Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060400_3_269657__Comarques-Impulsen-Comunitat-dUsuaris-gestionar-lACA-laqifer-Baix
Els alcaldes de la zona recorden que, malgrat l'aixecament de les mesures
antisequera, el problema de l'aigua no s'ha resolt encara definitivament
L.Fanals, Torroella de Montgrí.
Regants, pagesos i ajuntaments del Baix Ter s'uniran properament per crear una Comunitat d'Usuaris de l'aqüífer del Baix Ter per tal de poder tirar endavant conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) polítiques de gestió hídrica conjuntes. L'objectiu és que uns 40 ajuntaments formin part de la nova comunitat, que es preveu posar en marxa al mes de setembre, i que d'aquesta manera es faciliti la interlocució entre el territori i l'ACA, que no sempre ha estat fluida.
Ahir, 25 alcaldes del Baix Ter es van reunir a Torroella de Montgrí per valorar les qüestions relacionades amb l'aigua, just el dia en què el Govern aixecava algunes de les mesures antisequera. Però tal i com va dir l'alcalde de Torroella, Joan Margall, les últimes pluges no han solucionat de forma definitiva la situació al Baix Ter. "Ningú ens pot assegurar que el proper estiu no tornarem a tenir problemes", va indicar. Per això, han decidit unir-se per formar la Comunitat d'Usuaris, de manera que l'ACA tingui un únic interlocutor per fer front a totes les qüestions derivades de la gestió de l'aqüífer del Baix Ter. Margall va reconèixer que les comarques gironines han trigat molt a organitzar-se per reclamar el retorn del cabal del Ter, però va considerar que "més val tard que mai".
I és que membres de l'ACA van exposar, durant la trobada d'alcaldes, els resultats d'un estudi sobre l'aqüífer del Baix Ter, on s'apunta que s'han d'afrontar perills com ara la salinització (que ja afecta algunes zones de l'aqüífer) o la possible contaminació de les aigües superficials. "Volem aprofitar la comunitat per autogestionar les aigües subterrànies i prevenir aquestes situacions de cara al futur", va indicar Margall. Així doncs, aquests seran alguns dels temes a tractar per part de la nova comunitat que, segons va afegir, arriba en "un moment òptim".
La reunió d'ahir també va comptar amb la presència del president de la Plataforma pel Ter, Francesc Camps, que també és batlle de Celrà. Camps va considerar que el transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona és "una qüestió històrica, principalment injusta i actualment injustificable", i per això va recordar que hi ha convocada una manifestació el proper dia 14 de juny a Girona, a partir les 6 de la tarda.
De la mateixa manera, Camps va destacar que, després de la crisi generada per la sequera al Baix Ter, el territori "ha vist la necesitat d'exercir competències i descentralitzar la presa de decisions", i per això s'ha pogut tirar endavant la nova Comunitat d'Usuaris. Margall va afegir-hi que, després de la situació de falta d'aigua viscuda els últims mesos, fins i tot els regants, que sempre havien estat els més escèptics, han vist que la nova vomunitat pot ser un bon punt de partida per millorar la seva situació. A partir d'ara, els alcaldes dels municipis del Baix Ter hauran d'aprovar un document als seus respectius ajuntaments i, cop ja hi estiguin adherits, es procedirà a la constitució formal del nou ens, que es preveu cap al mes de setembre.
Suport de la Diputació
Finalment, ahir també va donar suport als alcaldes el diputat de Medi Ambient, Josep Maria Rufí. Rufí, regidor d'ERC a Torroella, va recordar que el problema del Baix Ter afecta totes les comarques gironines i no només el Baix Empordà. "Si no es calendaritza el retorn de l'aigua no només estarà condicionada l'activitat agrària, sinó també totes les activitats econòmiques de Girona, des de la indústria fins al turisme", va afirmar el representant de la Diputació.
Rufí també va explicar, d'altra banda, que malgrat l'aixecament de les mesures d'excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat, el riu al seu pas per Torroella encara no portava ahir tot el cabal que li corresponia. "Haurien de passar 4,6 metres cúbics per segon i només n'hi ha 2,6", va explicar. Davant d'aquest "problema general", va indicar, calen mesures concretes per "acabar amb l'espoli hídric" que pateix el Ter des de fa més de 50 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada