suïssos han prohibit els minarets, els mahometans deuen quedar absorts amb l'immens minaret de tots colors que en forma de fal·lus presideix la plaça de les Glòries Catalanes, perquè, com diuen ells, «Al·là Agbar» –Déu es gran–. La torre hauria fet goig a Ali Bei (Domènec Badia), aquell pintoresc barceloní astrònom que a finals del XVIII i començament del XIX es va islamitzar i es feia passar per visir, quan sembla que era un agent doble i que va morir enverinat a Damasc després d'una vida atzarosa.

Ves per on, avui la societat Agbar és notícia perquè els jerarques de «la Caixa», amb el Holding Criteria, s'han quedat només una participació simbòlica i han deixat a les mans de Suez Lyonnaise des Eaux el conglomerat financer que és Agbar.

L'empresa desenvolupa activitats vàries, des de gestió de les aigües, assegurances sanitàries i tractament de residus fins a inspeccions tècniques de vehicles, en països diversos, fonamentalment a l'Estat espanyol, països de l'Amèrica del Sud i els mateixos EUA. Queden enrere els refistolats discursos a les assemblees d'accionistes dels anys 60 i 70 que feia Mariano Calviño, com a president. Era un advocat manresà fill de militar, falangista de la División Azul, dels 40 d'Ayete, que quan parlava li sortia la vena patriòtica en les seves tradicionals dissertacions, en què els comptes s'aprovaven per aclamació.

Les coses canviaren substancialment amb l'entrada de Ricard Fornesa i el seu equip a l'entitat el 1979. Advocat de l'Estat i gran treballador, ha donat la veritable dimensió internacional a la societat amb l'entrada dels francesos de la Lyonnaise, i ha començat una relació molt íntima amb Gérard Mestrallet, president, posteriorment, de Suez Lyonnaise des Eaux, que va entrar en el capital de la companyia de manera molt operativa fins a aconseguir la majoria i que, a hores d'ara, ha cristal·litzat en el control pràcticament absolut, i «la Caixa» ha que dat en una posició residual.

Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa. Qui ho havia de dir aquell 2 de juliol del 1966, quan, essent alcalde de Barcelona Porcioles, va portar les aigües del Ter a Barcelona, que, fins aleshores, en tenia d'una ínfima qualitat.

El Ter adquireix, doncs, una dimensió mundial, ja que és el desencadenant d'una sèrie de transaccions en l'economia global en protagonitzar indirectament una expansió descomunal per la via d'Agbar. Cal recordar que la construcció del complex hidroelèctric del Ter, és a dir, Sau i Susqueda, va trasbalsar el 1966 la vida de la conca del Ter, especialment en terres de les comarques gironines.

La gran preocupació de la ciutat de Girona era només, lamentablement, l'eventual trencament de l'embassament de Susqueda, que no els deixava dormir tranquils. Es pot dir que els responsables gironins de l'època dormien a la palla i van pecar de falta de previsió en cedir 8 m³ per segon a Barcelona.

Es pot assegurar que Agbar s'ha apropiat el riu per als seus fins i ens ha deixat una claveguera amb poca esperança de recuperació.

Mentrestant, el transvasament de l'Ebre, si es jutja per la claudicació de CiU –una més en la seva ja llarga trajectòria–, podria caure en mans espanyoles legítimes com a Aragó i les que no ho són. Pensem que, fins al 1955, en què es van incorporar les aigües superficials del riu Llobregat a la xarxa del subministrament barceloní, totes les aigües eren de captació subterrània. Fa mal d'ulls, però el riu avui està entubat des del naixement mateix, a Castellar de n'Hug, fins a tocar el delta, i a hores d'ara no es prenen mesures absolutament indispensables perquè el transvasament de l'Ebre arribi a les instal·lacions de Sant Joan Despí.

Em sembla absurd que Catalunya hagi construït el 2009 la dessalinitzadora més gran de la Mediterrània i es parli de les aigües del Roine descaradament, quan Catalunya té els mitjans hidràulics suficients per sortir-se'n.

Els gironins, per la reconquesta plausible del Ter, no tenim cap més remei que reivindicar les nostres aigües aferrissadament, perquè les necessitem, i no deixar-nos entabanar per la solidaritat, que sempre s'invoca en el mateix sentit. Perquè, si els rius tenen ànima, que segur que en tenen, la del Ter no pot estar gaire conforme amb el tracte que se li dóna.