Crònica d'un compromís llargament esperat

Crònica d'un compromís llargament esperat

Font: El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/77361.html

Celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds

«Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser (...) la meitat de l'actual. Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals i les seves greus conseqüències.» D'aquesta manera, amb una idea expressada ja en el manifest redactat per l'Ateneu el febrer del 2007, acabàvem un article d'opinió publicat en aquest mateix diari el 22 de març passat i que portava per títol Un any després de la gran sequera. Llavors feia aproximadament tres anys que des de la Comissió del Ter de l'Ateneu havíem començat una campanya informativa i reivindicativa perquè el principal riu de les comarques gironines dugués el cabal que li corresponia, tant des d'un punt de vista legal com ecològic.

És clar que no érem els primers ni de posar sobre la taula ni la il·legalitat ni el perjudici que s'estaven cometent sobre el riu Ter, ni de demanar que s'acabés l'espoliació de la qual era objecte, no tant perquè es tractés d'un transvasament, sinó per la seva magnitud. De fet, cal agrair bona part de la història a Francesc Ferrer i Gironès, que juntament amb altres persones va fer molt al seu moment per dur aquest problema a les més altes instàncies polítiques, malgrat que, malauradament, tal com ens recordava ell mateix a la reunió que va servir per constituir el nostre grup de treball, sense gaire èxit.

En aquesta darrera lluita hi ha hagut, però, un element diferencial, que ha estat allò que ha fet que, almenys a nivell de compromisos del govern, la balança es decantés cap al nostre costat: la cohesió ciutadana. Tant des d'un punt de vista territorial com sectorial, des de fa uns anys el clam ha estat unànime. Ja no són tan sols el Baix Ter o la ciutat de Girona, sinó tots els pobles, del Pasteral a l'Estartit, els que han reivindicat el compliment de la llei per al riu Ter. Ja no som només els ecologistes, els pagesos o els gremis turístics, sinó tots alhora i demanant el mateix, els qui hem anat fent pressió –últimament, units sota el paraigües de la Plataforma del Ter– i finalment hem aconseguit el que cercàvem: un compromís polític, amb dades i dates, a un problema que és, també, essencialment polític, i que no sols afecta el Ter, sinó el país sencer. I n'estem satisfets no sols perquè finalment s'hagi fet públic, sinó perquè el compromís que prengué el conseller Baltasar segueix, pràcticament fil per randa, allò que vam començar demanant des de l'Ateneu ara fa uns anys, i que hem anat explicant en la nostra peregrinació per un bon grapat de pobles de les comarques gironines. Allò que inicialment se'ns havia desestimat, ha acabat demostrant-se com l'opció més raonable, fins i tot pel govern.

És per això que des de l'Ateneu celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds i hagi decidit ser recordat com aquell que un dia, en un acte de desgreuge històric, decidí començar a revertir el contrasentit d'estar transvasant, de mitjana, més de tres quartes parts d'un riu i d'abastir en molts moments la principal àrea del país amb el seu cabal ecològic. Si les xifres donades es materialitzen, l'any 2015 el transvasament s'haurà reduït a la meitat. No s'haurà tancat cap aixeta, no s'haurà enfrontat cap territori, però tampoc ens haurem resignat a pensar que quan les coses són fetes no tenen marxa enrere. Aquesta és la crònica d'una petita victòria, de les persones que l'han liderada i sobretot d'aquesta nova manera de fer basada en la unió, el rigor i la constància. El medi natural, l'activitat econòmica i les persones –allò que podríem anomenar, en definitiva, ecosistemes en la seva concepció més àmplia– ho agrairan.

Gràcies conseller i llarga vida al Ter!