divendres, 9 de febrer del 2007

Editorial al Diari de Girona

L´imprescindible debat de l´aigua
Diari de Girona, 9/02/2007

Cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes.» L´afirmació d´Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, la publicava ahir Diari de Girona en una informació sobre l´incompliment, per part de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), de la llei que regula el transvasament d´aigua del riu Ter a Barcelona. Segons aquesta normativa (de 1959), s´ha de garantir un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter. Però l´Ateneu sosté, basant-se en dades de la mateixa ACA, que durant 2005 i 2006 (i en moments concrets des de fa més anys), pel Ter hi circulava molta menys aigua de la que fixa la llei (1,01 m3/s el desembre passat, per exemple) i tot i així es mantenia el transvasament. Els efectes d´aquest escàs cabal són clarament perjudicials per als paratges pels quals passa el riu: a la sequera que causa la manca d´aigua s´hi afegeixen mortaldats de peixos o la proliferació de plantes nocives, com l´azol·la. L´ACA sortia ahir mateix al pas de la denúncia amb diversos arguments, alguns de molt raonables i d´altres que confirmen que s´està vulnerant la llei. És comprensible, com diu l´ACA, que la seva màxima preocupació sigui garantir els usos bàsics de l´aigua per a la ciutadania; és normal, així, que es faci tot el possible per mantenir el transvasament a Barcelona. Igualment és fàcil d´entendre que 2005 va ser un any de sequera, en el qual es van emetre decrets que avalaven l´excepcionalitat d´infringir la llei. Però precisament perquè aquesta infracció ha de ser una excepció, l´ACA no pot intentar justificar-se amb arguments inversemblants -el desviament d´aigua a la sèquia Monar- o al·legant que no té dades -que les aconsegueixi-, quan és evident que l´any 2006 va continuar infringint la llei, i ja sense l´excepcionalitat de la sequera. L´ús de l´aigua, com a bé escàs i imprescindible que és, reclama un debat seriós i argumentat, que encara no s´ha fet. I comença a ser hora.