dimecres, 30 d’abril de 2008

Es convoca la IV tractorada pel retorn de l´aigua del Ter

Es convoca la IV tractorada pel retorn de l´aigua del Ter

El dia 1 de maig els regants del Ter reivindicaran l'aigua pel reg

A.Tarrés,Verges/La Pera.

Les Comunitats dels Regants del Ter i els sindicats agraris -Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)- han convocat una nova mobilització per reivindicar el retorn de l'aigua del Ter pel proper dijous 1 de maig, dia en què es reuniran els tractors de diversos regants de la zona del Baix Empordà.
El manteniment de la situació de sequera i el fet que l'aigua promesa per l'ACA i el Govern als regants per poder regar és insuficient per poder desenvolupar l'activitat diària dels regants ha provocat el disguts entre els afectats, que han decidit sortir al carrer "per mantenir viva la protesta ja que d'aquí a un mes ja serà massa tard", va explicar un dels regants implicats, Antoni Casademont. Ell mateix va detallar que si la situació es prolonga en el temps "hi haurà pèrdues tan fortes que alguns sectors hauran de tancar".

Seguint l'estructura de les anteriors tractorades, aquesta quarta concentració reivindicarà de nou els 45 hectòmetres d'aigua necessaris per poder regar, ja que les solucions que se'ls proposen no són suficients. Segons JARC només cobreixen una quarta part de l'aigua que necessiten aquest estiu. Casademont va explicar que de les dues depuradores d'on haurien de rebre aigua, de l'Escala i Palamós, de l'última ja no serà possible i, per altra banda, va revelar que l'aigua dels pous que s'estan excavant no suposa cap garantia sinó que "són una incògnita perquè no se sap la quantitat d'aigua total que s'extraurà" de cada un d'ells. I va afegir que d'aquesta manera el col·lectiu acusa el Govern d'haver-los "tallat l'aigua necessària per subsistir per donar-los a altres usos amb l'excusa de l'ús de boca".
"Tothom està patint" apuntava Casademont, tot remarcant les diverses explotacions que estan patint pèrdues importants de fins al 50%. Després de revelar aquestes dades, va fer una crida a la societat catalana i la població gironina en concret de presa de consciència de la situació perquè considera que a dia d'avui "no ho està prou".

La mobilització s'iniciarà a les 10 del matí en dos punts diferents de la geografia baixempordanesa. Una és la cruïlla de Verges i l'altra a l'encreuament de Rupià (Bòbila de la Pera). Segons UP, en aquests punts es concentraran tractors procedents de diferents localitats, com ara Torroella de Montgrí i Pals.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Salt aprofitarà MerCatAventura per reivindicar un ´cabal digne´ per al Ter

Diari de Girona 29-4-08

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042900_2_262618__Girona-Salt-aprofitar-MerCatAventura-reivindicar-cabal-digne

Es farà ràfting i piragüisme entre Susqueda i el Pasteral

Tapi Carreras, Salt.
La IX edició de MerCatAvenura, la fira d'esports, aventura i natura de Salt, se sumarà a la reivindicació per exigir "un cabal digne" per al riu Ter. L'Ajuntament de Salt, organitzador de la fira, ha convidat representatns de disset ajuntaments, dels consells comarcals de la Selva, el Gironès i la Garrotxa i de la Diputació, perquè participin en activitats aquàtiques com el ràfting o el piragüisme d'aigües braves.

La fira es farà del 6 al 15 de juny. El dia de les activitats aquàtiques s'ha fixat per al diumenge 8 de juny. Per poder fer ràfting i piragüisme s'hauran d'alliberar 15 metres cúbics per segon, de les set del matí a les set de la tarda.

No hi ha malbaratament d'aigua

L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, va ressaltar que poder practicar aquests esports no comportarà "malbaratar recursos hídrics" ja que tota l'aigua desembassada (poc més de mig hectòmetre) del pantà de Susqueda per garantir el desenvolupament de les activitats quedarà retinguda uns sis quilòmetres més avall, al pantà del Pasteral.

L'Agència Catalana de l'aigua (ACA) ha donant el vistiplau a aquest desembassament controlat, que ja es fa en cada edició de la fira d'esports de Salt. En una carta, l'ACA acepta la petició de l'Ajuntament de deixar anar aigua de Susqueda per retirar-la posteriorment al Pasteral aduint que "la maniobra de regulació del cabal al riu Ter afecta el tram comprès entre la presa de Susqueda i el Pasteral I, aquesta pot no representar la pèrdua d'aigua en el sistema d'embassaments del Ter, i per tant, procedeix acceptar-la". De fet, en els tríptics informatius d'aquestes activitats aquàtiques hi consta explícitament que "no comporta cap malbaratament de recursos hídrics".

L'alcaldessa va recordar que des del municipi fa anys que es lluita perquè el Ter tingui el cabal que li correspon segons la llei i va explicar que quan s'estiguin portant a terme els esports d'aventura es podrà veure "com hauria de ser el riu en el seu estat natural". "No podem tenir-lo així perquè molta aigua se'n va a l'àrea de Barcelona", va ressaltar.

Una fira amb 23 activitats

MerCatAventura tindrà 23 activitats i s'espera que hi participin uns 5.000 esportistes, a més de molts visitants en esports de motor. La regidora d'esports, Ani Micharet, va explicar que la vuitena edició de la fira d'esports, aventura i natura de Salt seguirà la línia de l'any anterior ja que es mantenen moltes de les activitats de l'any passat com el BTT Tramuntbike, la cursa popular a l'Alba, parapent, senderisme, bateig d'immersió o la marxa popular amb patins. Hi ha algunes novetats com una copa de bitlles catalanes i un torneig d'hoquei patins. A més a més, un miler d'alumnes podran practicar escalada, tir amb arc, piragüisme o BTT.

No augmentarà el preu de l´aigua

Diari de Girona 29-4-08

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042900_6_262705__Catalunya-augmentar-preu-laigua

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va assegurar ahir que "en cap cas" els costos addicionals que es generin de garantir el subministrament d'aigua davant el fenomen de la sequera recauran en els ciutadans, és a dir, "que no hi haurà un recàrrec en el rebut".
Baltasar va recordar, això no obstant, que els consumidors no paguen directament "ni de lluny" els veritables "costos de l'aigua", i que només abonen, de mitjana, el cinquanta per cent del que val mantenir aquest servei.
El conseller, que va defensar les mesures tant d'estalvi com estructurals adoptades pel seu departament per pal·liar els efectes de la sequera, "la més greu dels últims 60 anys", a reconéixer que encara no hi ha data per a l'inici de les obres de connexió del minitransvasament de Tarragona amb Barcelona.

dilluns, 28 d’abril de 2008

La reutilización del agua es clave de cara al futuro - Entrevista a Rafael Mujeriego - 3

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-26-04-2008/abc/Catalunya/la-reutilizacion-del-agua-es-clave-de-cara-al-futuro_1641824092077.html


-El conseller de Medio Ambiente, Francesc Baltasar, tiene puestas sus esperanzas en las desaladoras. Para el área de Barcelona, en la de El Prat de Llobregat, que estará lista a mediados de 2009. Algunos detractores de esta solución esgrimen su elevado coste.

-La desalación es una opción más. Es una tecnología de «gama alta», como también lo es su precio, y eso debe tenerse en cuenta. Todas las opciones tienen un coste doble: de inversión y de explotación. En cuanto a la inversión, la desalación es la más cara, entre otras cosas por el consumo energético.

-¿Y el impacto de esta técnica en el medio ambiente?

-El consumo de energía conlleva la producción de dióxido de carbono, como ocurre en otras muchas actividades. Además, la captación de grandes caudales del mar arrastra una parte importante de la biota (seres vivos en el agua), con lo que significa de alteración ambiental. Igualmente, el vertido al mar de las salmueras generadas por la desalación con membranas debe ser bien resuelto. Si las salmueras no se diluyen convenientemente, afectarán de manera negativa a los seres vivos marinos, que no están habituados a esas altas concentraciones de sal.

-Usted fue uno de los trece expertos españoles que elaboraron, a petición del Ministerio de Medio Ambiente, el libro «La sequía en España. Directrices para minimizar su impacto». Se publicó en 2007 y su capítulo se refiere a la reutilización, la regulación y la desalación en la gestión integrada del agua. Parece apostar por el agua regenerada.

-A la vista del comportamiento hidrológico en 2004 y 2005, Medio Ambiente convocó a un grupo de expertos para que conjugara sus conocimientos de cómo afrontar una situación de sequía. Mi experiencia investigadora y profesional me permitió aportar la reutilización del agua como una opción alternativa, porque es mucho más local, fiable y económica que otras. A este respecto, el Gobierno aprobó, el 7 diciembre de 2007, un real decreto en el que se establecen el régimen jurídico y las exigencias de calidad de las aguas regeneradas destinadas a múltiples usos. Es una reglamentación pionera en Europa que ha de promover aún más la reutilización de aguas regeneradas. La reutilización es clave en el futuro hidrológico de Cataluña.

-Pero hay reticencias.

-Existe un temor cultural e inconsciente hacia la reutilización del agua residual, aunque haya sido reglamentariamente depurada y luego regenerada; es frecuente que la consideremos no saludable. Es necesario un cambio de mentalidad. ¿No hacemos botellas nuevas a partir de otras usadas? ¿No obtenemos papel ecológico y reciclado del papel usado? Pues del agua usada podemos obtener otra vez agua de gran calidad después de depurarla y regenerarla. Basta con visitar una de nuestras plantas de regeneración (Vitoria, Consorcio de la Costa Brava...) para convencerse de ello. Estas técnicas se aplican tanto en el sur de California, en donde vengo colaborando desde hace años, como en Australia, en Amberes (Bélgica), Berlín (Alemania) y Singapur. El estado de California invirtió siete millones de dólares durante cinco años, a mediados de los ochenta, para demostrar que el riego con agua regenerada de productos de consumo crudo, como las lechugas, las alcachofas o las fresas, comportaba un riesgo sanitario igual al asociado con el agua potable o superficial. Desde entonces, eso forma parte de su cultura agrícola y de jardinería. En Cataluña, disponemos de 23 años de experiencia en el Consorcio de la Costa Brava. Los 27 municipios de la zona usan agua regenerada para riego de cultivos o en jardinería.

-¿Cómo se regenera el agua residual depurada?

-La opción de regeneración más básica consiste en someterla a un proceso similar al que se aplica para la potabilización de aguas superficiales. En la opción más intensa, se puede desmineralizar mediante membranas de ósmosis inversa, hasta llegar a convertirla en un agua pre-potable.

-¿El agua regenerada sirve también para consumo de boca?

-Al grado de agua potable se llega de manera indirecta. No suele aceptarse su incorporación directa en la red de abastecimiento público. Es frecuente devolverla al medio natural infiltrándola en un acuífero o vertiéndola en un tramo de río, para que se acabe de purificar, alcanzando así lo que yo llamo «un toque de naturalidad». Después de un tiempo en el medio, se capta, se potabiliza y se distribuye mezclada con la de otras fuentes. Entonces pasa a ser agua potable.

-Hay una planta de regeneración en El Prat de Llobregat.

-El Prat dispone de una instalación de regeneración emblemática, junto con una moderna depuradora, y acogerá además la desaladora ahora en construcción. Ésta, tras convertir en dulce el agua salada, la introducirá en la red de abastecimiento. En este momento, la planta de regeneración toma gran parte del efluente de la depuradora y, en vez de verterlo al mar, lo envía río arriba para que sea usado en riego agrícola, recarga de humedales y, en las próximas semanas, como aportación de agua pre-potable, aguas arriba de las plantas potabilizadoras del Llobregat.

-¿Hay alguna planta similar en Cataluña?

-Es muy posible que el gran público desconozca que bajo la Plaza del Fórum existe una depuradora que trata 160 hectómetros cúbicos de aguas residuales al año. Es una planta también emblemática, construida en muy poco espacio y en pisos subterráneos, lo que la hace inusual. Son muy pocas las depuradoras como esa en el mundo: Tokio, Marsella (Francia)... El agua depurada en esta planta del Besòs, de gran calidad, se vierte al Mediterráneo a través de un emisario. Cabe pensar que esos 160 hm3 anuales puedan ser regenerados, mediante un proceso adicional y similar al de desalación de agua de mar, ofreciendo así una fuente local y fiable para el abastecimiento de Barcelona, que entraría así en el club mundial de los innovadores en la gestión integrada del agua.

-¿Se está malgastando agua, entonces?

-Digamos que no se está aprovechando del todo. De los 160 hectómetros cúbicos que la depuradora del Besòs envía al mar podrían recuperarse fácilmente unos 130, porque el resto debe descartarse al aplicar los tratamientos de desalación y desmineralización. La depuradora del Llobregat produce 100 hm3 anuales de aguas depuradas. Si sumamos ambos caudales (260 hm3 al año) y aplicáramos una regeneración intensa, podríamos obtener unos 210 hm3 de agua reutilizable, a un coste más económico que la desalación. Esa cantidad se acercaría a la mitad de los 500 hm3 que necesita el área metropolitana para sus diversos usos.

Hay que preservar el medio ambiente, que es ya un partícipe de pleno derecho en este debate - Entrevista a Rafael Mujeriego - 2

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-26-04-2008/abc/Catalunya/hay-que-preservar-el-medio-ambiente-que-es-ya-un-participe-de-pleno-derecho-en-este-debate_1641824122031.html

26-4-2008 02:51:33

-La Plataforma del Ter ha exigido que se reduzca a la mitad la aportación de agua de este río a Barcelona, y ha denunciado por vía administrativa a la Agencia Catalana del Agua por no respetar los caudales de mantenimiento del cauce y por dejar a los regantes sin agua.

-En California se hizo un trasvase en el río Sacramento, en los años sesenta, para llevar agua del norte al sur. Tiene 800 kilómetros y capacidad para 10.000 hm3. Ya se vio que no podía trasvasarse esa cantidad porque el agua del Pacífico entraba en la Bahía de San Francisco, con la consiguiente salinización, por lo que se rebajó a unos 6.500 hm3. Hace un año y medio, y por las denuncias de grupos ambientalistas para preservar el salmón, un juez obligó a reducirla en un 30 por ciento más. Los agricultores del sur han tenido que buscar alternativas para regar. La Justicia catalana, estatal o de la Unión Europea podría tomar aquí una decisión similar. En el caso del Ter, si deja de ser un río por falta de agua, no sólo no se puede regar, sino que no hay insectos; si no hay insectos no hay polinización; sin polinización no hay árboles frutales... Vamos en dirección de la no biodiversidad. El medio ambiente es ya un partícipe de pleno derecho en este debate. La Directiva Marco del Agua establece la exigencia de preservar el medio ambiente de manera prioritaria.

Hay que aprender la lección: el problema del agua requiere una atención especial - Entrevista a Rafael Mujeriego - 1

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-26-04-2008/abc/Catalunya/hay-que-aprender-la-leccion-el-problema-del-agua-requiere-una-atencion-especial_1641824096298.html

POR MARÍA JOSÉ FRANCO. BARCELONA

Catedrático de Ingeniería Ambiental de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) desde 1986, Rafael Mujeriego se doctoró en la Universidad de California en Berkeley en 1976. Desde entonces, ha pasado varios períodos en ese estado norteamericano, como profesor visitante en la citada universidad y como residente en el Orange County Water District, en el sur de California. Esa experiencia le resulta de enorme utilidad para proponer soluciones a la actual falta de agua en Cataluña.

-¿Cómo hemos llegado a la emergencia hidráulica?

-Es una situación compleja que ya se ha vivido en otros lugares de España. En Cataluña se había llegado casi al límite de los recursos durante los últimos años, pero al final llovía y la crisis se solucionaba. En la memoria colectiva ha quedado esa secuencia de crisis y solución, que esta vez no se ha producido. Si hubiéramos creído que de verdad «venía el lobo», se habrían tomado iniciativas preventivas efectivas. La doble condición del agua, como recurso económico y como recurso vital, hace difícil su gestión. No nos hemos anticipado adecuadamente al déficit, pese a que se disponía de experiencia más que suficiente para evitar o mitigar una situación como la que estamos viviendo.

-¿Ha existido, pues, falta de planificación?

-Esa es una conclusión sencilla de extraer ahora. Sin duda se podría haber planificado mejor, pero no soy partidario de mortificarse por esa deficiencia, porque no conduce a nada. Hay que aprender la lección y reconocer que el problema del agua requiere una atención especial, ahora y en el futuro inmediato. Ya no tenemos excusa, no podemos seguir pensando que a nosotros no nos pasará. Quienes trabajamos en estos temas podemos ofrecer alternativas a los que las han de ejecutar. Hasta ahora, con frecuencia hemos gestionado bajo el efecto de las emociones, que suelen surgir porque alguien percibe que sus intereses no se han respetado. Hay que trabajar en equipo y llegar a acuerdos de beneficio mutuo; enfrentarse no sirve de nada.

-De las posibilidades que se han barajado en los últimos meses para obtener agia, ¿cuál le parecía más adecuada?

-La solución incluye diversas alternativas. No es prudente ni realista, tanto en las finanzas como en otros ámbitos de la gestión de recursos, confiar en una sola fuente de suministro. De ahí la importancia de incorporar alternativas, más o menos novedosas, como pueden ser la regeneración y la reutilización del agua, la regulación en embalses o acuíferos, el intercambio de derechos y la interconexión de cuencas, mediante los trasvases reversibles y provisionales que puedan ser necesarios. Igual que se hacen esfuerzos por interconectar servicios de transporte o vías de comunicación, esa estrategia tiene que aplicarse al agua, siempre regulada mediante protocolos respetuosos con todos, incluido el medio ambiente. El temor que se suele suscitar cuando se habla de captar agua de otras cuencas es que alguien saldrá perjudicado de forma inaceptable. Habrá que encontrar el equilibrio entre los intereses de cada uno.

-Al final se ha optado por ampliar el ministravase del Ebro.

-Es una alternativa aceptable como solución de emergencia para abastecimiento público, pero entiendo que puede tener interpretaciones políticas divergentes. El Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) tiene un acuerdo con las comunidades de regantes del Delta del Ebro que le permite disponer de una concesión de 120 hectómetros cúbicos anuales, de los que consume 70 u 80 hm3 para abastecer al área de Tarragona. Teniendo en cuenta que la zona metropolitana de Barcelona está a las puertas de una emergencia, parece razonable que se transfieran esos caudales no consumidos por el CAT, siempre teniendo en cuenta las limitaciones temporales y de respeto ambiental. Sería como si el Consorcio hiciera uso de toda la concesión, pero cediendo una parte a Barcelona.

-No todos lo ven así de claro. Parece que estamos ante una nueva «guerra» del agua: Tarragona, Valencia, Murcia, Almería...

-A mi entender se esgrimen razones políticas, que me parecen legítimas. Sin embargo, mi decisión como ciudadano y como técnico es impedir que ese término castrense se instale en un ámbito donde debería prevalecer la serenidad, el rigor en la valoración de la realidad, el talante negociador, la consideración de los intereses mutuos, el acuerdo, la solidaridad, la sinergia de los conocimientos, la innovación y el respeto por el medio ambiente.

El riesgo del microtrasvase del Ebro - article de Narcís Prat

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=504264&idseccio_PK=1006

La solución elegida va contra la sostenibilidad económica, social y ecológica en el uso del agua

NARCÍS Prat

En la región metropolitana de Barcelona, donde viven 5,5 millones de personas, la garantía de abastecimiento de agua es muy corta. Dos años de sequía han puesto a la región en peligro de cortes de suministro que, si no llueve hasta la fecha límite, podrían producirse entre el otoño del 2008 y la primavera de 2009 (cuando se supone que va a funcionar a pleno rendimiento la desalinizadora de El Prat del Llobregat). Para no llegar a este extremo, además de una explotación extrema de todos los recursos actuales (acuíferos y embalses) se están buscando diferentes soluciones, como el transporte de agua en barcos (a 10 euros el metro cúbico) en trenes, o la reutilización de las aguas de la depuradora de El Prat que se van a bombear río arriba.

Pero si no llueve, en otoño del 2009 habrá restricciones. Una pieza más de este rompecabezas es el trasvase de aguas de la cuenca del Ebro al área de Barcelona. Primero se pensó desde el alto Segre y después del bajo Ebro. El total es de 40 hectómetros cúbicos, (un 8% del consumo anual). Un microtrasvase del minitrasvase actual.

PERO ESTE microtrasvase puede ser un fiasco total. Desde el punto de vista ambiental, probablemente su efecto sobre la parte baja del Ebro será mínimo. Y si se combinara con una cesión de derechos en la cuenca y el volumen trasvasado desde el próximo otoño hasta la primavera del 2009, y se compensara con una avenida generada en el Segre, primero (20 metros cúbicos por segundo, durante 23 días) y en el bajo Ebro, después (600 metros cúbicos por segundo, durante un día), su efecto ambiental sobre los dos ríos sería positivo.

Este posible beneficio ambiental no debe hacer olvidar que cualquier acción en la gestión del agua (independientemente de la urgencia) debe ser sostenible con criterios económicos, sociales y medioambientales.

Es evidente que el microtrasvase del Ebro no cumple en ninguno de los tres casos. Económicamente, no parece muy razonable gastar 182 millones de euros en una tubería que puede servir solo para una vez. Socialmente, ya se ha visto que ha encendido los ánimos de las gentes del Ebro. Y el fiasco puede ser total, porque podría ser que la tubería no llegara a transportar agua o fracasar en el objetivo de impedir las restricciones, bien porque llueva en otoño y la alerta se desactive, bien porque la obra no se termine en el plazo que se ha comprometido, como opinan algunos ingenieros.

A esta situación hemos llegado por varios motivos. Uno es el miedo que parecen tener los políticos a la palabra trasvase, que ni siquiera osan pronunciar. Ello les impide hacer lo que es propio de una emergencia: reunir a todos los implicados (¡pero con tiempo!) y buscar el consenso una vez que se puede demostrar que los que piden agua han hecho los esfuerzos oportunos para ser eficientes. Sin participación pública en las decisiones no hay nueva cultura del agua. El tercero es que esta solución ha sido impuesta desde Madrid a la Generalitat, y además, ¡pagando ella y responsabilizándose de la obra! Esto suena a tras de cornudo, apaleado. Vaya, un desastre.

¿Es posible buscar otra solución? Las últimas lluvias y nieves dan un respiro de un mes. Todavía es posible una concertación social para que los habitantes de la región metropolitana (por ejemplo, su confederación de vecinos) se reúnan con las gentes de la plataforma del Ebro, con los regantes del Urgell, con la sociedad de las tierras de Lleida y con todos los posibles implicados para llegar a un gran acuerdo que permita que los posibles cedentes del agua entiendan que la necesidad de la región de Barcelona es real, que el plan de la Agència Catalana de l'Aigua para el futuro ( gestión de la demanda, con recursos no convencionales y sin trasvases) es posible. Por su parte, los que van a recibir agua deben comprometerse a ser eficientes y a reflexionar sobre el modelo de desarrollo de Catalunya y su distribución territorial. Sería conveniente que los políticos catalanes se olvidaran de sus diferencias y lideraran este proceso.

UNA SOLUCIÓN alternativa es posible: un trasvase de aguas desde el canal de Urgell (distante solo 32 kilómetros de los confines de la cuenca del Llobregat), que puede construirse más rápidamente que el microtrasvase del Ebro y asociarse a un Centro de Transferencias de Agua de Catalunya (que con el tiempo debería incluir el trasvase del Ter). Si somos capaces de llegar a un acuerdo, la mejor noticia que podríamos tener en estos meses es que la manifestación de la Plataforma de l'Ebre del próximo día 18 se desconvoca. Hay que apelar también a la gente del Ebro para que haga un ejercicio de responsabilidad y ayude a construir una solución donde ni el río ni la sociedad catalana (ni su economía) pierdan otra vez. Los millones de catalanes de la región metropolitana, que han demostrado en los últimos años que una nueva cultura del agua es posible, ahorrando y siendo eficientes (la región metropolitana ha disminuido su consumo en los últimos cuatro años), no se merecen las restricciones. Colaboremos todos para encontrar una solución que sea sostenible de verdad y con visión de futuro para la gestión de agua en Catalunya.

Cuando pase la sequía hablaremos con más detalle del modelo de desarrollo o del Ródano. La sostenibilidad del ciclo del agua depende en gran medida de cómo nos imaginemos el futuro y sin una nueva cultura del territorio y de desarrollo económico, al final no será posible la nueva cultura del agua.

Catedrático de Ecología de la UB.

divendres, 25 d’abril de 2008

L'aigua que Barcelona rebrà de l'Ebre costarà 13 milions

Negocien la cessió de drets de regants de fora de Catalunya

Medi Ambient descarta, de moment, la reutilització de la nova canonada

Joaquim Elcacho

El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) cobrarà entre 12 i 14 milions d'euros pels aproximadament 30 hectòmetres cúbics d'aigua que es transvasaran a partir de la pròxima tardor a l'àrea de Barcelona -si la pluja no hi posa remei- per evitar les restriccions, segons els càlculs facilitats ahir pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Aquesta quantitat -que haurà de ser abonada per l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, dependent de Medi Ambient- correspon a la tarifa d'abastament fixat pel CAT per al conjunt dels seus usuaris actuals.

El pagament d'aquesta tarifa (uns 40 cèntims d'euro per metre cúbic) és independent del cost que finalment tingui la construcció de la canonada des de Tarragona fins a Olèrdola, que segons els càlculs més recents podria superar els 180 milions d'euros.

També, a banda d'això, s'haurà de sumar la quantitat que haurà d'abonar l'administració als regants (en efectiu o en obres compensatòries) per la compra dels seus drets sobre l'aigua. Aquesta compra (o cessió) de drets pretén aconseguir que els regants de l'Ebre deixin de fer servir aquest any una quantitat d'aigua equivalent a la que es transvasarà a Barcelona. D'aquesta forma, el delta de l'Ebre rebrà en conjunt el mateix volum d'aigua que hauria aconseguit si no s'hagués fet el transvasament a Barcelona.

Reunió a Saragossa

Representants de la Generalitat, el govern central, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i els regants de tota la conca de l'Ebre es reuniran avui a Saragossa, precisament, per obrir negociacions sobre aquesta compra de drets. La novetat és que si fins ara s'estudiava que la compra havia d'afectar només les conques catalanes de l'Ebre, la negociació s'ha obert ara a comunitats de regants de la conca de l'Ebre de fora de Catalunya.

Aquest canvi pot ajudar a reduir el cost de l'actuació però, d'altra banda, podria produir enfrontaments entre comunitats de regants. Indirectament, aquesta negociació incomoda l'administració central perquè es tem que representants del País Valencià i Múrcia demanin que s'apliqui també a ells la possibilitat d'adquirir drets de regants de l'Aragó, la Rioja i Navarra.

Els responsables de l'ACA i Medi Ambient, d'altra banda, van afirmar ahir que, de moment, no es pot parlar d'una possible reutilització de la canonada Tarragona-Olèrdola per donar servei a la futura dessalinitzadora de Cunit. Curiosament, aquesta reutilització ha sigut proposada pel president del CAT, Daniel Pi, d'ICV.

dimecres, 23 d’abril de 2008

ERC i ICV volen que el projecte de l'Ebre no es faci si plou prou

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2828467

El conseller d'Agricultura, del PSC, insisteix que l'obra d'interconnexió es farà

X.M. E. A.. Barcelona
ERC i ICV-EUiA tenen la intenció que l'obra per portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona es paralitzi si plou prou perquè el nivell de reserves als embassaments permeti sortir de la situació d'emergència. El PSC insisteix, però, que es farà. De fet, el mateix conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no descarta fins i tot que no es comenci l'obra si en les pròximes setmanes acaba plovent tant com per salvar l'emergència, un extrem que tothom admet que és molt improbable.


En una entrevista al programa La nit al dia, de TV3, abans-d'ahir, el conseller Baltasar obria la porta a la paralització de l'obra d'interconnexió de la xarxa de l'Ebre amb la de Barcelona si plou prou per salvar la situació d'emergència i evitar les restriccions previstes. Si el temps fos extremament favorable en els propers dies o setmanes i les obres de la canonada entre Tarragona i Abrera no s'haguessin començat, el conseller és partidari de no iniciar-les. Però, a més, no descarta que s'aturin i es deixin inacabades si plou suficientment durant la construcció de la infraestructura. És la mateixa posició que defensa ERC en el butlletí intern destinat a la militància.

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena (PSC), però, deixava clar ahir que l'obra d'interconnexió es farà encara que només transporti aigua en cas d'una emergència com l'actual. Llena va deixar clar que el projecte s'executarà i va reafirmar la unitat dels tres partits del govern en aquest afer.

S'aprova dur aigua regenerada al Llobregat

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2828208

EL PUNT. Barcelona

El govern va aprovar ahir invertir 44,2 milions d'euros en l'execució d'obres per portar aigua regenerada a la llera del riu Llobregat des d'on serà captada per la potabilitzadora i injectada a la xarxa d'abastament urbà. Aquesta és una de les obres d'emergència anunciades per l'Agència Catalana de l'Aigua per fer front a la sequera. Amb aquesta mesura es preveu aconseguir uns 6 hectòmetres cúbics més. Part d'aquest volum també es destinarà a millorar la qualitat del riu, a la recàrrega dels aqüífers i a frenar la intrusió salina de l'aqüífer del Baix Llobregat. Una segona fase de les obres permetrà injectar també 15.000 metres cúbics al dia a l'aqüífer profund del delta Llobregat.

L'Ebre es queixa a Baltasar que el decret llei autoritza nous transvasaments

http://paper.avui.cat/article/politica/123951/lebre/es/queixa/baltasar/decret/llei/autoritza/nous/transvasaments.html

La plataforma sospita que s'obre pas per la porta del darrere a l'aportació d'aigua al País Valencià i Múrcia

El conseller explica que el decret s'extingeix a Catalunya

Oriol Margalef

La publicació ahir al BOE del decret llei aprovat divendres pel govern espanyol ha encès encara més els ànims a les Terres de l'Ebre. Tot i que no esmenta de manera explícita aquest riu, el decret del minitransvasament preveu en la disposició quarta que l'executiu central adoptarà mesures similars per garantir l'abastament de poblacions "d'altres àmbits territorials". Això s'aplicarà quan es donin situacions de sequera excepcionals.

La plataforma antitransvasista va traslladar ahir la seva indignació al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per aquest fet, en la primera visita que feia el dirigent d'ICV a les comarques de l'Ebre des de la crisi. Segons l'entitat, el decret obre pas per la porta del darrere a futurs transvasaments de l'Ebre al País Valencià i a Múrcia, històrics demandants d'aigua d'aquest riu.

A l'exterior de l'hotel on el conseller va convocar les institucions de l'Ebre, uns 150 simpatitzants de la plataforma van llançar sal i van demanar la seva dimissió controlats en tot moment per un ampli dispositiu policial.

Baltasar, que va aconseguir evitar les protestes accedint a l'hotel amb molta antelació, es va reunir en primer lloc amb la Comissió de Sostenibilitat del Delta, en què participen entitats del territori. Va ser en aquesta trobada on ja hi va haver queixes per la lletra petita del decret. "Els hem preguntat per aquesta qüestió però no ens han respost", va assegurar Ignasi Ripoll, de SEO Bird Life, mostrant el text de la discòrdia. La posterior reunió del conseller amb la plataforma va ser un diàleg de sords.

En declaracions al final de la reunió, Baltasar va rebutjar la interpretació que els antitransvasistes fan del decret llei i va assegurar que la resolució "s'extingeix en si mateixa" amb la mesura d'emergència aplicada a Catalunya. Encara més: el conseller va descartar "absolutament" que hi hagi nous transvasaments.

ERC i ICV, contra Carod i Saura

http://paper.avui.cat/article/opinio/123943/erc/icv/contra/carod/saura.html

Salvador Cot / Director d'edicions / scot@avui.cat


Això cada cop és més divertit. El dia 18 veurem, a Amposta, com els dirigents d'ERC es manifesten, amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, contra una decisió que ha pres el seu propi govern. Ho faran en companyia dels militans d'ICV que hi vulguin anar, perquè el partit els ha donat llibertat per manifestar-se en contra de Francesc Baltasar. Esperem que no hi hagi aldarulls i el conseller Saura no es vegi obligat a estovar la seva pròpia militància i la direcció d'ERC.

Tot plegat, sembla que no és cap problema per al tripartit. Des del PSC, per la seva banda, la tesi oficial és que només cal una mica més de pedagogia per fer entendre que el transvasament és la millor solució per a la sequera. Veritablement, els responsables de comunicació del govern tenen un problema, i gros, perquè, pel que sembla, només han convençut els que tenen cotxe oficial i despatx de conseller. D'honorable en avall, se'ls escapen tots cap a Amposta.

Ja només faltava que Joan Saura proposés desmuntar mig quilòmetre de canonada per convèncer els incrèduls que allò és una "captació provisional". Què bé, una altra broma!

El Reial decret estableix que el transvasament anirà a càrrec de la disposició tercera de l´Estatut

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042300_6_261473__Catalunya-Reial-decret-estableix-transvasament-anir-crrec-disposicio-tercera-lEstatut

ERC condiciona el suport a que sigui finançat per l'Estat i ICV ja ha avançat el seu sí

Efe/Europa Press/DdeG, Madrid

El Reial decret-llei aprovat pel Govern per regular la conducció d'aigua de Tarragona a Barcelona estableix que el finançament d'aquestes obres, el cost del qual puja uns 180 milions d'euros, anirà a càrrec de la disposició addicional tercera de l'Estatut. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava ahir aquest decret-llei, en el qual es detalla l'objecte i àmbit d'aplicació de la infraestructura, així com el règim econòmic d'aquesta mesura "excepcional i urgent" destinada a garantir el proveïment d'aigua a l'àrea de Barcelona.

El text especifica que el finançament de les obres de prolongació del denominat "minitransvasament" de l'Ebre a Barcelona es realitzarà "amb càrrec als pressupostos del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marino". Això no obstant, precisa que aquesta inversió "tindrà la consideració d'inversió estatal en infraestructures als efectes previstos en la Disposició addicional tercera de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".
Per la seva part el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va assegurar ahir que els diputats de la seva formació donaran suport a la nova conducció d'aigua si l'Estat assumeix el cost de l'operació, cosa que engloba la construcció de la conducció d'aigua i el pagament dels drets d'aigua. ICV ja va avançar ahir que votarà a favor de la mesura.

Manifestació

El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Parlament, Jaume Bosch, va assegurar la seva formació no estarà a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de les Terres de l'Ebre per al pròxim 18 de maig en protesta contra el transvasament d'aigua del riu Ebre a Barcelona.

Bosch va afirmar que ICV no s'oposarà que membres del partit hi vagin "a títol individual", però ha aclarit que la seva formació no donarà suport a una manifestació que va contra una mesura "temporal, provisional i per a casos d'emergència".
Finalment el candidat a la presidència d'ERC, Joan Puigcercós, va defensar que el seu partit doni suport a la mesura encara que pensi assistir a la manifestació.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Saura diu que encara és "radicalment antitransvasista"

e-noticies
Font:
http://www.e-noticies.com/actualitat/saura-diu-que-encara-%e9s-radicalment-antitransvasista-37705.html

El conseller d’Interior, Joan Saura, en declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, ha remarcat que el “minitransvasament” de l’Ebre és una solució “provisional” i s’ha mostrat partidari d’adoptar alguna mesura visual per demostrar-ho públicament quan ja no sigui necessari. Joan Saura ha explicat que el govern de la Generalitat “no farà polítiques transvasistes” i ha reiterat que la captació de l’Ebre es deu a una situació “d’emergència”. Per ell, el caràcter “temporal” de la mesura ha quedat fixat legalment en el reial decret llei que es va aprovar divendres, però considera que no estaria malament fer algun pas més.

