El doble càstig del riu Ter

El doble càstig del riu Ter

Font: Diari de Girona

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix de fa temps

ACN/DDG El Ter és una de les conques més castigades de Catalunya. Aigües avall del Pasteral i des del 1959, pateix un transvasament al Llobregat que fa que, en molts dels trams, el riu no arribi al cabal ecològic. La previsió futura alerta que a la part alta de la conca, l'escalfament global augmentarà la temperatura de l'aigua, les espècies exòtiques s'imposaran a les autòctones i el cabal es reduirà. Tot i l'anunci del Govern de retornar l'aigua amb l'estrena de la dessaladora del Prat el cabal no millora. Per la Cambra de Comerç la solució passa per portar aigua des del Roine però ni l'Estat ni Catalunya ho impulsen. Per Europa, els transvasaments no són la solució. Quin és doncs el remei als mals del Ter?

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix sistemàticament des de fa temps. Per exemple, dades de l'Agència Catalana de l'Aigua detallen que durant el mes de novembre, tot i haver-se iniciat el retorn progressiu de cabals, el riu només ha arribat al mínim que marca la llei en sis ocasions.

La disminució dels cabals –fruit del transvasament al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona- castiga l'hàbitat del riu. La capacitat de les seves aigües per absorbir nutrient baixa i es converteix en una conca més vulnerable en casos de vessaments puntuals. Per no dur l'aigua suficient, l'ecosistema del riu perd valor.

Aquesta situació l'ha viscuda el riu des del 1959 però s'ha aguditzat en els darrers anys a causa de les conseqüències del canvi climàtic: plou menys i els estius són més secs. A més, l'àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat en població i això fa que encara calgui transvasar més aigua. En els darrers sis anys, el Ter ha enviat una mitjana de 190 hectòmetres cúbics per any. Pràcticament el 70% del seu cabal se'n va cap a la conca del Llobregat.

Des dels sectors ecologistes defensen que la imatge del Ter 'és il·legal' ja que es troba per sota dels valors marcats en la Llei del Ter i també molt per sota el que estipula el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Per posar un exemple, l'any 2007 el riu Ter va estar 229 dies per sota dels mínims exigits per aquestes normatives. 'En consonància amb la directiva Marc de l'Aigua que marca Europa no pot ser que tinguem una realitat així', lamenta des de l'Ateneu Naturalista, Albert Ruhí.

Aquest estiu, amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat, el Govern va anunciar un retorn progressiu de l'aigua. La voluntat és que al 2015 el Ter recuperi el 40% de l'aigua que ara destina a Barcelona. Cinc mesos després, aquest retorn encara no es deixa notar al riu, segons ha denunciat l'Ateneu Naturalista de Girona i també el Consorci Alba-Ter.

Dos rius diferents

La realitat del Ter és molt diferent a la part alta de la conca que a partir de la presa del Pasteral, que és on pateix el transvasament cap a Barcelona. Segons apunta el biòleg Albert Ruhí, en el tram baix no es pot valorar l'efecte del canvi climàtic ja que el riu està 'molt intervingut i no és un riu natural'. 'Hem de pensar que són com dos rius diferents', ha afirmat.

Ruhí ha recordat que el quart informe sobre el canvi climàtic a Catalunya pronostica una reducció de cabals entorn al 5% per als propers anys i apunta que els estius progressivament seran més secs. Al fet que en el futur passi menys aigua pel riu, Ruhí hi ha afegit que la temperatura de l'aigua pujarà entre 4 i 5 graus a finals de segle, una situació que afectarà les espècies que habiten al riu i hi haurà una pèrdua de diversitat.

El biòleg i portaveu de l'Ateneu Naturalista ha explicat que les aigües més càlides són favorables a les espècies exòtiques que ja estan presents al Ter. 'Les espècies autòctones acostumen a buscar aigües fredes i es desplacen riu amunt però si l'aigua s'escalfa les seves àrees es veuran reduïdes', ha explicat. Aquesta situació, per tant, afavoriria les espècies al•lòctones que, a més, són invasores i molt reproductives.

Que no baixi prou aigua pel riu també fa trontollar les activitats econòmiques relacionades amb l'aigua, com el turisme o, fins i tot, l'agricultura. La comunitat de regants del Baix Ter és una de les agrupacions d'agricultors que més vegades ha posat el crit al cel perquè no tenien prou aigua per regar els seus camps.

Des de la Universitat de Girona, la professora de Geografia Anna Ribas alerta que no es tracta només de garantir la qualitat ecològica del riu sinó també que sectors econòmics com l'agricultura i el turisme puguin tenir un riu en bones condicions i, alhora, també aportar una millor 'qualitat de vida' als ciutadans que viuen entorn del riu.

