Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882276
La Cambra de Comerç de Girona ha criticat la decisió de no construir la canonada per portar aigua de l'Ebre a Barcelona, ja que creu que «només les infraestructures asseguraran l'aigua». La Cambra s'ha mostrat contundent: «No pot ser que, per unes pluges que poden solucionar de forma momentània el problema de l'actual sequera, es deixi de banda l'execució de projectes que han de permetre la interconnexió de xarxes, l'equilibri ecològic, la solidaritat compartida entre territoris, la seguretat en el subministrament suficient d'aigua potable per a les persones, els recursos necessaris per a l'agricultura i la indústria i el normal desenvolupament del turisme.» L'ens es queixa que tot continuï pendent del Ter, i exigirà el compliment de la llei del 59: «No permetrem que s'escatimi ni una gota dels 3 m³/s de cabal per Girona. És impensable que en una part de Catalunya s'inundin i en l'altra pateixin set.»
dimecres, 4 de juny del 2008
Les decisions d'emergència no poden pal·liar dèficits estructurals
Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/comgir/editorial
Editorial d'El Punt
En espera que divendres el govern de Madrid derogui el reial decret que permetia construir per via d'urgència una canonada per interconnectar les xarxes d'aigua entre Tarragona i Barcelona, Catalunya tanca un llarg episodi de sequera aixecant les restriccions de reg a jardins, permetent omplir piscines i cancel·lant el transport d'aigua via marítima des de Tarragona.
La canonada, tal com la preveia el reial decret, passarà a la història aquest divendres, malgrat les veus de diferents sectors que la reclamen com a infraestructura de país, sequera al marge. Ahir el mateix conseller Baltasar puntualitzava que no hi havia cap interconnexió de xarxes a la vista però deixava una porta entreoberta avançant que s'elaboraria una planificació hídrica que fixava l'horitzó al 2025, en la qual es preveurien totes les qüestions necessàries. I és que ara com ara el govern català no es pot plantejar una altra cosa que no sigui complir un programa basat en la nova cultura de l'aigua, un programa que comporta la construcció de dessaladores i la recuperació dels cabals hídrics dels rius catalans. Les decisions estructurals de país no es poden prendre en situacions d'emergència, i per aquest motiu és indefensable pretendre pal·liar deficiències estructurals a partir de decisions improvisades que –cal recordar-ho– pel simple fet de ser urgents no s'ajusten als procediments administratius pels quals ha de passar qualsevol obra o projecte.
Ara és moment de recuperar la credibilitat perduda durant aquests mesos, és moment de fer balanç d'allò que no s'ha sabut fer prou bé i d'executar amb la màxima celeritat possible les infraestructures que hi ha en marxa. A partir d'aquí, i només quan tots els racons de Catalunya siguin autosuficients pel que fa a l'abastiment d'aigua, serà el moment de plantejar la necessitat o no d'interconnectar xarxes per salvar situacions d'emergència.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/comgir/editorial
Editorial d'El Punt
En espera que divendres el govern de Madrid derogui el reial decret que permetia construir per via d'urgència una canonada per interconnectar les xarxes d'aigua entre Tarragona i Barcelona, Catalunya tanca un llarg episodi de sequera aixecant les restriccions de reg a jardins, permetent omplir piscines i cancel·lant el transport d'aigua via marítima des de Tarragona.
La canonada, tal com la preveia el reial decret, passarà a la història aquest divendres, malgrat les veus de diferents sectors que la reclamen com a infraestructura de país, sequera al marge. Ahir el mateix conseller Baltasar puntualitzava que no hi havia cap interconnexió de xarxes a la vista però deixava una porta entreoberta avançant que s'elaboraria una planificació hídrica que fixava l'horitzó al 2025, en la qual es preveurien totes les qüestions necessàries. I és que ara com ara el govern català no es pot plantejar una altra cosa que no sigui complir un programa basat en la nova cultura de l'aigua, un programa que comporta la construcció de dessaladores i la recuperació dels cabals hídrics dels rius catalans. Les decisions estructurals de país no es poden prendre en situacions d'emergència, i per aquest motiu és indefensable pretendre pal·liar deficiències estructurals a partir de decisions improvisades que –cal recordar-ho– pel simple fet de ser urgents no s'ajusten als procediments administratius pels quals ha de passar qualsevol obra o projecte.
Ara és moment de recuperar la credibilitat perduda durant aquests mesos, és moment de fer balanç d'allò que no s'ha sabut fer prou bé i d'executar amb la màxima celeritat possible les infraestructures que hi ha en marxa. A partir d'aquí, i només quan tots els racons de Catalunya siguin autosuficients pel que fa a l'abastiment d'aigua, serà el moment de plantejar la necessitat o no d'interconnectar xarxes per salvar situacions d'emergència.
Protesta contra el transvasament del Ter a Girona
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_3_269660__Comarques-Protesta-contra-transvasament-Girona
La Plataforma del Ter ha convocat una manifestació per dissabte de la setmana vinent, 14 de juny, a Girona. El lema de la protesta és "Prou! Volem l'aigua al Ter!" i tindrà el punt de sortida a la plaça de Catalunya, a les 6 de la tarda. Els organitzadors qüestionen que el transvasament d'aigua del Ter a l'àrea de Barcelona s'hagi d'entendre com un acte de solidaritat -tal com s'hi refereixen des del Govern- o d'abús.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_3_269660__Comarques-Protesta-contra-transvasament-Girona
La Plataforma del Ter ha convocat una manifestació per dissabte de la setmana vinent, 14 de juny, a Girona. El lema de la protesta és "Prou! Volem l'aigua al Ter!" i tindrà el punt de sortida a la plaça de Catalunya, a les 6 de la tarda. Els organitzadors qüestionen que el transvasament d'aigua del Ter a l'àrea de Barcelona s'hagi d'entendre com un acte de solidaritat -tal com s'hi refereixen des del Govern- o d'abús.
Impulsen una Comunitat d´Usuaris per gestionar amb l´ACA l´aqüífer del Baix Ter
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_3_269657__Comarques-Impulsen-Comunitat-dUsuaris-gestionar-lACA-laqifer-Baix
Els alcaldes de la zona recorden que, malgrat l'aixecament de les mesures
antisequera, el problema de l'aigua no s'ha resolt encara definitivament
L.Fanals, Torroella de Montgrí.
Regants, pagesos i ajuntaments del Baix Ter s'uniran properament per crear una Comunitat d'Usuaris de l'aqüífer del Baix Ter per tal de poder tirar endavant conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) polítiques de gestió hídrica conjuntes. L'objectiu és que uns 40 ajuntaments formin part de la nova comunitat, que es preveu posar en marxa al mes de setembre, i que d'aquesta manera es faciliti la interlocució entre el territori i l'ACA, que no sempre ha estat fluida.
Ahir, 25 alcaldes del Baix Ter es van reunir a Torroella de Montgrí per valorar les qüestions relacionades amb l'aigua, just el dia en què el Govern aixecava algunes de les mesures antisequera. Però tal i com va dir l'alcalde de Torroella, Joan Margall, les últimes pluges no han solucionat de forma definitiva la situació al Baix Ter. "Ningú ens pot assegurar que el proper estiu no tornarem a tenir problemes", va indicar. Per això, han decidit unir-se per formar la Comunitat d'Usuaris, de manera que l'ACA tingui un únic interlocutor per fer front a totes les qüestions derivades de la gestió de l'aqüífer del Baix Ter. Margall va reconèixer que les comarques gironines han trigat molt a organitzar-se per reclamar el retorn del cabal del Ter, però va considerar que "més val tard que mai".
I és que membres de l'ACA van exposar, durant la trobada d'alcaldes, els resultats d'un estudi sobre l'aqüífer del Baix Ter, on s'apunta que s'han d'afrontar perills com ara la salinització (que ja afecta algunes zones de l'aqüífer) o la possible contaminació de les aigües superficials. "Volem aprofitar la comunitat per autogestionar les aigües subterrànies i prevenir aquestes situacions de cara al futur", va indicar Margall. Així doncs, aquests seran alguns dels temes a tractar per part de la nova comunitat que, segons va afegir, arriba en "un moment òptim".
La reunió d'ahir també va comptar amb la presència del president de la Plataforma pel Ter, Francesc Camps, que també és batlle de Celrà. Camps va considerar que el transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona és "una qüestió històrica, principalment injusta i actualment injustificable", i per això va recordar que hi ha convocada una manifestació el proper dia 14 de juny a Girona, a partir les 6 de la tarda.
De la mateixa manera, Camps va destacar que, després de la crisi generada per la sequera al Baix Ter, el territori "ha vist la necesitat d'exercir competències i descentralitzar la presa de decisions", i per això s'ha pogut tirar endavant la nova Comunitat d'Usuaris. Margall va afegir-hi que, després de la situació de falta d'aigua viscuda els últims mesos, fins i tot els regants, que sempre havien estat els més escèptics, han vist que la nova vomunitat pot ser un bon punt de partida per millorar la seva situació. A partir d'ara, els alcaldes dels municipis del Baix Ter hauran d'aprovar un document als seus respectius ajuntaments i, cop ja hi estiguin adherits, es procedirà a la constitució formal del nou ens, que es preveu cap al mes de setembre.
Suport de la Diputació
Finalment, ahir també va donar suport als alcaldes el diputat de Medi Ambient, Josep Maria Rufí. Rufí, regidor d'ERC a Torroella, va recordar que el problema del Baix Ter afecta totes les comarques gironines i no només el Baix Empordà. "Si no es calendaritza el retorn de l'aigua no només estarà condicionada l'activitat agrària, sinó també totes les activitats econòmiques de Girona, des de la indústria fins al turisme", va afirmar el representant de la Diputació.
Rufí també va explicar, d'altra banda, que malgrat l'aixecament de les mesures d'excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat, el riu al seu pas per Torroella encara no portava ahir tot el cabal que li corresponia. "Haurien de passar 4,6 metres cúbics per segon i només n'hi ha 2,6", va explicar. Davant d'aquest "problema general", va indicar, calen mesures concretes per "acabar amb l'espoli hídric" que pateix el Ter des de fa més de 50 anys.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_3_269657__Comarques-Impulsen-Comunitat-dUsuaris-gestionar-lACA-laqifer-Baix
Els alcaldes de la zona recorden que, malgrat l'aixecament de les mesures
antisequera, el problema de l'aigua no s'ha resolt encara definitivament
L.Fanals, Torroella de Montgrí.
Regants, pagesos i ajuntaments del Baix Ter s'uniran properament per crear una Comunitat d'Usuaris de l'aqüífer del Baix Ter per tal de poder tirar endavant conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) polítiques de gestió hídrica conjuntes. L'objectiu és que uns 40 ajuntaments formin part de la nova comunitat, que es preveu posar en marxa al mes de setembre, i que d'aquesta manera es faciliti la interlocució entre el territori i l'ACA, que no sempre ha estat fluida.
Ahir, 25 alcaldes del Baix Ter es van reunir a Torroella de Montgrí per valorar les qüestions relacionades amb l'aigua, just el dia en què el Govern aixecava algunes de les mesures antisequera. Però tal i com va dir l'alcalde de Torroella, Joan Margall, les últimes pluges no han solucionat de forma definitiva la situació al Baix Ter. "Ningú ens pot assegurar que el proper estiu no tornarem a tenir problemes", va indicar. Per això, han decidit unir-se per formar la Comunitat d'Usuaris, de manera que l'ACA tingui un únic interlocutor per fer front a totes les qüestions derivades de la gestió de l'aqüífer del Baix Ter. Margall va reconèixer que les comarques gironines han trigat molt a organitzar-se per reclamar el retorn del cabal del Ter, però va considerar que "més val tard que mai".
I és que membres de l'ACA van exposar, durant la trobada d'alcaldes, els resultats d'un estudi sobre l'aqüífer del Baix Ter, on s'apunta que s'han d'afrontar perills com ara la salinització (que ja afecta algunes zones de l'aqüífer) o la possible contaminació de les aigües superficials. "Volem aprofitar la comunitat per autogestionar les aigües subterrànies i prevenir aquestes situacions de cara al futur", va indicar Margall. Així doncs, aquests seran alguns dels temes a tractar per part de la nova comunitat que, segons va afegir, arriba en "un moment òptim".
