Des de l’Observatori del Ter de l’Ateneu Naturalista de Girona, davant la possible privatització d’Aigües Ter- Llobregat (ATLL), manifestem que:
L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. Per a una bona gestió, se’n fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent.
En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.
A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.
La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua, han portat a un greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials, com són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment en la distribució en alta.
Els últims anys, el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic.
L’aigua no pot ser un negoci!
Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.
Al riu Ter, durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys, (ni les dessaladores, ni els reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon).
Celebrem la resposta social contrària a la privatització d’ATLL a la que ens sumem, i instem al Govern de la Generalitat a reconsiderar-la, apostant per una gestió de l’aigua enterament pública, on la participació ciutadana, la transparència i el control social siguin els eixos vertebradors d’aquest servei. L’aigua és vida!
Observatori del Ter
Ateneu Naturalista de Girona
Gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada