dijous, 31 de gener de 2008

El conseller Baltasar i el Ter no lliguen

Blog de Manel Ibarz 31-1-08

Segons una notícia apareguda en l’edició del dia 30 de gener del Diari de Girona, el Conseller Baltasar, en resposta a una pregunta parlamentaria formulada pel diputat Xavier Dilmè de CiU, ha manifestat que "No hi ha cap dia de l'any hidrològic 2006-2007 en el qual s'hagi incomplert la normativa establerta pel Decret de Sequera", i crec que una resposta com aquesta exigeix un aclariment, perquè és enganyosa.

El Conseller Baltasar i el personal adscrit al seu departament, igual que han fet altres governants anteriors, cometen l'error de creure que la llei que va autoritzar el transvasament d'aigua del Ter a Barcelona l'any 1959 no és aplicable, a saber perquè, i que el govern de la Generalitat de Catalunya pot dictar disposicions reglamentàries contradient els seus preceptes amb les dramàtiques conseqüències sobre la conca del riu que aquest incompliment comporta.

Que jo sàpiga, fins al moment d'escriure aquesta nota, ningú amb potestat per a fer-ho no ha derogat aquella norma, ni cap disposició legal amb rang de llei posterior a la seva promulgació tampoc no ho ha fet, per la qual cosa, mentre això no passi, continuarà vigent. És més, si fos derogada pura i simplement sense que simultàniament no es dictés una disposició que autoritzés la portada d'aigües a Barcelona, l'actual transvasament deixaria de tenir suport legal, i dubto que el Conseller Baltasar, que fa bandera del NO a tot transvasament i que rendeix un culte quasi religiós a l'anomenada "nova cultura de l'aigua", gosés contradir d'una manera tant flagrant els dogmes de la seva doctrina, patrocinant una nova llei per transvasar l'aigua del Ter a Barcelona, que derogués la de l'any 1959, per legitimar els decrets que ha dictat en el seu combat contra la sequera i consagrar la destrucció ecològica de la conca.

Per tant, estant vigent la llei de 1959, cap norma reglamentaria, sigui un decret, una ordre, una resolució o qualsevol altra, no la pot contradir sense violar el principi de jerarquia normativa i incórrer en causa de nul·litat, per la qual cosa resulta absolutament irrellevant i legalment intranscendent que el Departament de Medi Ambient no hagi incomplert el Decret de Sequera, perquè aquest no respecta els cabals fixats per la llei i, al menys en aquest aspecte, és com si no existís.

La llei, que es va dictar fa 50 anys per pal·liar un episodi de sequera similar a l'actual i abastir les necessitats imperioses de la Barcelona de l'època, establia unes condicions que, a mesura que ha anat creixent la set de la conurbació i de la seva àrea metropolitana, han anat sent obviades amb un argument fal·laç, com és el de la necessitat d'atendre els requeriments d'aigua de boca de la població, amb el que totes les administracions s'han cregut amb el dret d'incomplir-la, de fer estralls en el riu i d'evitar afrontar les dificultats evidents de trobar fonts alternatives d'abastament.

És a dir que, amb l'excusa canalla de que el culpable de la situació és el franquisme que va aprovar la llei i no els gestors actuals que se'n aprofiten, els beneficiaris dels cabals del Ter obvien intencionadament el fet que aquella norma disposa que es pot transvasar l'aigua cap a Barcelona, fins a un cabal màxim de vuit metres cúbics per segon, una vegada que hagin quedat garantits un metre cúbic per segon per abastir Girona, que mai no s'ha complert per manca de capacitat de la canalització que ho hauria de permetre; tres metres cúbics per segon a l'alçada de la ciutat de Girona per garantir un cabal mínim del riu, que en el seu dia es va acordar que seria mesurat en un punt situat a l'alçada del pont de la Barca, abans de la desembocadura de l'Onyar; i d'una quantitat indeterminada d'aigua, que mai no ha estat precisada, per assegurar les necessitats de reg de la conca, aigües avall de la presa d'El Pasteral, que sempre s'ha donat per sobreentès que quedava satisfeta amb el cabal procedent de la sèquia Monar, malgrat que d'això no hi ha constància expressa.

Legalment doncs, el transvasament a Barcelona es va concebre com una possibilitat residual, una vegada que es garantissin les necessitats de les comarques de Girona en la forma indicada, de manera que havien de ser els cabals transvassats els que s'havien d'ajustar a les necessitats prioritàries de la conca del Ter i no a la inversa com s'ha vingut fent durant, com a mínim, els últims 30 anys.

S'equivoca per tant el Conseller Baltasar en dir allò que diu perquè, encara que no s'hagi incomplert el seu Decret (no faltaria més), resulta que aquest incompleix la llei. Ara bé, també ha de saber que la majoria de ciutadans podem entendre les dificultats que complir la llei pot comportar en aquests moments, però això no vol dir que acceptem que faci veure que no compta. És més, crec que molts catalans (encara que no tots, segons hem tingut oportunitat de constatar en els últims anys) tenim clar que els barcelonins han de tenir aigua, però això no pot ser a costa del riu que els sadolla, tergiversant l'aplicació de la llei o violant les garanties que conté.

De moment, a manca d'altra solució viable, hem de superar l'actual episodi de sequera com es pugui, és a dir, improvisant, com sempre. Però tan bon punt es comenci a resoldre, cosa que paradoxalment vindrà del cel i no del govern, serà imperatiu que afrontem la situació seriosament, dient la veritat, sense apriorismes, i que pensem solucions viables per al futur de l'abastament de la conurbació de Barcelona, fent-les compatibles amb els interessos legítims de la gent que viu a les comarques de Girona, que no tenen perquè pagar indefinidament els errors i les imprevisions del govern, sigui del color que sigui.

Tot plegat deixant constància que em sembla paradoxal haver d'apel·lar a una llei preconstitucional i inequívocament franquista per demanar la salvaguarda del nostre patrimoni natural a un govern democràtic que no el respecta i a un conseller que se les dóna d'ecologista.

Font:
http://www.ibarz.org/

dimecres, 30 de gener de 2008

Baltasar afirma que el cabal del Baix Ter no ha incomplert el Decret de Sequera

Diari de Girona 30-1-08

Diu que en el període 2006-2007 no s'ha situat per sota d'aquests mínims establerts

DdeG, Girona.

"No hi ha cap dia de l'any hidrològic 2006-2007 en el qual s'hagi incomplert la normativa establerta pel Decret de Sequera". Així ha resposta el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (ICV), a una pregunta formulada pel diputat gironí Xavier Dilmé (CiU) referent al cabal mínim del riu Ter mantingut durant l'any 2007. En un context de crítiques i alertes pel cabal del Ter i el volum d'aigua que se'n va a Barcelona, el conseller assegura que els cabals mínims al Baix Ter s'han mantingut durant tot el 2007 per sobre del que assenyala el Decret de Sequera, que es mantindrà vigent fins al 31 de desembre de 2008 si la situació no canvia.

Segons les dades facilitades pel titular de Medi Ambient, el Decret de Sequera estableix que el Baix Ter està dividit en dos trams diferenciats: el primer és el que va des de la sortida del Pasteral fins a la Sèquia Monar, que ha de portar com a mínim 0,39 metres cúbics d'aigua per segon, i el segon comprèn el tram entre la Sèquia Monar i l'embassament de Colomers, en el qual n'hi han de passar com a mínim 0,46. Segons les xifres aportades pel conseller, el cabal mitjà circulant pel riu entre l'octubre de 2006 i el mateix mes de 2007 va ser de 4,1 metres cúbics per segon en el primer tram i 2,2 en el segon. En canvi, en el període concret situat entre abril i octubre de l'any passat, en què ja havia entrat en vigor el Decret de Sequera, els cabals van ser de 5,6 i 2,9 respectivament. Així doncs, el representant de la Generalitat considera que en tot moment s'han cobert els mínims establerts pel Decret, com a mínim en aquest tram.

Reivindicacions de CiU i ERC

Però des de Girona, es continuen demanant mesures per garantir el cabal mínim ecològic al llarg de tot el riu. El grup de CiU a la Diputació de Girona, per exemple, ha presentat una moció on demana que es garanteixi aquest cabal ecològic, denunciant l'incompliment del cabal mínim del riu durant gran part de l'any a causa de l'elevada extracció que se'n fa cap a Barcelona. CiU destaca la "solidaritat" que els municipis situats a la conca del Ter han exercit durant molts anys amb la resta de Catalunya, especialment amb Barcelona, però considera que en aquest moment és necessari un replantejament de la situació. Per aquest motiu, la moció de la federació nacionalista proposa que es demani a l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat que reconsideri els cabals previstos per al proper trimestre per evitar la mort biològica del Ter. Igualment demana que se sol·liciti a l'ACA i a la Generalitat que els nous cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d'un procés que garanteixi un cabal ecològic al riu Ter.

Les JERC, per la seva banda, també han mostrat la seva preocupació pel riu i veuen positiu que les comunitats de regants, entitats socials, grups ecologistes i administracions s'hagin unit per demanar "allò que és exigible amb la llei a la mà i que se'ns està vulnerant des de fa tant de temps".

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2950_3_244647__Comarques-Baltasar-afirma-cabal-Baix-incomplert-Decret-Sequera

dissabte, 26 de gener de 2008

Susqueda continua perdent aigua i se situa ara a menys del 24% del volum total

Diari de Girona 25-1-08

CiU aposta pel transvasament des del Roine en unacompareixença al Pasteral

R.R.B., La Cellera de Ter.

Alguns dels edificis que el pantà de Susqueda ocultava en altres èpoques tornen de mica en mica a veure la llum del dia. I és que aquest embassament, un dels tres de la conca del riu Ter, segueix perdent volum d'aigua i avui ja se situa per sota del 24 per cent de la seva capacitat. Ter amunt, al terme de Vilanova de Sau, el pantà de Sau es troba ara a un 24,21 per cent del seu volum total encara que, a diferència del de Susqueda, en l'última setmana ha recuperat uns pocs hectòmetres cúbics. Són dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, preocupants encara que esperades vista la manca de pluja i la tendència dels últims mesos. Al tercer embassament de la conca del Ter, el del Pasteral, el nivell d'aigua s'ha pràcticament mantigut en l'última setmana. En aquest punt, situat a la Cellera de Ter, és des d'on s'envia l'aigua cap a Barcelona, i a partir d'on s'ha reduït el cabal circulant del Baix Ter fins a 1 metre cúbic per segon. També és on ahir el cap de llista de CiU per al Congrés, Jordi Xuclà, va fer la primera roda de premsa per explicar els compromisos electorals del grup. L'acompanyaven una bona colla de membres de la federació. L'embassament de Susqueda, situat al terme municipal d'Osor, conté en l'actualitat 55,69 hectòmetres cúbics, un 23,90 per cent de la seva capacitat total, i uns tres hectòmetres cúbics menys que fa una setmana. El gener de l'any passat el volum d'aigua que contenia doblava l'actual. I el descens és prou rellevant si el comparem amb la mitjana de volum en la mateixa data dels últims cinc anys: 132,83 hectòmetres cúbics enfront els 55,69 actuals.

Encara que en els darrers set dies ha experimentat una lleugera recuperació, el pantà de Sau ha seguit la mateixa línia que el de Susqueda. Avui conté uns 40,01 hectòmetres cúbics, un 24,21 per cent de la seva capacitat màxima i també aproximadament la meitat del volum que contenia l'any passat per aquestes dates. Pel que fa al petit embassament del Pasteral, al terme municipal de la Cellera, és el que s'ha mantigut més estable en l'últim any, amb gairebé un hectòmetre cúbic de volum total.

Però el pantà del Pasteral també és el punt a partir del qual el cabal del Ter es redueix de manera substancial, i segurament per això el lloc escollit ahir per Jordi Xuclà i altres membres de CiU per a fer la primera roda de premsa de la federació per presentar els compromisos electorals del grup, que ahir es van centrar en la manca d'aigua.

Xuclà va estar acompanyat per Montse Surroca, número dos en la llista de CiU per al Congrés, i per Ramon Espadalé, l'últim conseller de Medi Ambient del govern Pujol. A més, van desplaçar-se fins al Pasteral diversos alcaldes convergents de municipis del Baix Ter, afectats per la disminució del cabal del riu. I també van assistir-hi el regidor de l'Ajuntament de Girona Carles Puigdemont i diversos diputats i senadors convergents. La seva proposta: cal fer efectiu el transvasament d'aigua des del riu Roine fins a Catalunya.

Malgrat que no és nou que els convergents proposin aquest transvasament, Xuclà va considerar aquest projecte com a una "condició bàsica per a la propera legislatura", i va subratllar que el Roine és el riu europeu més cabalós d'entre els que desemboquen al Mediterrani. En aquest sentit, va recordar que seria suficient menys d'un 1 per cent del volum d'aigua que el Roine deixa al Mediterrani per a abastir les terres catalanes.

Xuclà, que va indicar que el Ter és "el riu més aprofitat, fins arribar a l'extenuació", va interpel·lar el PSC a posicionar-se davant la proposta de CiU. En opinió del diputat, els socialistes catalans són "presoners del no" dels seus socis de govern. Es referia, va aclarir, a les negatives a construir el Quart cinturó i a engegar el projecte de transvasament de les aigües del Roine.

Per la seva banda, Espadalé va argumentar que portar aigua des del riu Roine "totalment viable" i la millor opció perquè "és allà on hi ha aigua", perquè el règim pluviomètric és diferent del de Catalunya (si hi ha sequera al Ter també n'hi ha a l'Ebre, va dir, però no al Roine), i perquè tan sols caldria menys d'un 1 per cent del volum d'aigua que transporta el riu francès.

Els convergents van criticar que el tripartit combati la segquera només amb el transport d'aigua amb vaixells i amb les dessalinitzadores. Espadalé va afegir que "ara hi ha una explotació dramàtica dels aqüífers per no tenir restriccions en plena campanyha electoral".

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2945_3_243691__Comarques-Susqueda-continua-perdent-aigua-situa-menys-volum-total

La manca d´aigua mata centenars de peixos a la riera de Vilopriu a Colomers

Diari de Girona 25-1-08

La reducció del cabal del Ter per garantir el subministrament a la ciutat asseca els recs

Pili Turon, Colomers

La reducció del cabal del Ter va provocar la mort de centenars de peixos a la riera de Vilopriu, a Colomers, entre dimecres i dijous. Aquests animals van morir per manca d'oxigen mentre d'altres agonitzaven en petits bassals, formats a l'entorn de la riera i que encara no estaven secs, on els esperava la mort.

La reducció del cabal del Ter, decidida per la Generalitat per combatre la sequera i garantir el subministrament a les àrees metropolitanes de Barcelona i Girona, ha agreujat la manca d'aigua en recs i rieres com aquesta. A Colomers han comprovat com el nivell de l'aigua ha baixat en qüestió de dies, un fenomen que també és visible en diversos trams del rec del Molí a Verges o al pas del pont de Sobrànigues.

Avís de l'AjuntamentLa mortaldat de peixos es va produir en una zona d'aiguabarreig entre la riera de Vilopriu i el Ter, on la manca d'aigua va fer que es quedessin sense aire. L'Ajuntament de Colomers va avisar de la situació a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que ahir al matí hi va enviar l'inspector de zona.

El Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat va informar que els animals afectats pertanyen a una espècie forània -gardí, de mides compreses entre 5 i 20 centímetres- i que per aquest motiu va descartar rescatar els exemplars que ahir seguien vius. Quan es tracta de peixos autòctons el procediment habitual consisteix en traslladar-los per tal d'afavorir-ne la subsistència, però aquest no és el cas de Colomers. Així, i tal com van explicar des de Medi ambient, es va decidir deixar aquests animals a les basses on van quedar atrapats i esperar que es morin -una acció que està contemplada en una normativa.

Els animals es recolliran avui

Pel que fa als peixos morts, l'Agència Catalana de l'Aigua els retirarà avui per motius de salubritat i evitar que hi hagi cap afectació al medi ambient; el mateix que s'anirà fent amb els exemplars que vagin morint en els propers dies.La reducció del cabal del riu tancant les comportes dels pantans és una mesura que el Govern de la Generalitat va decidir aplicar després que ho acordés la Comissió de desembassament del Ter, seguint una proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2945_3_243680__COMARQUES-manca-daigua-mata-centenars-peixos-Colomers

dijous, 24 de gener de 2008

JERC diu que l´única solució davant la sequera del Ter és aportar aigua addicional a Barcelona

Diari de Girona 23-1-08

L'executiva gironina dels republicans qüestiona "l'oposició radical" als transvasaments

DdeG, Girona.

L'executiva regional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) a les comarques gironines va denunciar ahir en un comunicat el "lamentable estat" del riu Ter. L'organització considera que fer aportacions addicionals d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona és l'única solució per garantir el bon estat ecològic del Ter, ja que "només així" es podran disminuir les aportacions que aquest riu fa a Barcelona. Les JERC qüestionen "l'oposició radical a tota mena de transvasaments", i afegeixen que l'estalvi i les dessalinitzadores no són solucions per si mateixes.

L'organització es pregunta com pot ser que "un riu vint vegades més petit que l'Ebre hagi d'abastir més de la meitat de la població del Principat", i considera que aquesta situació ja converteix la canalització de les aigües del Ter com a un transvasament "molt greu".

De manera que, segons els responsables de les JERC, amb aquesta "extraordinària sequera" es posa en dubte la fiabilitat de l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, que està basat principalment en l'aigua que es transvasa del riu Ter i que actualment provoca, a l'alçada de la ciutat de Girona, que "pràcticament s'eixugui el riu".

JERC afirma que, si l'any 2007 la pluviometria hagués estat l'habitual, la circulació del riu es podria apropar ara a les necessitats mínimes identificades pel Pla de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat el juliol del 2006."

Però no ha estat així i des del Departament de Medi Ambient i Habitatge no s'ha fer res per minvar la pressió que s'exerceix sobre el riu Ter", diuen des de JERC. L'organització critica que l'Agència Catalana de l'Aigua "ignori" el problema, i demana solucions.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2944_3_243478__Comarques-JERC-lunica-solucio-davant-sequera-aportar-aigua-addicional-Barcelona

dimecres, 23 de gener de 2008

La demagògia de l´aigua

Diari de Girona 22-1-08

ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO * Mentre la situació dels recursos hídrics no ha estat preocupant i l'aigua dels embassaments semblava garantir el subministrament de la conurbació de Barcelona, el Govern ha anat tirant de la rifeta i transvasant aigua del Ter sense miraments. Fins i tot, sembla ser que va rebutjar l'aprofitament dels excedents d'aigua del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona per no incomodar els moviments ciutadans que li són afins, contraris a cedir aigua del riu més cabalós de Catalunya.

Ara, una vegada que ha pogut comprovar el risc que Barcelona i la seva àrea quedin sense aigua suficient, el govern s'apressa a adoptar mesures d'emergència realment sorprenents, atès que proposa dur aigua a Barcelona en vaixells des d'Almeria, paradigma de zona desèrtica de la península, i des de Marsella, portant-la del Rhône (altrament denominat Roine, en català), malgrat que fins no fa gaire ho considerava un anatema.I és que els responsables de la Conselleria de Medi Ambient està clar que són gent de pocs principis.Quan va ser el moment, van fer costat als moviments contraris al Pla Hidrològic Nacional per evitar portar l'aigua excedent de l'Ebre a altres regions d'Espanya, incloent-hi Catalunya (llevat la província de Tarragona) i ara es proposa portar-la de la dessaladora de Carboneras (Almeria), esperant que els andalusos siguin solidaris amb nosaltres malgrat que en el seu moment els vam negar la nostra solidaritat.

Des del PP ho vam dir abans i ho repetim altra vegada ara. L'aigua és un recurs massa important per al conjunt de ciutadans com per fer demagògia, per la qual cosa manifestem, una vegada més, que som partidaris de connectar les conques hidrogràfiques per garantir la solidaritat interterritorial, també en matèria de recursos hídrics, i que donem suport al projecte de portar aigua de fora per ajudar a compensar els dèficits estructurals que pateix el país, per no haver de patir mai més l'amenaça de restriccions d'aigua de boca o de reg, cosa impensable en un país europeu del segle XXI.

Aprofito l'avinentesa per mostrar la nostra solidaritat amb els regants del Baix Ter i amb tots els ciutadans afectats per la reducció del cabal ecològic d'aquest riu, aigües avall del Pasteral, alhora que ens comprometem a incloure en el nostre programa electoral les mesures que siguin necessàries per donar una solució definitiva al problema de manca de cabals si obtenim la confiança dels ciutadans en la propera legislatura.

* Diputada del PP

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2943_4_243266__Opinio-demaggia-laigua

dilluns, 21 de gener de 2008

¿La apuesta por las desaladoras hace aguas?

eL pAÍS 21-1-08

La inmensa oferta planeada por el Gobierno tras la derogación del trasvase del Ebro ha chocado con la escasez de clientes

ALEJANDRO BOLAÑOS

Nunca, al menos desde que lo miden los meteorólogos (1947), llovió tan poco en España como entre septiembre de 2004 y agosto de 2005, en el arranque de la legislatura que ahora acaba. Aún hoy, los sistemas hídricos de varias comunidades están al límite. "Pedimos a los ciudadanos un último esfuerzo, las desaladoras funcionarán a pleno rendimiento el próximo año". Son palabras de agosto de 2006, pero el director general del Agua, Jaime Palop, las ha repetido en sus múltiples visitas al litoral mediterráneo, la zona más sedienta, como un mantra para espantar el fantasma de la sequía, una amenaza habitual esta legislatura. La apuesta por las desaladoras es la novedad más visible de la política de agua del Gobierno. Y también la más polémica.

La decisión de cancelar el proyecto de trasvase del Ebro del PP condicionó el nacimiento del programa AGUA del Gobierno socialista y muchos expertos ven en esta circunstancia su pecado original. El programa tiene en la puesta en servicio, ampliación y construcción de 36 desaladoras una de sus medidas básicas para satisfacer las necesidades de agua de las cuencas mediterráneas. Los que exigen la resurrección del trasvase insisten en el coste energético de las desaladoras y sostienen que su precio es prohibitivo para los regantes. Los que defendieron la cancelación del trasvase, creen que el Gobierno ha cedido a la presión mediática en su planificación, critican las subvenciones en el precio a los regantes y temen que problemas de sobredimensionamiento como el de Carboneras -la mayor desaladora en servicio funciona al 15% de su capacidad-, se repitan.

"La desalación es útil, lo que es un error es encomendar a las desaladoras la solución del problema del agua", opina Francisco Cabezas, director del Instituto Euromediterráneo del Agua. Cabezas, que fue subdirector de Planificación Hidrológica con el Gobierno del PP, mantiene que un trasvase atendería mejor y con menos coste energético las necesidades de los regantes: "El precio del agua desalada lo van a poder pagar las ciudades, pero no los agricultores. Eso tiene implicaciones territoriales claras".

El excesivo coste energético de la desalación es una crítica habitual al sistema y el apelativo de "electricidad embotellada" ha hecho fortuna. "El gasto en electricidad por metro cúbico desalado ha disminuido mucho y aún hay margen para algún recorte adicional", rebate Antonio Estevan, de la consultora medioambiental Gea21.

Estevan pertenece a la Fundación Nueva Cultura del Agua, que se significó por su oposición al trasvase del Ebro y su respaldo a los planes del Gobierno. Pero su visión sobre las desaladoras ha cambiado. Estevan presentará en un foro de expertos organizado por el Ministerio un estudio sobre las desaladoras en el que se critica que se hayan puesto en marcha varias plantas sin contratos cerrados que garanticen la compra de agua a un determinado precio. El informe relaciona esta práctica con cesiones del Gobierno a la presión social tras la derogación del trasvase. Y advierte de que puede haber problemas para colocar el agua que se desale y, por tanto, para que las plantas trabajen a plena capacidad, lo que dispararía los costes.

"El programa AGUA se está yendo a pique", abunda Manuel Ramón Llamas, catedrático emérito de Hidrogeología y uno de los expertos más reputados en esta materia. Las críticas de Llamas, que también pertenece a la fundación, se centran en los escasos avances del Gobierno en hacer pagar a los regantes, que consumen más del 80% del agua, el coste del abastecimiento. "Las desaladoras son una solución tecnológica interesante, pero se está volviendo a vulnerar el principio de que todos los usuarios paguen el mismo precio, no entiendo por qué los demás tenemos que seguir subvencionando a regantes que van en Mercedes". Llamas cree que tampoco ha habido avances significativos en el control de las aguas subterráneas de las que se nutren los agricultores del litoral mediterráneo con costes mínimos y, en muchos casos, sin autorización administrativa.

La perspectiva de los regantes es bien distinta. "El Ministerio quiere que aceptemos pagar 36 céntimos de euro por metro cúbico y, que si no necesitemos el agua, paguemos 25 céntimos para compensar el parón de la planta. No podemos asumirlo", afirma Francisco del Amor, presidente del sindicato central de regantes del Tajo-Segura. El sindicato, que representa a los propietarios de 130.000 hectáreas de riego en Murcia, firmó con Medio Ambiente un "compromiso de buenas intenciones" para comprar agua de la desaladora de Torrevieja, ya en obras.
Un precio de 36 céntimos por metro cúbico es un precio subvencionado, ya que las empresas del sector estiman que el coste real está entre 50 y 70 céntimos por metro cúbico, que es lo que sí pagan las poblaciones que se abastecen de agua desalada. Pero para los regantes del Tajo-Segura es mucho: el agua del trasvase les sale a 10 céntimos y la de sus pozos, gratis. "Podemos pagar eso por el agua desalada en situaciones puntuales, pero no comprometernos a comprar agua todas las campañas", añade el presidente del sindicato de regantes.1

A la posibilidad de que los regantes no vayan más allá de sus "buenas intenciones", se suman los cálculos de los que creen que la demanda de agua urbana que saciarían las desaladoras están hinchados, no toman en cuenta que muchas zonas del litoral pierden población en temporada baja o anticipan planes de expansión residencial de dudosa ejecución. "Se están produciendo aumentos de oferta sin sentido, se incentivan desarrollos urbanísticos insostenibles", asegura Guido Schmidt, de la organización ecologista WWF-Adena.

El estudio de Estevan sí da argumentos a los que defienden la mejora en la eficiencia energética de la desalación. Según sus cálculos, la emisión de dióxido de carbono de las desaladoras, cuando se terminen las previstas en el programa AGUA, será equivalente a un millón de toneladas de C02, apenas el 0,25% de las emisiones totales en España. Y añade un estudio comparativo entre los costes de un trasvase (el Tajo-Segura) y una desaladora en la única localidad (Alicante) en la que ambas técnicas conviven: el coste energético de poner el agua en la casa de un alicantino resulta menor con la desalación que con el trasvase.

"En el tema de las desaladoras, el ministerio se tiene que defender de dos frentes, los que exigen el agua que prometía el trasvase y los que pensamos que hay que insistir más en el ahorro, el reciclaje y el control de la demanda, el equilibrio es complicado", concede Schmidt.
En la antesala de la campaña electoral y con la sequía volviendo a amenazar esta primavera en varias comunidades, el retraso en el despliegue de las desaladoras da más aire a la polémica. Tras varios retoques al programa AGUA, se pusieron en servicio cuatro grandes desaladoras ya construidas, y se programaron cinco ampliaciones y la construcción de 17 nuevas plantas. Además de estas 26 desaladoras en el litoral mediterráneo, se han añadido ocho plantas más en Ceuta, Melilla, Canarias y Baleares. El Ministerio de Medio Ambiente calcula que estas 34 desaladoras sumarán una capacidad de 713 hectómetros cúbicos. Pero los vaticinios sobre los plazos fallaron: hasta 2007, año en el que se estimó que estarían todas operativas, sólo se habían puesto en marcha dos ampliaciones en Alicante y Murcia y las plantas de Ceuta y Melilla.
Medio Ambiente rehusó atender a este periódico para explicar las razones del retraso. A nadie escapa la dificultad de poner en pie el más ambicioso plan de desalación que se acomete fuera de Oriente Próximo, con una inversión de casi 2.000 millones de euros. Pero hay más razones. Y la animadversión a los planes del Gobierno en las comunidades que esperaban el trasvase del Ebro no es ajena a ellas.

El PP ha puesto en la Comunidad Valenciana multitud de problemas al despliegue de las desaladoras. "No podemos admitir que se haya eliminado el trasvase del Ebro y se nos ofrezca como alternativa las desaladoras", reitera el consejero de Medio Ambiente valenciano, José Ramón García Antón. El dirigente popular sostiene que las desaladoras son una medida "puntual", pero que no garantizan el agua que necesita la "productiva agricultura mediterránea".
Los populares valencianos han repetido estas ideas para argumentar trabas administrativas -como las que retrasaron las obras de la desaladora de Torrevieja, que será la mayor de Europa- o en campañas publicitarias que reivindican la resurrección del trasvase del Ebro. Aunque aquí no han encontrado un respaldo nítido de la dirección nacional del PP, preocupada por la falta de votos en Cataluña y Aragón, radicalmente opuestas al trasvase.

Pese a todo, la desalación, como obra hidráulica que permite garantizar suministros de agua en un periodo no demasiado largo -se tarda menos de dos años en construirlas- gana adeptos entre los gobiernos que deben lidiar con la sequía. A la tradición de los países de Oriente Próximo o Australia, se unen ahora los encargos de países del Norte de África, EE UU o China, captados en muchos casos por empresas españolas. Y aquí, la Generalitat acaba de anunciar que pretende triplicar antes de 2010 la desalación ya prevista para Cataluña en el plan AGUA.

Font:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/apuesta/desaladoras/hace/aguas/elpepisoc/20080121elpepisoc_1/Tes

diumenge, 20 de gener de 2008

Encaix entre els pagesosi el dèficit d´aigua

Diari de Girona 20-1-08

JOAN VILA*

En aquest temps de sequera els esdeveniments es desencadenen amb força velocitat. Ara hem sabut que la junta de desembassament del riu Ter ha decidit disminuir el cabal circulant aigües avall del Pasteral fins a 1 m3/s, molt per sota del cabal mínim legal de 3 m3/s. La mesura, la mateixa que es va prendre en anys anteriors, col·loca el riu Ter en greus problemes des d´aquí fins el mar i posa en perill el reg dels pagesos del Baix Empordà durant la propera estació.

És el reflex exacte d´un problema que, no només no s´ha resolt després de decennis, sinó que s´ha agreujat.Resoldre el problema d´aigua a Catalunya és resoldre el problema d´aigua als pagesos. Quan ara fa mesos vaig començar a llegir documentació sobre el transvasament del Roine em van sobtar les declaracions d´un científic francès, Michel Drain, que formava part del comitè científic de BRL pel transvasament del Roine. Deia que, evidentment, no hi ha preocupació per l´afectació del transvasament del Roine, però insistia que no entenia per què abans de resoldre el transvasament no es resolia el problema del regadiu de les terres de ponent. Deia, «...ningú s´atreveix a afrontar el consum d´aigua dels regants, és un tema tabú, que no es pot tocar...en cas d´emergència es pot trobar una solució sense perjudicar els agricultors. Només fa falta imaginació i bona voluntat». Deu anys després encara hi ha el mateix tabú.

A Catalunya consumim 3.120 hm3 d´aigua. D´aquests, la indústria consumeix 280 hm3, un 9%; els sectors domèstic i serveis (l´àrea urbana) consumeixen 570 hm3, un 18%; el sector primari consumeix 2.124 hm3, un 73% del total. La conclusió pot ser massa trivial: com que els pagesos només aporten a l´economia catalana el 2% del valor afegit brut i el 3% dels llocs de treball, és aquí on hem d´obtenir el recurs d´aigua. No cal dir que el raonament és erroni. Necessitem els pagesos per gestionar el territori; no el deixarem en mans de les immobiliàries, o que es torni erm, no us sembla? Per tant cal posar seny, ganes, tecnologia i imaginació per resoldre aquest encaix entre els pagesos i el dèficit d´aigua a Catalunya.

El problema no és senzill. Per un costat, el sector agrari troba en el regadiu una via per millorar la seva productivitat, doncs una hectàrea de reg produeix 5 vegades més que no pas una de secà. L´administració catalana i espanyola són receptives a aquests arguments i participen en el desenvolupament de nous regadius. Fa pocs dies encara el president Montilla va dir a les terres de ponent que ningú els prendria cap gota d´aigua.En efecte, es reguen a Catalunya 265.000 hectàrees, de les quals el 68,7% corresponen a reg per inundació, a manta; el 12,2 % del reg es fa amb aspersió i el 19,1% es fa amb gota a gota. El nou canal Segarra-Garrigues, que agafarà l´aigua del pantà de Rialb, augmentarà la superfície de reg en 70.150 hectàrees més, emprant, ara sí, sistemes eficients.

Un argument que es fa servir sovint per justificar el mal ús de l´aigua de reg és que l´aigua que no s´aprofita torna a terra, a l´aqüífer. Això no és del tot cert. Una part s´evapora si es rega durant l´horari de més calor, i la filtració a terra no retorna necessàriament als rius; queda dins els sistema hídric de la conca però es manlleva de les lleres, deixant l´aigua de forma dispersa i dificultant-ne un posterior ús.

Paguen l´aigua els pagesos per regar? Sí i no. Paguen una part del cost de captació, canalització i distribució de l´aigua, però no paguen cap cànon d´aigua a la manera com ho fan els altres sectors de l´economia. Fins i tot les darreres normes de l´ACA, cobrant l´ús d´aigua per fabricar neu artificial o l´ús d´aigua per turbinar en una central hidroelèctrica, van evitar comprometre els pagesos. Aquest és el primer error que cal resoldre. En una societat on els paràmetres de l´economia són de preus, és impresentable que hi hagi un problema tan gran com el de l´aigua on la pagesia vagi fent sense que tingui un preu que impulsi la millora del seu consum. L´aigua ha esdevingut un bé escàs, insuficient, i la seva gestió no fa ni el mínim que està en qualsevol manual de gestió: incentivar l´estalvi on hi ha el màxim consum.

Recordo el que dèiem diumenge passat: les normes han de ser clares perquè els seus efectes siguin positius. Com volem que els pagesos implantin el reg amb gota a gota o amb aspersió si el primer que responen és que la implantació és lenta perquè és cara, tot i que es milloren el rendiment i la qualitat de vida del pagès? Conscient d´això, la Conselleria d´Agricultura té previstes dotacions a aquest efecte de 722 milions d´euros pel període 2007-2011 i el Ministeri d´Agricultura una xifra de 49 milions més. Però potser no n´hi haurà prou o serà massa tard.

Per millorar l´eficiència en l´agricultura hi ha altres aspectes que s´han de resoldre prèviament, com concentracions parcel·làries, anivellament de parcel·les, reconstrucció de canals,...

El sector agrari no paga la totalitat del cost de les infraestructures de captació i distribució d´aigua de reg a excepció de les que es troben dintre la seva pròpia parcel·la. Paguen aproximadament el 30% d´aquest cost. El cànon d´aigua ja hem dit que té un tipus de gravamen amb coeficient zero. Regar per aspersió enlloc de a manta significa un estalvi del 40%. Difícilment podrem proposar als agricultors que disminueixin el consum o que utilitzin aigües depurades si només s´ha de fer comptant amb la seva bona voluntat.