La reunió d'ahir també va comptar amb la presència del president de la Plataforma pel Ter, Francesc Camps, que també és batlle de Celrà. Camps va considerar que el transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona és "una qüestió històrica, principalment injusta i actualment injustificable", i per això va recordar que hi ha convocada una manifestació el proper dia 14 de juny a Girona, a partir les 6 de la tarda.
De la mateixa manera, Camps va destacar que, després de la crisi generada per la sequera al Baix Ter, el territori "ha vist la necesitat d'exercir competències i descentralitzar la presa de decisions", i per això s'ha pogut tirar endavant la nova Comunitat d'Usuaris. Margall va afegir-hi que, després de la situació de falta d'aigua viscuda els últims mesos, fins i tot els regants, que sempre havien estat els més escèptics, han vist que la nova vomunitat pot ser un bon punt de partida per millorar la seva situació. A partir d'ara, els alcaldes dels municipis del Baix Ter hauran d'aprovar un document als seus respectius ajuntaments i, cop ja hi estiguin adherits, es procedirà a la constitució formal del nou ens, que es preveu cap al mes de setembre.
Suport de la Diputació
Finalment, ahir també va donar suport als alcaldes el diputat de Medi Ambient, Josep Maria Rufí. Rufí, regidor d'ERC a Torroella, va recordar que el problema del Baix Ter afecta totes les comarques gironines i no només el Baix Empordà. "Si no es calendaritza el retorn de l'aigua no només estarà condicionada l'activitat agrària, sinó també totes les activitats econòmiques de Girona, des de la indústria fins al turisme", va afirmar el representant de la Diputació.
Rufí també va explicar, d'altra banda, que malgrat l'aixecament de les mesures d'excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat, el riu al seu pas per Torroella encara no portava ahir tot el cabal que li corresponia. "Haurien de passar 4,6 metres cúbics per segon i només n'hi ha 2,6", va explicar. Davant d'aquest "problema general", va indicar, calen mesures concretes per "acabar amb l'espoli hídric" que pateix el Ter des de fa més de 50 anys.
PSOE i CiU estudiaran l´opció del Roine
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_6_269687__Catalunya-PSOE-estudiaran-lopcio-Roine
Europa Press/DdeG, Barcelona
El grup de CiU al Congrés ha pactat amb el del PSOE que el Govern elabori, en un termini de nou mesos, un estudi sobre el transvasament del riu Roine.
Es tracta d'una esmena transaccional acordada entre tots dos arran de la moció de CiU que proposava crear una comissió tècnica formada per experts per estudiar i analitzar aquest transvasament.
En una roda de premsa després de la Junta de Portaveus, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, va assegurar que aquest pacte "no simplement respecta l'esperit, sinó la lletra" de la seva moció, motiu pel qual ha qualificat l'acord de "positiu".
Tan sols va precisar que l'esmena "suposa que serà el Govern directament, i no una comissió tècnica d'experts, qui es vegi obligat a elaborar aquest estudi, que haurà de presentar en el termini de nou mesos". Segons la seva opinió, el transvasament del Roine "és de vital importància".
En aquesta esmena, socialistes i nacionalistes catalans insten el Govern a l'execució d'un informe tècnic que avaluï "la possibilitat d'incorporar al sistema hídric espanyol recursos" procedents del Roine.
L'informe haurà de recollir el cost de l'operació i els impactes ambientals i socials perquè sigui remès al Congrés en un termini de nou mesos.
Per la seva banda el Govern de la Generalitat va expressar el seu rebuig a estudiar en aquest moment qualsevol "alternativa transvasista", com la del Roine, malgrat l'acord entre PSOE i CiU.
"Òbviament, en el Govern de Catalunya no estudiem en aquest moment una alternativa com la del transvasament del Roine, com no analitzem cap alternativa transvasista, ja sigui del Roine o de l'Ebre", va subratllar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Baltasar va recordar el rebuig a la proposta de CiU de transvasar el Roine, una proposta que la federació va realitzar durant la crisi de la sequera malgrat que és una possible solució a molts anys vista, va recordae el conseller.
Respecte a l'acord entre socialistes i CiU al Congrés, el conseller Baltasar es va limitar a contestar: "No entro a valorar el que fan o no fan els grup parlamentaris, faltaria més".
Els grups del PSOE i de CiU al Congrés dels Diputats han acordat l'aprovació d'una iniciativa dels nacionalistes catalans que demana al Govern el començament dels estudis sobre la viabilitat del transvasament del Roine.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_6_269687__Catalunya-PSOE-estudiaran-lopcio-Roine
Europa Press/DdeG, Barcelona
El grup de CiU al Congrés ha pactat amb el del PSOE que el Govern elabori, en un termini de nou mesos, un estudi sobre el transvasament del riu Roine.
Es tracta d'una esmena transaccional acordada entre tots dos arran de la moció de CiU que proposava crear una comissió tècnica formada per experts per estudiar i analitzar aquest transvasament.
En una roda de premsa després de la Junta de Portaveus, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, va assegurar que aquest pacte "no simplement respecta l'esperit, sinó la lletra" de la seva moció, motiu pel qual ha qualificat l'acord de "positiu".
Tan sols va precisar que l'esmena "suposa que serà el Govern directament, i no una comissió tècnica d'experts, qui es vegi obligat a elaborar aquest estudi, que haurà de presentar en el termini de nou mesos". Segons la seva opinió, el transvasament del Roine "és de vital importància".
En aquesta esmena, socialistes i nacionalistes catalans insten el Govern a l'execució d'un informe tècnic que avaluï "la possibilitat d'incorporar al sistema hídric espanyol recursos" procedents del Roine.
L'informe haurà de recollir el cost de l'operació i els impactes ambientals i socials perquè sigui remès al Congrés en un termini de nou mesos.
Per la seva banda el Govern de la Generalitat va expressar el seu rebuig a estudiar en aquest moment qualsevol "alternativa transvasista", com la del Roine, malgrat l'acord entre PSOE i CiU.
"Òbviament, en el Govern de Catalunya no estudiem en aquest moment una alternativa com la del transvasament del Roine, com no analitzem cap alternativa transvasista, ja sigui del Roine o de l'Ebre", va subratllar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Baltasar va recordar el rebuig a la proposta de CiU de transvasar el Roine, una proposta que la federació va realitzar durant la crisi de la sequera malgrat que és una possible solució a molts anys vista, va recordae el conseller.
Respecte a l'acord entre socialistes i CiU al Congrés, el conseller Baltasar es va limitar a contestar: "No entro a valorar el que fan o no fan els grup parlamentaris, faltaria més".
Els grups del PSOE i de CiU al Congrés dels Diputats han acordat l'aprovació d'una iniciativa dels nacionalistes catalans que demana al Govern el començament dels estudis sobre la viabilitat del transvasament del Roine.
El Govern suprimeix l´alerta de sequera i permet omplir piscines i regar jardins
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_6_269686__Catalunya-Govern-suprimeix-lalerta-sequera-permet-omplir-piscines-regar-jardins
Tambe s'anul·la l'arribada dels vaixells de Tarragona i es trencarà el contracte amb França
Europa Press/DdeG, Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que, davant l'augment de les reserves d'aigua per les pluges de maig, la Generalitat ha suprimit l'Excepcionalitat II en gairebé tot el territori català, i també l'arribada de vaixells carregats amb aigua potable procedents del Camp de ?Tarragona.
En roda de premsa després del Consell Executiu, va afegir que la Generalitat estudia rescindir de manera "anticipada" el contracte dels vaixells que porten aigua procedent del sud de França, que surten concretament del port de Marsella. Amb l'augment de reserves, la conca dels rius Ter i Llobregat -que proveeix 5,5 milions de catalans que viuen a Barcelona i Girona- passa de la fase d'Excepcionalitat II a la I, amb la qual cosa s'aixeca la prohibició d'omplir piscines i regar jardins amb aigua de boca. L'única conca catalana que manté la fase d'Excepcionalitat II és la del riu Muga, a l'Empordà.
Així, 49 municipis catalans segueixen en Excepcionalitat II, mentre que a dia d'avui, són 412 els municipis que estan en Excepcionalitat I. Entre ells destaca Barcelona, grans ciutats de la conurbació metropolitana com Cerdanyola del Vallès, Terrassa i Vilafranca del Penedès; localitats de comarques centrals com Igualada, Berga, Vic i Manresa; i municipis de Girona com Palafrugell, Palamós, Sarrià de Ter i Sant Feliu de Guíxols.
Amb el canvi de fase, deixen d'estar actives algunes mesures, com la prohibició d'usar aigua potable per omplir piscines o jardins. En el cas dels municipis de la conurbació de Barcelona membres de l'Entitat del Medi Ambient (EMA) de l'àrea Metropolitana (AMB), es van aprovar sancions de fins a 3.000 euros per als qui usaven aigua potable per a aquests usos. Segueix prohibit usar aigua potable per a fonts ornamentals -poden funcionar amb aigua freàtica-, la reducció d'un 15% de les dotacions de reg dels sistemes regulats, i l'anul·lació dels ?desembassaments per a l'ús exclusivament hidroelèctric.
La fase d'excepcionalitat II tampoc permetia l'ús d'aigua potable per regar jardins, horts, zones verdes o esportives; netejar la via pública; rentar cotxes amb mànegues -llevat que es fes en empreses dedicades a aquesta activitat-. A més, obligava a tenir tancades les fonts per al consum humà sense mecanismes de tancament automàtic.
Baltasar va declarar que al Govern ha afrontat correctament el dèficit hídric, encara que va admetre que problemes en la comunicació, i va afegir que per la rapidesa que ha calgut actuar "no s'han pogut prendre decisions amb el diàleg previ" que ha de reivindicar-se "sempre". "No ens ha tremolat el pols per prendre decisions", va dir, i va apreciar que, davant de les crítiques al projecte d'interconnexió finalment descartat, "poques veus" han aportat una alternativa "viable" al minitransvasament.
Va assegurar que el Govern es va trobar amb un sistema "feble" i que, amb la gestió de la crisi, s'ha "après" que la lluita contra la sequera no es basa en "una solució màgica o única", sinó en un "sumatori" d'actuacions. "Els que han pogut parlar d'improvisació s'equivoquen", va dir. Va explicar que la ACA va començar a planificar la situació "fa un any", i que "hi havia determinats moments" en què no es van poder "consensuar" algunes qüestions.
Va indicar que el Govern va trobar "sorpreses desagradables", com l'ús "partidista" de les pèrdues en una canonada de Badalona, al barri del Canyet, i va dir que "tothom sabia que existia" aquesta fuga, que fa "30 anys" que es produeix.
Va afirmar que el Govern ha pres "decisions amb molta transparència", però que no ha sabut explicar-les bé. "Això a mi em pot doldre".
En preguntar-se-li si està satisfet per l'actitud del Govern amb la Generalitat, va dir que hi ha hagut "bon diàleg" i "moments més bons i més dolents" que "formen part de la dialèctica" dels dos governs davant un tema tan complex. A més, va veure positiva la voluntat de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, d'impulsar un "gran pacte sobre aigua" d'àmbit estatal.
Va ser preguntat sobre l'aparició, a mitjan març, d'estaques a la comarca de la Cerdanya, que van elevar la sospita del projecte inicial de la Generalitat de portar aigua del riu Segre a Barcelona amb una canonada que passava pel túnel del Cadí i que enllaçava Prats i Sansor amb la comarca del Berguedà. Sobre això, va assegurar desconèixer qui va encarregar col·locar-les a l'empresa que ho va fer.
Sense interconnexió "a la vista"
El conseller va assegurar que "en cap cas" s'aprofitarà la construcció de la dessalinitzadora de Cunit, al Baix Penedès, i que enllaçarà la xarxa d'aigües de l'Ebre que dóna servei a Tarragona i voltants, amb la xarxa de Barcelona i Girona, per portar aigua del riu Ebre a la capital catalana. Va assegurar que no hi ha cap interconnexió "a la vista" per part del Govern, després de demanar que finalment es derogui el Reial decret que permetia construir la canonada que enllaçava la xarxa del CAT i la ATLL.
