http://paper.avui.cat/article/societat/125409/govern/central/controlara/la/canonada/lebre.html
El govern Zapatero es reserva l'adjudicació de l'obra
La Generalitat designa el director facultatiu de l'obra amb el vistiplau del ministeri
Aigües de Barcelona es perfila com a responsable del projecte
Joaquim Elcacho
La ministra Elena Espinosa i el conseller Francesc Baltasar van firmar ahir el conveni de col·laboració per a la construcció i gestió de la canonada que ha de fer arribar aigua de l'Ebre a l'àrea de Barcelona mentre es mantingui la sequera. El conveni va ser presentat com a resultat d'un equilibri institucional però, a banda de ser firmat a Madrid, el text aprovat deixa clar que l'administració central és qui mana i qui reparteix contractes i responsabilitats.
La segona clàusula del conveni estableix que "l'administració general de l'Estat, a través del ministeri de Medi Ambient, realitzarà les actuacions necessàries per dur a terme la infraestructura de conducció d'aigua entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL)", a l'àrea de Barcelona. De fet, avui mateix, el ministeri podria donar a conèixer el nom de les empreses que construiran la canonada. Diverses fonts indicaven ahir que Agbar serà una de les empreses que participarà en l'execució del projecte.
El conveni de col·laboració reserva a la Generalitat la designació de la "direcció facultativa de les obres" però detalla que, abans d'aquest nomenament, el ministeri ha de donar la seva conformitat al nom proposat per la Generalitat. De fet, ahir mateix, en la primera reunió de la comissió de seguiment creada per les dues administracions es va aprovar la designació de Guillem Peñuelas, director tècnic de l'Agència Catalana de l'Aigua, com a director facultatiu de les obres de la futura canonada. El govern central també es reserva les prerrogatives sobre la resolució dels contractes o suspensió de les obres.
Igualment serà el ministeri de Medi Ambient qui donarà per acabada l'obra i farà "una cessió d'ús temporal a la Generalitat per a la seva explotació". Quan acabi la sequera o, si s'escau, quan estigui en ple funcionament la dessalinitzadora del Prat (estiu del 2009), la canonada serà cedida al govern català "exclusivament per atendre eventuals necessitats d'abastament" del CAT amb aigua d'ATLL. És a dir, la Generalitat podrà en un futur fer servir la nova canonada (invertint el sistema de bombeig original) per fer circular aigua en sentit sud.
Aquesta possibilitat està pensada per fer front a possibles eventualitats de falta d'aigua a l'àrea de Tarragona, per exemple, per episodis de contaminació i avaries en l'actual minitransvasament. Aquest apartat, de moment, no inclou (segons el conveni), la possibilitat de fer servir la canonada per transportar aigua de la futura dessalinitzadora de Cunit (en projecte).
El conveni estableix també dos suposats privilegis més per a la Generalitat. D'una banda, el govern haurà de "culminar els expedients expropiatoris i ocupacions temporals de béns" dels afectats per les obres de la canonada.
A més, fixa que en les obres de la canonada s'instal·laran cartells publicitaris "amb les normes d'identitat corporativa de l'administració contractant" (és a dir, el ministeri), on -a més- s'inclourà "la identitat corporativa de la Generalitat".
Com ja s'indicava en el reial decret aprovat la setmana passada, la canonada anirà a càrrec de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
dimarts, 6 de maig del 2008
La nova conducció permetrà també portar aigua de Barcelona cap a Tarragona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050600_6_263993__Catalunya-nova-conduccio-permetr-tambe-portar-aigua-Barcelona-Tarragona
La Generalitat farà les obres i expropiacions i en tindrà l'explotació, però l'adjudicarà l'Estat
Efe/DdeG, Barcelona
El Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya van signar ahir un conveni per desenvolupar la conducció d'aigua a Barcelona, que estableix la reversibilitat de la infraestructura per poder portar aigua en un futur des de la planta dessalinitzadora del Prat al Camp de Tarragona.
El conveni per al desenvolupament de la infraestructura de conducció entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el Sistema Ter-Llobregat tindrà així una canonada que, preferentment, discorrerà per l'AP-7, que es farà amb caràcter d'urgència i serà de titularitat pública, va explicar el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, en una compareixença davant els mitjans.
El conveni estableix la creació avui mateix d'una comissió mixta de seguiment, que donarà "els primers passos" per a la declaració d'emergència i l'adjudicació de les obres amb l'objectiu de complir els terminis.
La comissió de seguiment designarà l'empresa o empreses adjudicatàries, verificarà que la Generalitat rendeixi periòdicament comptes de l'evolució de les obres i establirà les condicions de la reversibilitat de la conducció, que subministrarà aigua de boca a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va matisar que la connexió serà reversible perquè en altres episodis de sequera pugui subministrar aigua del Ter-Llobregat i de les conques internes de Catalunya a zones amb dèficit com pot ser el Camp de Tarragona i també des de la futura dessalinitzadora del Prat, la finalització de la qual està prevista al maig de 2009. El secretari d'Estat va incidir també en la bidireccionalitat de la infraestructura, ja que "tots som conscients de la fragilitat de riu Ebre", que pateix també els efectes del canvi climàtic i té problemes de regressió i de salinització.
Puxeu va recordar també que s'ha arribat a un acord amb la major part d'usuaris i regants de la conca de l'Ebre perquè es redueixi durant el període d'utilització del canal del CAT la capacitat de reg i de consum.
Va incidir en el fet que el Reial decret estableix limitació en el temps i en l'aportació (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres) i "total transparència en la utilització d'aquestes situacions d'emergència", ja que per fer-la reversible hauria d'aprovar-se un altre Reial decret.
Explotació de la Generalitat
Segons el conveni, la direcció de les obres i les expropiacions correspondran a la Generalitat, després de ser adjudicades per l'Estat. Una vegada finalitzades, el Ministeri cedirà el seu ús temporal al Govern autonòmic per a la seva explotació.
La Generalitat farà les obres i expropiacions i en tindrà l'explotació, però l'adjudicarà l'Estat
Efe/DdeG, Barcelona
El Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya van signar ahir un conveni per desenvolupar la conducció d'aigua a Barcelona, que estableix la reversibilitat de la infraestructura per poder portar aigua en un futur des de la planta dessalinitzadora del Prat al Camp de Tarragona.
El conveni per al desenvolupament de la infraestructura de conducció entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el Sistema Ter-Llobregat tindrà així una canonada que, preferentment, discorrerà per l'AP-7, que es farà amb caràcter d'urgència i serà de titularitat pública, va explicar el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, en una compareixença davant els mitjans.
El conveni estableix la creació avui mateix d'una comissió mixta de seguiment, que donarà "els primers passos" per a la declaració d'emergència i l'adjudicació de les obres amb l'objectiu de complir els terminis.
La comissió de seguiment designarà l'empresa o empreses adjudicatàries, verificarà que la Generalitat rendeixi periòdicament comptes de l'evolució de les obres i establirà les condicions de la reversibilitat de la conducció, que subministrarà aigua de boca a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va matisar que la connexió serà reversible perquè en altres episodis de sequera pugui subministrar aigua del Ter-Llobregat i de les conques internes de Catalunya a zones amb dèficit com pot ser el Camp de Tarragona i també des de la futura dessalinitzadora del Prat, la finalització de la qual està prevista al maig de 2009. El secretari d'Estat va incidir també en la bidireccionalitat de la infraestructura, ja que "tots som conscients de la fragilitat de riu Ebre", que pateix també els efectes del canvi climàtic i té problemes de regressió i de salinització.
Puxeu va recordar també que s'ha arribat a un acord amb la major part d'usuaris i regants de la conca de l'Ebre perquè es redueixi durant el període d'utilització del canal del CAT la capacitat de reg i de consum.
Va incidir en el fet que el Reial decret estableix limitació en el temps i en l'aportació (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres) i "total transparència en la utilització d'aquestes situacions d'emergència", ja que per fer-la reversible hauria d'aprovar-se un altre Reial decret.
Explotació de la Generalitat
Segons el conveni, la direcció de les obres i les expropiacions correspondran a la Generalitat, després de ser adjudicades per l'Estat. Una vegada finalitzades, el Ministeri cedirà el seu ús temporal al Govern autonòmic per a la seva explotació.
El consum d´aigua a Girona, Salt i Sarrià va baixar al març als nivells de 1999
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050600_2_263919__Girona-consum-daigua-Girona-Salt-Sarri-baixar-nivells-1999
La consciència ciutadana i les mesures van augmentar l'estalvi un 15% respecte al 2007
DdeG, Girona.
La despesa d'aigua a l'àrea urbana de Girona ha descendit durant el mes de març passat fins als mateixos nivells que al 1999 encara que hi ha hagut un augment notable de la població en els tres municpis de Girona, Salt i Sarrià de Ter. La major conscienciació ciutadana i els mesures restrictives imposades comencen a donar resultats.
Durant el mes de març la despesa d'aigua que van fer conjuntament els habitants, empreses i equipaments municipals de Girona Salt i Sarrià de Ter va arribar als 735.000 metres cúbics. Són gairebé 68.000 metres cúbics menys que durant el mes de març de 2007, el que significa un 9% menys. Aquest és el mateix nivell que gastaven tots tres municipis el 1999, encara que en aquell moment la població era d'uns 25.000 habitants menys.
Segons va informar ahir Ràdio Girona, el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo (ICV-EUiA) es va mostrar satisfet pel grau d'implicació dels ciutadans i de l'administració. "El missatge no només l'han entès les administracions públiques, que tenim l'obligació d'entendre-la i que això es reflecteixi en els consums municipals, si no que també els ciutadans han pres nota d'aquesta situació que estem vivint d'escassetat en la disponibilitat d'aigua i tthom ha extremat les mesures", va indicar Pardo. "El cert és que malgrat que els inspectors de l'àrea de Medi Ambient estan amatents a veure que ningú faci servir el reg d'aspersió o que no s'omplin piscines, a hores d'ara no hem obert cap expedient sancionador, perquè realment no hi ha hagut ocasió", va informar. El representant municipal va explicar que el descens del consum encara es notarà més a l'estiu perquè és l'època de l'any en què més aigua es gasta.