Fer pagar al pagès el preu de l´aigua que li toca no és necessàriament portar-lo a la ruïna. Ningú diu que no se l´ha d´ajudar. Per alguna cosa hauria de servir la imaginació política. El mateix import que ha de pagar per l´ús de l´aigua és el que se li pot augmentar com ajuda per hectàrea conreada. L´economia de l´agricultor, així, queda neutra, però és evident que aquest fet l´estimula a trobar fórmules d´estalvi en el consum d´aigua, a fer servir la millor tecnologia disponible i, sobretot, a consumir aigua a preu zero com és l´aigua depurada. Es tracta de canviar la cultura de l´agricultor per portar-la en la direcció que demana la societat i en el sentit adient que permeti resoldre el problema de l´aigua. Tot plegat sense atemptar contra la supervivència del mateix. Ara més que mai fa falta tenir els conceptes clars en l´aigua, apuntar una solució i ser perseverant en ella. Evitarem que hi torni haver la paradoxa del reg dels pagesos: són els que tenen més aigua (a ponent) i alhora seran els que no podran regar (a l´Empordà).

Evitarem haver de pensar que podem emplenar els pantans de Sau i Susqueda amb 800 vaixells plens d´aigua transvasant des d´una altra conca pel mar. És clar, conseqüència, justament, de no voler cap transvasament. Excepte el del Ter.

*Pimec Girona

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2940_3_242731__Comarques-Encaix-entre-pagesos-dficit-daigua

La pèrdua d´aigua a les xarxes municipals pot arribar fins al 40 o el 50% del total

Diari de Girona 20-1-08

Els especialistes aposten per aplicar mesures que redueixin el consum en tots els sectors

C.T.T., Girona.

Cada ciutadà de Girona té una despesa diària de 225 litres d'aigua mentre que en el cas dels habitants de Barcelona utilitzen 130 litres per habitant i dia. La directora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -ICRA-, Victòria Salvadó, exemplifica amb aquesta dada la necessitat que a les comarques gironines es comenci a pensar en canviar la conscienciació sobre l'ús i la gestió de l'aigua. A més a més, apunta que en tots els litres que es gasten no només hi ha la despesa de cada persona sinó que també s'hi inclouen les pèrdues d'aigua de cadascuna de les xarxes de les comarques gironines. La directora de l'ICRA considera que cal un bon manteniment de les xarxes i afegeix que en algunes les pèrdues poden ser d'entre el 40 i el 50% del total de l'aigua.

Victòria Salvadó opina que tradicionalment a les comarques de Girona hi ha hagut la creença que aquest era un ?territori amb una pluviometria favorable i sense problemes per a l'abastament d'aigua. Aquest plantejament ha provocat que s'arrossegui, a criteri de la directora, la sensació que no s'ha de patir per tenir aigua. En els darrers anys aquest fet ha canviat i s'han començat a patir per si falta aquest recurs. "Els gestors han anat fent i si no es fa una bona gestió et pots trobar que un dia et pot faltar l'aigua" opina. Salvadó afegeix que el pas de no patir a patir per l'aigua ha estat bastant ràpid.

La directora de l'ICRA creu que a partir d'ara es viurà un període d'impàs, en el qual encara no s'hauran pogut implementar les solucions per preservar l'aigua i, per tant, serà un temps "en el qual es podrà patir una mica". Pel que fa a les possibles mesures que s'haurien d'aplicar, aquesta especialista ?as?senyala que n'hi ha diverses i van des d'usar per regadiu aigua regenerada o aplicar a les cases un doble sistema que permeti recollir aigües pluvials per utilitzacions com ara l'aigua de la cisterna del lavabo i mantenir l'aigua de qualitat per a ús de boca. Salvadó considera que és molt important que a àmbit personal cadascú apliqui petites mesures per intentar reduir-ne el consum. Tot i això també s'haurien d'aplicar alternatives en l'agricultura i la indústria i en els regs dels municipis.

En canvi la directora de l'ICRA, situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona -UdG-, no creu que mesures com els transvasaments o portar aigua amb vaixells siguin bones alternatives a mitjà o llarg termini. Sobre els transvasaments, Salvadó diu que "són un tipus d'infraestructures bastant complexes, amb un cost econòmic bastant elevat i que poden tenir pèrdues". A més a més, apunta que operacions com els transvasaments "poden crear la visió falsa que es pot continuar consumint aigua perquè la porten de fora". Una altra de les consideracions que exposa aquesta química és que no es pot descartar que, per exemple, "el Roine en un horitzó de 50 anys pugui tenir els mateixos problemes que ara es donen aquí". Sobre l'arribada d'aigua a través de vaixells, Salvadó creu que aquesta mesura és "un pedaç" i que seria necessari, si es porta a la pràctica, buscar solucions de forma paral·lela.

Salvadó destaca que a Catalunya d'una manera o una altra ja es van trobant alternatives i es van planificant mesures com recuperar els aqüífers contaminats, dessalar aigua o usar aigua regenerada però que per culpa del canvi climàtic "han arribat primer els problemes".

Per a l'agricultura, des de l'ICRA proposen que es canviïn els sistemes de reg i Victòria Salvadó afegeix que els pagesos haurien de rebre subvencions per poder fer aquesta modificació ja que s'ha de tenir en comte que aquest sector no passa per un bon moment econòmic. També aposta per un canvi en el tipus de conreus. Pel que fa al reg en zones verdes municipals, Salvadó es decanta per plantar espècies que necessitin menys aigua i per regar amb aigua provinent de depuradores. Aquesta especialista exposa que aquest tipus de mesures ja s'estan aplicant en altres països. La directora de l'ICRA destaca, a més, que moltes de les mesures proposades per disminuir el consum d'aigua són "tècnicament possibles i no suposarien un cost molt elevat".

Finalment la directora de l'ICRA conclou per reforçar la idea que cal un canvi en la cultura de l'aigua que "a Girona noes té prou consciència i l'Adminitració té unes responsabilitats tant l'Agència Catalana de l'Aigua, com els ajuntaments o els consells comarcals perquè tenen competències respecte a l'aigua".

Sequeres en el clima

Una opinió similar té l'economista Josep C.Vergés qui opina que s'han fet "massa disbauxes amb l'aigua". Vergés destaca que en el clima Mediterrani hi ha dues sequeres: una a l'hivern i l'altra a l'estiu i a més llarg termini -per exemple deu anys- una altra sequera més pronunciada. Tenint en compte que se sap aquesta consigna, Vergés creu que es poden preveure i aplicar mesures de gestió de l'aigua. A més a més, apunta que aquest recurs "es vol fer servir per massa coses" com ara l'ús humà, la indústria, l'agricultura o l'electricitat.

Josep C. Vergés, de la mateixa manera que Victòria Salvadó, no veu amb bons ulls mesures com els transvasaments o portar aigua amb vaixells -aquesta darrera proposta ha estat llançada pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar-. L'economista considera que "són solucions de bomber".

En canvi, Vergés proposa alternatives com ara connectar l'Ebre amb Barcelona. Segons l'economista, només seria necessari "fer un pont per connectar la xarxa" ja que ara arribaria fins al límit entre la província de Tarragona i Barcelona. Per alliberar la pressió sobre el riu Ter també apunta que s'hauria de recórrer a l'aigua de la Noguera.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2940_3_242629__COMARQUES-Diverses-xarxes-municipals-perden-entre-cent-daigua

Bona notícia per al Ter

Diari de Girona 20-1-08

Just l'endemà que el Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, anunciés un paquet de mesures excepcionals contra la sequera que, segons ell, garanteixen de moment el subministrament d'aigua fins el juny, es coneixia una resposta parlamentària del mateix Conseller a una pregunta de CiU en la qual assegura que s'està treballant perquè durant els anys de normalitat hidrològica "es pugui fer un menor ús de les aportacions del Ter per part de l'àmbit de consum de Barcelona i per tant es dugui a terme el retorn parcial d'aquests ca?bals". Tenint en compte que no ens trobem precisament en un període de "normalitat hidrològica", perquè sinó no s'adoptarien mesures excepcionals contra la sequera, l'anunci de Baltasar no deixa de ser una bona notícia per al Ter i, en definitiva, per a les comarques gironines. Perquè diversos estudis ja fa temps que alerten de l'excessiva pressió que el trans?vasament suposa per al Ter i, de retruc, per a l'entorn natural de les zones per les quals passa, i més si es té en compte que no són estranys els incom?pliments dels cabals mínims del riu que es fixa?ven en la mateixa llei que autoritzava el transvasament. En la seva resposta a CiU, Baltasar detalla tot un seguit d'actuacions en política hidrològica que permetran incrementar els recursos hídrics de què disposa l'àrea metropolitana de Barcelona. Només s'ha de lamentar que s'hagi trigat tant a impulsar-les i que algunes siguin, encara, només un projecte.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2940_4_242648__Opinio-Bona-noticia

dissabte, 19 de gener de 2008

Medi Ambient assegura que treballa per retornar aigua del riu Ter a Girona

Diari de Girona 19-1-08

El conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, admet en una resposta parlamentària a Convergència i Unió -CiU- que s´està treballant per permetre que durant els anys de normalitat hidrològica «es pugui fer un menor ús de les aportacions del Ter per part de l´àmbit de consum de Barcelona i per tant es dugui a terme el retorn parcial d´aquests cabals».

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2939_3_242472__Comarques-Medi-Ambient-assegura-treballa-retornar-aigua-Girona

Mas qualifica de ´rídicul´ portar amb vaixells aigua dessalada d´Almeria

Diari de Girona 19-1-08

Europa Press/DdeG, Barcelona

El president de CiU, Artur Mas, va considerar ahir d'un "ridícul espantós" la proposta del Govern d'utilitzar vaixells per transportar aigua des del Roine i des d'Almeria fins a Catalunya, i la veu pròpia d'una "república bananera". Mas va recordar que CiU ja va proposar al Govern socialista de Felipe González fa uns 15 anys un transvasament del Roine, com també es va reclamar al PP, i va assegurar que la sequera estaria resolta "si no s'hagués fet demagògia".

"Ara passem pel ridícul i per la improvisació", va lamentar. Per a ell, Catalunya està fent una "sensació de república ?bananera" amb aquesta pro?posta. "Ens falla la llum a l'estiu, ens fallen els trens i hem d'anar a buscar aigua en vaixells", va ironitzar el líder de CiU, que va demanar "més coratge, més idees clares i menys punyetes".0

Posar pegats

Segons Mas, aquesta solució de Govern suposa "posar pegats per totes bandes i no tenir les coses clares amb vista al futur" després de "tot aquest desgavell". No és una solució "sòlida, de futur i a llarg termini", va insistir.Va afegir que l'estalvi de l'aigua sempre ha d'existir, però calen solucions "estructurals" perquè els catalans no estiguin "permanentment amb el temor" de quedar-se sense aigua.

Aquestes propostes haurien de passar per connectar Catalunya amb les conques hidrogràfiques dels Alps, molt més potents, al seu judici, que les dels Pirineus. Va apuntar, així mateix, que, encara que les dessalinitzadores són importants, també són "tremendament cares i gasten molta energia".

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2939_6_242507__Catalunya-qualifica-ridicul-portar-vaixells-aigua-dessalada-dAlmeria

Colomers porta al Puosc el projecte per dinamitzar el municipi al voltant del Ter

Diari de Girona 19-1-08

DdeG, Colomers

L'Ajuntament de Colomers ha presentat el projecte per dinamitzar econòmicament el municipi al voltant del riu a la propera convocatòria del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (Puosc).

Es tracta d'una iniciativa anomenada Parc del Ter, que es vol desenvolupar el 2009 i té un cost de 259.312,20 euros. El seu objectiu és recuperar els espais públics de la ribera urbana de Colomers -ara propietat de l'ACA- per a usos compatibles amb l'entorn i que permetin un nou model de desenvolupament, basat en el turisme i el lleure sostenibles i l'educació mediambiental. El projecte va sorgir del fòrum participatiu "Colomers, una abraçada al Ter" -suggerint accions com un punt de trobada-berenador, un circuït de salut, un observatori ornitològic, una pista esportiva o un àmbit de plantes remeires autòctones- i de l'interès d'empreses privades per dinamitzar la subcomarca -amb propostes com activitats de piragüisme o un punt d'enlairament de globus aerostàtics.

...

Font:

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2939_3_242463__Comarques-Colomers-porta-Puosc-projecte-dinamitzar-municipi-voltant

Estableixen un cabal ecològic d´entre 20 i 40 centímetres al rec del Molí

Diari de Girona 19-1-08

Determina que serà el mateix que hi ha ara quan no es rega

C.T.B., ColomersEl rec del Molí pel marge esquerre del riu Ter mantindrà un cabal ecològic d'entre 20 i 40 centímetres. Aquesta és la làmina d'aigua que, segons l'empresa que s'encarrega de canalitzar el canal de regadiu, la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (SEISA), diu que circula actualment pel rec del Molí, o de Sentmenat, quan no és època de regadiu.

La canalització de l'aigua de reg que des del segle XVI fins ara passa pel rec de Sentemenat per abastir els regants del Baix Ter provocarà que deixi de circular l'aigua dels regants pel canal amb més de quatre segles d'història. Deixar d'utilitzar-lo implica el descens del cabal i, en el cas que fos nul, provocaria la mort d'espècies vegetals i animals que hi viuen o se n'aprofiten. Per evitar aquest fet -que és el principal cavall de batalla de les entitats ecologistes, a més de la reducció d'aportacions d'aigua als aqüífers-, SEIASA aporta diferents arguments per justificar que el cabal ecològic que ha de circular pel rec de Sentemenat ha de ser de 0,3 metres cúbics per segon.

Els arguments que dóna el promotor del projecte són els següents, d'acord amb el que apareix a la declaració d'impacte ambienta publicada al Butlletí Oficial de l'Estat: els 0,3 metres cúbics per segon d'aigua són la quantitat que "sembla que circula a l'hivern quan no es reg, per la qual cosa, les comunitats biològiques associades -al Rec del Molí- ja estan adaptades a aquest mínim"; representa un mínim del 10% del cabal que no s'utilitza per regar en el mes de juliol -que és el que té més demanda- i fins el 100% del cabal total dels mesos en què no es rega; permet mantenir una làmina "constant d'aigua" d'entre 20 i 40 centímetres de profunditat amb una amplada d'uns dos metres, cosa que segons SEIASA, permet el desplaçament dels peixos i "l'autodepuració de els aigües".

L'estudi d'impacte ambiental també mostra que de les 14 institucions i organismes oficials consultats el 2006, van respondre tres -i cap dels ajuntaments afectats-. Quan a les organitzacions ecologistes, en van respondre quatre de nou. D'aquestes, la Generalitat va suggerir al Ministeri de Medi Ambient que consultés Gent del Ter, Grup de Defensa del Ter i l'Associació de Naturalistes de Girona, que són tres de les que van respondre.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2939_3_242455__Comarques-Estableixen-cabal-ecolgic-dentre-centimetres-Moli

divendres, 18 de gener de 2008

Maresme. La quarta dessalinitzadora que es farà a Catalunya també anirà a la Tordera

Vilaweb 18-1-08

La infraestructura, que funcionaria el 2011, abastarà municipis del Maresme, el Vallès Oriental i Girona

EMMA ANSOLA. Barcelona

La situació de sequera que viu el país ha fet accelerar algunes obres que ja es preveien com a alternativa al Plan Hidrológico Nacional que va presentar el PP. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va prioritzar ahir la construcció de la quarta dessalinitzadora del país a la zona de la Tordera –la planta del Prat ja està en execució i la de Cunit, en tràmit–. Estarà situada a prop de la que ja funciona a Blanes i que dóna servei a onze municipis del nord del Maresme i tres de la Selva. La nova infraestructura començaria a funcionar el 2011 i garantiria l'abastament també a municipis de les comarques de Girona i el Vallès Oriental.


La quarta dessalinitzadora tindrà la mateixa capacitat per produir aigua que la planta que s'està construint al Prat de Llobregat, 60 hectòmetres cúbics. Aquesta producció la convertirà en la més gran de tot l'Estat espanyol, juntament amb la del Prat; actualment, la més gran és la de Carboneras, a Almeria, que produeix 42 hectòmetres cúbics i d'on procedirà l'aigua que arribi en vaixell a Barcelona a partir del maig.

Aquest nou centre que es construirà a la zona nord de la Tordera –ahir no es va concretar el municipi perquè les negociacions encara estan obertes– permetrà garantir l'abastament d'aigua a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental; per aquest motiu, el seu emplaçament definitiu serà a prop de la dessalinitzadora que hi ha a Blanes, que ja abasteix onze municipis de l'Alt Maresme, juntament amb les poblacions gironines de Blanes, Lloret i Tossa.

A PUNT D'AQUÍ A TRES ANYS

El calendari fixava l'entrada en servei d'aquesta nova planta en un termini que arribava fins al 2025, però la situació de sequera que afecta el país i la necessitat de garantir el subministrament d'aigua en l'àmbit metropolità i a les comarques de Girona han avançat els tràmits; així doncs, es calcula que la posada en marxa de la planta podria ser a finals del 2011 o a principi del 2012. El cost de les obres de la quarta dessalinitzadora és de 150 milions d'euros. Els 60 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada s'afegirien als 20 hectòmetres cúbics que produeix la planta de Blanes, també al delta de la Tordera.

Aquesta zona, a més de les dessalinitzadores, també concentra dues depuradores, la de Blanes i la de Palafolls.

Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2703519

Els regants del Ter descarten mobilitzacions de moment per les restriccions de reg

Diari de Girona 18-1-08

Acn/DdeG, Pals

Les comunitats de regants del riu Ter es van reunir el passat dimecres per prendre una determinació comuna pel que fa a la decisió de l'ACA que al Baix Ter no es podrà regar almenys fins al mes de març. Els pagesos afectats, sobretot els de l'arròs de Pals, que necessiten l'aigua per inundar els camps abans de plantar el cultiu a l'abril, no descarten mobilitzacions, tot i que de moment han decidit ajornar-les fins haver parlat amb totes les parts implicades en el problema, des d'ajuntaments fins a la Cambra de Comerç i el Departament d'Agricultura, reunió que volen realitzar la primera quinzena de febrer.

El president de la comunitat de regants del marge dret, Albert Grassot, assegura que el fet de deixar el Ter amb menys cabal afecta tothom, no només els pagesos, i per això s'ha decidit fer aquesta reunió.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2938_3_242252__Comarques-regants-descarten-mobilitzacions-moment-restriccions

dijous, 17 de gener de 2008

L´ACA es prepara per recollir els peixos morts per la sequera

Diari de Girona 17-1-08

La poca aigua que hi ha al pantà pot provocar aviat una mortaldat

DdeG, Sau

L'Agència Catalana de l'Aigua està preparant un operatiu com el de fa tres anys per recollir els cadàvers dels peixos del pantà de Sau que poden morir massivament en els propers dies si no es recupera el nivell de l'aigua, cosa que en aquests moments sembla força improbable.
De fet, en circumstàncies anteriors, i amb la mateixa -escassa- quantitat d'aigua que hi ha en aquests moments en l'embassament, la mort dels peixos ja s'hauria produït. Aquest any, però, els peixos estan de sort: tot i la manca d'aigua aquesta és de millor qualitat, i això els ha donat un marge de supervivència més llarg. Un marge, de tota manera, que porta camí d'esgotar-se, d'aquí que els preparatius ja estiguin en marxa. en cas d'haver-se de dur a terme, l'operació de recollida de cadàvers es durà a terme amb embarcacions tipus Pelican, que treballen amb un captador instal·lat a la proa.

L'any 2005, l'ACA ja va muntar un dispositu que teòricament havia de retirar milers de tones de peixos morts, si bé al final va quedar en quasi res, malgrat l'espectacular desplegament mediàtic que es va muntar al seu voltant. I no únicament mediàtic, ja que s'hi van destinar molts mitjans i molt personal. Per això, a la comarca ja s'han començat a deixar sentir veus crítiques amb l'operatiu, a causa sobretot del seu elevat cost -el d'aquest any encara no ha trascendit- i dels pocs resultats.

De fet, però, l'operació de 2005 era més complexa, ja que es tractava de transvasar aigua del pantà de Sau, situat a Vilanova de Sau, al de Susqueda, en el marc d'una operació per preservar la qualitat de l'aigua del sistema Ter-Llobregat, que proveeix l'àrea de Barcelona. En l'operació -que va costar més de 300.000 euros- es preveia capturar unes 400 tones de peixos, però finalment no van arribar a la vintena. La majoria eren alburnells i alguns siluros, segons explicaven els mateixos tècnics, que també admetien que el nombre de carpes capturades va ser poc significatives.

A més, els treballs van convertir Sau en una mena de parc temàtic, amb centenars de persones que s'hi acostaven amb l'esperança de veure les restes del poble que va quedar sepultat sota les aigües.L'operatiu va ser durament criticat aleshores per CiU, tan pel seu elevat cost com -en paraules del diputat Ramon Espadaler- tractar-se de "mesures per anar tapant forats".

Alguns grups ecologistes van assegurar que el llot del fons del pantà conté elements tòxics, procedents de transvasaments que es van realitzar en èpoques anteriors.Així mateix, es va aprofitar aquell buidatge per posar de manifest la gran quantitat de peixos no autòctons que hi havia a Sau -com els siluros-, introduïts probablement amb premeditació.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2937_3_242080__Comarques-LACA-prepara-recollir-peixos-morts-sequera

El govern central prepara la portada d'aigua a Barcelona

Avui 17-1-08

La ministra Narbona explica a Almeria detalls que el conseller Baltasar no ha volgut donar fins ara
El ministeri adaptarà el port de Carboneras per usar la dessalinitzadora

Joaquim Elcacho

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va explicar ahir des de Roquetas de Mar, a Almeria, com s'aconseguirà aigua potable per a l'àrea de Barcelona en el cas que la sequera continuï empitjorant la situació. Si les actuacions d'estalvi i captació de nous recursos no són suficients, d'aquí a dos o tres mesos es posarà en marxa un enllaç marítim entre els ports de Carboneras (Almeria) i Barcelona amb vaixells cisterna. Les obres d'adaptació del port de Carboneras, valorades en uns 10 milions d'euros, seran finançades pel ministeri de Medi Ambient.

L'aigua amb destí a l'àrea de Barcelona serà captada a la dessalinitzadora de Carboneras, que actualment només s'utilitza en un 20% (per falta de conduccions i clients). Narbona va explicar que el ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA, dependent del departament de Medi Ambient i Habitatge) treballen en aquest projecte des de fa mesos i va indicar que l'alternativa és "perfectament factible" mentre Catalunya no disposi de la dessalinitzadora del Prat.

Tot i això, la ministra no va detallar el cost total d'aquesta possible intervenció de transport d'aigua ni la possibilitat que la Generalitat o l'usuari final hagin de pagar per l'aigua transportada des d'Almeria.

De forma paral·lela a l'actuació del ministeri, l'ACA, Aigües Ter-Llobregat, el Port de Barcelona i Agbar, treballen des de fa dos mesos en el disseny i execució de les obres d'adaptació del port de Barcelona per acollir els vaixells cisterna i fer arribar l'aigua fins a les plantes de tractament abans de ser distribuïda a la xarxa de l'àrea metropolitana.