Amb les pluges, que consagren maig com un dels mesos més plujosos de la història i que han elevat les reserves d'aigua dels rius Ter i Llobregat al 54% de la seva capacitat, tots dos governs van decidir posposar el seu projecte d'interconnectar les dues xarxes. El projecte permetia l'arribada d'aigua de l'Ebre a Girona i la capital catalana per evitar restriccions fins al maig de 2009, quan es preveu que entri en servei la dessalinitzadora que es construeix al Prat de Llobregat.
Baltasar va explicar que la xarxa del CAT "en pocs anys tindrà realment problemes de proveïment" pel "creixement sostingut i continuat de la demanda". Així, la xarxa d'aigües del CAT i la del ATLL arribaran a la dessalinitzadora de Cunit, avui en projecte i la configuració de la qual es concretarà en els pròxims mesos. Malgrat aquesta arribada, va assegurar que en cap cas això significarà que l'aigua de l'Ebre serveixi per proveir Barcelona i Girona.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_6_269686__Catalunya-Govern-suprimeix-lalerta-sequera-permet-omplir-piscines-regar-jardins
Tambe s'anul·la l'arribada dels vaixells de Tarragona i es trencarà el contracte amb França
Europa Press/DdeG, Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que, davant l'augment de les reserves d'aigua per les pluges de maig, la Generalitat ha suprimit l'Excepcionalitat II en gairebé tot el territori català, i també l'arribada de vaixells carregats amb aigua potable procedents del Camp de ?Tarragona.
En roda de premsa després del Consell Executiu, va afegir que la Generalitat estudia rescindir de manera "anticipada" el contracte dels vaixells que porten aigua procedent del sud de França, que surten concretament del port de Marsella. Amb l'augment de reserves, la conca dels rius Ter i Llobregat -que proveeix 5,5 milions de catalans que viuen a Barcelona i Girona- passa de la fase d'Excepcionalitat II a la I, amb la qual cosa s'aixeca la prohibició d'omplir piscines i regar jardins amb aigua de boca. L'única conca catalana que manté la fase d'Excepcionalitat II és la del riu Muga, a l'Empordà.
Així, 49 municipis catalans segueixen en Excepcionalitat II, mentre que a dia d'avui, són 412 els municipis que estan en Excepcionalitat I. Entre ells destaca Barcelona, grans ciutats de la conurbació metropolitana com Cerdanyola del Vallès, Terrassa i Vilafranca del Penedès; localitats de comarques centrals com Igualada, Berga, Vic i Manresa; i municipis de Girona com Palafrugell, Palamós, Sarrià de Ter i Sant Feliu de Guíxols.
Amb el canvi de fase, deixen d'estar actives algunes mesures, com la prohibició d'usar aigua potable per omplir piscines o jardins. En el cas dels municipis de la conurbació de Barcelona membres de l'Entitat del Medi Ambient (EMA) de l'àrea Metropolitana (AMB), es van aprovar sancions de fins a 3.000 euros per als qui usaven aigua potable per a aquests usos. Segueix prohibit usar aigua potable per a fonts ornamentals -poden funcionar amb aigua freàtica-, la reducció d'un 15% de les dotacions de reg dels sistemes regulats, i l'anul·lació dels ?desembassaments per a l'ús exclusivament hidroelèctric.
La fase d'excepcionalitat II tampoc permetia l'ús d'aigua potable per regar jardins, horts, zones verdes o esportives; netejar la via pública; rentar cotxes amb mànegues -llevat que es fes en empreses dedicades a aquesta activitat-. A més, obligava a tenir tancades les fonts per al consum humà sense mecanismes de tancament automàtic.
Baltasar va declarar que al Govern ha afrontat correctament el dèficit hídric, encara que va admetre que problemes en la comunicació, i va afegir que per la rapidesa que ha calgut actuar "no s'han pogut prendre decisions amb el diàleg previ" que ha de reivindicar-se "sempre". "No ens ha tremolat el pols per prendre decisions", va dir, i va apreciar que, davant de les crítiques al projecte d'interconnexió finalment descartat, "poques veus" han aportat una alternativa "viable" al minitransvasament.
Va assegurar que el Govern es va trobar amb un sistema "feble" i que, amb la gestió de la crisi, s'ha "après" que la lluita contra la sequera no es basa en "una solució màgica o única", sinó en un "sumatori" d'actuacions. "Els que han pogut parlar d'improvisació s'equivoquen", va dir. Va explicar que la ACA va començar a planificar la situació "fa un any", i que "hi havia determinats moments" en què no es van poder "consensuar" algunes qüestions.
Va indicar que el Govern va trobar "sorpreses desagradables", com l'ús "partidista" de les pèrdues en una canonada de Badalona, al barri del Canyet, i va dir que "tothom sabia que existia" aquesta fuga, que fa "30 anys" que es produeix.
Va afirmar que el Govern ha pres "decisions amb molta transparència", però que no ha sabut explicar-les bé. "Això a mi em pot doldre".
En preguntar-se-li si està satisfet per l'actitud del Govern amb la Generalitat, va dir que hi ha hagut "bon diàleg" i "moments més bons i més dolents" que "formen part de la dialèctica" dels dos governs davant un tema tan complex. A més, va veure positiva la voluntat de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, d'impulsar un "gran pacte sobre aigua" d'àmbit estatal.
Va ser preguntat sobre l'aparició, a mitjan març, d'estaques a la comarca de la Cerdanya, que van elevar la sospita del projecte inicial de la Generalitat de portar aigua del riu Segre a Barcelona amb una canonada que passava pel túnel del Cadí i que enllaçava Prats i Sansor amb la comarca del Berguedà. Sobre això, va assegurar desconèixer qui va encarregar col·locar-les a l'empresa que ho va fer.