Un estudi d'aquesta universitat preveu una reducció significativa de la precipitació anual al voltant del 15% per a mitjan d'aquest segle al conjunt de la Costa Brava, on hi desemboca el Ter. Aquesta reducció de les pluges es patirà sobretot l'estiu, quan les precipitacions cauran un 40%.

Aquest mateix estudi també assenyala la possibilitat que les pluges torrencials siguin més freqüents a la primavera i que els períodes excepcionals de sequera, com el viscut al 2008, es tornin a repetir. Per tot això, la Universitat de Girona preveu que aquesta reducció de la pluviometria afectarà sobretot l'activitat agrícola, que a la Costa Brava s'estén arreu de 13.000 hectàrees.

Des de la Universitat no confien que hi hagi una solució 'única' per acabar amb els períodes de sequera i el problema del cabal del Ter. Per això aposten per una diversificació de mesures per lluitar contra la sequera que van de les dessaladores a aprofitar l'aigua del subsòl construint pous, la interconnexió de conques i els transvasaments i, fins i tot, la regeneració d'aigües residuals. Precisament, l'Institut de Recerca de l'Aigua, situat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, ja fa temps que treballa per convertir l'aigua de les depuradores en aigua apta per al consum de boca. Per Ribas, totes aquestes mesures han d'anar associades a una gestió més eficient de l'aigua.

La Cambra vol l'aigua del Roine

Per afrontar els problemes derivats del transvasament del Ter i també del canvi climàtic i els períodes de sequera, la Cambra de Comerç de Girona aposta per portar aigua des del riu Roine, a la Catalunya del Nord. El president de la Cambra, Domènec Espadalé, afirma que, amb la situació actual, només s'estan cobrint el 80% de les necessitats d'aigua de les comarques gironines i que, per tant, cal portar l'aigua de fora.

De fet, la Cambra ja disposa d'un estudi que defensa la viabilitat d'un transvasament des del Roine i apunta dues opcions: o dur l'aigua a través d'una canonada soterrada o a través d'un innovador sistema submarí. 'No pensem de manera egoista, l'aigua no només seria per a les comarques gironines sinó per a tot Catalunya', assegura Espadalé que també defensa que el cost de manteniment d'aquesta obra és menor que el d'una dessaladora, que necessita molta energia per funcionar.

Espadalé ha denunciat però que ni el govern català ni l'espanyol tenen aquest transvasament en el seu calendari de prioritats. CiU també ha defensat aquest projecte però no mentre estava al Govern, sinó ara des de l'oposició. Alguns dels arguments en contra d'aquest projecte són que l'aigua és de França i que sempre hi hauria el risc que el govern veí tanqués l'aixeta.

Europa no vol transvasaments

El Parlament Europeu va aprovar fa un any un informe de l'eurodiputat austríac del PP Richard Seeber que advertia que la construcció de transvasaments per al transport d'aigua a grans distàncies 'no hauria de ser la solució al problema de la sequera'. L'Eurocambra renyava així als governs per les 'urbanitzacions agressives' que contribueixen a l'escassetat dels recursos hídrics i els exigia tenir 'en compte les consideracions relatives a l'aigua en la seva planificació de l'ús del sòl'.

Estrasburg xifra en 100.000 milions d'euros l'impacte econòmic de la sequera a la UE en els últims trenta anys. Des de l'Eurocambra s'aposta per fer una 'política eficient de tarificació de l'aigua' que fomenti així un consum més responsable d'aquest recurs. De fet, Europa argumenta que seria possible estalviar el 40% de l'aigua que s'utilitza a la Unió si s'apliquessin criteris d'utilització eficaços en la construcció d'edificis, s'establissin incentius financers per fomentar un millor ús i s'introduís un sistema d'etiquetat sobre el consum.

Com a alternatives als transvasaments d'aigua a grans distàncies, és a dir, aquells que trenquen la unitat de conca, el Parlament Europeu proposa la construcció d'infraestructures que permetin regular els cabals, la reutilització d'aigües residuals o la dessalinització, entre d'altres.

'Canviar totalment el curs d'un riu, com es fa a la Xina i també volen fer a Espanya, crec que té un gran impacte i no crec que sigui una cosa sàvia. Abans preferiria canviar l'ús d'aigua en certs llocs on en manca que redistribuir completament el curs d'un riu', afirma el director en adaptació climàtica i gestió del risc al centre de recerca holandès especialitzat en temes d'aigua Deltares, Cees van de Guchte.

Des d'ERC, l'eurodiputat Oriol Jurqueras ha presentat aquest mes de desembre una pregunta a la Comissió Europea on ha preguntat si s'està supervisant el procés d'elaboració dels plans de conca dels rius Ter i Llobregat, per garantir-ne el cabal ecològic, tal com estableix la Directiva Marc de l'Aigua.