dissabte, 30 de maig de 2009

Reiterats incompliments en el riu Ter

Reiterats incompliments en el riu Ter


Editorial del Diari de Girona

Des que a finals dels anys cinquanta el govern franquista va decretar la portada d'aigua a Barcelona, mai com ara s'havia incomplert tant la condició de mantenir un cabal mínim en el riu Ter. En els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum d'aigua derivat fora de la conca.


El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, considera un "acudit" proposar el transvasament del riu Roine, però manté el del riu Ter incomplint les condicions de la Llei de 1959 que condiciona la portada d'aigües a Barcelona a l'existència d'un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter a l'altura de Girona. I no només incompleix una llei, sinó que també ho fa amb la seva pròpia paraula després d'haver assegurat el 28 de juliol de l'any passat a la Cambra de Comerç de Girona que el cabal aniria augmentant progressivament per resoldre les penúries del Baix Ter i que a principis d'enguany ja seria de 2 metres cúbics per segon. Per això, la Plataforma del Ter ha decidit formalitzar una demanda en els Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) hagi rebutjat una reclamació instant-la a complir els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959. Sembla ser, a més, que la Conselleria de Medi Ambient va suspendre la vigència de la Llei del Ter amb una memòria que no va publicar en el DOGC per evitar una reforma legislativa que forçosament hauria d'haver passat pel Parlament. O sigui que ho hauria fet a esquenes de la sobirania popular. Resulta incomprensible que una agència que ha de vetllar per la protecció del medi ambient i pel conjunt del país es mostri tan insensible amb el riu Ter i fomenti els perjudicis per a la zona agrícola del Baix Ter i el deteriorament ecològic de la conca. Un estudi presentat dijous per la Plataforma revela que el riu no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal. Una adversitat més a les moltes originades pels reiterats incompliments de l'ACA.

divendres, 29 de maig de 2009

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

Font: Diari de Girona

Indiquen que a partir de l'àrea urbana la qualitat "empitjora" fins arribar a la desembocadura a un nivell "mediocre"

El document revela les conseqüencies que pateix l'aigua del Ter per "la manca de cabal". Argumenten que la qualitat empitjora progressivament més enllà de l'àrea urbana de Girona i que provoca "un impacte directe sobre l'ecosistema fluvial". De la mateixa manera, exposen que s'ha incomplert "reiteradament la Llei del Ter de 1959".


GIRONA | JOFRE SÁEZ La Plataforma del Ter ha elaborat, amb la col·laboració d'enginyers i biòlegs, un estudi ambiental que analitza les conseqüencies derivades per la manca de cabal del riu Ter. L'informe conclou, entre d'altres qüestions, que la qualitat de l'aigua està "notablement afectada" després de passar per la ciutat de Girona a causa de la "manca de cabal" i pels "abocaments insuficientment sanejats".
El cabal és una de les màximes preocupacions de la plataforma. En diverses ocasions han reiterat que el Ter suporta un "transvasament sostingut" des de l'embassament del Pasteral, que comporta que le 75% de l'aigua dels grans embassaments -Sau, Susqueda i Pasteral- se'n vagi cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Les dades subministrades per l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, en els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum derivat fora de la conca, fet que reflecteix que la situació dels cabals al riu Ter tendeix a empitjorar, fins i tot sota el supòsit que les aportacions naturals d'aquest riu es mantinguin invariables", indica la primera conclusió del document.
De la mateixa manera, indiquen que aquesta manca de cabal natural incideix "negativament" sobre la qualitat de l'aigua ja que "multiplica l'efecte dels abocaments contaminants al riu, en haver-hi una menor capacitat de dilució". En aquest sentit, s'argumenta que el Ter, aigües avall de la ciutat de Girona, es veu afectat per la "incapacitat de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals -EDAR- de Girona per absorbir les aigües residuals urbanes de l'àrea metropolitana del Gironès, juntament amb altres aportacions, no sempre depurades, que arriben al seu curs mitjà i baix, i que deriven en un fort augment de la concentració de bacteris fecals al riu". Un procés que en els darrers anys, segons consta en l'estudi, ha anat augmentat notòriament des de 2003 i que es "manté o es magnifica al llarg del Ter fins a la seva desembocadura. D'aquesta manera, la Plataforma conclou, en aquest punt de l'estudi, que la qualitat de l'aigua se situa en les ?categories de "mediocre" i "dolenta". Una situació que se "solucionaria", de forma "immediata", amb la "recuperació dels cabals" del riu.

dimecres, 27 de maig de 2009

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter


Font: Diari de Girona

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter

Volen que el decret de sequera no es converteixi en una norma de rang superior com la llei

La Plataforma del Ter va presentar dijous passat, dia 14 de maig, l'escrit de deducció de demanda al deganat dels jutjats del contenciós administratiu de la província de Barcelona, a la ronda Universitat número 18, contra la decisió de l'ACA de suspendre la vigència de la llei del Ter de l'any 1959 mitjançant el decret de sequera, mentre es va mantenir vigent entre abril de 2007 i gener de 2009. Aquest escrit serveix per exposar tots els arguments de fet i de dret amb els quals la Plataforma del Ter pretén que es respecti la llei del Ter.
La Plataforma, que encabeix més de 58 institucions i entitats de la conca del Ter, presenta aquest recurs davant la situació preocupant en què es troba el riu. Francesc Camps, alcalde de Celrà i president de la Plataforma, destacava ja a l'abril que la situació del Ter en aquells moments era insostenible i que la progressiva disminució del cabal del riu comporta conseqüències greus. D'una banda, la manca de cabal té efectes negatius sobre la qualitat de l'aigua circulant, la qual cosa posa en perill la continuïtat d'ecosistemes i espècies singulars o amenaçades, algunes de les quals estan protegides en l'àmbit nacional, estatal o fins i tot comunitari.
D'altra banda, cal no perdre de vista que la important afectació a l'activitat agrícola, així com la contaminació de les aigües d'abastament públic de nombrosos municipis de la conca del Ter fan improrrogable la situació actual. Segons la Plataforma, tot i no complir-se els criteris ecològics mínims per garantir la salut del Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca, s'està transvasant més del 75% del cabal del riu (període 1996-2007).

divendres, 15 de maig de 2009

Lleida: un mazazo a la esperanza

L'Antoni Puigverd escriu sobre el discurs de Compromís per Lleida, un discurs de país, compromès i que de dur-se a la pràctica resoldria problemes.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090209/53636417574/lleida-un-mazazo-a-la-esperanza.html

Hoy les hablaré de algo que afecta a las tierras de Lleida. Pero no pasen página, si creen que, por residir en otros lugares, el artículo no les concierne. Hablaré de Lleida, pero me referiré a una de las mejores propuestas estratégicas de la Catalunya actual. Una propuesta que podría convertirse en un modelo para el desarrollo rural ibérico. De nuevo les hablaré del Compromís per Lleida, renovadora interpretación de las posibilidades del canal Segarra-Garrigues, un canal en construcción que acaba de recibir un golpe casi mortal.

En efecto, durante la semana pasada se supo que la Unión Europea, cansada de la falta de respuesta catalano-española a una sentencia del tribunal de Luxemburgo sobre las zonas de protección de las aves de secano (ZEPA), ha impuesto una multa colosal al Estado (que revertirá sobre la Generalitat) y ha dictado que dichas zonas de protección deben ampliarse. Tal ampliación podría anular para la agricultura la mitad de las hectáreas que pretende irrigar el canal. Este mazazo jurídico puede destrozar algo más que la ilusión de aquellas comarcas. Destroza las enormes posibilidades que el Compromís per Lleida abría para el desarrollo sostenible del mundo rural. El mazazo podría haberse evitado si los gobernantes catalanes, en lugar de enfrentarse entre sí y en lugar de confiar en el olvido de Europa, hubieran hecho suyas las tesis del Compromís per Lleida, que están en los antípodas de la concepción productivista del regadío tradicional.

Los del Compromís per Lleida han iniciado una revolución positiva e indolora. No quieren transformar, como se hacía hasta ahora, el secano mediterráneo en un artificial atlántico. Lo que quieren es cambiar de arriba abajo la cultura rural. Hacer compatible desarrollo económicoypreservación natural. Turismo y secano. Agricultura y modernidad.

El Compromís per Lleida propone reforzar con el agua de riego la producción de secano tradicional de estas tierras, a fin de favorecer la calidad del producto. Propugna, por otro lado, sintetizar agricultura y naturalismo: las aves no necesitarían zonas especiales en las que refugiarse, pues toda la geografía regable, al no desaparecer la flora tradicional, seguiría siendo para ellas hábitat ideal. Ítem más: el canal preservaría el paisaje y la estructura de los pueblos (al contrario de lo sucedido en algunas zonas ibéricas irrigadas a mansalva, transformadas en enormes extensiones de falsa apariencia atlántica, que han beneficiando a unos pocos inversores y han destruido paisaje y memoria).

Me explican que SEO/BirdLife, la entidad que denunció a España ante Bruselas, se ha dado cuenta, al conocer las tesis del Compromís per Lleida, de que existe una tercera vía. Una tercera vía entre la destrucción hiperproductivista y la parálisis ultraconservacionista. Demasiado tarde para retirar la denuncia, pero no para intentar un pacto de altura. Un pacto que deberían dirigir nuestros políticos españoles y catalanes, si, de una vez por todas, decidieran hacer suyas las inteligentes y pragmáticas propuestas que el Compromís per Lleida lleva cuatro años sirviendo en bandeja a quien quiera escucharlas.

Estas propuestas nacieron del empuje de unos pocos leridanos tan soñadores como realistas, tan apasionados como juiciosos, verdaderos obamas desconocidos que pretenden mejorar el mundo rural con la ambición de la esperanza, aunque sin olvidar que cualquier sueño necesita, para realizarse efectivamente, tener los pies muy bien plantados en el suelo. La primera gran virtud del Compromís es que no quiere dividir a los leridanos en buenosymalos. En productivistas y ecologistas, por ejemplo. Quiere agruparlos a todos bajo el manto de una nueva sensibilidad territorial. Tampoco invita a lamentarse o a llorar. Propone. Sostiene que el canal Segarra-Garrigues, eje principal de su discurso, no sólo contribuirá a modernizar la agricultura y a impulsar el turismo rural, sino que podría funcionar como una nueva línea costera que revalorice el extenso territorio de estas comarcas a fin de convertirlas en "tierra de promisión" para el desahogo (en forma de primera o segunda residencia) de la masa de ciudadanos que se acumulan en la congestionada área metropolitana.

Los del Compromís per Lleida, por otra parte, no se enfrentan a los partidos o a las administraciones alzando la espada del no (tal como acostumbran los grupos de presión territorial). No demonizan a los políticos: argumentan para obtener su atención (de momento, tristemente en vano). No niegan, afirman. No defienden en plan numantino al territorio leridano: pretenden mejorar la realidad de sus comarcas, claro está, pero sin perder de vista al país en general. Si sus ideas sobre lo rural cuadran el círculo (aunar tradición rural con modernidad agraria, ecológica, turística e industrial), su propuesta sobre el agua es de matrícula de honor.

Conscientes de la crónica escasez de agua, proponen economizar hasta la última gota y sostienen que, mediante unos trasvases internos entre los dos Noguera y el Segre, regarían ellos, se aliviaría el estrujado Ter y podría retornar al Ebro el caudal que el Delta necesita.

¿Se puede pedir más a un movimiento civil? ¿Hasta cuándo tendrán que esperar estos obamas de a pie y la sociedad civil leridana que los apoya la atención de una clase política, atrapada en la telaraña de sus cuitas, sorda al latir positivo de una sociedad que no se resigna a la desesperanza?

Debat a Catalunya Informació sobre el riu Ter, 30 d'abril de 2009

El podeu descarregar en format mp3 de la web del Consorci Alba-Ter:

http://www.albater.org/media/File/InfoTer/abril09/1241523926047.mp3