• El pla estratègic defensa transvasar l'estalvi que resulti de la millora dels canals de reg de Lleida• El text qüestiona la política de Medi Ambient de fiar el futur a la construcció de dessalinitzadores
- Vista de la cua del pantà d'Oliana, ahir, a Coll de Nargó (Alt Urgell). Foto: RAMON GABRIEL
XABIER BARRENA, BARCELONA
Barcelona tem pel subministrament d'aigua del futur. I posa damunt la taula les seves pròpies solucions, divergents, en alguns casos, de la política seguida pel Govern tripartit. Amb els pantans del sistema Ter-Llobregat ara pròspers, amb un 63% de volum d'aigua emmagatzemada i la inauguració de la gran dessalinitzadora del Prat d'aquí a no res --la primavera que ve--, els temors es dirigeixen a llarg termini. A l'any 2025, per exemple, quan la població de Catalunya s'elevi als nou milions de persones. Les receptes que des de l'Administració local barcelonina es donen al possible problema de subministrament queden recollits al document Subministraments i serveis bàsics a l'àrea metropolitana de Barcelona, elaborat pel pla estratègic metropolità. En aquest text es reclama connectar l'aigua del Segre amb la xarxa barcelonina i tenir a punt la interconnexió amb l'Ebre, l'obra que finalment no es va realitzar la primavera passada quan la sequera feia molt mala pinta.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és, segons defineix la seva pàgina web, una "associació privada" promoguda per l'Ajuntament de Barcelona (el president és, doncs, l'alcalde Jordi Hereu) que "integra" els 36 municipis de l'àrea metropolitana. A més, en el PEMB també hi participen altres administracions, com la Generalitat.
En l'última actualització de l'escrit, el juny d'aquest any, els autors --Carles Conill, Miquel Vila i Albert Vilalta-- recorden que l'agricultura consumeix el 70% de la demanda d'aigua a Catalunya. El pas previ a sol.licitar una forta inversió --que comparen amb la que costaria transvasar aigua del Roine-- a fer "més sostenible" l'agricultura a la província de Lleida.
DOS ITINERARIS
Més sostenible significa conduccions amb menys pèrdues en canals com el d'Urgell i el Segarra-Garrigues, cosa que generaria un estalvi d'aigua que podria destinar-se a les necessitats metropolitanes. El pla estratègic ofereix fins i tot dues opcions. La primera és una connexió de 22 quilòmetres d'auxili, en cas de sequera extrema, del pantà d'Oliana al de Sant Ponç, pel riu Cardener. Una altra possibilitat és una conducció de 117 quilòmetres des del Noguera Pallaresa fins a Camarassa i fins a Rialb, i d'allà a Piera, "cosa que solucionaria els problemes de subministrament a Lleida i la Catalunya central".
L'escrit també defensa construir la interconnexió amb l'Ebre. I ho fa en els estrictes termes amb què es va plantejar l'obra la primavera passada: gestió dels excedents de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), reversibilitat, per si calgués fer baixar aigua de Barcelona a Tarragona, i un diàmetre de tub d'1,4 metres com a garantia que no s'extrauran més recursos que els pactats.
Pel que fa a la dessalinització, el document marca importants diferències amb la política de Medi Ambient. Després d'afirmar --amb la calculadora a la mà-- que el consum de totes les dessalinitzadores previstes seria tan alt com el d'una ciutat com Tarragona, l'associació promoguda per l'Ajuntament de Barcelona demana, després d'acceptar la construcció de les plantes del Prat i l'ampliació de Tordera 1, una moratòria respecte a les dues previstes: la de Cunit i la de Tordera 2.
"Seria prudent", abans de construir-les, "meditar sobre dos aspectes. Per una banda, "no es coneix l'eficiència real de les instal.lacions; ni l'energètica ni el rendiment pel que fa a aigua produïda". "El fet de no arribar als rendiments" previstos obligaria "a modificar el model". Per una altra banda, "no sembla prudent fiar tota solució de futur a una única línia", perquè un encariment "de l'energia posaria en crisi la garantia d'aigua".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada