http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008081000_3_281191__COMARQUES-Detecten-unes-especies-invasores-amenacenla-flora-desembocaduradel
La presència incontrolada d'aquests vegetals podria implicar una pèrdua de la biodiversitat
GIRONA EUROPA PRESS/DDG
Una quarentena d'espècies vegetals al·lòctones -és a dir, de caràcter invasor- ocupen actualment la desembocadura del riu Ter, fet que provoca la modificació dels hàbitats i la substitució de la flora pròpia del territori. Algunes es van introduir a la zona fa més de 50 anys, com una espècie de jonc anomenada Arundo donax o la Robinia pseudoacacia, i ja formen part de la flora habitual de la desembocadura del Ter, tot i això, d'altres són d'introducció més recent i no tenen una "afectació molt clara en els ecosistemes", segons un projecte de l'Associació Nereo sobre la zona.
Aquestes espècies es troben en expansió i l'afectació més greu es troba a les zones humides i els ambients litorals. "El creixement és molt agressiu, les espècies d'aquí no creixen tan de pressa", va argumentar el responsable del projecte Nereo, Guillem Mas. La presència "incontrolada" d'aquestes espècies a la desembocadura del Ter podria comportar una pèrdua de la biodiversitat, va afegir. Malgrat que, segons Nereo, la zona de la Closa de la Fonollera ocupa "valors naturals de gran importància", com el sistema de dunes, els aiguamolls i els boscos de ribera, la situació és especialment delicada a l'espai ocupat per la finca privada els Closes de la Fonollera, on algunes espècies han crescut "desmesuradament" i exerceixen una "competència directa" sobre les espècies autòctones, que podrien arribar a desaparèixer si no s'eliminen les invasores. A més, la finca està afectada per diversos problemes de conservació, com l'estat de degradació de la zona i el pas constant de vehicles que estacionen a la platja.
Recuperació de la zona
Tot i això, l'Associació Nereo va signar fa poc un acord de custòdia amb la promotora immobiliària Elisa, propietària de la finca després de set anys de negociacions. Es tracta d'un conveni perquè l'entitat realitzi activitats de conservació a la finca. Normalment, els convenis de custòdia responen a la "bona fe" de les dues parts i cap dels signataris rep contraprestacions econòmiques, però les entitats de custòdia treballen perquè les finques custodiades rebin beneficis fiscals, "com als Estats Units o Anglaterra".
Nereo té previst practicar a la zona la supressió del "focus de propagació" i la restauració de les espècies vegetals autòctones, i a més preveu reinstaurar el sistema dunar. Aquestes actuacions requereixen una inversió de 140.000 euros, dels quals encara en falten 54.000. L'Agència Catalana de l'Aigua va aportar al projecte de Nereo aproximadament 20.000 euros, la Conselleria de Medi Ambient 10.000 més ?-i potser aquest any torna a atorgar subvenció a l'entitat- i, finalment, l'empresa Cruma va aportar 10.000 més al projecte, entre d'altres.Recentment, el treball de recuperació de la zona va ser premiat per la Fundació Biodiversitat amb 26.224 euros. Segons el director de projectes de Biodiversitat, German Alonso, el projecte "és adequat perquè resol un problema concret". A més, Alonso va explicar que els acords de custòdia "ofereixen una solució".
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí també ha rebut ajudes de la Unió Europea, dins el Programa LIFE, durant els tres últims anys per un valor de gairebé 700.000 euros per d'eradicar el problema de les espècies invasores al municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada