L'informe de l'Observatori de la Sostenibilitat adverteix que el canvi climàtic pot empitjorar encara aquesta situació
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092200_3_288287__Comarques-estudi-alerta-presencia-peixos-exotics-culpa-baix-nivell
GIRONA | MIREIA RECASENS
Segons un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), les funcions ambientals de l'aigua del riu Ter estan profundament modificades. A causa del cabal constant i la falta de creixement del riu juntament amb els valors mínims que s'hi han registrat, especialment a l'estiu, han afavorit la proliferació a la part baixa del riu d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes i també la presència de plagues -la mosca negra- que obliguen a tractar l'aigua amb insecticides per evitar problemes de salut pública.
Com l'OSE esmenta en el seu informe, aquesta situació empitjorarà en el futur a causa del canvi climàtic. Per aquest motiu, s'està intentant prendre algunes mesures amb la pretensió de compensar el futur creixement de la població. Amb la dessalació i un ús més eficient dels recursos, a més de la reutilització, es pretén arribar a incrementar a 300 hm3 els recursos de la regió. També es vol intentar enfortir les funcions ecosistèmiques millorant així el cabal ambiental de la part baixa del riu Ter.
La conca del Ter
Les conques del riu Ter i el riu Llobregat abasteixen la regió metropolitana de Barcelona. Cal destacar, que la pressió sobre els ecosistemes acuàtics del consum d'aigua que la Ciutat Comtal produeix és molt significativa. Es pot dir que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en exclusiva, al proveïment de l'àrea barcelonina. Gran part d'aquesta aigua s'utilitza per a usos urbans i industrials de la zona. El baix Ter rep només el 20% o el 30% de tot el vessament generat a la seva conca en un any normal, és a dir, que en un any sec la quantitat és menor.
Les aportacions del cabal del riu Ter es deriven de 6 a 8 m3/seg cap a la regió de Barcelona, que teòricament era només una part del cabal mitjà del riu dels anys seixanta (20 m3/seg). Però actualment el cabal mitjà del riu és menor i les derivacions actuals (260 hm3) s'aproximen a les aportacions naturals del riu en anys secs. Una part de l'aigua derivada s'aporta al Mediterrani a través del riu Besòs. Per aquest motiu, els cabals que els rius transporten són insuficients per la seva funcionalitat ecològica. Cal destacar que aquesta situació actual ha anat empitjorant al llarg dels anys.
Els usos de l'aigua han canviat de forma profunda el cicle hidrològic de tots els rius de manera que les aportacions majoritàries no es realitzen a través dels rius sinó de les depuradores (la del Besòs tracta prop de 4 m3/seg, una xifra igual que la del Llobregat) o del riu Besòs que no portaria tant cabal de forma natural.
Així doncs, com l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya esmenta, el cas del riu Ter pot empitjorar a causa del canvi climàtic i per aquest motiu és important prendre les mesures adients que es proposen.
dilluns, 22 de setembre del 2008
dissabte, 20 de setembre del 2008
ICV veu ´bàsic´ que els arrossars del Parc tinguin garantida l´aigua
Es mostra disposat al diàleg amb els crítics, a qui vol convèncer de les bondats de la protecció
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_288027__Comarques-basic-arrossars-Parc-tinguin-garantida-laigua
GIRONA | CARLES TORRAMADÉ
ICV i EUiA consideren que el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és "la màxima garantia" que els arrossaires tindran subministrament d'aigua per a les pròximes campanyes. Després del període de sequera de principis d'aquest any -que quasi elimina la present campanya de l'arròs de Pals ja que l'ACA va restringir l'aigua per inundar els camps-, els arrossaires consideren que la seva inclusió dins del Parc -asseguren no haver estat consultats- els porta més perjudicis que beneficis i un dels seus cavalls de batalla és el subminsitrament d'aigua, que en l'avanprojecte no se'n parla. El Departament de Medi Ambient, redactor del document, està en mans d'ICV.
El diputat gironí d'ICV, Lluís Postigo, va explicar ahir que la declaració de Parc Natural ha de garantir el manteniment dels hàbitats, cosa que enten que ha de garantir l'aigua per als arrossars. Postigo, que va voler explicar el posicionament del seu partit, va manifestar que "estem convençuts que sabrem convèncer de les bondats dels límits que proposa Medi Ambient i aquesta serà la nostra tasca des d'ara". I va fer una crida perquè els que estan a favor dels límits del Parc també presentin al·legacions per fer-se notar. Alhora, va dir que davant la poca "cura" que s'ha tingut durant els darrers anys del territori, "sorprèn que hi hagi oposició a la creació del Parc o que hi hagi discussió sobre si la línia del límit va més cap aquí o més cap allà", uns límits que diferents sectors han qüestionat. "Hauríem de ser generosos en la inclusió de territori al Parc Natural, va sentenciar.
Un altre dels aspectes que sectors del territori han posat en dubte sobre la limitació de les activitats econòmiques el va respondre Postigo: "La declaració de Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i conservació amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i de l'activitat dels seus habitants".
Així, ICV i EUiA de Girona creuen que la declaració del Parc Natural comportarà una dinamització turística del territori, representarà un increment de recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals -al revés del que pensen els arrossaires-, i garantirà l'aigua.
Postigo també va explicar, "com passa amb altres lleis, sempre voldríem que digués el que no pot dir", i que la garantia d'aigua o els òrgans rectors es determinen, posteriorment, amb la normativa de la llei. Tot i això, va manifestar que "entenc que els involucrats vulguin certa tranquilitat i, des de Medi Ambient, es podria respondre algun d'aquests dubtes". El diputat va reiterar la voluntat de diàleg amb els crítics, però també de convèncer-los.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_288027__Comarques-basic-arrossars-Parc-tinguin-garantida-laigua
GIRONA | CARLES TORRAMADÉ
ICV i EUiA consideren que el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és "la màxima garantia" que els arrossaires tindran subministrament d'aigua per a les pròximes campanyes. Després del període de sequera de principis d'aquest any -que quasi elimina la present campanya de l'arròs de Pals ja que l'ACA va restringir l'aigua per inundar els camps-, els arrossaires consideren que la seva inclusió dins del Parc -asseguren no haver estat consultats- els porta més perjudicis que beneficis i un dels seus cavalls de batalla és el subminsitrament d'aigua, que en l'avanprojecte no se'n parla. El Departament de Medi Ambient, redactor del document, està en mans d'ICV.
El diputat gironí d'ICV, Lluís Postigo, va explicar ahir que la declaració de Parc Natural ha de garantir el manteniment dels hàbitats, cosa que enten que ha de garantir l'aigua per als arrossars. Postigo, que va voler explicar el posicionament del seu partit, va manifestar que "estem convençuts que sabrem convèncer de les bondats dels límits que proposa Medi Ambient i aquesta serà la nostra tasca des d'ara". I va fer una crida perquè els que estan a favor dels límits del Parc també presentin al·legacions per fer-se notar. Alhora, va dir que davant la poca "cura" que s'ha tingut durant els darrers anys del territori, "sorprèn que hi hagi oposició a la creació del Parc o que hi hagi discussió sobre si la línia del límit va més cap aquí o més cap allà", uns límits que diferents sectors han qüestionat. "Hauríem de ser generosos en la inclusió de territori al Parc Natural, va sentenciar.
Un altre dels aspectes que sectors del territori han posat en dubte sobre la limitació de les activitats econòmiques el va respondre Postigo: "La declaració de Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i conservació amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i de l'activitat dels seus habitants".
Així, ICV i EUiA de Girona creuen que la declaració del Parc Natural comportarà una dinamització turística del territori, representarà un increment de recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals -al revés del que pensen els arrossaires-, i garantirà l'aigua.
Postigo també va explicar, "com passa amb altres lleis, sempre voldríem que digués el que no pot dir", i que la garantia d'aigua o els òrgans rectors es determinen, posteriorment, amb la normativa de la llei. Tot i això, va manifestar que "entenc que els involucrats vulguin certa tranquilitat i, des de Medi Ambient, es podria respondre algun d'aquests dubtes". El diputat va reiterar la voluntat de diàleg amb els crítics, però també de convèncer-los.
Comencen el túnel que connectarà les conques del Llobregat i el Ter
El conseller de Medi Ambient va relacionar l'obra amb el retorn del cabal ecològic del riu gironí
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_287998__Comarques-Comencen-tunel-connectara-conques-Llobregat
SANT JUST DESVERN | ACN/DDG
Les obres de perforació per construir el túnel que ha de connectar les conques dels rius Llobregat i Ter van començar ahir, una construcció que el conseller de Medi Ambient va relacionar amb l'inici del procés per retornar el cabal ecològic del Ter a les comarques de Girona. El túnel passarà per sota la serra de Collserola i permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats", segons va explicar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, durant la seva visita a les obres.
Aquest túnel tindrà un total de dotze quilòmetres de llargada i sis metres de diàmetre. La canonada que s'introduirà per tal de transportar aigua tindrà 1,8 metres de diàmetre. Es preveu que el transport d'aigua entri en funcionament d'aquí a dos anys. El pressupost és de 200 milions d'euros, i compta amb una aportació de la Unió Europea.
El conseller Francesc Baltasar va explicar que les tuneladores comencen a treballar des de dos fronts. D'una banda, des de Sant Just Desvern i, de l'altra, des de l'estació distribuïdora de Trinitat. La previsió és que aquestes dues tuneladores s'acabin trobant d'aquí a un any.
Pendents d'infraestructures
L'aigua del Llobregat que passarà pel túnel estarà produïda a la planta dessalanitzadora del Llobregat, que es preveu que entri en funcionament a partir del maig del 2009. També estarà produïda per la potabilitzadora d'Abrera, que en aquest cas estarà acabada a finals d'aquest 2008.
Per aquest motiu, Francesc Baltasar va relacionar aquesta interconnexió amb el retorn del cabal ecològic del riu Ter -tal com s'hi ha compromès des de la Conselleria que dirigeix al govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va explicar que aquest retorn "té una data d'inici", que és la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat, l'aigua de la qual s'articularà precisament des d'aquest túnel.
Baltasar va explicar que aquesta nova canonada serà "reversible" i que permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats". La connexió té un recorregut total de 14.960 metres, dels quals 12.035 són túnel.
Les obres que van començar ahir tenen un pressupost de més de 200 milions d'euros, el 57 per cent de qual prové del Fons de Cohesió de la Unió Europea.
Detalls tècnics
La tuneladora que es fa servir té 6 metres de diàmetre i 260 metres de longitud, que avança mitjançant cilindres hidràulics i fa girar un capçal que talla la roca que troba al davant.
Els trossos de pedra i terra s'extreuen cap a l'exterior utilitzant una cinta transportadora. Val a dir que questa interconnexió és una actuació planificada com a alternativa al derogat Pla Hidrològic Nacional.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Frances Baltasar, d'altra banda, també va parlar sobre la conca de la Muga, que a hores d'ara encara està en la fase d'excepcionalitat 2 a causa de la manca d'aigua.
En aquest sentit, el conseller d'Iniciativa per Catalunya Verds va explicar que per sortir d'aquesta fase, haurien de caure pluges importants que permetessin omplir el pantà de Boadella.
Tot i així, Francesc Baltasar va dir que encara "estem lluny" que això pugui passar, però també ha recalcat que cap municipi que depèn d'aquesta conca patirà restriccions.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_287998__Comarques-Comencen-tunel-connectara-conques-Llobregat
SANT JUST DESVERN | ACN/DDG
Les obres de perforació per construir el túnel que ha de connectar les conques dels rius Llobregat i Ter van començar ahir, una construcció que el conseller de Medi Ambient va relacionar amb l'inici del procés per retornar el cabal ecològic del Ter a les comarques de Girona. El túnel passarà per sota la serra de Collserola i permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats", segons va explicar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, durant la seva visita a les obres.
Aquest túnel tindrà un total de dotze quilòmetres de llargada i sis metres de diàmetre. La canonada que s'introduirà per tal de transportar aigua tindrà 1,8 metres de diàmetre. Es preveu que el transport d'aigua entri en funcionament d'aquí a dos anys. El pressupost és de 200 milions d'euros, i compta amb una aportació de la Unió Europea.
El conseller Francesc Baltasar va explicar que les tuneladores comencen a treballar des de dos fronts. D'una banda, des de Sant Just Desvern i, de l'altra, des de l'estació distribuïdora de Trinitat. La previsió és que aquestes dues tuneladores s'acabin trobant d'aquí a un any.
Pendents d'infraestructures
L'aigua del Llobregat que passarà pel túnel estarà produïda a la planta dessalanitzadora del Llobregat, que es preveu que entri en funcionament a partir del maig del 2009. També estarà produïda per la potabilitzadora d'Abrera, que en aquest cas estarà acabada a finals d'aquest 2008.
Per aquest motiu, Francesc Baltasar va relacionar aquesta interconnexió amb el retorn del cabal ecològic del riu Ter -tal com s'hi ha compromès des de la Conselleria que dirigeix al govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va explicar que aquest retorn "té una data d'inici", que és la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat, l'aigua de la qual s'articularà precisament des d'aquest túnel.
Baltasar va explicar que aquesta nova canonada serà "reversible" i que permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats". La connexió té un recorregut total de 14.960 metres, dels quals 12.035 són túnel.
Les obres que van començar ahir tenen un pressupost de més de 200 milions d'euros, el 57 per cent de qual prové del Fons de Cohesió de la Unió Europea.
Detalls tècnics
La tuneladora que es fa servir té 6 metres de diàmetre i 260 metres de longitud, que avança mitjançant cilindres hidràulics i fa girar un capçal que talla la roca que troba al davant.
Els trossos de pedra i terra s'extreuen cap a l'exterior utilitzant una cinta transportadora. Val a dir que questa interconnexió és una actuació planificada com a alternativa al derogat Pla Hidrològic Nacional.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Frances Baltasar, d'altra banda, també va parlar sobre la conca de la Muga, que a hores d'ara encara està en la fase d'excepcionalitat 2 a causa de la manca d'aigua.
En aquest sentit, el conseller d'Iniciativa per Catalunya Verds va explicar que per sortir d'aquesta fase, haurien de caure pluges importants que permetessin omplir el pantà de Boadella.
Tot i així, Francesc Baltasar va dir que encara "estem lluny" que això pugui passar, però també ha recalcat que cap municipi que depèn d'aquesta conca patirà restriccions.
dimecres, 10 de setembre del 2008
Pessimisme al Consorci Alba-Ter en referència a la Taula de la Sequera
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008091000_3_286242__COMARQUES-Consorci-AlbaTer-regants-dubten-Taula-Sequera-aporti-solucions-conflicte-laigua
La Comunitat de Regants del Baix Ter també dubta que aporti solucions estructurals
GIRONA | R.REYNER
"Pessimisme" i "escepticisme". Aquestes són, respectivament, les sensacions que han expressat el Consorci Alba-Ter i la Comunitat de Regants del Baix Ter després de les tres reunions que ha celebrat la Taula de la Sequera, que es va constituir a finals d'abril per afrontar la situació de manca d'aigua, que va tenir el seu punt àlgid la primavera passada a les comarques gironines i a tot el territori català. Els representants gironins que han participat en les trobades d'aquest organisme, que en un futur es pot acabar convertint en la Taula de l'Aigua, coincideixen a posar en dubte que permeti solucionar els "problemes estructurals" que, respecte a l'aigua, presenta Catalunya. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, s'ha mostrat "decebut" després de la tercera reunió de la Taula de la Sequera, que es va celebrar el 3 de setembre passat al Palau de Pedralbes de Barcelona. Camps ha explicat que "amb l'actual plantejament de l'organisme no tinc la sensació que hi hagi una voluntat clara de donar sortida a l'abastament d'aigua a Catalunya". En opinió del president d'Alba-Ter, "sembla que ja no preocupa el tema de l'aigua, que no es buscaran solucions estructurals a aquesta qüestió".
En la mateixa línia s'ha manifestat el representant de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa: "Tinc la sensació que no hi ha una voluntat clara d'afrontar el problema". Illa ha recordat que, tot i que en la majoria de territoris catalans la sequera ja ha passat, "el problema hi continua essent" i, encara que les reserves d'aigua són ara més quantioses que fa dotze mesos, "la situació es pot repetir d'aquí a dos anys".
La temporada de reg s'acaba aquest mes, "i quan s'acabi, el Ter al seu pas per les comarques gironines tornarà a portar 1 metre cúbic per segon", ha recordat el portaveu dels regants. Per tant, segons Illa, "no n'hi ha per felicitar-nos, com es va fer en l'última reunió de la Taula de la Sequera", on el representant ha criticat que no hi assistís el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Per Narcís Illa, aquestes solucions estructurals passen per planificar les necessitats i administrar l'aigua "tenint en compte tot el país, i no només les conques internes". "En el cas de l'aigua, hi hauria d'haver una interconnexió de les xarxes de tot el país, com passa en el cas de la llum, dels trens i de les carreteres", ha afirmat.
Encara queda la Muga
Tant Camps com Illa han coincidit també a recordar que a les comarques gironines la manca d'aigua no s'ha solucionat completament ja que, si bé els embassaments del Ter s'han recuperat, la conca de la Muga encara es troba en el nivell II d'Excepcionalitat del Decret de Sequera. Però això, ha dit Camps, "preocupa molt poca gent". "Sembla que la Muga no existeixi", ha lamentat el representant dels regants del Baix Ter.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008091000_3_286242__COMARQUES-Consorci-AlbaTer-regants-dubten-Taula-Sequera-aporti-solucions-conflicte-laigua
La Comunitat de Regants del Baix Ter també dubta que aporti solucions estructurals
GIRONA | R.REYNER
"Pessimisme" i "escepticisme". Aquestes són, respectivament, les sensacions que han expressat el Consorci Alba-Ter i la Comunitat de Regants del Baix Ter després de les tres reunions que ha celebrat la Taula de la Sequera, que es va constituir a finals d'abril per afrontar la situació de manca d'aigua, que va tenir el seu punt àlgid la primavera passada a les comarques gironines i a tot el territori català. Els representants gironins que han participat en les trobades d'aquest organisme, que en un futur es pot acabar convertint en la Taula de l'Aigua, coincideixen a posar en dubte que permeti solucionar els "problemes estructurals" que, respecte a l'aigua, presenta Catalunya. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, s'ha mostrat "decebut" després de la tercera reunió de la Taula de la Sequera, que es va celebrar el 3 de setembre passat al Palau de Pedralbes de Barcelona. Camps ha explicat que "amb l'actual plantejament de l'organisme no tinc la sensació que hi hagi una voluntat clara de donar sortida a l'abastament d'aigua a Catalunya". En opinió del president d'Alba-Ter, "sembla que ja no preocupa el tema de l'aigua, que no es buscaran solucions estructurals a aquesta qüestió".
En la mateixa línia s'ha manifestat el representant de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa: "Tinc la sensació que no hi ha una voluntat clara d'afrontar el problema". Illa ha recordat que, tot i que en la majoria de territoris catalans la sequera ja ha passat, "el problema hi continua essent" i, encara que les reserves d'aigua són ara més quantioses que fa dotze mesos, "la situació es pot repetir d'aquí a dos anys".
La temporada de reg s'acaba aquest mes, "i quan s'acabi, el Ter al seu pas per les comarques gironines tornarà a portar 1 metre cúbic per segon", ha recordat el portaveu dels regants. Per tant, segons Illa, "no n'hi ha per felicitar-nos, com es va fer en l'última reunió de la Taula de la Sequera", on el representant ha criticat que no hi assistís el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Per Narcís Illa, aquestes solucions estructurals passen per planificar les necessitats i administrar l'aigua "tenint en compte tot el país, i no només les conques internes". "En el cas de l'aigua, hi hauria d'haver una interconnexió de les xarxes de tot el país, com passa en el cas de la llum, dels trens i de les carreteres", ha afirmat.
Encara queda la Muga
Tant Camps com Illa han coincidit també a recordar que a les comarques gironines la manca d'aigua no s'ha solucionat completament ja que, si bé els embassaments del Ter s'han recuperat, la conca de la Muga encara es troba en el nivell II d'Excepcionalitat del Decret de Sequera. Però això, ha dit Camps, "preocupa molt poca gent". "Sembla que la Muga no existeixi", ha lamentat el representant dels regants del Baix Ter.
dijous, 28 d’agost del 2008
La sequera, mig any després
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2977091
Els protagonistes de l'última crisi de l'aigua lamenten que l'episodi no hagi servit per actualitzar el model de gestió hídric a Catalunya, temen que es repeteixi la situació viscuda a la primavera i que el Ter continuï sent-ne el gran perjudicat
ORIOL MAS.
+ Les obres a les depuradores de Girona i l'Escala, en marxa. Foto: MIQUEL RUIZ
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va tancar el 28 de juliol a Girona el cicle de jornades sobre la gestió dels recursos hídrics, organitzat per la Cambra de Comerç. Baltasar va repetir el que havia explicat el director general de l'ACA, Manel Hernàndez, el 18 de març en una de les jornades. Dessalinització, reutilització i estalvi com les grans potes del model de gestió hídric de Catalunya. Entre les dues xerrades hi havia uns sis mesos de diferència, protagonitzats per la psicosi mediàtica, política i social que bona part dels catalans es quedessin sense aigua. Però el discurs es va mostrar invariable. Ha servit d'alguna cosa aquest episodi de sequera? Podem estar tranquils que no en tindrem més? S'ha après dels errors? La resposta a tot plegat és no. O així és com ho veuen tots els que van capitalitzar la veu del territori durant la tempesta de la crisi de l'aigua.
«TOT CONTINUA IGUAL»
La mare dels ous continua sent el model de gestió i com resoldre el desequilibri entre la disponibilitat del recurs i la concentració de la població. O sigui, com portar aigua a Barcelona, on més en necessiten i menys en tenen. Segons Francesc Camps, president de la Plataforma del Ter, el problema que ha de superar l'ACA és haver posat tots aquests ous al mateix cistell: la dessalinització. «Sembla que tot continua igual», conclou, una frase que repeteix el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, però afegint-hi un matís important: «Conceptualment, no ens hem mogut d'allà on érem fa 6 mesos.» Lluís Sala, president de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, hi suma el problema de la separació entre les conques internes i la conca de l'Ebre: «Les conques internes són un compte corrent al descobert, que ara ha tapat la pluja.» Aquesta divisió és vital al moment de planificar la gestió, perquè tots coincideixen que les conques internes no poden sobreviure sense la importació d'aigua de fora. Fins i tot ho reconeix l'ACA, que amb la boca petita i a través de diversos dirigents ha insistit en la necessitat d'una gestió unificada a tot el país. «Està molt bé estalviar, reutilitzar, descartar l'Ebre... però com a país, el tema de l'aigua està mal solucionat, i no s'arreglarà en dos o tres anys», diu Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Ter.
De fet, una de les conseqüències de la sequera ha sigut la pèrdua d'influència política i credibilitat pública dels arguments entrellaçats entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Han convertit en dogmes uns arguments maximalistes que s'han demostrat completament insuficients en època de sequera. Iniciativa per Catalunya s'ha quedat fora de joc en aquesta crisi, i això ha defenestrat algun dels principals assessors de la conselleria.
EL TER HA ENTRAT EN JOC
Una conseqüència indirecta de la sequera també ha sigut fer aflorar la problemàtica del Ter, gràcies en bona part a la creació de la Plataforma del Ter. Per Sala, «el Ter ha entrat en la partida, i s'ha assumit que ha de formar part de l'equació de la gestió hídrica». Jordi Aulet, dels regants de la presa de Colomers, reconeix que fins i tot els pagesos són més conscients del problema: «Ara el Ter existeix, però si falta aigua tornarem a estar igual.» Tots, però, coincideixen que falten compromisos concrets i realistes perquè s'aturi la sobreexplotació del riu. Baltasar es va comprometre el 28 de juliol a fer un primer pas retornant 2 m³/s a partir de l'any que ve. Tal com havia dit en una reunió a Celrà el 28 de febrer. Cinc mesos abans. Les obres que el govern va aprovar a mitjan juliol per reutilitzar l'aigua de les depuradores de Girona i l'Escala avancen a bon ritme. Aquests treballs van començar a principis de mes i consisteixen en la construcció de canonades perquè les comunitats de regants puguin reaprofitar l'aigua. En el cas de Girona –a la foto–, se'n beneficiaran les comunitats de regants de la sèquia Vinyals i Sant Jordi Desvalls, i a l'Escala ho faran els de la presa de Colomers. Aquesta va ser una de les mesures d'emergència previstes per l'ACA durant el període de sequera per dotar d'aigua els pagesos, i es va decidir mantenir-les per poder estalviar aigua als pantans de Sau i Susqueda.
Els protagonistes de l'última crisi de l'aigua lamenten que l'episodi no hagi servit per actualitzar el model de gestió hídric a Catalunya, temen que es repeteixi la situació viscuda a la primavera i que el Ter continuï sent-ne el gran perjudicat
ORIOL MAS.
+ Les obres a les depuradores de Girona i l'Escala, en marxa. Foto: MIQUEL RUIZ
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va tancar el 28 de juliol a Girona el cicle de jornades sobre la gestió dels recursos hídrics, organitzat per la Cambra de Comerç. Baltasar va repetir el que havia explicat el director general de l'ACA, Manel Hernàndez, el 18 de març en una de les jornades. Dessalinització, reutilització i estalvi com les grans potes del model de gestió hídric de Catalunya. Entre les dues xerrades hi havia uns sis mesos de diferència, protagonitzats per la psicosi mediàtica, política i social que bona part dels catalans es quedessin sense aigua. Però el discurs es va mostrar invariable. Ha servit d'alguna cosa aquest episodi de sequera? Podem estar tranquils que no en tindrem més? S'ha après dels errors? La resposta a tot plegat és no. O així és com ho veuen tots els que van capitalitzar la veu del territori durant la tempesta de la crisi de l'aigua.
«TOT CONTINUA IGUAL»
La mare dels ous continua sent el model de gestió i com resoldre el desequilibri entre la disponibilitat del recurs i la concentració de la població. O sigui, com portar aigua a Barcelona, on més en necessiten i menys en tenen. Segons Francesc Camps, president de la Plataforma del Ter, el problema que ha de superar l'ACA és haver posat tots aquests ous al mateix cistell: la dessalinització. «Sembla que tot continua igual», conclou, una frase que repeteix el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, però afegint-hi un matís important: «Conceptualment, no ens hem mogut d'allà on érem fa 6 mesos.» Lluís Sala, president de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, hi suma el problema de la separació entre les conques internes i la conca de l'Ebre: «Les conques internes són un compte corrent al descobert, que ara ha tapat la pluja.» Aquesta divisió és vital al moment de planificar la gestió, perquè tots coincideixen que les conques internes no poden sobreviure sense la importació d'aigua de fora. Fins i tot ho reconeix l'ACA, que amb la boca petita i a través de diversos dirigents ha insistit en la necessitat d'una gestió unificada a tot el país. «Està molt bé estalviar, reutilitzar, descartar l'Ebre... però com a país, el tema de l'aigua està mal solucionat, i no s'arreglarà en dos o tres anys», diu Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Ter.
De fet, una de les conseqüències de la sequera ha sigut la pèrdua d'influència política i credibilitat pública dels arguments entrellaçats entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Han convertit en dogmes uns arguments maximalistes que s'han demostrat completament insuficients en època de sequera. Iniciativa per Catalunya s'ha quedat fora de joc en aquesta crisi, i això ha defenestrat algun dels principals assessors de la conselleria.
EL TER HA ENTRAT EN JOC
Una conseqüència indirecta de la sequera també ha sigut fer aflorar la problemàtica del Ter, gràcies en bona part a la creació de la Plataforma del Ter. Per Sala, «el Ter ha entrat en la partida, i s'ha assumit que ha de formar part de l'equació de la gestió hídrica». Jordi Aulet, dels regants de la presa de Colomers, reconeix que fins i tot els pagesos són més conscients del problema: «Ara el Ter existeix, però si falta aigua tornarem a estar igual.» Tots, però, coincideixen que falten compromisos concrets i realistes perquè s'aturi la sobreexplotació del riu. Baltasar es va comprometre el 28 de juliol a fer un primer pas retornant 2 m³/s a partir de l'any que ve. Tal com havia dit en una reunió a Celrà el 28 de febrer. Cinc mesos abans. Les obres que el govern va aprovar a mitjan juliol per reutilitzar l'aigua de les depuradores de Girona i l'Escala avancen a bon ritme. Aquests treballs van començar a principis de mes i consisteixen en la construcció de canonades perquè les comunitats de regants puguin reaprofitar l'aigua. En el cas de Girona –a la foto–, se'n beneficiaran les comunitats de regants de la sèquia Vinyals i Sant Jordi Desvalls, i a l'Escala ho faran els de la presa de Colomers. Aquesta va ser una de les mesures d'emergència previstes per l'ACA durant el període de sequera per dotar d'aigua els pagesos, i es va decidir mantenir-les per poder estalviar aigua als pantans de Sau i Susqueda.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Entrevistes de 1998 a Presència
Més hemeroteca provinent de Presència (15 al 21 de març de 1998):
* Entrevista a Pere Macias, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: "Les mesures d'estalvi no seran suficients per garantir la demanda futura"
* Entrevista a Pere Macias, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: "Les mesures d'estalvi no seran suficients per garantir la demanda futura"
* Entrevista a Narcís Prat, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona: "Catalunya té prou aigua per satisfer les necessitats actuals i futures"
Els escrits de Manuel Bonmatí i Romaguera a Presencia (1966-1967)
Fent repàs d'hemeroteques antigues en Manel Serra ha trobat aquests escrits de Manuel Bonmatí i Romaguera de finals de 1966 i inicis de 1967 a "Presencia" (aleshores en castellà) sobre el riu Ter i el transvasament a Barcelona. Qui li havia de dir al senyor Bonmatí que 42 anys després els seus escrits serien, almenys pel que fa a la situació del Ter, plenament vigents. Que ja s'hagués escrit això en aquella època vol dir que ja s'era conscient del problema que suposava el transvasament del Ter a Barcelona i també vol dir que cap dels governs que hem tingut des d'aquell moment fins ara ha solucionat res. Esperem que aquesta darrera sequera i el daltabaix que ha estat a punt de provocar -no al Ter, que a això ja hi estem avesats, sinó a l'àrea metropolitana de Barcelona- serveixi per redreçar la situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)