La consciència ciutadana i les mesures van augmentar l'estalvi un 15% respecte al 2007
DdeG, Girona.
La despesa d'aigua a l'àrea urbana de Girona ha descendit durant el mes de març passat fins als mateixos nivells que al 1999 encara que hi ha hagut un augment notable de la població en els tres municpis de Girona, Salt i Sarrià de Ter. La major conscienciació ciutadana i els mesures restrictives imposades comencen a donar resultats.
Durant el mes de març la despesa d'aigua que van fer conjuntament els habitants, empreses i equipaments municipals de Girona Salt i Sarrià de Ter va arribar als 735.000 metres cúbics. Són gairebé 68.000 metres cúbics menys que durant el mes de març de 2007, el que significa un 9% menys. Aquest és el mateix nivell que gastaven tots tres municipis el 1999, encara que en aquell moment la població era d'uns 25.000 habitants menys.
Segons va informar ahir Ràdio Girona, el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo (ICV-EUiA) es va mostrar satisfet pel grau d'implicació dels ciutadans i de l'administració. "El missatge no només l'han entès les administracions públiques, que tenim l'obligació d'entendre-la i que això es reflecteixi en els consums municipals, si no que també els ciutadans han pres nota d'aquesta situació que estem vivint d'escassetat en la disponibilitat d'aigua i tthom ha extremat les mesures", va indicar Pardo. "El cert és que malgrat que els inspectors de l'àrea de Medi Ambient estan amatents a veure que ningú faci servir el reg d'aspersió o que no s'omplin piscines, a hores d'ara no hem obert cap expedient sancionador, perquè realment no hi ha hagut ocasió", va informar. El representant municipal va explicar que el descens del consum encara es notarà més a l'estiu perquè és l'època de l'any en què més aigua es gasta.
dilluns, 5 de maig del 2008
I ara, també haurem de parlar del Ter - Article de Pia Bosch
http://www.piabosch.cat/2008/04/30/i-ara-tambe-haurem-de-parlar-del-ter/
Fa força setmanes que he mantingut un silenci prudent a nivell públic sobre la situació del Ter al seu pas per les terres gironines. Mentre la prioritat ha estat la recerca del consens a tots nivells sobre la solució a la greu sequera que estem vivint i que amenaça amb deixar-nos a tots els usuaris del sistema del Ter i el Llobregat sense aigua de boca, no era el moment per introduir més variables a la complexa situació. Ahir, però, es va tancar formalment la decisió sobre la construcció de la canonada que ha de permetre la conducció temporal, mentre duri la sequera, d’aigua provinent de Tarragona, del sistema CAT, vers l’àrea amenaçada per les restriccions al consum humà.
S’obre doncs, una nova situació que ens convindria fos de major tranquil·litat. En tot el debat obert per l’episodi de sequera ha quedat clar que ens cal, com a país, obrir una propera reflexió col.lectiva serena sobre l’ equilibri hídric a Catalunya. El sudoku és trobar un equilibri racional que, evitant la confrontació i la lluita interterritorial, garanteixi l’abastiment de la població per les necessitats de boca i per el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals (siguin agràries, turístiques , industrials,…) a les diferents comarques de Catalunya tant com a l’àrea metropolitana, sense el dinamisme de la qual aquest país no es pot concebre. Aquest equilibri cal trobar-lo seguint les directives europees i basant-nos en els principis de la nova cultura de l’aigua. En aquest equilibri hi ha una variable que, a Catalunya, s’ha convertit en una dada fixa i que, en els propers anys, s’ha de trobar la forma de revertir, que és el transvasament de prop del 75% del cabal del Riu Ter al seu pas pel Pasteral . Aquesta qüestió, que, per descomptat recordo sempre als meus companys de grup parlamentari, vull compartir-la ara amb tots vosaltres. La nova cultura de l’aigua propugna la necessitat de mantenir els cabals dels rius sense transvasar-ne quantitats tan importants que canviïn de forma irreversible el seu ecosistema, tal com passa en aquest cas. La situació és objectivament molt dura, perquè normalment dels 12′8 metres cúbics per segon que porta de mitjana el Riu abans del Pasteral se’n van cap a l’àrea metropolitana 8 metres cúbics, se’n deriva 1 pel consum de Girona i la Costa Brava i la resta es deixa per assegurar un mínim de cabal circulant. Quan es va establir aquest transvasament, l’any 1959, es pensava en un riu que portava entorn de 25 m3/s (segons el pla de cabals). El cabal és en realitat menor, però la detracció segueix essent la mateixa. La llei de l’any 59 comprometia un nivell mínim d’aigua pel riu de 3m3/s al seu pas de Girona, però aquest mínim no es compleix des de fa temps. Aquest és el motiu de la reclamació, avui administrativa i en un futur probablement judicial, que ha fet la Plataforma de defensa del Ter. El problema en moments de greu sequera com l’actual és evident: no sempre s’arriba als 12 m3/s i la detracció es segueix fent igualment. L’estat del riu es deteriora substancialment (fins a tal nivell que alguns dies dels darrers mesos el Riu Ter no arriba a desembocar al mar), amb el problema ecològic que això implica i amb els greus perjudicis que pels usuaris directes, com els regants, se’n derivaran. No es tracta de fer alarmisme, per descomptat, però si crec que cal explicar les coses tal com són. És lògic que, si ho veiem en termes comparatius, els habitants del Baix ter es desesperin quan veuen que, per posar un exemple, el riu més cabalós de Catalunya, l’Ebre, porta avui al seu pas per Tortosa 280 m3 per segon, enfront a menys de 1 m3 al pas del Ter per Torroella.
La major part de la població de Catalunya no coneix les dades del transvassament del Ter i això fa que des d’altres comarques fins i tot es pugui arribar a pensar que les comarques gironines són insolidàries, quan és exactament al contrari. Crec que si no posem la dades sobre la taula, sense dramatitzar, però sense amagar la realitat, no podrem tampoc pensar les solucions. Perquè els catalans i catalanes entenguin el motiu de les tractorades que, com la que es farà demà, organitzen els pagesos i els regants, o de les accions que des de la Plataforma de defensa del Ter es promouen, cal donar a conèixer les dades de situació. És hora de comprometre’ns públicament en la defensa del riu Ter, al mateix temps que afirmem que aquesta és una defensa a favor i no en contra de res ni de ningú. Amb el respecte degut a la riquesa i la diversitat territorial de Catalunya, amb el reconeixement de la importància d’assegurar el subministrament de tots els elements que garanteixin la vitalitat de l’àrea metropolitana, hem de procurar trobar un equilibri que ens permeti que cap ciutadà/na pateixi restriccicons, que tots siguem capaços de fer un ús eficient del preciós recurs que és l’aigua, estalviant i reutilitzant tant com sigui possible i que asseguri el retorn progressiu a tots els rius de Catalunya dels seus cabals.
Tot això implica comprometre’s a treballar seriosament amb l’objectiu d’un retorn progressiu del cabal també al Riu Ter: les polítiques hídriques a Catalunya ens han de conduir progressivament a un retorn de cabal també del Ter. Els regants demanen avui el retorn total pel 2015. No sé si aquest és un compromís possible, però si crec que és una base per començar a negociar un calendari de retorn de cabals que tot el país es mereix i que sigui conseqüent amb els principis de la nova cultura de l’aigua. Insisteixo que no parlem de la situació aguda de sequera , sinó de les solucions estructurals que cal preveure pel futur. Les generacions a venir es mereixen que treballem per aquest objectiu. No es tracta de posar uns territoris contra uns altres, sinó de treballar plegats per utilitzar tota la tecnologia necessària i tots els mitjans al nostre abast per aconseguir un objectiu que beneficia a tot el país.
Fa força setmanes que he mantingut un silenci prudent a nivell públic sobre la situació del Ter al seu pas per les terres gironines. Mentre la prioritat ha estat la recerca del consens a tots nivells sobre la solució a la greu sequera que estem vivint i que amenaça amb deixar-nos a tots els usuaris del sistema del Ter i el Llobregat sense aigua de boca, no era el moment per introduir més variables a la complexa situació. Ahir, però, es va tancar formalment la decisió sobre la construcció de la canonada que ha de permetre la conducció temporal, mentre duri la sequera, d’aigua provinent de Tarragona, del sistema CAT, vers l’àrea amenaçada per les restriccions al consum humà.
S’obre doncs, una nova situació que ens convindria fos de major tranquil·litat. En tot el debat obert per l’episodi de sequera ha quedat clar que ens cal, com a país, obrir una propera reflexió col.lectiva serena sobre l’ equilibri hídric a Catalunya. El sudoku és trobar un equilibri racional que, evitant la confrontació i la lluita interterritorial, garanteixi l’abastiment de la població per les necessitats de boca i per el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals (siguin agràries, turístiques , industrials,…) a les diferents comarques de Catalunya tant com a l’àrea metropolitana, sense el dinamisme de la qual aquest país no es pot concebre. Aquest equilibri cal trobar-lo seguint les directives europees i basant-nos en els principis de la nova cultura de l’aigua. En aquest equilibri hi ha una variable que, a Catalunya, s’ha convertit en una dada fixa i que, en els propers anys, s’ha de trobar la forma de revertir, que és el transvasament de prop del 75% del cabal del Riu Ter al seu pas pel Pasteral . Aquesta qüestió, que, per descomptat recordo sempre als meus companys de grup parlamentari, vull compartir-la ara amb tots vosaltres. La nova cultura de l’aigua propugna la necessitat de mantenir els cabals dels rius sense transvasar-ne quantitats tan importants que canviïn de forma irreversible el seu ecosistema, tal com passa en aquest cas. La situació és objectivament molt dura, perquè normalment dels 12′8 metres cúbics per segon que porta de mitjana el Riu abans del Pasteral se’n van cap a l’àrea metropolitana 8 metres cúbics, se’n deriva 1 pel consum de Girona i la Costa Brava i la resta es deixa per assegurar un mínim de cabal circulant. Quan es va establir aquest transvasament, l’any 1959, es pensava en un riu que portava entorn de 25 m3/s (segons el pla de cabals). El cabal és en realitat menor, però la detracció segueix essent la mateixa. La llei de l’any 59 comprometia un nivell mínim d’aigua pel riu de 3m3/s al seu pas de Girona, però aquest mínim no es compleix des de fa temps. Aquest és el motiu de la reclamació, avui administrativa i en un futur probablement judicial, que ha fet la Plataforma de defensa del Ter. El problema en moments de greu sequera com l’actual és evident: no sempre s’arriba als 12 m3/s i la detracció es segueix fent igualment. L’estat del riu es deteriora substancialment (fins a tal nivell que alguns dies dels darrers mesos el Riu Ter no arriba a desembocar al mar), amb el problema ecològic que això implica i amb els greus perjudicis que pels usuaris directes, com els regants, se’n derivaran. No es tracta de fer alarmisme, per descomptat, però si crec que cal explicar les coses tal com són. És lògic que, si ho veiem en termes comparatius, els habitants del Baix ter es desesperin quan veuen que, per posar un exemple, el riu més cabalós de Catalunya, l’Ebre, porta avui al seu pas per Tortosa 280 m3 per segon, enfront a menys de 1 m3 al pas del Ter per Torroella.
La major part de la població de Catalunya no coneix les dades del transvassament del Ter i això fa que des d’altres comarques fins i tot es pugui arribar a pensar que les comarques gironines són insolidàries, quan és exactament al contrari. Crec que si no posem la dades sobre la taula, sense dramatitzar, però sense amagar la realitat, no podrem tampoc pensar les solucions. Perquè els catalans i catalanes entenguin el motiu de les tractorades que, com la que es farà demà, organitzen els pagesos i els regants, o de les accions que des de la Plataforma de defensa del Ter es promouen, cal donar a conèixer les dades de situació. És hora de comprometre’ns públicament en la defensa del riu Ter, al mateix temps que afirmem que aquesta és una defensa a favor i no en contra de res ni de ningú. Amb el respecte degut a la riquesa i la diversitat territorial de Catalunya, amb el reconeixement de la importància d’assegurar el subministrament de tots els elements que garanteixin la vitalitat de l’àrea metropolitana, hem de procurar trobar un equilibri que ens permeti que cap ciutadà/na pateixi restriccicons, que tots siguem capaços de fer un ús eficient del preciós recurs que és l’aigua, estalviant i reutilitzant tant com sigui possible i que asseguri el retorn progressiu a tots els rius de Catalunya dels seus cabals.
Tot això implica comprometre’s a treballar seriosament amb l’objectiu d’un retorn progressiu del cabal també al Riu Ter: les polítiques hídriques a Catalunya ens han de conduir progressivament a un retorn de cabal també del Ter. Els regants demanen avui el retorn total pel 2015. No sé si aquest és un compromís possible, però si crec que és una base per començar a negociar un calendari de retorn de cabals que tot el país es mereix i que sigui conseqüent amb els principis de la nova cultura de l’aigua. Insisteixo que no parlem de la situació aguda de sequera , sinó de les solucions estructurals que cal preveure pel futur. Les generacions a venir es mereixen que treballem per aquest objectiu. No es tracta de posar uns territoris contra uns altres, sinó de treballar plegats per utilitzar tota la tecnologia necessària i tots els mitjans al nostre abast per aconseguir un objectiu que beneficia a tot el país.
Proposen aprofitar els aqüífers del Besòs
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2843207
Ecologistes en Acció de Catalunya va proposar en la Taula de la Sequera utilitzar les aigües potabilitzades de l'aqüífer del riu Besòs com a alternativa a la interconnexió CAT-ATL. L'entitat ecologista recorda que, dels 52,3 hectòmetres cúbics a l'any de què disposa l'aqüífer, 24 es destinen a usos industrials i de subministrament. D'aquesta manera, en quedarien 28,3, dels quals amb les obres d'emergència ara previstes per l'ACA només se n'aprofitaran 12. La mesura, doncs, aportaria uns 16 hm³ més, la meitat de l'aigua que ofereix el transvasament de l'Ebre, els quals, sumats als 2,5 hm³ al mes que l'ACA proposa recuperar de la depuradora del Prat i altres aportacions previstes de les del Besós, seria suficient per evitar talls a la xarxa en cas que no plogués. El mateix president del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, Manel Ramal, ja havia proposat l'aprofitament d'aquest aqüífer.
Ecologistes en Acció també ha lamentat que Medi Ambient no acceptés l'«excel·lent proposta» de Narcís Prat d'endarrerir un mes el projecte d'interconnexió, ja que segons ells la decisió «és precipitada i sembla supeditada als interessos econòmics de les companyies distribuïdores d'aigua».
Ecologistes en Acció de Catalunya va proposar en la Taula de la Sequera utilitzar les aigües potabilitzades de l'aqüífer del riu Besòs com a alternativa a la interconnexió CAT-ATL. L'entitat ecologista recorda que, dels 52,3 hectòmetres cúbics a l'any de què disposa l'aqüífer, 24 es destinen a usos industrials i de subministrament. D'aquesta manera, en quedarien 28,3, dels quals amb les obres d'emergència ara previstes per l'ACA només se n'aprofitaran 12. La mesura, doncs, aportaria uns 16 hm³ més, la meitat de l'aigua que ofereix el transvasament de l'Ebre, els quals, sumats als 2,5 hm³ al mes que l'ACA proposa recuperar de la depuradora del Prat i altres aportacions previstes de les del Besós, seria suficient per evitar talls a la xarxa en cas que no plogués. El mateix president del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, Manel Ramal, ja havia proposat l'aprofitament d'aquest aqüífer.
Ecologistes en Acció també ha lamentat que Medi Ambient no acceptés l'«excel·lent proposta» de Narcís Prat d'endarrerir un mes el projecte d'interconnexió, ja que segons ells la decisió «és precipitada i sembla supeditada als interessos econòmics de les companyies distribuïdores d'aigua».
La taula de la sequera, sense unanimitat per la interconnexió
E. ANSOLA. Barcelona
La majoria de participants en la taula nacional de la sequera, celebrada dilluns passat, van reclamar que aquest ens tingui continuïtat en el futur per abordar el que consideren que és el problema de fons, la gestió de l'aigua en un territori escàs en aquest recurs. «El debat no es pot limitar a la crisi actual sinó a la disponibilitat d'aigua amb dades fiables i sense viure d'esquena a la realitat d'un territori que suporta un mal endèmic com és la sequera», assenyala la presidenta de Depana, Purificació Canals. De la mateixa manera es va pronunciar el vicepresident del Col·legi d'Ambientòlegs, Arnau Queralt, que assenyalava que, mentre que el govern soluciona una crisi a causa de la manca d'aigua, paral·lelament s'executen plans territorials en els quals no es té en compte la disponibilitat d'aquest recurs amb noves àrees per urbanitzar. El debat sobre l'aigua va ser un clam de les entitats que van participar en la taula i que consideren positiu que la conselleria de Medi Ambient es mostrés disposada a impulsar el consens.
Pel que fa a les mesures més concretes, algunes de les entitats consultades consideren que la interconnexió de xarxes no és una bona solució. Per Canals, «la voluntat política per resoldre el problema s'hauria de reflectir en l'ampliació del decret d'ecoeficiència dels habitatges amb mesures potents d'estalvi i eficiència». Aquesta mesura, per exemple, obligaria a instal·lar sistemes de recollida d'aigües pluvials i grises als habitatges nous. En el mateix sentit es va manifestar el director de la Fundació Terra, Jordi Miralles, que aposta perquè l'actual taula de la sequera esdevingui la taula de l'aigua.
Segons Miralles, un dels fets que es va poder constatar dilluns és que no hi ha el consens social necessari per portar a terme polítiques hídriques. Per això hi ha la necessitat d'ampliar el debat a llarg termini. Per Miralles, part de la solució també s'ha de basar a fer polítiques que apostin per la reutilització de l'aigua procedent de depuradora, per la qual cosa «cal invertir més per instal·lar el tractament terciari en aquestes plantes», diu Miralles.
NO A 30 DIES DE GRÀCIA
La Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua, representada per l'ecòleg Narcís Prat, assessor del govern, va apostar en el debat perquè se suspenguessin les obres de la interconnexió de xarxes durant els 30 dies, aproximadament, que han donat de marge les últimes pluges per fer una diagnosi més acurada del problema. Els membres del govern, però, van declinar el suggeriment assegurant que l'executiu ha de garantir que les obres estiguin a punt a la tardor.
La majoria de participants en la taula nacional de la sequera, celebrada dilluns passat, van reclamar que aquest ens tingui continuïtat en el futur per abordar el que consideren que és el problema de fons, la gestió de l'aigua en un territori escàs en aquest recurs. «El debat no es pot limitar a la crisi actual sinó a la disponibilitat d'aigua amb dades fiables i sense viure d'esquena a la realitat d'un territori que suporta un mal endèmic com és la sequera», assenyala la presidenta de Depana, Purificació Canals. De la mateixa manera es va pronunciar el vicepresident del Col·legi d'Ambientòlegs, Arnau Queralt, que assenyalava que, mentre que el govern soluciona una crisi a causa de la manca d'aigua, paral·lelament s'executen plans territorials en els quals no es té en compte la disponibilitat d'aquest recurs amb noves àrees per urbanitzar. El debat sobre l'aigua va ser un clam de les entitats que van participar en la taula i que consideren positiu que la conselleria de Medi Ambient es mostrés disposada a impulsar el consens.
Pel que fa a les mesures més concretes, algunes de les entitats consultades consideren que la interconnexió de xarxes no és una bona solució. Per Canals, «la voluntat política per resoldre el problema s'hauria de reflectir en l'ampliació del decret d'ecoeficiència dels habitatges amb mesures potents d'estalvi i eficiència». Aquesta mesura, per exemple, obligaria a instal·lar sistemes de recollida d'aigües pluvials i grises als habitatges nous. En el mateix sentit es va manifestar el director de la Fundació Terra, Jordi Miralles, que aposta perquè l'actual taula de la sequera esdevingui la taula de l'aigua.
Segons Miralles, un dels fets que es va poder constatar dilluns és que no hi ha el consens social necessari per portar a terme polítiques hídriques. Per això hi ha la necessitat d'ampliar el debat a llarg termini. Per Miralles, part de la solució també s'ha de basar a fer polítiques que apostin per la reutilització de l'aigua procedent de depuradora, per la qual cosa «cal invertir més per instal·lar el tractament terciari en aquestes plantes», diu Miralles.
NO A 30 DIES DE GRÀCIA
La Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua, representada per l'ecòleg Narcís Prat, assessor del govern, va apostar en el debat perquè se suspenguessin les obres de la interconnexió de xarxes durant els 30 dies, aproximadament, que han donat de marge les últimes pluges per fer una diagnosi més acurada del problema. Els membres del govern, però, van declinar el suggeriment assegurant que l'executiu ha de garantir que les obres estiguin a punt a la tardor.
Nova Cultura de l'Aigua nega que sigui l'última opció
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842988
La Fundació Nova Cultura de l'Aigua prepara un posicionament sobre el minitransvasament i la crisi per sequera a Barcelona que farà públic aviat. L'entitat d'experts en hidrologia i gestió d'aigua reconeixerà el treball de l'Agència Catalana de l'Aigua en planificació i gestió. Però no defugirà la crítica d'una interconnexió que creu que no ha estat contemplada pels governs com l'última opció possible. El govern de la Generalitat no ha acceptat una moratòria al projecte ni la creació d'una comissió tècnica que avaluï l'evolució de la sequera per mirar d'evitar l'obra les pròximes setmanes o mesos. La fundació tem que el minitransvasament acabi formant part de la planificació, encara que només sigui com a recurs de salvaguarda. Per això defensa que en la garantia jurídica que només s'utilitzarà per emergències caldria afegir-hi una interrupció física de l'obra.
La Fundació Nova Cultura de l'Aigua prepara un posicionament sobre el minitransvasament i la crisi per sequera a Barcelona que farà públic aviat. L'entitat d'experts en hidrologia i gestió d'aigua reconeixerà el treball de l'Agència Catalana de l'Aigua en planificació i gestió. Però no defugirà la crítica d'una interconnexió que creu que no ha estat contemplada pels governs com l'última opció possible. El govern de la Generalitat no ha acceptat una moratòria al projecte ni la creació d'una comissió tècnica que avaluï l'evolució de la sequera per mirar d'evitar l'obra les pròximes setmanes o mesos. La fundació tem que el minitransvasament acabi formant part de la planificació, encara que només sigui com a recurs de salvaguarda. Per això defensa que en la garantia jurídica que només s'utilitzarà per emergències caldria afegir-hi una interrupció física de l'obra.
L'Estat haurà de fer un decret cada cop que es porti aigua de l'Ebre a Barcelona
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2843444
En canvi no caldrà cap tràmit parlamentari per transvasar aigua de la dessalinitzadora del Prat cap a Tarragona
EL PUNT. Barcelona
Cada cop que la regió metropolitana de Barcelona requereixi aigua de l'Ebre per fer front a una emergència d'abastament es podrà utilitzar la canonada del minitransvasament de Tarragona que es construirà ara. Però el govern espanyol haurà de fer-ho cada vegada a través d'un decret que haurà d'aprovar el Congrés dels Diputats. En canvi el tràmit parlamentari no serà necessari per portar en el futur aigua de la dessalinitzadora del Prat cap al Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre. És un mecanisme que pretén evitar que el transvasament cap a Barcelona sigui sistemàtic i al mateix temps reconèixer la protecció de l'Ebre i el dèficit estructural i històric d'aquest recurs a les comarques del Camp, segons explicava ahir el secretari d'Estat de Medi Rural a TV3.
Així ho recollirà el conveni d'execució i gestió de la canonada de 62 quilòmetres entre Tarragona i Olèrdola que avui firmaran a Madrid el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient i Medi Rural, Elena Espinosa. El conveni estableix les condicions d'explotació de la infraestructura que unirà la xarxa ebrenca del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa del Sistema Ter-Llobregat. La canonada sortirà de la xarxa del CAT des del barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, al costat de l'autopista AP-7, i continuarà sempre pel corredor de l'autopista fins a Vilafranca del Penedès, des d'on es desviarà fins a Olèrdola. La canonada no es desmuntarà perquè haurà de donar servei indistintament, en cas d'emergència, tant a la regió metropolitana de Barcelona com al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Com en l'episodi actual d'emergència, cada cop que s'hagi de transvasar aigua cap a Barcelona serà el govern espanyol qui tindrà la clau. Haurà de fer-ho per mitjà de reials decrets nous que haurà d'aprovar el Congrés dels Diputats. No serà així en cas que qui necessiti aigua sigui Tarragona o les Terres de l'Ebre. En aquesta situació no caldrà que el govern espanyol ni el Congrés autoritzin el transvasament des del Ter-Llobregat cap al sud. Ho explicava ahir a TV3 el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que ha estat el principal negociador de l'acord per part del govern espanyol.
L'obra de construcció l'adjudicarà el govern de José Luís Rodríguez Zapatero tot i que, un cop acabat l'episodi d'emergència de Barcelona, la infraestructura passarà a titularitat de la Generalitat de Catalunya. Tal com estableix el reial decret estatal, els 180 milions que costarà el projecte els pagarà l'Estat a càrrec de la partida d'inversions compromeses amb Catalunya per la disposició addicional tercera de l'Estatut. El conveni entre els dos governs també contemplarà que l'aigua de més que es traurà de l'Ebre per abastar Barcelona, un volum ja concedit al CAT però que no utilitza a l'hivern, es compensarà a través de l'estalvi d'aigua de reg a tota la conca de l'Ebre per tal de no afectar el cabal actual. Puxeu també assegura que la canonada es pot construir en tres mesos.
En canvi no caldrà cap tràmit parlamentari per transvasar aigua de la dessalinitzadora del Prat cap a Tarragona
EL PUNT. Barcelona
Cada cop que la regió metropolitana de Barcelona requereixi aigua de l'Ebre per fer front a una emergència d'abastament es podrà utilitzar la canonada del minitransvasament de Tarragona que es construirà ara. Però el govern espanyol haurà de fer-ho cada vegada a través d'un decret que haurà d'aprovar el Congrés dels Diputats. En canvi el tràmit parlamentari no serà necessari per portar en el futur aigua de la dessalinitzadora del Prat cap al Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre. És un mecanisme que pretén evitar que el transvasament cap a Barcelona sigui sistemàtic i al mateix temps reconèixer la protecció de l'Ebre i el dèficit estructural i històric d'aquest recurs a les comarques del Camp, segons explicava ahir el secretari d'Estat de Medi Rural a TV3.
Així ho recollirà el conveni d'execució i gestió de la canonada de 62 quilòmetres entre Tarragona i Olèrdola que avui firmaran a Madrid el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient i Medi Rural, Elena Espinosa. El conveni estableix les condicions d'explotació de la infraestructura que unirà la xarxa ebrenca del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa del Sistema Ter-Llobregat. La canonada sortirà de la xarxa del CAT des del barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, al costat de l'autopista AP-7, i continuarà sempre pel corredor de l'autopista fins a Vilafranca del Penedès, des d'on es desviarà fins a Olèrdola. La canonada no es desmuntarà perquè haurà de donar servei indistintament, en cas d'emergència, tant a la regió metropolitana de Barcelona com al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Com en l'episodi actual d'emergència, cada cop que s'hagi de transvasar aigua cap a Barcelona serà el govern espanyol qui tindrà la clau. Haurà de fer-ho per mitjà de reials decrets nous que haurà d'aprovar el Congrés dels Diputats. No serà així en cas que qui necessiti aigua sigui Tarragona o les Terres de l'Ebre. En aquesta situació no caldrà que el govern espanyol ni el Congrés autoritzin el transvasament des del Ter-Llobregat cap al sud. Ho explicava ahir a TV3 el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que ha estat el principal negociador de l'acord per part del govern espanyol.
L'obra de construcció l'adjudicarà el govern de José Luís Rodríguez Zapatero tot i que, un cop acabat l'episodi d'emergència de Barcelona, la infraestructura passarà a titularitat de la Generalitat de Catalunya. Tal com estableix el reial decret estatal, els 180 milions que costarà el projecte els pagarà l'Estat a càrrec de la partida d'inversions compromeses amb Catalunya per la disposició addicional tercera de l'Estatut. El conveni entre els dos governs també contemplarà que l'aigua de més que es traurà de l'Ebre per abastar Barcelona, un volum ja concedit al CAT però que no utilitza a l'hivern, es compensarà a través de l'estalvi d'aigua de reg a tota la conca de l'Ebre per tal de no afectar el cabal actual. Puxeu també assegura que la canonada es pot construir en tres mesos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)