“Crec que estaria bé que hi hagués alguna visualització material perquè quedés clar que això és així, que quedés clar que malgrat que en definitiva el decret llei diu això, quedés clar que no passa aigua. Podria ser un tancament de vàlvules. Potser desmuntar-ne un tram de 500 metres, no ho sé. Però insisteixo, el que és més important és que hi ha garanties jurídiques en el reial decret llei”, ha afegit.

El conseller d’Interior i president d’ICV ha rebatut les crítiques de les Terres de l’Ebre assegurant que s’ha impulsat una política que “farà possible que no hi hagi talls” de subministrament tot i viure la sequera més “important des de fa 70 anys” i que, a més, “significarà un nou impuls a una nova cultura de l’aigua”. “Continuo sent radicalment antitransvasista, que vol dir que estic en contra que l’aigua quotidiana de cinc milions d’habitants es porti de l’Ebre o del Roine. Continuo sent el mateix. I no només ho sóc de paraula, quan dic això ho dic des del que penso políticament, personalment, sinó que des del govern hem fet coses perquè això sigui així”, ha argumentat.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Espinosa assegura que no es reobrirà el debat sobre el transvasament de l´Ebre

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_6_260867__Catalunya-Espinosa-assegura-reobrir-debat-sobre-transvasament-lEbre

La ministra es va reunir amb els consellers autònoms per parlar del nou decret llei

Efe/DdeG, Madrid
La ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, va dir ahir "amb rotunditat" que seguirà "íntegrament" la política d'aigua dels últims quatre anys i va afirmar "alt i clar i que no quedi absolutament cap dubte" que manté la derogació del transvasament de l'Ebre.
Així ho va manifestar Espinosa després de reunir-se amb els consellers de les comunitats autònomes per explicar-los el decret llei aprovat divendres pel Govern, pel que es regula el proveïment d'aigua a Barcelona, una mesura "excepcional, urgent i temporal". La ministra, qui va agrair el clima de diàleg dels responsables de totes les comunitats autònomes, va deixar clar que l'aprovació del decret llei no canvia la política d'aigua establerta, posada en marxa per l'anterior titular de Medi Ambient, Cristina Narbona. Espinosa desmentia d'aquesta forma a les comunitats governades pel PP que, per boca de la consellera de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó, María Jesús Ruiz, van aplaudir l'aprovació del decret llei, en considerar que l'Executiu "rectificava" així la seva "política errònia" en matèria d'aigua dels últims quatre anys. La ministra va explicar que la compareixença de Ruiz, qui va parlar en representació dels consellers populars, es va produir abans que acabés la reunió i, per tant, abans que ella ratifiqués la política d'aigua del Govern.
La nova titular de Medi Ambient es va mostrar oberta al diàleg amb les autonomies per revisar determinats aspectes de la política hidràulica derivats de les "distorsions" que s'han produït en la demanda per motius aliens a les comunitats autònomes i al Govern. Entre aquests factors, la ministra va citar l'augment de la població a causa del fenomen de la immigració, els plans d'ordenació urbanística de determinats ajuntaments i el canvi climàtic. Espinosa va insistir que aquest diàleg es durà a terme "sempre ajustat a la política i al programa AIGUA" posat en marxa pel Govern, que aposta per l'estalvi i l'eficàcia en el consum d'aigua, la dessalinització i la depuració d'aigües residuals.
Respecte al decret llei de mesures excepcionals i urgents, la ministra va puntualitzar que es tracta d'una solució temporal "per unir el període que va des de mitjans d'octubre fins al juny del 2009" quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat, que haurà de proveir a Barcelona. També va assenyalar que Barcelona es troba en una situació d'emergència, ja que els índexs de pluja dels últims mesos són inferiors als registrats en els últims seixanta anys, i va explicar que la solució adoptada és una conducció d'aigua des de Tarragona a Barcelona, amb càrrec a la disposició addicional tercera recollida en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La ministra va insistir que es tracta d'una mesura temporal, "marcada per una capacitat màxima i que serà compensada perquè el riu Ebre no pateixi cap impacte en el seu cabal", amb aportacions per cessions d'ús voluntàries de les comunitats de regants. Espinosa va assegurar que tots els consellers han entès que calia actuar i va reiterar que actuacions iguals a la plantejada per a Barcelona ja es van emportar a terme amb València, Alacant i Múrcia, i tampoc en aquests casos es va parlar de transvasament.
Respecte a si els consellers de la Comunitat Valenciana i Múrcia van plantejar a la reunió la possibilitat de recórrer el decret llei al Tribunal Constitucional, va assegurar que "el tema no s'ha plantejat ni com a dubte". Així, va explicar que en el decret queda delimitat el temps i la utilització d'aquesta regulació, però es recull que "en casos excepcionals com del que estem parlant i amb àmbit territorial més ampli, s'adoptarien mesures similars".
A la reunió van assistir els consellers de totes les comunitats autònomes, llevat dels de les Balears, País Basc i Ceuta, que van disculpar la seva absència a la ministra.

Retrat de ministres i més sobre l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_3_260838__Comarques-Retrat-ministres-sobre-laigua

JORDI XUCLÀ DIPUTAT DE CIU AL CONGRÈS

(fragment)

EBRE-TER La sobreexplotació del Ter és un tema candent que s´ha aguditzat les últimes setmanes. Em vaig comprometre que la defensa del Ter i del seu cabal ecològic seria un dels compromisos claus de la legislatura. Divendres el consell de ministres va aprovar el transvasament d´aigües de l´Ebre a Barcelona -diguem les coses pel seu nom- i unes compensacions econòmiques pels regants de tota la conca de l´Ebre. I els regants del Ter? Tenen compensacions? No hi ha res més injust que tractar de forma desigual situacions iguals.

Nadal critica que es regionalitzi el debat al voltant de l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_3_260840__Comarques-Nadal-critica-regionalitzi-debat-voltant-laigua

Diu que està esquerdant la cohesió nacional

R.Reyner, Girona.
"No es pot dir que Barcelona és la culpable de tots els mals de Catalunya. No m'agrada aquest debat regional català respecte l'aigua". Així de contundent es va mostrar ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de la federació gironina del PSC, Joaquim Nadal, en l'acte de presentació del llibre Una idea de Catalunya, que és un recull d'articles fruit de les conferències organitzades per Convenció pel futur, un col·lectiu de persones catalanistes i d'esquerres lligat a Nou Cicle, la branca més federalista i catalanista del PSC.
A l'obra hi apareixen articles de Nadal, Pia Bosch, Lluís Maria de Puig, Ferran Mascarell i Jordi Font, entre d'altres. Tots ells van explicar ahir a Girona quin és el seu diagnòstic i quin el seu pronòstic de Catalunya des d'un punt de vista d'esquer?res i alhora global. L'exalcalde de Girona, que va tancar l'acte, va opinar que, malgrat que el llibre -el primer d'una sèrie promoguda per Convenció pel futur- ofereix poques solucions, és "una bona aportació on hi ha molta anàlisi". En aquest sentit, va destacar que els resultats que han obtingut els socialistes catalans en les eleccions generals "són viscuts per determinades concepcions del nacionalisme com un moment de crisi".
Catalunya no és Kosovo
"Però Catalunya no és Kosovo i Espanya no s'assembla gens a l'antiga Iugoslàvia", va insistir Nadal, "i Barcelona no és Cardiff ni Catalunya és el País de Gal·les", va continuar. Per això "l'independentisme de cul de sac és la solució menys realista i menys plausible", va afirmar. I per això, va dir, el debat regionalitzat sobre l'aigua a Catalu?nya no és bo i "està esquerdant la cohesió nacional".
Per la seva banda, Mascarell, que va demanar als assistents que comprin el llibre per Sant Jordi, va subratllar que a Catalunya li cal un projecte, força social i un escenari on arribar. Els dos primers, va dir, no existeixen -i va reiterar que l'actual debat de l'aigua reflecteix la realitat catalana-mentre que pel que fa al tercer, va afirmar que "per nosaltres, els socialistes catalans, el federalisme plurinacional és on cal arribar". Tot seguit va aclarir que aquest no és el mateix escenari on volen arribar els socialistes espanyols.
Evitar el "meliquisme"
El senador i President del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, va instar els catalans a evitar el "meliquisme" -ni de país ni de partit- i, en una clara al·lusió a ERC, va afirmar que "un país no pot dependre de si un senyor guanya un congrés o no".
Per la seva part, Jordi Font, encarregat de compil·lar els articles, va insistir en el repte de "cohesionar Catalunya", i per fer-ho, va dir, cal substituir la idea de multiculturalitat per la d'interculturalitat. Perquè, segons va ressaltar, el catalanisme "no és el radicalisme d'una minoria, sinó la mobilització d'una gran majoria".

«... i Barcelona»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_6_260918__Catalunya-Barcelona

FRANCISCO CABEZAS CALVO*

El problema de l'aigua ha tornat, i amb enorme força, al primer plànol de l'actualitat política. Ho ha fet, com és freqüent, al fil d'una situació de greu emergència com és el risc cert de desproveïment d'una àrea metropolitana de la importància de Barcelona i el seu entorn, amb uns cinc milions i mig d'habitants que, a data d'avui, no tenen la plena seguretat d'un subministrament estable i garantit en el pròxim futur. Per abordar el problema, recentment, i a més d'altres mesures d´ordre intern ja adoptades o en estudi per l´Administració catalana, s'ha proposat l´aportació urgent de recursos externs mitjançant la prolongació fins a Barcelona del ja existent transvasament de l'Ebre a Tarragona.

Després del procés viscut els últims anys amb els assumptes de l'aigua, són aquestes unes circmstàncies especials, verdaderament insòlites, i que, al marge de la lògica tensió del moment, han de donar peu per formular alguna reflexió.

Per situar en el seu context l'actual conjuntura, i adquirir una certa perspectiva històrica, procedeix descriure la situació recordant breument el que va succeir en el passat. En la dècada dels 70 la província de Tarragona experimentava una situació de creixent escassetat i greu deteriorament de les seves disponibilitats hídriques. Sustentades aquestes en bona mesura en aigües subterrànies procedents d´aqüífers sobreexplotats o salinitzats, era necessari substituir les precàries extraccions per altres recursos alternatius de manera que se suprimís la sobreexplotació i es garantís i millorés la qualitat del subministrament.

Amb aquest objectiu, el 1981 es va aprovar la Llei 18/1981, d'1 de juliol, sobre actuacions en matèria d'aigües a Tarragona, que autoritzava el transvasament d'aigua des del riu Ebre a la demarcació de Tarragona, en l'àmbit de les Conques Internes de Catalunya, amb un límit màxim de 4 m3/s. Aquesta actuació, popularment coneguda com el minitransvasament de l'Ebre per contrast amb el gran transvasament fallit que s'havia proposat pocs anys abans, fa gairebé 20 anys que funciona i té per objecte el proveïment urbà i industrial dels municipis de la demarcació de Tarragona amb aigües de l'Ebre procedents d'estalvis en els regadius del Delta.

En l'actualitat els volums concedits suposen la disponibilitat efectiva d'uns 120 hm3/any, dels quals Tarragona n´està consumint uns 70-80, pel que existeix un remanent de la concessió de 40-50 hm3/any, avui no utilitzats però reservats per la Llei per a les futures necessitats de la província.

A la vista d'aquestes circumstàncies, i davant la constatació tècnica que existia un risc de decisió de garantia en el proveïment a Barcelona, posat de manifest en les anàlisis hidrològiques realitzades per al PHN, a la Llei del PHN de 2001 es va considerar la conveniència d'ampliar aquest transvasament de manera que pogués aplicar-se també a Barcelona, almenys de forma temporal, mentre es de­­-senvolupava el ramal nord del transvasament de l'Ebre, amb el qual podria fins i tot compartir part de la infraestructura. Això permetia disposar a curt termini d´una important seguretat addicional per a Barcelona, mentre es desenvolupava a mitjà termini el nou ramal, que alliberaria la reserva per a Tarragona i podria fins i tot complementar-la si calgués, i permetria també alleujar la pressió sobre el riu Ter, del qual el transvasament a Barcelona depèn en bona mesura el seu proveïment.

Per a això, i en un treball conjunt amb la Generalitat de Catalunya (vull recordar l´esforç i dedicació desenvolupats per Marta Lacambra, llavors directora de l'Agència Catalana de l'Aigua), es va acordar portar a terme dos actuacions: l'habilitació legal per poder portar l´aigua a Barcelona i la programació de la infraestructura corresponent.

L'habilitació legal es va portar a terme a la Llei del PHN de 2001, modificant la Llei del minitransvasament mitjançant el simple afegit de dues paraules «... i Barcelona», de manera que s'ampliava l'àmbit d'aplicació de l'aigua a aquesta província, a més de a la de Tarragona. Per la seva part, la infraestructura (connexió CAT-Abrera) es va programar en l'Annex II de la Llei del PHN. Iniciat el desenvolupament d'aquestes actuacions, el Decret Llei 2/2004, de 18 de juny, pel que es va modificar la Llei del PHN, va derogar tots els articles relatius al transvasament de l'Ebre, tant en el ramal nord cap a Catalunya, com als relatius al ramal sud cap al País Valencià, Múrcia i Almeria, suprimint la connexió prevista des de Tarragona a Barcelona. Posteriorment, la Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es va modificar el PHN, va suprimir les paraules afegides «...i Barcelona», amb la qual cosa quedaven anul·lades tant l'habilitació legal per portar aigua a Barcelona com la infraestructura necessària per a això.

A data d'avui, a penes quatre anys després d'aquelles derogacions, la crua realitat de la sequera ha evidenciat la necessitat de repredre la iniciativa, derogar la derogació, i restablir la previsió del PHN de 2001, bé sigui habilitant mecanismes de cessió de drets, concessions amb possibles romanents o una altra fórmula jurídica que, de moment, no ha estat completament perfilada. En qualsevol cas, sigui quina sigui aquesta fórmula, aigua de la conca de l'Ebre, de manera directa, indirecta o circumstancial, anirà a Barcelona.

La història és, per descomptat, il·lustrativa i permet extreure alguns ensenyaments.
En primer lloc, la necessitat d'estabilitat en les determinacions estratègiques de la planificació hidrològica. Com es pot veure, el que ara s´executarà per un mecanisme d´emergència és exactament igual al que es va plantejar en el PHN de 2001, i es va derogar, inexplicablement, el 2005. En condicions normals, l'obra ja podria estar executada i havent comptat, a més, amb finançament de fons europeus.

En segon lloc, i en relació amb l´anterior, la necessitat que la política d'aigua, en les seves línies mestres, sigui objecte d'acords polítics a llarg termini. Bé cada vegada més escàs i sotmès a majors pressions, la política de l´aigua ha de ser una política d'Estat, al marge de les conjuntures i vaivens del moment. De no ser així, la planificació hidrològica pot convertir-se en un exercici il·lusori, absort en si mateix, ocupat sobretot en complimentar el seu tràmit, i gradualment allunyat dels problemes de la realitat.

En tercer lloc, la necessitat d'una visió integrada per aproximar-se als problemes de l´aigua. Prescindint de prejudicis tècnics i anatemes nominals o dogmes metafísics, no ha de descartar-se a priori cap alternativa que pugui contribuir a resoldre els problemes de l'aigua. Els transvasaments no són la solució universal a aquests problemes, com tampoc ho són les dessaladores, però tots dos són peces necessàries, juntament amb moltes altres, per construir la solució. És el conjunt integrat, ponderat i degudament prioritzat d'actuacions l´únic que pot afrontar el problema amb garanties d'èxit.

El problema de Barcelona és d'extrema gravetat. Ha de ser resolt sense vacil·lacions, de manera definitiva, amb mesures diverses i complementàries programades a curt, mitjà i llarg termini. No és, d'altra banda, un problema estrictament català, sinó un problema de tot Espa­nya, que a tots afecta i que tots han de fer seu. Però cal recordar, igualment, el problema que es viu dia a dia, any a any, calladament, a molts altres llocs i, singularment, al llevant i sud-est espanyol, des de Castelló fins a Almeria.

Potser menys visible, més ocult, menys aparatós, pal·liat a costa d´inadmissibles cotes de sobreexplotació i degradació mediambiental perpetuada durant anys, és igualment gravíssim i requereix anàloga atenció per part dels poders públics. És cert que en general no s'han produït fins ara restriccions per a usos urbans, però ha de recordar-se que existeix una permanent, contínua, radical restricció a altres usos, com el regadiu, que està ofegant el sector, conduint-lo a l´abandonament i deslocalització de l'activitat, desertificant el territori i induint al medi ambient hídric danys a l´abast del qual tardarà en poder-se percebre en la seva completa dimensió.

És urgent -i prioritari- posar tots els mitjans possibles per impedir que Barcelona es quedi sense aigua per als seus usos urbans i industrials, però és igualment necessari preveure els mitjans perquè aquesta situació no es produeixi en altres llocs del país o en altres sectors de l'activitat econòmica.
Els mecanismes per a això es van instituir en la Llei d'Aigües de 1985 i posteriors reformes. Es requereix només la voluntat del seu compliment.

* Director de l´Institut Euromediterrani de l´Aigua

Aigua: polítics contra la ciència i la tècnica

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_6_260865__Catalunya-Aigua-politics-contra-cincia-tcnica

Ara li toca a l'aigua. Abans li va correspondre als transports, als aeroports, a l'energia elèctrica, a la sanitat i a l'ensenyament. En tots aquests temes, cap d'ells banal, resulta que des de la política -que a Catalunya rep la reprovació genèrica del 63,4 per cent dels ciutadans- es fan rajar rucades a dojo, per tapar la necessitat de millores urgents i també estructurals, no pas tapar forats.
El que més es tapa és que si un problema es pot encarar des de la ciència i des de la tècnica, s'ha de fer així, no pas des de visions politiqueres que només pretenen sortir del pas i, si pot ser, arreplegar vots. Si tens la grip has d'anar al metge, no pas a la conselleria de Sanitat, ni cometre la badada de fer-te d'un partit.
Ara bé, aquí la tradició de demagògia diguem-ne aqüífera és immensa i incrementa. Tant és així que, com en els altres camps esmentats, mai no hi haurà una solució al tema de l'aigua si no es creen autoritats específiques i independents de la política i dels partits. Calen abans que res dades, arguments i una exposició racional de que, en el tema de l'aigua, algú hi pot perdre alguna cosa, si no pot ser altrament. Però, en aquest cas, n'ha de ser compensat.
Com a solució final imprescindible, penso en l'autogovern institucional, públic o privat, que protegeixi la societat de la politiqueria. És el model existent des de fa segles a la Gran Bretanya i a tot el món anglosaxó, així com el que avui és preferit per la Unió Europea. Però esperar que en un país on encara hi ha un grotesc substrat marxista (en l'esquerra) i intervencionista (en la dreta i l'esquerra) es pugui anar aviat per aquest camí és somniar truites. Per tant, ens queden anys de patiment.
Ara estem ofegats en el tema de l'aigua. Fa decennis que a Catalunya escasseja, encara que també això s'hagi volgut tapar. N'hi ha mil proves. Per exemple, en tot el seu mandat, Josep Tarradellas va dedicar-se al tema del transvasament d'aigües de l'Ebre a Barcelona més que a cap altre qüestió. Si algú en dubte pot anar a una hemeroteca, que quedarà servit. Els seus viatges a la zona del Delta de l'Ebre van ser incessants, molts més que a cap altre part de Catalunya, totes elles incomparablement més poblades.
Sopant sols, a la Casa dels canonges, el mateix Tarradellas em va dir que havia entès que era un tema preferent. Potser el més important i urgent. L'havia convençut el durant molts anys president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Andreu Ribera Rovira (1919-2002), llavors senador per designació real. Jo havia parlat diverses vegades amb Ribera d'aquesta qüestió, que l'obsessionava.
Tarradellas no se'n va sortir. Ja ningú recorda l'operació de creació del Consell de les Terres de l' Ebre. Després, altres varen preferir vies més discretes. Va ser el cas de Jordi Pujol. Es tractava d'anar fent el transvasament sense dir-ho, per via reglamentària. Jurídicament era incomprensible. El projecte mai va ser exposat, però era ben existent, en vaig parlar amb diversos alts càrrecs del ministeri d'Obres Públiques del darrer govern de Felipe González.
Estàvem al final de l'optimisme polític i també hidrològic que havia caracteritzat la Llei d'Aigües del 1985. Com aquell que res, en el seu text s'hi afirmava que "es resoldria per sempre el problema de les aigües a Espanya". Ai caram.
Amb aquell entusiasme, el PSOE, el 1993, va voler fer aprovar el Primer Pla Hidrològic Nacional. Es va redactar la memòria i l'avantprojecte, però mai no va ser aprovat.
En aquells anys José Maria Aznar, cap de l'oposició, era contrari a un pla hidrològic. El 1994 va declarar, encara que costi de creure, que "els polítics no(sic) han de canviar l'actual desequilibri entre l' España seca i la humida".
Set anys després, el juliol del 2001, el PP va fer promulgar un altre Pla Hidrològic Nacional, precisament en contra d'aquell desequilibri. Llavors els socialistes s'hi van oposar. El 2005, en ser al poder, el socialistes el van modificar, en particular pel que fa al transvasament de l' Ebre, si bé tampoc quedava barrat com es veu ara.
Aquest confús i contradictori balanç dels lligams entre política (o més aviat vots) i aigua no s'aguanta. L'aigua, i en particular la seva escassetat és, com la grip, un problema científic i tècnic. No hi pot haver cap solució sense una exposició científica, ponderada i prèvia del problema, acompanyada del seu posterior encarament també per persones que només pensin en l'aigua, no pas en els vots. Però intentar que els polítics assumeixin aquestes veritats banals és més difícil que no pas aconseguir que els lleons esdevinguin vegetarians.

"S´ha de continuar educant sobre l´ús eficient i responsable de l´aigua"

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_6_260869__CATALUNYA-garantir-laigua-sostenibilitat-social-econmica-mediambiental

Elena Espinosa (Ourense, 1960) és la nova titular del ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, un dels departaments "sorpresa" del nou Govern de Zapatero. Amb una imatge de gestora eficient, poc després de prendre possessió, s'ha trobat amb la "guerra de l'aigua".
Juan Antonio Blay, Madrid
-Va prendre possessió dilluns passat i ja s'ha vist embolicada en la guerra de l'aigua. Ho ha assumit bé?
-Jo no vull parlar d'una guerra de l'aigua. Ens trobem amb un problema important per a Barcelona i la seva àrea metropolitana on, si no prenem una decisió en aquestes dates, podria no haver-hi aigua d'ús de boca a mitjans d'octubre. És obligació del Govern donar subministrament d'aigua d'ús domèstic a qualsevol població o territori d'Espanya. És una situació que hem viscut també en la passada legislatura i que s'han resolt sempre amb mesures ràpides; fixi's, en els últims quatre anys cap ciutadà d'Espanya ha tingut restriccions per a la seva vida habitual. Això mateix és el que hem aplicat en aquest cas amb Barcelona.
-Transvasament, conducció, aportació puntual... Per què s'ha creat aquest galimaties sense transmetre una idea clara?
-Les idees, des del Govern, les tenim molt clares. Des del punt de vista jurídic no estem parlant d'un transvasament, és una actuació puntual que té la seva limitació temporal i de cabals d'aigua. És temporal perquè cobreix les necessitats que he citat mentre no entri en funcionament la planta dessaladora que es construeix al Prat i que estarà en funcionament al juny de 2009; està, a més, delimitada la quantitat d'hectòmetres cúbics que es requereixen.
-Al marge de la polèmica, és vostè conscient de la sensibilitat social que existeix sobre l'aigua en les conques de la Mediterrània?
-Sí, sóc conscient del que passa en les conques mediterrànies. I en aquest punt cal dir les coses molt clares: aquest Govern ha fet uns esforços a tot Espanya i sobretot a la Comunitat Valenciana, Múrcia i en l'arc mediterrani que mai s'havien fet amb anterioritat. Inversions en plantes dessaladores, plans de xoc i d'emergència a València, Alacant i Múrcia, similars a la situació d'ara amb Barcelona, o modernització de regadius, amb al voltant de 700 milions a la Comunitat Valenciana. I el que és més important: no va hi haver en quatre anys ni restriccions ni talls d'aigua per a cap ciutadà a la Comunitat Valenciana, Múrcia i altres àmbits. En aquesta línia és en la que hem de seguir treballant: tenir més aportacions d'aigua i que tots els ciutadans siguem més responsables en l'ús de l'aigua, un bé cada dia més escàs.
-El PP ha pres l'aigua com estratègia d'oposició tan bon punt va començar la legislatura. Es creu capaç de treure-li aquest argument?
-Jo he parlat amb tots els presidents de les comunitats i els he ofert diàleg per, entre tots, arribar al que podríem denominar un "pacte sobre l'aigua". Crec que per damunt d'ideologies hi ha els ciutadans, als quals cal donar respostes, i en aquests moments, a l'inici d'una legislatura, hauríem de fer un parèntesi, refredar aquesta situació dialèctica que s'ha creat en algunes zones, i posar-nos a treballar per garantir el futur.
-Què recorda de la conversa amb el president Camps?
-Ell és conscient de l'esperit de cooperació que vam mantenir durant la meva anterior responsabilitat i que..., bo, esperava que ho poguéssim traslladar a l'aigua, encara que també és veritat, insisteixo, que vam parlar dijous, que era una data delicada...
-...li va reiterar la seva proclama de no permetre la humiliació dels valencians?
-Però, de quina humiliació estem parlant? La humiliació es produiria si no li donem solució a altres ciutadans fora del territori del qual ell és president. Avui estem parlant de Barcelona però demà podem estar parlant de les Canàries, de Castella i Lleó, de Navarra o de La Rioja...
-...llavors, la paraula maleïda és Ebre?
-Està defensant, igual que en la passada legislatura, el transvasament de l'Ebre quan era una infraestructura que no es mantenia ni social ni mediambientalment, tampoc econòmicament. Siguem intel·ligents, avui tenim noves tecnologies i hem d'apostar per un conjunt de mesures per garantir l'aigua amb una sostenibilitat social, mediambiental i econòmica.
-Vostè està preparada per aguantar aquesta pressió del PP?
-Sí, per descomptat. Estem molt segurs que hem decidit el millor que es podia fer. És més, és com es va fer per a València, per a Múrcia, per a Alacant i per a Almeria: adquirir drets d'aigua de regants per passar-ho a subministrament d'ús de boca; són operacions exactament iguals, vull resaltar-ho. No s'entén que es parli de discriminació i d'humiliació quan s'estan tractant totes les comunitats de la mateixa manera i amb els mateixos instruments legals, econòmics i mediambientals.
-Creu que s'ha explicat prou la inversió dels 7.700 milions d'euros que va citar Zapatero en la investidura a càrrec del Programa A.G.U.A.?
-Crec que sí, el que passa és que en algunes zones potser és més difícil que arribi a la ciutadania precisament per aquesta polèmica contínua i permanent que hi ha en l'ambient. Quan es descendeix a col·lectius més concrets coneixen l'esforç que s'ha fet i valoren les mesures adoptades.
-Quina és la seva estratègia sobre l'aigua: dessaladores, embassaments, modernitzar els regs i les conduccions, cicles integrals? Pot concretar-la?
-Primer cal continuar en la política d'educar sobre l'ús eficient i responsable de l'aigua. Penso que hi ha zones a Espanya que estan més habituades a això que altres, potser perquè no havien tingut aquest problema. Que ningú pensi que perquè hi hagi hagut un canvi de persona al capdavant del ministeri canviarà la política, que compartim tots en el PSOE i en el Govern. Els programes estan en marxa i a partir d'ara serà més ràpida la seva execució després del que hi ha invertit en el Programa A.G.U.A. per garantir els aportaments hídrics.
-Ja ha dit que no li agrada l'expressió, però, es creu capaç d'acabar amb les guerres de l'aigua?
-Sí, sí, és el primer que m'agradaria eliminar; comencem a utilitzar una dialèctica més amiga que potser sonarà millor als ciutadans i ens ajudarà a tots a trobar el consens. Hem de pensar que tot això cal fer-ho entre totes les administracions, ajuntaments, comunitats i Govern, sota la més absoluta lleialtat i la col·laboració sincera i oberta.
-L'anunciat compromís del Govern amb la lluita contra el canvi climàtic suposarà conflictes amb la indústria?
-No. La nostra indústria, en la seva major part, ha entès que els objectius del canvi climàtic han de ser sempre una oportunitat de millorar. Recordem que fa uns anys aconseguir un certificat de qualitat ISO 14001, la mediambiental, era considerat una raresa i avui és l'oportunitat d'accedir a concursos internacionals... Les mesures mediambientals suposen un valor afegit i això està assumit pels sectors industrials espanyols. El que cal fer és treballar per aconseguir els objectius del compromís de Kyoto.
-Contempla algun tipus d'impost ecològic?
-Hi ha altres prioritats i aquesta qüestió no ha de robar-nos ni un segon al començament d'aquesta legislatura.
-És a les seves mans poder combatre l'alça de preus experimentada dels aliments bàsics com la llet?
-És un problema que va més enllà d'una determinada política nacional. En aquests moments tothom sap que estan influint factors globals que afecten tots els països de tots els continents, sobretot els més pobres. Des de la UE hem posat en marxa unes mesures per augmentar l'oferta i així seguirem treballant per rebaixar les tensions de preus.
-Vostè va acabar en el seu anterior ministeri amb bona imatge. Creu que ho aconseguirà amb la seva nova gestió?
-No ho sé (somriu), això són altres els qui ho jutgen ...
-...però li ho hauran dit, no? ...
-... bo, sóc la mateixa persona, amb ganes de treballar amb ?il·lusió i amb la mateixa forma de ser perquè a l'edat que tinc ja no es canvia, per bé o per malament.

dissabte, 19 d’abril de 2008

Anglès, sense aigua potable per culpa de la sequera

http://paper.avui.cat/article/societat/123488/angles/sense/aigua/potable/culpa/la/sequera.html

La baixada del cabal del Ter ha fet aparèixer un bacteri

A partir de dilluns, de deu a dues i de tres a sis, hi haurà camions cisterna

Elisabet Escriche

A causa de la baixada del cabal del riu Ter, l'Ajuntament d'Anglès s'ha vist obligat a prohibir per al consum humà l'aigua que surt de l'aixeta. L'empresa que gestiona el servei, Aqualia, ha detectat en les últimes anàlisis un bacteri que podria provocar problemes gastrointestinals.

L'alcalde, Pere Figuereda, ha elaborat un ban en què explica als veïns que per culpa del període actual de sequera hi ha hagut un empitjorament de la qualitat de l'aigua de la captació del canal del Ter que provoca que la que arriba al dipòsit del municipi, on es fa el tractament, "no reuneixi les condicions per garantir la seva correcta desinfecció i no compleixi els requisits necessaris de potabilitat".

El ban comunica que no es pot fer servir l'aigua ni per a l'ús de boca, ni per cuinar ni tampoc per netejar els aliments. Per al que sí que es pot utilitzar és per a altres usos domèstics, com ara rentar-se les dents i dutxar-se.

Per garantir l'abastament d'aigua potable a la població, l'Ajuntament ha anunciat que a partir de dilluns hi haurà de les deu del matí fins a les dues del migdia a l'aparcament del supermercat Dia camions cisterna. A la tarda, d'un quart de tres a les sis, estaran a l'aparcament del centre d'atenció primària.

L'Ajuntament assegura que es tracta d'un solució "provisional", ja que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha obert dos pous que en els propers dies es connectaran als dipòsits municipals.

Un problema reincident

Fa molts anys que Anglès arrossega problemes amb l'aigua potable. De fet se n'ha prohibit el consum en reiterades ocasions. A mitjans de l'any 2005 els veïns van estar quasi tot un mes sense aigua de boca a causa dels alts nivells de terbolesa. El mes de juliol del 2006 la situació es va tornar a repetir.

El consistori ha demanat en reiterades ocasions a l'ACA connectar-se amb la xarxa de subministrament d'aigua del Pasteral per solucionar d'una vegada per totes el problema.

L'Ebre se subleva

http://paper.avui.cat/article/politica/123435/lebre/se/subleva.html

ACCIÓ La Plataforma en Defensa de l'Ebre i els regants responen al decret per portar aigua a Barcelona abocant sal a les delegacions de la Generalitat

PROTESTA CiU i ERC planten Baltasar i els empresaris parlen d'"engany"

Poc es pensaven a ICV fa cinc anys, quan Joan Saura va signar amb José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i la Plataforma en Defensa de l'Ebre l'anomenat Compromís per l'Ebre com a oposició a la connexió de les xarxes de l'Ebre i el Ter-Llobretat, que un conseller de Medi Ambient de la formació seria rebut amb una ració de sal grossa abocada per la mateixa plataforma i la Unió de Pagesos. Doncs això va passar ahir, el mateix dia que el govern espanyol, amb l'aval de la Generalitat, aprovava el decret per connectar les xarxes en qüestió. Aquell Compromís per l'Ebre explica en bona part els vaivens del govern a l'hora d'afrontar la solució a la pertinaç sequera.

Però "lo riu és vida" i el malestar que ha generat a les Terres de l'Ebre l'allargament del minitransvasament es va fer palpable amb el boicot dels alcaldes, sobretot de CiU i ERC, a la reunió convocada ahir per Francesc Baltasar a Tarragona. Li retreuen que no hagi anat a l'Ebre a explicar el projecte. Hi van faltar els alcaldes de Tortosa i Amposta (CiU) i els consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. I també va ser representativa l'absència de la comunitat de regants de l'esquerra de l'Ebre, una de les dues entitats que subministraran aigua a Barcelona. Sí que hi va ser, en canvi, Manolo Masià, president de la comunitat de la dreta. El govern vol negociar drets concessionals de l'aigua amb els regants i la federació que els agrupa a tots vol negociar de forma conjunta.

L'altre ebrenc destacat que sí que va assistir a la reunió va ser el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, que va amenaçar de dimitir si es concretava el transvasament, però que ha estat referendat al seu càrrec. En acabar les reunions, Francesc Baltasar va reconèixer que no pot aspirar "que totes les mesures siguin acceptades unànimement" i va obrir la porta que els que van faltar a la reunió d'ahir "estiguin a la pròxima", informa Oriol Margalef. El problema el tindrà el govern si els qui han de negociar no reconeixen Baltasar com a interlocutor.

Però la sublevació de l'Ebre -al marge de la sal com a símbol de la salinització de l'Ebre per l'entrada del mar-, no va acabar aquí. La Cambra de Comerç de Tortosa va anunciar la seva oposició frontal a la prolongació del minitransvasament i va acusar l'executiu de Montilla d'"enganyar" la ciutadania. "Això està sent pitjor que el passeig militar del PP", va dir el seu president, José Luis Mora, apuntant on fa més mal el PSC. Un govern català, per cert, que ahir va aclarir d'una vegada l'ambigüitat d'Antoni Castells sobre si l'obra s'inclourà en la inversió de l'Estat que es recull a la disposició addicional tercera de l'Estatut. L'alternativa, que segons el decret no ho serà, era incloure la canonada en les partides per a emergències, per tal de no deixar d'invertir en altres projectes.

Incendis

Encara que la federació d'ICV a l'Ebre ha amenaçat d'estripar els carnets, la federació es defensa atacant. Joan Herrera ha criticat el nomenament com a ministra de Medi Ambient d'Elena Espinosa, mare del transvasament, per poca sensibilitat ambiental. El paisatge que quedi al govern, i a ICV en especial, es veurà després de la tempesta. Però, ai!, ahir Joan Saura ja va avisar del pròxim repte: "S'espera un estiu difícil pel que fa al risc d'incendi"...

Manolo Tomàs.: «Els traïdors sempre són els del govern»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2823552

El portaveu de la PDE acusa el tripartit d'haver traït i utilitzat la gent de l'Ebre i fa una crida a la societat ebrenca perquè «faça pinya» en defensa del riu i del Delta independentment de quina siga la seua ideologia política. Per avui a les 8 hi ha convocada una assemblea a Tortosa

-La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha reactivat i està buscant el suport de la resta d'organitzacions ecologistes del país per lluitar contra el transvasament de l'Ebre a Barcelona, però sembla que l'escenari és molt diferent del 2001 quan el PP va presentar un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. Ara s'està parlant de només 50 hectòmetres i a més en una situació d'«emergència nacional». Per què tanta indignació a l'Ebre?

-«Perquè ha tornat l'amenaça del transvasament i ho ha fet envoltat de falsedats i mentides i proposat per uns partits polítics que tenien signat un compromís amb la gent de les Terres de l'Ebre de no fer-lo. A més després d'aquest transvasament en vindran d'altres també petits i la pressió final sobre el riu Ebre acabarà sent la mateixa. L'única diferència és que amb el PP i CiU teníem tota la informació i vam poder muntar la nostra estratègia en contra. Per això van perdre. Ara tot està confús. No hi ha transparència informativa. Ens han aïllat políticament i ens han apartat dels científics, algun dia se sabrà per què.»

-Considera que la situació de sequera i d'emergència a l'àrea metropolitana de Barcelona és falsa?

-« La sequera és real però les solucions que proposen són falses. Estratègicament han agreujat aquesta situació de sequera just després de les eleccions generals i a tres anys de les properes eleccions catalanes. A més estan utilitzant els mateixos arguments que quan el minitransvasament a Tarragona apel·lant a criteris de solidaritat entre territoris i donant a entendre que aquí som egoistes. És una política de manipulació que ja feia Goebbels quan els nazis.»

-I quines serien, segons vostè, les possibles solucions?

-«La creació de bancs d'aigua per comprar els drets als regants de la conca del Llobregat, millorar l'eficiència en el sistema d'abastament urbà i instal·lar una depuradora de butxaca per depurar les aigües dels aqüífers del Barcelonès. Els recursos els tenen. No és necessari espoliar-los de l'Ebre.»

-S'esperaven els esdeveniments fulgurants de les últimes setmanes. Primer la proposta del transvasament del Segre, després la desautorització de l'Estat, finalment la proposta de la interconnexió?

-«Sabíem que tard o d'hora acabarien ficant la mà a l'Ebre, però no ens esperàvem aquesta estratègia militar que han fet servir de marejar la perdiu. A més estan utilitzant el mateix argument que l'antic ministre d'Agricultura del PP Arias Cañete. Ho faran per collons i per afavorir una regió, l'àrea metropolitana de Barcelona, on van guanyar.»

-Però els governs català i estatal han insistit molt en el fet que la interconnexió serà temporal i només es farà servir si el Parlament decreta l'estat de sequera i si el Consell de Ministres ho avala.

-«La canonada és permanent, llavors tot depèn de la fe. Ens hem de creure que una canonada que val 180 milions d'euros només la utilitzaran fins al maig del 2009? I menys quan s'acaba d'aprovar el nou pla territorial de l'àrea de Barcelona que preveu doblar la seua superfície urbanitzable.»

-El govern també destaca molt les polítiques d'estalvi que s'han fet els últims anys. Creu que són certes?

-Sí, però estratègicament no s'ha planificat bé. S'han fet polítiques locals i descoordinades d'estalvi i reutilització mentre per una altra banda es promovien grans regadius, i no s'ha limitat el creixement urbanístic.»

-Se senten traïts pels polítics del PSC, ERC i ICV que fa quatre anys els van donar suport en la lluita contra el transvasament?

-«No només han traït la Plataforma sinó que han utilitzat la gent de les Terres de l'Ebre i una vegada al poder se n'han burlat. Els traïdors sempre són els que estan al govern. Aquesta és la setena proposta de transvasament de l'Ebre que es fa i com sempre es presenta coincidint amb la segona legislatura del partit que quan estava a l'oposició s'hi oposava. El 1993 xiulàvem els socialistes i molts dels manifestants eren del PP. El 2001, el contrari. Per primer cop ara es dóna la circumstància que tots els partits polítics de l'arc parlamentari han donat suport alguna vegada a un transvasament.»

-Com valora les reaccions dels polítics del tripartit ebrenc? ERC, que amenaça de dimitir i no ho fa. ICV, que diu que estriparà els carnets si el seu partit no surt del govern, i el PSC, que justifica la interconnexió?

-«Els enemics del territori són els que defensen les posicions favorables al transvasament, per això reclamem als ciutadans i polítics ebrencs que posen per damunt de la seua ideologia la defensa del riu. No es pot criminalitzar els alcaldes que han donat suport a la PDE perquè són dels partits que ara governen. Acceptem la seua ajuda i els encoratgem a ser valents.»

-I què me'n diu, de la posició del govern ebrenc?

-«Toni Espanya [director territorial d'Agricultura] està preparant el transvasament de l'Ebre cap al País Valencià a través del canal de regadiu Xerta-Sénia. Víctor Gimeno està camuflat. On és el responsable territorial de Medi Ambient defensant la integritat del riu Ebre i el seu Delta? i Lluís Salvadó [delegat del govern], crèiem que hauria de tindre una posició més ferma, tot i que em consta que fa el que pot. I no sóc d'ERC.»

-A l'assemblea d'avui demanaran que roden caps?

-«Oficialment no demanarem la dimissió de ningú del territori però sí la dels consellers Baltasar i Llena i d'algú més.»

-Es creuen la posició dels regants del Delta que per primera vegada s'oposen a vendre les seues concessions?

-«És una posició històrica i els encoratgem a mantenir-la.»

-A diferència del 2001 ara no tenen el suport dels científics de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) que avalen la interconnexió, això els resta credibilitat?

-«S'ha produït un divorci entre la societat civil i la Fundació. Científics com Pedro Arrojo o Narcís Prat s'han convertit en un mer consulting dels governs estatal i català i ens sentim abandonats per la Fundació davant d'un govern que té molts dels eus científics com a assessors. Només puc dir que sortiran altres científics.»

-Tenen por escènica a l'assemblea d'aquesta nit?

-«No. La Plataforma no hi té res a perdre, el territori, sí. El que és clar és que organitzarem mobilitzacions més grans o més menudes segons el suport social que tinguem avui.»

-Creu que amb la fusió dels ministeris d'Agricultura i Medi Ambient ha canviat la posició antitransvasament del govern estatal?

-«La ministra Elena Espinosa s'estrena amb el primer dels tres transvasaments de l'Ebre que anunciarà. Després vindran el de Castelló a través del Xerta-Sénia i un altre a Barcelona a través del canal Segarra-Garrigues. S'ha inaugurat una etapa favorable als transvasaments optant per una política expansiva de l'aigua. Ha guanyat l'agricultura al medi ambient. El missatge és clar.»

Quan el formigó no serveix de res

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2823556

El pantà de Sau ha d'obrir comportes per no posar en perill la qualitat de l'aigua

Els camins de la sequera

ÒSCAR PINILLA. Girona

+ El poble de Sant Romà emergeix de les aigües del pantà de Sau quan hi ha sequera. Foto: E. PICAS
El pantà de Susqueda forma part d'un sistema de tres pantans –els altres són el de Sau i el del Pasteral– que uneix les comarques d'Osona i la Selva. Aquí té origen la conducció que abasteix l'àrea de Barcelona i Girona amb aigua del Ter. Precisament en aquests pantans hi ha un dels punts més crítics i un dels centres d'atenció d'aquests últims mesos relacionats amb la sequera que està vivint el nostre país.

A Sau, el primer dels embassaments, a conseqüència del descens continuat de reserves, la cota de l'aigua ha assolit uns nivells que s'acosten molt perillosament al 12%. Això ha obligat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a prendre mesures per garantir la qualitat de l'aigua per a utilització domèstica a les demarcacions de Barcelona i Girona. Per aquest motiu, ha començat a buidar el pantà de Sau, i d'aquesta manera ha augmentat el nivell del de Susqueda, situat a continuació. La mesura podria provocar una mortaldat de peixos a Sau per falta d'oxigen. Malgrat que aquesta possibilitat no es preveu a curt termini, l'ACA ja ha preparat un dispositiu especial. L'any 2005 ja es va prendre una decisió similar amb el doble objectiu de millorar la qualitat de l'aigua de Susqueda i eliminar les espècies invasores. Però l'actuació, si bé va permetre millorar la qualitat de l'aigua amb què s'abasta la població, va ser un fracàs a l'hora de retirar les més de 400 tones de peixos morts. L'ACA va admetre que només n'havien pescat 14 tones.

El pantà de Sau es va inaugurar l'any 1962 i el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües; no obstant això, emergeix de les aigües en èpoques de sequera com la que estem vivint actualment, i destaca el campanar de l'església i les restes del cementiri. En contrapartida, la inauguració del pantà va fer renéixer Vilanova de Sau, que va créixer. L'antic poble rural ara combina la història amb la creació d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme.

A continuació del pantà de Sau, trobem l'embassament de Susqueda. En aquest punt, la producció d'energia de la central hidroelèctrica ha caigut un 48,69% per la falta d'aigua. Durant els tres primers mesos d'aquest any, Susqueda ha produït 11.066 megawatts a l'hora, contra els 21.566 del 2007. Es tracta d'una de les xifres de producció més baixes dels últims anys. L'embassament de Susqueda està a un 26% de capacitat, gràcies en part al buidatge de Sau.

El sistema d'embassaments de Sau i Susqueda només havia arribat a uns nivells tan baixos dues vegades en els més de quaranta anys d'història que té. Una va ser el 1973, quan entre els dos pantans sumaven 82,3 hm³. I l'altra va ser durant la sequera dels anys 1989 i 1990. La setmana passada els dos embassaments assolien els 82,4 hm³.

El decret per transvasar l'Ebre permet a la Generalitat adquirir drets de reg al Segre

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2824167

La federació de regants de l'Ebre s'oposa a portar aigua a Barcelona però està disposada a dialogar amb la nova ministra

XAVIER MIRÓ. Barcelona
El Consell de Ministres va aprovar ahir el reial decret llei que permet allargar fins a Barcelona el minitransvasament de l'Ebre, que segons la llei 18/81 no podia sortir de la demarcació de Tarragona. El decret que amplia l'abastament fins a la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ATL) permet a la Generalitat negociar amb els regants de l'Urgell l'adquisició de drets sobre l'aigua del Segre, si bé no tanca la porta a una solució amb qualsevol de les altres comunitats de regants de la conca, des de Cantàbria fins al Delta. La Federació de Regants de la Conca de l'Ebre, que les agrupa totes, deixa clar que s'oposa a la portada d'aigua a Barcelona i que la decisió no correspon a cap agrupació individual sinó a l'assemblea de l'entitat. Es mostra, però, disposada al diàleg amb la ministra.

El decret estatal legitima la solució de crear un banc d'aigües que defensen la Generalitat i la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, i no explicita la proposta que dimarts va anunciar la nova ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, d'avançar la modernització dels regadius del Delta per compensar l'aigua que es portarà a Barcelona. Per una part, el decret aprovat pel govern espanyol prolonga fins a Barcelona l'àmbit territorial del minitransvasament del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i, per l'altra, permet a la Generalitat recórrer al banc d'aigües per adquirir drets de regants de la conca. L'objectiu del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, és arribar a un acord amb els regants de l'Urgell perquè, a canvi de compensacions econòmiques o millores de regadiu, renunciïn a partir de la tardor al reg de 5.000 hectàrees, que correspondrien als 40 hectòmetres cúbics que anirien riu avall i que la xarxa del CAT podria enviar fins a Barcelona durant la tardor i l'hivern, les dues èpoques en què la xarxa tarragonina no gasta aquests 40 Hm³ que té concedits des del 1981. El decret llei estatal, però, es cura en salut i obre la porta a la possibilitat que l'adquisició de drets es negociï amb qualsevol comunitat de regants de la conca de l'Ebre, des de Cantàbria fins a Catalunya. De fet, la negociació sembla que es farà a dues bandes. El conseller Baltasar vol una solució a la banda catalana i dóna prioritat a un acord amb els regants de l'Urgell. Per la seva banda, la ministra Espinosa preveu reunir-se properament amb la federació de regants de la conca. Aquesta entitat reafirmava ahir públicament la seva oposició a qualsevol extracció d'aigua de l'Ebre per portar-la a una altra conca. «Nosaltres no mercadegem amb l'aigua», era la resposta d'un portaveu respecte a la possibilitat d'acceptar la cessió o la compra de drets de reg. Ja han fet la petició per reunir-se amb la ministra amb voluntat de diàleg. Això sí, deixen clar que qualsevol acord amb una comunitat de regants haurà de tenir el vistiplau de l'assemblea federativa, com va passar el 1981 amb el minitransvasament a Tarragona. Pel que fa al projecte d'interconnexió entre el CAT i l'ATL, el decret inclou la construc ció, en sis mesos, d'una canonada d'un metre de diàmetre i de 62 quilòmetres entre Tarragona i la planta potabilitzadora d'Abrera. El decret llei deixa clar que tant l'ampliació a Barcelona del CAT com l'adquisició de drets als regants estaran vigents només mentre duri l'emergència. En cap cas se superaran els 4 m³/segon o els 50 Hm³ anuals de cabal màxim que avui ja té concedits el CAT. El decret llei estarà vigent fins que desaparegui l'emergència a les conques del Ter-Llobregat o fins a un mes després de l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, que aportarà 5 Hm³ mensuals a Barcelona.

