divendres, 21 de maig de 2010

La Plataforma del Ter a Barcelona

El 20 de maig de 2010, la Plataforma del Ter, representada per Manel Serra, va participar en una taula rodona organitzada dins dels actes d'"Aigua, rius i pobles". El títol d'aquesta taula rodona era "El nou Pla d'Aigües de Catalunya: riscos d'inundació i sequera en un escenari de canvi climàtic" i a banda de la presència de Manel Serra també hi van assistir Josep Alabern Valentí (Aigües de Manresa, SA, Conseller del CADS), Manuel Hernádez (Agència Catalana de l’Aigua, ACA) y Pedro Arrojo Agudo (Universidad de Zaragoza, UNIZAR), fent de moderador Antonio Cerrillo (La Vanguardia). Aquest acte es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona.

dissabte, 15 de maig de 2010

La proposta: Aigua per Unir

AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA

En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.

El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.

Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.

Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.

La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.

Per tot això considerem que:

1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.

2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.

3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.

4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.

5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.

Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.

Girona, 15 de maig de 2010

divendres, 7 de maig de 2010

Aigua per unir

Com segurament tots vosaltres heu pogut constatar, els problemes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics són de complexa resolució. La sequera del 2007 - 2008 ens va portar a una situació extrema que es pot repetir si aquesta qüestió no s'enfoca des d'un punt de vista obert i generós, en el qual tots hi cedim una mica perquè qui en surti reforçat sigui el país. Així ho perceben les persones que lideren el moviment Compromís per Lleida i així ho percebem també les persones i entitats que formem la Plataforma del Ter.

Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.

El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.

A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.

Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.


Us hi esperem!

dijous, 6 de maig de 2010

CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter

CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter

Font: Diari de Girona

GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.