La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

Font: El Punt

Per subministrar aigua a quatre pobles de l'Anoia i la Conca de Barberà

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha donat llum verd a un primer transvasament del Segre cap al sistema Ter-Llobregat. Es tracta d'una quantitat mínima d'aigua a través del canal Segarra-Garrigues i només per donar servei a quatre municipis de l'Anoia i de la Conca de Barberà. Però el cas reobre el debat de la interconnexió de conques entre la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya. Pels pagesos de Lleida, aquesta connexió és l'avantsala d'un futur transvasament.

El projecte, promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialb diversos municipis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia. L'abastament anirà a través del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

La majoria dels municipis són dins la conca de l'Ebre, però n'hi ha tres els nuclis dels quals en queden fora i que pertanyen a les conques internes catalanes (tot i que part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre), i un quart té el nucli urbà compartit entre la conca de l'Ebre i les conques internes. Són les Piles, Santa Coloma de Queralt i Forès (Conca de Barberà), i Montmaneu (Anoia).

Encara que l'abastament fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hectòmetre cúbic a l'any. La quantitat per a l'abastament fora de la conca és de 0,6 hm³, de manera que compleix els requisits.

Així ho va manifestar dilluns la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que reunida a Saragossa va acceptar tramitar la petició de l'ACA. Ara, la Confederació està obligada a donar audiència als regants de la conca afectada i altres organismes poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants havien demanat a la Confederació que ajornés uns dies la decisió, per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment la Confederació no va ajornar la decisió amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.

Primera connexió

Tot i que els regants reconeixen que la quantitat és mínima, veuen amb recel aquesta operació, que és la primera connexió entre conques des del Segre. Durant el dur episodi de sequera del 2006, el govern de la Generalitat apostava per connectar el Segre des de la seva capçalera cap al sistema Ter-Llobregat, per tal d'alleugerir el dèficit de les conques internes i subministrar un aigua que començava a deixar d'estar garantida a l'àrea de Barcelona i la resta del sistema. En canvi, el govern de l'Estat va apostar per un minitransvasament d'urgència des de l'Ebre i el Camp de Tarragona cap a Barcelona, però l'operació es va descartar a última hora gràcies a les pluges que, miraculosament, van reomplir els embassaments del sistema Ter-Llobregat.

Des de llavors, el debat ha quedat aparcat.