Una història de prepotència i espoli

Una història de prepotència i espoli

Font: El Punt

Tot i els esforços dels pagesos, els ecologistes, les universitats, la societat civil..., podrà sobreviure el Ter a la voracitat de Barcelona?

El cinc d'agost de l'any 1979, Francesc Ferrer, que aleshores era senador, es va fer ressò de les successives desgràcies que acumulava el Ter, i després d'un estudi acurat i molt exacte, va interpel·lar el govern central fent patent que el principal problema del riu no era la manca de depuradores, sinó el cabal, l'escassetat d'aigua que baixava després que el sistema Sau-Susqueda-el Pasteral decantés massa metres cúbics cap a Barcelona i el riu es veiés impotent per arrossegar tota la brutícia que deixaven anar tant les ciutats com grans fàbriques, com les papereres de Sarrià o Celrà. Sort que el 1959, quan les autoritats franquistes van decidir que el riu nascut a Ulldeter, es convertiria en el principal subministrador d'aigua potable de la capital catalana, van legislar el repartiment dels seus cabals regulats amb els embassaments atorgant a l'àrea de Barcelona fins a 8 m³/s, sempre que es poguessin garantir els cabals necessaris per als regants, l'abastament de Girona i Costa Brava (1,6 m³/s) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m³/s). Un cabal que –el 2007 el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat, 229 dies de tot l'any, o sigui, durant un 64%, mentre que la comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener del 2008 tallar el cabal destinat als regants– no es compleix durant gran part dels dies, ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és desproporcionada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la llei del 1959 i també el pla de cabals de manteniment de la Generalitat.

Si l'any 1976 el Ter es moria de contaminació i males pràctiques, el 2008 –o sigui, 32 anys més tard–, moviments socials, sindicats de pagesos, ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, han intentat trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. La realitat, però, és que tot i que la conselleria de Medi Ambient està en mans dels ecosocialistes, el cabal de Ter s'ha convertit en una complicadíssima equació que tot i les promeses i les bones intencions no troba via de solució.

Podrà sobreviure el riu a la voracitat de la capital catalana? Pel que sembla, aquesta és la voluntat d'una societat civil gironina que xoca amb l'interès polític i sobretot econòmic. El gener del 2008, segons va publicar la Plataforma del Ter, les comunitats de regants del Baix Ter van acordar un manifest que exigia la recuperació del cabal ecològic al riu i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua que volia aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturés la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. El 14 de juny del 2008 hi va haver una manifestació a Girona; abans, els pagesos havien fet mobilitzacions al Pasteral, a Verges, i fins i tot el conseller Baltasar ha promès que s'intentaria assolir el cabal ecològic. La veritat, però, és què ara que ha plogut, s'ha aixecat el decret de sequera i s'ha acabat la discussió.

OBSERVATORI DE LA SOSTENIBILITAT - ALBA TER
Eix estructurador d'una identitat i d'un paisatge
Un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, amb preàmbul de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, recull que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en la seva totalitat, a l'abastiment de la regió de Barcelona, i que a la desembocadura del primer riu esmentat, tan sols hi arriba entre el 20 i el 30 per cent del cabal total d'aigua en un any normal i molt menys en un any sec. L'estudi també recull que si bé els anys seixanta s'havia donat com a vàlida una aportació de 6 a 8 m³/s, que teòricament eren tan sols una part del cabal mitjà del riu, 20 m³/s; avui, quan el cabal és més petit, els 260 hm³ s'acosten a les aportacions naturals del Ter en un any sec. A més, es pot llegir que la manca d'aigua a la desembocadura ha afavorit la proliferació d'espècies exòtiques tant de peixos com d'altres organismes i la presència de plagues –entre altres, les de mosca negra–, la qual cosa obliga a tractar l'aigua amb insecticides per evitar els problemes de salut pública.

Un organisme institucional que ha intentat treballar perquè el riu tingui futur és el Consorci Alba-Ter, que el 13 de desembre del 2008 va celebrar el desè aniversari al monestir de Sant Pere de Casserres. Allà membres de les diputacions, els ajuntaments i la Generalitat van fer vots perquè el Consorci continués treballant per preservar el riu i reclamant un cabdal mínim ecològic. Allà es va llegir la Declaració del Ter, en la qual es presentava el riu com «un element identitari de cabdal importància, un eix estructurador d'una identitat, d'una història, d'un paisatge, d'una terra, d'un país». També es recordava que «encara avui en dia és l'aigua que nodreix més del 80% de la població catalana» i es feien vots per «vetllar per la conservació de l'estat ecològic del riu, de les seves espècies de fauna i flora, així com per la protecció del patrimoni cultural i reforçar la cohesió amb el riu, sense malmetre la identitat de tots i cadascun dels pobles que s'emmirallen a les seves aigües».