diumenge, 16 de març del 2008

Els ocells fluvials, indicadors de la mala salut del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008031600_2_253859__Girona-ocells-fluvials-indicadors-mala-salut

PONÇ FELIU LATORRE *

Si bé tothom (o gairebé tothom) és conscient del problema de manca d'aigua al riu Ter i tothom en coneix les causes, sovint no en veiem les conseqüències, més enllà de la subjectivitat d'observar un paisatge riberenc sec, un curs fluvial escàs i una llera estreta, tímida, malaltissa. En l'allau de notícies aparegudes als mitjans i en el cúmul mediàtic d'opinions, discussions i fins i tot propostes polítiques, l'objectivitat aportada per dades només ha esmentat xifres relatives als cabals, molt necessàries per a quantificar el dèficit hídric del riu, però mancades de valor real sobre les conseqüències i l'afectació al medi. Només alguns indicadors poden ser un reflex, un mirall i un testimoni de la greu problemàtica existent.

Des de fa 10 hiverns, i de forma ininterrompuda he participat en la realització dels censos anuals d'Aus Aquàtiques Hivernants al riu Ter realitzats per l'Ateneu Naturalista de Girona, al seu pas per la ciutat. Els primers 8 anys com a coordinador i els darrers dos (coordinats per Albert Ruhí i Josep Rost -a aquest darrer li agraeixo la cessió de les gràfiques adjuntes al present article-, com a participant. Un total de 10 anys ininter-romputs, sempre amb els "peus en remull" a primera hora del matí del segon dissabte de gener, aporten moltes dades més enllà de l'evidència que cada vegada ens feien menys falta les botes d'aigua...

Si bé algunes espècies han seguit la tònica general d'arreu del país, com són les anàtides (amb un increment també al Ter, especialment després de la prohibició de la cacera en els àmbits urbans de Girona i Salt), amb un augment progressiu que podria resultar enganyós atribuir-lo a l'erròniament deduïble millora de l'estat ecològic del riu Ter, moltes d'altres han patit una regressió els darrers anys. És evident que, en un context general de cabals cada vegada més escassos (paradoxals si tenim en compte que ens trobem amb riu mediterrani que porta més aigua a l'estiu per a assegurar el regadiu al Baix Ter que a l'hivern i tardor quan es blinden els embassament i s'eixuga intencionadament el riu), els paisatges fluvials han canviat. Els boscos de ribera han augmentat dins la llera (i s'han empobrit al perímetre exterior) i els codolars formats per avingudes i per règims hídrics fluctuants, han pràcticament desaparegut.

Hem escollit dues espècies d'ocells pròpies de zones humides i cursos fluvials (altres tenen comportaments similars, com el martinet blanc, el bernat pescaire o la polla d'aigua). En aquest cas, les gràfiques numèriques són del becadell comú (Gallinago gallinago) i del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). El becadell és una limícola pròpia de zones fangoses, marges fluvials i indrets amb una llera àmplia; si a la dècada dels anys 90 l'espècie era un habitual hivernant al riu Ter al seu pas per Girona, als darrers censos l'espècie ha passat a ser escassa, residual, testimonial, a diferència de la resta de zones humides, on manté les poblacions en xifres similars any rere any. Per contra, el corb marí gros és un hivernant molt comú al nostre litoral i cursos fluvials, que ha experimentat un augment exponencial arreu (també observable al riu Ter durant els anys 90 i primers anys de la dècada dels 2000). Tanmateix, d'un màxim de 163 el 2003 hem passat a comptar-ne tan sols 58 aquest 2008, el mínim en tota la història dels censos d'aus aquàtiques hivernants, en una tònica general de gran augment arreu de Catalunya.

Les aus, doncs, també ens diuen a crits, amb xifres i amb espècies, quin és l'estat del nostre riu. Un riu on han de viure-hi blauets, barbs, llúdrigues, corbs marins, becadells, tritons, balques i lliris grocs. Un riu que veu amenaçada la propera primavera, moment clau d'un cicle anual per al ressorgir de la vida. Un riu que ha de ser font de vida per a la Natura i font de vida també per a les persones que hi viuen, i per a les persones que en viuen, com són els regants del Baix Ter. Què més cal, per evidenciar que a Catalunya existeix un gran transvasament? Què més fa falta per demanar que es comparteixi el transvassament del Ter amb d'altres rius més cabalosos que han tingut la sort de comptar amb veïns més reivindicatius que han sabut queixar-se quan se'l volia eixugar? Potser els gironins i gironines no hem sabut defensar-vos prou, riu Ter, corbs marins i becadells i cabals gironins. Propostes imaginatives però realistes, com les plantejades per Joan Vila (PIMEC Girona), poden aportar aigua i vida de nou, al Ter, als seus becadells, corbs marins i a les persones que en viuen i hi viuen.

* Biòleg i ambientòleg, regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona (PSC) i vicepresident del Consorci Alba-Ter