Text del "Compromís pel Ter"

Des de l'Observatori del Ter ens hem adonat que el text del "Compromís pel Ter", presentat a l'opinió pública a inicis d'any 2009, no es troba en la xarxa. Per aquest motiu, el copiem íntegrament en el bloc de l'Observatori, perquè pugui ser conegut per tothom que ho desitgi i difós activament.

COMPROMÍS PEL TER

El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.

A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.

Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.

Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.

La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.

En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.

Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:

1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;

2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;

3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;

4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;

5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.

Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:

a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;

b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;

c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);

d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;

e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;

f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);

g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;

h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.


Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009

Notes:

(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.

(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).

(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.

(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).

(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.

(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.

(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.

(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.