Sense interconnexió "a la vista"
El conseller va assegurar que "en cap cas" s'aprofitarà la construcció de la dessalinitzadora de Cunit, al Baix Penedès, i que enllaçarà la xarxa d'aigües de l'Ebre que dóna servei a Tarragona i voltants, amb la xarxa de Barcelona i Girona, per portar aigua del riu Ebre a la capital catalana. Va assegurar que no hi ha cap interconnexió "a la vista" per part del Govern, després de demanar que finalment es derogui el Reial decret que permetia construir la canonada que enllaçava la xarxa del CAT i la ATLL.
Amb les pluges, que consagren maig com un dels mesos més plujosos de la història i que han elevat les reserves d'aigua dels rius Ter i Llobregat al 54% de la seva capacitat, tots dos governs van decidir posposar el seu projecte d'interconnectar les dues xarxes. El projecte permetia l'arribada d'aigua de l'Ebre a Girona i la capital catalana per evitar restriccions fins al maig de 2009, quan es preveu que entri en servei la dessalinitzadora que es construeix al Prat de Llobregat.
Baltasar va explicar que la xarxa del CAT "en pocs anys tindrà realment problemes de proveïment" pel "creixement sostingut i continuat de la demanda". Així, la xarxa d'aigües del CAT i la del ATLL arribaran a la dessalinitzadora de Cunit, avui en projecte i la configuració de la qual es concretarà en els pròxims mesos. Malgrat aquesta arribada, va assegurar que en cap cas això significarà que l'aigua de l'Ebre serveixi per proveir Barcelona i Girona.
Agua de Mayo - Article d'Enrique Cabrera
Font: Las Provincias, 1 de juny de 2008
Dice el refranero que la lluvia de mayo es la más deseada. Porque con el caluroso verano al acecho esa agua, cuando no se la espera, al campo le viene de perlas. Pero la de este mayo le ha sentado mejor a la ciudad. Barcelona, con las reservas hídricas exhaustas y la esperpéntica imagen del primer barco cargado de agua llegando al puerto, ha recibido una lluvia generosa que esa sí ha sido agua de mayo. Pocos días antes (ya nadie confiaba en que lloviese) los gestores de la crisis concluyeron que no había que marear más la perdiz. El agua vendría, prolongando el minitrasvase de Tarragona, del Ebro. Faltaba decidir su nombre que, inconvenientes de enrocarse más de lo razonable, no debe llamarse como la tubería madre de la que nace. Atípico caso de bastardía éste.
Pero si difícil es que una lluvia merezca más la acepción que el refranero otorga al episodio que se comenta, más extraño será que otra evidencie con tanta claridad las incoherencias de esta política. Aragón, vistas las tribulaciones de Barcelona el año de su EXPO justificaba con boca pequeña la obra. Pero claro, en cuanto los embalses se han recuperado, tiempo ha faltado para pregonar con voz potente que la recurriría al Constitucional. Tan alto sonó que la Generalitat de inmediato dijo Diego donde decía digo. Tras el venturoso anuncio del final de las restricciones, un día tardó en restablecer la situación de emergencia que justificaba el minitrasvase. No en vano su prolongación peligraba. Lo que, vivir para ver, no era el caso de los barcos. Tanto por coherencia (evidenciar que se estaba a todas) como porque se pagaron por adelantado, aún siguieron llegando unas semanas más como parte de la penitencia a cumplir por tanta improvisación. La segunda parte de la penitencia es la marcha atrás del minitrasvase, evidencia de una planificación hidrológica al albur de la meteorología y carente de rigor.
Pero aún más ha dado que hablar la otra coartada del minitrasvase, la compensación económica a los regantes del Ebro con el compromiso de invertirla en modernizar el riego para ahorrar el agua a ceder. No trascendió el precio pactado, pero atendiendo a los antecedentes no sería poco. En 2007 agricultores de Murcia pagaron a regantes de Estremera seis millones de euros por 31 Hm3 (0.20 €/m3). Sin duda obtuvieron la cosecha de su vida, dando sentido al refrán hacer de la necesidad (sequía) virtud. Pues bien a ese precio unitario los 50 Hm3 a trasvasar a Barcelona valían diez millones de euros. Una menudencia comparados con los cuarenta y cuatro millones habilitados para pagar los barcos. E incluso, era agua de boca (así se la llamaba, aunque casi nadie beba ya del grifo) el precio acordado sería mayor. Para muestra un botón. Los regantes del Vinalopó han cedido derechos a una embotelladora (eso sí será agua de boca) a un precio seis veces mayor (1.2 €/m3). Vistos estos encajes de bolillos, no extraña que los regantes del Ter (ceden gratis su agua a Barcelona) abucheasen a Montilla con todas sus fuerzas en su visita a Torroella. Y fácil es imaginar la cara de los del Ebro al conocer la derogación final del minitrasvase. La de una novia abandonada a la puerta de la iglesia.
No acaban ahí las incoherencias. Porque mientras se reinventa el castellano para no llamar las cosas por su nombre, Aragón blinda el Ebro, no para preservar su medio natural, sino para destinarlo a usos de dudosa rentabilidad. Castilla La Mancha anuncia el final del Tajo Segura mientras seca el Júcar para regar cereales subvencionados. Murcia proclama por doquier el lema Agua para Todos, copiado del Panel Mundial para la Financiación del Agua aunque con otro punto de mira. El eslogan del Panel de Naciones Unidas apunta a los problemas de financiación de las infraestructuras en los países en desarrollo, para nada al trasvase de recursos. Y Valencia, en fin, sólo tiene ojos para el Ebro mientras, para reforzar sus argumentos, demoniza las desaladoras. Cada loco, pues, con su tema.
Y en estas se está, con el 2010 (ecuador de esta legislatura y año en que, según la Directiva Marco del Agua, DMA, habrá que recuperar todos los costes) ya ahí. Nada se ha hecho al respecto hasta ahora. Desde su publicación en el 2000, nadie ha movido ficha pese a que su entrada en vigor multiplicará, en media, por cuatro el precio del agua urbana. Una extraña unanimidad autonómica, pues no conviene olvidar que la sostenibilidad pasa por implantar tarifas que propicien el uso eficiente. Y es que los alcaldes, a la vez jueces y parte, no quieren ni oír hablar de subir el precio del agua, un requisito indispensable para renovar costosas infraestructuras cuya financiación europea ya ve su fin. Una situación, la de juez y parte, que afectará de lleno a los responsables del nuevo Ministerio del Agua. Ellos son quienes se opusieron a un incremento mínimo del precio del agua de riego (0,01 €/m3) propuesto por el extinto Ministerio de Medio Ambiente. A la nueva estructura, en teoría lógica (el ejemplo es Israel) no le será fácil ordenar este absurdo mundo.
