L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter

Punt Diari 12-11-07

L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter

De tota l'aigua que s'extreu del riu, uns 320 hectòmetres cúbics per any, només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona i la resta és per als regants

ORIOL MAS. Girona

Gairebé la meitat dels catalans es proveeixen de l'aigua del Ter per als usos domèstics. El principal riu de les comarques gironines és el gran subministrador de Catalunya, però això també l'ha convertit en un riu, Pasteral avall, sense personalitat i amb un cabal circulant massa sovint inferior al que marca la mateixa normativa d'acord amb criteris ecològics. De l'aixeta del Ter cada any surten cap a l'àrea metropolitana de Barcelona –més de 100 municipis de 8 comarques– entre 210 i 240 hm³, que representa gairebé la meitat del consum total d'aquesta àrea, o sigui, més de 2,5 milions de persones. Cap a 20 hm³ per any es destinen a les comarques gironines, més de la meitat per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i la resta per la part central de la Costa Brava. Poc més de 200.000 persones en total, si bé aquesta xifra a l'estiu es multiplica. I encara no 60 hm³ a l'any són per als regants. Percentualment, de l'aigua que se n'extreu només al voltant d'un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines, mentre que el transvasament cap a Barcelona i l'àrea metropolitana és d'un 71%. La resta es destina als regants del Ter, molt sovint els més perjudicats per la falta d'aigua, perquè en moments de sequera són a qui primer es redueix el cabal a què tenen dret. I uns 10 hm³ a l'any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. De tota aquesta extracció d'aigua els ecosistemes fluvials són els altres grans damnificats.

La desviació de l'aigua del Ter cap a Barcelona està regulada per la llei del 1959, i des de llavors sectors polítics, econòmics i socials gironins han denunciat sistemàticament la situació en què aquesta llei deixava el riu. La situació s'ha anat agreujant els últims anys amb els successius i cada vegada més freqüents episodis de sequera, sense que per ara s'hagin establert solucions a curt termini que ajudin el Ter a recuperar el seu estat normal. La dessaladora del Prat, que facilitarà 70 hm³ d'aigua per a l'àrea metropolitana, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé també existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines i que en la pràctica no ajudi gens el Ter.

Manel Serra, el gerent del Consorci de la Costa Brava –organisme que s'encarrega de l'abastament a 27 municipis del litoral gironí–, sentencia en el llibre L'aigua a Catalunya: una perspectiva per als ciutadans, editat per la càtedra Agbar de la UPC el 2006, que «ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola per regar, ni l'abastament amb garanties raonables poden suportar gaire més temps aquest autèntic estrès hídric». Aquesta reflexió la comparteixen gairebé tots els sectors gironins involucrats en la gestió del riu, des dels regants fins a entitats ambientalistes, passant també per representants de partits polítics i empreses d'abastament. A més, quatre ajuntaments –Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí– han firmat ja una moció que dóna suport a la campanya encetada per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per recuperar part del cabal, i altres com Celrà i la Cellera s'hi afegiran properament. Els regants fa anys que protesten perquè puguin disposar de més aigua per als seus regadius, i la Cambra de Comerç històricament també ha fet seva aquesta petició, perquè la falta d'aigua pot afectar indústries i centrals hidràuliques.

COMPARACIÓ AMB L'EBRE

La situació del Ter contrasta amb la de l'Ebre, un riu molt més cabalós que només abasta la zona de Tarragona. Compartir entre el Ter i l'Ebre el subministrament a Barcelona és una de les propostes més freqüents des del territori gironí, en una operació que seria relativament senzilla. Segons dades de l'Ateneu, l'Ebre porta a Tortosa 146 vegades més cabal que el Ter a Girona, de manera que si se'n treiessin uns quants metres cúbics, l'Ebre amb prou feines ho notaria i en canvi s'alleujaria molt l'estat del Ter. El problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l'Ebre a fora de la seva conca. El Roine seria una altra solució, perquè la reducció en la despesa d'aigua no compensa el creixement demogràfic del país.

Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625714

Contradicciones en el ciclo del agua

UN PASO A FAVOR DEL RÍO QUE TAL VEZ LLEGUE TARDE // NARCÍS PRAT

La aprobación por el Parlament de un caudal ambiental para el Ebro es positiva, pero va a ser inviable

NARCÍS Prat*

A principios de octubre, el Parlament de Catalunya aprobó una resolución en la que propuso que el caudal ambiental del río Ebro se mantuviera en el futuro en una horquilla entre 7.000 y 12.000 Hm3/año. Esto implica una cantidad que supone entre el 30% y el 60% de la aportación media anual del río. Además, no se trata de dejar en el río un caudal fijo, sino de aplicar un régimen de avenidas y de mínimos prefijado en función del año hidro- lógico (con máximos de, por lo menos, 2.000 m3/seg). Esto ocurre cuatro años después de que un grupo de investigadores debatiéramos en Bruselas, frente a la Comisión Europea y contra el Gobierno de España (sin ningún apoyo del entonces Gobierno catalán) el mismo tema y defendiendo una cifra similar. Desde luego, nos alegramos de esta decisión del Parlament, sobre todo por las gentes del bajo Ebro que con sus acciones paralizaron el Plan Hidrológico Nacional y el trasvase del Ebro, y que estuvieron presentes en el momento histórico en que se aprobaba la moción.

ESTE HECHO no esconde algunas contradicciones que van a hacer imposible la garantía de este caudal. Es decir, que auguramos para el futuro que la decisión del Parlament se va a tornar inviable. Y ello, en gran parte, por las decisiones del propio Gobierno y del Parlament catalán. Sobre el bajo Ebro están pendientes diversas espadas de Damocles que harán de esta decisión solemne probablemente un papel mojado (y ojalá nos equivoquemos).

En primer lugar están los nuevos regadíos del Ebro. Este verano el presidente de la Generalitat sobrevolaba con un helicóptero, y luego inauguraba, la primera fase del Canal Segarra-Garrigues. Este canal una vez terminado derivará (junto al de Urgell) 700 Hm3 de agua del río al año, una buena parte de la cual ahora llega al delta del Ebro. Finalizado el canal, llegará menos agua y de menor calidad al tramo bajo del río. Parece claro que el Departamento de Agricultura no está de acuerdo con lo que el Parlament decide, ya que parece que lo único que interesa es regar sin tener en cuenta los aspectos ambientales.

Debe de pensar que el agua llegará de otros ríos (¿los aragoneses?), y que la del Segre no es imprescindible. Pero los aragoneses se han apresurado a introducir en su Estatuto una cláusula de reserva de hasta 6.000 Hm3 para su uso, lo que implica que gran parte del agua no llegará al delta. Mientras tanto, los navarros están completando el canal de Navarra para regar unos cuantos miles de hectáreas más. Al mismo tiempo, el Gobierno de España ha autorizado una transferencia de aguas desde la cabecera del Ebro a Cantabria. ¿Alguien se cree seriamente que, con todas estas acciones, es posible garantizar un caudal ambiental suficiente al Ebro para cumplir lo que demanda la directiva marco del agua, es decir, preservar el estado ecológico del río en buenas condiciones?

Además, la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat está desarrollando otro canal, el Xerta-Sénia, para regar 12.000 Ha en la parte baja del Ebro, en gran parte de naranjos. Pero en el bajo Ebro algunos agricultores están arrancando los naranjos porque es más caro recoger las naranjas que dejarlas pudrir en los árboles. Y el canal Xerta-Sénia es la antesala del trasvase de agua del Ebro a Valencia. Si el canal está construido y no sirve para regar, ¿por qué no vamos a llevar el agua a las urbanizaciones y campos de golf de la Comunidad Valenciana? Los valencianos ya han introducido una cláusula en su Estatuto sobre su derecho a las aguas sobrantes de los ríos "excedentes" españoles, y ello ha desatado lo que se llama la "guerra del agua", que está sobre la mesa del atribulado Tribunal Constitucional.

TODOS ESTOS cálculos (parecería que el Ebro es un pastel inacabable que da para todo) se han hecho, además, sin tener en cuenta que, con el cambio climático, probablemente ni siquiera los riegos del Canal d'Urgell serán sostenibles. Por la tozudez de un ministro socialista oriundo de las tierras leridanas, se construyó en el pasado el embalse de Rialp. Un gran embalse que nunca se ha llenado, porque los caudales del Segre han ido disminuyendo en los últimos años (cerca de un 10%) y todavía lo harán mas. El cambio climático ni siquiera ha sido tenido en cuenta en los números que Agricultura ha considerado. Sería interesante conocer la opinión del premio Nobel Al Gore sobre este tema: ¿incredulidad?En síntesis, que agua para el bajo Ebro habrá muy poca y estará llena de contaminantes provenientes de todos los destilados de los campos agrícolas (pesticidas, abonos) y de las ciudades. A pesar de la depuración, el agua del Ebro sigue llena de muchos contaminantes, lo que ahora se llaman "microcontaminantes", que incluyen, entre otras cosas, los fármacos que nos tomamos (antidepresivos, por ejemplo), que no son descompuestos en las depuradoras actuales.

Parece que el cambio climático solo sirve para hacer discursos de buenas intenciones, pero no hemos comprendido realmente lo que significa, y en gestión de agua supone menos recursos y peor calidad. ¿Alguien ha pensado en incluir en los Estatutos el cambio climático? En resumen, un aplauso para el Parlament de Catalunya por su decisión, pero dudamos que sirva para algo.

*Catedrático de Ecología de la Universitat de Barcelona

Posicionament de la Comissió del Ter

Arran de la notícia apareguda al Diari de Girona del dijous 8 de febrer de 2007, encapçalada amb el titular «L´ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006», en representació de la Comissió del Ter de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona voldria expressar el posicionament següent: Si bé la major part del contingut publicat respon amb fidelitat a les declaracions que vaig realitzar -les quals es desprenen, en la seva majoria, de fets objectius constatables per qualsevol ciutadà-, no puc estar d´acord amb el titular que el diari ha donat al reportatge, ni amb algunes afirmacions que es fan en el cos de l´article, especialment la que diu que la nostra Comissió està buscant que «els gironins demanin a l´ACA l´aturada dels transvasaments d´aigua des del Ter a l´àrea metropolitana de Barcelona».

Respecte del primer punt, el que vol posar en relleu l´Ateneu és l´incompliment durant bona part de 2006 del Pla de Cabals de Manteniment aprovat per l´Agència Catalana de l´Aigua, segons dades facilitades a aquesta associació per la mateixa Agència. El fet que la captació realitzada per ATLL en sigui una de les causes no significa que considerem que l´activitat és, per si mateixa, il·legal. Respecte del segon punt, l´Ateneu no demana l´aturada del transvasament, sinó que se´n revisi la magnitud, a fi que la mateixa administració hidràulica catalana pugui complir amb el Pla que recentment ha aprovat. En definitiva: no demanem, ni donem suport, al tancament de l´aixeta, com sembla que es desprengui de la lectura de l´article. En temes complexos com aquest, creiem que la precisió semàntica i conceptual és molt important i així ho volem transmetre a tothom qui correspongui.

Editorial al Diari de Girona

L´imprescindible debat de l´aigua
Diari de Girona, 9/02/2007

Cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes.» L´afirmació d´Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, la publicava ahir Diari de Girona en una informació sobre l´incompliment, per part de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), de la llei que regula el transvasament d´aigua del riu Ter a Barcelona. Segons aquesta normativa (de 1959), s´ha de garantir un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter. Però l´Ateneu sosté, basant-se en dades de la mateixa ACA, que durant 2005 i 2006 (i en moments concrets des de fa més anys), pel Ter hi circulava molta menys aigua de la que fixa la llei (1,01 m3/s el desembre passat, per exemple) i tot i així es mantenia el transvasament. Els efectes d´aquest escàs cabal són clarament perjudicials per als paratges pels quals passa el riu: a la sequera que causa la manca d´aigua s´hi afegeixen mortaldats de peixos o la proliferació de plantes nocives, com l´azol·la. L´ACA sortia ahir mateix al pas de la denúncia amb diversos arguments, alguns de molt raonables i d´altres que confirmen que s´està vulnerant la llei. És comprensible, com diu l´ACA, que la seva màxima preocupació sigui garantir els usos bàsics de l´aigua per a la ciutadania; és normal, així, que es faci tot el possible per mantenir el transvasament a Barcelona. Igualment és fàcil d´entendre que 2005 va ser un any de sequera, en el qual es van emetre decrets que avalaven l´excepcionalitat d´infringir la llei. Però precisament perquè aquesta infracció ha de ser una excepció, l´ACA no pot intentar justificar-se amb arguments inversemblants -el desviament d´aigua a la sèquia Monar- o al·legant que no té dades -que les aconsegueixi-, quan és evident que l´any 2006 va continuar infringint la llei, i ja sense l´excepcionalitat de la sequera. L´ús de l´aigua, com a bé escàs i imprescindible que és, reclama un debat seriós i argumentat, que encara no s´ha fet. I comença a ser hora.