De la Vega diu que seria ´imperdonable i irresponsable´ no dur aigua a Barcelona

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041900_6_260724__Catalunya-Vega-seria-imperdonable-irresponsable-aigua-Barcelona

El president de l'Aragó afirma que no és un transvasament perquè no toca la conca de l'Ebre

Efe/DdeG, Madrid/Terol
La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va dir ahir que seria "imperdonable i irresponsable" no portar aigua a Barcelona, i va recordar que l'opció elegida per fer-ho s'ha posat en marxa en anteriors ocasions per assegurar el subministrament en ciutats com Benidorm o València. Així ho va exposar la vicepresidenta Fernández de la Vega després del Consell de Ministres, que va aprovar el decret-llei que regula la conducció d'aigua des de Tarragona fins a la localitat barcelonina d'Abrera, una nova infraestructura que es construirà en sis mesos i en la qual s'invertiran 180 milions d'euros.
De la Vega va subratllar la importància d'evitar "prejudicis i falsedats que crispen i enfronten uns espanyols amb altres", i va incidir que les mesures aprovades ahir responen a una situació d'emergència per evitar que els ciutadans de Barcelona -va dir- es puguin trobar a l'octubre sense aigua per beure. Va xifrar en cinc milions de persones les qui tindrien problemes de subministrament si persisteixen els problemes derivats de la sequera, i va dir que "un Govern responsable" ha d'atendre aquesta situació d'emergència i actuar "amb decisió".
La vicepresidenta va explicar que els governs central i català van estudiar diferents alternatives per garantir el subministrament a Barcelona i es va mostrar convençuda que l'elegida és "la millor opció" i la més sostenible, ja que no se'n detreurà "ni una sola gota més de l'Ebre" i no influirà sobre el cabal de l'Ebre. Va destacar a més que es tracta d'una solució "temporal" que no tindrà efectes mediambientals, perquè s'utilitzarà el traçat de l'autopista AP-7. La nova conducció Tarragona-Abrera, va dir De la Vega, és "igual" que altres conduccions que s'han utilitzat amb anterioritat, i va qualificar per això de "sorprenent" i "lamentable" que es pretengui "humiliar" els barcelonins "per reclamar exactament el mateix que van tenir, amb tot el dret i quan ho necessitaven, els ciutadans de València o Benidorm". "Els ciutadans de Barcelona tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà", va subratllar.
De la Vega va insistir també que no s'extreu més aigua de l'Ebre, sinó que es tracta d'aigua de la qual ja disposen els regants del Delta, perquè "no estem parlant d'un transvasament, sinó de conducció", que servirà per "conduir aigua ja en circulació". La vicepresidenta va precisar que la sequera que ha afectat Espanya en els últims quatre anys, "una de les pitjors de la història", ha obligat el Govern a posar en marxa "mesures estructurals" i a aportar "solucions per a tots i per sempre".
Això no obstant, va apuntar, en el futur Espanya haurà d'afrontar el debat de l'aigua per garantir d'una manera estructural l'aigua per a consum humà i per a reg, cosa que "no es pot fer des de la confrontació ni parlant de guerra, sinó des de la serenitat i el diàleg i sense anteposar els interessos electorals als interessos dels ciutadans", va advertir.
Va assegurar que la ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, ha estat en contacte amb totes les comunitats autònomes i que avui es reunirà amb tots els responsables autonòmics, perquè l'Executiu "aposta pel diàleg, el treball ben fet i la solidaritat", va insistir. Va explicar que s'utilitzarà la cessió de drets dels regants i va assegurar que "no hi haurà problemes". Així mateix va anunciar que els responsables de Medi Ambient convocaran a una reunió a les comunitats de regants del riu per tancar els acords.
Iglesias diu que no és transvasament
Precisament el president del Govern d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, va dir ahir que el projecte de proveïment d'aigua a Barcelona "no és un transvasament", perquè, segons li han assegurat, "no es toca la conca de l'Ebre". Iglesias va insistir que aquest projecte no té "afeccions" a la conca de l'Ebre ja que el que estableix és la distribució de "els cabals de quatre metres cúbics per segon que estaven assignats des de 1981", i que, per tant, són excedents de "concessions internes" dels regants.
D'altra banda, Iglesias va recordar que els presidents populars del País Valencià i de Múrcia, Francisco Camps i Ramón Luis Valcárcel, han donat suport a aquesta solució per a l'àrea de Barcelona, encara que ho hagin fet per tornar a treure a la llum "el vell plantejament" del transvasament de l'Ebre del Pla Hidrològic Nacional (PHN) del popular José María Aznar, ja derogat.
"Ells reivindiquen un transvasament del qual nosaltres no som partidaris", un projecte que, va recordar, pretenia transferir des de l'Ebre a Barcelona, València, Múrcia i Almeria 1.050 hectòmetres cúbics.

Oriol Pujol vol que es publiquin les balances hídriques per no ´esprémer´ el Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041900_3_260704__Comarques-Oriol-Pujol-publiquin-balances-hidriques-espremer

Acn/DdeG, Figueres
El diputat del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va demanar ahir que es facin públiques les balances hídriques com a punt de partida per iniciar un debat més "profund", "estructural" i menys "d'emergència nacional" sobre la sequera per evitar que es continuï "esprement" el riu Ter. Segons Pujol, no es pot parlar de compensacions econòmiques per l'Ebre quan fa quaranta anys que el Ter aporta aigua per sobre de la seva capacitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. El diputat convergent va afegir que la "cultura de la solidaritat" del govern tripartit estava "condemnant" al Ter i que també ho acabaria fent amb l'Ebre.
Pujol va indicar que si el govern tripartit té com a única mesura fer a l'Ebre el mateix que des de feia anys Catalunya havia fet amb el Ter, el que s'aconseguirà serà "esprémer" els dos grans rius catalans. Per aquesta raó, CiU va instar al govern a no plantejar-se el tema de la sequera només com un problema de conjuntura o de solucions d'urgència, sinó com algú més profund i estructural.

JARC denuncia manca de previsió de l´Administració pel que fa a la sequera

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041900_3_260702__Comarques-JARC-denuncia-manca-previsio-lAdministracio-sequera

També critiquen el transvasament del Ter en un debat celebrat a la Tallada

Acn/DdeG, La Tallada d'Empordà
La finca Mas Badia de Canet de la Tallada va acollir ahir un debat organitzat per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) sobre la nova cultura de l'aigua. La jornada va ser seguida per un centenar de pagesos de la zona i es va evidenciar la preocupació del sector agrícola i ramader del Baix Ter davant la possibilitat que si segueix la sequera no puguin regar les seves explotacions el proper estiu.
El president del sindicat agrari JARC a les comarques gironines, Pere Rubiriola, va manifestar que l'ACA no els ha presentat cap proposta ferma que els asseguri que podran tenir l'aigua que necessiten."Sembla que encara s'estan encomanant a la Moreneta perquè plogui i se solucioni el problema" va sentenciar. També va afegir que no hi haurà temps material per fer arribar l'aigua a l'estiu a la majoria d'agricultors.
Pel sindicat JARC els pagesos no poden estar esperant indefinidament solucions ja que necessiten que hi hagi aigua a curt termini. Rubiriola s'ha queixat del transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. "A dia d'avui el riu Ter no desemboca ni tres metres cúbics per segon d'aigua al mar" Va assegurar Rubiriola. També va queixar-se que "de fet, s'està parlant de garantir l'ús d'aigua de boca per emmascarar que la majoria d'aigua es fa servir per a la indústria de l'àrea metropolitana", a la qual cosa va preguntar-se si l'agricultura i la ramaderia no és també una activitat econòmica. Durant la jornada els pagesos es van mostrar descontents amb la classe política i van criticar la manca de previsió de l'administració en el tema de l'aigua.

divendres, 18 d’abril de 2008

Baltasar admet que haurà de pagar per l'aigua dels regants

http://paper.avui.cat/article/societat/123370/baltasar/admet/haura/pagar/laigua/regants.html

El conseller de Medi Ambient adverteix que els beneficis s'hauran de repartir entre totes les comunitats de la conca

Si no s'arriba a un acord, es portarà l'aigua a l'àrea de Barcelona fent expropiacions forçoses

JOAQUIM ELCACHO

L'àrea de Barcelona no pot patir restriccions de cap de les maneres. Si no hi ha prou amb l'aigua que es transportarà en vaixells o trens caldrà fer aportacions puntuals (és a dir, transvasaments). Si no es pot agafar aigua del Segre, serà directament de l'Ebre. Si no es pot justificar aquesta actuació amb millores en els regadius del Delta, caldrà pagar compensacions a tots els regants. I si no s'accepten les compensacions, sempre es pot recordar que les obres d'interès generals donen la potestat a l'administració de fer expropiacions forçoses.

Després de la llarga i enrevessada llista de propostes per fer front a la sequera, el conseller de Medi Ambient va parlar ahir -per primera vegada de forma clara- de compensar els regants pels drets de l'aigua de la conca de l'Ebre que es vol fer arribar a Barcelona.

Negociar o expropiar

Francesc Baltasar no va voler entrar en detalls -"seria il·lús si donés pistes" del que poden arribar a demanar els pagesos, va indicar-, però va fer dues clares advertències. Primer de tot, va donar a entendre que els regants dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre no s'han de fer massa il·lusions perquè si, finalment, hi ha compensacions, aquestes es poden acabar repartint entre totes les comunitats de regants de la conca catalana de l'Ebre; o poden anar a parar a les comunitats que tinguin drets sobre l'aigua i acceptin l'oferta de l'administració.

En segona instància, "tot i que aquest no és l'objectiu" -va emfatitzar Baltasar-, la portada d'aigua a Barcelona es convertirà avui mateix (per reial decret) en una obra urgent i d'interès general i, per tant, sempre queda el recurs de l'expropiació.

Sense por que li recordessin que tot el procés ha estat plagat de secrets, el conseller va assegurar que la Generalitat ha parlat "amb comunitats de regants i continuarà dialogant amb tots els afectats per arribar a un acord".

De la ministra, ni paraula

Baltasar es va oblidar gairebé del tot de la inversemblant justificació presentada dos dies abans per la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Elena Espinosa havia assegurat que l'aigua que es vol portar a Barcelona sortirà dels estalvis que s'aconseguiran fent una obra de millora dels regadius al Delta. Després que els mateixos regants recordessin que una obra d'aquest tipus és inviable en aquesta època de l'any (un aspecte que Espinosa hauria de saber després d'ocupar el càrrec de ministra d'Agricultura durant quatre anys), Baltasar va donar per suposat que les millores en els regadius poden ser bones en general però no apagaran la set de Barcelona aquest any en concret.

Respecte a l'obra clau, la portada d'aigua a Barcelona, Baltasar també va adaptar ahir el seu discurs a les circumstàncies. Fa just una setmana deia que el Segre era l'única alternativa viable i que qualsevol obra que es fes ha de ser desmuntable. Ahir va admetre que la connexió Tarragona-Barcelona es pot fer en sis mesos i que si no es desmunta no passa res, que el que importa és que es deixi de fer servir després d'aquesta crisi.