La lluvia de mayo, pues, ha permitido salir de un monumental atasco mientras ha evidenciado que la política del agua descansa sobre arenas movedizas. Diseñada en los albores del siglo XX, no se ha adecuado a la problemática de hoy. Con las tensiones en aumento, sobre todo desde la aparición de las autonomías (el político, independientemente de su partido, defiende lo suyo) el edificio se cae. Pero como las tensiones territoriales dan pingües réditos electorales y, además, las más de las medidas que permitirían avanzar hacia un Discurso de Estado son impopulares, la acción política no avanza. Recuperar costes, incluidos los ambientales, encarecer el agua, hasta ahora casi regalada, no es plato de buen gusto. Como tampoco lo es aumentar el control, ordenando lo desordenado. Modificar el status quo (los intereses creados están muy consolidados) asusta al más pintado.
Pero es evidente que, con el paso del tiempo, las dificultades crecen. También es obvio que quienes asumen el poder deben ejercerlo con independencia del gusto del plato. La pasada legislatura faltó una hoja de ruta que, haciendo camino al andar, nos llevase hasta una política sostenible del agua. Ello exige definir reglas de juego que, presididas por la DMA, contemplen todas las ópticas e intereses, algo sólo posible con un Pacto de Estado. Mantener los discursos localistas es seguir caminando hacia ninguna parte. Con el cambio climático al acecho y con una sociedad cada vez más exigente, pero también más madura, hay que agarrar ya, en este comienzo de legislatura, al toro por los cuernos. Porque si, aunque impopular, lo que se hace está bien hecho, el coraje político tiene recompensa. Sobre todo para gestionar crisis venideras. No siempre una lluvia de mayo aguará un sainete como el que se ha representado entre Barcelona y Madrid.
Dice el refranero que la lluvia de mayo es la más deseada. Porque con el caluroso verano al acecho esa agua, cuando no se la espera, al campo le viene de perlas. Pero la de este mayo le ha sentado mejor a la ciudad. Barcelona, con las reservas hídricas exhaustas y la esperpéntica imagen del primer barco cargado de agua llegando al puerto, ha recibido una lluvia generosa que esa sí ha sido agua de mayo. Pocos días antes (ya nadie confiaba en que lloviese) los gestores de la crisis concluyeron que no había que marear más la perdiz. El agua vendría, prolongando el minitrasvase de Tarragona, del Ebro. Faltaba decidir su nombre que, inconvenientes de enrocarse más de lo razonable, no debe llamarse como la tubería madre de la que nace. Atípico caso de bastardía éste.
Pero si difícil es que una lluvia merezca más la acepción que el refranero otorga al episodio que se comenta, más extraño será que otra evidencie con tanta claridad las incoherencias de esta política. Aragón, vistas las tribulaciones de Barcelona el año de su EXPO justificaba con boca pequeña la obra. Pero claro, en cuanto los embalses se han recuperado, tiempo ha faltado para pregonar con voz potente que la recurriría al Constitucional. Tan alto sonó que la Generalitat de inmediato dijo Diego donde decía digo. Tras el venturoso anuncio del final de las restricciones, un día tardó en restablecer la situación de emergencia que justificaba el minitrasvase. No en vano su prolongación peligraba. Lo que, vivir para ver, no era el caso de los barcos. Tanto por coherencia (evidenciar que se estaba a todas) como porque se pagaron por adelantado, aún siguieron llegando unas semanas más como parte de la penitencia a cumplir por tanta improvisación. La segunda parte de la penitencia es la marcha atrás del minitrasvase, evidencia de una planificación hidrológica al albur de la meteorología y carente de rigor.
Pero aún más ha dado que hablar la otra coartada del minitrasvase, la compensación económica a los regantes del Ebro con el compromiso de invertirla en modernizar el riego para ahorrar el agua a ceder. No trascendió el precio pactado, pero atendiendo a los antecedentes no sería poco. En 2007 agricultores de Murcia pagaron a regantes de Estremera seis millones de euros por 31 Hm3 (0.20 €/m3). Sin duda obtuvieron la cosecha de su vida, dando sentido al refrán hacer de la necesidad (sequía) virtud. Pues bien a ese precio unitario los 50 Hm3 a trasvasar a Barcelona valían diez millones de euros. Una menudencia comparados con los cuarenta y cuatro millones habilitados para pagar los barcos. E incluso, era agua de boca (así se la llamaba, aunque casi nadie beba ya del grifo) el precio acordado sería mayor. Para muestra un botón. Los regantes del Vinalopó han cedido derechos a una embotelladora (eso sí será agua de boca) a un precio seis veces mayor (1.2 €/m3). Vistos estos encajes de bolillos, no extraña que los regantes del Ter (ceden gratis su agua a Barcelona) abucheasen a Montilla con todas sus fuerzas en su visita a Torroella. Y fácil es imaginar la cara de los del Ebro al conocer la derogación final del minitrasvase. La de una novia abandonada a la puerta de la iglesia.
No acaban ahí las incoherencias. Porque mientras se reinventa el castellano para no llamar las cosas por su nombre, Aragón blinda el Ebro, no para preservar su medio natural, sino para destinarlo a usos de dudosa rentabilidad. Castilla La Mancha anuncia el final del Tajo Segura mientras seca el Júcar para regar cereales subvencionados. Murcia proclama por doquier el lema Agua para Todos, copiado del Panel Mundial para la Financiación del Agua aunque con otro punto de mira. El eslogan del Panel de Naciones Unidas apunta a los problemas de financiación de las infraestructuras en los países en desarrollo, para nada al trasvase de recursos. Y Valencia, en fin, sólo tiene ojos para el Ebro mientras, para reforzar sus argumentos, demoniza las desaladoras. Cada loco, pues, con su tema.
