Engrunes

Avui 12-1-08

Joan Oliver

Patriotisme aquàtic

El govern de José María Aznar va tenir molt d'interès en fer el transvasament de l'Ebre. Hi tenia interès com a mínim per tres motius. El primer, òbviament, és que és ben cert que hi ha zones del Mediterrani peninsular que no tenen prou aigua per mantenir el model de desenvolupament que s'han empescat. Com que no eren partidaris de canviar el model, volien fer-hi arribar més aigua. El segon motiu eren els interessos electorals del PP que el duien a afavorir zones com el País Valencià i Múrcia en detriment de Catalunya. Fins aquí són dades prou conegudes, però hi havia un tercer motiu del qual no s'ha parlat tant: el patriotisme espanyol. A un nacionalista espanyol li entra una terrible sensació d'impotència quan descobreix que els grans rius de Castella desemboquen a Portugal i els tractats internacionals no li permeten disposar d'aquesta aigua, ja que ha de garantir un cabal mínim als veïns. Llavors decideix que la traurà tota de l'Ebre, perquè, al cap i a la fi, els catalans no tenim cap dret a exigir cabals mínims. Aquesta mateixa visió nacionalista espanyola és la que va dur el senyor Aznar a oposar-se a un possible transvasament del Roine.

Demagògia aquàtica

Hi havia molts motius per oposar-se al transvasament de l'Ebre, però les forces catalanes d'esquerres van triar els motius equivocats i es van embolicar en una història de la nova cultura de l'aigua que els abocava a oposar-se a qualsevol obra hidràulica. Van fer molta demagògia assegurant que no necessitàvem més aigua i que per resoldre tots els problemes el que calia era tancar l'aixeta quan ens rentéssim les dents i clausurar els camps de golf. I per això, quan es va plantejar la possibilitat del transvasament del Roine també s'hi van oposar.

Vaixells

Entre el patriotisme aquàtic i la demagògia aquàtica, no es va tirar endavant una obra que tenia, i té, tot el sentit del món i els catalans ens vam embarcar a construir dessaladores que són més cares, gasten més energia i contaminen més que el transvasament. I ara resulta que no tenim aigua i que l'aigua que no van voler que vingués canalitzada la portaran de mica en mica en vaixells. Això sí que deu ser patriòtic i sostenible. Mare de Déu senyor!

Font:
http://paper.avui.cat/article//opinio//111817/engrunes.html