El conseller de Medi Ambient no ha considerat oportú fins ara donar detalls sobre aquest pla d'emergència. Francesc Baltasar podria confirmar les dades avançades per la ministra Cristina Narbona avui mateix després de la reunió del consell d'administració de l'ACA.

Talls pel maig o el juny

El departament de Medi Ambient va informar ahir oficialment que "la previsió és que les actuacions que s'han activat permetin endarrerir la possibilitat d'entrada en l'escenari d'emergència [quan es produirien talls en els subministrament] fins a finals de maig o inicis de juny", sense detallar si entre les actuacions activades s'inclou el transport d'aigua en vaixells cisterna.

L'únic precedent de transport d'aigua es va produir l'abril de 1995 entre els ports de Tarragona i Palma. La intervenció va ser suspesa després de la contaminació de l'aigua per pintura del vaixell.

Font:
http://paper.avui.cat/article/societat/112414/govern/central/prepara/la/portada/daigua/barcelona.html

¿Cuánta agua necesitamos?

El Periódico 17-1-08

¿Cuánta agua necesitamos?

• Para aplicar la nueva cultura del agua hay que reutilizarla, recuperar la captura autónoma y desalinizar


RAMON Folch*

Si no llueve en las próximas semanas, seguramente habrá restricciones de agua en primavera. Paradójicamente, las depuradoras seguirán vertiendo la casi totalidad de los 650 hectómetros cúbicos anuales que procesan (solo se reutilizan unos 15, menos del 3%). Un hectómetro cúbico es mucha agua, la que cabría en un envase que tuviera por base una manzana del Eixample y 100 metros de altura (35 pisos). O cuatro veces el campo del Barça lleno hasta la bandera. Pues cada año, en este país de sequías crónicas, las depuradoras vierten 635 hectómetros cúbicos de agua tratada, más de 2.500 campos del Barça llenos de agua a rebosar, cuya depuración cuesta más de 250 millones de euros. Sí, vertimos 635 millones de metros cúbicos de agua previamente tratada, el 20% de toda el agua consumida en Catalunya en un año. Vertimos más del triple del agua que se pretendía trasvasar primero del Ebro y luego del Ródano. Antes que capturar fuera el agua que no tenemos, deberíamos no tirar el agua de que disponemos.

No tenemos red de transporte en alta de aguas regeneradas. Por eso no tenemos sistema de reutilización de agua. Aunque las depuradoras dispensaran agua destilada, no haríamos gran cosa con ella, salvo verterla. Es lo que hacemos. Legislación en mano, podríamos destinar el agua tratada a multitud de usos. Pero no podemos, porque los usuarios potenciales deberían irla a buscar con tinajas y aljibes a la depuradora... Sin red de transporte en alta, no hay, a efectos prácticos, agua regenerada. La necesitamos.

¿Cuánta agua necesitamos? Con los actuales niveles de consumo --que podríamos reducir, y mucho--, unos 3.120 hectómetros cúbicos anuales. Solo un 18%, unos 570 hectómetros cúbicos, van al consumo doméstico; la agricultura y la ganadería se llevan el 73%, unos 2.270 hectómetros cúbicos; y la industria, 280 hectómetros cúbicos, el 9%. Lo malo es que la demanda de agua doméstica cuelga de las cuencas internas (los ríos que no van al Ebro), que recogen poca agua: donde está la población, no está el agua. En años secos, se presentan déficits de disponibilidad. Pero si ahorráramos un poco, sobre todo en agricultura, que es donde consumimos más y con menos eficiencia, y si reutilizáramos la mitad del agua depurada que vertemos, saldríamos adelante.

LAS CUENCAS internas de Catalunya abastecen las zonas más pobladas (áreas de Barcelona, Girona y, parcialmente, Tarragona-Reus). Es el 92% de la población catalana y el 40% del agua total consumida. De la cuenca del Ebro sale el 60% restante, mayormente dedicado a la agricultura. En años secos, las cuencas internas pueden tener un déficit de 100-150 hectómetros cúbicos, y por eso el extinto Plan Hidrológico Nacional preveía un trasvase de 190 hectómetros cúbicos anuales de la cuenca del Ebro. Pero no hablaba de ahorro, ni de gestión de la demanda, ni de reutilización. Era la vieja cultura del agua: tú gasta lo que quieras que yo ya saco de donde sea lo que haga falta. Ahora hemos adoptado una nueva forma de actuar, pero aún nos faltan infrastructuras para aplicarla. Es un momento delicado, y más en un año seco: tenemos una nueva cultura medio desarmada para hacer frente a una viejo problema armadísimo.

Para hacer de la nueva cultura del agua una realidad, hay que gestionar la demanda, reutilizar agua regenerada y recuperar la captura autónoma, además de desalinizar cuando no haya más remedio. Gestionar la demanda significa marcar límites en el consumo para incrementar la eficiencia y la contención. Escalar los precios es una buena manera de inducirlo. La agricultura deberá avenirse a ello. Hay tanta mejora por lograr que con voluntad y proyectos adecuadamente financiados pueden obtenerse grandes resultados. Basta con mirar a Israel o Marruecos: riegan el doble con la mitad de agua.

AQUÍ ENTRA en juego el agua regenerada y sus redes de distribución en alta. Irrigar y abonar una hectárea de maíz en el Baix Empordà cuesta entre 700 y 1.000 euros al año; en los cultivos de Llagostera y Solius, regados con agua regenerada procedente de la depuradora de Castell-Platja d'Aro, que ya contiene componentes fertilizantes, basta con entre 400 y 700. Ahorro de agua y de dinero, pues. La captura autónoma del agua de lluvia en cisternas de nueva generación y la reutilización de las aguas grises (duchas y lavabos) en las descargas de los WC, redondearían la nueva estrategia. La nueva cultura el agua necesita sus nuevas correspondientes infrastructuras: plantas de regeneración, conducciones en alta de agua regenerada, sistemas autónomos modernos e irrigaciones eficientes.

Eso o trasvasar del Ródano unos 190 hectómetros cúbicos anuales. Sería técnicamente posible y rebajaría la presión extractiva sobre nuestras cuencas, pero resultaría caro (900 millones de euros de inversión), nos crearía una nueva dependencia, daría argumentos a quienes aún quieren trasvasar el exhausto Ebro hacia el sur y, sobre todo, nos retrotraería a la vieja cultura del pobre que malgasta, que es una forma de incultura. Precisamos justamente lo contrario, creo, máxime a las puertas de un cambio climático adverso. Precisamos ser autosuficientes en un recurso que nos basta si lo empleamos como es debido. Pero tenemos la mentalidad y las infrastructuras que nos han traído el problema, no las que deben resolverlo. Tenemos que cambiarlas. De inmediato.

*Socioecólogo. Director general de ERF, presidente del Consejo Social de la UPC.

Font:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idnoticia_PK=475058&idseccio_PK=1006&idioma=CAS

dimecres, 16 de gener de 2008

Uns 1.200 pisos a Domeny, el Ter i l´edifici Fòrum

Diari de Girona 16-1-08

...
Tots els grups de l'Ajuntament de Girona -PSC, CiU, ERC, ICV i PP- van consensuar una moció en què demanen al govern local que restableixi de manera "urgent" el cabal ecològic del riu Ter. L'Ajuntament entén que la conca del Ter ha estat "solidària" durant molts anys amb les comarques barcelonines i demana que ara es planifiquin mesures compensatòries per aportar aigua al riu.
...

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2936_2_241805__Girona-1200-pisos-Domeny-ledifici-Frum

dimarts, 15 de gener de 2008

La sequera i la tonteria

Blog de Manel Ibarz 15-1-08

Avui la premsa afí a tripartit parla d'aigua i haurem de parlar d'aigua, encara que sigui d'una manera diferent a com ho fan els actuals responsables polítics del tema.

Vejam, si algú té una mica de curiositat per saber com va el tema li recomano una petita excursió. Gaudirà de paisatges extraordinaris, tindrà oportunitat de fer un bon àpat en qualsevol dels molts restaurants que hi ha per la zona i comprendrà la situació de la sequera amb imatges, molt millor que amb cap explicació.

Si l'excursionista opta per començar per l'embassament de Sau, podrà comprovar que l'aigua està en un nivell molt baix, cosa que li permetrà visitar l'antic poble, amb molta precaució perquè les construccions no son segures. Si en una segona etapa visita el pantà de Susqueda podrà veure una situació semblant, poca aigua, encara que sense poble fantasma ni campanar.

Però, aigües avall de l'embassament de Susqueda, quedarà sorprès de l'abundor. Des del peu mateix de la presa fins arribar a El Pasteral el riu baixa fantàstic, ple d'aigua a vessar, per uns paratges d'una verdor exuberant que dona gust de veure. I l'embassament el veuran ple fins a dalt de la presa, just a punt de vessar, de manera que els semblarà impossible que es parli de restriccions d'aigua. I si miren al peu de la petita presa veuran que, llevat d'algun toll, no hi ha ni una gota d'aigua. El riu ja no baixa, no hi és, ha desaparegut. És com un fantasma. La llera està seca i la vegetació ha quedat estantissa.

És com un miratge, però es cert. El Ter ja no és el que era. Agonitza. Però l'aigua no es perd. Des de 1959, aviat farà 50 anys, tant si plou, com si neva, com si fa sol, des de la mateixa presa d'El Pasteral surten 8.000 litres cada segon cap a la planta potabilitzadora de Cardedeu. 691.200 metres cúbics cada dia, és a dir, 252 hectòmetres cúbics cada any per abastir d'aigua la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana i més enllà, a les comarques del Penedès i el Garraf.

Entre tant, el govern explica les meravelles que fa per que la gran conurbació no tingui set. Renuncia als excedents del mini transvasament de l'Ebre per no ofendre als seus fidels, proclama que no vol interconnectar les conques internes de Catalunya perquè no li dona la gana, abomina de portar aigua d'altres conques perquè és pecat, i explica les prodigioses inversions que fa per resoldre els problemes d'abastament d'aigua per l'any 2015, construint dessaladores que consumeixen l'energia que no tenim i fiant la sort hídrica dels catalans a la recuperació d'aigües freàtiques desaprofitades des de sempre i a pous que fins ara no s'explotaven perquè no estaven en condicions de garantir la continuïtat i la qualitat del subministrament mínimament exigibles.

I es queden tant contents. Com si ens tinguessin a tots plegats per uns beneits.

Entre tant, però, els regants del Baix Ter no tenen aigua i temen perdre les seves collites. Els que els hi han tret els cabals saben que amb les seves queixes no aniran gaire lluny perquè molts no tenen les concessions d'aigua al dia i si aixequen massa la veu, a sobre d'haver-los arruïnat, els aplicaran la llei d'aigües al peu de la lletra i encara serà pitjor.

I la resta de gironins callem, fins i tot quan ens anuncien restriccions.

Francament pot ser si que som uns ximples.

Manuel Ibarz

Font:

http://www.ibarz.org/

dissabte, 12 de gener de 2008

Un estudi diu que en 50 anys mai s´havia viscut al Pirineu un període tan sec com l´actual

Diari de Girona 12-1-08

Des de la primavera del 2004 s'arrossega una falta de pluges a les capçaleres del Ter i Llobregat

C.T.T., Girona.

Un estudi d'un grup de la Universitat de Barcelona descriu la situació de la sequera actual a Catalunya i destaca que el problema principal es troba en el fet que durant la tardor de l'any 2007 van dominar els règims secs, molt secs i, fins i tot, extremadament secs, sobretot en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat. Els científics destaquen que aquests són dos rius estratègics pel subministrament d'aigua i el fet que no hagi plogut a les capçaleres provoca que no hi hagi prou aigua als embassaments.

