diumenge, 20 de gener del 2008

La pèrdua d´aigua a les xarxes municipals pot arribar fins al 40 o el 50% del total

Diari de Girona 20-1-08

Els especialistes aposten per aplicar mesures que redueixin el consum en tots els sectors

C.T.T., Girona.

Cada ciutadà de Girona té una despesa diària de 225 litres d'aigua mentre que en el cas dels habitants de Barcelona utilitzen 130 litres per habitant i dia. La directora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -ICRA-, Victòria Salvadó, exemplifica amb aquesta dada la necessitat que a les comarques gironines es comenci a pensar en canviar la conscienciació sobre l'ús i la gestió de l'aigua. A més a més, apunta que en tots els litres que es gasten no només hi ha la despesa de cada persona sinó que també s'hi inclouen les pèrdues d'aigua de cadascuna de les xarxes de les comarques gironines. La directora de l'ICRA considera que cal un bon manteniment de les xarxes i afegeix que en algunes les pèrdues poden ser d'entre el 40 i el 50% del total de l'aigua.

Victòria Salvadó opina que tradicionalment a les comarques de Girona hi ha hagut la creença que aquest era un ?territori amb una pluviometria favorable i sense problemes per a l'abastament d'aigua. Aquest plantejament ha provocat que s'arrossegui, a criteri de la directora, la sensació que no s'ha de patir per tenir aigua. En els darrers anys aquest fet ha canviat i s'han començat a patir per si falta aquest recurs. "Els gestors han anat fent i si no es fa una bona gestió et pots trobar que un dia et pot faltar l'aigua" opina. Salvadó afegeix que el pas de no patir a patir per l'aigua ha estat bastant ràpid.

La directora de l'ICRA creu que a partir d'ara es viurà un període d'impàs, en el qual encara no s'hauran pogut implementar les solucions per preservar l'aigua i, per tant, serà un temps "en el qual es podrà patir una mica". Pel que fa a les possibles mesures que s'haurien d'aplicar, aquesta especialista ?as?senyala que n'hi ha diverses i van des d'usar per regadiu aigua regenerada o aplicar a les cases un doble sistema que permeti recollir aigües pluvials per utilitzacions com ara l'aigua de la cisterna del lavabo i mantenir l'aigua de qualitat per a ús de boca. Salvadó considera que és molt important que a àmbit personal cadascú apliqui petites mesures per intentar reduir-ne el consum. Tot i això també s'haurien d'aplicar alternatives en l'agricultura i la indústria i en els regs dels municipis.

En canvi la directora de l'ICRA, situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona -UdG-, no creu que mesures com els transvasaments o portar aigua amb vaixells siguin bones alternatives a mitjà o llarg termini. Sobre els transvasaments, Salvadó diu que "són un tipus d'infraestructures bastant complexes, amb un cost econòmic bastant elevat i que poden tenir pèrdues". A més a més, apunta que operacions com els transvasaments "poden crear la visió falsa que es pot continuar consumint aigua perquè la porten de fora". Una altra de les consideracions que exposa aquesta química és que no es pot descartar que, per exemple, "el Roine en un horitzó de 50 anys pugui tenir els mateixos problemes que ara es donen aquí". Sobre l'arribada d'aigua a través de vaixells, Salvadó creu que aquesta mesura és "un pedaç" i que seria necessari, si es porta a la pràctica, buscar solucions de forma paral·lela.

Salvadó destaca que a Catalunya d'una manera o una altra ja es van trobant alternatives i es van planificant mesures com recuperar els aqüífers contaminats, dessalar aigua o usar aigua regenerada però que per culpa del canvi climàtic "han arribat primer els problemes".

Per a l'agricultura, des de l'ICRA proposen que es canviïn els sistemes de reg i Victòria Salvadó afegeix que els pagesos haurien de rebre subvencions per poder fer aquesta modificació ja que s'ha de tenir en comte que aquest sector no passa per un bon moment econòmic. També aposta per un canvi en el tipus de conreus. Pel que fa al reg en zones verdes municipals, Salvadó es decanta per plantar espècies que necessitin menys aigua i per regar amb aigua provinent de depuradores. Aquesta especialista exposa que aquest tipus de mesures ja s'estan aplicant en altres països. La directora de l'ICRA destaca, a més, que moltes de les mesures proposades per disminuir el consum d'aigua són "tècnicament possibles i no suposarien un cost molt elevat".

Finalment la directora de l'ICRA conclou per reforçar la idea que cal un canvi en la cultura de l'aigua que "a Girona noes té prou consciència i l'Adminitració té unes responsabilitats tant l'Agència Catalana de l'Aigua, com els ajuntaments o els consells comarcals perquè tenen competències respecte a l'aigua".

Sequeres en el clima

Una opinió similar té l'economista Josep C.Vergés qui opina que s'han fet "massa disbauxes amb l'aigua". Vergés destaca que en el clima Mediterrani hi ha dues sequeres: una a l'hivern i l'altra a l'estiu i a més llarg termini -per exemple deu anys- una altra sequera més pronunciada. Tenint en compte que se sap aquesta consigna, Vergés creu que es poden preveure i aplicar mesures de gestió de l'aigua. A més a més, apunta que aquest recurs "es vol fer servir per massa coses" com ara l'ús humà, la indústria, l'agricultura o l'electricitat.

Josep C. Vergés, de la mateixa manera que Victòria Salvadó, no veu amb bons ulls mesures com els transvasaments o portar aigua amb vaixells -aquesta darrera proposta ha estat llançada pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar-. L'economista considera que "són solucions de bomber".

En canvi, Vergés proposa alternatives com ara connectar l'Ebre amb Barcelona. Segons l'economista, només seria necessari "fer un pont per connectar la xarxa" ja que ara arribaria fins al límit entre la província de Tarragona i Barcelona. Per alliberar la pressió sobre el riu Ter també apunta que s'hauria de recórrer a l'aigua de la Noguera.

Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2940_3_242629__COMARQUES-Diverses-xarxes-municipals-perden-entre-cent-daigua