Y en estas se está, con el 2010 (ecuador de esta legislatura y año en que, según la Directiva Marco del Agua, DMA, habrá que recuperar todos los costes) ya ahí. Nada se ha hecho al respecto hasta ahora. Desde su publicación en el 2000, nadie ha movido ficha pese a que su entrada en vigor multiplicará, en media, por cuatro el precio del agua urbana. Una extraña unanimidad autonómica, pues no conviene olvidar que la sostenibilidad pasa por implantar tarifas que propicien el uso eficiente. Y es que los alcaldes, a la vez jueces y parte, no quieren ni oír hablar de subir el precio del agua, un requisito indispensable para renovar costosas infraestructuras cuya financiación europea ya ve su fin. Una situación, la de juez y parte, que afectará de lleno a los responsables del nuevo Ministerio del Agua. Ellos son quienes se opusieron a un incremento mínimo del precio del agua de riego (0,01 €/m3) propuesto por el extinto Ministerio de Medio Ambiente. A la nueva estructura, en teoría lógica (el ejemplo es Israel) no le será fácil ordenar este absurdo mundo.
La lluvia de mayo, pues, ha permitido salir de un monumental atasco mientras ha evidenciado que la política del agua descansa sobre arenas movedizas. Diseñada en los albores del siglo XX, no se ha adecuado a la problemática de hoy. Con las tensiones en aumento, sobre todo desde la aparición de las autonomías (el político, independientemente de su partido, defiende lo suyo) el edificio se cae. Pero como las tensiones territoriales dan pingües réditos electorales y, además, las más de las medidas que permitirían avanzar hacia un Discurso de Estado son impopulares, la acción política no avanza. Recuperar costes, incluidos los ambientales, encarecer el agua, hasta ahora casi regalada, no es plato de buen gusto. Como tampoco lo es aumentar el control, ordenando lo desordenado. Modificar el status quo (los intereses creados están muy consolidados) asusta al más pintado.
Pero es evidente que, con el paso del tiempo, las dificultades crecen. También es obvio que quienes asumen el poder deben ejercerlo con independencia del gusto del plato. La pasada legislatura faltó una hoja de ruta que, haciendo camino al andar, nos llevase hasta una política sostenible del agua. Ello exige definir reglas de juego que, presididas por la DMA, contemplen todas las ópticas e intereses, algo sólo posible con un Pacto de Estado. Mantener los discursos localistas es seguir caminando hacia ninguna parte. Con el cambio climático al acecho y con una sociedad cada vez más exigente, pero también más madura, hay que agarrar ya, en este comienzo de legislatura, al toro por los cuernos. Porque si, aunque impopular, lo que se hace está bien hecho, el coraje político tiene recompensa. Sobre todo para gestionar crisis venideras. No siempre una lluvia de mayo aguará un sainete como el que se ha representado entre Barcelona y Madrid.
dilluns, 2 de juny del 2008
S’inicia la tercera fase de les obres de connexió de les conques Ter-Llobregat i conca de la Tordera
Font: Ràdio Tordera
http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=2492
L’empresa pública Aigües Ter Llobregat ha iniciat les obres de connexió del Maresme Nord amb la xarxa regional d’abastament d’aigua potable, a Sant Vicenç de Montalt. Segons la Generalitat, aquesta actuació representarà una millora en la garantia del subministrament d’aigua a l’Alt Maresme. L’obra global es divideix en tres trams: una conducció des del dipòsit de Santa Susanna fins a una nova estació de bombament a Sant Pol de Mar, una canonada d’impulsió de Sant Pol de Mar fins al nou dipòsit d’Arenys de Munt , de 15.000 m3 de capacitat, i una canonada de connexió entre el dipòsit d’Arenys de Munt i la xarxa regional d’aigües Ter Llobregat, a Sant Vicenç de Montalt. Aquesta és una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional que, a més, possibilitarà en el termini de dos anys superar la vulnerabilitat del Llobregat. El regidor de medi ambient de l’ajuntament de Tordera, Carles Aulet recorda que un cop feta la connexió entre la conca Ter-Llobregat i Conca de la Tordera, l’abastament d’aigua dels dos territoris aniran lligades tant en època d’aigua com de sequera.
Recorda que el decret de la sequer Actualment, el subministrament d’aigua dels municipis de l’Alt Maresme depèn de l’aigua procedent de l’aqüífer de la Tordera i de l’aigua de mar tractada a la dessalinitzadora de la Tordera. Segons el departament de Medi Ambient de la Generalitat, la nova actuació millorarà la garantia del subministrament a la zona.
http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=2492
L’empresa pública Aigües Ter Llobregat ha iniciat les obres de connexió del Maresme Nord amb la xarxa regional d’abastament d’aigua potable, a Sant Vicenç de Montalt. Segons la Generalitat, aquesta actuació representarà una millora en la garantia del subministrament d’aigua a l’Alt Maresme. L’obra global es divideix en tres trams: una conducció des del dipòsit de Santa Susanna fins a una nova estació de bombament a Sant Pol de Mar, una canonada d’impulsió de Sant Pol de Mar fins al nou dipòsit d’Arenys de Munt , de 15.000 m3 de capacitat, i una canonada de connexió entre el dipòsit d’Arenys de Munt i la xarxa regional d’aigües Ter Llobregat, a Sant Vicenç de Montalt. Aquesta és una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional que, a més, possibilitarà en el termini de dos anys superar la vulnerabilitat del Llobregat. El regidor de medi ambient de l’ajuntament de Tordera, Carles Aulet recorda que un cop feta la connexió entre la conca Ter-Llobregat i Conca de la Tordera, l’abastament d’aigua dels dos territoris aniran lligades tant en època d’aigua com de sequera.
Recorda que el decret de la sequer Actualment, el subministrament d’aigua dels municipis de l’Alt Maresme depèn de l’aigua procedent de l’aqüífer de la Tordera i de l’aigua de mar tractada a la dessalinitzadora de la Tordera. Segons el departament de Medi Ambient de la Generalitat, la nova actuació millorarà la garantia del subministrament a la zona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)