L´ACA ha transvasat aigua del riu Ter a Barcelona il·legalment durant 2005 i 2006

Diari de Girona, 8/02/2007

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) ha mantingut de manera il·legal el transvasament del riu Ter a Barcelona tot i que el cabal està sota mínims. La llei de 1959 que regula l´ús de l´aigua -i per tant també el transvasament- del Ter estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit a l´altura de la ciutat de Girona. «De les dades de cabals que hem obtingut de l´Agència Catalana de l´Aigua es desprèn que la normalitat d´aquest riu és que s´incompleixi la Llei», assegura Albert Ruhí, president de l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Durant l´any passat, només cinc mesos presentaven un cabal de mitjana superior a tres metres cúbics per segon. Si s´analitza al detall i s´observen els dies, la Llei de l´any 1959 es va incomplir durant més de 200 dies dels 365 que té l´any, segons l´Ateneu. «Durant l´últim trimestre del 2006, per exemple, cap mes va arribar ni tan sols als dos metres cúbics per segon», adverteix Ruhí. Segons les pròpies dades de l´ACA, a l´alçada del pont de la Barca el mes d´octubre passat el cabal mitjà fou de 1,44 m3/s; el mes de novembre, de 1,19 m3/s; i al mes de desembre va baixar fins a 1,01 m3/s. «No estem davant de valoracions subjectives ni opinions, sinó de fets objectius reprovables des d´un punt de vista jurídic, social i ambiental. Qualsevol ciutadà ho pot al·legar, el riu és de tots», afirma el representant de l´Ateneu.

Davant aquesta situació, l´Ateneu Naturalista ha iniciat una campanya perquè els gironins demanin a l´ACA l´aturada dels transvasaments d´aigua des del Ter a la l´àrea metropolitana de Barcelona. Les postals mostren d´una banda una imatge bucòlica quan el Ter va ple i de l´altre costat «la imatge real i habitual del riu, on es veu sec», explica Ruhí. Es repartiran uns 12.000 exemplars perquè els gironins els facin arribar a l´Agència Catalana de l´Aigua. «Creiem que cal un debat en profunditat sobre aquest tema. No pel fet d´ignorar-lo, aquest transvasament deixa d´existir i, encara menys, de tenir efectes», va advertir Ruhí. Els naturalistes diuen que «cal no oblidar que en termes relatius, aquesta derivació té un impacte molt major que el que es preveia que tindria al riu Ebre, que tanta oposició social i política va suscitar en el moment de discussió del Plan Hidrológico Nacional». «Trobem paradoxal que l´ACA promogui normes més exigents com el recent Pla de Cabals de Manteniment, sobretot quan s´ha vist que som incapaços d´arribar al mínim legal que marca la Llei del riu Ter», afirmen. Ruhí remarca davant la postura de l´ACA que «celebrem que s´incorporin sensibilitats ambientalistes i estem disposats a treballar-hi tant com faci falta, però no entenem que s´autosituï en la il·legalitat». Albert Ruhí demana «un reconeixement a la contribució immensa que fa tants anys fan els gironins i, sobretot, que se superi el simplisme que ha imperat fins ara. El problema de l´aigua al Principat no es pot solucionar transvasant el problema allà on hi hagi menys oposició social».

L'Ateneu Naturalista de Girona repartirà més de 12.000 postals per reclamar més aigua per al Ter

El Punt Diari, 21/01/2007

L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona començarà les pròximes setmanes una campanya (Territori Ter) de conscienciació ciutadana i divulgació per reclamar que es compleixin els cabals mínims del Ter i també més transparència a l'Agència Catalana de l'Aigua. Per això repartiran 12.500 postals amb aquesta finalitat. A més, ha creat una comissió d'experts, organitzarà una jornada i es demanarà la implicació dels municipis per on passa el riu amb la redacció d'un manifest. Les postals tindran cinc models diferents: a l'anvers hi haurà imatges idíl·liques del Ter en diferents punts del recorregut i al revers s'hi repetirà la mateixa fotografia, mostrant-hi un estat degradat i amb un text sobreimprès per denunciar la situació del riu. La campanya es vol començar al gener i durarà fins al maig, i les postals es repartiran a través del circuit Postal Free. Amb això l'entitat vol tornar a posar damunt la taula el debat sobre la necessitat de la restitució del cabal del Ter, divulgar l'estat de la conca i demanar que es compleixi el cabal de manteniment ecològic fixat per la Generalitat.

Aquest incompliment, segons l'entitat, ha ocasionat conseqüències com ara la proliferació de plantes exòtiques, un augment de la contaminació i més mortalitat de peixos. Paral·lelament, es redactarà un manifest que s'enviarà als ajuntaments per on passa el riu perquè el signin. A més, s'ha creat una comissió tècnica formada per agents socials implicats en la gestió de l'aigua i s'organitzarà una jornada sobre el Ter en el marc de les terceres Jornades de Medi Natural.Regants i ecologistes, unitsEl Punt Diari, 21/01/2007Les comunitats de regants i les entitats ecologistes han estat dos dels sectors que més han reclamat un augment del cabal del Ter. Jordi Aulet, president de la comunitat de regants del marge esquerre del Baix Ter, ha denunciat que la falta d'aigua els pot afectar la quantitat de producció, i malmetre els fruiters per diversos anys: «No deixaran el Ter més eixut perquè ja no poden més, el riu sempre estarà escanyat.»

Albert Ruhí, president de l'Ateneu Naturalista de Girona, afirma que no es compleixen els cabals de manteniment, «que són més restrictius que la llei». El president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, s'ha mostrat esperançat que les noves característiques de les dessalinitzadores i el pla de cabals signifiquin una millora de les condicions del riu. Per altra banda, el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, considera que el transvasament «no ha de ser indefinit», i ha demanat un «reconeixement públic, si més no moral, a l'esforç i contribució que hem fet des de les comarques gironines pel desenvolupament del país».

L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu denuncien l'estat del riu Ter

El Punt, 23/08/2006

L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona denuncien el reduït cabal que circula pel riu Ter, sobretot en període de poques pluges, i reiteren la necessitat de reduir el gran volum d'aigua que es deriva cap a l'àrea de Barcelona. Les dues entitats denuncien que això «posa en compromís» els ecosistemes que hi ha riu avall, de l'embassament del Pasteral a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, i que «rarament es compleix la llei, tant pel que fa al volum d'extraccions com pel que fa al manteniment del cabal» que hauria de passar per Girona, «el qual és inferior al que s'hauria de tenir garantit per llei», afegeixen. Així mateix, l'Ateneu també lamenta la falta d'informació sobre el tema i insisteix en el fet que totes les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic; per això, demana la implicació de les administracions competents per seguir el problema. A més, la comissió del Ter de l'Ateneu, estrenada recentment, es pregunta com és possible que el riu més important de Catalunya, l'Ebre, «no pugui cedir ni un m³/s per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona i hagi de ser el Ter el que cedeixi 8 m³/s, «quan és un riu vint vegades més petit», afirmen.

L´Ateneu i els escoltes de Sant Narcís denuncien el poc cabal del riu Ter

Diari de Girona, 01/08/2006

L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l´Agrupament Escolta Sant Narcís han denunciat la manca de cabal al riu Ter, sobretot durant els mesos d´estiu o quan cauen poques pluges. Segons l´Ateneu, cal reduir el gran volum d´aigua que es deriva cap a l´àrea de Barcelona, i que posa en compromís els ecosistemes del riu que es troben més avall de l´embassament del Pasteral, a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. La branca de pioners i caravel•les de l´Agrupament Escolta ha organitzat durant tot el curs un projecte de descoberta del riu Ter i el seu entorn. Durant els campaments d´estiu estava previst construir uns rais de fusta per fer un descens pel riu, des del municipi de Bonmatí-Sant Julià del Llor fins arribar a Girona. Tot i això, la baixada en balses no ha sigut possible a causa de la manca de cabal del riu. «Al principi les dificultats semblaven superables però finalment vam haver d´acabar renunciant a la iniciativa i es va frustrar una il•lusió col•lectiva», explica un dels seus monitors. El grup format per una vintena de participants van arribar amb les barques sobre les espatlles. «Ens pensàvem que podríem gaudir de la ciutat dels quatre rius i ens hem trobat amb un riu malalt, brut i escarransit», va lamentar.

La Llei de 15/1959 regula l´ús de l´aigua del Ter i estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit, d´acord amb aquesta llei, a l´altura de la ciutat de Girona. Tot i que l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) va assegurar ahir que aquests dies el cabal és d´uns nou metres cúbics per segon a Girona i també a Bonmatí, els escoltistes i naturalistes mantenen que va ser impossible baixar. Les últimes dades que ha fet públiques l´Ajuntament de Girona corresponen a l'any hidrològic entre l´octubre de 1998 i el setembre de 1999, com ja va advertir l´Ateneu el març passat. Les dades mostren que el cabal mitjà del riu Ter al Pont de la Barca de Girona fou tan sols de 3,04 metres cúbics per segon, xifra per sota del rang que diversos experts qualifiquen com a cabal mínim ecològic, que ronda entre els 4 i 7 m3/s. Per això, l´Ateneu ha lamentat la manca d´informació i insisteix en el fet que les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic. L´entitat assegura que ha demanat la implicació de les administracions a seguir l´evolució del cabal i a l´ACA la revisió de la derivació cap a la conca de Barcelona, que l´entitat considera «injusta per ser excessiva». A més, insta que s´hi impliquin les entitats i els ciutadans.