Un dels autors de l'estudi del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses -GAMA- del departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, Antonio Barrera, explicava ahir que la peculieretat de la sequera que es viu actualment és que es tracta d'una situació que s'arrossega des de fa uns tres anys. És a dir, en els últims cinquanta anys no es té constància que hi hagi hagut una manca de pluges al Pirineu tant destacada durant un període tan llarg -de tres anys-.

Sense aigua als pantans

Durant la tardor passada, no va ploure a les capçaleres dels rius que neixen al Pirineu, fet que ha provocat que no hi hagi a hores d'ara una gran quantitat d'aigua emmagatzemada als embassaments. En canvi, les precipitacions han estat més abundants a la zona litoral o prelitoral però aquesta aigua ha anat a parar de forma més ràpida al mar i no s'ha pogut embassar. El pitjor de tot no és només la manca de pluges d'aquesta tardor sinó que ja es venia d'un període que va començar la primavera del 2004 on les precipitacions ja es trobaven per sota de la mitjana històrica, segons expliquen des del GAMA.

"No és gens normal una sequera tan perllongada" explicava ahir Antonio Barrera. I afegia que la suposició general és que "les pluges acabaran arribant". Tot i això, aquest membre del Grup d'Anàlisi de la Universitat de Barcelona indicava que en el cas de Catalunya, per les seves característiques climàtiques, és molt complicat "fer previsions a llarg termini de forma fiable".

"Ara estem fregant el desastre i si no plogués a partir del febrer o el març s'haurien de prendre mesures bastant restrictives" va opinar Antonio Barrera. Precisament ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, en una visita a Figueres va reiterar que encara que no plogui gens durant les properes setmanes no hi haurà restriccions d'aigua fins a pràcticament la meitat de la primavera. Tot i això, Francesc Baltasar va assegurar que s'estaven estudiant tots els mètodes possibles per acabar amb el dèficit d'aigua.

Els científics de la UB han detectat que la situació més crítica es troba a la demarcació de Barcelona i Girona per la poca quantitat d'aigua caiguda en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat i la falta d'aigua als embassaments. És dóna la circumstància que "les pluges de la tardor són decisives per a un ?cor?recte abastiment", segons s'indica en l'estudi i que històricament és l'època de l'any on més aigua cau. Però les dades d'aquesta tardor passada mostren tot el contrari. El mes d'octubre va ser el més plujós de tots tres però, tot i això, no s'arriba a registrar valors superiors a la climatologia del període 1971-2000, segons es detalla en l'estudi de la UB. El novembre va ser especialment sec.

Davant d'aquesta constatació, el membre del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses, Antonio Barrera, destaca que el que queda és confiar en què les precipitacions de neu que puguin caure aquest hivern salvin la situació.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2932_3_241152__Comarques-estudi-anys-shavia-viscut-Pirineu-periode-lactual

L´Ajuntament demanarà al Govern el retorn ´urgent´ del cabal del Ter

Diari de Girona 12-1-08

Acn/DdeG, Girona.

Tots els grups de l'Ajuntament de Girona -PSC, CiU, ERC, ICV i PP- presentaran al ple de dimarts que ve una moció per demanar al Govern que restableixi de manera "urgent" el cabal ecològic del riu Ter.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va anunciar aquesta setmana la voluntat de reduir al 10% el cabal ecològic del Ter -fixat en una llei del 1959- per afavorir que hi hagi més aigua als embassaments i no hi hagi restriccions a les llars. No obstant això, l'Ajuntament entén que la conca del Ter ha estat "solidària" durant molts anys amb les comarques barcelonines i demana que ara es planifiquin mesures compensatòries per aportar aigua al riu ja sigui a través de dessaladores o de transvasaments de conques de rius que van més plens.

El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ha alertat dels riscos ambientals i paisatgístics d'aquesta reducció i ha dit que és del tot inassumible passar d'un cabal mínim de 3 m3/segon a només 0,3. "Si les propostes de l'ACA prosperen, el Ter pot patir un desequilibri ecològic molt greu", ha afirmat Feliu. La moció demana a l'ACA que reconsideri els cabals previstos per al proper trimestre per evitar la "mort biològica del riu".

Suspendre el Pla de contingènciaLa moció que conté també la decisió de deixar en suspens el Pla de contingència que preveia restriccions d'aigua si s'entrava a la fase 2 del decret de sequera. Segons Feliu, ja no cal aplicar aquesta decisió perquè l'ACA ha acordat que si s'arriba a aquest extrem les restriccions es patiran arreu del territori que es nodreix d'aigua del riu Ter. També se sol·licita a l'ACA i al que els nous cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per retornar cabal al riu Ter.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2932_2_241129__Girona-LAjuntament-demanar-Govern-retorn-urgent-cabal

Engrunes

Avui 12-1-08

Joan Oliver

Patriotisme aquàtic

El govern de José María Aznar va tenir molt d'interès en fer el transvasament de l'Ebre. Hi tenia interès com a mínim per tres motius. El primer, òbviament, és que és ben cert que hi ha zones del Mediterrani peninsular que no tenen prou aigua per mantenir el model de desenvolupament que s'han empescat. Com que no eren partidaris de canviar el model, volien fer-hi arribar més aigua. El segon motiu eren els interessos electorals del PP que el duien a afavorir zones com el País Valencià i Múrcia en detriment de Catalunya. Fins aquí són dades prou conegudes, però hi havia un tercer motiu del qual no s'ha parlat tant: el patriotisme espanyol. A un nacionalista espanyol li entra una terrible sensació d'impotència quan descobreix que els grans rius de Castella desemboquen a Portugal i els tractats internacionals no li permeten disposar d'aquesta aigua, ja que ha de garantir un cabal mínim als veïns. Llavors decideix que la traurà tota de l'Ebre, perquè, al cap i a la fi, els catalans no tenim cap dret a exigir cabals mínims. Aquesta mateixa visió nacionalista espanyola és la que va dur el senyor Aznar a oposar-se a un possible transvasament del Roine.

Demagògia aquàtica

Hi havia molts motius per oposar-se al transvasament de l'Ebre, però les forces catalanes d'esquerres van triar els motius equivocats i es van embolicar en una història de la nova cultura de l'aigua que els abocava a oposar-se a qualsevol obra hidràulica. Van fer molta demagògia assegurant que no necessitàvem més aigua i que per resoldre tots els problemes el que calia era tancar l'aixeta quan ens rentéssim les dents i clausurar els camps de golf. I per això, quan es va plantejar la possibilitat del transvasament del Roine també s'hi van oposar.

Vaixells

Entre el patriotisme aquàtic i la demagògia aquàtica, no es va tirar endavant una obra que tenia, i té, tot el sentit del món i els catalans ens vam embarcar a construir dessaladores que són més cares, gasten més energia i contaminen més que el transvasament. I ara resulta que no tenim aigua i que l'aigua que no van voler que vingués canalitzada la portaran de mica en mica en vaixells. Això sí que deu ser patriòtic i sostenible. Mare de Déu senyor!

Font:
http://paper.avui.cat/article//opinio//111817/engrunes.html

dimecres, 9 de gener de 2008

El Govern no farà restriccions però es reduirà el cabal del Ter

Diari de Girona 9-1-08

Els més perjudicats per la mesura de l'ACA seran els regants del Baix Ter

DdeG, Girona

La Generalitat ha decidit finalment que no hi hagi restriccions d'aigua a Girona però el riu Ter quedarà sec. La Comissió de Dessembassament ha decidit a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA- reduir dràsticament el cabal del riu per evitar les restriccions en el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Girona. Això vol dir que es tancaran les comportes dels pantans i que el riu pot quedar pràcticament sec, segons va informar ahir Ràdio Girona. Els més perjudicats seran els regants del Baix Ter.

Les comunitats de regants i l'Ajuntament de Girona van votar en contra de la proposta però la Comissió de Dessembassament va decidir en una reunió extraordinària reduir a la mínima expressió el cabal del riu. Per llei el Ter ha de tenir un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon i ara mateix en té 2 i la previsió és a partir d'ara anarho reduint de forma progressiva fins que el març el cabal sigui de 0,3 metres cúbics per segon.

Amb aquestes quantitats es garanteix el submnistrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Girona però implicarà un impacte econòmic molt seriós a l'agricultura sobretot als regants del Ter.

El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, no està d'acord amb aquesta decisió i creu que abans s'hauria de reduir la quantitat d'aigua que es transvasa a Barcelona perquè, a més, així ho preveu la llei. "Ara no és així estem en una situació de sequera extrema i això vol dir que per començar a reduir és per l'àrea metropolitana de Barcelona" deia ahir Pardo a Ràdio Girona. A més a més, el regidor indicava el seu parer que si es reduís a l'àrea metropolitana de Barcelona es podria arribar també a reduir a l'àrea metropolitana de Girona "però el que no pot estar sobre la taula de discussió és el cabal mínim que ha de portar el riu". L'àrea metropolitana de Barcelona s'emporta set vuitenes parts del total de l'aigua per al consum que prové del Ter.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2929_3_240556__Comarques-Govern-restriccions-reduir-cabal

diumenge, 6 de gener de 2008

El transvasament del Roine

Diari de Girona 6-1-08

JOAN VILA* En el món de l´energia sóc dels que penso que en el futur necessitarem totes les formes possibles d´energia, sense descartar-ne cap. Per resoldre el problema de l´aigua podria estar temptat a pensar el mateix; vagi per endavant que crec que el transvasament de l´aigua del Roine no és la millor solució ni la més adient a dia d´avui.

El transvasament d´aigua del Roine es va començar a plantejar a la primera meitat de la dècada dels 90 per l´empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL). El primer estudi volia transvasar un cabal de 15 m3/s, mentre que posteriorment es va rebaixar aquesta xifra a 10 m3/s. L´any 1996 aquesta empresa acorda la constitució d´una Agrupació europea d´Interès econòmic (AEIE) amb l´empresa francesa Compagnie Nationale d´Aménagement de la Region du Bas-Rhône et du Languedoc (BRL). El mateix consell d´administració d´ATLL va encomanar a l´empresa la realització dels estudis sobre les altres alternatives per augmentar els recursos d´aigua a l´àrea metropolitana, tant les que eren basades en l´estalvi i reutilització, com les de transvasament de la conca de l´Ebre. L´any 1998 es va constituir un comitè científic per assessorar aquests estudis.

El Roine és el riu amb més cabal del Mediterrani, amb 1.706 m3/s de cabal mitjà. Té una conca de 97.000 km2 i una llargada de 812 km. El seu cabal mínim es va assolir l´any 1920 i va ser de 420 m3/s. Per tant, la garantia de subministrament és total. L´aigua del projecte de transvasament es prenia en un canal més enllà de Montpeller. El canal és privat; la companyia BRL en té la concessió per 80 anys des de l´any 1955, és a dir, fins l´any 2035. La longitud de la canonada des del canal fins la planta potabilitzadora de Cardedeu era de 315 km, amb 6 estacions de bombeig per superar les dificultats del terreny. El desnivell en alçada del traçat era de 420 metres, el cabal a transvasar era de 10 m3/s i la potència de bombeig de 72 MW. La canonada tenia un diàmetre de 2,4 m durant 311 km i s´havia de perforar la serralada de les Alberes amb un túnel de 2,6 m. de diàmetre i longitud 4 km. L´impacte ambiental del transvasament sobre el Roine es considera gairebé nul, tant sigui en els estiatges com en el delta.

Els costos de l´aigua del Roine eren de tres tipus. Un era derivat de la inversió, uns 1.270 milions d´euros (0,19€/m3). Un altre era derivat de l´energia de bombeig, uns 2 kWh/m3 (0,010€/m3). El tercer, era derivat de la concessió amb la companyia BRL i de l´explotació de la canonada, amb costos entre 0,35 i 0,44 €/m3. Aquestes dades (menys les d´energia) les va donar el mes passat el conseller de medi ambient Francesc Baltasar. El cost total del transvasament avui és, si fa no fa, el mateix que per la dessalinització. El que passa és que la diferència d´energia entre la dessalinització i el transvasament és d´un 65%, essent aquest cost el que tindrà més creixement en el futur; avui aquesta diferència té un cost de 0,065€/m3, pujant en els propers 50 anys d´explotació el doble, el triple i el quàdruple. Encara hauríem d´afegir que les centrals de dessalinització no tindran ni la meitat de durada. No es pot comparar la vida d´una obra civil en formigó amb la d´una màquina.

