El futur és reutilitzar l'aigua regenerada

Entrevista a Rafael Mujeriego, El Punt, 24 setembre 2008

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=3007083

La regeneració de l'aigua per poder-la aprofitar per a la xarxa d'abastament o per a usos agrícoles i ecològics permetria estalviar conflictes territorials i solucionar el problema hídric de Catalunya. Això és el que defensa Rafael Mujeriego, que posa com a exemple el cas de Califòrnia

-La sequera ha servit per millorar la política de gestió de l'aigua?
-«La primera reflexió que faig és felicitar els usuaris urbans, per l'esforç d'estalvi que han fet i que ha permès de passar a l'àrea metropolitana dels 135 litres per habitant i dia de fa 10 anys als 115-120 de la sequera. I l'alternativa de fer transferències entre conques ha sigut una experiència poc positiva i desagradable, perquè no ens hem aconseguit entendre. Per això crec que el futur és potenciar la reutilització indirecta de l'aigua regenerada per a l'abastament d'aigua potable. La regeneració pot aportar solucions a moltes zones, com ara l'àrea metropolitana.»

-Més que la dessalinització, que és l'opció que ha pres el govern?
-«Tot són solucions tècniques amb beneficis i exigències. La dessalinització té el benefici que agafa aigua de mar, que és molt abundant, i la fa gairebé potable. Té unes exigències que són la inversió, al voltant de 4 euros per metre cúbic anual, i l'energia que fa falta per dessalinitzar, que està al voltant de 3,5 quilowatts/hora/m³. El procés és bàsicament el mateix amb la regeneració de les aigües, a través de membranes, amb la diferència que es recupera un percentatge més alt de l'aigua que es tracta. Com a beneficis també hi ha que podem tenir una aigua de gran qualitat, però amb un cost d'entre 1 i 2 euros/m³ i al voltant d'1,5 quilowatts/hora/m³. Des del punt de vista econòmic i tècnic és preferible la regeneració d'aigües que la dessalinització.»

-Per què s'opta doncs per la dessalinització?
-«És un problema de percepció del públic. Agafar l'aigua de mar es considera una activitat innòcua, en canvi la reutilització d'aigües depurades ens porta al cap la idea d'aigües residuals, contaminació fecal..., si bé això no s'adiu amb la realitat. Encara que la gent pagui l'aigua regenerada més barata, això condiciona la decisió.»

-A Catalunya podem ser autosuficients en gestió d'aigua?
-«Les conques internes i en particular l'àrea metropolitana de Barcelona té una alternativa addicional per resoldre el seu abastament. Capta uns 180 hm³ del Ter, uns 160 del Llobregat i la resta, d'aqüífers... Part d'aquesta aigua es depura sobretot en dues plantes, una de 100 hm³ al Prat i una altra de 160 hm³ al Besòs, i després es llança al Mediterrani. Una possibilitat és tractar l'aigua a un nivell suficient per tornar-la al curs dels rius i barrejar-la i incorporar-la de nou al sistema d'abastament. Això significaria més de 200 hm³ dels més de 500 que cada any gasta l'àrea metropolitana, i ens faria més autosuficients. La dessalinitzadora del Prat portarà 60 hm³ a l'any, en canvi la regeneració d'aigua dóna molt més marge de maniobra.»

-Això permetria no entrar en conflictes territorials?
-«Faria que per ara no ens haguéssim de plantejar la necessitat d'anar a buscar aigua a altres llocs, com l'Ebre, i significaria una disminució progressiva i proporcionada de l'aigua que es transvasa del Ter. A l'àrea metropolitana, sempre que es mantingués el cabal del Llobregat, seríem gairebé autosuficients. Perquè el que sí és segur és que tindrem sequeres similars per irregularitats climatològiques en un curt termini d'anys, i convindria que no repetíssim els mateixos debats.»

-Creu que la situació del Ter és injusta?
-«No sé si és justa o injusta, però vista en el seu conjunt em recorda el cas del sud de Califòrnia. Allà als anys 60 es van fer transvasaments del riu Sacramento, del Colorado i d'un altre de Sierra Nevada. Tots tres porten aigua al sud de Califòrnia, on viuen uns 20 milions de persones, més de la meitat de tot l'estat. En canvi, més de la meitat de l'aigua es troba al nord. Les decisions judicials més recents han fet que hagin hagut de reduir un 30% el transvasament del Sacramento, perquè l'extracció d'aigua del riu significava l'extinció de determinades espècies de peixos a la badia de San Francisco. A més, també s'ha reduït el transvasament del Colorado. Aquí el transvasament del Ter, sobretot en els termes d'aquests últims temps quan el cabal circulant ha sigut mínim, possiblement requeriria un tractament similar. Ara es pot dir quina és la magnitud de les pèrdues ambientals pel transvasament. O simplement, una cosa que no ha d'espantar ningú: apliquem la llei vigent tal com està redactada. Posaria l'àrea metropolitana en una situació difícil, però ens obligaria a ser més autosuficients i podríem arribar a aquesta meta acordant un període de transició entre les parts.»

-El cas de Califòrnia és un exemple a seguir a Catalunya?
-«Califòrnia té coses que mai hauríem de seguir. Allà cada habitant gasta de 400 a 700 litres per dia. Ells poden estalviar, però nosaltres gairebé no tenim marge per millorar a àmbit domèstic. Però reutilitzar l'aigua per a usos potables indirectes sí que és una cosa que podríem adoptar, i que també s'està fent a Anvers, a Singapur, en part a Berlín... És una realitat actual, no un misteri tecnològic.»

-Allà han superat la reticència de la gent a l'aigua regenerada?
-«Tenen més experiència en la reutilització, i hi ha casos com Orange County on han sigut pioners en les facetes d'informació a la ciutadania. Tenen 2,5 milions d'habitants, i han sabut informar i convèncer els ciutadans per aquesta opció. En canvi, al comtat del costat les reticències són tals que els alcaldes no s'atreveixen a fer-ho. Però aquí ja tenim el Consorci de la Costa Brava, que tracta uns 30 hm³ l'any, dels quals en regenera 6, i es reutilitzen en camps de golf, neteja, com a recàrrega d'aqüífers, etc... Hi ha aquesta experiència, i del que es tractaria és d'ampliar l'escala.»

ORIOL MAS