En resum, des del punt de vista tècnic, la qualitat de l´aigua és millor la que ve del Roine, el subministrament d´aigua és el de més fiabilitat, el consum energètic és millor, el cost de l´aigua a futur és millor i l´impacte ambiental també.

La primera vegada que en Manel Nadal em va preguntar què pensava del transvasament d´aigua des del Roine li vaig dir, sense immutar-me, que era una molt bona solució pel futur de Catalunya. Això era a mitjan anys 90. D´allà fins avui ha plogut molt, encara que no el suficient.Els arguments contra el transvasament, en el seu origen, són arguments ideològics, gairebé dogmàtics, sovint demagògics. Són, ni més ni menys els mateixos arguments contra la MAT. Que si portar aigua barata de França és desincentivar l´estalvi i afavorir el consum. Que això va contra la nova cultura de l´aigua. Que l´aigua del Roine conté elements radioactius pel fet que en ell hi ha moltes centrals nuclears. Que el transvasament des dels Alps a les nostres conques és portar flora i fauna estrangera a les nostres valls... Tota aquesta ­xer­rameca sense tenir en compte que, mentre discutien i parlaven del sexe dels àngels, el Ter a Girona tenia greus problemes de supervivència ambiental, infinitament superiors als que es plantejaven en la discussió.

Quan estava pensant els arguments sobre el Roine, vet aquí que el dia 20 de desembre passat, en el plenari del Parlament, el diputat per CiU i exconseller de Medi Ambient Ramon Espadaler va fer una interpel·lació al conseller de medi ambient sobre política d´aigua. El debat m´ha aportat algun argument complementari. En la seva pregunta el senyor Espadaler diu que Catalunya ha passat en quatre anys de 6 a 7,5 milions d´habitants, que som més i plou menys, que ara hi ha una sequera estructural. Li diu al conseller que el Govern es nega a connectar amb altres conques (referint-se a l´Ebre i al Roine) però que alhora connecta el sistema Ter-Llobregat amb la conca de la Tordera, essent això una contradicció flagrant. Diu que ell i el seu grup estan a favor de l´estalvi, de la dessalinització i de la reutilització, però que el que fa falta és connectar amb una conca que tingui una pluviometria diferent, amb més cabal. Recrimina al conseller que «es nega a fer solucions estructurals perquè parteix de dogmes, hi ha coses que sembla que estan prohibides en el seu diccionari, però que alhora entren en contradicció perquè les acaben fent, això sí, canviant-li el nom».

En la seva resposta, el conseller torna a insistir que durant 23 anys el govern anterior no havia fet la lliçó (a veure senyor Montilla quan dóna instruccions a no repetir aquest argument; comença a ser ridícul després de 4 anys de govern). Insisteix el conseller que la seva política no és una política dogmàtica sinó una política que marca Europa a través d´una directiva, «situa l´àmbit de la política d´aigües en un context on és necessari comptabilitzar el seu ús i la seva explotació amb la conservació del medi ambient». Després de passar revista a la feina que han fet en el camp de planejaments (sanejament d´aigües residuals, cabals de manteniment, planificació hidrològica, espais fluvials, abastament de Catalunya i reutilització), insisteix el conseller en que la solució al dèficit estructural de Catalunya no passa per una única solució, sinó per una suma de solucions i que, «abans de recórrer a la solidaritat entre conques hidrogràfiques cal garantir les demandes a partir de la gestió integrada de tots els recursos disponibles de què es disposa, treballant alhora intensament l´eficiència, l´estalvi, la preservació del medi, la internacionalització de costos i l´aplicació social».

El conseller diu que la lluita de la sequera té tres elements fonamentals. L´estalvi (en aquests moments hi ha una reducció entre el 5 i el 6% del consum), la reutilització (ha començat per un decret del govern central en l´ús industrial i agrícola) i la dessalinització. Aquí el conseller insisteix que si no hi ha aigua, després de posar en marxa els pous que facin falta, aquesta es portarà si cal en vaixell. Diu, «la dessalinització pot donar tants recursos com l´aigua del Roine». És aquí, estès com anava contradient els arguments del diputat, quan diu un argument important per no tenir en compte el transvasament del Roine. «...no m´agradaria pensar que la dependència que hem vist que avui encara tenim, amb debats oberts amb França, sobre temes com l´alta velocitat, la molt alta tensió i d´altres, avui els portéssim encara amb una altra cosa com seria el transvasament del Roine...no m´agradaria arribar a considerar que el principal element fos la dependència d´una comunitat de regants francesa. Crec que això seria un error estructural.»

Finalment el conseller insisteix que persistir en l´opció del Roine és portar el problema a deu anys vista, mentre que la solució polivalent basada en l´estalvi, la reutilització i la dessalinització donen la possibilitat de tenir una llarga perspectiva cap a l´entorn del 2015 al 2020.

El debat va ser important pel fet de posar de relleu el cor del problema de l´aigua, els dogmatismes, els mals entesos i les solucions rígides.

He dit al principi de l´article que ara no estic a favor de la solució del Roine. Primer, perquè, com diu el conseller, ja sabem com les gasten els francesos; si es tracta de fer-nos un favor, oblidem-nos-en; ho hem apamat amb la MAT i amb l´AVE. Segon, i això no va sortir en el debat encara que era el més important, perquè transvasar aigua del Roine, dóna ales al transvasament de l´Ebre cap els veïns de més avall, i l´Ebre (a diferència del Roine) no ho pot suportar. Tercer, perquè és una solució rígida, sense imaginació, que no aporta al coneixement ni a la indústria del país cap avanç que ens distanciï dels nostres competidors. I quart, perquè la solució definitiva ha de ser una solució coherent; si volem l´aigua del Ter, si no volem que es transvasi a Barcelona, no podem estar a favor de transvasaments a altres conques.

Aquí cal recordar la paraula del conseller de retornar els cabals del Ter a la seva conca. De tot el Ter, no només d´una part. Em temo, però, que ni l´ACA ni la conselleria tenen imaginació suficient per resoldre-ho en els terminis del 2015 al 2020 que ha dit el conseller. Senyor Baltasar, deixin de fer tants plans, flors i violes, a mirar encantats els ocells i dediquin-se més a cercar tecnologia, a desenvolupar sistemes propis que conduiran a una solució definitiva. És a dir, menys biòlegs i més enginyers. A veure si hi arribem.

*Pimec Girona

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2926_3_240191__Comarques-transvasament-Roine

divendres, 4 de gener de 2008

Els pantans estrenen el 2008 amb una sequera històrica

Avui 3-1-08

Els embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 26,4% de la seva capacitat El rècord negatiu més recent es va registrar el 1990, amb el 29% Medi Ambient prepara l'arribada d'aigua per mar

Joaquim Elcacho


Les minses pluges de les últimes hores (i les que s'esperen per als pròxims dies) no posaran fi al que s'està convertint en una sequera històrica. El 2007 es va tancar dilluns "amb el pitjor registre de precipitacions dels darrers 10 anys", segons el departament de Medi Ambient, i els embassaments de les conques internes de Catalunya (Ter, Llobregat, la Muga, Foix, Siurana i Riudecanyes) han estrenat l'any amb el rècord de falta de reserves de les tres últimes dècades.

Els pantans de les comarques de Barcelona i Girona acumulaven el passat dia 1 un total de 183,38 hectòmetres cúbics, és a dir, només el 26,41% de la seva capacitat. Aquesta xifra que supera els mínims establerts els anys 1990 (29,76%) i el 2002 (30,49%), segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Com a exemple d'aquesta situació, el pantà de Sau, font destacada de l'abastament d'aigua a les comarques de Barcelona i Girona, es trobava ahir al 21,04% de la seva capacitat.

Als pantans de la conca de l'Ebre, la situació és una mica millor, tot i que igualment preocupant: l'aigua només ocupa el 32,71% de la capacitat total. L'embassament de Canelles, el més gran de Catalunya, es troba actualment al 16% i Camarasa al 17%.

El departament de Medi Ambient va actualitzar ahir el balanç del programa de seguiment de la sequera recordant que les pluges del desembre han estat molt irregulars i no han beneficiat les capçaleres dels rius. "A l'inici de l'any es mantenen totes les conques de Catalunya en situació d'excepcionalitat [d'acord amb el decret de mesures contra la sequera], sent la Muga la conca en una situació més intensa de sequera, amb un escenari d'excepcionalitat 2". En aquesta conca és prohibeixen els usos lúdics de l'aigua i el rec només està autoritzat per garantir la supervivència dels arbres.

El departament de Medi Ambient i Habitatge considera que, tot i les escasses reserves actuals, les restriccions directes en el subministrament d'aigua als ciutadans de les comarques de Barcelona es poden ajornar fins a l'abril.

Medi Ambient treballa en un pla de contingència per estalviar aigua i aconseguir fonts de subministrament alternatives. Entre aquestes actuacions s'inclouria la reducció de la pressió d'aigua a les xarxes de subministrament en hores de baixa demanda i el transport d'aigua per via marítima fins al port de Barcelona.

D'altra banda, la Plataforma d'Oposició als Transvasaments ha iniciat una recollida de firmes per demanar que es redueixi la quantitat d'aigua del riu Ter que s'envia a l'àrea metropolitana de Barcelona, informa Elisabet Escriche. La plataforma argumenta que s'està incomplint la llei que regula els cabals. La plataforma s'oposa també al transvasament del Roine (que defensa CiU), afirmant que la seva aigua té "sediments radioactius".

Font:
http://paper.avui.cat/article/societat/110825/pantans/estrenen/amb/una/sequera/historica.html

dijous, 3 de gener de 2008

Medi Ambient estudia proveir Barcelona d’aigua potable en vaixell

La Malla 3-1-07

També està previst posar en servei el màxim nombre de pous existents per endarrerir els talls de subministrament

NÚRIA MAHAMUD

Descartats els transvasaments, la Generalitat s'està plantejat ja portar aigua potable en vaixell per abastir la ciutat de Barcelona. Aquesta és una de les mesures que baralla el Departament de Medi Ambient, a més de l'extracció d'aigua de pous, si no plou suficientment durant les properes setmanes.

La proposta d'abastiment de la capital catalana amb aigua portada en vaixell dóna una idea de la situació de sequera desesperada en què es troba el territori. Els embassament de les conques internes es troben al 26,4% de capacitat, segons es va saber ahir, i l'any 2007 ha acabat amb el pitjor registre de precipitacions de l'última dècada.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, anunciava aquesta possibilitat per dilatar al màxim les restriccions d'aigua d'ús domèstic. "Una mesura és la possibilitat de portar aigua en vaixell, però també recuperar diferents pous de tota Catalunya", afirmava el conseller després de la reunió setmanal del departament per analitzar el nivell dels embassaments.

En l'escenari més pessimista, els talls de subministrament no es produirien fins al mes d'abril. Malgrat això, Medi Ambient confia en què plogui en les properes setmanes i continua treballant en la construcció de dessalinitzadores i promovent campanyes d'estalvi per endarrerir aquesta situació d'emergència fins a finals de maig o principis de juny.

L'última d'aquestes grans infraestructures és la futura dessalinitzadora de Cunit, que començarà a construir-se el primer semestre de 2009. Amb una inversió de 80 milions d'euros, la instal·lació produirà 20 hectòmetres cúbics anuals i donarà servei al sud de Barcelona i les comarques del Baix Penedès i el Garraf.

Font:
http://www.lamalla.net/medi_ambient/article?id=186267